Revista IMO 36 - Catalá

36

REVISTAIMO

TARDOR 2013

L’IMO,

centre de referència en retina

L’IMO organitza un congrés internacional de retina | IMO i Càritas Catalunya s’alien en un programa benèfic de salut ocular | Nou departament d’estètica oculofacial | Un curs aborda el tractament integral del pacient diabètic | Montserrat Soley, presidenta d’ADC: “La diabetis avança de forma lenta i discreta” | L’IMO acull unes jornades sobre baixa visió | Com podem lliurar-nos dels mals hàbits alimentaris

Josep Maria Lladó, 3 Sortida 7 Ronda de Dalt Barcelona Tel. 93 253 15 00 www.imo.es

REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO •

Núm. 36 | TARDOR 2013 EDITORIAL L'IMO compta amb novetats i projectes importants per als propers mesos, després d'un estiu ple d'activitat, en què ha destacat el congrés de retina el qual, per segon any, hem organitzat a les nostres instal·lacions. L'aportació dels principals experts mundials en aquest camp ens ha permès realitzar una reunió de gran nivell, en la qual hem abordat les principals novetats i reptes de l'especialitat. La sessió de cirurgia en directe ha estat una de les aportacions més destacades del congrés, gràcies a la dificultat dels casos tractats, fent servir tècniques quirúrgiques noves i eficaces i gràcies, també, a la bona feina de l'equip de quiròfan i d'audiovisuals, que ha fet front amb solvència al gran desafiament tecnològic que suposa retransmetre diverses operacions de forma simultània.

Després d'aquesta gran trobada, les principals conclusions de la qual resumim en aquesta revista, estem treballant en altres reptes, com l'aposta pel nou departament d'estètica, centrat en el tractament, tant quirúrgic com no quirúrgic, de problemes estètics o relacionats amb l'edat, o la preparació d'un curs en el qual, per primera vegada, reunirem diferents professionals relacionats amb el pacient diabètic per estudiar de forma conjunta i coordinada algunes pautes de diagnòstic i tractament d'aquest pacient, un dels problemes més comuns i més greus del qual és la retinopatia diabètica. Per això, hem convocat endocrinòlegs, educadors en diabetis, metges de família, oftalmòlegs i òptics optometristes, els quals podran compartir ponències i tallers en unes jornades coordinades per l'especialista en retina de l'IMO, el Dr. Josep García- Arumí i pel professor Rafael Simó, director del Grup de Recerca en Diabetis i Metabolisme de la Fundació Hospital Vall d'Hebró, coorganitzador del curs.

Finalment, però no menys important, acabem de posar en marxa el programa benèfic de salut ocular Operació Visió, amb el qual, a iniciativa de la Fundació IMO i en col·laboració amb Càritas Catalunya, volem posar les nostres instal·lacions, tecnologia i personal mèdic i administratiu al servei de persones els problemes de visió de les quals condicionen el seu dia a dia i agreugen la seva difícil situació socioeconòmica. Creiem que és just aportar el nostre petit gra de sorra en un entorn de crisi tan apressant com l'actual, i volem fer-ho de la millor manera que sabem: intentant tornar el màxim grau de visió i de qualitat de vida a les persones que s'apropin a l'Institut. Agraïm l'aportació desinteressada de les empreses proveïdores de material quirúrgic que han fet possible posar en marxa aquesta iniciativa, així com la col·laboració voluntària de metges i resta de personal de l'IMO i les donacions que estem rebent d'empreses i particulars a través del web www.operacionvision.es. Esperem, entre tots, poder ajudar a millorar la vida de moltes persones.

Dr. Borja Corcóstegui

SUMARI

Més de 300 oftalmòlegs de tot el món van assistir el 7 i 8 de juny al segon congrés internacional de retina organitzat pel Departament de Retina de l'IMO. Entre els ponents, hi havia els especialistes de més prestigi mundial, els quals van debatre sobre els últims avenços en retina, com ara la recerca per al futur ús de cèl·lules mare en el tractament d'algunes malalties, la cirurgia robòtica, o la visió artificial, entre d'altres.

A més, els especialistes en retina de l'IMO van mostrar als seus col·legues les últimes tècniques quirúrgiques, mitjançant una sessió de cirurgia en directe, en què es van retransmetre fins a quatre operacions simultànies.

2

La Fundació IMO acaba de posar en marxa un ambiciós programa benèfic de salut ocular que, amb el nom d'Operació Visió, preveu poder absorbir, en un any, fins a 500 intervencions a persones amb dificultats econòmiques importants i problemes de visió greus. Operació Visió compta amb la participació de l'IMO, com a responsable de l'atenció sanitària dels pacients, i amb Càritas Catalunya per a la selecció, en primera instància, dels candidats a beneficiar-se’n.

14

L'IMO aposta per ampliar els seus tractaments d'estètica i rejoveniment facial amb la creació del departament d'estètica oculofacial, dedicat exclusivament a oferir les millors solucions estètiques per a la part mitja i superior del rostre, amb totes les garanties mèdiques i oftalmològiques. Des del departament, s'ofereixen les tècniques quirúrgiques més avançades, com ara la blefaroplàstia, el lífting migfacial transconjuntival, el lífting de celles, la cantoplàstia o el lipolifting, així com els tractaments no quirúrgics més nous i eficaços, com la injecció de substàncies de farciment i de toxina botulínica o tractaments de la pell amb làser, entre d'altres.

18

La Unitat de retinopatia diabètica del departament de retina de l'IMO impulsa un curs sobre l'abordatge integral del pacient diabètic, una de les complicacions més comunes del qual és la retinopatia diabètica, primera causa de pèrdua severa de visió en edat laboral als països desenvolupats.

20

Edita: IMO, Institut de Microcirurgia Ocular de Barcelona www.imo.es Coordinació i redacció: Departament de Comunicació IMO. En aquest número ha col·laborat: Pere Romanillos Disseny gràfic i maquetació: Albert Buendía Fotografies: Àngel Carbonell

Imprimeix: Rotimpres Contacte redacció i publicitat: comunicacion@imo.es Telèfon 93 253 15 00

LA REVISTA IMO

1

IMO | EN PORTADA

CONGRÉS INTERNACIONAL DE RETINA

MÉS DE 300 ESPECIALISTES DE TOT EL MÓN DEBATEN A L’IMO SOBRE ELS ÚLTIMS AVENÇOS EN RETINA LA REVISTA IMO

2

Més de 300 oftalmòlegs de tot el món van assistir el 7 i 8 de juny a un congrés internacional de retina organitzat per l’IMO. Entre els ponents, hi havia els especialistes de més prestigi internacional, com els doctors Mark Blumenkranz, Gisbert Richard i Stanley Chang, així com el Dr. Borja Corcóstegui, director mèdic de l'IMO i organitzador de la trobada, juntament amb els doctors Carlos Mateo, Josep Garcia-Arumí, Rafael Navarro, Anniken Burés i Cecilia Salinas, especialistes en retina de l' Institut, i amb el professor Giuseppe Guarnaccia, director de l'ESASO (European School of Advanced Studies in Ophtalmology).

IMO | EN PORTADA

Durant la reunió, la primera edició de la qual va tenir lloc el 2011, els especialistes van abordar les principals novetats en el tractament de les malalties de la retina, una capa de teixit nerviós que recobreix l'estructura interna de l'ull i en la qual tenen lloc les patologies oculars més greus. Entre els avenços que desperten més interès en aquest camp i que es van tractar durant el congrés destaca la recerca per al futur ús de cèl·lules mare en el tractament de malalties com la DMAE (Degeneració Macular Associada a l'Edat) i la retinopatia diabètica, la cirurgia robòtica, amb la incorporació de nous aparells quirúrgics programats per desenvolupar tasques mecàniques tradicionalment dutes a terme pel cirurgià; i la visió artificial, a través dels avenços en el micro-xip o estimulador elèctric de la retina, que ja fa algunes dècades que s'està desenvolupant en diversos països del món.

Segons el Dr. Borja Corcóstegui, director del congrés, "la retina és un camp molt interessant per a trobades d'aquest tipus, atesa la gran incidència que té en la salut ocular, la visió i la qualitat de vida i valorant també que encara li queda molt recorregut per fer... Estem vivint noves possibilitats de tractament inimaginables fa pocs anys". Una n’és l'aplicació d'injeccions intraoculars

LA REVISTA IMO

3

IMO | EN PORTADA

CONGRÉS INTERNACIONAL DE RETINA

LA REVISTA IMO

4

que alliberen fàrmacs a l'ull durant setmanes o fins i

cient i posar les bases per a futures teràpies gèniques,

tot mesos i que ofereixen cada vegada millors resultats,

les quals comencen a ser una realitat, com es va veure al

en patologies com la degeneració macular, les obstruc-

congrés. Entre altres coses, ja s'han localitzat dos gens

cions de vena central de la retina i la retinopatia dia-

que causen més de la meitat de les malalties de retina.

bètica. Prop del 60 % de pacients tractats recupera la

Si som capaços de canviar aquestes peces alterades del

visió, enfront del 20% que ho feia amb altres tècniques.

codi genètic per altres no alterades, tindrem la clau de

"A més, amb aquesta teràpia s'eviten els riscos associats

la curació de moltes patologies retinals".

a la cirurgia, el nombre de la qual s'ha reduït gairebé a la meitat en els últims anys", explica l'especialista.

En aquests moments, la teràpia gènica ja està molt avançada en malalties com la de Stargardt, la més co-

El director del congrés també destaca la velocitat a

muna de les patologies degeneratives de la retina que

què s'està avançant en la recerca genètica per a l'abor-

es presenta en edat juvenil, o la retinopatia diabètica,

datge de les complicacions de retina, moltes de les quals

amb treballs per a la inducció de molècules protectores

estan causades per una combinació de factors ambien-

a la retina d'aquests pacients.

tals i predisposició genètica. Segons el Dr. Corcóstegui, "estem treballant per descobrir les bases moleculars de diferents patologies oculars amb l’objectiu d’oferir diagnòstic genètic, conèixer millor el pronòstic de cada pa-

IMO | EN PORTADA

Cirurgia en directe Paral·lelament a aquests avenços, el tractament quirúrgic segueix sent clau per solucionar els problemes de retina. Per això, el congrés va acollir nou intervencions des de quatre quiròfans de l'IMO, que es van projectar en directe a l'auditori, des d'on els assistents van poder seguir i comentar les tècniques més punteres realitzades pel prestigiós equip d'oftalmòlegs de l’Institut.

L'objectiu va ser mostrar els grans avenços quirúrgics, destacant el perfeccionament de tècniques i la introducció d'instruments de menor grandària. Segons el Dr. Corcóstegui , "en les cirurgies vam abordar casos complexos de despreniment de retina, de pacients amb alta miopia i amb afectació macular o de retinopatia diabètica proliferant, en què vam utilitzar les tècniques més evolucionades que hi ha actualment i que s'apliquen de manera pionera en molt pocs centres del món".

5

Recerca i avenços

LA REVISTA IMO

La reunió va comptar amb els principals especialistes nacionals i internacionals i va acollir nou cirurgies que van ser retransmeses en directe des dels quiròfans de l'IMO

Durant les sessions de treball, el nord-americà Marco Zarbin va explicar als seus col·legues aplegats a l'IMO que estudis en fase I (fase preclínica, en què s'avalua només la seguretat del tractament) en humans ja semblen estar demostrant resultats positius en relació amb la regeneració de certs tipus cel·lulars de la retina, tot i que encara és molt d'hora per treure conclusions sobre els resultats visuals. Aquesta teràpia s'aplica en pacients que perden cèl·lules fotoreceptores i /o de l'epiteli pigmentari, un tipus de cèl·lules que no es regeneren, i que són fonamentals per a la visió. El que es pretén aconseguir amb aquestes noves teràpies és reemplaçar-les per cèl·lules mare embrionàries o pluripotencials extretes de la pell o d'altres parts de l'ull, que, després de ser alterades, són capaces de desenvolupar la mateixa funció que les cèl·lules retinals danyades. Actualment, aquest tractament s'està aplicant en fase de proves a pacients amb distròfies retinals, malaltia de Stargardt, retinosi pigmentària i DMAE. Per la seva banda, el Dr. David Pelayes (Argentina), va explicar la seva experiència en un projecte que ara està en fase de model animal, en què estan treballant amb cèl·lules mares autòlogues (del mateix pacient). "L’avan-

IMO | EN PORTADA

CONGRÉS INTERNACIONAL DE RETINA

LA REVISTA IMO

6

tatge respecte a les cèl·lules mare embrionàries és que

el fetge, el pàncrees, el teixit nerviós... per tant, segura-

tenen el mateix HLA (antigen leucocitari humà) i el ma-

ment també regeneren el teixit retinal. Però necessitem

teix component immunològic del pacient, motiu pel

constatar que aquest teixit serà funcional, suposarà una

qual la seva histocompatibilitat és total i no presenten

millora en la qualitat de vida del pacient i, a més, serà

cap tipus de rebuig. Així, s'espera que el pacient pugui

un mètode segur en relació cost-benefici de la malaltia

generar la seva pròpia retina", va anunciar l’especialista.

que s'ha de tractar. Tot això encara no se sap", va con-

Segons Pelayes, "les teràpies amb cèl·lules mare han començat fa molts anys i, de fet, el primer exemple va ser el trasplantament de medul·la òssia. Al principi es feien servir donants i ara s'utilitzen més cèl·lules autòlogues del mateix pacient. Hi ha avenços constants i tenim evidències que les cèl·lules mare regeneren el cor,

cloure l’oftalmòleg.

