Revista IMO 37 - Catalá

37

REVISTAIMO

2014

ESTRATÈGIES DAVANT EL GLAUCOMA

Dieta antioxidant: arma preventiva davant el glaucoma | L’IMO promou la col·laboració entre professionals relacionats amb el pacient diabètic | La Fundació IMO aposta per la visió infantil amb dos programes de revisions a escolars | Nova àrea de teràpia visual | Els quiròfans de l’IMO, líders en cirurgia oftalmològica | Núria Ramon dirigeix Ulls del món, contra la ceguesa evitable

Josep Maria Lladó, 3 Sortida 7 Ronda de Dalt Barcelona Tel. 93 253 15 00 www.imo.es

REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO •

Núm. 37 EDITORIAL El 34 % de les persones sotmeses a controls durant la Setmana Mundial del Glaucoma va ser diagnosticada de la malaltia o alertada d’estar en zona de risc, un percentatge molt elevat, que posa de manifest la importància de la prevenció per evitar l'avanç d'aquesta patologia silenciosa. La prevenció també és fonamental en la infància, un altre col·lectiu al qual vam fer revisions gratuïtes durant l'últim Festival de la Infància, on vam detectar que el 17 % dels més de 1.400 infants sotmesos a control, tenia algun problema ocular no diagnosticat. Igualment enfocat a nens, especialment a escolars amb dificultats d'aprenentatge, encara que sense oblidar els adults amb problemes de funcionalitat o percepció del sistema visual, hem endegat l'àrea de teràpia visual, amb l'objectiu de completar encara més el servei integral al pacient en qualsevol àmbit de la visió, un objectiu que ha inspirat sempre la nostra activitat.

En l'ADN de l'IMO també hi són presents la docència i la recerca. En aquest sentit, estem orgullosos de liderar un assaig clínic pioner que pretén testar si la resposta a un fàrmac contra la DMAE humida té relació amb el genotip del pacient. Si es confirma aquesta hipòtesi, l'estudi suposarà un pas important cap a la medicina individualitzada, cap a on ens dirigim de forma més decidida cada dia. Pel que fa a la docència, després de l'èxit d'un curs pioner que va reunir a l'IMO 150 especialistes, entre endocrinòlegs, educadors en diabetis, metges de família, oftalmòlegs i optometristes, per estudiar pautes d'actuació conjunta davant el pacient diabètic, ja estem preparant altres cursos professionals de gran interès, com el que, al maig, pretén fomentar la prevenció i el diagnòstic precoç del pacient pediàtric i estràbic. A més, al novembre, organitzarem el curs internacional Trends in Glaucoma, que atraurà a l’IMO ponents de prestigi de diferents països per compartir les últimes tendències en aquesta patologia.

Altres novetats que destaquem en aquest número són l'obtenció de la màxima classificació en quiròfans d'oftalmologia que ha aconseguit, de forma pionera, l'àrea quirúrgica de l'IMO, i la posada en marxa, per segon any consecutiu, d'un programa de salut ocular infantil, amb el qual la Fundació IMO, gràcies al suport de l'Obra Social "la Caixa", preveu revisar sense cost a 400 escolars de l'àrea metropolitana de Barcelona. Aquesta tasca social s'estén també al programa Operació Visió, de tractaments gratuïts a població sense recursos, que en els pròxims mesos inclourà revisions a infants de L'Hospitalet, atenent la petició de Càritas i de la Fundació Catalana de l'Esplai. Amb la il·lusió de culminar tots aquests projectes i de posar-ne en marxa de nous, m'acomiado fins a la propera edició de la revista, que a partir d'aquest número passa a ser quadrimestral.

Dr. Borja Corcóstegui

SUMARI La Fundació IMO s'ha sumat un any més a la Setmana Mundial del Glaucoma per a promoure la prevenció d'aquesta patologia, amb una campanya de revisions gratuïtes, en què el 34 % dels pacients ha resultat tenir la malaltia o estar en zona de risc. La campanya s'ha centrat en un factor sobre el qual cal prendre més consciència: els hàbits de vida saludables. Els especialistes recomanen adoptar una dieta que ajudi a combatre l'estrès oxidatiu, al qual cada cop més estudis apunten com a un dels desencadenants de la malaltia.

2

La Fundació IMO i l'Obra Social "la Caixa" han renovat el conveni de col·laboració per promoure la salut ocular en la infància desfavorida de l'àrea metropolitana de Barcelona, el qual van signar per primera vegada l'any passat. S'espera que al llarg dels propers mesos es puguin revisar més de 400 escolars de Badalona i del districte de Ciutat Vella. A més, atenent la petició de Càritas Catalunya, la Fundació IMO també farà revisions a nens de L'Hospitalet de Llobregat, dins del programa Operació Visió, que ofereix tractaments oftalmològics gratuïts a persones sense recursos.

22

L'IMO ha posat en marxa una nova àrea de teràpia visual amb la qual, mitjançant tractament optomètric individualitzat, pretén potenciar determinades habilitats per corregir problemes de funcionalitat o de percepció del sistema visual. La teràpia visual, que pot complementar o reforçar el tractament mèdic o bé ser una alternativa eficaç a casos sense opció a cirurgia, s'adreça tant a adults com a infants, incloent-hi, entre aquests últims, escolars amb dificultats d'aprenentatge.

24

L'IMO ha aconseguit, de manera pionera, la classificació ISO-6, la més alta en quiròfans d'oftalmologia. L'amplitud dels seus 8 quiròfans, la seva alta dotació tècnica i els estrictes processos de treball i manteniment i higiene són algunes de les claus que fan de l'àrea quirúrgica de l'institut una de les més eficaces d'Europa pel que fa a resultats mèdics, a més de convertir-la en un referent internacional en seguretat i confort.

35

Edita: IMO, Institut de Microcirurgia Ocular de Barcelona www.imo.es Coordinació i redacció: Departament de Comunicació IMO. En aquest número ha col·laborat: Pere Romanillos Disseny gràfic i maquetació: Albert Buendía Fotografies: Àngel Carbonell

Imprimeix: Rotimpres Contacte redacció i publicitat: comunicacion@imo.es Telèfon 93 253 15 00

LA REVISTA IMO

1

IMO | EN PORTADA

SETMANA MUNDIAL DEL GLAUCOMA

DAVANT EL GLAUCOMA, ALIMENTA LA PREVENCIÓ

LA REVISTA IMO

2

La Fundació IMO s’ha sumat un any més a la Setmana Mundial del Glaucoma per a promoure la prevenció d’aquesta patologia, impulsant una campanya de revisions oculars gratuïtes per a població de risc no diagnosticada i oferint informació que, en aquest cas, ha posat un èmfasi especial en un factor preventiu sobre el qual encara no hi ha prou coneixement ni conscienciació: els hàbits de vida saludables.

IMO | EN PORTADA

El glaucoma, considerat la primera causa de ceguesa irreversible en el món, és una malaltia ocular crònica d’alta prevalença que afecta un milió de persones a l’Estat espanyol. Ara bé, la meitat no ho saben, perquè en la majoria dels casos no produeix símptomes fins a fases molt avançades, quan el pacient ja ha perdut una gran part del seu camp visual arran d’un dany progressiu en el nervi òptic (la part de l’ull encarregada de transmetre les imatges al cervell).

D’aquí rau la importància de la prevenció per a frenar l’evolució de la patologia, un aspecte en què els pacients, els grups de risc i la població en general, tenen un paper decisiu, tal com ha promogut la campanya divulgativa impulsada per la Fundació IMO amb motiu de la Setmana Mundial del Glaucoma. Sota el lema “Davant el glaucoma, alimenta la prevenció”, la campanya va oferir revisions oculars gratuïtes a la Unitat de Diagnòstic Precoç de l’IMO, del 5 a l’11 de març, i una sessió informativa sobre la malaltia i la incidència de la nutrició en la salut visual, l’11 de març a l’auditori de l’Institut.

Per a difondre aquestes activitats, la Fundació va dispo-

LA REVISTA IMO

3

IMO | EN PORTADA

SETMANA MUNDIAL DEL GLAUCOMA

LA REVISTA IMO

4

sar, un any més, del suport de l’Associació de Farmàcies

que caldria fer més proves per a confirmar el diagnòs-

de Barcelona (AFB) i del Col·legi Oficial d’Òptics Opto-

tic. Per la seva banda, 14 pacients (9 %) van ser conside-

metristes de Catalunya (COOOC), la col·laboració dels

rats candidats a patir la patologia pels factors de risc

quals va permetre distribuir material informatiu sobre

que presentaven, entre els quals la hipertensió ocular

la malaltia entre més de 400 farmàcies i un centenar

va ser el més freqüent (9 pacients), tot i que també

d’òptiques catalanes.

es van veure tres casos de síndrome de dispersió pig-

Revisions oculars

mentària, un de pseudoexfoliació i un altre de ciclitis heterocròmica de Fuchs.

Aquestes xifres són molt superiors a les obtingudes en

El 34 % de les 157 persones revisades a la Unitat de Di-

la mateixa campanya de l’any 2012, amb un 20 % de paci-

agnòstic Precoç de l’IMO presenta glaucoma o està

ents en zona de risc i un únic diagnòstic de glaucoma, i

en zona de risc, motiu pel qual s’hauria de sotmetre a

posen de manifest l’elevat percentatge de persones que

tractament o a noves proves diagnòstiques i a controls

pateixen la patologia o són susceptibles a patir-la sense

oftalmològics regulars. Concretament, el cribratge rea-

ser-ne conscients. Arran d’aquests resultats, la Dra. Ele-

litzat amb motiu de la Setmana Mundial del Glaucoma

na Arrondo alerta que “el més important és detectar el

va permetre detectar 10 casos de la malaltia (6 %) i 30

glaucoma a temps, ja que no es pot fer res per recuperar

sospites de persones que podrien patir-la (19 %), tot i

la visió perduda a causa de la patologia o restaurar el

IMO | EN PORTADA

Les claus del glaucoma • Què és el glaucoma? Conjunt de malalties que provoquen un deteriorament progressiu del nervi òptic. Consegüentment, el camp visual del pacient disminueix d’una manera gradual i irreversible, amb risc d’acabar en ceguesa si no es tracta.

• Per què es produeix? Generalment, per un dany funcional o estructural del sistema de drenatge de l’humor aquós, que fa augmentar la pressió introacular i provoca una pèrdua creixent de fibres del nervi òptic.

• Com es manifesta? En la majoria dels casos, no sol donar símptomes evidents fins a fases avançades, tot i que, de vegades, el pacient pot notar dificultat per a baixar els graons d’una escala, caigudes habituals, inseguretat en la conducció nocturna o, en cas d’un atac agut de glaucoma, sentir un dolor intens i envermelliment ocular.

anys, persones de raça negra o asiàtica, amb antecedents familiars, hipertensió ocular o certes patologies oculars.

• Com es pot prevenir? Amb revisions biennals a partir dels 40 anys o anuals dels 60 endavant o en cas de pertànyer a algun dels esmentats col·lectius de risc. El fet de seguir uns hàbits de vida saludables també contribueix a prevenir la patologia.

• En què consisteix el tractament? El tractament consisteix a fer baixar la pressió intraocular per conservar la visió restant, ja sigui mitjançant fàrmacs (bàsicament, col·liris), tractaments amb làser (trabeculoplàstia amb làser d’argó, iridotomia YAG i ciclofotocoagulació amb làser de díode) o cirurgia (trabeculectomia, esclerotomia profunda no perforant i vàlvules de drenatge).

5 LA REVISTA IMO

• A qui afecta? Sobretot a persones de més de 60

IMO | EN PORTADA

Cada vegada hi ha més estudis que assenyalen l'estrés oxidatiu com a desencadenant de la disfunció del sistema de drenatge que provoca l'augment de la pressió intraocular i el glaucoma.

SETMANA MUNDIAL DEL GLAUCOMA

camp visual del pacient”. En aquest sentit, malgrat que el glaucoma no té cura, sí que és possible aturar-ne la progressió, i més de la meitat dels casos avançats, causants de pèrdua severa de visió i fins i tot de ceguesa, es podrien evitar amb una detecció precoç. Per això, els especialistes de l’IMO recomanen sotmetre’s a revisions oculars bianuals a partir dels 40 anys i anuals a partir dels 60, ja que la incidència del glaucoma augmenta amb l’edat, o en cas de pertànyer a algun dels col·lectius de risc: persones de raça negra o asiàtica, amb antecedents familiars, patologies com alta miopia, uveïtis i retinopatia diabètica o hipertensió ocular.

Aquesta darrera, motivada per una disfunció en el sistema de drenatge de l’humor aquós (líquid que proporciona a l’ull les propietats que li calen per a funcionar bé), “és el principal factor de risc que podem controlar, de manera que els tractaments actuals, ja siguin farma-

LA REVISTA IMO

6

cològics, amb làser o quirúrgics, s’orienten a reduir-la”, explica la Dra. Sílvia Freixes. No obstant això, els mecanismes que impedeixen la sortida de l’humor aquós i condueixen a l’augment de la pressió ocular i al consegüent dany del nervi òptic, encara estan per determinar. Tal com afegeix l’oftalmòloga de l’IMO, “se sap que el glaucoma d’angle obert, el més freqüent, no es deu a un defecte anatòmic, però fins ara es desconeixien els motius pels quals la malla trabecular (filtre natural de l’ull responsable de drenar l’humor aquós) deixa de funcionar. La resposta comença a apuntar cap a l’estrès oxidatiu, assenyalat cada vegada per més estudis com a desencadenant d’aquesta disfunció”.

