Revista IMO 35 Catalá

35

REVISTAIMO

ESTIU 2013

VISIÓ DE JOC Com afecta la nostra visió a la pràctica esportiva? | Una nova tècnica de mínima incisió revoluciona la cirurgia refractiva | Tot allò que ens cal saber sobre la visió dels nostres fills | La Fundació IMO i l’Obra Social “la Caixa” porten a terme nous controls del programa de prevenció ocular en la infància desfavorida | Els perills del tabac per a la visió | Deu anys de la revista IMO | Suggeriments per gaudir de les millors vistes de Barcelona aquest estiu

Josep Maria Lladó, 3 Sortida 7 Ronda de Dalt Barcelona Tel. 93 253 15 00 www.imo.es

REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO •

Núm. 35 | ESTIU 2013 EDITORIAL Aquest estiu es compleixen deu anys de la publicació de la primera revista IMO. Durant aquesta dècada hem intentat compartir coneixements i novetats amb tots els nostres pacients i amb totes aquelles persones que ens segueixen d'alguna manera o que col·laboren amb nosaltres. Esperem poder seguir molts més anys compartint tot allò que ens fa avançar i tenint l'oportunitat d'entrevistar en aquestes pàgines personalitats destacades no només en l'àmbit de l'oftalmologia o la medicina, sinó també de l'art, la gastronomia, la ciència o l'esport.

Precisament, sobre aquest àmbit hem parat especial atenció últimament i per això vam estar presents el mes d'abril passat a l'Open Banc Sabadell '61 Torneig Comte Godó, on un equip de l'Institut va oferir un circuit de proves visuals i optomètriques per mesurar el grau de visió esportiva dels participants i va oferir recomanacions per preservar la millor salut visual a la pràctica de l'esport. En aquesta línia seguirem treballant en endavant.

També el mes d'abril vam organitzar la II Setmana d'Oftalmologia Pediàtrica, amb revisions gratuïtes i una sessió informativa per a pares en què les nostres especialistes van tornar a recordar la importància de la detecció i el tractament precoç de les patologies oculars en els primers anys de vida. Entre els principals problemes de visió en aquesta etapa, destaquen l'ambliopia (ull gandul), l'estrabisme i els defectes de refracció, que en els nens s'han de corregir amb ulleres i que, en l'edat adulta, poden corregir-se, si la persona és bona candidata i desitja prescindir d'ulleres, mitjançant cirurgia refractiva. Aquest camp és, sens dubte, un dels que més ha avançat en els últims anys, atès el gran interès que ha aixecat el fet de poder prescindir de correcció òptica per desenvolupar totes o la major part de les tasques de la vida quotidiana.

Una de les opcions per aconseguir-ho és una nova tècnica làser que permet corregir la miopia i l'astigmatisme actuant a l'interior de la còrnia sense necessitat d'obrir una làmina circular a la superfície. Es tracta de la tècnica Relex SMILE (Small Incision Lenticule Extraction), que, utilitzant el làser de femtosegon, permet al cirurgià modificar la graduació de la còrnia a través d'una microincisió de tan sols 2mm, la qual cosa elimina possibles efectes secundaris associats a la cirurgia Lasik, com vulnerabilitat de la superfície corneal i ull sec. A l'IMO estem aplicant ja aquesta tècnica de forma pionera, després d'haver participat en un estudi multicèntric que ha demostrat els seus excel·lents resultats. Amb aquesta bona notícia, m'acomiado desitjant-los un bon estiu i agraint-los la seva fidelitat a la nostra revista, que en alguns casos es remunta als seus inicis, ja fa una dècada.

Dr. Borja Corcóstegui

SUMARI

Les prop de 500 persones que el passat mes d'abril van assistir a l'Open Banc Sabadell '61 Torneig Comte Godó van tenir l'oportunitat d'avaluar les seves habilitats visuals a l'estand que l'IMO va instal·lar al Reial Club de Tennis Barcelona. Un equip d'òptiques optometristes de l'Institut va oferir un circuit de proves visuals i optomètriques per mesurar el grau de visió esportiva dels participants i va oferir recomanacions per preservar la millor salut visual a la pràctica de l'esport.

2

Corregir la miopia i l'astigmatisme actuant a l'interior de la còrnia sense necessitat d'obrir una làmina circular en la seva superfície ja és possible gràcies a l'última tecnologia làser aplicada al camp de la cirurgia refractiva corneal (Lasik). Es tracta de la tècnica Relex SMILE (Small Incision Lenticule Extraction), que l’IMO aplica de forma pionera a Espanya.

14

La Fundació IMO i l'Obra Social "la Caixa" van atendre el mes de maig passat 143 nens de Badalona, 22 dels quals ja havien estat diagnosticats d'alguna patologia a la primera ronda d'exploracions i requerien seguiment. El 25% dels alumnes revisats per primera vegada va presentar patologia oculta.

20

La Fundació IMO va organitzar a l'abril la II Setmana d'Oftalmologia Pediàtrica, per tal de difondre les principals patologies infantils i oferir pautes sobre quan és convenient realitzar revisions en la infància. La campanya va incloure revisions oculars gratuïtes a nens d'entre 2 i 8 anys i una conferència per a pares.

26

La nostra revista compleix deu anys. Durant aquesta dècada hem mirat de compartir coneixements i novetats amb tots els nostres pacients, amics i col·laboradors. Esperem poder seguir altres deu anys compartint tot allò que ens fa avançar i tenint l'oportunitat d'entrevistar en aquestes pàgines a personalitats destacades no només en l'àmbit de l'oftalmologia o la medicina, sinó també de l'art, l'esport, la gastronomia o la ciència.

30

Edita: IMO, Institut de Microcirurgia Ocular de Barcelona www.imo.es Coordinació i redacció: Departament de Comunicació IMO. En aquest número ha col·laborat: Pere Romanillos Disseny gràfic i maquetació: Albert Buendía Fotografies: Àngel Carbonell

Imprimeix: Rotimpres Contacte redacció i publicitat: comunicacion@imo.es Telèfon 93 253 15 00

LA REVISTA IMO

1

VISIÓ D Els ulls ens proporcionen el 85% de la informació prèvia que

necessitem per fer un moviment de forma correcta. D'aquí rau la

importància d’una bona visió a l'hora de practicar amb èxit qualsevol disciplina esportiva.

LA REVISTA IMO

2

DE JOC Claus de salut ocular en la pràctica de l’esport

LA REVISTA IMO

3

IMO | EN PORTADA

LA REVISTA IMO

4

Llançar un tir a cistella, anticipar-

Habilitats visuals en joc

se a una passada de pilota, fer un revés amb la raqueta o baixar per una pista d'esquí impliquen l'execució

Esports individuals o en equip, de pilota, aquàtics, aeris, de contacte, de tir... Les habilitats visuals necessàries varien considerablement en funció de cada disciplina esportiva i

de moviments precisos pels quals

d'una sèrie de condicionants específics durant la seva pràc-

calen una sèrie de capacitats visuals.

tica, com ara la llum, el clima, el moviment de l'objecte que

Podem avaluar i entrenar aquestes capacitats de forma específica per

l'esportista ha de veure, perseguir o davant el qual ha de reaccionar... En general, per avaluar si tenim una bona visió esportiva, les capacitats visuals que entren en joc són:

incrementar l'habilitat i el rendiment en la pràctica de qualsevol esport, de la mateixa manera que l'entrenament

• Agudesa visual estàtica. És la capacitat que tenim per veure un objecte que no es mou. És una habilitat fonamental per a la pràctica d'esports estàtics en què la informació

físic pot augmentar la nostra

que rep l'esportista prové d'un objecte estàtic. Exemples

velocitat, resistència o agilitat.

d'aquest tipus d'esports són el tir amb arc o el golf.

• Agudesa visual dinàmica. És la que ens permet percebre detalls mentre hi ha moviment. En l'àmbit esportiu, pot ser que es mogui el subjecte (esports de motor, ciclisme, atletisme...), l'objecte (caça, tir al plat) o ambdós (tennis, futbol, bàsquet...). És una de les capacitats visuals que respon millor a l'entrenament, per la qual cosa sol ser superior en els esportistes que no pas en les persones sedentàries.

IMO | EN PORTADA

informació visual de l'objecte en el qual centrem la mirada, i en tot el que succeeix al voltant, sense necessitat de moure els ulls. Aquesta habilitat augmenta l'extensió del nostre camp visual i resulta molt eficaç a l'hora d'organitzar jugades o tàctiques d'equip.

• Motilitat ocular. És molt important en la lectura, la

Per avaluar si tenim una bona visió esportiva, hem de tenir en compte diferents capacitats visuals, com l’agudesa visual dinàmica, la visió perifèrica, l’acomodació i la convergència, entre d’altres

conducció i la pràctica d'esport perquè permet la mobilitat dels ulls a l'hora d'explorar de manera precisa i eficaç l'espai en totes les direccions. Esports com la boxa (en què l'esportista ha de captar amb rapidesa els moviments dels braços i cos de l'adversari) o el ten-

concret, de manera que el cervell acabi percebent una

nis (amb moviments ràpids de l'objecte que cal seguir)

sola imatge. És especialment important en disciplines

requereixen entrenar específicament aquesta habilitat

en què cal observar objectes que s'apropen i s'allunyen,

visual.

com el voleibol o l'esquaix, per exemple.

• Acomodació. És l'habilitat per enfocar de forma ní-

• Visió binocular i estereòpsia. La visió binocular és

tida, ràpida i eficaç objectes situats a diferents distàn-

la que resulta de mirar simultàniament amb els dos

cies. És una capacitat molt necessària en els esports

ulls i que permet l'estereòpsia o habilitat de veure-hi

dinàmics, com per exemple el tennis de taula, on el

en relleu i percebre la profunditat de camp. Aquesta

jugador ha de treballar tota l’estona amb distàncies

capacitat és molt important en la pràctica esportiva,

properes i mitjanes.

ja que facilita el càlcul correcte de les distàncies, velocitats i direccions de la pilota. Esports com l'esquí, el

• Convergència. Habilitat visual que permet alinear i

motociclisme i l'automobilisme requereixen especial-

dirigir coordinadament ambdós ulls cap a un punt en

ment d'aquesta habilitat visual.

5 LA REVISTA IMO

• Visió perifèrica. Permet percebre simultàniament

IMO | EN PORTADA

LA REVISTA IMO

6

• Sensibilitat al contrast. Permet diferenciar la mida

tants. Per això, l’anomenat temps de reacció és una de

dels objectes i calcular distàncies en condicions dife-

les capacitats més valorades en la pràctica de determi-

rents d’il·luminació. És una habilitat que cal tenir molt

nades disciplines. Aquesta habilitat correspon al perí-

en compte en esports com l'esquí, la pràctica del qual

ode que transcorre entre l'aparició de l'estímul visual

es pot veure sotmesa a males condicions de llum a cau-

i les primeres manifestacions de contracció muscular.

sa del clima. La sensibilitat al contrast es veu alterada

En l'àmbit esportiu, es tracta de la velocitat amb què

per la majoria dels errors refractius i disminueix amb

el cervell interpreta i reacciona a l'acció de l'oponent.

l'edat.

Com més ràpid sigui aquest procés d'identificació i processament de la informació, abans es produirà la

• Dominància ocular. De forma inconscient, utilitzem

resposta de l'esportista i, en conseqüència, l'avantatge

més un ull que l’altre. Aquesta preferència es coneix

enfront dels adversaris serà més gran.

com a dominància ocular i en l'àmbit esportiu es manifesta especialment en disciplines com el tir amb arc i

• Coordinació ull i mà/ull i peu. És la resposta mo-

amb rifle, que requereixen utilitzar un sol ull per apun-

tora sincronitzada de mans i peus a la informació con-

tar l'objectiu. A més, pot incidir en tècniques, posici-

tínua i impredictible proporcionada pels ulls. Aquesta

ons i efectes de la pilota en altres esports que reque-

facultat comença a desenvolupar-se durant la infància

reixen coordinació entre l’ull i la mà o l’ull i el peu, com

i es perfecciona amb l'experiència i, en el cas dels es-

el futbol o el pàdel.

portistes, amb l'entrenament.

En general, al voltant del 70% de les persones fan servir l’ull dret més que l'esquerre i en la majoria de

Cura i protecció ocular

casos l'ull dominant sol coincidir amb la mà dominant.