IMO | EN PORTADA

Des del quiròfan Durant la sessió de cirurgia en directe del congrés, els especialistes en retina de l'IMO van poder mostrar als seus col·legues de tot el món com es treballa als quiròfans de l'Institut, utilitzant els últims instruments i la tecnologia quirúrgica més avançada.

"Practicar cirurgia in vivo sempre és un repte, més encara, quan hem triat casos complexos i de gran interès quirúrgic que es van desenvolupar a la vegada des de quatre dels quiròfans de l'IMO i en un període de quatre hores", explica el Dr. Borja Corcóstegui. Segons l'especialista, “això representa fer un esforç de coordinació important i requereix tenir equips suficients que permetin una gran qualitat d'imatge i d'audició, facilitant la interacció entre els cirurgians i el públic. Es tracta El director del congrés destaca l'important desplegament tecnològic que es va fer durant la sessió de cirurgia en directe, a través de companyies especialitzades i del mateix Institut, i que va permetre treballar al mateix temps amb 15 càmeres. "Conjuntar-les totes amb múltiples sistemes d'entrades d'àudio va suposar un repte per al perfecte funcionament de la realització de 4 intervencions alhora, parlant amb quiròfans i combinant totes les operacions", afirma el Dr. Corcóstegui, per a qui "aquest desafiament tecnològic ha estat molt important i s’ha pogut fer gràcies a les noves tecnologies i a l'esforç professional i humà".

Tota aquesta activitat va requerir la implicació d’anestesiòlegs i professionals de l'àrea quirúrgica, en-

Tractament molecular Un altre dels avenços presentats durant el congrés va ser l'aplicació, també en estudi en fase 1, de nous tractaments per a la DMAE, mitjançant la injecció de molècules amb un mecanisme d'actuació diferent al de teràpies anteriors, obrint noves vies de tractament per a aquesta malaltia. Segons els especialistes reunits a Barcelona, el tractament suposa un important canvi de diana perquè aquestes noves molècules actuen sobre cèl·lules implicades en la DMAE en què no s'actuava fins ara, "fet que està oferint resultats més efectius".

tre infermeres, tècnics i auxiliars, coordinats per Marisa Jaén, i també del departament d'audiovisuals de l'IMO, amb Rafael Martín i Àlex Couto al capdavant. A més, la realització audiovisual de les cirurgies dutes a terme de forma simultània pels doctors Carlos Mateo, Josep Garcia-Arumí i Borja Corcóstegui, va comptar amb la col·laboració, des de l'àrea quirúrgica, de la Dra. Anniken Burés i del Dr. Thomas Wolfensberger, i, des de l'auditori, dels doctors Stnaley Chang, Gisbert Richard i Rafael Navarro, el qual va moderar els comentaris i preguntes de ponents i assistents al congrés i va plantejar qüestions d'interès als cirurgians que estaven operant.

7 LA REVISTA IMO

d'un punt d'interès que crec que la gent aprecia molt”.

IMO | EN PORTADA

LA REVISTA IMO

8

CONGRÉS INTERNACIONAL DE RETINA

Les teràpies amb cèl·lules mare, la cirurgia robòtica i la visió artificial, alguns dels assumptes que es van abordar al congrés, organitzat pel Departament de Retina de l’IMO

IMO | EN PORTADA

"Tremolor 10 vegades menor" Pel que fa a la cirurgia robòtica, l'holandès Marco Mura va explicar que els nous robots que assisteixen als cirurgians en el camp de l'oftalmologia aconsegueixen un nivell de tremolor 10 vegades menor al de la mà humana, passant de les 100 micres a què pot arribar el tremolor manual d'un cirurgià, a les 10 micres de la màquina. Aquests robots s'estan utilitzant en models animals, per introduir cànules a les venes i poder introduir-hi substàncies o fiadors (petits catèters) per obrir trombes. Aquestes màquines actuen de forma semblant a un simulador de vol, ja que el robot reprodueix amb una gran precisió, a l'interior de l'ull, els moviments que el cirurgià realitza des de l'exterior.

sos va ser un altre dels temes estrella del congrés.

En aquest sentit, els oftalmòlegs van debatre sobre una nova substància, la microplasmina, que, injectada a l'interior de l'ull, és capaç de separar el vitri de la retina, motiu pel qual es pot aplicar de manera preventiva davant l'amenaça de forat macular o per resoldre adherències anòmales, problemes retinals greus que fins ara requerien cirurgia. "Amb aquesta nova substància, pendent de comercialització a Europa, és probable que també puguem evitar un gran nombre d'intervencions", segons el Dr. Borja Corcóstegui.

Estudis preliminars als Estats Units demostren resultats esperançadors en l'ús de teràpies amb cèl·lules mare, segons va presentar l'oftalmòleg nordamericà Marco Zarbin

9 LA REVISTA IMO

L'aplicació d'injeccions intraoculars que alliberen fàrmacs a l'ull durant setmanes o fins i tot me-

IMO | EN PORTADA

CONGRÉS INTERNACIONAL DE RETINA

Alguns dels ponents internacionals van opinar sobre el congrés...

LA REVISTA IMO

10

Professor Stanley Chang (EUA): “Ha estat una gran experiència en una ciutat meravellosa i amb un ambient molt agradable, envoltat pels millors especialistes en el camp de la retina, els quals han abordat els últims avenços tant en l'àmbit mèdic com quirúrgic”.

Dr. Marco Mura (Països Baixos): “Estem en un emplaçament fantàstic. L'IMO és un lloc molt punter tecnològicament i aquest congrés ha estat molt interessant ja que hi han assistit speakers de reconegut prestigi internacional. A més, l'atmosfera ha estat molt bona”.

IMO | EN PORTADA

Dr. Yusuke Oshima (Japó): “M'ha sorprès el gran nombre d'assistents i el nivell de les xerrades. La cirurgia en directe m'ha semblat molt atractiva, ja que s'han tractat casos d'interès que suposaven un gran repte, amb unes tècniques molt bones. En general, ha estat una trobada molt interessant i sorprenent que ens ha proporcionat una gran quantitat d'informació, molt útil i enriquidora. M'agradaria felicitar el Dr. Corcóstegui i els seus col·legues de l'IMO per organitzar aquesta trobada tan complexa. Crec que en el futur podrem aplicar moltes de les coses que ens ha aportat”.

LA REVISTA IMO

11

IMO | EN PORTADA

CONGRÉS INTERNACIONAL DE RETINA

Alguns dels ponents internacionals van opinar sobre el congrés...

Dr. David Pelayes (Argentina): “Ha estat un congrés increïble, de gran qualitat i amb grans speakers. Tot un èxit ja que s'ha omplert al complet. Les meves felicitacions a tot el comitè organitzador i especialment al Dr. Corcóstegui”.

Dr. Gisbert Richard (Alemanya): “L'IMO és una institució molt famosa a tot Europa, no només pel preciós edifici que l'acull sinó per l'excel·lent equip de cirurgians i docents que hi treballen, la qual cosa encara és més important. Tots sabem que l'IMO és, ara per ara, una de les clíniques líders en oftalmologia de tot Europa i en aquest congrés s'ha tornat a demostrar.

L’IMO és una història d'èxit”.

bada fantàstica, amb persones amb una gran experi-

LA REVISTA IMO

Dr. Marco Zarbin (EUA): “Crec que ha estat una tro12

ència i coneixement tecnològic. Si ets un bon oient, quan tornis faràs la teva feina fins i tot millor del que la fas ara. Això segur”.

LA REVISTA IMO

13

IMO | ACTUALITAT

L'IMO I CÀRITAS CATALUNYA S'ALIEN PER PREVENIR LA CEGUESA I PAL·LIAR ELS PROBLEMES GREUS DE VISIÓ ENTRE LA POBLACIÓ SENSE RECURSOS

El programa benèfic de salut ocular Operació Visió preveu oferir fins a 500 tractaments quirúrgics en un any a pacients derivats des de l'entitat diocesana

LA REVISTA IMO

14

La Fundació IMO acaba de posar en marxa un ambici-

rents patologies oculars i de la seva prevalença, segons

ós programa benèfic de salut ocular que, amb el nom

estadístiques generals i en base a la pròpia experiència

d'Operació Visió, preveu poder absorbir, en un any, fins

de l'IMO, que anualment realitza prop de 8.000 cirurgies

a 500 intervencions a persones amb serioses dificultats

oftalmològiques.

econòmiques i greus problemes de visió.

Les intervencions tindran lloc en un dels vuit quirò-

Operació Visió compta amb la participació de l'IMO,

fans de l'IMO, gràcies a la col·laboració voluntària de

com a responsable de l'atenció sanitària dels pacients, i

l'equip mèdic i quirúrgic de l'Institut, format per 16 ci-

amb Càritas Catalunya per a la selecció, en primera ins-

rurgians, 8 anestesiòlegs i 17 professionals de l'àrea qui-

tància, dels candidats a beneficiar-se d' aquest progra-

rúrgica, entre infermeres, tècnics i auxiliars. A més, les

ma benèfic de salut. Representants de les dues entitats

empreses proveïdores de material quirúrgic col·laboren

formen part d'un Comitè de seguiment que determinarà

amb el projecte mitjançant la cessió de l'instrumental

quines persones, sempre remeses directament per Càri-

necessari per poder dur a terme el pla d'operacions pre-

tas Catalunya, seran ateses en el programa, en funció

vist.

de la seva situació econòmica, la gravetat i urgència del

Així mateix, Operació Visió involucra personal adminis-

seu problema ocular i la possibilitat de rehabilitació vi-

tratiu i de consultes de la clínica, ja que l'IMO no només

sual mitjançant tractament quirúrgic.

portarà a terme l'acte quirúrgic pròpiament, sinó tot el

El programa preveu que entre l'octubre d'aquest any i

procés relacionat amb la tractament, incloent una visita

l’octubre de 2014, el personal mèdic i quirúrgic de l'IMO

diagnòstica prèvia per verificar la idoneïtat dels candidats

pugui arribar a realitzar unes 350 intervencions de ca-

presentats per Càritas Catalunya, que s'estima que pot

taracta, 65 vitri-retinianes, 50 de glaucoma i 35 opera-

suposar revisar a més de 1.000 candidats, la realització de

cions d'altres patologies o d'alguna de les anteriors que,

les proves pre-quirúrgiques necessàries a aquells pacients

sense haver estat prèviament programades, puguin sor-

seleccionats i el seguiment posterior a la cirurgia de cada

gir de forma urgent. Aquest pla quirúrgic ha estat dis-

pacient.

senyat en funció del grau d'afectació visual de les dife-

A més de l'aportació d'algunes empreses de materi-

IMO | ACTUALITAT

al quirúrgic i del mateix IMO, el projecte està obert a

Fundació IMO, que des de 2010 desenvolupa una inten-

la col·laboració d'empreses o particulars que desitgin

sa tasca de prevenció en el camp de l'oftalmologia, un

aportar el seu gra de sorra perquè el programa Operació

dels seus objectius fundacionals, juntament amb la in-

Visió pugui desenvolupar-se amb la magnitud prevista.

vestigació bàsica i la docència. Fruit de les campanyes

Les aportacions es poden realitzar online a través del

de prevenció que ha dut a terme en aquests anys, que

web www.operacionvision.es, que recull tota la infor-

inclouen revisions gratuïtes a població de risc, la Fun-

mació i el dia a dia del programa.

dació IMO ha detectat que algunes de les persones a les

L'origen del projecte

quals se'ls han diagnosticat patologies oculars greus, es troben amb seriosos problemes per poder pagar-se els tractaments quirúrgics que poden solucionar-les. Per

El programa Operació Visió és un projecte de caràcter

trencar aquesta barrera, la Fundació IMO ha recorre-

altruista, que pretén respondre de manera urgent i efi-

gut al IMO perquè assumeixi el tractament de persones

caç a una situació excepcional de crisi econòmica que

amb greus problemes de visió i sense recursos. A més,

afecta cada vegada més a un major nombre de persones.

per garantir la màxima transparència i solvència en la

En aquest context de creixent exclusió social i de po-

selecció de candidats, la Fundació ha volgut comptar

bresa emergent, tant la Fundació IMO, promotora de la iniciativa, com l'IMO, principal actor del programa juntament amb Càritas Catalunya, senten el compromís ètic i professional d'implicar-se de forma activa i impedir que persones en circumstàncies extremes pateixin, a més, una minva important de la seva visió i per tant, de la seva qualitat de vida i de les seves possibilitats de revertir la seva situació.