Hàbits saludables Segons els especialistes, en un ull sa, els radicals lliures (molècules d’àtom inestable que provoquen envelliment i algunes malalties) són naturalment compensats pel sistema antioxidant, present en l’humor aquós. Quan s’altera aquest equilibri, fruit d’un augment de radicals lliures i d’una disminució del mecanisme de defensa antioxidant, apareix l’estrès oxidatiu, que augmenta amb l’edat i factors de risc com el tabac, la contaminació o la mala alimentació. Arran d’aquest estrès, es poden arribar a produir danys irreversibles en els teixits oculars i, per tant, si bé la reducció de la pressió ocular és l’ob-

IMO | EN PORTADA

LA REVISTA IMO

7

jectiu més important des del punt de vista terapèutic,

correcte i la prevenció de malalties com les cataractes,

ja no és l’únic.

la DMAE i la retinopatia diabètica, a més del glaucoma

Per a minimitzar la descompensació en els nivells

mateix, principals causes de ceguesa a escala mundial.

d’oxidació és fonamental que el pacient hi contribueixi

Tal com va explicar la Dra. Mercedes Aguirre, biòlo-

i adopti un paper actiu, deixant de banda o no iniciant

ga especialista en nutrició i dietètica, “és molt freqüent

hàbits que ajudin a proliferar radicals lliures, com ara

que els pacients afectats per aquestes patologies també

fumar, consumir alcohol en excés o seguir una alimen-

pateixin problemes cardiovasculars o trastorns diges-

tació poc equilibrada. Segons recorda la Dra. Arrondo,

tius fruit d’una alimentació inadequada. Generalment,

“l’ull no és un òrgan aïllat del cos sinó que està relaci-

estem acostumats a menjar coses bones per al paladar,

onat amb la resta de l’organisme, motiu pel qual dur a

però no necessàriament saludables per al nostre orga-

terme una vida sana pot ser molt beneficiós per al nos-

nisme”. Segons la biòloga, però, “mai no és tard per a

tre estat de salut, també visual”. En aquest sentit, des-

canviar els nostres hàbits nutricionals. Corregint i con-

prés d’una presentació de la patologia i els seus tracta-

trolant la dieta, notarem grans millores en els sistemes

ments a càrrec del Departament de Glaucoma de l’IMO,

cardiovascular i digestiu, fet que repercutirà d’una ma-

la sessió informativa “Les claus del Glaucoma” celebrada

nera molt positiva en el nostre sistema visual”.

a l’Institut l’11 de març, es va centrar en la incidència

Per això, els especialistes recomanen adoptar una di-

que té la nutrició en el manteniment d’un estat ocular

eta rica en vitamines d'especial poder oxidatiu, com la

IMO | EN PORTADA

"És recomenable adoptar quan abans millor una dieta rica en antioxidants, presents sobretot en fruites, verdures, hortalisses i fruita seca".

SETMANA MUNDIAL DEL GLAUCOMA

C, la B1, el carotè (pre-vitamina A), el licopè, la luteïna i la zeaxantina, presents sobretot en fruites, verdures, hortalisses i fruita seca. Mercedes Aguirre apunta que “també són fonamentals els Omega 3 DHA derivats del peix blau (salmó, tonyina, sardina...), ja que es tracta de molècules imprescindibles per al desenvolupament i bon funcionament de la visió, tant per a la superfície ocular com per a la retina, un teixit amb un contingut excepcionalment elevat d’aquests àcids grassos amb un poder neuroprotector elevat”.

De la mateixa manera que és aconsellable incorporar aquests nutrients als nostres àpats, és preferible evitar l’excés de carbohidrats, farines refinades (en favor dels productes integrals, font de fibra), aliments altament processats, com ara brioixeria industrial, i precuinats.

A més, hem de tenir en compte que certes formes en què preparem els aliments poden reduir en alts percentatges la seva aportació nutricional, motiu pel qual cuinar al vapor és molt més saludable que no pas bullir, per exemple. A fi de conèixer què és el més beneficiós per al nostre estat de salut general i ocular, és impor-

LA REVISTA IMO

8

tant

rebre l’assessorament d’un especialista i, en cas que sigui necessari, la seva supervisió i seguiment de la dieta, ja que la quantitat i la combinació de nutrients que ingerim pot fer que siguin beneficiosos o nocius per a la nostra salut, o bé que l’acció dels uns inhibeixi la dels altres.

IMO | EN PORTADA

Antioxidants per a una bona salut visual Una dieta equilibrada és una mesura preventiva cada vegada més considerada pels especialistes per als grups de risc i la població en general, així com un bon complement a la teràpia mèdica, en el cas de les persones que ja pateixen glaucoma. Tot seguit, les principals fonts de vitamines i antioxidants que els professionals de la salut recomanen incorporar a la nostra alimentació:

• Vitamina C: en fruites cítriques i verdures com la col, el bròquil o la coliflor, i també en el tomàquet i els pebrots.

• Vitamina E: en verdures de fulla verda, olis vegetals, blat i altres cereals, rovell d’ou, carn, marisc i alvocats.

• Vitamina B1: en fruita seca, llevats, carn de porc, peix, nous, arròs, germen de blat i llet o derivats.

creixen, els espinacs, el pebrot vermell, l’albercoc, el porro, la carbassa, el mango i el salmó.

• Flavonoides (pigments vegetals): en els nabius, el te verd, el te negre, el vi i la xocolata negra, i també en algunes fruites, com el raïm, la maduixa o el plàtan, i en plantes com l’albergínia i la ceba. El ginkgo biloba (arbre mil·lenari d’origen xinès) també posseeix aquests potents antioxidants naturals que, ingerits a través de preparats de l’extracte de fulla d’aquest arbre, augmenten la circulació sanguínia central i perifèrica.

• Licopè (pigment vegetal de color vermellós): en tomàquets, síndries i altres fruites com la papaia, l’albercoc o el pomelo rosat.

• Luteïna i zeaxantina (pigments vegetals de color groc): en vegetals de fulla verda com els espinacs, el bròquil, la col i l’enciam, i també en ous, marisc, cereals integrals i formatge.

9 LA REVISTA IMO

• Carotè o pre-vitamina A: a la pastanaga, el

IMO | ACTUALITAT

L’IMO ORGANITZA UN CURS PIONER SOBRE L’ABORDATGE INTEGRAL DE LES COMPLICACIONS OCULARS DEL PACIENT DIABÈTIC

Professionals vinculats al pacient diabètic incideixen en la importància del diagnòstic precoç i demanen més coordinació per a prevenir lesions oculars greus

LA REVISTA IMO

10

Amb motiu del Dia Mundial de la Diabetis (14 de novem-

dència no para de créixer”. En aquest sentit, la complica-

bre de 2013), la Unitat de Retinopatia Diabètica de l’IMO

ció més habitual és la retinopatia diabètica, que afecta

va organitzar, en col·laboració amb el Vall d’Hebron Ins-

un 30 % de la població amb diabetis i que, en un 10 %

titut de Recerca (VHIR), el primer Curs sobre l’abordatge

dels casos arriba a comprometre seriosament la visió en

integral de les complicacions oculars del pacient diabètic, que

assolir estadis avançats, fet que repercuteix no sols en

va reunir d’una manera pionera els diferents professi-

la salut sinó també en la qualitat de vida del pacient.

onals vinculats a la diabetis per a debatre estratègies

La gran quantitat de pacients que pateixen aquesta

de prevenció i tractament de les patologies visuals més

patologia ha fet que la retinopatia diabètica sigui, a dia

freqüentment associades a aquest col·lectiu.

d’avui, la primera causa de pèrdua severa de visió en

Dirigit pels doctors Josep Garcia-Arumí (especialis-

edat laboral als països desenvolupats. Altres malalties

ta en retina de l’IMO i cap del Servei d’Oftalmologia

oculars que poden aparèixer o accelerar-se a causa de la

de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron) i Rafael Simó

diabetis són el glaucoma, les cataractes, l’edema macu-

(director del Grup de Recerca de Diabetis i Metabo-

lar i altres alteracions vasculars de la retina, presenta-

lisme del VHIR), el curs va aplegar, els dies 15 i 16 de

des per més de la meitat dels pacients diabètics amb 15

novembre de 2013, més de 150 especialistes, entre els

o més anys d’evolució de la patologia.

quals hi havia endocrinòlegs, educadors en diabetis,

Tenint en compte que un 13 % de la població espanyola

metges de família, oftalmòlegs i optometristes, que

pateix diabetis, considerada ja una pandèmia pel seu

van compartir ponències i tallers per estudiar pautes

creixement exponencial (el nombre de pacients diabè-

d’actuació conjunta.

tics a escala mundial es va xifrar en 366 milions l’any

Segons el Dr. Garcia-Arumí, “aquesta trobada ha posat

2011 i s’estima que pot arribar als 552 milions al 2030),

de manifest la necessitat d’intensificar els protocols de

fa palesa la necessitat de posar-hi fre. El temps trans-

coordinació interprofessional en el seguiment del paci-

corregut des de l’inici de la diabetis i el grau de control

ent diabètic, atès que pateix una malaltia crònica que

de la patologia són dos factors clau, de manera que la

presenta moltes complicacions derivades i la seva inci-

prevenció i el tractament precoç i integral resulten fona-

IMO | ACTUALITAT

LA REVISTA IMO

11

IMO | ACTUALITAT

mentals, especialment si considerem que moltes de les complicacions oculars associades no donen símptomes en les primeres fases.

Per això un dels objectius principals del curs va ser examinar diferents opcions per a reduir l’elevat risc de ceguesa que es deriva de la diabetis, els afectats de la qual tenen 25 vegades més opcions de pèrdua total de visió que la resta de la població si no es prenen les mesures oportunes quan el dany encara és incipient. Per això, no sols es requereix la cooperació i implicació del pacient mateix, sinó també dels diferents especialistes que intervenen en el seu procés d’atenció, estrenyent els vincles en la praxi professional, com va voler promoure el curs organitzat a l’IMO.

Càmeres no midriàtiques

LA REVISTA IMO

12

Segons es va reflectir en els diferents tallers i ponències, cada vegada hi ha més centres d’atenció primària que disposen de càmeres no midriàtiques (màquines que obtenen fotografies de la retina sense necessitat de dilatar la pupil·la), per a realitzar un primer cribratge dels pacients diabètics. En aquest sentit, els doctors Pere Romero (cap del Servei d’Oftalmologia de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus) i Ramon Sagarra (metge d’atenció trimària de Reus 1), a més d’oferir un taller d’interpretació de retinografies, van presentar, davant els assistents al curs, els resultats d’un estudi sobre el cribratge amb càmeres no midriàtiques efectuat a més de 13.000 persones amb diabetis i dut a terme per 135 metges de família del Baix Camp, entre els anys 2007 i 2013.

Mentre que el 80 % dels pacients de l’estudi van presentar un fons d’ull sa, un 18 % van generar dubtes per possible lesió incipient i van ser derivats a l’oftalmòleg, qui, finalment, va diagnosticar retinopatia diabètica en un 7 % dels casos. Segons el Dr. Romero, “la detecció precoç en aquests pacients, els quals, si no hagués estat pel cribratge d’atenció primària, no haurien acudit a l’oftalmòleg, permet d’aplicar d’una manera precoç el tractament, efectiu en prop del 95 % dels casos si s’administra a temps i adequadament”. Per tant, “la incidència de les complicacions greus de la retinopatia diabètica i, fins i tot, la pèrdua de la visió, s’aconseguiria reduir en un

IMO | ACTUALITAT

LA REVISTA IMO

13

IMO | ACTUALITAT

grau elevat si aquest protocol se seguís escrupolosament en l’atenció primària”, va concloure l’especialista.

En la mateixa línia, el Dr. Miguel Ángel Zapata (oftalmòleg de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron) va explicar la utilitat del mètode de cribratge amb càmeres no midriàtiques en òptique i en centres d’atenció primària, els quals s’han afegit recentment al grup de professionals relacionats amb el pacient diabètic que poden fer saltar la primera alarma. Actualment, gairebé 200 òptiques espanyoles disposen d’instrumental bàsic de cribratge i l’utilitzen d’una manera habitual per a derivar a l’oftalmòleg els casos patològics o realitzar consultes en cas de dubte, ja que la interpretació de les fotografies de la retina requereix un cert grau de coneixement i experiència, que aquest col·lectiu va adquirint gradualment.

Tal com va destacar el Dr. Zapata, “el cribratge amb cà-

LA REVISTA IMO

14

meres no midriàtiques resulta d’una gran ajuda en la detecció precoç de pacients asimptomàtics, tot i que s’ha d’entendre com un pas previ a la visita amb l’oftalmòleg i no com un substitut”. Segons la seva experiència com a coordinador d’OPTretina, un projecte de telediagnòstic en què hi ha implicats 180 centres de tot Espanya en què s’han realitzat proves de cribratge a uns 13.000 pacients, “un diagnòstic més ampli i avançat de problemes oculars permet millorar el pronòstic visual, augmentar l’eficàcia del tractament subministrat i reduir el cost econòmic que comporta”.

Revisions periòdiques No obstant tot això, “falta molta feina per a fer en aquest sentit, perquè actualment encara arriben a la consulta de l’oftalmòleg pacients amb diabetis que ja han desenvolupat una retinopatia diabètica o un edema macular diabètic i desconeixen que s’havien de sotmetre a controls oftalmològics per prevenir que aquestes lesions avancessin”, va manifestar la Dra. Anniken Burés, especialista en retina de l’IMO, en un taller sobre el calendari de cites oftalmològiques del pacient diabètic que va impartir durant el curs.

Segons va plantejar la retinòloga, “tota persona amb diabetis hauria de fer-se un primer examen oftalmològic de control després de ser diagnosticada i seguir un

IMO | ACTUALITAT

calendari de revisions periòdiques durant tota la seva vida, ja que es tracta d’una patologia crònica”. Aquests controls poden ser des de trimestrals fins a biennals, en funció del tipus de diabetis (1 o 2), els factors de risc afegits del pacient, el grau de control metabòlic de la malaltia i el desenvolupament de patologies oculars, com la retinopatia diabètica, que pot ser lleu, moderada, severa o proliferativa. En aquest darrer cas, els controls han de ser trimestrals per l’alta devastació que provoca aquesta lesió en la retina i per la rapidesa amb què pot avançar.

Història clínica compartida i circuit on line comú El Dr. Joan Barrot, especialista en medicina familiar i comunitària i membre de GEDAPS (Grups d’Estudi de la Dièmfasi en el tractament precoç, en aquest cas des del punt de vista de la coordinació entre especialistes. Per a promoure l’actuació conjunta entre metges de família, endocrinòlegs i oftalmòlegs, el doctor va insistir en la necessitat de potenciar la història clínica compartida i de crear un circuit on line clar i comú entre els diferents professionals implicats en la cura del pacient diabètic, aprofitant els avantatges que proporcionen les noves tecnologies a l’hora d’accedir a la informació d’una manera ràpida, àgil i eficaç i d’intercanviar-la.

A més, Barrot va posar de manifest la importància d’intensificar la formació del personal d’atenció primària en el maneig i la interpretació dels resultats dels retinògrafs, amb l’objectiu d’establir-ne les bases per a un protocol d’ús des dels nivells assistencials més bàsics. Per això, va tornar a reclamar la implicació de tots els professionals mèdics i sanitaris vinculats i de l’Administració, clau per a millorar la qualitat de vida dels pacients i, alhora, reduir l’impacte econòmic de la malaltia. Segons els resultats d’un estudi dut a terme per l’European Association for the study of Diabetis, la major part dels costos derivats de la diabetis no corresponen al tractament farmacològic sinó al mal control metabòlic i a les complicacions consegüentment associades, de manera que la retinopatia diabètica és una de les que preval més.

