Revista IMO 38 - Catalá

38

REVISTAIMO

Salut visual i integració social per a la infància més vulnerable La Fundació IMO amplia la seva tasca per millorar la visió i la integració d’infants en risc d’exclusió | L’IMO promou el diagnòstic precoç en edat pediàtrica amb centres òptics i d’atenció primària | L’abans i el després dels pacients d’Operació Visió, segons els seus familiars | Servei pioner de diagnòstic genètic de patologies hereditàries | Pros i contres de les lents de contacte | Últims avenços en oftalmologia veterinària | Algues, les verdures del mar

Josep Maria Lladó, 3 Sortida 7 Ronda de Dalt Barcelona Tel. 93 253 15 00 www.imo.es

REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO •

Núm. 38 EDITORIAL

Un quart de segle després d’haver començat el nostre camí com a centre oftalmològic, encara que inicialment amb altres sigles, l’IMO ha aconseguit consolidar la seva vocació d’institut integral, dedicat no només al vessant purament assistencial, sinó també al científic, docent i preventiu. En aquest darrer camp, hem fet un gran salt per mitjà de l’activitat de la Fundació IMO, que en els dos últims anys s’ha bolcat en activitats adreçades a població de risc, com ara persones d’edat avançada, diabètics o infants, entre d’altres. Per a la població pediàtrica, i més concretament, per als nens que es troben en risc d’exclusió social, la Fundació IMO està duent a terme dos programes de revisions gratuïtes en escoles i esplais. Un d’aquests programes s’ha posat en marxa aquest mateix any, integrat en el projecte Operació Visió, una iniciativa per mitjà de la qual ja hem pogut oferir tractament sense cost a persones amb pocs recursos, les quals, segons els testimonis dels seus familiars, han experimentat un canvi substancial en la seva qualitat de vida gràcies a aquest programa.

Pel que fa a la docència i l’activitat relacionada amb el nostre objectiu de compartir coneixement, el ritme també és intens. En els últims mesos, hem acollit a l’IMO una nova preceptorship i un mòdul d’ESASO (European School of Advanced Studies in Ophthalmology), les dues propostes docents orientades a mostrar l’activitat diària de la clínica i a transmetre la nostra filosofia de súper especialització amb oftalmòlegs d’arreu del món. També en aquesta línia, els nostres doctors han participat, com ja és habitual, en les trobades internacionals més importants en oftalmologia, i també han tingut un paper destacat en publicacions científiques que aporten valor a l’oftalmologia actual. A més a més, continuem apostant per l’organització de cursos professionals, com el dedicat al pacient pediàtric, que al mes de maig passat va promoure la col·laboració multidisciplinària per millorar el diagnòstic de patologies prevalents a l’edat pediàtrica, o el curs internacional de glaucoma, que al novembre atraurà a l’IMO els principals glaucomatòlegs del món.

Pel que fa a la recerca, l’activitat intensa del laboratori de biologia molecular de l’IMO, inaugurat fa un any i mig i des d’on ja s’estan realitzant, de manera pionera, diagnòstics genètics de malalties oculars hereditàries, encara té un gran camí per davant, amb projectes en potència que permetran estrènyer vincles entre la recerca bàsica i la clínica, fet que redundarà, finalment, en benefici del pacient.

Dr. Borja Corcóstegui

SUMARI La Fundació IMO amplia la seva aposta per la salut ocular i la integració social

2

d’infants de famílies amb pocs recursos amb dues actuacions paral·leles: les revisions oculars gratuïtes, amb el suport de l'Obra Social "la Caixa", i les exploracions en esplais, inscrites recentment en el projecte Operació Visió, amb la col·laboració de Càritas Catalunya i Fundesplai.

El "Curs per a la valoració del pacient pediàtric i/o estràbic", organitzat al maig

8

passat a l’IMO, va congregar 160 professionals vinculats a la salut ocular, entre oftalmòlegs, òptics optometristes i personal d’atenció primària, per fomentar la col·laboració interdisciplinària i avançar en la detecció precoç dels problemes de visió que prevalen més en els infants.