La iniciativa va sorgir fa uns mesos a proposta de la

també amb la col·laboració de Càritas Catalunya.

LA REVISTA IMO

15

IMO | ACTUALITAT

LA REVISTA IMO

16

El Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez

allò que un té, posant al servei dels més necessitats un

Sistach, va presidir el 8 d'octubre la signatura del con-

do tan important com el de poder restituir la salut, en

veni de col·laboració entre Càritas Catalunya, l'Institut

aquest cas, visual". El Cardenal va afegir que amb aques-

de Microcirurgia Ocular (IMO) i la Fundació IMO, pel

ta iniciativa "no només s'ajuda les persones físicament,

qual les tres entitats treballaran conjuntament per dur

sinó d'una manera més integral, també moralment, ja

a terme el programa de cirurgia oftalmològica solidà-

que millorar un sentit tan important com el de la vista

ria, Operació Visió. A l'acte, celebrat al Palau Episcopal,

en persones amb dificultats per accedir a tractaments

també van assistir-hi la presidenta de Càritas Catalu-

de qualitat millora també en l'autoestima i la capacitat

nya, Carme Borbonès, el director mèdic de l'IMO, el Dr

d'integració social". Martínez Sistach es va referir a IMO

Borja Corcóstegui i el president de la Fundació IMO, el

com "els meus braços que arriben als més necessitats"

Dr. Josep Garcia- Arumí.

i va establir una analogia entre l'IMO i la figura de l’al-

Durant l'acte, el Cardenal va manifestar la seva confiança en què el programa de salut ocular que es posa en

moiner del Papa, "que ajuda als que més ho necessiten i arriba on el Papa no pot arribar".

marxa amb la signatura del conveni "faci molt bé en una

Per la seva banda, la presidenta de Càritas Catalunya,

situació de molta pobresa" i va lloar la iniciativa de la

Carme Borbonès va destacar la importància d'Operació

Fundació IMO i la implicació de l'Institut de Microcirur-

Visió i va recordar que "hi ha gent que només té a Càri-

gia Ocular, com a "una forma de retornar a la societat

tas al seu costat". Borbonès va fer èmfasi en la tasca dels

IMO | ACTUALITAT

9.500 voluntaris i més de 500 tècnics de Càritas Catalunya, "gent que està a peu d'obra i coneix les històries personals que hi ha darrere de la pobresa".

Tant el director mèdic de l'IMO, el Dr Borja Corcóstegui, com el president de la Fundació IMO, el Dr. Josep Garcia-Arumí, van destacar el paper d'empreses i particulars que amb les seves donacions o treball voluntari han fet possible posar en marxa el projecte, mentre que van agrair molt especialment el paper de Càritas Catalunya, com a col·laborador principal del projecte en la selecció de candidats a les 500 cirurgies gratuïtes que esperen poder oferir fins a l’octubre de 2014.

LA REVISTA IMO

17

Sant Gervasi de Cassoles, 26 08022 Barcelona Tel. 93 253 17 40 | Fax 93 253 17 41 www.hotelsantgervasi.com stgervasi.booking@hoteles-silken.com

La proximidad de este hotel a la clínica IMO es lo que hace de él un lugar ideal para alojarse.

Cuenta con 63 agradables habitaciones con mucha luz natural y servicios como restaurante, internet gratuito, agua gratuita de bienvenida y room service que harán su estancia más confortable.

Hacemos de la atención al cliente nuestra forma de trabajar.

Identifíquese como paciente de la clínica IMO y recibirá descuentos y atenciones especiales.

www.hoteles-silken.com Copyright 2010 Hoteles Silken

IMO | ACTUALITAT

POSADA EN MARXA DEL DEPARTAMENT D'ESTÈTICA OCULOFACIAL

LA REVISTA IMO

18

L'IMO aposta per ampliar els seus tractaments d'estètica

flacciditat periocular, pèrdua de volum facial, pòmuls

i rejoveniment facial amb la creació del Departament

enfonsats, disminució de contorns i estructura facial o

d'Estètica Oculofacial, amb els doctors Ramón Medel i

deteriorament de la qualitat de la pell.

Luz María Vásquez, al capdavant. Aquest departament

Per fer-hi front, l'IMO posa a l’abast dels pacients els

està dedicat exclusivament a oferir les millors solucions

millors professionals i les tècniques més avançades, com

estètiques per a la part mitjana i superior del rostre,

la cirurgia estètica palpebral (blefaroplàstia), el lífting

amb totes les garanties mèdiques i oftalmològiques.

migfacial transconjuntival, el lífting de celles, la canto-

Atès que es tracta d'una zona especialment delicada, per

plàstia (tècnica per elevar la part exterior de la parpella)

la proximitat dels òrgans oculars, l'oftalmòleg especia-

o el lipolifting. També ofereix tractaments estètics no

litzat és el professional més indicat per dur a terme els

quirúrgics, com la injecció de fillers o substàncies de

tractaments estètics, tant quirúrgics com no quirúrgics

farciment (àcid polilàctic o PLA, àcid hialurònic o greix),

Així, des del nou Departament, s'aborda qualsevol

injecció de toxina botulínica, peeling, tractament de la

problema estètic o signe de l'edat de la part mitjana

pell amb làser (resurfacing amb làser de CO2 o Erbio-

i superior del rostre, com bosses, ulleres, arrugues pe-

YAG) i mesoteràpia (vitamines, hidratació...).

rioculars, excés de greix a les parpelles, ulls caiguts i

IMO | ACTUALITAT

L'IMO és un dels centres pioners en la implantació de les noves lents intraoculars INCISE

Les noves lents intraoculars INCISE, d'última generació,

dua d'agudesa visual", afegeix l'oftalmòleg.

són les úniques en el mercat que permeten ser implan-

Per tot això, estem parlant d'un pas endavant en la

tades a través d'una microincisió d‘1,4 mm, quan l'habi-

millora de la qualitat visual del pacient, fet que apunta

tual solen ser incisions de més de 2-2,2 mm. Com explica

a una utilització cada vegada més gran d'aquestes lents

el doctor Daniel Elies, especialista en còrnia i cirurgia

d'última generació: "Hem començat a utilitzar-les fa poc

refractiva de l' Institut, "aquesta reducció en la mida

temps, però els bons resultats aconseguits fins al mo-

de la incisió suposa realitzar una cirurgia mínimament

ment conviden a seguir fent-ho", conclou Daniel Elies.

invasiva, que altera en menor grau les estructures internes de l'ull i fa cicatritzar abans la ferida". En conse-

Implantació de lents intraoculars

qüència, s'aconsegueix accelerar la recuperació, fet que suposa una experiència millorada tant per al pacient

Les lents intraoculars pseudofàquiques, com les INCISE,

com per al cirurgià.

s'utilitzen per substituir el cristal·lí o lent natural de l' ull

Segons el Dr. Elies, "un altre avantatge significatiu

quan aquest es torna opac (cataracta) o té un problema

d'aquestes innovadores lents és que, en requerir una

refractiu (com presbícia, per exemple). En el primer cas,

incisió tan petita, són pràcticament anastigmatismàti-

la pèrdua de transparència del cristal·lí impedeix el pas

ques, és a dir, minimitzen l'astigmatisme que pot induir

nítid de la llum i de les imatges fins a la retina i, en el

la tècnica de facoemulsificació amb incisions majors".

segon, la seva menor elasticitat disminueix la capacitat

A més, el material i el disseny amb el qual s'han fabri-

d'enfocament i acomodació.

cat les noves lents INCISE disminueix l'opacitat capsular

Ambdós processos són degeneratius i solen associ-

posterior, una complicació postoperatòria que, a llarg

ar-se a l'edat, per la qual cosa, a partir dels 50-55 anys

termini, produeix la disminució de la visió per fibrosi

la lent intraocular implantada sol ser òpticament millor

capsular. "Si aconseguim evitar aquest problema associ-

que el cristal·lí natural.

at, el pacient no tindrà la sensació de terbolesa ni pèr-

LA REVISTA IMO

19

IMO | ACTUALITAT

Diabetis i visió L’IMO uneix per primera

Amb motiu del Dia Mundial de la Di-

de malaltia mostren signes de reti-

vegada els professionals

abetis, que se celebra el 14 de novem-

nopatia diabètica. Però aquest no és

bre, la Unitat de Retinopatia Diabètica

l'únic problema ocular associat a la pa-

sanitaris que atenen el pa-

l'IMO organitza el primer curs sobre

tologia. També hi ha més risc de patir

cient diabètic per analitzar

l'abordatge integral de les complicaci-

glaucoma, cataracta, edema macular i

les complicacions oculars

ons oculars del pacient diabètic, en col·

altres alteracions vasculars de la retina

laboració amb el Vall d'Hebron Institut

(que es presenten en més de la meitat

de Recerca (VHIR).

dels diabètics amb 15 o més anys d'evo-

d’aquest col·lectiu.

L'objectiu del curs, dirigit a endocri-

LA REVISTA IMO

20

L’any passat l’IMO va organitzar una taula rodona sobre Diabetis i Visió orientada a pacients.

Enguany, la trobada es dirigeix a professionals.

lució de la patologia).

nòlegs, educadors en diabetis, metges

En tots els casos, el temps transcorre-

de família, oftalmòlegs i optometris-

gut des de l'inici de la diabetis i el grau

tes, és posar en comú les últimes no-

de control de la malaltia per part dels

vetats en el tractament de la diabetis,

pacients són dos factors determinants

dedicant especial atenció a la retino-

en l'aparició de complicacions i en el

patia diabètica.

seu nivell de gravetat. D'aquí la impor-

Aquesta patologia representa la pri-

tància de la prevenció i el tractament

mera causa de pèrdua severa de visió

precoç i coordinat des dels diferents

en edat laboral als països desenvolu-

àmbits d’atenció sanitària d'aquest

pats i és la principal complicació visual

col·lectiu, com pretén promoure el curs

derivada de la diabetis, ja que gairebé

que tindrà lloc a l'IMO els dies 15 i 16 de

tots els pacients amb més de 30 anys

novembre.

CURSO SOBRE EL ABORDAJE INTEGRAL DE LAS COMPLICACIONES OCULARES DEL PACIENTE DIABÉTICO Instituto de Microcirugía Ocular.

15 y 16 de noviembre de 2013 Ponencias, mesas redondas y talleres sobre prevención y últimas novedades en el tratamiento integral del paciente diabético.

Dirigido a endocrinólogos, educadores en diabetes, médicos de familia, oftalmólogos y optometristas.

Organiza:

Con la colaboración de:

LA REVISTA IMO

21

IMO | ACTUALITAT

CIRURGIA EN DIRECTE DES DELS QUIRÒFANS DE L' IMO Els doctors Güell i Elies mostren les últimes tècniques en cirurgia de cataracta i refractiva a través d'Internet i, per satèl·lit, a 1500 assistents en un congrés de l'especialitat a Milà

LA REVISTA IMO

22 Els doctors Josep Lluís Güell i Daniel Elies, especialistes

des de fa poc més d'un any en aquest tipus de cirurgia,

en còrnia i cirurgia refractiva de l'IMO, van mostrar el 18

permet augmentar la senzillesa, precisió i seguretat del

d'octubre passat, cinc cirurgies en directe a través d'In-

procediment, fent que no depengui de forma tan direc-

ternet, coincidint amb la celebració del VCR Congress (Vi-

ta de la destresa del cirurgià, com explica el Dr. Güell,

deo Cataratta e Refrattiva) a Milà. Els assistents a aquest

un dels pocs oftalmòlegs del món que ha intervingut en

congrés també van poder veure les operacions en direc-

el seu desenvolupament.

te, via satèl·lit, mentre que un centenar de cirurgians

Els prop de 1.500 assistents internacionals a la XXXIII

van seguir les intervencions a través de la pantalla de

edició del VCR Congress, la cita oftalmològica més im-

l' auditori de l'Institut, on van assistir a una jornada

portant a Itàlia, també van ser partícips d' aquest avanç

amb cirurgia en directe i taules rodones, organitzada

i van poder seguir les intervencions en una connexió

per l'empresa farmacèutica Alcon.

satèl·lit, a temps real, Barcelona-Milà. Simultàniament,

Després d'obrir per primera vegada els seus quiròfans

i com a novetat d' aquest any, l'empresa farmacèutica

l'any passat, amb motiu de l'anterior edició del Con-

Alcon va organitzar una trobada professional a l'audito-

grés VCR, l'IMO repeteix aquesta iniciativa pionera, no

ri de l'IMO, on es van retransmetre en directe les cirur-

només per compartir amb col·legues de tot el món les

gies al centenar d'especialistes convidats.