15 LA REVISTA IMO

abetis en Atenció Primària de la Salut) també va posar

IMO | ACTUALITAT

LA REVISTA IMO

16

Noves dianes terapèutiques

la somatostatina (un tipus d’hormona) i la brimonidina (un medicament usat actualment per a tractar el glau-

Finalment, el curs també va acollir la presentació d’im-

coma) sobre els pacients. La hipòtesi de partida de l’es-

portants estudis de recerca sobre noves dianes terapèu-

tudi es basa en proves, cada vegada més nombroses,

tiques per a la retinopatia diabètica, tant en fases in-

que demostren que la retinopatia diabètica s’origina

cipients com avançades. En aquest sentit, el Dr. Rafael

per un procés de neurodegeneració retiniana i, per això,

Simó va donar a conèixer els primers resultats de l’es-

l’assaig proposa una nova estratègia terapèutica basada

tudi EUROCONDOR, el primer assaig clínic per a avalu-

en la neuroprotecció. Si se’n demostra l’eficàcia, el nou

ar si fàrmacs neuroprotectors administrats tòpicament

tractament podria tenir un gran impacte en la preven-

en forma de gotes per als ulls són capaços de prevenir

ció de la retinopatia diabètica.

o aturar la neurodegeneració de la retina, a més del

Per a casos avançats, també hi ha altres línies de re-

desenvolupament i la progressió de les primeres etapes

cerca en marxa, com la que està duent a terme el Dr.

de la retinopatia diabètica.

Garcia-Arumí a la Vall d’Hebron, orientada a l’aplicació

En el projecte, finançat per la Comissió Europea, hi

de teràpies gèniques. En la seva intervenció en el curs,

participen onze centres internacionals sota la coordina-

l’oftalmòleg va explicar l’estat d’aquest assaig, que ac-

ció del VHIR per a testar, entre 2012 i 2016, l’efecte de

tualment s’està realitzant in vivo en animals i que pre-

IMO | ACTUALITAT

La retinopatia diabètica

La retinopatia diabètica és la malaltia vascular més freqüent de la retina, els vasos sanguinis de la qual queden danyats per la descompensació metabòlica de la diabetis. D’aquí es deriva la creació espontània de nous vasos fràgils que perden fluid, fet que pot comprometre seriosament la visió del pacient.

Aquesta greu patologia de la retina és la principal complicació de la diabetis i la causa de pèrdua severa de visió més freqüent entre la població activa dels països industrialitzats, que representa el 20-30 % del total de cegueses. L’elevat índex de complicacions associades a la malaltia, com l’edema macular, l’hemorràgia vítria i el despreniment de retina, fa que els pacients diabètics hagin de seguir un control estricte de la glucèmia, la pressió arterial i els lípids plasmàtics, així com evitar el tabac i sotmetre’s a revisions periòdiques de la retina, com a mínim, un cop l’any.

• Principal complicació de la diabetis.

• Primera causa de ceguesa en edat laboral en el món occidental.

• Afecta la majoria de les persones amb diabetis de tipus 1, un 95 % de les quals desenvoluparà la patologia al llarg de la seva vida.

• Més del 50 % dels pacients amb més de 15 anys d’evolució de la seva diabetis presenta alguna tén solucionar el desequilibri dels sistemes genètics de protecció de la retina. Mitjançant la injecció de nanopartícules per alterar el codi genètic de les cèl·lules retinianes, es busca augmentar els factors protectors i, d’aquesta manera, restablir l’equilibri perdut per tal d’inhibir la generació de nous vasos, nocius per a la retina.

alteració vascular retiniana.

• El 10 % dels diabètics pateixen pèrdua severa de visió passats 15 anys del diagnòstic.

• El risc de pèrdua total de visió és 25 vegades superior en els diabètics que en la població general.

• El tractament precoç i adequat de les complica-

Com a resultat, els investigadors esperen trobar una te-

cions oculars de la diabetis evita la ceguesa en

ràpia gènica eficaç que pugui aplicar-se en la pròxima

més del 90 % dels casos.

dècada per tractar els casos més severs que, a dia d’avui, no tenen solució.

17 LA REVISTA IMO

La malaltia en xifres

IMO | ACTUALITAT

EL 17 % DELS MÉS DE 1.400 NENS REVISATS PER LA FUNDACIÓ IMO A L’ÚLTIM FESTIVAL DE LA INFÀNCIA DE BARCELONA PODRIA PRESENTAR PATOLOGIA OCULTA

La Fundació IMO va estar present, per tercer any consecutiu, al Festival de la Infància de Barcelona, on, del 27 de desembre al 4 de gener, va oferir exploracions oculars gratuïtes als infants de 2 a 10 anys que van visitar el seu estand, on també van poder jugar i aprendre, fent un viatge lúdic per l’ull.

LA REVISTA IMO

18

Els controls efectuats per l’equip d’òptics optometristes

i el 11 % dels diagnòstics, respectivament. A més, tam-

de l’IMO desplaçats al Festival de la Infància va permetre

bé es van detectar 30 possibles casos d’altres malalties

detectar una possible patologia oculta en un total de

menys freqüents (10 % dels diagnòstics), com la insufici-

248 casos, la qual cosa implica que el 17 % dels 1.419 nens

ència de convergència o l’alteració del color.

revisats podria tenir algun problema ocular. Aquesta xi-

Detectar de manera precoç aquestes patologies és

fra, superior a la que es va obtenir en les dues edicions

clau per a millorar la salut ocular dels infants i, per tant,

anteriors del Festival, en què el percentatge es va situar

també la seva integració i rendiment escolar, garantint,

a l’entorn del 10 %, va cridar l’atenció dels especialistes,

a més, una bona base visual amb vista a l’edat adulta.

els quals alerten de la importància d’intensificar les re-

D’aquí la necessitat de fomentar la prevenció, ja que

visions oculars durant la infantesa. Qualsevol patologia

com es desprèn dels resultats obtinguts en les enques-

que no es diagnostiqui i tracti d’una manera precoç

tes efectuades a 700 pares i mares al Festival, un 52 %

abans dels 7 o 8 anys, moment en què es completa la

dels infants menors de 8 anys no ha visitat mai l’oftal-

formació de la visió, pot esdevenir crònica i irreversible.

mòleg.

El 66 % dels problemes detectats en les exploracions dutes a terme van ser els defectes refractius, i l’astigmatisme o dificultat en la visió de lluny i de prop va ser

Hàbits de salut ocular en la infància

el més freqüent (101 casos), seguit de la hipermetropia o dificultat per a enfocar la visió pròxima (53 casos) i la

Segons l’enquesta, el motiu principal pel qual els pares

miopia o dificultat per a enfocar la visió llunyana (45 ca-

no porten els seus fills a l’especialista és perquè no de-

sos). En aquest sentit, 31 dels infants revisats va presen-

tecten cap anomalia que els faci sospitar d’una possible

tar més d’un defecte refractiu alhora. Altres patologies

patologia o dificultat visual. No obstant això, els pro-

típiques de l’ull infantil, com l’ambliopia o “ull gandul” i

fessionals de l’IMO adverteixen que molt sovint hi ha

l’estrabisme (desviació ocular), van representar el 13 %

problemes que passen desapercebuts o no s’associen a

LA REVISTA IMO

19

IMO | ACTUALITAT

Per què ha portat el seu fill a l'oftalmòleg?

patologies visuals malgrat la seva estreta relació, com és el cas dels mals de cap, el cansament o les dificultats en la lectura i altres tasques escolars. Per això, és

2 3 %%

aconsellable acudir a l’oftalmòleg davant la sospita de

4 %

qualsevol d’aquests símptomes, cosa que, de fet, motiva el 18 % de les visites a aquest especialista (encara que 16 %

la raó principal, 57 %, és realitzar una revisió rutinària).

Més de la meitat dels enquestats que sí han portat els seus fills a l’oftalmòleg ho han fet per iniciativa pròpia (55 %), malgrat que el pediatre també hi té un paper

57 %

fonamental, ja que és qui recomana d’una manera explí18 %

cita la revisió en un 38 % dels casos. El consell del pediatre, per tant, representa un factor clau per als pares. En aquest sentit, cal destacar que el 38 % dels enquestats afirma que no es dedica prou atenció a la visió dels nens en les revisions pediàtriques, mentre que un 58 % considera el contrari, si bé matisa que l’exploració ocular sol

LA REVISTA IMO

20

Revisió rutinària (57 %)

ser molt superficial. Consegüentment, un contundent

Simptomatologia o sospita de patologia (18 %)

85 % de la mostra creu que els programes de salut en

Control d'una patologia ja diagnosticada (16 %)

del nen.

Traumatisme ocular (2 %)

cessitat de prevenció de la salut ocular infantil, ja que

Antecedents familiars (3 %) Altres (4 %)

la infància haurien de donar més importància a la visió Els resultats de l’enquesta posen de manifest la neun 14 % dels nens que han visitat l’oftalmòleg han estat diagnosticats amb alguna patologia ocular, un percentatge similar a l’obtingut en les exploracions realitzades

IMO | ACTUALITAT

Aprendre jugant A més de sotmetre’s a exploracions oculars gratuïtes, els infants que van visitar l’estand de la Fundació IMO al Festival de la Infància van poder conèixer com funciona la visió mitjançant un viatge lúdic per un ull gegant i gaudir de l’aprenentatge. Emulant la trajectòria de la llum, des que entra per la superfície de la còrnia fins que arriba al cervell a través del nervi òptic, els més petits van tenir l’oportunitat de recórrer les diferents estructures oculars per a, així, aprendre jugant sobre la importància de tenir cura dels seus ulls.

Amb aquest mateix objectiu, la Fundació IMO va repetir la seva col·laboració amb el Col·legi Oficial d’Òptics Optometristes de Catalunya (COOOC) per promoure conjuntament la prevenció ocular. A partir de cartells infantils amb senzilles proves d’agudesa visual, el COOOC i la Fundació IMO proposaven els pares avaluar la visió dels seus fills i fer-ne un seguiun mapa del tresor, alternant la visió d’un ull i l’altre, imaginant una aventura pirata…

en el Festival. Un cop més, les principals malalties detec-

considerat un factor de risc rellevant, ja que d’aquest

tades són els defectes refractius (7 % dels diagnòstics),

sector, el 60 % no ho té en compte a l’hora de fer-se un

juntament amb l’estrabisme i l’ambliopia, els quals re-

plantejament sobre l’atenció a la salut visual dels més

presenten una bona part dels problemes oculars de fa-

petits. En aquest sentit, els especialistes recorden el pes

miliars directes dels nens (defectes refractius, 62 % dels

dels antecedents familiars en el desenvolupament de

antecedents familiars; estrabisme, 7 %, i ambliopia, 6 %).

patologies oculars.

Tot i això, el fet que un 79 % dels enquestats o els seus familiars propers tinguin algun problema ocular no és

21 LA REVISTA IMO

ment des de casa, a través d’un recorregut marcat en

IMO | ACTUALITAT

LA FUNDACIÓ IMO I L'OBRA SOCIAL "la Caixa" RENOVEN LA SEVA COL·LABORACIÓ PER A MILLORAR LA SALUT OCULAR DE LA INFÀNCIA DESFAVORIDA El programa, que el 2013 es va tancar amb 478 revisions a escolars de 3 a 8 anys, va permetre diagnosticar patologia oculta en més del 22 % dels nens La Fundació IMO i l'Obra Social "la Caixa" han renovat

les gestions amb centres de la zona, on el percentatge

el conveni de col·laboració per a promoure la salut ocu-

d'alumnat en risc d'exclusió social és especialment ele-

lar en la infància desfavorida de l'àrea metropolitana

vat. Aquest any, es preveu dur a terme una campanya a

de Barcelona que van signar per primera vegada l'any

la mateixa àrea per fer un seguiment dels nens diagnos-

passat. Amb aquesta renovació, s'espera que al llarg

ticats l'any passat i endegar noves revisions en una esco-

d'aquest any es puguin revisar novament més de 400 in-

la del districte de Ciutat Vella de Barcelona.

fants d'escoles de Badalona i del districte de Ciutat Vella de Barcelona.

LA REVISTA IMO

22

El projecte s'inscriu dins del Programa CaixaProinfància de l'Obra Social "la Caixa", adreçat a nens amb especial

El primer any de programa es va tancar a finals del

vulnerabilitat social, i que afavoreix i dóna suport a polí-

2013 amb un total de 478 controls oculars -432 primeres

tiques de millora de l'equitat, la cohesió social i la igualtat

visites i 46 revisions de seguiment-, 67 ulleres prescrites

d'oportunitats per als més petits i les seves famílies. Fruit

i lliurades gratuïtament i 97 diagnòstics, la qual cosa re-

d'aquest acord, l'Obra Social "la Caixa" aporta els recursos

presenta que més d'un 22 % del total d'escolars revisats

econòmics necessaris per dur a terme el projecte.

per primera vegada va presentar alguna patologia ocul-

Per la seva banda, la Fundació IMO s'encarrega de po-

ta, un percentatge que supera en cinc punts el que va

sar els mitjans humans i materials requerits pel progra-

obtindre la Fundació IMO en revisions oculars dutes a

ma i de fer el seguiment mèdic dels nens amb patologia.

terme al Festival de la Infància de Barcelona. Aquesta

Per a la Fundació IMO, la detecció precoç i el tractament

diferència posa de manifest la necessitat de promoure la

adequat de patologies típiques de l'ull infantil és fona-

salut ocular entre els col·lectius desfavorits, als quals, a

mental per millorar-ne el pronòstic i el rendiment esco-

més de la manca de recursos, s’hi suma, en moltes oca-

lar dels nens, així com per garantir una bona base per a

sions, una cultura preventiva menor i poca consciència

la seva salut ocular en edat adulta.

de la importància de tenir cura de la salut, també ocular, especialment entre els més petits.

A més, el projecte permet que aquests infants puguin rebre seguiment oftalmològic i noves ulleres amb canvis

Les revisions oculars dutes a terme durant el 2013 van

de graduació a mig termini ja que, segons l'experiència

tenir lloc a escoles de Badalona, gràcies a la col·laboració

de l'IMO, la graduació dels nens amb defectes refractius

del Consorci Badalona Sud, que va facilitar la selecció i

pateix variacions en més del 30 % dels casos.