L’IMO ofereix, de manera pionera a Espanya, diagnòstic i consell genètic d’una

20

trentena de patologies oftalmològiques hereditàries. Des de la posada en marxa del laboratori de biologia molecular de l’Institut, al 2013, ja s’han ofert 150 diagnòstics genètics i s’han analitzat un miler de mostres de pacients i familiars.

Des del seu centre dedicat íntegrament a la prevenció, diagnòstic i tractament de les afeccions oculars en els animals de companyia, el Dr. Francisco Simó ens mostra la seva passió per un dels vessants més desconeguts de la veterinària.

Un Autèntic pioner en aquest camp, ha estat el primer especialista de realitzar la cirurgia de la cataracta per facoemulsificació, així com d’implantar una lent intraocular en un gos.

Edita: IMO, Institut de Microcirurgia Ocular de Barcelona www.imo.es Coordinació i redacció: Departament de Comunicació IMO. En aquest número ha col·laborat: Pere Romanillos Disseny gràfic i maquetació: Albert Buendía Fotografies: Àngel Carbonell

Imprimeix: Rotimpres Contacte redacció i publicitat: comunicacion@imo.es Telèfon 93 253 15 00

44

LA REVISTA IMO

1

IMO | EN PORTADA

LA REVISTA IMO

2

INFÀNCIA EN RISC D’EXCLUSIÓ SOCIAL, UNA PRIORITAT CREIXENT La Fundació IMO estén la seva activitat i els vincles amb altres entitats col·laboradores per vetllar per la salut ocular i la integració social d’infants de famílies amb pocs recursos

IMO | EN PORTADA

de vida i, per tant, com més tardà sigui el diagnòstic, menys eficaç serà el tractament o, fins i tot, ja no hi haurà solució possible”. Les campanyes d’exploracions oculars gratuïtes són una peça fonamental per promoure aquesta prevenció. Segons Laura González, optometrista de l’IMO, “els controls realitzats ens permeten L’interès d’entitats com Càritas Catalunya, la Fundació

ques (3-4 anys) són difícils de detectar sense una explo-

Catalana de l’Esplai (Fundesplai) i l’Obra Social “la Caixa”

ració perquè no solen donar símptomes o els infants,

per col·laborar o demanar la mediació de la Fundació

encara molt petits, no es queixen o no saben expressar

IMO per posar en marxa programes de prevenció i salut

que no hi veuen correctament”.

ocular infantil, revela la importància d’oferir atenció of-

En conseqüència, “alumnes als quals pot semblar que

talmològica als col·lectius més vulnerables, als quals, a

no els agrada llegir, que són poc aptes per estudiar o

més de la manca de recursos, se suma, en molts casos,

que mostren retard escolar tenen, en realitat, un proble-

una menor cultura preventiva i una escassa consciència

ma de visió. Si ho detectem i tractem amb la correcció

de la importància de tenir cura de la visió, especialment

òptica adequada, per exemple, el rendiment millora rà-

entre els infants.

pidament i es produeix un gran canvi, com ens comen-

Aquest és un col·lectiu en què cada vegada s’està bol-

ten els mestres o també els pares”, reconeix la Dra. Wert.

cant més l’activitat de la Fundació IMO, dedicada a la

Per aquest motiu, els programes pediàtrics de la Funda-

recerca, docència i prevenció. En aquest darrer àmbit,

ció IMO preveuen, a més del diagnòstic, el tractament i

està duent a terme, en els dos últims anys, diverses

el seguiment dels infants que ho requereixin.

actuacions destinades a millorar la salut ocular de la

Però el seguiment no afecta només la visió dels nens,

població infantil, com el programa de salut ocular en la infància desfavorida de l’àrea metropolitana de Barcelona, en col·laboració amb l’Obra Social “la Caixa”, o el programa d’exploracions pediàtriques inscrites, recentment, en el projecte Operació Visió, amb el suport de Càritas Catalunya i Fundesplai.