últimes tècniques quirúrgiques en el camp de la cata-

La sessió va ser moderada per la Dra. Elena Arrondo,

racta i la cirurgia refractiva, sinó també per oferir-les

oftalmòloga de l'Institut, i va concloure amb tres tau-

lliurement a qualsevol internauta interessat a conèixer

les rodones després de les operacions, en què destacats

les últimes novetats en aquest camp, gràcies a la tecno-

oftalmòlegs van compartir les seves experiències sobre

logia streaming.

assumptes candents en l'especialitat, com la nova era

D'aquesta manera, l'equip mèdic de l'Institut va com-

en la faco amb fluídica activa, la contribució de nous

partir els seus coneixements i know how amb centenars

sistemes de guiat quirúrgic en la cirurgia de cataracta i

de testimonis de tot el món, que van tenir la possibilitat

el maneig del baix astigmatisme amb lents intraoculars

de veure, des del web de l'IMO, com es realitzen opera-

multifocals.

cions de cataracta amb el làser de femtosegon. Utilitzat

23 LA REVISTA IMO

Operació Visió és un programa solidari impulsat per la Fundació IMO, l’Institut de Microcirurgia Ocular i Càritas Catalunya, que pretén contribuir de forma urgent i eficaç a la millora de la salut ocular de persones amb problemes de visió greus i dificultats econòmiques importants.

Tu també pots col·laborar perquè aquest projecte pugui créixer!

Informa-te’n a www.operacionvision.es

Gràcies per permetre’ns començar a fer realitat un somni:

Laboratorios Aragón

a Novartis company

IMO | ACTUALITAT

VISIÓ I ESPORT AL TORNEIG DE PÀDEL BONASPORT Seguint amb la voluntat de fomentar la "visió de joc", com ja va fer en el Trofeu de Tennis Compte de Godó el passat mes d'abril, l'IMO va patrocinar l'Open Grand Slam de Pàdel Bonasport, celebrat al Club Bonasport del 30 de setembre al 6 d'octubre. Durant aquests dies, més d'un centenar de socis i participants en la competició van realitzar un circuit de proves optomètriques per mesurar les habilitats visuals que influeixen en l'esport, podent-les posar en pràctica a través d'una pantalla tàctil amb un programa d'entrenament visual, amb què compta l'IMO.

LA REVISTA IMO

24

IMO | ACTUALITAT

LA REVISTA IMO

25

És un centre òptic especialitzat en baixa visió.

Oferim estudis individualitzats amb l’assessorament d’òptics-optometristes qualificats per donar la millor solució al pacient.

TRUQUI’NS AL 933 688 336 PER DEMANAR CITA PRÈVIA

Enric Granados 139, 08008 Barcelona · www.bcnbaixavisio.com

IMO | ACTUALITAT

BARCELONA APLEGA PROP DE 300 ESPECIALISTES EN OCULOPLÀSTICA AMB MOTIU DEL XXIII CONGRÉS DE LA SECPOO, ORGANITZAT PEL DOCTOR RAMÓN MEDEL

LA REVISTA IMO

26

El Dr. Ramón Medel, especialista en oculoplàstica i estètica oculofacial l'IMO, va ser l'encarregat d'organitzar el XXIII Congrés de la Societat Espanyola de Cirurgia Plàstica Ocular i Orbitària (SECPOO), que va tenir lloc a Barcelona el mes de juny.

La trobada, que va aplegar prop de 300 oftalmòlegs, va comptar amb la participació de les doctores Luz María

reconegut prestigi internacional, com són el Dr. David

Vásquez i Vanessa Hristodulopulos, les quals, al costat

Verity de Londres i el Dr. Eli Chang de Long Beach (USA).

del Dr. Medel, van presentar una opció de tractament per

Tots dos van presentar algunes de les novetats més des-

al solc naso-jugal profund (sota les bosses dels ulls).

tacades de la trobada: Verity va exposar el desenvolu-

La primera jornada va començar amb un curs de forma-

pament de la genètica per al tractament del melanoma

ció continuada, en què es va realitzar una aproximació

maligne i Chang l'efecte que tenen els conservants de les

completa a les principals patologies que afecten l'òrbita

gotes en el múscul orbicular, demostrant que poden con-

ocular, com l’orbitopatia tiroïdal, els tumors i trauma-

tribuir a la seva paràlisi.

tismes orbitaris i la cavitat anoftàlmica. Durant els dies

L'esdeveniment va concloure amb un emotiu homenat-

posteriors, es van abordar temes variats d'interès en ocu-

ge al Dr. Gonzalo Blanco, mort el passat mes de maig. La

loplàstica, subespecialitat oftalmològica que s'encarrega

Junta Directiva de l' SECPOO va aprovar la creació d'una

del diagnòstic i tractament mèdic i quirúrgic de les ma-

Fundació amb el seu nom, destinada a seguir amb la

lalties de les parpelles, les vies lacrimals i l'òrbita.

contribució de l'oftalmòleg en l'àmbit de l’oculoplàstica,

L'edició número 23 del congrés va destacar per la col· laboració dels doctors Markus Pfeiffer Munic) i Michel Tazartes (París), conferenciants convidats per la SECPOO i socis actius de la societat, així com de dos experts de

d'acord amb la iniciativa proposada pel Dr. Ramón Medel, company i amic de Gonzalo Blanco.

IMO | ACTUALITAT

SECPOO La Societat Espanyola de Cirurgia Plàstica Ocular i Orbitària, institució de la qual el Dr. Medel va ser president del 2007 al 2011, es va fundar fa 21 anys per promoure, ampliar i actualitzar els coneixements relatius a l’oculoplàstica. Amb l'objectiu de difondre i establir relacions entre els especialistes de la disciplina, la SECPOO organitza anualment un congrés nacional i un curs de formació continuada. Després de l'èxit de l'edició d'aquest any, a Barcelona, la societat ja s'ha posat en marxa amb els preparatius de la propera trobada, que tindrà lloc a Granada el mes de juny de 2014.

LA REVISTA IMO

27

IMO | ACTUALITAT

DESTACADA PARTICIPACIÓ DELS DOCTORS DE L’IMO A CONGRESSOS INTERNACIONALS L'oftalmologia és una especialitat mèdica que evoluciona de manera notable gràcies a l'aparició constant de noves tècniques i tecnologies que ajuden a perfeccionar els mètodes de diagnòstic i tractament, tant mèdic com quirúrgic.

Liderar l'avenç i la innovació requereix una actualització contínua de coneixements i experiències, fet que motiva l'equip mèdic de l'IMO a participar en congressos i trobades professionals de reconegut prestigi en l'àmbit nacional i internacional. És el cas del Saudi Ophthalmology Congress 2013, que va tenir lloc al març al Centre Cultural King Fahd de Riyadh, congregant a un miler d'assistents. Entre els ponents es trobava el Dr. Josep Lluís Güell, coordinador del Departament de Còrnia i Cirurgia Refractiva de l'IMO, qui va centrar la seva intervenció en l'ús de les noves lents intraoculars i del phaco Setembre

LA REVISTA IMO

28

Octubre

36th Congress of the European Strabismological Association (ESA)

Marsella, França

Dr. Visa

International Ophthalmology Scientific Training and Education Programme Workshop, (STEP)

Dubai, Emirats Àrabs

Dr. Navarro

Vitreoretinal European Expert Meeting

Ancona, Itàlia

Dr. Corcóstegui

XXXII annual meeting of the European Society of Ophthalmic Plastic and Reconstructive Surgery (ESOPRS)

Barcelona, Espanya

Dr. Medel Dra. Vásquez

89 Congreso de la Sociedad Española de Oftalmología (SEO)

Tenerife, Espanya

Dr. Güell Dr. Medel Dr. Visa

XIII Congress of the European Society of Retina Specialists (EURETINA)

Hamburgo, Alemania

Dra. Burés Dr. Corcóstegui Dr. García-Arumí Dr. Navarro

XXXI Congress of the European Society of Cataract & Refractive Surgeons (ESCRS)

Amsterdam, Països Baixos

Dr. Elies Dr. Güell

Medical and Surgical Retina. ESASO (European School of Advanced Studies in Ophtalmology)

Ankara, Turquia

Dr. Corcóstegui

XXXIX Meeting of the European Paediatric Ophthalmology Society (EPOS)

Leiden, Països Baixos

Dra. Wolley Dod

Retina Presente e Futuro, Monaldi 2013

Nàpols, Itàlia

Dr. Corcóstegui Dra. Salinas

I Reunión Ibérica de Estrabismo

Viana do Castelo, Portugal

Dr. Visa

XIII International AMD and Retina Congress of ESASO

Dublí, Irlanda

Dr. Corcóstegui Dr. García-Arumí Dr. Navarro

IMO | ACTUALITAT

rolling, una tècnica capdavantera per a la cirurgia de cataracta, i el Dr. Carlos Mateo, especialista en retina, qui va parlar dels principals avenços en la cirurgia vitrioretiniana i el tractament de patologies com la DMAE, el despreniment de retina i la retinopatia diabètica.

L'especialista en retina també va acudir, a finals de setembre, a l'Advanced Vitreous Surgery Course a Tòquio, on, com a únic ponent espanyol, va abordar diferents patologies retinianes, entre elles el forat macular, davant dels més de 300 assistents a la trobada.

Només en la recta final de l'any, els nostres doctors han compartit o compartiran el seu know how entre col·legues oftalmòlegs en altres de les principals cites oftalmològiques nacionals i internacionals.

LA REVISTA IMO

29

Novembre

I Congreso Iberamericano de Oftalmología

Rosario, Argentina

XLVII National Congress of the Turkish Ophthalmological Antalya, Turquia Society (TOD)

Desembre

Dr. Medel Dr. Corcóstegui

2013 Annual Meeting of the American Academy of Ophtalmology (AAO)

Nova Orleans, Estats Units

Dr. Corcóstegui Dr. Güell

IX Curso Internacional de Retina y Vítreo de la Sociedad Argentina de Retina y Vítreo (SARV)

Bariloche, Argentina

Dr. García-Arumí

XLIV Congrés de la Societat Catalana d’Oftalmologia (SCO)

Barcelona, Espanya

Dra. Arrondo Dr. Corcóstegui Dr. Elies Dra. Freixes Dr. Medel Dra. Pallás Dra. Wolley Dod

XV Emirates Ophthalmology Congress (EOC).

Dubai, Emirats Àrabs

Dr. Corcóstegui

XXV Annual Scientific Meeting Hong Kong Ophthalmological Symposium 2013

Hong Kong, Japó

Dr. Güell

IMO | ACTUALITAT

OFTALMÒLEGS ARGENTINS REALITZEN CURSOS D'IMMERSIÓ A L’IMO, COM A CENTRE OFTALMOLÒGIC DE REFERÈNCIA INTERNACIONAL

LA REVISTA IMO

30

Una vintena d'oftalmòlegs argentins van acudir a l'oc-

van poder conèixer de primera mà el funcionament

tubre a l’IMO per realitzar una immersió en l'activitat

diari del centre, van compartir estada amb els seus of-

de l'Institut, com a part de la vessant docent de l'IMO,

talmòlegs i sanitaris i van participar en les diferents

canalitzada a través de la Fundació IMO, que va col·

àrees d'activitat, caracteritzades per aplicar les últimes

laborar per primera vegada el 2010, juntament amb

novetats i millores en la disciplina.