IMO | ACTUALITAT

Revisions en un esplai de L'Hospitalet, com a part del projecte Operació Visió La Fundació IMO també farà, aquest any, dues cam-

acordat incloure aquest tipus de controls pediàtrics

panyes de revisions gratuïtes a nens d'un esplai de

al programa Operació Visió. Càritas Catalunya es farà

L'Hospitalet de Llobregat (Barcelona), atenent la pe-

càrrec de cobrir el cost de les ulleres que puguin re-

tició de Càritas Catalunya, entitat amb què la Funda-

querir alguns dels nens que es revisin dins del pro-

ció IMO va signar l'any passat un conveni de col·la-

jecte, mentre que l'IMO es responsabilitzarà d'oferir

boració per dur a terme Operació Visió, projecte que

sense cost qualsevol tractament quirúrgic que es

ofereix tractaments oftalmològics gratuïts a perso-

pugui derivar d'aquestes revisions, a més de posar

nes sense recursos.

els mitjans humans i materials necessaris per dur a

Càritas Catalunya ha traslladat a la Fundació IMO

terme els controls oftalmològics, tal com fa a través

la necessitat d'oferir una assistència oftalmològica

del programa que desenvolupa en col·laboració amb

especial a la població infantil de famílies en risc d'ex-

l’Obra Social "la Caixa".

clusió social, motiu pel qual ambdues entitats han

LA REVISTA IMO

23

Sant Gervasi de Cassoles, 26 08022 Barcelona Tel. 93 253 17 40 | Fax 93 253 17 41 www.hotelsantgervasi.com stgervasi.booking@hoteles-silken.com

La proximidad de este hotel a la clínica IMO es lo que hace de él un lugar ideal para alojarse.

Cuenta con 63 agradables habitaciones con mucha luz natural y servicios como restaurante, internet gratuito, agua gratuita de bienvenida y room service que harán su estancia más confortable.

Hacemos de la atención al cliente nuestra forma de trabajar.

Identifíquese como paciente de la clínica IMO y recibirá descuentos y atenciones especiales.

www.hoteles-silken.com Copyright 2010 Hoteles Silken

IMO | ACTUALITAT

L'IMO ENGEGA LA NOVA ÀREA DE TERÀPIA VISUAL

LA REVISTA IMO

24

L'IMO ha engegat aquest any una nova àrea de teràpia

gic o bé per oferir una alternativa eficaç a casos sen-

visual amb la qual, mitjançant tractament optomètric

se opció a tractament. La teràpia visual s'adreça tant

individualitzat, ofereix la possibilitat de potenciar i tre-

a adults com a infants amb anomalies d'acomodació

ballar determinades habilitats per a corregir problemes

(capacitat d'enfocar), dificultats en la visió binocular,

de funcionalitat o percepció del sistema visual.

problemes del sistema oculomotor (mal control dels

L'objectiu és desenvolupar al màxim les habilitats

moviments oculars) o determinats tipus d'estrabisme.

visuals del pacient i treballar la visió de manera co-

A més d'abordar deficiències en la funcionalitat del

ordinada amb la resta de sentits, a través d'una sèrie

sistema visual, aquesta disciplina també abasta pro-

d'exercicis dissenyats a mida per l'optometrista. La

blemes de percepció, fruit d'una mala interpretació

repetició d'aquests exercicis permet automatitzar les

dels estímuls rebuts a través dels ulls. Per aquesta raó,

habilitats que va adquirint el pacient, fins que passen

els escolars amb dificultats d'aprenentatge són un altre

a formar part de les seves capacitats motores i cogni-

grup susceptible de ser tractat amb teràpia visual: una

tives, en crear-se noves connexions neurològiques. Els

baixa velocitat o comprensió lectora, obstacles en la

ulls, d'alguna manera, "aprenen a veure-hi".

memorització de textos i la realització d'altres tasques

Perquè la teràpia visual sigui efectiva, la clau és iden-

escolars, o el fet de patir mals de cap freqüents o de

tificar i prendre consciència del problema concret de

fregar-se sovint els ulls, són alguns dels símptomes que

cada pacient. A partir d’aleshores, oftalmòlegs i opto-

han de ser motiu d'alerta per a pares, professors i psi-

metristes especialitzats treballen conjuntament per

còlegs escolars. Davant qualsevol d'aquests senyals és

complementar o reforçar el tractament mèdic o quirúr-

important anar a l'oftalmòleg per descartar una possi-

IMO | ACTUALITAT

LA REVISTA IMO

25

ble patologia i, en cas que es cregui oportú, ser derivat

objectius de cada pacient, tot i que, en general, les

a l'àrea de teràpia visual, amb el propòsit de potenciar

dificultats funcionals solen requerir un mínim de tres

les habilitats visuals afectades i, d’aquesta manera, re-

mesos i les de percepció, de mig any. El que és impres-

duir la simptomatologia.

cindible, en qualsevol cas, és la implicació i la cons-

En tots els casos, doncs, cal fer una visita oftalmo-

tància, atès que el grau de complexitat dels exercicis

lògica prèvia a l'avaluació optomètrica i al disseny del

augmenta gradualment a fi d'aconseguir una millora

pla d'exercicis de la teràpia, en què s'utilitzen les tèc-

progressiva de les habilitats visuals. En el cas dels in-

niques i els instruments més adequats per a cada paci-

fants, a més, és molt important el suport i la col·labo-

ent. En destaca el Sanet Vision Integrator (SVI), un siste-

ració dels pares a l'hora de garantir l’acompliment de

ma dissenyat per l'optometrista nord-americà Robert

la teràpia, a la qual cosa pot ajudar fer servir jocs o de-

Sanet per, a través d'una pantalla tàctil de 50 polzades,

terminades aplicacions de caràcter lúdic, disponibles

millorar els seguiments, el temps de reacció visual i de

en tablets i smartphones.

reconeixement, la velocitat i la sensibilitat al contrast, a més de la seqüenciació visual-auditiva i la memòria, juntament amb altres habilitats.

El tractament amb teràpia visual consta d'una sessió setmanal de 45 minuts a la consulta, acompanyada d’exercicis diaris a casa de 15-20 minuts. La durada total del programa dependrà de les circumstàncies i

IMO | ACTUALITAT

LA FUNDACIÓ IMO LIDERA UN ESTUDI CLÍNIC PIONER PER A DESCOBRIR SI EL GENOTIP DEL PACIENT INCIDEIX EN LA RESPOSTA A UN TRACTAMENT DE LA DMAE

LA REVISTA IMO

26

La Fundació IMO ha engegat un assaig clínic pioner

L’estudi, que es va iniciar el passat mes de novembre,

en oftalmologia a escala internacional: l’Estudi Bioima-

pretén descobrir si es donen diferents respostes tera-

ge, amb el qual pretén estudiar si la resposta de 194 pa-

pèutiques en funció del genotip de cada pacient: “po-

cients amb DMAE humida a un nou fàrmac antiangio-

dem establir perfils de resposta per motius genètics?, té

gen de Bayer (aflibercept) té relació amb seu genotip, és

cap relació amb els gens el fet que uns pacients respon-

a dir, la informació continguda en el seu ADN.

guin bé a un tractament mentre que en d’altres, aquest

En l’estudi, dirigit pel Dr. Rafael Navarro, hi participen

mateix tractament no és efectiu?”. Aquestes són algunes

més de vint hospitals de tot Espanya, que remeten mos-

de les incògnites que vol aclarir la recerca, la hipòtesi

tres de sang perifèrica dels pacients inclosos en l’assaig

de partida en la qual es basen els últims descobriments

al laboratori de biologia molecular de l’IMO, inaugurat

en tractaments oncològics, que han confirmat que la

fa un any, a les instal·lacions de l’Institut, sota la coordi-

resposta dels pacients a determinades teràpies amb

nació de la Dra. Esther Pomares. Al laboratori, i després

antiangiogens (fàrmacs que inhibeixen o redueixen la

de purificar l’ADN de cada mostra de sang, s’estudien els

formació de nous vasos sanguinis) varia en funció del

polimorfismes o marcadors de 14 gens que se sap que

seu genotip. “Sospitem que podrem traslladar al camp

estan relacionats amb la generació de neovasos nocius

de l’oftalmologia els descobriments realitzats en aquest

que provoquen la DMAE humida.

sentit en l’àmbit de l’oncologia, però no sabem del cert

41º 24' 17.37" N 2º 7' 43.78" E

Disfruta de una estancia única en un emplazamiento exclusivo que abraza la ciudad desde la tranquilidad de la zona alta de Barcelona.

Un regalo para los sentidos con servicio personalizado en un entorno acogedor dónde cada detalle cuenta.

Descubre la experiencia Vilana Hotel y alójate en una de nuestras confortables habitaciones de nueva construcción decoradas al estilo provenzal.

Vilana, 7 08017 Barcelona t +34 934 340 363 f +34 934 188 903 vilanahotel.com

*Special Hotel Offer for IMO visitors: 10% discount off our standard rates *Oferta Especial para visitantes de IMO: 10% de descuento sobre nuestra tarifa standart

LA REVISTA IMO

Próximo a IMO en una de las mejores zonas de Barcelona

27

IMO | ACTUALITAT

si això serà així... Aquest projecte de recerca ens ho demostrarà”, explica el Dr. Rafael Navarro.

Amb aquest propòsit, en l’estudi clínic, d’una durada

Sobre la DMAE

mínima estimada d’un any, s’analitzen les mostres dels

LA REVISTA IMO

28

pacients, als quals s’apliquen tres injeccions mensuals,

La “degeneració macular associada a l’edat” (DMAE) és

en una primera fase, i una injecció cada dos mesos, du-

la principal causa de pèrdua severa de visió en perso-

rant la resta del tractament. A partir d’aquí, “estudiem

nes d’edat avançada en els països desenvolupats, que

el perfil genètic dels pacients en relació amb els gens

afecta persones de més de 50 anys i, especialment, de

implicats en la via de senyalització que dirigeix la crea-

més de 65. Es tracta d’una patologia que produeix un

ció de nous vasos sanguinis”, explica la Dra. Esther Po-

deteriorament progressiu de la màcula, la zona cen-

mares. Dels 30.000 gens del genoma humà, els investi-

tral de la retina, fet que redueix la visió central del

gadors de l’estudi Bioimage n’han escollit 14 d’implicats

pacient i dificulta la realització de tasques de detall,

en la generació de neovasos de la retina. “Com que hem

com ara llegir, escriure, cosir o conduir.

seleccionat una mitjana de 15 marcadors per gen, en to-

Malgrat que aquesta malaltia acaba sent molt li-

tal analitzarem 210 marcadors per pacient. Els dos al·lels

mitant, és freqüent que el pacient no noti símpto-

de cadascun d’aquests marcadors ens donaran la clau

mes en les primeres fases. D’aquí la importància del

per a saber si podem establir grups genètics de resposta

diagnòstic i tractament precoç, sobretot tenint en

al tractament”, puntualitza l’especialista en genètica.

compte que la prevalença d’aquesta patologia va en

Segons el Dr. Navarro, director de l’estudi Bioimage,

augment arran de l’envelliment de la població. Per

“si l’estudi demostra que la resposta al tractament de-

això, representa tot un repte per a la comunitat mè-

pèn del genotip del pacient, Bioimage comportarà un

dica en els pròxims anys.

pas important cap a la medicina individualitzada i, en

Actualment, la resposta a la DMAE humida, la for-

concret, en el tractament de la DMAE humida, ja que

ma més greu que afecta el 15 % dels pacients amb

permetrà conèixer, a priori, si un pacient respondrà sa-

aquesta malaltia i sol provocar pèrdua severa i brus-

tisfactòriament a un fàrmac determinat”. “En cas que se

ca de visió, se centra en l’administració intravítria de

sàpiga que no tindrà una bona resposta, cosa que ara

fàrmacs antiangiogens, que aconsegueixen inhibir o

mateix no és possible determinar per avançat, podrem

reduir la formació de nous vasos sanguinis bloque-

optar directament per una altra estratègia terapèutica.

jant el VEGF o factor de creixement endotelial.

Per contra, a alguns pacients se’ls podrà indicar el trac-

Aquests fàrmacs han incrementat notablement

tament sabent que serà efectiu abans d’iniciar-lo”, afe-

la possibilitat de mantenir i millorar la visió de les

geix l’oftalmòleg.

persones que pateixen DMAE humida, en repercutir

A més, el nou medicament usat per a l’estudi ofereix

d’una manera positiva en la seva qualitat de vida,

com a avantatge principal en relació amb altres fàr-

encara que s’ha comprovat que alguns pacients no

macs anti-VEGF (factor de creixement endotelial) uns

responen òptimament al tractament i mostren pocs

efectes més duradors en l’ull, cosa que permet reduir el

guanys. D’aquí deriva la importància de l’estudi pro-

nombre d’injeccions que el pacient ha de rebre durant

mogut per la Fundació IMO, a fi de preveure i antici-

el tractament.

par el pronòstic de la patologia.

LA REVISTA IMO

29

IMO | ACTUALITAT

L’IMO CONFIRMA LA SEVA APOSTA PER LA FORMACIÓ COM A VIA PER A LA INNOVACIÓ I L’EXCEL·LÈNCIA

Aquest any, el mòdul de Cataracta i Cirurgia Refrac-

luciona constantment i, per això, requereix fer una

tiva tindrà lloc a Barcelona i, concretament, a l’IMO, i

actualització habitual de coneixements per liderar

serà coordinat pel doctor Josep Lluís Güell, de l’Institut.

els avenços i estar al dia de les últimes tècniques i

La vintena d’alumnes, joves oftalmòlegs, que busquen

tecnologies diagnòstiques i de tractament.

un perfeccionament postuniversitari en aquesta disci-

A fi de fomentar la col·laboració científica, com-

plina, tindran l’oportunitat d’assistir a un curs pràctic

partir experiència i know how amb la comunitat

i participatiu en el qual, a més de debatre els últims

mèdica i formar noves generacions d’oftalmòlegs i

procediments en la subespecialitat, podran realitzar

altres especialistes relacionats amb la cura de la vi-

cirurgia experimental (Wet Lab) instruïts pel Dr. Daniel

sió, l’activitat docent de l’IMO no para d’augmentar.

Elies i seguir en directe les intervencions de cataracta

En els propers mesos, organitzarà diversos esdeve-

dutes a terme des dels quiròfans de l’IMO per la Dra.

niments de caràcter professional, amb la finalitat

Isabel Nieto.

de consolidar la seva aposta ferma per la formació

Els especialistes de l’IMO en còrnia, cataracta i cirur-

continuada com a via per a la innovació i l’excel·lèn-

gia refractiva, al costat d’altres professionals de reno-

cia mèdica.

vat prestigi internacional, constituiran el professorat del mòdul que, d’acord amb la filosofia de ESASO, no

LA REVISTA IMO

30

L’oftalmologia és una especialitat mèdica que evo-

sols vol formar experts al nivell més alt, sinó també fomentar l’intercanvi d’habilitats adquirides.