A més, se sap que la preferència ocular queda fixada

Per a la pràctica esportiva és important mantenir una

durant la infància, preferentment abans dels 6 anys.

bona salut del sistema visual. Defectes refractius com l'estrabisme, la hipermetropia o l'astigmatisme, o pa-

• Temps de reacció visual. En la pràctica de molts

tologies com la cataracta, l'ambliopia (ull gandul) o el

esports, unes dècimes de segon poden ser molt impor-

glaucoma poden afectar o limitar les capacitats visuals

IMO | EN PORTADA

És important sotmetre’s a revisions oculars periòdiques per minimitzar els riscs i treure el màxim rendiment a les nostres habilitats visuals en la pràctica esportiva

LA REVISTA IMO

7

necessàries per fer un esport determinat. D'aquí rau

tiu, especialment entre la població infantil. La majoria

la importància de realitzar revisions oftalmològiques

d'aquestes lesions es deuen a l'impacte directe d'una

periòdiques que permetin prevenir, diagnosticar i

pilota o d’un pal. El futbol, el bàsquet, l'hoquei i l'es-

tractar possibles trastorns i malalties per tal de mi-

quaix són alguns dels esports amb major nombre d'ac-

nimitzar riscos i de treure el màxim rendiment a les

cidents oculars.

nostres habilitats visuals en l'àmbit esportiu. Aquests

Moltes d'aquestes lesions es podrien evitar mitjan-

controls són especialment necessaris en alguns grups

çant l'ús d'una protecció ocular correcta i adaptada a

de població i independentment de si realitzen o no ac-

cada esport (ulleres de policarbonat, cascos amb reixe-

tivitat física, com els nens menors de 8 anys, les per-

ta...) i mantenint un bon estat físic i visual.

sones majors de 40 i, sobretot, els majors de 60, els

També és important prevenir lesions i danys oculars

que tenen antecedents familiars de patologia ocular,

indirectes. Per exemple, en disciplines com l'esquí, la

les persones amb alta miopia (més de 8 diòptries) i els

vela, l'alpinisme o el caiac, l'exposició prolongada als

pacients diabètics.

raigs ultraviolats pot provocar trastorns com querati-

D'altra banda, convé recordar que l'ull és un òrgan

tis, conjuntivitis, retinopatia solar i, fins i tot, lesions

delicat i susceptible de patir lesions i traumatismes

de retina. Per evitar riscos innecessaris, és aconsella-

durant la pràctica de l’esport. De fet, una quarta part

ble l'ús d'ulleres de sol amb filtres adequats, fabricades

dels accidents oculars es produeix en l'àmbit espor-

amb materials lleugers i resistents als cops, disponi-

IMO | EN PORTADA

LA REVISTA IMO

8

bles amb o sense graduació. D'altra banda, el clor de

peratures, l'aire sec i el vent durant la pràctica d'esport

les piscines pot provocar trastorns en la salut visual de

poden provocar sequedat ocular. Per evitar-ho, també

l'esportista. Per això, a l'hora de practicar disciplines

es recomana l'ús d'ulleres protectores que s'ajustin es-

com la natació o el waterpolo és important utilitzar

tretament al contorn dels ulls, amb panells laterals o,

sempre ulleres especials hermètiques i no fer servir

fins i tot, hermètiques. D'aquesta manera evitarem o

lents de contacte en qualsevol disciplina aquàtica per

disminuirem l'evaporació de la llàgrima en protegir l'ull

tal d'evitar possibles infeccions corneals i queratitis.

de corrents d’aire.

De la mateixa manera, la pràctica de disciplines a l'aire lliure, com el ciclisme, l'atletisme, el motociclisme i

Ulleres o lents de contacte?

els esports extrems d'aventura, pot afavorir l'entrada a l’ull de cossos estranys en forma de sorra, petites pe-

Corregir de forma adequada els defectes refractius (mi-

dres o insectes. Per evitar irritacions, erosions corneals

opia, hipermetropia i astigmatisme) és clau a l'hora de

o conjuntivals, és convenient l'ús d'ulleres protectores

practicar esport. Tant l'ús d'ulleres correctores com de

o cascos amb visera ampla que evitin l'exposició dels

lents de contacte ens ajudarà a compensar el dèficit

ulls a possibles agents externs.

visual, augmentar el rendiment i evitar possibles acci-

Finalment, una altra de les condicions ambientals de

dents o lesions durant la competició. En l'àmbit espor-

risc que cal tenir en compte és el clima. Les altes tem-

tiu, s'estima que aquests defectes s'han de compensar

IMO | EN PORTADA

Les ulleres esportives han de ser lleugeres, resistents, estables, amb una mínima limitació del camp visual i amb vidres irrompibles

LA REVISTA IMO

9

quan es produeixi una disminució de l'agudesa visual inferior o igual a 0,7. La correcció variarà segons el tipus d'esport, ja que no necessita la mateixa agudesa visual un esportista de tir olímpic que un judoka, per exemple. En general, resulta molt més còmode l'ús de lents de contacte, perquè no interfereixen el camp visual, no alteren la mida de la imatge de la retina i a més permeten l'ús addicional d'ulleres protectores sense necessitat d'haver de graduar-les. Són especialment recomanables les lents de contacte PRG (rígides permeables al gas), ja que ofereixen menor risc d'intolerància i de complicacions que les lents toves.

Si optem per l'ús d'ulleres, la muntura ha de ser lleugera, resistent a l'impacte, estable i amb una mínima limitació del camp visual. Pel que fa als vidres, aquests han de ser irrompibles, lleugers i resistents.

IMO | EN PORTADA

LA REVISTA IMO

10

Entrenar el rendiment visual esportiu

Durant una sessió clínica celebrada el passat mes d'abril, l'equip mèdic i optomètric de l'IMO va assistir a la presentació de l'SVI a càrrec del Dr. Sanet, pioner

L'esport és superació. En aquest sentit, és possible mi-

en l'entrenament visual d'esportistes d'elit. Durant la

llorar el nostre rendiment entrenant les habilitats visu-

xerrada, aquest especialista en optometria comporta-

als més implicades en un determinat esport. Segons els

mental va mostrar les característiques i funcionament

optòmetres esportius, mitjançant un bon entrenament

del seu instrument de teràpia visual. El sistema incor-

visual es pot adquirir una major amplitud del camp visu-

pora exercicis de coordinació ull i mà, entrenador de

al, millorar la percepció visual perifèrica i l'agudesa visual

sacàdics, rotador virtual, taquitoscopi i un metrònom

dinàmica, així com la motilitat ocular i la profunditat de

programable. Segons Sanet, "és molt eficaç per millo-

camp. Després de realitzar un examen complet optomè-

rar els seguiments, el temps de reacció visual, la ve-

tric, el procés d'aprenentatge es basa en una sèrie d'exer-

locitat i el temps de reconeixement i la sensibilitat al

cicis individualitzats i específics per a la funció que es

contrast, a més de millorar la seqüenciació visual i au-

vulgui millorar i que reprodueixin de la forma més fidel

ditiva i la memòria", entre altres habilitats visuals. Així

possible l'habilitat visual que s'ha de desenvolupar.

mateix, l'optometrista assegura que "també resulta in-

Hi ha diferents aplicacions, programes, simuladors

dicat per tractar determinats problemes visuals en pa-

i sistemes informàtics d'entrenament visual. Una

cients amb ambliopia, dèficit d'atenció, dany cerebral

d'aquestes eines de teràpia visual és l'anomenat Sanet

adquirit amb pèrdua de camp visual, inatenció visual

Vision Integrator. Creat per l'optometrista nord-americà

espaial, problemes d'integració visual vestibular i per-

Robert Sanet, aquest sistema està dissenyat per mi-

sones amb problemes de ritme, lectura i comprensió

llorar a través d'una pantalla tàctil de 50 polzades les

matemàtica". L'IMO té previst incorporar aquesta eina

habilitats visuals, així com incrementar el rendiment

en els propers mesos.

visual esportiu.

IMO | EN PORTADA

Decatló òptic al Godó Les prop de 500 persones que el mes d'abril passat van assistir a l'Open Banc Sabadell '61 Torneig Comte Godó van tenir l'oportunitat d'avaluar les seves habilitats visuals a l'estand que l'IMO va instal·lar al Reial Club de Tennis Barcelona.

Durant els dies de competició, un equip d'òpvisitants un circuit compost per deu proves visuals i optomètriques per tal de mesurar el seu grau de visió esportiva. Sota el lema "Visió de joc", la iniciativa va gaudir d'una gran acollida i va oferir al públic la possibilitat d'experimentar amb la pantalla tàctil d'entrenament visual dissenyada pel Dr. Robert Sanet.

Segons Maite Sisquella, optometrista de l'Institut, "en general, l'agudesa i habilitats visuals dels assistents, majoritàriament esportistes, va resultar ser bona, a excepció, en bastants casos, de l'acomodació -capacitat de canviar d'enfocament amb rapidesa i eficàcia- i de la visió dels colors, alterada en un nombre considerable d'homes".

Segons l'optometrista, "tenir una bona visió és important per a millorar el rendiment esportiu i per evitar riscos, com caigudes o lesions. A més, és important protegir els ulls de possibles contusions, cops de pilota o bé dels efectes de la radiació solar, del clor o de l'aigua del mar i la sorra de la platja".

11 LA REVISTA IMO

tiques optometristes de l'Institut va oferir als

IMO | EN PORTADA

EL 18% DELS AFICIONATS A L'ESPORT CREU QUE LA VISIÓ AFECTA EL SEU RENDIMENT ESPORTIU Un 18% de les persones que practiquen esport de manera habitual creu que el seu estat visual afecta, en ma-

L'edat i la falta de llum són

jor o menor mesura, la seva pràctica esportiva, segons

els dos factors que més

un 90% de les quals és aficionada a l'esport. La majoria

perjudiquen, i el fet de portar

una enquesta realitzada per l’IMO entre 500 persones, addueix dificultats per veure nítidament la pilota, principalment a causa de l'edat o de la manca d'il·luminació.

ulleres o lents de contacte és el

Altres entrevistats consideren un handicap el fet d'haver

que més molesta, segons una

res graduades o lents de contacte, de les quals preferi-

enquesta de l’IMO

de practicar una determinada disciplina utilitzant ullerien prescindir.

D'altra banda, només un 26% afirma que protegeix els seus ulls mentre fa esport i, en general, aquesta protecció es redueix, sobretot, a l'ús d'ulleres de sol. La utilització d'ulleres esportives, lleugeres i irrompibles, que salvaguarden els ulls de possibles contusions o cops de pilota és un costum poc estès al nostre país, tot i ser molt reco-

LA REVISTA IMO

12

manable. De fet, una de les persones entrevistades afirma haver tingut problemes oculars importants després d’haver rebut un cop de pilota mentre practicava esport.

Per últim, la majoria dels enquestats diuen haver visitat alguna vegada l'oftalmòleg (77%), principalment per una revisió rutinària (57%) o relacionada amb graduació o problemes refractius (19%). Un 8% afirma que hi ha anat per algun altre problema ocular, com conjuntivitis, accident o lesió o pressió intraocular alta, i un altre 6% perquè ha notat algun símptoma, com ara disminució de visió, visió borrosa, mal de cap o dificultats per llegir.

L'enquesta es va fer entre 500 persones durant l'Open Banc Sabadell '61 Torneig Comte Godó, que es va celebrar

IMO | EN PORTADA

a finals del mes d'abril passat a Barcelona. El 42% dels entrevistats tenia entre 20 i 40 anys i el 90% va afirmar que habitualment practica una o més disciplines esportives, destacant el tennis (49%), el futbol (11%), el pàdel (7%) o l'esquí (5%).

Totes les persones que van respondre l'enquesta i que van completar el decatló òptic que l'IMO va organitzar al Godó, van rebre junt amb un certificat sobre el seu grau de visió esportiva, una completa guia sobre visió i esport, elaborada per l'equip d’optometria i oftalmologia de l'IMO. Utilitzar ulleres protectores, així com ulleres de

Una guia recull les principals habilitats visuals per a l'esport i destaca la importància de tenir cura de la salut ocular i de protegir els ulls en aquest àmbit

sol, lents de contacte que facilitin l'oxigenació de la còrnia o evitar-les totalment en esports aquàtics, són alguns consells que l'IMO ofereix per a la pràctica esportiva i que estan recollits en la guia Visió de joc, que es pot descarregar gratuïtament al web de l'IMO.