ESASO (European School for Advanced Studies in Ophthalmo-

La formació impartida durant el curs va incloure, a

logy) i EUROLAM Retina (Societat Internacional d'Espe-

primera hora del matí, conferències en què els retinò-

cialistes en Retina d'Europa i Llatinoamèrica), en una

legs de l'IMO van presentar casos clínics d'interès rela-

preceptorship organitzada per la farmacèutica Novartis.

cionats amb les principals patologies de la seva espe-

A causa de la gran acollida de la iniciativa, ha tingut

cialitat, com el despreniment de retina o la retinopatia

continuïtat els anys posteriors amb nous cursos per a

diabètica. Al seu torn, l'optometrista Elena Núñez va

la formació de futurs especialistes.

parlar de la importància de l'agudesa visual i la refrac-

Així, els passats dies 7 i 8 d'octubre, l'Institut va aco-

ció en les malalties oculars, mentre que Alfons Marga-

llir la IV Preceptorship Novartis, en què quinze joves of-

lef, responsable del departament de fotografia ocular,

talmòlegs argentins van tenir l'oportunitat de rotar en

va abordar els sistemes actuals de captura d'imatges

les diferents subespecialitats i departaments de l’IMO.

digitals.

Gràcies a aquest programa d'immersió, els alumnes

Posteriorment, els quinze alumnes de la preceptorship,

IMO | ACTUALITAT

organitzats en grups i acompanyats per un tutor, van realitzar observacions pràctiques en consulta, proves complementàries, Wet Lab (cirurgia experimental) i quiròfan. Aquesta rotació per les diferents seccions els va permetre intercanviar experiències amb l'equip mèdic de l'Institut, a més d'adquirir una visió aplicada, integral i detallada de la realitat professional del centre.

Com va afirmar el Dr. Borja Corcóstegui al terme de la preceptorship, "el propòsit d'aquests cursos d'immersió és que els participants puguin aplicar els coneixements adquirits al llarg de les seves trajectòries professionals per millorar la qualitat de la formació oftalmològica en tots els països, especialment en aquells on resulta més difícil accedir al seu nivell pràctic".

El 21 i 22 d'octubre va tenir lloc la segona preceptorship del mes d'octubre, a la qual van acudir set oftalmòlegs argentins atrets pel prestigi internacional de l'Institut. És aquesta ocasió, el projecte formatiu es va dur a terme amb el patrocini de la també farmacèutica Bayer.

LA REVISTA IMO

31

IMO | ACTUALITAT

L'ASSOCIACIÓ D'AFECTATS DE RETINOSIS PIGMENTÀRIA DISTINGEIX LA DRA. ESTHER POMARES PER LA SEVA APORTACIÓ A L'ESTUDI DE LES BASES GENÈTIQUES DE LA MALALTIA

LA REVISTA IMO

32

L'Associació d'Afectats de Retinosi Pigmentària de Cata-

és una de les patologies d'origen genètic que més s'està

lunya (AARPC), dedicada a la investigació i difusió dels

estudiant en l’actualitat, ja que en un 50% dels casos hi

avenços mèdic -científics de les degeneracions retinals,

ha antecedents familiars de ceguesa o de greu pèrdua

va celebrar el seu 25 aniversari el passat 29 de juny.

de funció visual.

L'acte commemoratiu, que va congregar prop de 200

Com comenta la Dra. Pomares, "és molt important co-

convidats a l'Auditori de l'ONCE, va constar d'una sèrie

nèixer l'historial familiar del pacient per, així, fer un di-

de conferències sobre la cura integral dels pacients amb

agnòstic personalitzat i conèixer el gen implicat en cada

aquesta patologia, i s’hi va tractar l'evolució de la reti-

família, dels més de 50 possibles que causen la retino-

nosi pigmentària des del punt de vista de l'oftalmologia,

si pigmentària". Trobar aquest gen requereix una bona

l'otorinolaringologia, la biologia cel·lular, la biotecnolo-

avaluació clínica (les degeneracions retinals solen pre-

gia i la genètica.

sentar símptomes semblants encara que la causa genè-

Dins d'aquest últim camp, el de la genètica, es va des-

tica sigui diferent) i resulta clau per determinar el grau

tacar la col·laboració de la Dra. Esther Pomares, coordi-

de severitat i de progressió que assolirà la patologia. A

nadora del Departament de Genètica de l'IMO, la qual

més, "saber quin és el tipus d'herència i de transmissió

va rebre una menció especial per la seva aportació al

ens permet detectar els familiars portadors, així com els

llarg dels últims 10 anys a l'estudi de les bases genèti-

presimptomàtics, que desenvoluparan la malaltia tard o

ques de la retinosi pigmentària, la malaltia hereditària

d'hora", afegeix Esther Pomares.

més freqüent de la retina. Com que no té tractament,

La genetista de l'Institut indica que, per aquest mo-

IMO | ACTUALITAT

La retinosi pigmentària Es calcula que a Espanya hi ha unes 25.000 persones afectades de retinosi pigmentària, tiu, "resulta imprescindible posar en contacte els paci-

una malaltia hereditària que es produeix per la

ents i els seus familiars amb els doctors i investigadors",

degeneració de la retina, és a dir, l'estructura

tasca en què ha treballat l’AARPC al llarg dels seus 25

ocular sensible a la llum que, a poc a poc, va

anys d'història. Segons el seu president, Jordi Palà, "la

perdent les seves cèl·lules fotoreceptores (cons i

nostra institució sempre ha tingut l'objectiu de mostrar

bastons). Com a conseqüència, es produeix una

proximitat al pacient, oferint-li suport, assessorant-lo i

disminució lenta, però progressiva de l'agudesa

donant-li eines per conèixer millor la patologia que pa-

visual, que en les primeres etapes afecta predo-

teix".

minantment la visió nocturna i el camp perifè-

Amb aquest propòsit, l'Associació d'Afectats de Reti-

ric.

nosi Pigmentària de Catalunya ha buscat instruir i in-

Encara que a dia d'avui la retinosi pigmentà-

formar els seus associats i la resta de la col·lectivitat

ria no té cura, les teràpies gèniques estan ofe-

sobre els problemes que plantegen les degeneracions

rint resultats molt esperançadors i, per això, és

retinals i les possibles vies de solució, així com divulgar

imprescindible disposar d'un diagnòstic genètic

mitjançant comunicacions o publicacions periòdiques

precís i encertat.

els nous avenços científics, clínics i tècnics en el tractament d'aquestes deficiències visuals.

A la fotografia, la Dra. Esther Pomares, entre el president de l’AARPC, Jordi Palà (a la dreta de la imatge) i el vicepresident, Albert Espanyol (a l’esquerra).

LA REVISTA IMO

33

IMO | ACTUALITAT

RECONEIXEMENT DE LA SEEOF A LA TRAJECTÒRIA D‘ALFONS MARGALEF

LA REVISTA IMO

34

IMO | ACTUALITAT

Alfons Margalef, responsable del Departament de Fotogra-

Dr. Borja Corcóstegui, amb el qual treballa fa 25 anys , i la

fia Ocular de IMO, va rebre un homenatge de la Societat

Dra. Isabel Nieto, que el va " fitxar " per les seves qualitats.

Espanyola d'Infermeria Oftalmològica (SEEOF) al XIII con-

Com ell mateix comenta, "al llarg d'aquest període he po-

grés de l'associació, celebrat a Tenerife els dies 26, 27 i 28

gut ser partícip del progrés continu en el camp de l'oftal-

de setembre.

mologia, introduint-hi novetats tècniques i instrumentals

El IV Premi d'Honor Fernando Pérez Camacho (president honorífic de la SEEOF), que té com a objectiu reconèixer un

que han permès millorar notablement la qualitat de vida dels nostres pacients".

membre destacat de la comunitat infermera, va ser atorgat

En aquest sentit, Alfons destaca que "especialitzar-me en

a Alfons per la presidenta de la Societat, Aurora Egido, amb

fotografia ocular m'ha donat l'oportunitat d'unir la meva

motiu de la seva dilatada experiència en la disciplina, amb

passió per la fotografia amb la cura assistencial, i he po-

més de quatre dècades de trajectòria.

gut posar en pràctica tècniques i procediments a què un

Especialista en fotografia ocular, Alfons Margalef ha for-

fotògraf sense el títol d'infermer no té accés". Per a ell, la

jat bona part de la seva carrera professional al costat del

recompensa ha estat molt satisfactòria, ja que no es tracta només d'aconseguir una bona qualitat d'imatge, sinó de la

A la imatge de la pàgina anterior, Alfons Margalef, entre Manuel Montilla i Alfons T. Margalef, integrants del Departament de Fotografia de l’IMO, juntament amb Paulina Hernández.

utilitat que aquesta té per al diagnòstic de moltes patologies, fet que representa un important avenç en temes de salut.

LA REVISTA IMO

35

BONANOVA SUITE***, su apartamento ideal, donde se sentirá como en casa con las mismas comodidades que le ofrece un hotel.

Próximo a la clínica IMO. Disfrute de la comodidad que supone un amplio apartamento de 40 m2 con su propia cocina totalmente equipada. No se tendrá que preocupar de nada, dispondrá de limpieza diaria y conexión WI-FI gratis, para que se sienta como en casa. Y todo con los mejores precios para los pacientes de la clínica IMO. Bisbe Sivilla, 7 • 08022 Barcelona Tel.: 93 253 15 63 • Fax: 93 418 44 97 info@bonanovasuite.com www.bonanovasuite.com

IMO | HISTÒRIES SINGULARS

"Quan vaig tornar a veure-hi bé, em vaig menjar el món"

BLANCA ESTRELLA BLANCO HERREROS

LA REVISTA IMO

36

La pacient va creuar per primera vegada les portes de l'IMO l’any 1999 per demanar una segona opinió sobre un forat macular, aconsellada pel seu centre oftalmològic de referència.

Procedent de La Rioja, Blanca Blanco va creuar per primera vegada les portes de l'IMO l’any 1999 per demanar una segona opinió sobre un forat macular, aconsellada pel seu centre oftalmològic de referència. Després de la visita inicial amb el Dr. Josep Garcia-Arumí, va decidir seguir el seu tractament a l'Institut ja que, segons comenta, "vaig saber que estava en el millor lloc possible".

Però, què va ser el que va convèncer a la Blanca?, quina va ser la raó que la va impulsar a posar-se en mans dels especialistes de l'IMO? Ella ho té clar: "des del primer moment em van transmetre molta confiança, quelcom

exemple clar és el de la Blanca, que va veure com la seva

imprescindible en una situació tan complexa a nivell psi-

qualitat de vida millorava notablement després de l'ope-

cològic i emocional". I és que suportar una malaltia com

ració: "Quan vaig tornar a veure-hi bé, em vaig menjar el món, era autosuficient i podia valer-me per mi mateixa...

més de 1.000 intervencions de forat macular des del 1992, quan l’IMO va començar a aplicar, de

vaig descobrir una nova persona, autònoma i independent, que tenia una visió molt més nítida del món".

No obstant, el camí fins allà no va ser fàcil i les dificultats no van deixar de ser-hi ja que, a la volta dels anys, la Blanca va patir un despreniment de retina a l'altre ull, l'esquerre, en el qual ja havia patit aquest problema abans. La pacient es va posar un altre cop en mans del

forma pionera, noves tècniques

seu oftalmòleg de confiança, el Dr. Garcia-Arumí , amb

per a la malaltia

d'operacions, la Blanca no porta ulleres i ha assolit un

un resultat molt satisfactori. Després de tot el procés grau d'agudesa visual superior a l'habitual, encara que no pot llegir ni estar molt de temps davant de l'ordinador: "de seguida se’m cansa la vista i em ballen les lletres i els números", però afegeix que "això és el més insignificant

el forat macular, que provoca un pèrdua progressiva de la

que m'ha pogut passar; a més a més, he sabut compen-

visió de detall, no és un procés fàcil i sol generar molts

sar-ho buscant altres interessos, com escoltar la ràdio,

dubtes. Per això, la Blanca va valorar especialment "el

mirar la televisió o anar a exposicions".

tracte natural del doctor i el seu equip, que es van preo-

Aquesta actitud constructiva i positiva, que no es

cupar per mi i em van animar a afrontar la situació". En

deixa portar pel derrotisme, és la que ha caracteritzat

aquest sentit, la pacient de l'IMO destaca que la naturali-

la història de superació de la Blanca, l'experiència de la

tat amb què van tractar el seu cas li va proporcionar gran

qual demostra que no hi ha llum sense ombres. Per això,

seguretat i força per seguir endavant.

ens confessa que gràcies l’experiència viscuda ha après

De fet, el Dr. Garcia-Arumí, especialista en retina de l'

a apreciar allò que és veritablement important, la salut,

Institut, ha portat a terme més de 1.000 intervencions de

perquè "invertir en salut és invertir en la meva pròpia

forat macular des del 1992 , any en què l'IMO va comen-

qualitat de vida i en la dels que m'envolten".