Mòdul ESASO de Cataracta i Cirurgia Refractiva 5-9 de maig L’ESASO (European School of Advanced Studies in Ophthalmology), centre europeu de formació avançada en oftalmologia, sota la presidència del Dr. Giuseppe Guarnaccia i la vicepresidència del Dr. Borja Corcóstegui, articula el seu pla docent en un conjunt de mòduls que pretenen donar cobertura a les diferents subespecialitats oftalmològiques.

IMO | ACTUALITAT

Valoració de pacients pediàtrics i/o estràbics 17 de maig Coordinat per la Dra. Ana Wert, especialista en oftalmologia pediàtrica, estrabisme i neurooftalmologia de l’IMO, i Elena Núñez, òptica optometrista de l’Institut, aquest curs té per objectiu proporcionar els coneixements necessaris per a fer una exploració correcta del pacient pediàtric i/o amb estrabisme i, així, fomentar la prevenció de la patologia ocular infantil mitjançant el diagnòstic precoç.

Amb aquest propòsit, el curs tractarà les malalties oculars més comunes en edat infantil (ambliopia i esla infantesa (des del naixement fins a l’adolescència), a més d’abordar la metodologia i les pautes per al reconeixement i diagnòstic d’alteracions, la derivació a

Reunió per a especialistes en còrnia promoguda per Alcon Europa 9 i 10 de maig

l’oftalmòleg segons el resultat d’aquest reconeixement i el seu nivell d’urgència i el tractament de cada patologia. Un altre aspecte destacat del qual es parlarà al curs és la genètica de les patologies oculars infantils, com la cataracta congènita o el glaucoma congènit, de caràcter hereditari.

Alcon, companyia farmacèutica líder en l’atenció de la

Per això, a la trobada hi participaran els departa-

visió, organitzarà a l’IMO un esdeveniment per donar a

ments d’oftalmologia pediàtrica, estrabisme i neuro-

conèixer Cataract Refractive Suite, la primera plataforma

oftalmologia, d’optometria i refracció i de genètica. A

per a la cirurgia de cataracta que, mitjançant la integra-

més, intervindran com a ponents externs a l’IMO Sergi

ció de les darreres innovacions quirúrgiques i tecnolò-

Ferrer, de l’àrea tècnica i formativa de l’empresa Co-

giques, ajuda el cirurgià a realitzar la intervenció de la

nóptica, i Sergio Sánchez, de la companyia Bausch &

manera més precisa i segura.

Lomb. D’aquesta manera, es pretén impulsar la col·la-

Aquesta plataforma, formada per l’equip de facoemulsi-

boració entre especialistes per a promoure l’atenció

ficació Centurion®, el microscopi oftàlmic Luxor™, el làser

integral del pacient pediàtric i/o estràbic, en un curs

de femtosegon LenSx® i el sistema de guiatge per imatge

multidisciplinari adreçat a òptics optometristes, estu-

VERION™, serà presentada davant més de 150 oftalmòlegs

diants d’aquesta disciplina interessats a completar la

referents d’una vintena de països, fomentant l’intercanvi

seva formació i personal sanitari encarregat de realit-

de coneixements i experiències arran de cinc cirurgies en

zar els diagnòstics en centres òptics o d’atenció primà-

directe en què intervindran, entre altres especialistes, els

ria i consultes oftalmològiques.

doctors de l’IMO Josep Lluís Güell i Daniel Elies.

31 LA REVISTA IMO

trabisme) i els patrons oftalmològics de normalitat en

IMO | ACTUALITAT

Preceptorship Novartis 16 i 17 de juny L’IMO acollirà al pròxim mes de juny la V Preceptorship Novartis, en què quinze joves oftalmòlegs argentins tindran l’oportunitat de rotar en les diferents subespecialitats

i

departaments

de

l’Institut, realitzant observacions pràctiques en consulta, proves complementàries, Wet Lab (cirurgia experimental) i quiròfan. Gràcies a aquest programa d’immersió, que arriba a la seva cinquena edició, els alumnes podran conèixer de primera mà el funcionament diari del centre, la qual cosa els permetrà adquirir una visió aplicada, integral i deta-

LA REVISTA IMO

32

llada de la realitat professional que s’hi viu. En aquest sentit, fomentar l’intercanvi d’experiències amb l’equip mèdic de l’IMO és una de les metes principals de la preceptorship, per tal de millorar la qualitat de la formació oftalmològica en tots els països, especialment en aquells on resulta més difícil accedir al seu nivell pràctic.

Trends in Glaucoma: Surgical & Medical Meeting

els conferenciants compartiran el seu criteri en el ma-

14 i 15 de novembre

es projectarà un video-loop que mostrarà amb tot detall

neig diari dels pacients. Paral·lelament, durant el curs les tècniques quirúrgiques que els ponents utilitzen ha-

Curs internacional sobre les últimes tendències en

bitualment en la seva pràctica professional.

glaucoma, organitzat per les especialistes de l'IMO en

En aquest sentit, el congrés comptarà amb una faculty

aquesta patologia, les doctores Elena Arrondo, Sílvia

formada per reconeguts oftalmòlegs tant a nivell naci-

Freixes i Carolina M. Pallás, per mostrar i debatre de

onal com internacional, entre els quals es troben les es-

forma dinàmica les últimes novetats en el tractament,

pecialistes en glaucoma l'IMO, a més del Dr. Òscar Gris i

tant mèdic com quirúrgic, dels diferents tipus de glau-

la Dra. Isabel Nieto (departament de còrnia, cataracta i

coma.

cirurgia refractiva) i la Dra. Cecilia Salinas (departament

Els glaucomatòlegs i, en general, tots aquells oftalmòlegs amb interès en la malaltia que assisteixin al Trends in Glaucoma: Surgical & Medical Meeting, tindran l'oportunitat de participar en una trobada eminentment pràctica, el programa de la qual està estructurat en presentacions breus i panells de discussió, amb casos clínics en què

de retina).

IMO | ACTUALITAT

L’ELECCIÓ INFORMADA DEL PACIENT AMB CATARACTA, CLAU PER A LA SEVA SALUT I QUALITAT DE VIDA El Dr. Josep Lluís Güell, especialista en còrnia i cirurgia refractiva de l’IMO, és un dels quatre oftalmòlegs europeus que ha participat en la supervisió d’un dossier amb recomanacions del Parlament Europeu i del Comitè Econòmic i Social Europeu per a promoure l’envelliment actiu i sa de les persones que pateixen cataracta.

Les dues entitats europees han impulsat una sèrie de recomanacions destinades a reduir l’impacte socioeconòmic de la malaltia per mitjà del foment de l’elecció informada i amb criteri del pacient. Aquestes recomanacions pretenen posar a disposició de les persones que pateixen cataracta totes les eines necessàries per a escollir la millor opció de tractament. D’aquesta manera, es vol promoure la seva realització personal a més del benefici col·lectiu, mitjançant la reducció de les pressions que recauen sobre l’actual sistema sanitari. exemple destacat de com la innovació tecnològica i la seva accessibilitat per part de la població poden repre-

Història viva de l’ESCRS

sentar un pas endavant en la consecució de més autonomia, una fita especialment rellevant quan no sols es

La prestigiosa Societat Europea d’Especialistes en

tracta d’allargar els anys sinó de dotar-los d’una qualitat

Cataracta i Cirurgia Refractiva (ESCRS en les seves

de vida superior.

sigles en anglès), repassa la seva trajectòria en un llibre que commemora els seus més de trenta anys

Esperança de vida i cataracta

de vida. El Dr. Josep Lluís Güell, secretari de l’ESCRS entre els anys 2004 i 2008 i president de la socie-

Les cataracta o pèrdua de transparència del cristal·lí, la

tat en el període 2010-2011, és un dels protagonistes

lent natural de l’ull, és la principal causa de mala visió

destacats d’aquesta història, ja que, com destaca la

en la vellesa, ja que s’estima que més de la meitat de les

publicació, “ha tingut un paper central en el desen-

persones de més de 65 pateixen algun grau de cataracta

volupament de les iniciatives impulsades per a pro-

en un ull o en tots dos. Generalment, aquesta patologia

moure’n l’expansió i el creixement”.

és conseqüència natural de l’edat: a mesura que avancen

Les pàgines del llibre recullen les principals con-

els anys, el cristal·lí de l’ull es torna més opac i impedeix

tribucions del Dr. Güell en aquest sentit, i destaquen

el pas nítid de la llum a la retina, implicant una pèrdua

els seus esforços per projectar internacionalment la

progressiva de visió.

societat, fomentar la formació d’excel·lència i impulsar iniciatives benèfiques als països en desenvolupament més enllà de l’àmbit de l’oftalmologia.

LA REVISTA IMO

33

En aquest sentit, el tractament de la cataracta és un

IMO | ACTUALITAT

L’augment de l’esperança de vida, així com l’envelliment de la societat han fet augmentar a escala global la prevalença de la cataracta, que actualment és responsable del 48 % dels casos de ceguesa al món, amb prop de 18 milions d’afectats. Per això, garantir una bona salut visual en edats avançades, contribueix a una vellesa activa i independent que permet a la gent gran gaudir de més qualitat de vida i evitar el risc d’exclusió, en mantenir els seus vincles amb la societat.

Tractament de la cataracta La cataracta és una patologia que es pot tractar amb uns procediments microquirúrgics sofisticats i, encara que l’operació és breu, indolora i amb una recuperació

LA REVISTA IMO

34

Presència destacada en altres publicacions internacionals

ràpida, requereix la intervenció d’un expert que la pugui

Els doctors Daniel Elies, Òscar Gris, Josep Lluís Güell i

complicacions d’una mala intervenció de cataracta són

Felicidad Manero, del Departament de Còrnia, Cata-

la principal causa d’opacitats de la còrnia, glaucoma i

racta i Cirurgia Refractiva de l’IMO, juntament amb

despreniment de retina, entre d’altres.

portar a terme amb les màximes garanties i seleccionant la tècnica més apropiada per a cada pacient. Les

el Dr. Mostafa A. El Hussein de l’Institut d’Investiga-

A l’hora d’abordar aquesta patologia, hi ha diferents

ció Oftalmològica del Caire, han publicat a la revista

nivells de cirurgia, des dels que apliquen els procedi-

científica Ophthalmology and Therapy l’article “Revisió

ments més tradicionals fins als que fan servir tecnologia

històrica i actualització del tractament quirúrgic per

punta, com el làser de femtosegon, incorporat recent-

a malalties de l’endoteli corneal”.

ment a l’IMO per guanyar en seguretat, rapidesa i pre-

Tal com recull la publicació, aquest tipus de pato-

cisió. La tècnica més habitualavui dia continua sent la

logies es tracten mitjançant la substitució de teixits

facoemulsificació per ultrasons, que consisteix a desfer

i, en aquest sentit, les tècniques per a realitzar els

la cataracta i aspirar-la per a, posteriorment, substituir

trasplantaments han evolucionat significativament

el contingut opac del cristal·lí natural per una lent in-

durant l’última dècada, de manera que la DMEK és

traocular artificial, l’elecció de la qual dependrà de les

un dels darrers avenços i un bon exemple de tracta-

característiques visuals de cada pacient.

ment selectiu.

La DMEK és un procediment de trasplantament parcial que permet substituir l’endoteli corneal malalt per un de sa (extret d’un donant), seleccionant exclusivament les capes més internes de la còrnia, sense afectar les capes intermèdies. Amb aquesta tècnica, la recuperació del pacient és més ràpida i el grau de visió obtingut (entre el 90 i el 100 %) és molt superior al que s’aconsegueix amb el trasplantament tradicional, conegut tècnicament per “queratoplàstia penetrant”.

IMO | ACTUALITAT

L'ÀREA QUIRÚRGICA DE L' IMO, REFERENT EN TECNOLOGIA, HIGIENE I CONFORT

L'institut obté, de forma pionera, la classificació més alta en quiròfans d'oftalmologia

Amb el trasllat a la seu actual, el 2009, l'IMO s'ha situat

cament equipades per promoure-hi el benestar.

a l’avantguarda de l'oftalmologia mundial i ha esdevin-

Per tal d’oferir un servei que tingui en compte tots

gut una de les clíniques més grans i avançades d'Euro-

aquests aspectes, l'IMO aposta per un personal quirúr-

pa. Les noves instal·lacions, amb 23.000 m2 de superfí-

gic altament qualificat i especialitzat, capaç de treba-

cie, han permès passar de 20 a 70 consultes i de 3 a 8

llar en equip per oferir la millor atenció professional i

quiròfans, en els quals es duen a terme prop de 8.000

humana, i per fer servir de forma experta instruments

cirurgies anuals. L'amplitud dels quiròfans, la seva alta

i tècniques, sempre ambulatòries, mínimament invasi-

dotació tècnica i els estrictes processos de treball, man-

ves i orientades a aconseguir els millors resultats im-

teniment i higiene són algunes de les claus que fan de

mediats i a llarg termini.

l'àrea quirúrgica de l'IMO una de les més eficaces d'Europa pel que fa a resultats mèdics, a més de convertir-la

Cura dels detalls

en un referent internacional en seguretat i confort. No és debades que l'IMO sigui un centre pioner a l’hora de

El fet d'estar en la primera línia a nivell quirúrgic no

comptar amb la classificació ISO-6, la més alta en quirò-

és senzill, ja que requereix la superació periòdica de

fans d'oftalmologia.

controls d'avaluació molt estrictes, a més d’una dis-

L'objectiu de l'IMO en relació a la seva àrea quirúrgica

ciplina diària per part del personal. Com destaca Ma-

no és només evitar la transmissió d'infeccions, de les

risa Jaén, coordinadora dels quiròfans de l'IMO, "és

quals no s'ha donat cap cas des de la posada en marxa

imprescindible el treball en equip i la col·laboració

dels nous quiròfans el 2009, sinó també oferir la màxi-

del personal quirúrgic, de manteniment i de neteja,

ma comoditat al pacient. Un ambient net i agradable

la implicació dels qual és fonamental per garantir la

és el primer pas per facilitar l'adaptació del pacient, a

màxima higiene i seguretat". Aquest aspecte és molt

la qual cosa contribueix un tracte atent i personalitzat

rellevant en la conservació de la pressió positiva del

en unes instal·lacions àmplies, acollidores i tecnològi-

quiròfan respecte les zones adjacents (evitant entra-

LA REVISTA IMO

35

IMO | ACTUALITAT

LA REVISTA IMO

36

des i sortides que no siguin estrictament necessàries

La higiene com a punt de partida

i mantenint les portes tancades) i la reducció de la contaminació mitjançant protocols d'actuació, que

La higiene és un punt de partida bàsic a l'hora de vet-

han de ser respectats per totes les persones que acce-

llar per la cura del pacient, adoptant mesures preventives

deixen a l'àrea quirúrgica.