Aquesta aposta creixent respon, tal com explica la Dra. Ana Wert, especialista en oftalmologia pediàtrica de l’IMO, a “la importància de detectar els problemes visuals en la infància d’una manera precoç, ja que la visió és un procés en desenvolupament en els primers anys

Els programes pediàtrics de la Fundació IMO contemplen, a més del diagnòstic, el tractament i sguiment dels infants que ho requereixin

3 LA REVISTA IMO

diagnosticar patologies ocultes que en edats primeren-

IMO | EN PORTADA

La Fundació IMO ha decidit ampliar el programa Operació Visió per a incloure-hi controls oftalmològics a l'infància desafavorida, a requeriment de Càritas i Fundesplai

bon seguiment dels tractaments indicats. De mica en mica, el missatge de la necessitat de ser actius i rigorosos en la prevenció i tractament dels problemes oculars infantils sembla que va calant, encara que no és fàcil en determinats cercles, en què hi ha una escassa o nul·la cultura sanitària que, en alguns casos, arriba fins i tot al rebuig de qualsevol mesura de prevenció o tractament.”

Operació Visió s’amplia amb revisions pediàtriques La Fundació IMO efectuarà al llarg d’aquest any i principis de 2015 tres campanyes d’exploracions oftalmològiques gratuïtes a infants d’un esplai de L’Hospitalet de Llobregat (Barcelona), a requeriment de Càritas Catalunya. Aquesta organització, amb la qual va signar al 2013 un conveni per posar en marxa Operació Visió —projecte que ofereix tractament gratuït a persones

4 LA REVISTA IMO

sense recursos i amb greus problemes de visió—, ha traslladat a la Fundació IMO la necessitat de donar resposta a les necessitats de salut ocular de la població infantil en risc d’exclusió social, fent-se ressò, alhora, d’una petició que sorgeix de la Fundació Catalana de l’Esplai (Fundesplai), organització sense afany de lucre que treballa en l’educació de nens i joves i que pretén estrènyer vincles entre entitats de lleure i el Tercer Sector, promovent la inclusió social. Arran d’aquesta pesinó també l’actuació de les seves famílies, sobre les

tició, la Fundació IMO ha decidit ampliar el programa

quals, tot sovint, s’ha d’exercir una certa tasca de tute-

Operació Visió per incloure-hi controls oftalmològics a

la, una missió social que transcendeix la dimensió pu-

la infància desfavorida.

rament oftalmològica, però que també s’assumeix des

D’aquesta manera, Càritas Catalunya es fa càrrec del

de la Fundació IMO. En aquest sentit, la Dra. Ana Wert

cost de les ulleres que requereixin els infants revisats

opina que “un dels principals fruits de les campanyes

dins del projecte, mentre que l’IMO s’ocupa d’oferir gra-

amb infància desfavorida és que, en tornar sobre zones

tuïtament qualsevol tractament quirúrgic que pugui

en què ja hem actuat prèviament, anem guanyant la

derivar d’aquestes revisions, a més de posar els mit-

confiança d’algunes famílies que, d’entrada, es resistei-

jans humans i materials necessaris per dur a terme els

xen a sotmetre els seus fills a revisions i/o tractaments,

controls oftalmològics. Fundesplai, per la seva banda,

com és el cas de dos germans que aquest any hem po-

proporciona els locals on s’han de fer les exploracions

gut revisar i dels quals no vam obtenir consentiment

i difon el programa entre les famílies dels infants amb

dels pares per realitzar la dilatació de la pupil·la neces-

qui treballa, facilitant també tota la gestió adminis-

sària per a l’exploració, l’any passat”. “A més —afegeix

trativa perquè puguin acollir-se al programa el major

l’especialista—, el fet de tornar a escoles en què ja ens

nombre possible d'infants, per a la qual cosa sempre

coneixen, ens permet continuar treballant en la consci-

se’n requereix l’autorització expressa i per escrit dels

enciació d’algunes famílies, sobre la importància d’un

pares o tutors.