çar a aplicar de forma pionera a Europa noves tècniques quirúrgiques per al tractament de la malaltia. Segons afirma l'oftalmòleg, "hem avançat molt des de llavors i els resultats obtinguts són cada vegada millors, amb una taxa de tancament del forat macular superior al 90%". Un

37 LA REVISTA IMO

El Dr. Garcia-Arumí ha realitzat

IMO | ENS HA VISITAT…

Montserrat

Soley Presidenta de l’Associació de Diabètics de Catalunya

“La diabetis avança de manera lenta i discreta” LA REVISTA IMO

38

"Generalment, els pacients amb diabetis de tipus 2, la pròpia de l’adult, són menys conscients del risc que comporta la malaltia, perquè progressa de forma més gradual, presenta símptomes menys evidents i requereix un tractament menys espectacular que la de tipus 1”

IMO | ENS HA VISITAT…

Tipus de diabetis Hi ha dos tipus principals de diabetis: la de tipus 1 o infantil i juvenil i la de tipus 2 o de l’adult. La primera, acostuma a aparèixer en persones menors de 30 anys i es caracteritza per una manca severa d’insulina. El dèfi-

mateix, un 13,4% de la població, pateix diabetis. Tanmateix, no tots els afectats ho saben o són conscients de les seves implicacions, ja que la diabetis és una malaltia que treballa per dins, a poc a poc, sense mostrar símptomes externs evidents, en moltes ocasions.

No és estrany que un pacient descobreixi que té retinopatia diabètica (la patologia vascular més freqüent de la retina) abans d’assabentar-se que és diabètic. Tant és així, que els oftalmòlegs han estat detectors tradicionals de diabetis desconegudes, el diagnòstic de les quals només s’ha fet patent amb l’aparició d’una complicació, en aquest cas, ocular.

Segons Montserrat Soley, presidenta de l’Associació de Diabètics de Catalunya (ADC), “l’avantatge de la diabetis, però a la vegada el seu principal inconvenient, és que permet fer una vida normal. Avança de forma lenta i discreta i, per tant, si qui la pateix no se n’adona, no pot posar els mitjans per aturar-la”. En aquest sentit, afegeix que “cal tenir en compte el tipus de diabetis i el seu origen, la qual cosa condiciona la forma fer-li front”.

cit d’aquesta hormona, produïda al pàncrees i encarregada d’afavorir el pas de la glucosa de la sang als teixits, provoca hiperglucèmia (concentració alta de glucosa en sang) i sovint es deu a una causa autoimmune. Com explica Montserrat Soley, “el mateix sistema immunitari de l’individu destrueix les cèl·lules “bones” de l’organisme que fabriquen la insulina la qual, per tant, s’ha d’injectar”.

En la diabetis de tipus 2, en canvi, no sempre cal injectar insulina i, de vegades, n’hi ha prou a seguir una dieta equilibrada i fer exercici físic regular, atès que la seva naturalesa sol anar lligada a l’obesitat i l’estil de vida. En aquest cas, el mal funcionament del pàncrees és fruit del “cansament i la saturació” de l’òrgan, motiu pel qual aquest tipus de diabetis acostuma a aparèixer a partir de la quarta dècada de vida: “Si al llarg dels anys forcem la màquina amb uns hàbits poc saludables, aquesta deixa de funcionar o el producte resultant és de menor qualitat”, adverteix la presidenta de l’ADC.

Conscienciació En ambdues tipologies diabètiques, la conseqüència és la mateixa (insulina pobre i corresponent augment de

“Tenir diabetis no ens ha de limitar en res, ja que si volem i ens ho proposem, podem aconseguir-ho tot, com demostren Sharon Stone, Woody Allen o George Lucas, entre moltes altres persones conegudes i anònimes que són un exemple de superació”

glucèmia), malgrat que les seves causes i manifestacions són diferents. Com destaca Montserrat Soley, “això explica que, generalment, els pacients amb diabetis pròpia de l’adult siguin menys conscients del risc que comporta la malaltia, que en el seu cas progressa de forma més gradual, presenta símptomes no tan clars i requereix un tractament menys espectacular”.

Això no vol dir, però, que no s’hagi de parar atenció a aquest segon tipus de diabetis, ben al contrari: tenir només “una mica de sucre” ja implica patir la malaltia i cal atorgar-li la importància que es mereix, sobretot quan un 90% dels pacients diabètics són de tipus 2 i només un 10% de tipus 1. “Els diabètics de tipus 1 convivim molts anys amb la malaltia i tenim clars els seus riscos i la necessitat de prevenció i de tractament. Per contra,

39 LA REVISTA IMO

A Catalunya, prop d’un milió de persones o, el que és el

IMO | ENS HA VISITAT…

els de tipus 2 es troben amb més dificultats per adquirir Associació de Diabètics de Catalunya (ADC)

nous hàbits, ja que si un dia se salten la dieta, veuen que, aparentment, no els hi fa cap mal i que, a més, queden satisfets”, explica Montserrat Soley.

L’ADC va ser creada l’any 1992 a partir de la fusió de nou associacions de diabètics d’arreu de Ca-

Formació i informació

talunya, les quals van unir les seves forces per sensibilitzar i fer costat als afectats de la malal-

Un dels grans reptes actuals de l’ADC és treballar en l’edu-

tia i el seu entorn social.

cació dels pacients amb diabetis de tipus 2, els quals re-

Informar, aconsellar, ajudar i defensar el pa-

presenten el gruix de la població diabètica: no es tracta

cient diabètic són les principals metes de l’As-

només de proporcionar-los el tractament adequat, sinó

sociació, que entén la prevenció i les revisions

de fer-los entendre la importància de seguir-lo amb ri-

regulars com les dues eines indispensables per

gor. En paraules de la presidenta de l’associació, “la dia-

tenir la diabetis controlada. Aquestes eines re-

betis no se’n va mai de vacances” i, per tant, allò que el

quereixen de l’autoconeixement i de l’autocon-

pacient fa en el seu dia a dia té més impacte que el que

trol per aconseguir els millors resultats, tal com

pot arribar a aconseguir el metge esporàdicament.

busquen promoure les múltiples activitats formatives i informatives que duu a terme l’ADC.

LA REVISTA IMO

40

A l’hora de prendre’n consciència, resulten imprescindibles la formació i la informació, que “permeten conèi-

Com ens diu la seva presidenta, Monsterrat

xer i, d’aquesta manera, ajuden a perdre la por i a actuar

Soley, “el nostre propòsit és canviar el “no sa-

amb conseqüència”. Actuar. Aquesta és la clau ja que

ber i no fer” pel “tenir consciència i actuar””, una

l’organisme té memòria metabòlica o, el que és el ma-

voluntat mobilitzadora responsable del creixe-

teix, el cos acumula. Si no es posen els mitjans adequats

ment continu de l’associació, que actualment

per frenar l’avenç de la patologia, es deixa via lliure a

compta amb 5.000 socis i manté intacta l’aspi-

l’aparició de complicacions a llarg termini, sobretot a

ració de fer-se més gran cada dia.

nivell ocular, renal, cardiovascular i neuropàtic.

Prevenció Com es poden evitar aquestes complicacions? Soley destaca la importància d’adoptar una actitud preventiva, basada en uns hàbits saludables, extensibles a tota la població, però especialment indicats per als pacients diabètics: Seguir una dieta equilibrada i baixa en sucres, fer exercici físic regular, evitar el tabac i moderar la ingesta d’alcohol són algunes de les recomanacions bàsiques.

A l’hora d’acomplir aquestes pautes, l’estil de vida occidental juga a la nostra contra. Ho prova el fet que la transformació de dues grans potències emergents, com són la Xina i l’Índia, en societats industrials, ha disparat la prevalença mundial de la diabetis. Les causes d’aquest increment afecten la nostra quotidianitat i tenen a veure, principalment, amb els canvis en l’alimentació i en el pas de la bicicleta o l’anar a peu, al cotxe.

Segons Montserrat Soley, “mengem més del que necessitem ja que el sedentarisme ens fa consumir cada vegada menys energia i, com a resultat, es trenca l’equi-

IMO | ENS HA VISITAT…

libri entre el que ingerim i el que gastem”.

Control i cooperació El secret per evitar els excessos és un bon control. Cal

resulta fonamental a l’hora de realitzar un abordatge integral de la patologia, el primer pas necessari per desvincular-la de la pèrdua de qualitat de vida.

Qualitat de vida

recordar que la diabetis és una patologia crònica que requereix d’un tractament crònic, el qual ha de ser sostin-

Segons la pròpia experiència de Montserrat Soley, “tenir

gut amb regularitat i perseverança. D’aquesta manera,

diabetis no ens ha de limitar en res, ja que si volem

les mesures preses diàriament pel pacient es veuen re-

i ens ho proposem, podem aconseguir-ho tot”. Només

flectides en les revisions mèdiques, generalment anuals,

cal fixar-nos en les actrius Halle Berry i Sharon Stone,

encara que de periodicitat variable segons les necessi-

els directors de cinema Woody Allen i George Lucas o

tats individuals.

els esportistes Adam Morrison (campió de la NBA dos

Per aconseguir controlar la malaltia, és imprescindi-

anys consecutius), Steve Redgrave (campió olímpic de

ble no només la col·laboració entre el diabètic i l’ en-

rem en cinc ocasions), Gary Hall (or en 50m lliures a les

docrinòleg (normalment en casos de diabetis de tipus

Olimpíades de Sidney) i Jon Karro (triatleta participant

1) o el metge de capçalera (en diabetis de tipus 2), sinó

en una Iron Man). Tots ells són exemples de superació

també entre els altres especialistes implicats, entre ells,

en la lluita contra la diabetis, així com moltes altres per-

l’oftalmòleg.

sones anònimes que, dia a dia, s’esforcen per donar veu

L’actuació coordinada dels professionals de les di-

a aquesta malaltia silenciosa.

ferents àrees de salut que afecten el pacient diabètic

LA REVISTA IMO

41

IMO | OFTALMOLOGIA

Baixa visió Les persones amb baixa visió poden seguir gaudint d'una vida normal gràcies als tractaments específics de rehabilitació visual i a l'ús correcte d'ajudes visuals òptiques, no òptiques i electròniques.

LA REVISTA IMO

42

Passen els anys. I amb l'edat és normal que perdem part de la nostra capacitat visual. Ara bé, quan aquesta limitació és important, no millora utilitzant ulleres, lents de contacte, tractaments farmacològics o cirurgia, i ens incapacita per realitzar determinades tasques quotidianes com llegir, veure la televisió, menjar o baixar les escales, es considera que patim baixa visió.

Ens trobem davant una condició que pot ser severa (quan l'agudesa visual no supera el 10%), moderada (entre un 10 i un 20%) o lleu (entre un 20 i un 30%) i que afecta especialment les persones grans i les que pateixen determinades patologies oculars.

Veure millor és possible

IMO | OFTALMOLOGIA

Segons dades recollides per l'Enquesta de discapacitat, autonomia personal i situacions de dependència de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), prop d'un milió de persones a Espanya pateixen baixa visió. "Una xifra que va en augment a causa de l'envelliment progressiu de la població, la major esperança de vida i els avenços en cirurgia i farmacologia oftalmològica que redueixen el nombre de persones que perden la vista per complet, però la minvada visió de les quals necessita ajudes visuals", afirma Carol Camino, especialista en Baixa Visió de l'IMO i presidenta de la Societat Espanyola d'Especialistes en Baixa Visió (SEEBV). Segons l'optometrista, "el 80% dels afectats són persones majors de 65 anys, amb un dèficit visual que acostuma a derivar d'alguna patologia ocular comuna a aquesta edat".

Agudesa visual seva agudesa visual se situa entre 0,05 i 0,3 en el millor dels ulls i/o el seu camp visual és inferior a 20 graus (sent 270 la visió normal) també en el seu millor ull. Entenem per agudesa visual la capacitat que té cadascun dels nostres ulls per percebre la figura i la forma dels objectes, mentre que el camp visual fa referència a la porció de l'espai que cada ull és capaç de veure.

El tractament Des de l'any 2006, l'IMO disposa d'una Àrea de Baixa Visió que ofereix atenció a pacients amb nivells de visió molt limitats i que no poden millorar ni amb cirurgia, ni amb tractament farmacològic, ni amb ulleres.