estrictes, amb estructures i instal·lacions adequades que

Les principals mesures comprenen l'ús de vesti-

garanteixin la seva protecció davant qualsevol possible

menta específica ("pijama" de dues peces -pantalons

infecció. L'IMO és molt estricte en aquest aspecte, que

i casaca-, gorra, mascareta, sabates exclusives per

està regulat per la normativa UNE 171340 d'AENOR (Asso-

a quiròfan i polaines); el rentat quirúrgic per des-

ciació Espanyola de Normalització i Certificació), sobre la

infectar mans i avantbraços abans d'entrar a la sala

validació i qualificació de les sales d'ambient controlat en

d'operacions i, un cop finalitzat el rentat, ja dins del

centres sanitaris. La normativa considera sala d'ambient

quiròfan, la col·locació de bata i guants estèrils per

controlat aquella que precisa d'una qualitat òptima d'aire,

començar la cirurgia. A més, és important tenir en

definida per la seva concentració de partícules, o biose-

compte que el nombre de persones que romanen en

guretat, la qual s'aconsegueix amb un exigent sistema de

el quiròfan durant la intervenció ha de ser restrin-

filtració amb tres etapes (partícules grans, partícules in-

git (només les estrictament necessàries), que cal que

termèdies i partícules petites), entre d'altres dispositius.

l'instrumental utilitzat s’hagi sotmès a un procés

Els quiròfans de l'institut, com a sales d'ambient contro-

previ de neteja, desinfecció i esterilització i que els

lat, es van sotmetre el 5 d'abril passat a la validació anual

materials d'ús exclusiu per a cada ull, s’han de subs-

que marca la normativa. L'avaluació, que va ser duta a

tituir per altres de nous després de cada intervenció.

terme per una especialista externa, la Dra. Glòria Cru-

La cura dels detalls és tan extrema, que arriba a tenir

ceta, directora de SEGLA i presidenta del Comitè Tècnic

en compte l'amplitud de l'àrea de treball per impedir

de Normalització 171 de Qualitat Ambiental en Interiors

fregaments de l'equip quirúrgic amb superfícies -mo-

d'AENOR, va verificar l'acompliment dels requisits de bi-

biliari i, fins i tot, entre companys-, garantint així

oseguretat en àrees quirúrgiques, i va certificar el ferm

l'asèpsia durant tota la intervenció.

compromís de l'IMO amb el benestar dels seus pacients.

IMO | ACTUALITAT

LA REVISTA IMO

37

BONANOVA SUITE HOTEL*** LA MEJOR OPCIÓN PARA PACIENTES DE IMO

• • • • •

Por su proximidad a la clínica.

Precios especiales para pacientes y familiares de IMO. Disfrute y descanse en nuestras Suites de 40 m2 Desayuno Express, Wifi y Prensa incluído.

Excelente trato personalizado y familiar.

¡Se sentirá como en casa!

Bisbe Sivilla, 7 08022 Barcelona Tel.: 93 253 15 63 info@bonanovasuite.com www.bonanovasuite.com

IMO | ACTUALITAT

La importància dels filtres L'aplicació de la normativa de validació de sales d'ambient controlat requereix un coneixement detallat de la regulació per, així, garantir la seva correcta posada en pràctica. Amb aquest propòsit, Marisa Jaén ha assistit a nombrosos cursos formatius, com la jornada tècnica Qualitat Ambiental en Hospitals: Quiròfans i sales d'Ambient Controlat, que va tenir lloc el 22 de novembre a Barcelona. La responsable de l'àrea quirúrgica de l'IMO hi va intervenir com a ponent amb la presentació "Procediment de canvi de filtres HEPA. Procés de contaminació microbiològica: Cas pràctic", en què va exposar les pautes per preparar la zona quirúrgica de cara a la substitució d'aquests filtres i, posteriorment, netejar-la i desinfectar-la, tal com es va dur a terme en l'última validació anual, a l'abril.

LA REVISTA IMO

38

La instal·lació apropiada dels filtres HEPA (High Efficiency Particle Arrestinges), que impedeix el pas de partícules de mida superior a 0,001...5 micres, com bacteris i fongs, és un dels aspectes primordials a tenir en compte en la validació i qualificació de les sales d'ambient controlat en centres sanitaris. No obstant això, hi ha altres paràmetres igualment clau pel que fa a bioseguretat, els quals determinen la classificació d'aquestes sales.

Álex Gutiérrez Ocularista Paseo de Gracia 117, pral 1ª · 08008 Barcelona T 93 217 31 68 · info@artlens.es · www.artlens.es

La nova normativa equipara els quiròfans d'oftalmologia als de cardiologia La classificació de les sales d'ambient controlat, que es realitza segons la norma ISO 14644-1, mesura la

• Soroll: no ha de superar els 40 dB per respectar el confort dins de l'àrea quirúrgica.

qualitat ambiental en funció de la concentració i la mida de les partícules presents en l'aire, fet que per-

2. Principals paràmetres d'instal·lació

met establir el tipus de cirurgia més indicada en cada

• Filtres absoluts (HEPA): impedeixen el pas de

gics han passat de ser considerats un ISO-7 (de tipus

partícules (tant pols com virus i bacteris). És

B, per a cirurgia major ambulatòria, convencional o

important comprovar la seva correcta col·locació

d'urgències) a un ISO-6 (quiròfans d'alta tecnologia

i integritat, verificant que no tinguin fuites i esti-

de tipus A, al mateix nivell que aquells en què es re-

guin lliures de danys.

alitzen trasplantaments o intervencions cardíaques).

• Pressió diferencial: l'àrea quirúrgica està diferen-

Com explica Marisa Jaén, "aquesta nova consideració,

ciada de forma clara en dues zones: la "bruta" o

amb la qual ja compten tots els nostres quiròfans de

sèptica (com el passadís per on es retira l'instru-

forma pionera, implica una major exigència i uns es-

mental utilitzat) i la "neta" o asèptica (dins la qual

tàndards superiors, que han de ser garantits fins i tot

destaca el quiròfan com a nucli de major exigèn-

en aquelles cirurgies aparentment més senzilles i co-

cia). Per garantir la bioseguretat, és imprescindi-

munes, com les de cataractes, que cal no banalitzar".

ble una diferència de pressió superior a 5 Pa entre

A més de la concentració i la mida de les partícules

ambdues perquè l'aire vagi sempre de la més neta

de l'aire, altre paràmetres que té en compte la classificació ISO-6, la més alta en quiròfans d'oftalmologia, són:

cap a la més bruta.

• Direcció del flux de l'aire: cal verificar el sentit de l'aire a fi de comprovar que es produeixi un flux de les zones "netes" cap a les zones "brutes".

1. Principals paràmetres ambientals

• Cabals i renovacions per hora: el sistema de ventilació està dissenyat per garantir un nombre

• Temperatura i humitat relativa: la temperatura ha

mínim de 20 renovacions per hora i un cabal de

de situar-se entre els 20-24 ºC i la humitat relativa

1.200 m3/h segons la norma UNE 100713. Aquest

entre el 45-55 %, ja que valors superiors afavorei-

sistema, consisteix en renovar l'aire interior mit-

xen el creixement microbià.

jançant l'aportació d'aire exterior, contribuint així

• Microbiologia ambiental: controls, amb una periodicitat mensual, per detectar i controlar la presència de microorganismes en l'ambient interior d'una zona d'alt risc, quantificant el seu nombre i identificant possibles espècies patògenes.

a una millor qualitat ambiental.

• Recuperació de la sala: avalua l'eficàcia del tractament de l'aire i marca els temps entre intervencions.

39 LA REVISTA IMO

cas. Amb la nova regulació, els quiròfans oftalmolò-

IMO | OFTALMOLOGIA

Més de 100 professionals es troben a l’IMO per parlar sobre baixa visió i rehabilitació visual

LA REVISTA IMO

40

L’IMO va acollir els dies 29 i 30 de novembre i 1 de desem-

que ningú no perd la seva independència i autonomia

bre de 2013 les 2es Jornades de Baixa Visió i Rehabilitació

per no haver tret el màxim profit de la resta visual que

Visual, organitzades per la Societat Espanyola d’Especia-

encara conserva”.

listes en Baixa Visió (SEEBV). Durant la trobada, que va

Amb aquest propòsit, a les jornades hi van participar

aplegar un centenar de professionals, es van presentar

els retinòlegs de l’IMO Carlos Mateo i Rafael Navarro,

els últims avenços oftalmològics per prevenir, diagnosti-

els quals van abordar dues de les principals malalties

car i tractar la baixa visió, i es van exposar les principals

causants de baixa visió, la retinopatia miop i la dege-

patologies relacionades amb aquest problema creixent,

neració macular, respectivament, i la genetista Esther

que es preveu que augmenti més d’un 25 % en els prò-

Pomares, que va parlar de l’important component here-

xims 20 anys, a causa, sobretot, d’una esperança de vida

ditari de les distròfies retinals.

cada vegada més llarga.

Altres ponents destacats, de reconegut prestigi inter-

Actualment, a l’Estat espanyol hi ha més de 2 milions

nacional, van ser la Dra. Celia Sánchez-Ramos, amb la

de persones que pateixen baixa visió i no han rebut el

seva intervenció “Com i en quina mesura afecta la fo-

tractament adequat, cosa que les ajudaria a millorar no-

totoxicitat la baixa visió?”, i la Dra. Ana María Pérez,

tablement la seva qualitat de vida. Per això, Carol Cami-

especialista en baixa visió pediàtrica.

no, presidenta de la SEEBV i responsable de l’àrea de baixa visió de l’IMO, va destacar que “aquesta trobada ens

Fototoxicitat i baixa visió

ha permès reunir els millors especialistes per formar-nos i avançar en un camp encara molt desconegut per la so-

Celia Sánchez-Ramos, doctora en Medicina Preventiva,

cietat. El nostre objectiu és conscienciar i fomentar la

Salut Pública i Ciències de la Visió, a més de llicenciada

col·laboració interdisciplinària per arribar a tots els pa-

en Farmàcia i diplomada en Òptica i Optometria, va ser

cients que necessiten tractament, a fi d’assegurar-nos

l’encarregada d’obrir les jornades amb la seva conferèn-

IMO | OFTALMOLOGIA

cia inaugural, en què va cridar l’atenció sobre els efectes nocius que té la fototoxicitat en el nostre sistema visual.

Segons va explicar, la llum és necessària per a veure-hi però, com tot en excés, pot resultar nociva per als nostres ulls, i afectar no sols les capes més superficials sinó també la retina, teixit que un cop resulta danyat ja no es pot recuperar. “La nostra retina és la mateixa des del moment que naixem fins que morim”, per això és molt important preservar-la, sobretot si tenim en compte que cada vegada estem sotmesos a més hores de llum a causa d’una major longevitat (efectes acumulatius) i a un ús creixent de dispositius com smartphones, ordinadors i tablets, fins i tot a edats molt primerenques.

“Fa temps que hem entès que les radiacions de la llum solar són perjudicials per als nostres ulls i, per això els protegim amb ulleres de sol. Tot i així, no hem après a extrapolar-ho als ambients d’interior i no som conscimentar Celia Sánchez-Ramos.

Però, com podem protegir-nos si vivim, literalment, submergits en llum? Doncs es tracta d’aconseguir que aquesta llum que ens envolta sigui d’una intensitat no gaire elevada, en un temps d’exposició raonable i amb una composició espectral mínimament perjudicial sempre que es pugui, ja que la llum en què predominen les radiacions blavoses-violetes (si bé és aparentment blanca), és més enèrgica i, per tant, més perjudicial.

Segons la doctora, “el nostre sistema visual té mecanismes defensius, però si nosaltres el sotmetem a una llum cada vegada més intensa i enèrgica, durant més temps, es veu superat”. Per això, és important complementar la nostra protecció, replicant la natura d’una

A la conferència inaugural, la Dra. Sánchez Ramos va cridar l'atenció sobre els efectes nocius que té la fototoxitat en el nostre sistema visual.

manera proporcional. Aquest és el principi sobre el qual es basen tant les lents amb filtres CSR com els protectors de pantalla Reticare, que es componen d’un pigment groc (com el que hi ha en el cristal·lí i la màcula, la zona central de la retina) que absorbeix la llum perjudicial per a la retina, multiplicant i tornant més eficient la defensa amb què els ulls mateixos combaten els efectes tòxics de la llum.

Tots dos avenços, que ja estan comercialitzats a Espanya i en molts altres països, han estat desenvolupats per l’equip de recerca de la Dra. Celia Sánchez-Ramos a la Universitat Complutense de Madrid, després de més de

41 LA REVISTA IMO

ents que la llum artificial també és perjudicial”, va co-

dotze anys d’estudi i amb la ferma convicció que “s’ha de

dificultats visuals, sinó d’aconseguir que siguin inde-

42

prevenir abans que curar, fet que adquireix una rellevàn-

pendents i autònoms perquè, el dia de demà, puguin de-

LA REVISTA IMO

IMO | OFTALMOLOGIA

cia especial en els pacients amb baixa visió, més sensi-

senvolupar-se amb normalitat fora de l’àmbit acadèmic.

bles a la fototoxicitat perquè la seva estructura ocular

Hem preparar-los per al ‘món real’”, i això s’aconsegueix

ja està molt danyada i, per tant, és més vulnerable. En

donant-los oportunitats en comptes d’imposant-los li-

aquests casos, el fet de protegir la visió dels efectes no-

mitacions”, comenta Ana María Pérez. En aquest sentit,

cius de la llum esdevé imprescindible”.

l’especialista destaca que tot i que les ajudes visuals de

Baixa visió en infants i adults

vegades són refusades al principi, per vergonya o por al rebuig dels companys, després “obren tot un món, ja que els nens passen de veure-hi molt poc a poder llegir,

Ana María Pérez, biòloga, optometrista i especialista

escriure i realitzar altres tasques que abans eren impen-

en Rehabilitació Visual per la Universitat de Houston,

sables per ells”.

desenvolupa la seva tasca als Estats Units d’Amèrica,

El cas dels adults és diferent, ja que tota la seva vida

on centra la seva activitat en l’àmbit escolar ajudant

han gaudit d’una bona visió i, generalment a causa de

infants amb problemes visuals a obtenir les eines i ha-

l’edat, veuen com aquesta queda minvada, una situa-

bilitats necessàries per a poder desenvolupar les seves

ció que no és senzilla d’assumir. Per aquest motiu, “tota

vocacions i educació en el futur.

rehabilitació ha de començar per entendre, acceptar i

Segons va explicar en les jornades, “els infants amb

voler superar la limitació visual, comprenent que no hi

baixa visió han d’aprendre a veure-hi i a utilitzar els sis-

ha una cura definitiva ni existeix un ‘ull màgic’, però sí

temes òptics que els permeten aprofitar millor la seva

que ajuda a millorar i recuperar l’autonomia”.

resta visual. És un procés gradual i progressiu que ha de

A fi d’aconseguir-ho, “els especialistes en baixa visió

respondre a unes necessitats concretes i s’ha d’enfocar

hem d’informar els nostres pacients perquè siguin cons-

d’una manera personalitzada per a cada pacient”. Per

cients de la seva patologia i, alhora, hem de conèixer

això, és fonamental començar al més aviat possible, a fi

quines són les seves demandes específiques: cada per-

de facilitar a l’infant que vagi acceptant les ajudes i pro-

sona s’ha de marcar els seus propis objectius, d’acord

moure la seva integració en la vida quotidiana, cosa que

amb les seves prioritats (llegir, escriure, cosir…) i, a par-

requereix la col·laboració estreta de pares i professors.

tir d’aquí, les ajudes en baixa visió es destinaran a asso-

“No es tracta de posar les coses fàcils als infants amb

lir-los”, conclou la Dra. Ana María Pérez.