LA REVISTA IMO

13

IMO | ACTUALITAT

UNA NOVA TÈCNICA REVOLUCIONA LA CIRURGIA REFRACTIVA EN PERMETRE, PER PRIMER COP, CORREGIR LA MIOPIA SENSE AIXECAR LA SUPERFÍCIE DE LA CÒRNIA

L'IMO ha participat en un estudi multicèntric que demostra que la nova tècnica Lasik, coneguda com a Relex SMILE, és la menys invasiva i la més indicada per corregir diòptries des de la còrnia

LA REVISTA IMO

14

El cirurgià actua a través d'una microincisió que

cediment a un centenar de pacients amb uns resultats

manté intacta la superfície ocular i elimina els

excel·lents. Per a l'especialista, "la nova tècnica suposa

riscos associats al Lasik, com la vulnerabilitat de la

un canvi radical que elimina els principals efectes se-

còrnia davant cops i fregaments i l'ull sec.

cundaris a la cirurgia Lasik, com ara el risc de desplaçament de la làmina superficial oberta en la intervenció i l'ull sec".

Corregir la miopia i l'astigmatisme actuant a l'interior

La tècnica Relex SMILE se serveix exclusivament del

de la còrnia sense necessitat d'obrir-hi una làmina cir-

làser de femtosegon, l'últim gran avanç tecnològic apli-

cular a la superfície ja és possible gràcies a l'última tec-

cat des de fa poc més d'un any a la cirurgia corneal. Amb

nologia làser aplicada al camp de la cirurgia refractiva

aquest làser, el més precís que existeix en la cirurgia

corneal (Lasik). Es tracta de la tècnica Relex SMILE (Small

ocular actual, el cirurgià delimita, des de l'exterior de

Incision Lenticule Extraction), la qual, utilitzant el làser de

l'ull, la lentícula intracorneal o porció de còrnia que ha

femtosegon, permet al cirurgià modificar la graduació

d'extreure per corregir el defecte refractiu. Un cop feta

de la còrnia a través d'una microincisió de només 2mm.

aquesta lentícula, el mateix làser de femtosegon s'uti-

"Aquest avanç suposa un salt espectacular en aquesta

litza per realitzar la microincisió de 2mm a un costat

cirurgia, ja que la substitució d'un tall laminar d'uns

de la còrnia, per on el cirurgià retira la lentícula interna

20mm de diàmetre, per una incisió deu vegades més

traçada prèviament. "Un altre dels avantatges del Relex

petita, converteix aquesta tècnica en la menys invasiva

SMILE és que permet fer tot el procediment amb un sol

i, per tant, en la més segura, per corregir la graduació",

làser", explica l'especialista de l'IMO.

segons explica el Dr. Josep Lluís Güell, coordinador del

Per realitzar aquesta mateixa cirurgia, les tècniques

Departament de Còrnia i Cirurgia Refractiva de l’IMO,

Lasik convencionals obren una làmina a la superfície

un dels pocs centres que ha participat en un estudi mul-

corneal, a mode d'escotilla, des de la qual s’accedeix a

ticèntric europeu per comprovar els beneficis d'aquesta

l'interior de la còrnia. Aquest tall es realitza des de fa

nova tècnica. En un any i mig, l'IMO ha aplicat el pro-

poc temps amb el làser de femtosegon. Després de la

IMO | ACTUALITAT

correcció de la graduació a l'interior de la còrnia, que es porta a terme amb un altre làser, l’Excímer (menys precís que el de femtosegon), aquesta làmina torna a col·locarse al seu lloc. El procediment altera la superfície corneal i la fa més vulnerable a contusions o fregaments, que poden provocar que aquesta làmina es desplaci del seu eix. A més, el fet de realitzar un tall a la superfície de la còrnia fa que se seccionin les terminacions nervioses superficials, la qual cosa pot provocar símptomes d'ull sec associats. "Amb la nova tècnica ambdós efectes secundaris desapareixen totalment, i per això el procediment està destinat a desbancar els que s'han utilitzat fins ara", afirma el Dr. Güell.

LA REVISTA IMO

15

Sant Gervasi de Cassoles, 26 08022 Barcelona Tel. 93 253 17 40 | Fax 93 253 17 41 www.hotelsantgervasi.com stgervasi.booking@hoteles-silken.com

La proximidad de este hotel a la clínica IMO es lo que hace de él un lugar ideal para alojarse.

Cuenta con 63 agradables habitaciones con mucha luz natural y servicios como restaurante, internet gratuito, agua gratuita de bienvenida y room service que harán su estancia más confortable.

Hacemos de la atención al cliente nuestra forma de trabajar.

Identifíquese como paciente de la clínica IMO y recibirá descuentos y atenciones especiales.

www.hoteles-silken.com Copyright 2010 Hoteles Silken

IMO | ACTUALITAT

OFTALMÒLEGS DE L'IMO LIDEREN EL CONGRÉS ANUAL DELS ESPECIALISTES ESPANYOLS EN CIRURGIA IMPLANTOREFRACTIVA Una de les principals conclusions de la reunió, que el maig va congregar un miler d'experts a Barcelona, ha estat la consolidació del làser de femtosegon com a "tècnica que ha vingut per quedar-s’hi"

LA REVISTA IMO

16 El Departament de Còrnia i Cirurgia Refractiva de l'IMO

d'evolucionar ràpidament. Segons el Dr. Daniel Elies, "és

ha estat l'encarregat d'organitzar el 28 Congrés anual

una tecnologia que ve per quedar-s’hi, ja que ha suposat

de SECOIR, la Societat Espanyola de Cirurgia Ocular Im-

un salt qualitatiu molt important, que encara pot do-

plantorefractiva, que celebra una reunió anual amb els

nar molt més de si". Els experts coincideixen que la gran

especialistes espanyols en segment anterior dedicats

aportació d'aquest làser és la reproductibilitat, ja que

principalment a la cirurgia refractiva i a la implantació

és capaç de repetir 100 vegades el mateix procediment

de lents intraoculars.

d'una forma exactament igual. A més, aquesta tècnica

En aquesta ocasió, el congrés es va celebrar del 15 al

ofereix una gran seguretat i predictibilitat, i presenta la

18 de maig a Barcelona, presidit pel Dr. Daniel Elies, el

possibilitat de realitzar múltiples procediments, com in-

qual, juntament amb els seus col·legues de l'IMO, el Dr.

cisions, talls, fractures en diferents estructures corneals,

Josep Lluís Güell i el Dr. Óscar Gris, va aconseguir reunir

fragmentació del nucli dur d'una cataracta... Segons el

més de 850 oftalmòlegs, 150 optometristes i 150 infer-

Dr. Elies, "és una forma d'estandarditzar la cirurgia. Hi ha

mers d'ajuda a l'oftalmòleg per abordar les últimes nove-

parts que fins ara havíem de fer de forma manual, com

tats en l'especialitat. Durant la trobada, es van presentar

una incisió amb un bisturí. Ni el millor cirurgià del món

més de 100 vídeos i es van realitzar més de 800 presen-

és capaç de fer 100 cercles exactament iguals, en canvi,

tacions, xerrades o conferències, a partir d'un programa

el femtosegon, sí". Malgrat aquests avantatges, l'espe-

científic seleccionat pels oftalmòlegs de l'IMO i que va

cialista de l'IMO recorda que es tracta d'un instrument

gaudir d'una gran acollida per part dels assistents.

i que "cal no treure mèrit al programador: la tecnolo-

La principal conclusió del congrés d'aquest any ha es-

gia cal dissenyar-la, programar-la i indicar-la de manera

tat la consolidació del làser de femtosegon com a tècnica

correcta". Per això, el president del Comitè Organitzador

capdavantera en cirurgia refractiva i de cataracta. Tot i

de SECOIR 2013 conclou que "aquesta robotització de la

que va aparèixer fa més d'un any, els experts l’han confir-

cirurgia farà que si els cirurgians programem, indiquem

mat com a tractament electiu i en pronostiquen un llarg

i realitzem bé el procediment, ens aproparem cada vega-

recorregut, ja que es tracta d'una tècnica que no deixa

da més al millor resultat final possible".

IMO | ACTUALITAT

La Societat Espanyola de Cirurgia Ocular Implantorefractiva té més de 30 anys d'antiguitat i actualment és la segona societat espanyola més important en l'àmbit de l'oftalmologia. La SECOIR celebra un congrés anual que té lloc a diferents ciutats espanyoles. La candidatura de la ciutat i del comitè organitzador de cada trobada són escollits per votació per part dels van confiar als doctors de l'Institut l'organització de la 28 edició del congrés. L'organització Durant el congrés, també es va abordar la correcció de

d'aquesta important reunió suposa triar els

la presbícia, mitjançant dues estratègies principals: la

oftalmòlegs nacionals i internacionals que són

implantació de lents intraoculars multifocals o el tracta-

punters i que poden aportar grans novetats o

ment en monovisió, és a dir, buscar un ull que enfoqui

aspectes científicament molt rellevants, i tam-

més lluny i un altre més de prop. En un altre grup d'indi-

bé decidir el contingut de les ponències i agru-

cacions, destaquen els implants intracorneals, que són

par-les per àrees temàtiques d'interès.

petits dispositius de 5,10 micres de gruix per 1 o 1,5mm de diàmetre, que van implantats a l'eix visual de la còrnia per modificar–ne la curvatura o bé el poder diòptric i, d’aquesta manera, millorar la visió de prop. Segons els especialistes, els implants no compensen la presbícia total que pot tenir una persona de 65 anys i amb 3 diòptries, però sí que poden compensar el dèficit d'una persona de 45-50 anys que no ha desenvolupat totalment la presbícia i que pot tenir una diòptria o una i mitja.

Un altre dels temes destacats en el congrés de la SECOIR va ser l'ús dels anells intracorneals i del cross linking per al tractament i la millora de diferents tipus de queratocon, així com la importància creixent del trasplantament parcial de còrnia o cirurgia lamel·lar.

17 LA REVISTA IMO

membres de la societat, que a l'última votació

IMO | ACTUALITAT

FUMAR DISPARA EL RISC DE LESIONAR LA RETINA

DIA MUNDIAL SENSE TABAC

L’efecte oxidant del tabac “ofega” la retina, en reduir l’aportació d’oxigen que necessita aquest teixit, altament vascularitzat

La Fundació IMO recorda que fumar multiplica per 5 el risc de patir DMAE, amb motiu del Dia Mundial Sense Tabac

LA REVISTA IMO

18 Els efectes nocius del tabac en relació amb el càncer i

provocat per l'hàbit tabàquic dificulta la circulació i la

a les patologies cardiovasculars són molt coneguts, en-

conseqüent recuperació dels teixits, que no reben la

cara que freqüentment es tendeixen a obviar les con-

quantitat necessària d'oxigen".

seqüències negatives que fumar té per a la visió. Per

L'oftalmòleg recorda que "fumar potencia totes les pa-

això, amb motiu del Dia Mundial sense Tabac, que es

tologies la causa primària de les quals és la mala circu-

va celebrar el 31 de maig passat, la Fundació IMO va

lació", per la qual cosa recomana portar una vida sana

alertar dels riscos que l'hàbit tabàquic comporta a l'ho-

que ajudi a prevenir malalties generals com diabetis, hi-

ra de desenvolupar determinades patologies oculars.

pertensió o cardiopatia, les quals acaben afectant la re-

Nombrosos estudis han demostrat que el tabac és el

tina, on es produeixen les afeccions oculars més greus.

factor ambiental més vinculat a la DMAE (Degeneració

A més d'evitar el tabac, és important moderar la ingesta

Macular Associada a l'Edat), ja que multiplica per 5 les

d'alcohol, fer exercici físic i seguir una dieta equilibrada,

possibilitats de patir aquesta malaltia de la retina, que

rica en antioxidants i vitamina A (retinol).

afecta greument la visió de detall que ens permet llegir, escriure, conduir o realitzar altres tasques de precisió.