IMO | EN PORTADA

Operació Visió El programa de cirurgia solidària Operació Visió, impulsat per la Fundació IMO juntament amb l’IMO i Càritas Catalunya, és un ambiciós projecte de caràcter altruista que preveu donar resposta a casos extrems de persones amb serioses dificultats econòmiques i patologies oculars severes, com cataracta, glaucoma o malalties vitreoretinals.

D’aquesta manera, Operació Visió pretén cobrir les necessitats de salut ocular i integració social de les persones que, com s’ha detectat en les revisions gratuïtes a població de risc realitzades per la Fundació IMO, no poden recórrer a la sanitat privada i no sempre poden ser absorbides per la sanitat pública, de manera que i, per tant, de les seves possibilitats de revertir

5

una situació tan adversa com l’actual.

LA REVISTA IMO

pateixen una minva important de la seva visió

Per accedir al programa, només es requereix un informe social que acrediti la situació de dificultat econòmica del candidat, així com un informe oftalmològic que reflecteixi el problema ocular pel qual la persona demana ser atesa de franc. Aquest tràmit es pot realitzar via Càritas Catalunya o bé mitjançant la col·laboració de treballadors socials municipals. Per demanar l’ingrés en el projecte, els candidats poden contactar directament amb la Fundació IMO, trucant al telèfon 93 418 47 69, a través del correu electrònic info@fundacionimo.es, o bé contactar amb qualsevol de les diferents delegacions de Càritas Catalunya, les adreces i telèfons de les quals es poden sol·licitar trucant a la Fundació IMO o consultar en l'apartat Fundació IMO/ Operació Visió, del web de l’IMO (www.imo.es).

IMO | EN PORTADA

És clau fer un seguiment de la visió dels infants i també de l'actuació de les seves famílies per asssegurar que mantenen el tractament indicat

Programa pioner Aquest programa ja és el segon que lidera la Fundació IMO per millorar la salut ocular de la població infantil en risc d’exclusió, i se suma al que desenvolupa des de l’any passat, en col·laboració amb l'Obra Social "la Caixa", per promoure el diagnòstic precoç de patologies oculars infantils a les zones més desfavorides de l’àrea metropolitana de Barcelona. Durant el seu primer any de funcionament, 2013, aquest projecte va permetre detectar problemes de visió no diagnosticats en un 22 % dels 500 infants que van poder beneficiar-se de les revisions gratuïtes. Després de renovar conveni, aquest any ja s’han dut a terme dues actuacions. A la primera, que va tenir lloc els dies 28 i 29 d’abril a l’escola Cervantes del districte de Ciutat Vella de Barcelona, 18 dels 100 alumnes de P3 a 3r de primària revisats pels especialistes de

LA REVISTA IMO

6

l’IMO (18 %) van ser diagnosticats d’algun problema ocular. Com a resultat, es van prescriure 13 ulleres, que han estat muntades i lliurades gratuïtament, dues oclusions i un tractament mèdic per a un cas de leucoma. A més, es va considerar necessari fer revisions de control a 24 alumnes, que tindran lloc al mes de novembre, també a l’escola Cervantes, per veure com evolucionen les seves patologies i avaluar si necessiten canvis en la graduació o altres tractaments.

Seguiment d'infants i famílies L’experiència de tornar a un mateix centre per fer seguiment dels alumnes ja va tenir lloc a principis del mes de juny, quan la Fundació IMO va dur a terme la segona campanya del programa d’enguany amb l’Obra Social “la Caixa”, tornant a l’escola Josep Boada de Badalona, en què s’havien fet exploracions oculars l’any passat.