IMO | OFTALMOLOGIA

Entrevista a

NÚRIA RAMON

Directora general d’Ulls del món

“Un món en el qual no hi ha persones innecessàriament cegues”. Aquesta és l’aspiració d’Ulls del món, una entitat que va néixer l’any 2001 arran d’un viatge que Rafael Ribó i el Dr. Borja Corcóstegui, pacient i oftalmòleg, respectivament, van emprendre als campaments sahrauís de Tinduf. La situació precària de la població desplaçada i les seves greus deficiències visuals van impulsar la posada en marxa d’una fundació que treballa per garantir una atenció oftalmològica de qualitat en els territoris més desfavorits, contribuint a millorar no sols la salut visual sinó també la qualitat de vida de les comunitats locals. Aprofundim en aquest ambiciós repte de la mà de Núria Ramon, directora general d’Ulls del món.

LA REVISTA IMO

43

Núria, què et va portar fins a Ulls del món? Com vas entrar a formar part del projecte?

En el seu moment, Rafael Ribó i Borja Corcóstegui, com a president i vicepresident de la fundació, em van proposar d’unir-me a l’equip d’Ulls del món. La veritat és que per a mi va comportar tot un desafiament, ja que no venia de l’àmbit de l’oftalmologia ni de la cooperació, però em va semblar un projecte molt interessant. La idea em va entusiasmar i la causa en si mateixa em va captivar: contribuir perquè persones cegues, que ho són senzillament pel fet de ser pobres, poguessin recuperar la visió!

Era una oportunitat que no podia deixar escapar.

IMO | OFTALMOLOGIA

Les xifres parlen per si mateixes: 285 milions de persones amb deficiències visuals severes, de les quals 39 milions són cegues, un 90 % viuen en països sense recursos i un 65 % tenen més de 50 anys. Com aconseguir que la utopia d’eradicar la ceguesa evitable esdevingui una realitat?

Concretant, enfocant la nostra tasca i, sobretot, creant capacitats. No sols es tracta de curar i d’operar la població dels territoris més desfavorits, cosa relativament senzilla però insuficient, ja que no talla el problema de soca-rel, sinó de compartir experiència i coneixement.

La formació, des dels nivells més bàsics fins als més alts, és essencial perquè siguin els professionals locals els qui puguin atendre les necessitats oculars de la població de

n’hi ha dos, fins i tot, que tenen quiròfan. Del no-res,

la zona.

hem aconseguit construir una xarxa oftalmològica en què els professionals locals gestionen i atenen els seus

LA REVISTA IMO

44

Per mitjà de quines vies dueu a terme aquesta for-

propis pacients: més de 20.000 persones que abans no

mació perquè les comunitats locals no hagin de

rebien cap tipus d’atenció ni tractament.

dependre d’una manera exclusiva i permanent de l’ajuda d’Ulls del món?

Els altres territoris on coopereu són Mali, Moçambic

Hi ha diverses maneres de formar: una és organitzant

i el Sàhara. Per què heu escollit aquestes zones per

comissions per desplaçar oftalmòlegs fins als territoris

dur a terme la vostra tasca? Quines particularitats

on desenvolupem els nostres projectes, tot i que a fi de

tenen?

racionalitzar i agilitar el procés, molt sovint realitzem

En primer lloc són regions d’una gran pobresa, amb una

la formació mitjançant videoconferències que desper-

escassa oferta de serveis de salut i un teixit oftalmolò-

ten un gran interès. Una altra via de formació és l’aco-

gic molt pobre i, sobretot, amb voluntat de disposar de

lliment de metges que finalitzen la seva residència o

l’ajuda d’Ulls del món. Abans d’iniciar qualsevol projec-

d’oftalmòlegs que completen la seva especialització i,

te, exigim el compromís dels governs i de les autoritats

en aquest sentit, l’IMO, com a centre referent de l’ex-

sanitàries del país, no sols pel que fa a l’acolliment, sinó

cel·lència mèdica, ha tingut un paper molt l’important.

també a la implicació i l’adopció de responsabilitats. La

L’any passat, per exemple, Marizol Gonzales, oftalmòlo-

nostra tasca va més enllà de l’assistència i, si formem un

ga de la regió d’El Alto, a Bolívia, va cursar un màster

oftalmòleg, necessitem garantir que podrà desplaçar-se

en còrnia i cirurgia refractiva a l’Institut amb el suport

i treballar on estem duent a terme el projecte.

d’Ulls del món. Gràcies a iniciatives com aquesta, són els metges bolivians els qui actualment tutelen el pro-

Com és la rebuda en aquestes comunitats? La inte-

grama d’atenció oftalmològica al seu territori.

gració en un territori amb una cultura i una realitat totalment diferents a la nostra no deu ser senzilla.

Parla’ns una mica més del projecte de cooperació

D’entrada, hem de dur a terme una gran tasca informa-

d’Ulls del món a Bolívia.

tiva i divulgativa per a sensibilitzar la població local i

És un dels nostres grans èxits. Quan hi vam començar

demostrar que la ceguesa és evitable en molts dels ca-

l’any 2003, la salut visual dels habitants d’El Alto estava

sos, és a dir, que es pot prevenir o curar amb una in-

totalment desatesa, ja que no hi havia cap servei d’of-

tervenció de cataractes, per exemple. Per això, és molt

talmologia. Ara, en canvi, tots els hospitals municipals

important tenir testimonis: a Bolívia, per exemple, vam

disposen d’una consulta on dur a terme aquest servei i

operar un senyor cec des de feia més de 10 anys i, quan

IMO | OFTALMOLOGIA

va recuperar la visió, el primer que va fer va ser dir al

oblidats en aquest moment, i moltes organitzacions

seu fill “que gran que t’has fet!”, ja que no l’havia pogut

s’han vist obligades a abandonar el territori. A Ulls del

veure créixer. Una experiència com aquesta, que no so-

món hem lluitat per mantenir el nostre programa de co-

lament permet recuperar la visió sinó també la vida, fa

operació en aquesta regió, motiu pel qual hem impulsat

que la nostra tasca s’escampi ràpidament i que molta

la campanya “Ulls del desert”, que gràcies al suport d’ins-

més gent vulgui sumar-se al projecte.

titucions i la societat civil ens ha permès garantir-ne la viabilitat, com a mínim, un any més.

El boca orella, doncs, és un factor fonamental a Quines altres grans metes té Ulls del món amb vista

tribuir a la seva acceptació.

al futur?

Sí, i també és imprescindible per a difondre hàbits de

Doncs continuar reduint les comissions de voluntaris

salut ocular que ajudin a prevenir malalties com el tra-

que enviem a cadascun dels territoris, ja que això signi-

coma, una infecció que afecta sobretot els infants i que

fica que són els professionals locals els qui fan possible

pot arribar a provocar una pèrdua gairebé total de la

la seva sostenibilitat i, per tant, el projecte avança. Per

visió. Els infants cecs estan doblement condemnats a la

a Ulls del món, veure com les comunitats on cooperem

pobresa, ja que no tenen cap oportunitat i, per aquest

són cada vegada més autosuficients és un gran èxit i per

motiu, és fonamental conscienciar-los per mitjà de les

això volem continuar treballant. En aquest aspecte, la

mares i les escoles. En aquest sentit, a Mali, a la regió

contribució de l’IMO ha estat clau gràcies a una aposta

de Mopti, col·laborem amb l’organització de la CAFO

ferma per la formació d’excel·lència i de qualitat com a

(Coordination des Associations et ONG Féminines du Mali) per

via per a pal·liar la ceguesa evitable i aconseguir el canvi

arribar a les dones i duem a terme una tasca impor-

a llarg termini. Com diu el Dr. Corcóstegui, figura ínti-

tant amb els mestres de les escoles, que un cop l’any

mament lligada als orígens i l’essència d’Ulls del món,

revisen la visió dels nens i en cas de detectar-los algun

“la capacitació és el progrés de l’atenció oftalmològica”.

problema els deriven al servei d’oftalmologia creat per Ulls del món. No obstant aquesta situació, això no seria possible si abans no haguéssim format un oftalmòleg i muntat una consulta i un taller d’òptica: no es pot crear la necessitat sense oferir-hi una solució.

Quins són els principals obstacles o barreres que heu trobat a l’hora de dur a terme els diferents projectes? És cert que la nostra feina és molt gratificant, però alhora molt dura, ja que hem d’enfrontar-nos a circumstàncies pròpies dels països del Tercer Món que dificulten o entorpeixen el seu desenvolupament: des de malalties com la malària o un clima advers amb fortes inundacions, fins a una burocràcia molt lenta o situacions d’inestabilitat política i conflicte bèl·lic. Ho hem viscut de primera mà, per exemple, als campaments de refugiats sahrauís a Tinduf (Algèria), on duem a terme el nostre projecte de caràcter més assistencial perquè la dependència permanent d’ajuda exterior impedeix la generació de recursos propis. De fet, el Sàhara és un dels grans

"Per a Ulls del món, veure com les comunitats on cooperem són cada vegada més autosuficients és un gran èxit i per això volem continuar treballant".

45 LA REVISTA IMO

l’hora de donar a conèixer la vostra tasca i de con-

IMO | OFTALMOLOGIA

La conjuntivitis al·lèrgica, una de les causes més freqüents de visita a l’oftalmòleg

LA REVISTA IMO

46

Les al·lèrgies respiratòries causades per determinats pò-

La conjuntivitis al·lèrgica afecta entre un 5 i un 10

l·lens són les més comunes durant la primavera, l’època

% de la població, i és una de les causes més freqüents

de l’any en què es produeix la pol·linització de la majoria

de visita a l’oftalmòleg, sobretot en aquesta època de

de les plantes de la nostra àrea geogràfica. En general,

l’any. Tanmateix, encara que la seva forma més habitu-

aquest tipus d’al·lèrgies presenten uns efectes similars

al és l’estacional, també hi ha la conjuntivitis al·lèrgica

als d’un refredat (congestió, degoteig nasal, esternuts)

perenne, que és present tot l’any, en estar vinculada a

i, per a establir la diferència, la conjuntivitis, juntament

al·lergògens d’espais interiors, com els àcars, el pèl d’ani-

amb la llarga durada dels símptomes, acostuma a ser

mal o els fongs. Tal com explica el Dr. Josep Lluís Güell,

una pista diagnòstica important. Encara més, si tenim

especialista en còrnia i cirurgia refractiva de l’IMO, “en

en compte que en un bon nombre de pacients, els símp-

ambdós casos, es tracta d’un tipus de conjuntivitis lleu,

tomes que provoca la conjuntivitis (coïssor i envermelli-

ja que la inflamació dels vasos sanguinis de la conjun-

ment ocular, llagrimeig, parpelles inflades i sensació de

tiva (membrana transparent que recobreix una part del

cremor o d’un cos estrany) són els que més persisteixen

globus ocular i la porció interna de les parpelles) no arri-

i, sovint, els més difícils de controlar.

ba a afectar la còrnia”.

IMO | OFTALMOLOGIA

TEMPORALITAT Primavera Lleu

Conjuntivitis estacional:inflamació de la conjuntiva sense afectació de la còrnia. Sovint vinculada al pol·len i, per tant, més habitual de cara al bon temps, coincidint amb els cicles de pol·linització de moltes plantes.

Conjuntivitis perenne: inflamació de la conjuntiva sense afectació de la còrnia. Associada a al·lergògens d’interior, com els àcars, el pèl d’animals o els fongs, manté estable la seva incidència, ja que no depèn de l’època de l’any.

Severa

Queratoconjuntivitis vernal: inflamació de la conjuntiva amb afectació de la còrnia.

Típica a la primavera i a l’estiu, sol aparèixer en infants de 2, 4 o 6 anys i, generalment, desapareix a l’adolescència d’una manera espontània.

Queratoconjuntivitis atòpica: inflamació de la conjuntiva amb afectació de la còrnia.

Independent de l’estacionalitat, és pròpia d’adults amb quadres de dermatitis.

“És ben diferent el cas de les queratoconjuntivitis, les formes més greus d’al·lèrgia ocular que, tot i que també presenten la coïssor com a símptoma més destacat, comporten un quadre clínic de més severitat i poden amenaçar la visió a causa de la lesió que produeixen en la còrnia”, afegeix l’oftalmòleg. Dins les queratoconjuntivitis podem apreciar, novament, una diferència de temporalitat: la vernal, típica dels infants, que sol manifestar-se a la primavera i l’estiu, mentre que l’atòpica, pròpia dels adults, es manté al llarg de les estacions.

Per això, el que s’ha de determinar en primera instància és el tipus d’al·lèrgia ocular i l’al·lergogen que la provoca i d’aquesta manera poder afrontar-la amb precisió i efectivitat. Segons el Dr. Güell , “una vegada diagnosticada la causa, s’han d’adoptar mesures preventives per reduir l’exposició a l’agent desencadenant sempre que sigui possible. Si havent controlat el factor extern l’al·lèrgia ocular encara persisteix, cal recórrer al tractament farmacològic amb antihistamínics, ja sigui per via tòpica o oral, o amb corticoides, en cas que els primers no siguin prou efectius”.

Tal com alerta el doctor, cal tenir en compte que, així com els antihistamínics no tenen efectes secundaris significatius, els corticoides aplicats sobre la superfície ocular poden induir alteracions com el glaucoma o les cataractes si no són supervisats adequadament per un especialista. Per tant, cal incidir en la importància del tractament controlat i dosificat per part de l’oftalmòleg, a fi d’evitar que una mala administració pugui comprometre o representar un risc per a la salut ocular. Això explica que la col·laboració a tres bandes entre l’oftalmòleg, l’al·lergòleg i el pacient sigui clau per a aconseguir que l’al·lèrgia no elimini la vitalitat de la primavera.