En aquest sentit, els especialistes també destaquen la necessitat de sotmetre’s a revisions oculars anuals

La DMAE és la primera causa de pèrdua severa de visió

a partir dels 40 anys o bé si es tenen factors de risc

entre els majors de 65 anys en el món occidental, un

importants, com antecedents familiars, alta miopia o

problema que va en augment a causa de l'increment

malalties cròniques del sistema central. La detecció pre-

de l'esperança de vida i que es dispara en el cas dels fu-

coç és essencial per prevenir l'evolució de les patologies

madors, que pateixen la malaltia de forma més precoç i

retinals o retardar-ne l’aparició i millorar-ne el pronòstic

virulenta. La raó és la incidència directa del tabac sobre

funcional. Abandonar l'hàbit tabàquic és un altre factor

la circulació dels vasos de la retina, igual que afecta la

fonamental de prevenció ja que, com apunta el Dr. Na-

resta de vasos de l'organisme. Segons el Dr. Rafael Na-

varro, "cal actuar abans que arribin els ensurts, perquè

varro, especialista en retina de l'IMO, "l'efecte oxidant

llavors el mal ja estarà fet".

LA REVISTA IMO

19

IMO | ACTUALITAT

UN DE CADA QUATRE NENS REVISATS A LA SEGONA RONDA DE CONTROLS OCULARS A LA INFÀNCIA DESFAVORIDA TÉ PROBLEMES DE VISIÓ La Fundació IMO i l’Obra Social "la Caixa" van atendre el mes de maig passat 143 nens, 22 dels quals ja havien estat diagnosticats d'alguna patologia a la primera ronda d'exploracions i requerien seguiment

LA REVISTA IMO

20 Un de cada quatre nens d'entre 3 i 12 anys revisats a

de les oclusions prescrites fa tres mesos. Aquest balanç

l'escola Josep Boada de Badalona el mes de maig passat

posa de manifest la importància del seguiment d'alguns

va ser diagnosticat d'algun problema ocular. La segona

nens després de la primera revisió, per tal de controlar el

ronda d'exploracions del programa anual de salut ocu-

seu estat visual i de prevenir l'avanç o desenvolupament

lar en la infància desfavorida, impulsat per la Fundació

de malalties oculars.

IMO i l'Obra Social "la Caixa" en el marc del programa

Pel que fa a nous diagnòstics, els problemes oculars

CaixaProinfància, va permetre detectar patologies ocul-

amb més incidència van ser els defectes refractius, els

tes en 30 nens, un 25% dels 121 nens revisats per primera

quals van representar el 65% de les patologies diagnosti-

vegada en aquesta ronda.

cades. Entre els problemes de refracció, el més freqüent

Es tracta d'un percentatge molt similar a l’obtingut en

va ser l'astigmatisme (dificultat en la visió de lluny i de

els controls que van tenir lloc al mateix centre durant

prop), detectat en 12 casos, seguit per la miopia (difi-

la posada en marxa de la campanya preventiva al febrer

cultat per enfocar la visió llunyana), amb 10 casos, la

(23%), encara que molt superior a la mitjana, situada al

hipermetropia (dificultat per enfocar la visió propera),

10%, segons les revisions realitzades entre el miler de

diagnosticada en 5 casos i l'anisometropia (diferència

nens que van participar al Festival de la Infància de Bar-

de graduació entre els dos ulls), que es va detectar en 3

celona.

casos. A més, en 12 ocasions es va diagnosticar més d'un

Les exploracions, portades a terme els dies 7, 9 i 13 de

problema refractiu associat.

maig van permetre absorbir la llista d'espera que es va

Més enllà dels defectes refractius, cal destacar el di-

generar a la primera ronda del programa, a través de 121

agnòstic d’altres patologies oculars comunes en la in-

noves visites i, alhora, van facilitar el seguiment dels

fància, com l'estrabisme o desviació ocular, detectat en

nens diagnosticats d'algun problema ocular al febrer,

7 casos (16,28% del total de diagnòstics) i l'ambliopia o

amb 22 revisions de control. El seguiment va fer possi-

"ull gandul" (baixa visió un ull per falta d'ús), diagnosti-

ble donar d'alta un nen per millora de la seva hiperèmia

cada en 3 casos (6,97%). Les revisions també van servir

(acumulació de sang a la conjuntiva), receptar ulleres

per destapar patologies oculars menys freqüents, com

a 3 nens per evolució de la seva patologia i mantenir 6

conjuntivitis (inflamació de la conjuntiva), ptosi palpe-

IMO | ACTUALITAT

El 25% dels alumnes revisats per primera vegada va presentar patologia oculta, un percentatge molt similar al registrat en la campanya realitzada a la mateixa escola de Badalona al febrer

LA REVISTA IMO

21

bral (parpelles caigudes), mol·lusc contagiós (malaltia

ocular en un període de 6 mesos i a altres 22, d'un any.

cutània), insuficiència de convergència (coordinació

Amb la voluntat de contribuir a la integració i el ren-

d'enfocament dels ulls en la visió propera) i desviació

diment escolar dels nens de les zones més desfavorides,

lateral associada.

el programa impulsat per la Fundació IMO i l'Obra So-

Arran d'aquests resultats, es van prescriure 23 ulleres

cial "la Caixa" durà a terme a la tardor una altra ronda

(acompanyades en 3 casos per un tractament d'oclusió),

de revisions oculars per completar les 400 exploracions

que seran muntades i lliurades de forma gratuïta per

previstes durant aquest any.

l'associació Abre Sus Ojos, col·laboradora del projecte. A més, a 32 nens se'ls va recomanar fer-se un seguiment

IMO | ACTUALITAT

Hi veu bé el teu fill?

Més de la meitat dels pares amb fills menors de 8 anys mai no els ha portat a l'oftalmòleg.

LA REVISTA IMO

22

IMO | ACTUALITAT

El teu fill fa l’ullet mentre veu la televisió o juga a la consola? S’enganxa molt al text mentre llegeix?

Inclina el cap per fixar la visió en un punt? Desvia un ull? Problemes de visió comuns en la infància, com l'estrabisme o la miopia, són relativament fàcils de detectar pels pares quan el nen o la nena mostra comportaments visuals anòmals. No obstant això, hi ha altres patologies asimptomàtiques que poden passar desapercebudes. És el cas de l'ambliopia o ull gandul, el diagnòstic i tracl'hora d'evitar-ne la continuïtat a l’edat adulta. Segons la Dra. Ana Wert, especialista en oftalmologia pediàtrica de l'IMO, "moltes vegades hi ha problemes que passen desapercebuts o que no s'associen a patologies visuals. Per evitar que es converteixin en deficiències visuals cròniques i irreversibles, és important diagnosticar-los i tractar-los abans dels 8 anys, quan la visió arriba al 100% del seu desenvolupament". Per això és important realitzar una revisió oftalmològica completa als nostres fills a partir dels 4 anys, especialment si hi ha antecedents d'algun trastorn ocular a la família.

23 LA REVISTA IMO

tament precoç del qual és clau a

IMO | ACTUALITAT

La importància de les revisions

questa realitzada el 2011, aquest any el percentatge de pares que reconeixen no haver portat mai els seus fills a

Malgrat tot, sembla que encara ens costa adoptar

LA REVISTA IMO

24

l'oftalmòleg ha passat del 41% al 56%.

aquesta mesura preventiva tan necessària a l'hora de

D'aquestes dades es desprèn una creixent manca de

preservar la salut ocular dels nostres fills. Segons els re-

preocupació sobre la visió dels més petits, una actitud

sultats d’una enquesta realitzada per la Fundació IMO

que no millora encara que hi hagi antecedents a la fa-

durant el darrer Festival de la Infància celebrat a Bar-

mília amb algun problema ocular. Així, tot i que el 73%

celona, més de la meitat dels pares amb fills menors de

de les persones entrevistades admeten tenir ells matei-

8 anys no els han portat mai a l’oftalmòleg. Per què no

xos o algun familiar, un problema ocular, menys de la

ho han fet? De l'enquesta es desprèn que la majoria de

meitat reconeix que aquests antecedents siguin motiu

pares considera que encara és aviat per portar-los l'es-

d'alerta o preocupació. De fet, els antecedents familiars

pecialista o pensen que no és necessari perquè no han

motiven només, d’una forma directa, un 6% de visites a

detectat cap símptoma en els seus fills. Aquesta actitud

l'oftalmòleg.

ha tornat a cridar l’atenció, un any més, als especialistes

En opinió de la Dra. Ana Wert, "l'alt percentatge de

de l'IMO desplaçats al Festival, donada la importància-

problemes visuals dels adults hauria d'actuar com a

que tenen aquest tipus de revisions oculars durant els

motivació perquè els pares revisin la visió dels nens".

primers anys de vida. De fet, en comparació amb l'en-

Segons l'oftalmòloga, "molts pares desconeixen que els

IMO | ACTUALITAT

problemes oculars, incloent-hi els defectes de refracció, com són la miopia, la hipermetropia i l'astigmatisme, tenen un component hereditari o de predisposició genètica important".

Llavors, què motiva finalment la visita del nen a l'oftalmòleg? Segons l'enquesta de la Fundació IMO, en el 53% dels casos, la principal motivació és sotmetre el nen a una revisió rutinària, mentre que en un 20% es fa en sospitar que l’infant pot patir una patologia ocular. Només un 1% dels enquestats reconeix portar el seu fill a l'especialista per recomanació expressa del pediatre, encara que gairebé la meitat admet que en algun moment el pediatre els ha aconsellat portar el nen a l'oftalmòleg.

En aquest àmbit i igual que va ocórrer a l'enquesta de l'any passat, la majoria de pares confirmen el fet que la visió dels seus fills no es revisa o es fa de forma molt superficial en els controls generals de salut pediàtrica.

LA REVISTA IMO

25

BONANOVA SUITE***, su apartamento ideal, donde se sentirá como en casa con las mismas comodidades que le ofrece un hotel.

Próximo a la clínica IMO. Disfrute de la comodidad que supone un amplio apartamento de 40 m2 con su propia cocina totalmente equipada. No se tendrá que preocupar de nada, dispondrá de limpieza diaria y conexión WI-FI gratis, para que se sienta como en casa. Y todo con los mejores precios para los pacientes de la clínica IMO. Bisbe Sivilla, 7 • 08022 Barcelona Tel.: 93 253 15 63 • Fax: 93 418 44 97 info@bonanovasuite.com www.bonanovasuite.com

IMO | ACTUALITAT

LA REVISTA IMO

26

Xerrada per a pares

passa totalment desapercebuda i es pot prolongar cap a l'edat adulta quan els tractaments ja no són tan efica-

Dins del programa de prevenció ocular en edat infantil,

ços", va explicar la Dra. Wert durant la sessió informati-

l'IMO va impulsar durant el mes d'abril passat, la Set-

va de l'IMO. Un cop diagnosticat l’ull gandul, la fórmula

mana d'Oftalmologia Pediàtrica. Un cop més, es van dur

que ofereix millor resultat i actua amb major rapidesa

a terme revisions oculars gratuïtes a nens d'entre 2 i 8

és l'oclusió de l'ull sa amb un pegat durant un període

anys, a més d’una xerrada informativa adreçada a pa-

de temps que dependrà del grau d'ambliopia i de l'edat

res i mares, mentre els nens gaudien d’un bon berenar i

del nen.

d’activitats lúdiques als jardins de l'Institut.

L’estrabisme és una altra de les patologies oculars més

En "Els primers i decisius anys de la visió", les docto-

típiques de la infància. Consisteix en la pèrdua de paral·

res Ana Wert i Charlotte Wolley Dod, del departament

lelisme dels ulls, de manera que cada ull mira en una

d'oftalmologia pediàtrica de l'IMO, van explicar les prin-

direcció. Per poder-lo corregir adequadament, és impor-

cipals patologies associades als més petits i van oferir

tant detectar-lo abans dels 7 anys per tal de recuperar

pautes sobre quan és convenient fer revisions en la in-

la visió de l'ull afectat. Generalment, l'ús de correcció

fància. Durant la sessió, es van repassar els defectes vi-

òptica (ulleres o lents de contacte) cura per si sol aques-

suals que amb més freqüència pateixen els nens, com

ta patologia. Només caldria una intervenció quirúrgica

l'ambliopia, l'estrabisme i els defectes de refracció.

si, un cop corregits els defectes òptics i l'ambliopia que

Coneguda també com "ull gandul", l'ambliopia és la malaltia més prevalent a la infància. Consisteix en la

sol derivar-se de l'estrabisme infantil, persisteix la desviació ocular.

pèrdua de visió d'un o ambdós ulls per una falta d'ús

La tercera patologia més prevalent en els nens és el

en el període de desenvolupament visual. Atès que es

conjunt de defectes refractius, com la miopia, la hiper-

tracta d'una patologia que s'origina a la infància, "és im-

metropia o l'astigmatisme. Tots ells comporten una

portant diagnosticar-la durant els primers anys de vida,

mala visió pel desenfocament dels objectes a la retina i,

especialment a partir dels 3 anys que és quan el nen

si no es corregeixen, els seus efectes poden ser especi-

ja pot col·laborar per dir-li a l'especialista el que veu.

alment nocius, ja que durant els primers anys de la vida

Si no es fa una revisió oftalmològica, aquesta malaltia

és quan es desenvolupa la visió.