En aquesta ocasió, es van dur a terme revisions de seguiment a 76 alumnes, 39 dels quals (51 %) van requerir iniciar un tractament o bé modificar el que se’ls havia indicat feia uns mesos, principalment per canvis en la graduació, que en alguns casos responen a l’evolució normal de l’ull infantil, però que, en altres, es deuen a un escàs o nul seguiment del tractament indicat l’any passat per part de les famílies.

Entre els infants revisats novament i que van requerir

IMO | EN PORTADA

actuació en aquesta campanya, es van prescriure 23 ca-

fants a l’Institut per poder fer-los una revisió amb més

sos de canvi de graduació i consegüent canvi de lents; 13

profunditat, també sense cost. A més, a 56 dels infants

noves oclusions amb pegat, dos tractaments amb col·li-

visitats (47 % del total) se’ls va recomanar que es facin

ris i es va derivar un cas a l’IMO per realitzar una revisió

nous controls en un període de 6 mesos (39 casos) o

més en profunditat.

d’un any (17 casos), amb l’objectiu de seguir la seva evo-

Derivació des d'atenció primària

lució, davant la sospita de possible patologia o d’algun problema ja diagnosticat que requereix una observació periòdica. Aquestes exploracions de seguiment en gai-

Pel que fa a les noves visites, el 80 % de les quals va cor-

rebé la meitat dels infants seran assumides en les dues

respondre a infants derivats directament des de centres

pròximes campanyes del programa de cribratge d’Ope-

d’atenció primària de la zona, a més de la meitat (66 %

ració Visió, que tindran lloc aquesta tardor i a principis

dels 27 revisats) se’ls va detectar alguna patologia no

de l’any vinent.

diagnosticada. Tot i que la mostra de primeres revisions és petita en aquest cas (una trentena d’escolars), el percentatge de patologia oculta detectat és el més alt registrat fins ara dins del programa de salut ocular en la infància desafavorida de la Fundació IMO i l’Obra Social “la Caixa”.

7 LA REVISTA IMO

Aquest fet respon, en gran part, a la bona tasca duta a terme en atenció primària, des d’on han estat derivats a aquestes revisions la majoria dels infants. “El cribratge previ als CAP ha estat molt bo i ha demostrat la importància de la tasca dels pediatres i les infermeres de pediatria com a primera baula de la cadena de la salut ocular infantil”, segons la Dra. Ana Wert.

Dades similars Fora d’aquesta excepció, els percentatges mitjans de patologia oculta detectats per mitjà de les exploracions del programa de salut ocular en la infància desfavorida de l’àrea metropolitana de Barcelona impulsat per la Fundació IMO i l’Obra Social “la Caixa” són semblants als que s’han començat a obtenir amb les revisions dutes a terme amb la col·laboració de Càritas Catalunya i Fundasplai, inscrites en Operació Visió. Així, doncs, la primera de les tres campanyes previstes, que va tenir lloc els dies 21, 22 i 23 de maig al Club d’Esplai Pubilla Cases-Can Vidalet (L’Hospitalet de Llobregat), es va tancar amb el diagnòstic de patologia oculta al 18 % dels 115 infants revisats.

A partir d’aquests diagnòstics, els especialistes de l’IMO van prescriure 13 ulleres, que han estat graduades i lliurades de forma gratuïta, i van derivar tres in-

El cribratge previ als CAP de la zona, els quals ja s'han involucrat en les revisions amb "la Caixa" a Badalona, ha demostrat la importància de la tasca dels pediatres i les infermeres de pediatria com a primera baula de la prevenció

IMO | ACTUALITAT

ÒPTIQUES I ATENCIÓ PRIMÀRIA, PUNTS CLAU PER VETLLAR PER LA SALUT VISUAL INFANTIL

L’IMO promou la col·laboració entre oftalmòlegs, optometristes i personal sanitari mitjançant un curs per millorar el diagnòstic precoç dels problemes de visió en els infants LA REVISTA IMO