47 LA REVISTA IMO

Gravetat

Tot l'any

QUALITAT DE VIDA | A TOTA BICI

A tota bici Saludable, sostenible i divertida, la bicicleta és l'aliat perfecte per LA REVISTA IMO

48

posar-nos en forma i, de passada, tenir cura del medi ambient. Però abans de posar-nos a pedalejar, és important que triem bé el model i que tinguem en compte unes quantes normes de seguretat i civisme.

Per Pere Romanillos

QUALITAT DE VIDA | A TOTA BICI

LA REVISTA IMO

49

QUALITAT DE VIDA | A TOTA BICI

LA REVISTA IMO

50

Tot i que la crisi ha provocat un descens en el nombre de

contribueix a desenvolupar els músculs de les cames, els

desplaçaments en vehicle privat, ciutats com Barcelo-

malucs i els glutis, així com a perdre greix a les cuixes i

na mantenen un trànsit rodat considerable. Apostar pel

els panxells.

transport públic i optar per mitjans de desplaçament més sostenibles, com la bicicleta, ajuda a millorar la

Quina bicicleta trio?

qualitat de l'aire i de la vida dels seus habitants.

A més de contribuir a la descongestió del trànsit, l'ús de la bicicleta genera un factor de benestar per a tots

Segons les preferències, l'estat de forma o els recorreguts que haguem de fer, hi ha diferents tipus de bicicletes.

i fa possible una ciutat més humana i agradable. Pot

Les de carretera són molt lleugeres i ràpides, reduei-

semblar que és un transport lent, però la veritat és que

xen l'esforç en les pujades però, com que són poc robus-

la bicicleta és més ràpida que el cotxe en distàncies ur-

tes i tenen els pneumàtics prims, exigeixen certa perícia

banes curtes i mitjanes. Segons la Comissió Europea, un

i equilibri. Són bicicletes pensades per a circular sobre

30 % dels viatges en automòbil són inferiors als 3 quilò-

asfalt, tot i que no són especialment recomanables per

metres, mentre que el 50 % no superen els 5. I aquestes

anar per la ciutat. La posició del manillar obliga a una

distàncies són perfectes per fer-les en bicicleta, ja que

postura poc còmoda per al ciclista i, atesa la seva lleu-

pedalejant només ens calen entre 5 i 30 minuts.

geresa, poden provocar caigudes en passar per sobre

En relació a la salut, s'ha demostrat que anar en bici-

d'una reixeta de claveguera o un esvoranc. En general,

cleta amb regularitat redueix en més del 50 % el risc de

estan pensades per a un ús més esportiu, buscant sem-

patir un infart de miocardi, ajuda a protegir les articula-

pre l'aerodinàmica.

cions i la musculatura, així com a prevenir les malalties

Si ens movem per ciutat, hi ha diverses opcions sobre

d'esquena. Aquells que utilitzen sovint la bicicleta són

dues rodes. Els models urbans o city bike ofereixen un

menys propensos a engreixar-se i, a més, és perfecta per

manillar corb que permet una postura alçada i còmoda

combatre l'estrès i l'ansietat, enforteix el sistema im-

que facilita la visió de tot allò que passa al voltant. Això

munitari i ofereix a l'organisme una sensació de ben-

resulta ideal a l'hora de circular envoltats del constant i

estar. Juntament amb la carrera i la natació, pedalejar

canviant trànsit urbà. Convé fer servir un model que dis-

és una de les formes de millorar la capacitat aeròbica,

posi de marxes, ja que algunes ciutats tenen desnivells

QUALITAT DE VIDA | A TOTA BICI

marxa (i obliga a un major esforç). A més, amb una mica de pluja poden ser perilloses perquè tendeixen a relliscar sobre l'asfalt humit. Com passa amb les bicicletes de carretera, les BTT obliguen a una posició inclinada durant la conducció, cosa que dificulta l'atenció extra que necessitem quan circulem per la ciutat. Per tant, com diu el seu nom, el millor és utilitzar-les per rutes de terra i deixar l'asfalt per altres models. de dificultat considerable.

I finalment, hi ha les bicicletes elèctriques o de pe-

Una altra opció urbana interessant és la bicicleta

daleig assistit. El seu ús es recomana en ciutats amb

plegable. El seu ús pot combinar-se amb el transport

grans pendents, en rutes llargues o, simplement, si ne-

públic, hi cap en qualsevol racó i és perfecta per anar

cessitem una ajuda extra per pedalejar, patim alguna

a la feina. La seva forma de conducció és lleugerament

lesió o tenim mobilitat reduïda. Aquests models in-

diferent i acostumar-s’hi requereix cert temps. Per

corporen un petit motor que s'activa només quan pe-

això, aquest tipus de bicicletes tenen tants admiradors

dalegem i que rep l'energia d'una bateria elèctrica que

com detractors.

podem carregar a la xarxa domèstica (com el mòbil) du-

A mig camí entre la bicicleta urbana i la de muntanya,

rant 6 o 7 hores. Una bicicleta elèctrica arriba a assolir

trobem els models híbrids. Mantenen les característi-

una velocitat de fins a 25 km/h i disposa d'un sistema

ques de les bicicletes aptes per a la ciutat (com la posi-

de canvi de desenvolupaments que permet seleccionar

ció dreta del manillar) però el disseny de les rodes per-

la distància que es recorrerà a cada pedalada. Com a

met circular per pistes no asfaltades i realitzar trajectes

principal inconvenient, hem de tenir en compte que és

més llargs. Són lleugeres, segures i resistents.

més pesada que la resta de models.

Finalment, tenim la bicicleta de muntanya o BTT que,

A l'hora de comprar una bicicleta també és important

malgrat el seu estès ús urbà, no és un model recomana-

fixar-se en el material amb què està fabricat el quadre

ble per circular per la ciutat, ja que l'amplada dels seus

o estructura del model. Els més bàsics solen ser d'acer,

51 LA REVISTA IMO

pneumàtics, amples i proveïts de tacs, alenteix molt la

QUALITAT DE VIDA | A TOTA BICI

mentre que els d’alumini aporten més lleugeresa, a un preu raonable. Els de titani i fibra de carboni (més car) són els escollits pels ciclistes professionals o els grans aficionats.

Nova llei, més protecció El mes de març passat, el Congrés dels Diputats va donar llum verda a la nova llei de seguretat viària. Aquesta reforma de l'antiga Llei sobre Trànsit inclou dues modificacions que afecten directament els ciclistes:

• Els ciclistes menors de 16 anys han d'utilitzar sempre el casc de protecció, independentment de la via per la qual circulin. No portar-lo pot suposar una multa de 200 €, que han de pagar els tutors legals del menor.

• Les bicicletes poden circular per sota de la velocitat

LA REVISTA IMO

52

mínima establerta.

En ruta

A més, la llei reforça les mesures de seguretat dels ciclis1. Carretera de les Aigües. 20 quilòmetres de

tes quan són avançats per altres vehicles:

pista ampla i plana que va des del barri de Penitents fins a Esplugues de Llobregat, oferint una

• El vehicle que avanci a un ciclista pot ocupar part o

bellíssima panoràmica de Barcelona (incloses les instal·lacions de l’IMO).

2. Parc del Besòs. Pista asfaltada de 10 quilòmetres que recorre la llera recuperada del riu Besòs

la totalitat del carril contigu o contrari.

•

Ha de guardar una separació lateral mínima d’1,5 metres.

• En els avançaments no es pot posar en perill ni

fins a la seva desembocadura. Permet connectar

entorpir la marxa dels ciclistes que circulin en sentit

amb la zona del Fòrum i enllaçar amb la següent

contrari.

ruta proposada.

3. Front marítim. Des del Fòrum fins a Colom, aquesta pista de 7 quilòmetres recorre les platges de la ciutat en una atractiva ruta a la vora del mar.

4. Collserola. Pels amants de la bicicleta de muntanya, aquesta ruta d’11 quilòmetres uneix Barcelona i Sant Cugat travessant Collserola. Més informació a www.rutescollserola.com 5. Tibidabo. Si optem per la bicicleta de carretera i estem realment en forma, aquesta ruta de 7 quilòmetres ens convida a pujar fins al parc d'atraccions del Tibidabo per la carretera de l'Arrabassada.

QUALITAT DE VIDA | A TOTA BICI

Pedalejar amb civisme Es parla molt dels drets del ciclista, però cal tenir en compte que també ha de respectar una sèrie de normes.

A les ciutats hi ha cada vegada més bicicletes i l’acompliment d'aquestes normes és imprescindible per garantir la convivència de ciclistes i vianants.

Per exemple, la normativa no permet a les bicicletes circular pel carril reservat a taxis i autobusos. En passos de zebra i vianants, el ciclista no té prioritat. En creuar de vorera a vorera per un pas de vianants o de zebra, cal baixar de la bicicleta i caminar. Els semàfors s'han de respectar en tot moment i no està permès passar-se un semàfor en vermell en cap cas. Tampoc es permet subjectar la bicicleta a arbres o fanals, ni que hi viatgin més de dues persones.

Els ciclistes que circulen per la ciutat de Barcelona han en l'ordenança de circulació de vianants i de vehicles.

Pel que fa a l'ús de la bicicleta, convé saber que:

• Quan el carril bici estigui situat a la vorera, els vianants el podran creuar, però no hi podran romandre ni caminar-hi. Els ciclistes respectaran sempre la preferència de pas dels vianants que el travessin i no podran superar la velocitat de 20 km/h.

• Quan el carril bici estigui situat a la calçada, els vianants hauran de creuar pels llocs degudament senyalitzats i no el podran ocupar ni caminar-hi.

• Quan els ciclistes circulin per la calçada ho faran obligatòriament per la part central dels carrils més propers a les voreres.

• En el cas que no hi hagi carril bici, les bicicletes podran circular per les voreres, andanes i passeigs de més de 5 metres i 3 metres d'espai lliure, parcs públics i àrees de vianants.

• En qualsevol cas, els ciclistes han de respectar sempre la preferència dels vianants.

53 LA REVISTA IMO

de tenir en compte, a més, les modificacions municipals

QUALITAT DE VIDA | A TOTA BICI

Sobretot, seguretat

La bicicleta és un vehicle i com a tal, si bé no és obligatori, és aconsellable contractar una assegurança de

LA REVISTA IMO

54

Circular amb bicicleta, sobretot en un entorn urbà, re-

responsabilitat civil i danys a tercers. D'aquesta mane-

quereix certes mesures de prevenció i seguretat per evi-

ra, estarem coberts en cas de patir un incident amb un

tar sorpreses desagradables. Si circulem per la ciutat, és

altre vehicle i provocar danys, o en cas d'un atropella-

important respectar sempre la distància de seguretat

ment a un vianant que necessiti assistència mèdica.

amb els cotxes del davant i evitar ficar-nos-hi entre dos.

Les assegurances també acostumen a incloure despeses

Sempre que sigui possible, és preferible utilitzar els car-

mèdiques per al ciclista en cas d'una caiguda, accident,

rils segregats i evitar rutes excessivament carregades de

etc. Els preus varien en funció de les cobertures i del

trànsit. Segons la normativa, les bicicletes han de circu-

valor de la bicicleta.

lar obligatòriament pels carrils bici segregats i, prefe-

Encara que el casc no és obligatori a la ciutat, és mi-

rentment, per la resta de carrils bici, les calçades en zo-

llor utilitzar-lo. El risc de lesions en cas de caiguda de la

nes 30 o les vies senyalitzades específicament a aquest

bicicleta es redueix fins a un 85 % si el ciclista el porta

efecte. Quan no n’hi hagi, circularan per la calçada.

posat. En adquirir-lo, cal comprovar que la seva mida

En general, no es pot circular amb bicicleta pel carril

s'ajusti perfectament al cap i que sigui còmode. També

bus, a excepció d'aquells trams en què estigui expres-

és important que estigui homologat, identificat amb la

sament permès (i per tant, degudament senyalitzat).

norma europea EN1078.

Pel que fa als vehicles que vulguin avançar a una bicicleta, ho han de fer canviant de carril i sempre que quedi un espai lateral d’1,5 m de distància. A més, han de reservar una distància de seguretat que mai no pot ser inferior a 3 m.

QUALITAT DE VIDA | A TOTA BICI

Si circulem de nit, és imprescindible que la bicicleta estigui equipada amb unes bones llums (les led es poden instal·lar en qualsevol lloc i amb prou feines molesten) i altres elements refractants. La normativa dicta que en cas de visibilitat reduïda o per la nit és obligatori que la bicicleta vagi equipada amb una llum davantera fixa i una llum posterior vermella. A la part del davant, la llei no especifica ni l'abast que han de tenir les llums ni el mínim de potència en lúmens, així que n'hi haurà prou amb què sigui una llum blanca fixa. A la part

Les millors aplicacions per a ciclistes • Road Bike Pro de Runtastic. Una de les aplicacions més completes. Aporta sedurada, velocitat, calories cremades, taules de velocitat, desnivells i ritme cardíac, reproductor de música integrat, historial d'entrenament, clima, tot tipus de mapes...

• Wikiloc. Permet als ciclistes compartir les seves rutes per tot el món. Té prop d'un milió de membres, per la qual cosa l'oferta és inacabable.

• Bici Repair. Ofereix informació senzilla i exhaustiva per reparar la bicicleta sense necessitat d'acudir al taller.

• B.iCycle. Ajuda a tenir un control detallat de les rutes, distàncies recorregudes i velocitat, així com del rendiment del ciclista, ja que permet comptar les calories cremades a temps real. posterior, la bicicleta ha d'estar equipada amb una llum fixa vermella i un catadiòptric fix, que és un element reflectant que s'encén quan la llum d'un altre vehicle incideix sobre ell. Les llums han de ser fixes; està prohibit que siguin intermitents ja que aquestes només estan permeses en vehicles d'emergències. Si el ciclista circula de nit per vies interurbanes, també està obligat a portar peces reflectants que el facin visible a 150 metres de distància quan un altre vehicle l'il·lumini.

55 LA REVISTA IMO

guiment GPS, mesurament de distància,

LA REVISTA IMO

56

REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO •

La vida sin cataratas ...y sin astigmatismo.

Hoy en día, existe una solución real a la hora de afrontar la cirugía de la catarata con astigmatismo.

Las lentes intraoculares actuales permiten corregir el astigmatismo proporcionando una nítida visión a media y larga distancia sin necesidad de gafas.

Su oftalmólogo le asesorará sobre las opciones disponibles.

©2014 Novartis Material revisado en marzo de 2014.

SG/IOL/IOLGE/AD/140310/ES