IMO | ACTUALITAT

Les especialistes en oftalmologia pediàtrica de l’IMO van oferir a un grup de pares les principals claus sobre la salut La xerrada informativa, molt valorada pels assistents, es va tancar amb un bloc de dubtes i preguntes en què els pares, mares i educadors van formular diverses qüestions que les especialistes de l'IMO van respondre àm-

que ells es divertien jugant als jardins de l’Institut

27 LA REVISTA IMO

pliament.

visual dels més petits, mentre

És un centre òptic especialitzat en baixa visió.

Oferim estudis individualitzats amb l’assessorament d’òptics-optometristes qualificats per donar la millor solució al pacient.

TRUQUI’NS AL 933 688 336 PER DEMANAR CITA PRÈVIA

Enric Granados 139, 08008 Barcelona · www.bcnbaixavisio.com

IMO | ACTUALITAT

Comportament visual del nen Els següents punts resumeixen el desenvolupament

LA REVISTA IMO

28

Senyals d'alerta El control de la visió juga un paper primordial en l'etapa de desenvolupament infantil, des del naixement fins als 8 anys d'edat. La prevenció passa per realitzar revisions oftalmològiques periòdiques per evitar diagnòstics tardans, així com parar atenció a una sèrie de símptomes i senyals que puguin manifestar la presència d'alguna patologia o trastorn ocular en el nen o nena, com per exemple: • No identifica de manera adequada els familiars des de distàncies llargues.

• No li criden l'atenció les coses llunyanes.

• S'acosta molt els objectes a la cara.

• Desvia un ull, especialment en estats de cansament o debilitat: febre, son, etc.

• Es frega els ulls de forma repetida.

• Presenta algun tipus de dificultat per mantenir els ulls oberts mentre llegeix, escriu o dibuixa.

• Inclina el cap enrere per observar millor.

• Presenta una taca blanquinosa a l'àrea pupil·lar.

• Es queixa de mal de cap o de visió borrosa.

• Li molesta la llum solar o s'adapta malament a la foscor.

del comportament visual normal del nen durant els primers mesos de vida: • 6 setmanes. Reacciona a expressions facials.

• 2-3 mesos. Percep el moviment i és capaç de seguir un objecte brillant amb la mirada.

• 3-6 mesos. Es mira la mà i és capaç de seguir les activitats del seu entorn.

• 4 mesos. Somriu davant la seva pròpia imatge reflectida al mirall.

• 6 mesos. Persegueix amb la mirada objectes petits i els aconsegueix.

• 7 mesos. Toca la seva imatge al mirall.

• 9 mesos. Treu el cap per veure un objecte.

• 12 mesos. Busca joguines i objectes que desapareixen de la seva mirada.

IMO | ACTUALITAT

EL 18% DELS NENS REVISATS PER LA FUNDACIÓ IMO DEL 15 AL 19 D'ABRIL PRESENTA PROBLEMES OCULARS NO DIAGNOSTICATS La Unitat de Diagnòstic Precoç de l'IMO realitza 135 exploracions gratuïtes durant la campanya de prevenció d'oftalmologia pediàtrica

LA REVISTA IMO

29

Un total de 25 nens dels 134 revisats gratuïtament

blemes oftalmològics, com atròfia sectorial de

a la Unitat de Diagnòstic Precoç de l'IMO amb

l'iris (una cicatriu a la zona de l'iris), sincinèsia

motiu de la campanya de prevenció d'oftalmolo-

oculo-mandibular (obertura o tancament invo-

gia pediàtrica, presenta algun problema ocular

luntari de l'ull en obrir la mandíbula) i blefaritis

no diagnosticat. En la majoria dels casos (48%),

(inflamació de la parpella).

es va detectar algun defecte refractiu (miopia,

La campanya de revisions gratuïtes a nens

hipermetropia o astigmatisme), encara que tam-

d'entre 2 i 8 anys pretén posar de manifest el

bé es van diagnosticar 5 casos d'ambliopia o "ull

gran percentatge de patologia oculta en la infàn-

gandul", altres 5 d'estrabisme (pèrdua de paral·

cia i, al mateix temps, destacar la importància

lelisme entre els dos ulls que provoca que cada

d'un diagnòstic precoç de les malalties de més

ull miri en una direcció), i 3 casos d'altres pro-

prevalença durant els primers anys de vida.

LA REVISTA IMO

30

LA REVISTA IMO

ANYS

10 31

AN YS

10

IMO | ACTUALITAT

UNA DÈCADA DE REVISTA La història d'uns ulls oberts al món

LA REVISTA IMO

32

Primer número de la revista.

Primavera 2003

Primavera 2004

Amb la vista cap el cel i els peus ben ferms a terra,

Estiu 2005

sobretot, amb les persones.

"l'home del futur", escultura que presidia l'entrada

Des de la revista IMO busquem compartir els co-

de l'antiga seu de l'IMO, va protagonitzar la primera

neixements que posseïm com a equip mèdic i humà.

portada de la nostra revista, que amb aquest número

Ens hi hem compromès, ho hem posat per escrit i

35 compleix deu anys. Per celebrar-ho, hem volgut fer

hem treballat per complir-ho, com recull a cada revis-

un repàs a aquesta dècada de trajectòria intensa.

ta l'editorial del director mèdic de l'IMO, el Dr. Borja

La Revista IMO va iniciar el seu camí el mes de juny de 2003 i, pàgina rere pàgina, ha aconseguit conso-

Corcóstegui, que encapçala la publicació amb les seves reflexions.

lidar-se en base als principis que l'han caracteritzat

No obstant això, no es tracta només de paraules,

des del seu origen: el rigor, la qualitat i, sobretot,

sinó també de fets i, per comprovar-ho, només cal

l'honestedat. Gràcies a ells, ha complert el desig que

passar pàgina. Els més de 30 "En portada" que hem

demana cada any quan bufa espelmes: obrir les por-

elaborat al llarg d'aquests 10 anys han volgut fer par-

tes de l'IMO a la seva gent i, el que és més important,

tícips a pacients, amics i col·laboradors dels avenços

convidar a entrar-hi. Perquè darrere de cada paraula

experimentats en les diferents subespecialitats of-

hi ha un significat, i la voluntat de la revista sempre

talmològiques. D'una banda, a través dels estudis i

ha estat oferir un enfocament proper i particular so-

projectes d'investigació duts a terme per l'IMO (des

bre assumptes relacionats amb l'oftalmologia però,

de les Primeres estratègies terapèutiques contra les malal-

IMO | ACTUALITAT

Tardor 2009

Primavera 2010

Tardor 2010

ties hereditàries de la retina del núm. 9, fins a les Noves

de premis i reconeixements als nostres doctors, així

tècniques de cirurgia corneal del núm. 26) i, d'altra, dels

com dels èxits de la Fundació IMO i, en altres països,

esdeveniments organitzats per a la seva difusió, tant

de la Fundació Ulls del món, cofundada pel Dr. Borja

entre experts mèdics (congressos de retina, contac-

Corcóstegui i amb la qual l'IMO sempre ha mantingut

tologia i oculoplàstica) com entre pacients (Setmana

un estret vincle.

Mundial del Glaucoma, Setmana d'Oftalmologia Pediàtrica i Setmana Sènior).

Una de les grans novetats que hem plasmat en diversos números de la revista ha estat la posada en

L'objectiu ha estat apropar el públic a l'oftalmolo-

marxa de la nova seu de l'Institut, que va tenir lloc

gia, una disciplina en constant evolució que reque-

el juliol de 2009 i va venir acompanyada d'una reno-

reix d'una actitud innovadora per ser pioner i liderar

vació de disseny i continguts de la revista, que co-

el canvi. La incessant actualitat de l'IMO, plena de

mença amb el número 21. Prenent el relleu de Rafael

notícies d'última hora, ha posat de manifest la im-

Díaz i Ana Mur, el dissenyador gràfic Albert Buendía

portància de seguir avançant i millorar dia a dia. Hem

i el fotògraf Àngel Carbonell van ser els encarregats

estat testimonis de la integració de les noves incor-

d'oferir un nou aire a la revista, seguint les directrius,

poracions i unitats de treball del centre, de l'impuls

inicialment de l'agència Q & A, Imatge i Continguts

de projectes en formació, investigació i prevenció, de

i, actualment del Departament de Comunicació de

l'organització de cursos i congressos, del lliurament

l'IMO, responsable de la revista. Amb aquesta reno-

LA REVISTA IMO

33

10

AN YS

IMO | ACTUALITAT

LA REVISTA IMO

34

Inauguració de la nova seu Revista núm. 21, tardor 2009

Exposició fotogràfica d’Ulls del món Revista núm. 24, tardor 2010

Entrevista a Joan Roca, del Celler de Can Roca Revista núm. 22, primavera 2010

IMO | ACTUALITAT

LA REVISTA IMO

35

Entrevista al ex jugador i ex entrenador del Barça Johan Cruyff Revista núm.27, tardor 2011

Reportatge sobre Charles Darwin Revista núm.21, tardor 2009

Creixement de la Fundació Ulls del món Revista núm.22, primavera 2010

10

AN YS

IMO | ACTUALITAT

LA REVISTA IMO

36

Curs de noves tecnologies de suport en oftalmologia Revista núm.27, estiu 2011

vació, vam donar la benvinguda a la nova etapa amb

Copa Davis, Àlex Corretja, el director científic de la

més seccions, doblant el número de pàgines i amb

fundació "la Caixa", Jorge Wagensberg o, més recent-

la intenció d'obrir-nos, definitivament, a la societat.

ment, l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias.

Són molts els professionals referents del camp de

Tot això, sense oblidar les històries singulars dels

l'oftalmologia i l'optometria que ens han visitat des

nostres pacients, que constitueixen la veritable raó

de llavors per compartir la seva experiència: des d’Ian

de ser de la nostra tasca. Els testimonis de Francesc

Bailey, eminència mundial en baixa visió, fins a José

Marquès, domador de cavalls que va salvar la seva

Raúl Montes, referent internacional en oculoplàsti-

visió després de rebre una guitza; Karla Rúgel, ado-

ca, passant per Camille Maalouf, oftalmòleg i polític

lescent que va tornar a veure-hi després de 6 anys

libanès, i Stanley Chang, pare de la cirurgia retinal,

cega per una agressió amb àcid o la nostra pacient

entre d'altres. No obstant això, l'IMO també ha volgut

més longeva, Olga Aguilar, de 102 anys, són exemples

ampliar la seva visió a altres disciplines, entrevistant

de superació que ens han contagiat la seva actitud

a personalitats de la talla dels xefs Carme Ruscalleda

optimista.