Les persones amb aquest dèficit són capaces d'utilitzar la seva resta visual per poder continuar realitzant algunes activitats diàries. A l'IMO se les ajuda a obtenir un màxim aprofitament d'aquest resta a través de rehabilitació i ajudes visuals. "En arribar a la consulta, el pacient realitza un exhaustiu qüestionari per avaluar exactament les seves necessitats visuals", explica Carol Camino. "A continuació, s'efectua un acurat procés de graduació que garanteixi l'efectivitat de les ajudes visuals mitjançant proves d'agudesa (refractometria, retinoscòpia, queratometria...), camp visual (campimetria,

43 LA REVISTA IMO

Es considera que una persona pateix baixa visió quan la

IMO | OFTALMOLOGIA

Baixa visió

LA REVISTA IMO

44

microperimetria...), de sensibilitat al contrast i de percepció del color, entre d'altres".

Ajudes visuals

Durant les visites, el pacient ha de tenir clar que no es tracta de recuperar la visió perduda, sinó d'aprendre a

Hi ha diferents tipus de dispositius que poden ajudar les

potenciar i optimitzar la resta visual que li queda a tra-

persones amb baixa visió a aprofitar al màxim la seva

vés de diferents ajuts, com filtres, lents telescòpiques,

resta visual. Després de les diferents proves diagnòsti-

ulleres especials... Es tracta d'un procés llarg que reque-

ques, l'especialista és l'encarregat d'oferir al pacient les

reix una considerable implicació i col·laboració per part

diverses alternatives, segons les seves pròpies necessi-

del pacient. "És molt important que la persona acudeixi

tats i objectius:

motivada a la consulta i que es vulgui mantenir visualment activa en tot moment, veient la televisió, llegint,

Ajudes òptiques

treballant a l'ordinador...", aclareix l'especialista. "A més,

Es tracta d'un conjunt de lents o sistemes que es poden

moltes de les ajudes visuals requereixen que la persona

adaptar en ulleres o utilitzar manualment i de forma

aprengui a veure-hi d'una altra manera. Per exemple,

habitual amb la finalitat d'engrandir la imatge que es

els pacients amb degeneració macular tenen una im-

forma a la retina. Els dispositius més comuns són:

portant pèrdua visual a la zona central de l'ull afectat.

Lupes. Sistema senzill, molt popular i fàcil d'utilitzar.

En aquests casos, a part de les ajudes visuals, aquestes

Són lents que augmenten la mida dels objectes i que

persones han d'aprendre a mirar cap als costats per res-

permeten realitzar tasques puntuals de visió propera,

catar la seva resta visual".

les quals requereixen poc camp visual, com llegir, con-

Aquesta implicació a vegades no resulta fàcil. La pèr-

sultar preus, comprovar rebuts... Poden ser manuals,

dua sobtada i irreversible de visió pot arribar a afectar

amb suport, de focus fix, enfocables, amb llum, de but-

emocionalment el pacient. Solen aparèixer símptomes

xaca, etc.

com falta de confiança, baixa autoestima o disminució de la comunicació. D'aquí que, a l'hora de fer front a

Microscopis. Lents que fan possible veure objectes a

aquesta nova realitat, sigui molt important la compren-

distàncies curtes. A diferència de les lupes, permeten

sió i el suport de la família des del primer dia.

tenir les dues mans lliures i el camp visual és més am-

IMO | OFTALMOLOGÍA

Suggeriments útils Hi ha una sèrie de recomanacions generals que permeten que les persones amb baixa visió es desenvolupin amb més facilitat en el seu entorn quotidià: •

Col·locar els mobles i estris de la llar sempre al mateix lloc.

•

Pintar amb colors ben contrastats els marcs i vores de les portes i finestres.

•

Marcar les vores d'escales, baranes i esglaons.

•

Fer servir vaixella i els elements de cuina de colors per aconseguir més contrast.

Utilitzar preferiblement cuines vitroceràmiques o d'inducció. En el cas de cuinar amb

pli, motiu pel qual resulten més confortables durant

gas, evitar l'ús de llumins i optar per l'ence-

lectures llargues, escriptura, costura... Poden ser mo-

nedor.

nofocals, bifocals, trifocals o multifocals per alternar

•

la mirada de prop i de lluny, segons les necessitats.

Telescopis. Dispositius que engrandeixen i acosten

Evitar miralls amb llum reflectida que puguin provocar enlluernaments.

•

Evitar rajoles brillants en banys i cuines.

•

Crear ambients ombrejats amb estors o cor-

la imatge dels objectes llunyans. Poden acoblar-se a

tinetes.

una ullera de forma permanent i en posició central o

•

Veure la televisió sense llum a l'estança.

superior.

•

Col·locar rètols a l'altura dels ulls.

Telemicroscopis. Combinen un telescopi superior

•

Utilitzar viseres.

i un microscopi inferior muntats en la mateixa lent

•

Fer servir paper ratllat per no perdre’s en

que permeten la visió de prop i de lluny.

Filtres. Recomanables per controlar l'enlluernament, realçar el contrast i l'adaptació a la llum, així com per millorar l'agudesa visual del pacient. Poden ser orgànics o minerals, polaritzats i fotocromàtics.

Ajudes no òptiques. Afavoreixen l'optimització de la resta visual del pacient sense necessitat d'utilitzar lents o sistemes òptics. S'utilitzen per millorar la postura, el contrast, la il·luminació o la distància de treball.

Segons els objectius de cada pacient es pot recórrer a tot tipus de faristols, tiposcopis (targeta de color negre amb una ranura per la qual es fa passar el text que es vol llegir), macrotipus (sistemes d'impressió en tinta amb caràcters ampliats), flexos de llum fluorescent, llums

llegir o escriure.

•

Escriure amb retoladors negres i de punta gruixuda.

45 LA REVISTA IMO

•

IMO | OFTALMOLOGIA

de control espectral (tipus LED), papers d'alt contrast, estris de cuina adaptats a baixa visió (com olles de vidre transparent per veure bullir l'aigua), rellotges amb veu, telèfons amb tecles grans, llums per localització, suports de subjecció i equilibri, enfiladors mecànics per cosir, moneders calibradors...

Ajudes electròniques Conjunt de dispositius per a visió de prop que permeten augmentar la mida de la imatge per mitjans electrònics.

En aquest grup destaquen els circuits tancats de televi-

sió integrats per un magnificador digital electrònic que escaneja les pàgines i permet augmentar la mida de les

On podem recórrer?

Actualment, hi ha molt poques unitats de baixa visió a Espanya i encara hi ha un gran desconeixement sobre aquesta especialitat. Segons l'optometrista Carol Camino, "molts pacients que arriben a

LA REVISTA IMO

46

la consulta se sorprenen de tot el que podem fer per millorar la seva visió i lamenten no haver-ho sabut abans". L'especialista està a càrrec de l'Àrea de Baixa Visió de l'IMO, on ajuda les persones amb dèficit visual a potenciar la seva resta de visió perquè puguin desenvolupar activitats quotidianes i millorar substancialment la seva qualitat de vida.

Carol Camino és diplomada en Òptica per l'Escola Universitària d' Òptica de la Universitat Politècnica de Catalunya, diplomada en Òptica i Optometria per l'Escola d'Òptica i Optometria de la Facultat de Ciències de la Universitat de Granada i màster en Ciències Optomètriques Clíniques, especialitat en Baixa Visió, pel Pennsylvania College of Optometry (Filadèlfia, Estats Units). A més, s'ocupa de la participació de l'IMO a les jornades "Ven y veràs" per a la Fundació Abre sus ojos, que té per objectiu millorar la salut visual de persones discapacitades.

lletres i canviar el contrast (lletres blanques sobre fons negre o lletres negres sobre fons blanc o blau...). Es poden adaptar a qualsevol televisor i determinats models permeten l'escriptura.

Altres sistemes electrònics són les vídeolupes de sobretaula portàtils (amb una microcàmera que, connectada al televisor, permet visualitzar els textos ampliats), els zooms digitals i les aplicacions en ordinadors i telèfons intel·ligents que incorporen l'efecte lupa o el sistema de veu per facilitar-ne l’ús.

Rehabilitació visual Per tal que pugui gaudir d'una resta de visió, el pacient amb baixa visió ha de rebre entrenament en el maneig de les diferents ajudes visuals, així com consells d'orientació, mobilitat i habilitats per aplicar en les tasques de la vida diària, com cuinar, planxar, fer servir monedes, utilitzar el telèfon, arreglar la casa...

Aquesta rehabilitació es realitza en tot moment sota la supervisió de l'especialista en baixa visió i té com a objectiu intentar restaurar les deficiències que el pacient troba en el seu dia a dia. Es tracta d'un procés molt important on la persona aconsegueix l'orientació i el reforç necessaris sobre l'ús correcte de les ajudes. A més, durant l'entrenament, l'especialista adquireix un coneixement més profund de les necessitats del seu pacient, ja que durant aquest període sorgeixen de forma més espontània els seus objectius i preocupacions. És un procés que també atorga temps al pacient per aprendre i respondre mentre dura la seva participació activa en la rehabilitació.

En la mesura que pugui, convé que el pacient se sot-

IMO | OFTALMOLOGIA

Algunes xifres

•

•

•

•

246 milions de persones al món pateixen baixa visió, prop d'1 milió a Espanya, un 2%

Del 29 de novembre a l’1 de desembre, l'IMO acollirà

de la població.

les segones Jornades de Baixa Visió i Rehabilitació

Un 65% de les persones amb baixa visió són

Visual. Impulsades per la Societat Espanyola d'Es-

majors de 65 anys. Actualment, aquest grup

pecialistes en Baixa Visió (SEEBV ), la cita comp-

suposa el 17% de la població, encara que s'es-

tarà amb la presència d'il·lustres conferenciants i

tima que al 2050 se situarà en el 29%.

professionals de primer nivell, com la Dra. Ana M.

Extremadura, Castella la Manxa, Castella i

Pérez, de la Universitat de Houston i la Dra. Celia

Lleó i Galícia són les comunitats autònomes

Sánchez-Ramos, professora de la Universitat Com-

on més casos es registren de discapacitat

plutense de Madrid. L'objectiu d'aquesta iniciativa

visual.

és exposar els últims avenços en l'especialitat, així

Fins als 65 anys, la discapacitat visual afecta

com aprofundir en els diferents aspectes de la reha-

més els homes. Però a partir d'aquesta edat,

bilitació visual del pacient amb dèficit visual. Pre-

es donen molts més casos entre la població

sidida per Carol Camino, responsable de l'Àrea de

femenina.

Baixa Visió de l'IMO, la Societat Espanyola d'Especi-

La degeneració macular associada a l'edat

alistes en Baixa Visió promou el desenvolupament

(DMAE) és la principal causa de baixa visió a

de la innovació en baixa visió i la divulgació de la

partir dels 65 anys.

seva activitat entre la població.

* Font: OMS/INE

Més informació a: www.seebv.com

meti a un seguiment periòdic que permeti valorar la millora obtinguda i evitar una possible degradació o retrocés visual.

47 LA REVISTA IMO

•

II Jornades de Baixa Visió i Rehabilitació Visual

QUALITAT DE VIDA | MALS HÀBITS

FORA LA REVISTA IMO

48

MALS H

Els errors més comuns en l'alimentació

Prescindir de l'esmorzar, assaltar la nevera quan estem tristos o picar entre hores són alguns dels mals hàbits alimentaris més comuns que cal controlar en benefici de la nostra salut.

Per Pere Romanillos

QUALITAT DE VIDA | MALS HÀBITS

Sabem que la dieta és determinant en el nostre estat de salut i que contribueix a prevenir l'aparició de malalties cròniques, com l'obesitat, les malalties cardiovasculars, la diabetis, la hipertensió, el càncer i l'osteoporosi, entre altres patologies. No obstant això, una

recent enquesta a càrrec de la Federació Espanyola de Societats de Nutrició ha revelat que el 70% de la població segueix una alimentació inadequada.

Per revertir aquesta tendència, els experts coincideixen en una sèrie de recomanacions, com evitar les farines refinades, els greixos i els sucres, menjar més fruita i verdura, fer exercici de forma habitual, així com eradicar d'una vegada per totes els mals hàbits alimentaris que a la llarga poden posar en perill la nostra salut. Alguns dels més comuns són:

LA REVISTA IMO

HÀBITS

49

QUALITAT DE VIDA | MALS HÀBITS

En general, aquells qui se salten l'esmorzar diuen ferho per falta de temps, falta de gana o per baixar pes. En relació amb el primer motiu, es pot fer front a la pressa per sortir de casa optant per aliments que amb prou feines requereixen preparació (cereals o iogurt amb llet, liquats de fruites...) , aixecar-se 15 minuts abans o deixar-lo preparat la nit anterior. Pel que fa a la manca de gana, els aliments líquids poden ser un bon aliat.