8

El "Curs per a la valoració del pacient pediàtric i/o es-

“es tracta d’un percentatge molt elevat i especialment

tràbic", organitzat pel Departament d'Oftalmologia Pe-

preocupant, ja que aquests nens estan en una etapa

diàtrica, Estrabisme i Neuroftalmologia i l’Àrea d’Op-

d’aprenentatge i una dificultat visual en els primers

tometria i Refracció de l’IMO, va congregar a l’Institut

anys de vida els pot afectar també en l’edat adulta”.

entorn de 160 professionals de la salut ocular, el passat

D’aquí deriva la importància de la detecció precoç, que

17 de maig. Oftalmòlegs, òptics optometristes i perso-

en molts casos passa per les òptiques i centres d’atenció

nal d’atenció primària van coincidir en la importància

primària, primer punt de contacte amb el pacient per la

d’impulsar la col·laboració multidisciplinària entre espe-

seva proximitat i facilitat d’accés.

cialistes per fomentar la detecció precoç dels problemes de visió amb més prevalença en els nens i, així, reduir l’elevat percentatge de patologia oculta en la infància.

Col·laboració entre especialistes per a un diagnòstic precoç

Segons dades de la Fundació IMO, obtingudes en les revisions dutes a terme en el Festival de la Infància de

Segons destaca la Dra. Ana Wert, també organitzado-

Barcelona i en centres escolars juntament amb l’Obra

ra del curs i especialista en oftalmologia pediàtrica de

Social “la Caixa”, un 16 % de la població pediàtrica té

l’IMO, “els col·lectius professionals que treballen en òpti-

problemes de visió no diagnosticats. Com alerta Elena

ques i centres d’atenció primària representen la primera

Núñez, optometrista de l'IMO i coordinadora del curs,

baula de la cadena de prevenció de la salut ocular in-

IMO | ACTUALITAT

LA REVISTA IMO

9

fantil, motiu pel qual és fonamental oferir-los formació

ballar braç a braç amb òptiques i centres d’atenció pri-

especialitzada perquè puguin realitzar un screening com-

mària per dur a terme un seguiment proper, no tan sols

plet i eficient, que permeti diagnosticar d’una manera

dels casos més simples sinó també d’aquells que impli-

precoç el major nombre possible de nens”.

quen més complexitat”. Sobretot, si tenim en compte

L’objectiu final és aconseguir que la població pediàtrica se sotmeti a revisions oculars periòdiques, tot i no presentar simptomatologia, per tal de reduir l’elevat percentatge de patologia oculta en la infància. Per tant,

que la visió està en evolució constant en l’etapa infantil.

Un procés en desenvolupament durant la infància

“conèixer i seguir protocols que, pas a pas, aporten la informació necessària per distingir allò normal d’allò

Com explica l’especialista en oftalmologia pediàtrica de

patològic a cada edat i saber quan derivar a l’oftalmòleg

l’IMO, “la visió d’un infant és un procés dinàmic, en forma-

i amb quin grau d’urgència, resulta clau per perdre la

ció durant la primera dècada de vida. En aquest període

por a tractar amb nens i fer una exploració correcta”,

sensible és quan el tractament resulta més senzill, ràpid i

afegeix la Dra. Wert.

efectiu, ja que si esperem més temps, les possibilitats te-

Només així és possible un abordatge integral del paci-

rapèutiques es redueixen o, fins i tot, pot ser massa tard”.

ent i, per això, els especialistes de l’IMO participants en

Per aquest motiu, el diagnòstic precoç és primordial

el curs van destacar que “és molt gratificant poder tre-

per millorar el pronòstic de moltes patologies i garantir

IMO | ACTUALITAT

Els especialistes busquen reduir el percentatge de patologia ocular infantil no diagnosticada, que, segons dades de la Fundació IMO, se situa entorn del 16 %