(Restaurant Sant Pau) i Joan Roca (El Celler de Can

Tenir una bona visió és un aspecte fonamental a

Roca), el dissenyador Custo Dalmau, el periodista

l'hora de vetllar per una bona qualitat de vida, encara

Víctor Amela, l'exentrenador del Barça Johan Cruyff,

que sabem que no és l'únic a tenir en compte. Per

l'extennista i actual capità de l'equip espanyol de

això, en la secció dedicada a aquest tema, hem ofert

IMO | ACTUALITAT

Primavera 2011

Estiu 2012

Hivern 2013

múltiples i variats consells per a una cura integral

Aquesta dècada de revista ens ha servit per man-

de la salut, exposant els beneficis de l’econutrició, el

tenir els ulls ben oberts al món i comunicar allò que

rolfing (bona postura), el somni i les teràpies naturals,

hem observat i après. Perquè la història no s'escriu

per posar només alguns exemples, tots ells de la mà

fins que no és compartida. Esperem seguir fent-ho

del nostre col·laborador, Pere Romanillos.

durant molts anys més. Gràcies per ser-hi i per se-

Des de la revista IMO, en definitiva, hem buscat comprometre'ns i implicar-nos d'una forma més directa amb els nostres pacients, oferint-los informació i entreteniment. Així, hem passat dels "Sabies que..." dels nostres inicis, que ens van ensenyar que l'exploració del fons d'ull es remunta a mitjans del XIX o que els animals gaudeixen d’un major camp visual que l'home, a detallats reportatges sobre oftalmologia (Història de la cataracta, el glaucoma i la cirurgia refractiva, La visió estereoscòpica o El daltonisme), i sobre altres àmbits (Dos segles de Charles Darwin, Els protagonistes de la web 2.0 o Ningú és perfecte).

guir-nos.

LA REVISTA IMO

37

IMO | HISTÒRIES SINGULARS

OBRIR ELS ULLS A LA VERITAT

AMENEH BAHRAMÍ

LA REVISTA IMO

38

"Els metges de l'IMO eren la meva única esperança.

Es van proposar recuperar la meva vista; aquest era l'objectiu més important"

resultat, en paraules de la pròpia Ameneh, "va ser un mi-

per no acceptar una proposta de matrimoni; és l'experi-

racle!", ja que va recuperar un 40% de la visió perduda

ència d'una jove iraniana que va lluitar per recuperar la

i, amb ella, la seva independència. Desafortunadament,

seva visió després d'haver caigut en la ceguesa. "Tanca

dos anys més tard, la jove iraniana va tornar a quedar

els ulls 5 minuts. Tot negre. Què et sembla?", ens diu...

cega de l'ull dret a causa d'una infecció per fongs, atès

La il·lusió d'Ameneh Bahramí, autora i protagonista del

que, com apunta el Dr. Medel, "en aquests casos es pro-

relat, és tornar a veure i sortir de la foscor. Amb aquest

dueix una important pèrdua de defenses locals a la pell" .

objectiu, va emprendre el seu viatge a Barcelona per

Actualment, Ameneh porta una pròtesi ocular a l'ull

tractar-se amb els metges de l'IMO, ja fa 8 anys. Ara,

dret i totes les expectatives estan posades en l'esquerre,

en el seu llibre, publicat el mes de març, ens presenta

en què els especialistes de l'IMO podrien intervenir en un

el costat més personal d'un camí en què "no vaig poder

futur per abordar la parpella, la còrnia i la retina, seguint

tancar els ulls a la veritat encara que els hagués perdut".

el mateix procediment que en la primera ocasió, tot i que

La primera vegada que Ameneh va creuar les portes de

el pronòstic d'aquest ull és pitjor que el dret. En tot cas,

l'IMO, el 2005, portava un vel espès que li cobria el rostre

tan important és el que queda per aconseguir com el que

desfigurat perquè el seu aspecte, assegura, espantava la

ja s’ha aconseguit, perquè "hem assolit una gran millora

gent. Les conseqüències de l'agressió amb àcid que va

funcional i estètica que ha permès a Ameneh recuperar

patir a mans d'un pretendent despitós van quedar marca-

la seva dignitat, quelcom essencial per a tota persona",

des a la seva pell i als seus ulls. No obstant això, Ameneh

segons Ramon Medel.

mai no va deixar d'albirar una espurna d'esperança grà-

Les reconstruccions oculars després d'accidents o

cies al seu caràcter optimista i a "la força i la confiança

agressions són unes de les cirurgies més complicades en

transmeses pel Dr. Ramon Medel (especialista en oculo-

oftalmologia i solen comportar "un abans i un després"

plàstica de l'IMO) i els seus col·legues (els doctors Óscar

espectacular. Malauradament, no es tracta de situacions

Gris, especialista en còrnia i Carlos Mateo, especialista

aïllades ja que, com assenyala Ameneh, en el seu país

en retina)", els quals es van proposar l'ambiciós repte de

cada vegada es realitzen més crims amb àcid. Per això,

reconstruir l'ull dret, totalment segellat per l'àcid, i recu-

la iraniana vol que el seu cas serveixi d'exemple i reco-

perar part de la seva visió.

mana la seva positiva experiència a Barcelona: "Em van

El procés no va ser senzill i, com explica el Dr. Medel,

convidar a viure a Alemanya, Anglaterra, Itàlia, Holanda i

"ens vam centrar en l'ull de millor pronòstic, el dret". Des-

Bèlgica per continuar els meus tractaments, però jo vaig

prés de moltes intervencions quirúrgiques complexes,

preferir quedar-me a Espanya, al costat dels meus esti-

l'equip mèdic de l'IMO va aconseguir reconstruir la seva

mats metges que durant set anys m'havien cuidat amb

parpella, tant la part externa com la interna, mitjançant

tant afecte, i viure els anys i el futur que m'esperaven

empelts, per preparar el terreny de cara a un posterior

amb els ulls oberts i els passos ferms", afirma en el seu

trasplantament de còrnia i a una operació de retina. El

llibre.

39 LA REVISTA IMO

Ojo por ojo és la història d'una víctima atacada amb àcid

IMO | ENS HA VISITAT…

Ens ha visitat...

Sanet Dr. Robert

Doctor en optometria.

Especialista i pioner en

optometria comportamental i teràpia visual.

LA REVISTA IMO

40

"Podem reprogramar la visió treballant el cervell, comprenent

IMO | ENS HA VISITAT…

com fa servir el sistema visual per interpretar la informació que rep a través dels ulls" Dr. Sanet, de què s'ocupen els optometristes comportamentals, quin és el seu objectiu?

La visió està constituïda per dos aspectes fonamentals: el hardware (components físics, estructures oculars) i el software (components lògics, ús d'aquestes estructures).

Els optometristes comportamentals som especialistes Robert Sanet va ser un nen acomplexat amb dificultats

en el software i, com a tals, podem reprogramar-lo tre-

d'integració a l'escola. El seu rendiment era baix i li cos-

ballant en el cervell, comprenent com aquest fa servir

tava llegir, comprendre i escriure. "Els altres pensaven

el sistema visual per interpretar la informació que rep a

que no era gaire llest i jo també vaig acabar per creu-

través dels ulls.

re-ho. La situació va empitjorar encara més quan, als Com podem millorar aquest funcionament?

problemes i va fer que fins i tot el que ara sembla més

El cervell té una important propietat anomenada neu-

natural, em resultés complicat". Sis anys més tard, el

roplasticitat, que fa possible educar-lo i ensinistrar-lo.

jove Sanet va decidir anar a un optometrista comporta-

És modelable, no només en la infància sinó també en

mental. Al cap d'un any de teràpia visual, va aconseguir

l'etapa adulta i, per a cada cas, comptem amb diferents

"entrenar" la seva visió per explotar el màxim potencial

tècniques personalitzades d'entrenament.

de les seves capacitats: "Per primera vegada podia assimilar, entendre, recordar... Des de llavors, vaig saber que

L’optometria comportamental té alguna cosa de

volia dedicar-me a l'optometria comportamental".

neurologia...

Ara, Robert Sanet és doctor cum laude en optometria

Per descomptat. Agafi aquesta ampolla d'aigua. Ara,

pel Southern California College of Optometry i exerceix a San

torni-la a agafar. La primera vegada, la mà ha anat recta

Diego Center for Vision Care, on compagina la seva tasca

com l'ampolla i, la segona, quan l'he girat, la seva mà

amb seminaris i conferències internacionals sobre opto-

també ho ha fet. Per què? El seu cos no s'ha mogut així

metria comportamental i teràpia visual, especialitat de

per casualitat, són els ulls els que han captat l'estímul i

la qual és pioner gràcies al desenvolupament del siste-

l'han transmès al cervell perquè prengui una decisió: és

ma Sanet Vision Integrator, dissenyat per millorar el rendi-

la visió la que guia al nostre cos i li indica què ha de fer,

ment visual esportiu i les habilitats visuals de pacients

on i quan ha d'actuar per complir una tasca.

amb problemes d'aprenentatge, estrabisme, ambliopia i lesió cerebral traumàtica.

I semblava tan senzill...

Ens fa la impressió que és un procés natural i automàtic perquè està totalment integrat en nosaltres, però no és així. Per això, podem incidir-hi a través de la teràpia vi-

"La visió ha de ser la guia que

sual i fer-lo més eficient. Un cop reprogramat el software,

orienti intel·ligentment el nostre

den una altra vegada automatitzats i passen a formar

cos, indicant-li on i quan ha d'actuar"

els canvis introduïts i les millores experimentades quepart de la nostra persona.

Parli'ns més detalladament de la teràpia visual. En què consisteix?

La teràpia visual és un programa d'entrenament individualitzat dissenyat per corregir deficiències visualsmotores i/o perceptives-cognitives a través d'un major control del cervell sobre l'alineació, l'enfocament, el mo-

41 LA REVISTA IMO

19 anys, vaig patir un accident que va intensificar els

IMO | ENS HA VISITAT…

viment, el seguiment i el treball conjunt dels ulls. Les habilitats visuals que el pacient adquireix o millora són

"No hi ha prou amb tenir una

reforçades mitjançant la repetició i s'acaben integrant

agudesa visual perfecta, ens cal

la teràpia visual.

desenvolupar altres habilitats

Quant de temps és necessari per aconseguir refor-

en les seves capacitats motores i cognitives al final de

visuals que aprenem a utilitzar

çar les nostres habilitats visuals?

eficientment gràcies a la teràpia

se sol requerir un mínim de 12 sessions (de tres quarts

visual”

s'han de complementar amb un treball diari de 15 mi-

Tot depèn del pacient i la seva problemàtica, encara que d'hora o una hora cada setmana) i un màxim de 48, que nuts a casa. Al final del programa, no sempre s'arriba a un resultat perfecte, ja que no parlem d'una equació matemàtica, però sí que s’acostumen a experimentar millores molt considerables que a més afecten la personalitat: quan un és capaç comprendre, deixa de sentir-se incapaç i incompetent i guanya confiança en si mateix.

Els beneficis de la teràpia visual estan provats, no es tracta només d'una opinió, sinó d'un fet que puc asse-

LA REVISTA IMO

42

gurar per experiència pròpia.

Podria posar-ne un exemple?

Es veu molt clar en el món de l'esport, on cal marcar la diferència per guanyar. Una de les meves millors experiències en aquest àmbit va ser amb un dels components de l'equip de voleibol dels Estats Units, qui, amb 3 mesos de teràpia visual, va passar del lloc 16 del rànquing mundial al número 1 i va guanyar dues medalles d'or olímpiques consecutives. Evidentment, es tractava d'un molt bon jugador, però gràcies a l'entrenament visual va arribar a ser el millor. Això prova que no és suficient tenir una agudesa visual perfecta (20/20 a Estats Units, aquí 1/1) sinó que també cal desenvolupar altres habilitats visuals i, el que és més important, saber utilitzar-les eficientment. La teràpia visual aconsegueix això: millorar la nostra eficiència. És necessària si no som esportistes professionals d'alt nivell?

L'alta competició esportiva és molt exigent, però no hem d'oblidar que la visió és el més important dels sentits per a tots nosaltres, ja que és el que ens permet copsar la majoria d'estímuls i, en conseqüència, dirigir el nostre cos intel·ligentment. Per tant, per apreciar els beneficis de la teràpia visual no és indispensable ser esportista professional, també treballem amb amateurs i

IMO | ENS HA VISITAT…

amb persones que ni tan sols practiquen esport ja que

A què es deu aquesta gran diferència?

els seus problemes són fruit d'una dificultat d'aprenen-

La teràpia visual és una disciplina molt nova a Espa-

tatge, lesió traumàtica...

nya que va començar fa tan sols 5 anys, mentre que als Estats Units ja té 75 anys de trajectòria. I això que el

Una de les eines de què disposen per treballar amb

vostre país és un dels més avançats d'Europa en aquest

aquests pacients és el programa Sanet Vision Integra-

camp, on tradicionalment s'ha donat més importància

tor (SVI) que vostè mateix va dissenyar. Quin és el

al hardware que al software i molts òptics optometristes

principal avantatge o novetat que aporta a la terà-

són només òptics. Afortunadament, alguns pioners han

pia visual?

decidit que es pot fer alguna cosa més i han començat

La principal característica del SVI és que es tracta d'un

a ampliar els horitzons de la professió, endinsant-se en

"tot en un", que integra una gran varietat de procedi-

l'optometria comportamental. Definitivament, encap-

ments, dissenyats per millorar les habilitats visuals

çalar i liderar aquest avanç és un gran repte.

adaptant-se a les necessitats de cada pacient. Permet Parlant de reptes, quin és el proper desafiament que

respondre a les demandes auditives i així millorar la in-

ha d'afrontar la seva especialitat?

tegració visual-auditiva i la memòria. Als Estats Units,

La investigació. Als Estats Units portem molts anys amb

hi ha unes 300 pantalles amb el sistema SVI, mentre que

bons resultats clínics però necessitem la investigació

a Espanya només se n’hi troben, de moment, 3 o 4.

per poder demostrar-los i provar-los científicament.