I res més equivocat que pretendre aprimar-se prescindint de l'esmorzar. En saltar-nos aquest menjar reduïm la despesa calòrica de l'organisme i arribem al dinar amb molta més gana i, en conseqüència, acabem menjant més del compte.

LA REVISTA IMO

50

No esmorzar

1

Gaudir d'un esmorzar complet i equilibrat a primera hora del matí ens ajuda a cobrir les necessitats nutritives que l'organisme necessita per afrontar el dia.

A més, ens brinda la suficient energia per realitzar les activitats matutines i ens ajuda a mantenir a ratlla el sobrepès i uns nivells saludables de colesterol en sang.

L'esmorzar ha d'aportar entre el 15 i el 25% de l'energia que consumim diàriament, així que prescindir d'aquest àpat suposa retallar seriosament el "combustible" que necessitem per encarar el dia en bones condicions.

Picar entre hores

Segons l'Institut de Nutrició i Salut, un bon esmorzar

2

ha de ser complet (a base de fruita, cereals i un aliment

El 35% de la població confessa practicar sovint aquest

d'origen animal), variat (amb diferents cereals i fruites),

hàbit poc saludable. Una tendència que va a l'alça ja

equilibrat (un 60 % de carbohidrats, un 20% de proteï-

que cada vegada consumim menys plats en els àpats

nes i un 20% de lípids) i suficient (que cobreixi les ne-

principals (esmorzar, dinar i sopar) mentre que arribem

cessitats energètiques i nutricionals segons l'edat, sexe

a picar alguna cosa fins a 4 vegades al llarg del dia. Tot

i activitat). Però malgrat la seva demostrada importàn-

i que aquest mal costum encara queda lluny dels hàbits

cia, se sap que aproximadament el 20% de la població

d'altres països (la mitjana nord-americana arriba fins a

no esmorza diàriament, un hàbit que s'incrementa amb

les 17 preses diàries), convé evitar-lo sempre que sigui

l'edat ja que els adolescents i adults esmorzen amb

possible.

menys freqüència que els nens.

Encara que a vegades no resulta fàcil... Segons un re-

QUALITAT DE VIDA | MALS HÀBITS

cent estudi publicat a la revista American Journal of Clinical Nutrition, els típics aliments que prenem entre hores (galetes, pa, brioixeria, dolços, snacks...) estimulen les regions cerebrals implicades en les conductes de recompensa i càstig, allà on s'originen els comportaments addictius. Això fa que el fet de picar entre hores depengui exclusivament dels nostres impulsos i aquests poden arribar a ser excessius o poc saludables.

En general, es recomana fer un màxim de dos refrigeris al dia, d'entre 100 i 300 calories cada un, preferiblement a base de productes naturals i poc elaborats (la fruita és ideal). A més, per evitar "temptacions" fora d'hores, convé no saltar-se cap àpat principal, allunyar de la vista aperitius i snacks (guardar-los a l'armari més alt de la cuina, per exemple) o matar la gana prenent líquids (sucs, infusions...).

televisió), optar per la carmanyola si no disposem de

Menjar ràpid

3

Diàriament dediquem una mitjana d'1 hora i 45 minuts a la nostra alimentació i molts tot just estem un quart d'hora esmorzant, una de les principals àpats del dia. En general, aquesta "pressa" per menjar es deu a la distància que separa la feina del lloc on es menja (ja sigui a casa o al restaurant), el poc temps disponible a causa dels horaris laborals o la preferència d'aprofitar el temps del menjar per fer altres coses .

Es tracta d'un mal hàbit que afavoreix el sobrepès en no controlar les quantitats que consumim, ja que no prestem suficient atenció al que ingerim. A més, menjar a contrarellotge i no mastegar bé els aliments provoca que les digestions es facin més lentes i pesades, fet que pot arribar a ocasionar problemes digestius a llarg termini.

Per evitar-ho, es recomana prendre’s un mínim de 30 minuts per menjar a un ritme adequat i mastegar correctament (fins a 20 vegades cada mos). També és bo

gaire temps per dinar, beure aigua entre un mos i un altre, deixar els coberts sobre el plat després de cada mos i esperar una mica entre el segon plat i les postres.

51 LA REVISTA IMO

menjar en un lloc tranquil i sense distraccions (com la

QUALITAT DE VIDA | MALS HÀBITS

5 Refrescs en lloc d'aigua L'alcalde de Nova York, Michael Bloomber, va prohibir a la seva ciutat la venda de begudes ensucrades en envasos grans; França i Itàlia van aprovar un impost especial que gravava la seva venda i el govern català va estudiar aplicar-lo també, encara que de moment la mesura s'ha paralitzat. Tot això respon al fet que l'excessiu consum d'aquest tipus de refrescs, especialment en els països desenvolupats (amb Mèxic al capdavant) preocupa de forma creixent a les autoritats sanitàries pels seus efectes nocius sobre la salut. A causa del seu elevat contingut en sucres senzills, indueixen a l'obesitat (sobretot

Abusar del sucre

LA REVISTA IMO

52

4

A qui no li agrada el dolç? Pastissos, gelats i bombons són una deliciosa temptació a la qual és difícil resistir-se. Però un elevat consum d'aliments ensucrats pot derivar en diversos trastorns i patologies, com una mala salut bucodental o obesitat. A més, abusar del sucre pot provocar que la persona tingui hipoglucèmies per un ascens brusc de sucre en sang, seguides d'una producció elevada d'insulina per compensar-lo i la conseqüent baixada de la glucèmia. Això pot originar episodis de baix estat d'ànim, irritabilitat sobtada i, fins i tot, ansietat.

En general, es recomana no sobrepassar la ingesta diària d'entre 50 i 100g de sucre, segons les exigències físiques i energètiques de cada persona. Convé controlar el consum de productes amb gran contingut de sucre, com la pastisseria industrial, les llaminadures i l'àmplia de gamma de xocolates i productes que el contenen (bombons, gelats, cremes...). També cal vigilar amb alguns aliments molt rics en sucre i de consum quotidià, com els cereals de l'esmorzar, el cacau soluble, les melmelades, els refrescos i els sucs processats.

en els adolescents), generen patologies cardiovasculars, diabetis (una seriosa amenaça per a la salut de la retina), malalties en els ossos...

Així que incorporar els refrescos als nostres àpats diaris no és una bona idea. Beure aigua és la manera més efectiva i saludable de calmar la set. A més, en prendrela durant els àpats produeix un efecte saciant que ens ajudarà a controlar l'excés de pes i la resta de patologies associades al consum de refrescs. D'altra banda, beure abundant aigua diàriament s'ha mostrat beneficiós per prevenir infeccions urinàries i càlculs. I segons un estudi de l'Institut de Ciència i Tecnologia d'Aliments i Nutrició (ICTAN) i del Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), si l'aigua és bicarbonatada contribuirem a disminuir l'absorció de triglicèrids i colesterol.

QUALITAT DE VIDA | MALS HÀBITS

Fer servir massa el saler

Un dieta saludable A la guia per a famílies Alimentació saludable, editada pel Ministeri de Sanitat i Consum, recorden que tenir una dieta saludable i equilibrada vol dir: •

Segons l'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN), una dieta alta en sodi augmenta el

racions variades diàriament.

•

risc de malalties cardiovasculars i circulatòries per mitjà de l'augment de la hipertensió arterial. Sabem de sobres

Basar els menjars en aliments amb fibra, com arròs, patates o pa integral.

•

que l'excés de sal no convé a la nostra salut però tot i això seguim abusant del saler.

Menjar molta fruita i verdura, com a mínim 5

Prendre només una moderada quantitat de carns, peix i altres bones fonts de proteïnes.

•

Prendre una mica de lactis, com formatge, llet o iogurt. Preferiblement, cal optar per aquells que

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana no sobrepassar els 5 grams de sal al dia (una cullera-

siguin baixos en greixos .

•

da sopera), però a Espanya la mitjana ja s'acosta als 10 grams. I el risc no només està en el saler. Diàriament

les persones majors d’11 anys.

•

consumim diferents grups d'aliments especialment rics en sal, com salses, sopes comercials, snacks, condiments assaonadors, pa, carnis i derivats.

Ens encanta la sal! Però es tracta d'un gust adquirit, així que és possible modificar-lo per reduir-ne la ingesta diària. Per a això, convé acostumar-se a menjar més aliments frescos (pel seu menor contingut en sodi), reduir

Controlar el consum de sal i limitar-lo a uns 5g en Tenir compte amb els snacks alts en greixos, sucres i begudes. Evitar prendre’ls amb freqüència.

•

Reduir els greixos, especialment els saturats, i eliminar sempre el greix de la carn.

LA REVISTA IMO

6

53

QUALITAT DE VIDA | MALS HÀBITS

Menjar massa carn

7

El consum excessiu de carn, especialment si és greix (com els embotits o la carn de porc, per exemple), contribueix a l'augment de colesterol i triglicèrids en sang i, per tant, eleva el risc de malalties cardiovasculars. Es tracta d’un aliment que té especial protagonisme en la dieta de la majoria de la població.

No obstant, i davant la recomanació dels experts de prendre un màxim de tres vegades a la setmana, aquí consumim una mitjana de 150 grams de carn i derivats al dia. Aquesta excessiva ingesta de proteïna animal acostuma a anar acompanyada d'un consum elevat de calories, greixos saturats, colesterol i sodi, fet que desemboca a la llarga en patologies cròniques com obesitat, malalties cardiovasculars, hipertensió arterial i

LA REVISTA IMO

54

problemes renals. l'ús de la sal mentre cuinem, substituir-la per espècies i

En general, els experts recomanen reduir el consum

herbes aromàtiques, optar per sistemes de cocció com

de proteïnes animals i augmentar el de les vegetals, pre-

el vapor i evitar en la mesura del possible menjar pro-

sents en els llegums, els fruits secs, les algues, el tofu, el

ductes processats. Una altra possibilitat passa per subs-

tempeh, la soja i el seitan.

tituir la sal habitual per una de baix contingut en sodi.

QUALITAT DE VIDA | MALS HÀBITS

Menjadors emocionals L'estrès, l'ansietat, les preocupacions, la tristesa, l'eufòria o, fins i tot, l'avorriment, poden alterar la nostra forma de menjar. De fet, molts trastorns alimentaris responen precisament de com gestionem les emocions.

En determinades situacions marcades per les emocions, tendim a recórrer al menjar, amb una especial predilecció pels aliments d'alt contingut calòric, elevada quantitat de sucre, hidrats de carboni, greixos o sal (gens de sabors amargs o picants). D'aquesta manera

8

promovem la segregació de substàncies en els sistemes de recompensa del nostre cervell. Un bon exemple és la típica

Poca fibra

escena de pel·lícula on la protagonista, després d'un desengany amorós, obre la nevera i s'atipa de gelat de manera

Present únicament en els aliments d'origen vegetal

compulsiva per "premiar" el seu cervell

(verdures, fruites, cereals, llegums, fruits secs i algues)

disgustat.

la fibra té infinitat de beneficis per a la salut. Ajuda al

Per evitar ser un menjador emocional

manteniment i desenvolupament de la flora intestinal,

es recomana fugir del menjar en aques-

incrementa la sensació de sacietat (ideal per combatre

tes situacions i optar per distreure’s

el sobrepès), ajuda a regular el nivell de glucosa i coles-

passejant, xerrant amb un amic, prac-

terol en sang i combat el restrenyiment.

ticant exercici o veient una pel·lícula,

Es calcula que en necessitem entre 25 i 30 grams al dia,

per exemple. I si la temptació és molt

encara que en general ens quedem curts. Per augmen-

forta, és millor substituir el consum

tar la seva ingesta convé incorporar més verdures als

indiscriminat de dolços, greixos o pastes

nostres plats (en sopes, guisats, guarnicions, salses...),

per alguna galeta integral, fruita seca o

afegir fruits secs i cereals a les amanides i receptes de

algun liquat de fruites.

carn i peix, substituir les postres làcties per una major aportació i varietat de fruites (preferiblement sense pelar), acostumar-se a menjar cereals per esmorzar, optar pels aliments integrals (pasta, arròs, pa...) i menjar més llegums.

55 LA REVISTA IMO

especialment aquells que contenen una

LA REVISTA IMO

56

REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO •

La vida sin cataratas ...y sin astigmatismo.

Hoy en día, existe una solución real a la hora de afrontar la cirugía de la catarata con astigmatismo.

Los nuevos desarrollos de lentes intraoculares tóricas, permiten corregir incluso los altos astigmatismos. Estas lentes proporcionan una nítida visión a media y larga distancia, sin necesidad de gafas.

Su oftalmólogo le asesorará sobre las opciones disponibles.