43 LA REVISTA IMO

una gran personalització, "parlant" i instruint sobre com

LA REVISTA IMO

44

IMO | OFTALMOLOGIA

ART I SOLIDARITAT AMB LA FUNDACIÓ ULLS DEL MÓN Visions, el Fons d’Art solidari de la Fundació Ulls del món, aterra per primera vegada a Barcelona, on es pot veure fins al 24 de juliol a la galeria Joan Gaspar. Es tracta d’una col·lecció de 72 obres pictòriques, escultòriques i fotogràfiques, de les quals s'exposen 68, que vinculenel Dret Universal de la visió amb l’art, prenent com a nexe d’unió la imatge i la percepció visual. Així, a través de la mirada de 53 artistes compromesos, Ulls del món pretén divulgar la seva lluita contra la ceguesa evitable i recaptar fons pels projectes de cooperació oftalmològica que duu a terme als campaments de reBolívia i Mali.

La iniciativa va néixer l’any 2006 amb 28 fotografies realitzades per Manel Esclusa al Sàhara, en el marc d’una campanya medicoquirúrgica que va portar a Ulls del món fins aquest territori. Des d’aleshores, la col·lecció no ha deixat de créixer gràcies a les donacions de grans noms de l’art contemporani, com Miquel Barceló, Jaume Plensa o els desapareguts Antoni Tàpies i Andreu Alfaro. L’última incorporació al fons, l’escultura Somni, de Jaume Plensa, és el millor reflex de l’essència de la Fundació, forjada en la visió d’un món en què no existeixin persones innecessàriament cegues.

“Perquè més enllà de plaure’ns i delectar-nos, l’art A l’esquerra, pintura Femme Trempee de Miquel Barceló.

A dalt, la pintura Al món obrim els ulls d’Antoni Tàpies.

té com a objectiu mobilitzar-nos i cridar-nos a l’acció, obrint els nostres ulls però també la nostra consciència.

L’actitud activa de l’artista, que no espera amb els braços creuats l’arribada de la inspiració, es transmet en la seva obra”, explica Núria Ramon, directora de la Fundació. És per això que els imports íntegres dels donatius de cadascuna de les peces es destinaran a la implementació de les activitats de revisió i intervenció quirúrgica de pacients, la formació del personal local, la sensibilització en hàbits bàsics de salut ocular, la prevenció de les principals patologies visuals i la dotació de materials i equipaments per a la pràctica mèdica, incloses en els diferents projectes que Ulls del món té en marxa.

45 LA REVISTA IMO

fugiats sahrauís de Tindouf (Algèria), Moçambic,

IMO | OFTALMOLOGIA

La Fundació Ulls del món contribueix a fer que les persones amb deficiències visuals i sense recursos econòmics dels països pobres puguin rebre atenció oftalmològica de qualitat per part dels serveis locals de salut. D’aquesta manera, té com a propòsit principal crear les condicions necessàries per disminuir la incidència de les patologies oculars a cada territori i, a la vegada, sensibilitzar l’opinió pública respecte a les deficiències en la sanitat bàsica de les zones on actua. Amb aquesta determinació, ha realitzat 175.000 consultes i refraccions i més d‘11.000 operacions quirúrgiques, tornant la llum a milers de persones des dels seus inicis.

LA REVISTA IMO

46

Ulls del món va ser fundada l’any 2001 per Rafael Ribó i Borja Corcóstegui, retinòleg i director mèdic de l’IMO. Ambdós van ser presents, junt amb prestigiós crític d’art Daniel Giralt-Miracle, a la inauguració de Visions, que va tenir lloc a la mateixa Galeria Joan Gaspar el 27 de juny.

Més informació a www.ullsdelmon.org o trucant al 93 451 51 52

A dalt, la pintura Ulls del món de Joan-Pere Viladecans.

A baix, l’escultura Ulls del món d’Andreu Alfaro.

IMO | OFTALMOLOGIA

SOPAR COL·LOQUI BENÈFIC

L'oftalmòleg va oferir el seu punt de vista sobre com combatre la ceguesa des de la El periodista Ricard FernándezDeu va conversar amb el Dr. Borja Corcóstegui, fundador d’Ulls del món i de l’IMO.

innovació i el compromís social, a partir de la pròpia experiència

El Dr. Borja Corcóstegui, director mèdic de l’IMO i

qual van assistir un centenar de persones i va con-

cofundador i vicepresident de la Fundació Ulls del

tinuar amb un col·loqui entre l’oftalmòleg i el peri-

món, va protagonitzar, el mes de juny passat, un so-

odista Ricard Fernández Deu, va ser organitzat per

par col·loqui al barceloní Círculo Ecuestre, on va ex-

donar a conèixer la lluita contra la ceguesa a través,

posar la seva experiència combatent la ceguesa des

d’una banda, del desenvolupament tecnològic com

de la innovació de la clínica que dirigeix i el compro-

a motor de l’excel·lència mèdica, i, de l’altra, de la

mís social de la Fundació que va impulsar fa més de

cooperació internacional, una responsabilitat ina-

10 anys al costat de Rafael Ribó.

jornable, especialment en l'actual context de crisi.

L'acte benèfic, que va començar amb un sopar al

LA REVISTA IMO

47

IMO | REPORTATGE

Un estiu amb

LA REVISTA IMO

48

Amb l'arribada del bon temps ve de gust sortir i gaudir de la ciutat i les seves propostes d'oci a l'aire lliure. Per evitar la rutina i sorprendre els familiars i amics, oferim unes quantes idees originals i diferents per admirar Barcelona i les seves envejables vistes.

Per Pere Romanillos Fotografies panorĂ miques: BarcelonaSkyline.com

IMO | REPORTATGE

vistes

Idees refrescants i diferents per redescobrir Barcelona

LA REVISTA IMO

49

IMO | REPORTATGE

LA REVISTA IMO

50

Sota les estrelles

Considerat com un dels més grans i antics d'Europa, en actiu des de l’any 1903, el telescopi està ubicat a la Sala de

Encara que no ho sembli, és possible contemplar les estre-

la Gran Cúpula, un dels elements arquitectònics més carac-

lles gairebé sense moure’s de Barcelona. Els Sopars amb es-

terístics i apreciats de l’sky line barceloní.

trelles, organitzats pel centenari Observatori Fabra, s'han

Sopars amb estrelles. Observatori Fabra. Ctra de

convertit en una cita imprescindible de l'estiu. L'original

Vallvidrera. Camí de l'Observatori, s/n. Barcelona. De

iniciativa, que enguany arriba a la seva desena edició, ofe-

juny a setembre, a partir de les 20.30 h. Preu: 68,50

reix l'oportunitat de gaudir d'un imaginatiu sopar amb mà-

€ per persona. Més informació i reserves a www.

giques vistes a la ciutat, seguit d'una distesa conferència a

soparsambestrelles.cat o trucant al 93 431 21 39.

càrrec de l'astrònom Antonio Bernal i una visita a les instal· lacions de l'observatori.

A prop de l'Observatori Fabra també podem gaudir d'una

Però el gran moment de la nit arriba quan els visitants

altra interessant vetllada astronòmica. Les Nits d'astro-

són convidats a treure el cap a l'univers i observar des del

nomia, organitzades pel Consorci del Parc de Collserola,

telescopi gran part de les constel·lacions del Sistema Solar,

ofereixen sessions d'iniciació i observació astronòmica

des de la Lluna a Saturn, passant per altres cossos celestes,

amb telescopi a l'aire lliure durant tot l'any.

estrelles dobles i, fins i tot, l'Estació Espacial Internacional,

Més informació a www.parcnaturalcollserola.cat o tru-

que orbita a 400 quilòmetres de la Terra.

cant al 932803552. Preu de l'activitat: 5 € per persona.

IMO | REPORTATGE

ràmic. Tots els diumenges, l'Hotel Barceló Raval ofereix a la terrassa mirador un bufet molt exclusiu amb

El terme brunch és un acrònim format pels mots angle-

discjòquei en directe, on podem menjar, prendre el sol i

sos breakfast (esmorzar) i lunch (dinar). Es refereix a una

relaxar-nos en un ambient desenfadat.

mena de piscolabis del migdia que sol prendre’s a partir

Hotel Barceló Raval. Rambla del Raval, 17-21. Obert

de les 11 del matí i mai més tard de les 3 del migdia.

tots els diumenges, de 12.00 h a 16.00 h. Més infor-

Habitual en la cultura anglosaxona, ha arribat amb for-

mació i reserves a www.barceloraval.com o trucant al

ça al nostre país, on s'acostuma a fer durant el cap de

933201490.

setmana.

A l'estiu, Barcelona ofereix llocs exquisits per gaudir d'un

Miradors sense turistes

bon brunch a l'aire lliure amb les millors vistes de la ciutat.

Diversos hotels de s'han sumat a aquesta moda d’"esmor-

El Castell de Montjuïc, el cim del Tibidabo, la Torre de

zar" generosament i serveixen exquisits brunch, tant a clients

Collserola i la Carretera de les Aigües són alguns dels

com a no clients. És el cas del Cafè Veranda, el brunch que

miradors més coneguts. Però hi ha altres racons de la

l'Hotel Arts serveix a la seva terrassa enjardinada a la vora

ciutat menys populars i transitats des d'on podem gau-

del mar. En aquest exclusiu hotel també ofereixen la possi-

dir tranquil·lament d'unes excel·lents vistes panoràmi-

bilitat de gaudir d’un sprunch, que consisteix a combinar al

ques. Però, donat que es tracta de llocs elevats i úni-

bufet del brunch amb una sessió d’spa amb impressionants

cament accessibles a peu, és recomanable visitar-los a

vistes al mediterrani des de la planta 43 de l'edifici.

última hora de la tarda, especialment si hi anem durant

Cafè Veranda. Hotel Arts Barcelona. Marina 19-21.

els mesos de més calor.

Obert tots els diumenges de l'any, de 13.30 ha 16.00

Coneguts com Els Tres Turons, la Creueta del Coll (249m),

h. Més informació i reserves a www.hotelartsbarcelo-

el Carmel (267m) i la Rovira (261m), formen un petit conjunt

na.com o trucant al 932211000.

de tres turons que ofereix unes impressionants vistes de 360º. Des dels seus vessants i allunyats de la bulliciosa ciu-

I seguint amb les bones vistes, al centre de la ciutat

tat, aquests tres miradors privilegiats són poc freqüentats

també podem delectar-nos amb un bon brunch pano-

i ens permeten passar una deliciosa estona fotografiant el

LA REVISTA IMO

Brunch panoràmic

51

capvespre o endevinant els carrers, avingudes, edificis i mo-

celona.cat o trucant al 617 956 572/609 881 587.

numents que queden als nostres peus.

Els Tres Turons. Accessos: des dels carrers Taradell

Marc Ros també és el responsable de la Caseta del Mig-

Morató, Mühlberg i Marià Labèrnia.

dia. Situada al Mirador del Migdia, a prop del Castell de Montjuïc, és un dels racons secrets de la ciutat que

LA REVISTA IMO

52

Una altra talaia que ofereix vistes impressionants de

ofereix sopars econòmics a l'aire lliure, amb vistes pano-

la ciutat és el Mirador dels Xiprers, a la muntanya de

ràmiques al port de Barcelona, música en directe, sessi-

Sant Pere Màrtir, situada a la part més meridional del

ons de discjòquei, projeccions i molt més.

Parc de Collserola. Fàcilment identificable per les ante-

La Caseta del Migdia. Mirador del Migdia. A l'estiu,

nes de comunicació que té al cim, ens proporciona un

obert de dijous a diumenge, de 20.00 ha 2.30 h. Més

entorn natural ideal per anar amb la família i diferents

informació i reserves a www.lacaseta.org.

pistes forestals per gaudir-les caminant o amb bicicleta. A més, disposa d'un quiosc berenador (Espai Plaça

A vista d'ocell

Mireia), obert fins a mitjanit, que presenta una vista panoràmica igualment espectacular.

Barcelona és una ciutat tan bella que mereix ser con-

Àrea de Lleure de Sant Pere Màrtir. Accés: des de la

templada des de tots els punts de vista: per terra, mar

Plaça Mireia, a Esplugues de Llobregat.

o... aire. En general, el cel clar i les condicions meteoro-

Aventures urbanes Pumm! Així sona una ampolla de cava en ser destapada. I així es diu el projecte d'Eduard Vicente i Marc Ros, dos enamorats de Barcelona disposats a sorprendre'ns amb propostes imaginatives i divertides sense sortir de la ciutat. Amb el suport de la cerveseria Moritz, organitzen sopars desenfadats a bord del Telefèric de Montjuïc durant tot l'estiu i, amb la ciutat als peus, rutes en bicicleta o a bord d'un Seat 600 que culminen amb picnics a llocs singulars, acompanyats d'una bona música en directe. També duen a terme passejades i barbacoes sota la lluna plena, descensos en kikbike (un híbrid a mig camí entre el patinet i la bicicleta) i escapades nocturnes en caiac per la Barceloneta, entre moltes altres activitats.

Pumm. Més informació i reserves a www.pummbar-

IMO | REPORTATGE

ra Mas i Anna Masides, dues llicenciades en Humanitats i

ideal per experimentar el plaer de sobrevolar l'àrea me-

Història de l'Art, respectivament, disposades a compartir el

tropolitana a bord d'un helicòpter. Es tracta d'una forma

seu amor i curiositat per la ciutat. Juntes han dissenyat iti-

emocionant i diferent d'admirar la ciutat en un recorre-

neraris a peu, rutes especialitzades i visites guiades a racons

gut que permet contemplar des de les altures dels punts

inèdits per gaudir Barcelona des d'una altra perspectiva. Ara

més significatius de la urbs al llarg de més de 10 minuts.

mateix, ofereixen nou recorreguts a través de la història i

Instal·lada a la zona portuària de Barcelona, Cathelicop-

les curiositats de llocs poc coneguts en barris com el Gòtic,

ters és una de les empreses que ofereix aquest original ser-

el Raval, Poble Sec o Gràcia, així com rutes sobre el Moder-

vei. A uns 500 metres d'altura sobre el nivell del mar, el seu

nisme o els mercats de la ciutat. Els grups són reduïts i les

trajecte s'inicia per la línia del litoral per sobrevolar el Fò-

visites tenen una durada aproximada de dues hores. També

rum, la Diagonal, la Torre Agbar, la Sagrada Família i l'Ei-

hi ha la possibilitat de contractar visites guiades persona-

xample barceloní. Després, el viatge continua fins a Collse-

litzades.

rola, envoltant la característica torre de telecomunicacions

InsòlitBarcelona. Més informació i reserves a

i descendint de nou cap a la zona de l'anell olímpic, no sen-

www.insolitbarcelona.com o trucant al 649 827 673/

se abans contemplar a vista d'ocell el Parc Güell o el Camp

606 895 324.

Nou, entre altres punts d'interès. Si ens agrada l'experiència, podem provar altres recorreguts que sobrevolen la costa o

Córrer està de moda i, a més, pot ser una forma diverti-

el massís de Montserrat. Segons el pressupost disponible,

da i saludable de conèixer millor la ciutat. El sight jogging

també és possible sol·licitar un viatge panoràmic a la carta

és una tendència cada vegada més present en la major

o un vol nupcial.

part de ciutats turístiques com Barcelona. Consisteix

Cathelicopters. Vols panoràmics per la ciutat a partir

a realitzar visites guiades a cop de sabatilla esportiva,

de 50 €. Pg de l'Escullera. Moll adossat s/n. Més

sempre en companyia d'un monitor esportiu i al ritme

informació i reserves a www.cathelicopters.com o

que marca el propi client.

trucant al 932240710.

360º Running Barcelona. Més informació i reserves a

Barcelona insòlita Comparada amb altres grans urbs del món, Barcelona és

www.360runningbarcelona.com.

RunBCN. Informació i reserves a www.runbcn.com.

Qui hi viu aquí?

una ciutat relativament petita. Sembla fàcil recórrer-la i conèixer-la a fons però sempre pot sorprendre'ns amb

A Barcelona hi ha molts edificis singulars que no acos-

racons desconeguts o insòlits. De fet, són molts els que

tumen a estar oberts al públic i desperten la imaginació

aprofiten les vacances d'estiu per fer de turistes a la seva

dels transeünts sobre com han de ser per dins, qui hi

pròpia ciutat i apuntar-s’hi a algun tour original com els

resideix o qui hi treballa. Entitats com Cases Singulars

que proposen a InsòlitBarcelona.

s'encarreguen d'obrir-nos les portes a l'interior d'aquests

Al capdavant d'aquesta original iniciativa es troben Cla-

llocs secrets. La jove i emprenedora empresa a càrrec de

53 LA REVISTA IMO

lògiques favorables dels mesos estiuencs són el moment

IMO | REPORTATGE

LA REVISTA IMO

54

Laura Pastor i Isabel Vallès mostra al públic el patrimo-

Aquelles persones curioses i poc claustrofòbiques, tam-

ni cultural de la ciutat comtal més desconegut a través

bé poden fer una ullada a la complexa xarxa de clavegue-

d'agradables visites guiades. Així, podrem endinsar-nos

ram que travessa el subsòl de la ciutat. La Fàbrica del Sol

en llocs com la Casa de la Seda, el palauet isabelí del col·

organitza visites guiades de 45 minuts al col·lector sub-

leccionista d'art Manuel Rocamora, la Reial Acadèmia

terrani instal·lat sota el Passeig de Sant Joan. En elles,

de Belles Arts, al Palau Moxó, l'Estudi-Taller de l'escenò-

un grup reduït pot endinsar-se en aquest curiós submón

graf Oleguer Junyent o la gaudiniana Torre Bellesguard

i aprendre el funcionament d'aquesta infraestructura de

(molt a prop l'IMO, per cert). A més, durant els mesos

sanejament i gestió de l'aigua, encara oculta i descone-

d'estiu, també organitza nits singulars en què les visites

guda per la majoria de barcelonins.

són amenitzades amb audició de música, copa de cava i

Visita al col·lector subterrani del Passeig de Sant

alguna que altra sorpresa...

Joan. Informació i reserves a www.bcn.cat/lafabrica-

Cases Singulars. Més informació i reserves a www.

delsol.

casessingulars.com o trucant al 670466260.

Sota terra

I per als amants del passat històric de la ciutat, és imprescindible baixar al subsòl del conjunt monumental de la Plaça del Rei. Allà s’hi conserven des dels vestigis

Hi ha una Barcelona oculta i secreta composta per labe-

arqueològics de l'antiga Barcino, datats el segle I a.C.,

ríntics passadissos subterranis, refugis en desús, esta-

fins als de la Barchinona visigoda del segle VII d.C. Un

cions abandonades, sistemes de clavegueram... Visitar

altre interessant vestigi subterrani, encara que menys

el subsòl de la ciutat és una activitat ideal i molt refres-

conegut, és la Domus de Sant Honorat, casa típica ro-

cant que ens permetrà alliberar-nos durant una bona

mana construïda al Call barceloní que encara conserva

estona de la calor sobre l'asfalt.

part del perystilum o jardí central porticat amb diversos

Barcelona va ser una de les ciutats bombardejades de for-

lacus o estanys d'aigua i plantes típiques de les cases

ma sistemàtica durant la Guerra Civil. Avui en dia, encara es

patrícies de la època.

conserven en bon estat una part dels 1.400 refugis antiaeris

Conjunt monumental de la Plaça del Rei. Pça. del Rei,

que es van construir durant el conflicte per protegir la pobla-

s/n. Domus de Sant Honorat. Fruita, 2. Més informa-

ció. Alguns d'ells es poden visitar, com el Refugi 307 del Poble

ció a www.museuhistoria.bcn.cat

Sec o el de la Plaça del Diamant.

Refugi 307. Nou de la Rambla, 169. Informació i

Finalment, recomanem no perdre’s la molt esperada in-

reserves a www.museuhistoria.bcn.cat o trucant al

auguració del Born Centre Cultural (prevista per al pro-

932562100.

per 11 de setembre), que per fi mostrarà al públic l'im-

Refugi de la plaça del Diamant. Pça. Del Diamant, 10.

portant jaciment arqueològic que va posar al descobert

Informació i reserves a Taller d'Història de Gràcia (Pg.

les restes de la ciutat del segle XVIII que va sucumbir al

Mare de Déu del Coll, 79) o trucant al 932196134.

setge de les tropes borbòniques el 1714.

IMO | REPORTATGE

Propostes refrescants Born Centre Cultural. Pça. Comercial, 12. Més informació a www.bcn.cat/elborncentrecultural

"Caminant" sobre el mar

Impossible avorrir-se a Barcelona durant l'estiu.

Recollim algunes idees més per gaudir de vetllades originals, refrescants i amb bones vistes sense sortir de la ciutat:

Barcelona és una ciutat banyada pel Mediterrani i, per

•

Sala Montjuïc. Mostra de cinema a l'aire

dir-la és des del mar. Amb l'arribada del bon temps, po-

lliure amb una selecció de les millors cintes de

dem aprofitar per practicar sup, una modalitat d'esport

tots els temps, concerts, picnic, curtmetrat-

aquàtic nova i relaxant que combina el surf i el rem.

ges... Del 30 de juny al 7 d'agost als jardins del

Originari de Hawaii, consisteix a mantenir l'equilibri

Castell de Montjuïc-Fossat de Santa Eulàlia.

sobre una taula de surf mentre remem. Un dels seus

Més informació i compra de tiquets a www.

avantatges és que no es necessiten onades i és molt

salamontjuic.org

fàcil d'aprendre. A més, la postura alçada que s'adopta permet observar el paisatge tranquil·lament, com tam-

•

bé la superfície i el fons marí.

Gandules. Una altra proposta imprescindible per als amants del setè art a l'aire lliure que

La seva pràctica abunda especialment a la platja de Sant

passin l'estiu a la ciutat. Durant tot el mes

Sebastià, prop de les instal·lacions de l'Hotel W, així com en

d'agost al Pati de les Dones del Centre de

la de la Mar Bella. Allà és on s'han ubicat els nois de Sup

Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).

Barcelona, escola que ofereix cursos d'iniciació i perfeccio-

Montalegre, 5. Més informació a www.cccb.

nament d'aquesta disciplina esportiva, a més de lloguer de

org

material i assessorament per a la seva pràctica.

Sup Barcelona. Av. del Litoral, s/n. Platja de la Mar

•

Bella. Més informació a www.supbarcelona.es

Música als parcs. Divuitena edició d'aquesta ineludible cita estiuenca que ofereix concerts nocturns de música clàssica i jazz a l'aire lliure en els parcs i jardins de la ciutat. De dilluns a diumenge, durant els mesos de juny, juliol i agost.

•

Nits d'estiu al terrat de la Pedrera. Agradables vetllades de jazz en directe des de la terrassa d'un dels edificis més bells de la ciutat. Cada dijous, divendres i dissabte, del 20 de juny al 7 de setembre. Més informació a www.lapedrera.com

55 LA REVISTA IMO

això, una de les millors formes de contemplar-la i gau-

LA REVISTA IMO

56

REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO

La vida sin cataratas ...y sin astigmatismo.

Hoy en día, existe una solución real a la hora de afrontar la cirugía de la catarata con astigmatismo.

Los nuevos desarrollos de lentes intraoculares tóricas, permiten corregir incluso los altos astigmatismos. Estas lentes proporcionan una nítida visión a media y larga distancia, sin necesidad de gafas.

Su oftalmólogo le asesorará sobre las opciones disponibles.