LA REVISTA IMO

10

una bona base de salut ocular, evitant problemes que

logia i altres passin desapercebudes, els especialistes

puguin esdevenir crònics i irreversibles, ja que la visió

recomanen, després d’una primera exploració en néixer

que no es guanyi en la seva etapa de desenvolupament

per descartar anomalies congènites, una revisió ocular

no podrà recuperar-se en l’edat adulta.

als tres anys (període clau en la formació de la visió) i, a

Un exemple clar és una de les malalties més típiques en la infància, l’ambliopia, que afecta un 4 % dels nens en edat escolar. També coneguda per “ull gandul”, “és una patologia que sol desenvolupar-se abans dels 6 anys i que només pot tractar-se fins als 7 o 8. Passada aques-

partir d’aquí, controls anuals fins als 10 anys i bianuals fins als 16.

Proves diagnòstiques, tractaments i genètica

ta edat, ja no podem fer-hi res i, per tant, la detecció precoç resulta imprescindible per tenir el major marge

Per tal de poder efectuar amb eficiència les exploraci-

d’actuació possible”, comenta Elena Núñez.

ons, el "Curs per a la valoració del pacient pediàtric i/o

No obstant això, l’optometrista assenyala que “l’am-

estràbic" va constar d’una primera part d’introducció a

bliopia molt sovint és passada per alt, ja que no presen-

l’anatomia i fisiopatologia del sistema ocular, destinada

ta símptomes: el pacient no refereix baixa visió perquè

a establir les bases teòriques de les proves que es duen

l’ull amb què hi veu bé compensa l’altre. En conseqüèn-

a terme en la consulta d’optometria i oftalmologia pe-

cia, el nen no presenta problemes binocularment i no es

diàtrica, com són el cover test i la motilitat extrínseca, la

queixa, ni els pares noten que s’acosti més del normal,

pantalla de Hess Lancaster o els tests de Bielschowsky

per exemple”. Així, doncs, per evitar que aquesta pato-

i de Maddox.

IMO | ACTUALITAT

LA REVISTA IMO

11

Aquestes proves són imprescindibles per emetre un

el programa va aconseguir complir l’objectiu primordial

diagnòstic correcte de les malalties oftalmològiques

de la trobada: "proporcionar les eines i els coneixements

amb més prevalença durant la infància —estrabisme i

necessaris per a la detecció precoç de problemes de vi-

ambliopia—, en les quals es va aprofundir en el segon

sió en la infància, promovent la col·laboració entre els

grup de ponències. Així mateix, es van abordar altres

diferents professionals que atenen el pacient pediàtric

patologies menys freqüents en els infants però igual-

i/o estràbic, el qual es veurà afavorit per un abordatge

ment importants, com la cataracta congènita, la ptosi

integral i multidisciplinari”.

infantil o les distròfies de retina.

Finalment, el darrer bloc es va destinar al tractament dels defectes òptics infantils mitjançant correcció òptica amb ulleres o lents de contacte, i també es van presentar les ajudes en baixa visió per a infants. El curs va concloure amb una xerrada de la Dra. Esther Pomares, genetista de l’IMO, sobre la genètica de les patologies oculars, un tema en auge i d’especial interès a causa de la importància de conèixer els antecedents familiars que poden predisposar una persona a patir determinades malalties i transmetre-les als seus descendents.

Com a conclusió, les coordinadores del curs creuen que

IMO | ACTUALITAT

FORMACIÓ 360˚ PER COMPARTIR ELS CONEIXEMENTS I L’EXPERIÈNCIA DE L’IMO AMB OFTALMÒLEGS D’ALTRES PAÏSOS El projecte de formació de la Fundació IMO amb Novartis mitjançant cursos d’immersió, es consolida amb la cinquena preceptorship, que va tenir lloc al juny

LA REVISTA IMO

12

Una vintena d’oftalmòlegs argentins van assistir el pas-

presentació de casos clínics d’interès per a tots els es-

sat mes de juny a la cinquena preceptorship organitzada

tudiants, que posteriorment es divideixen en dos sub-

per Novartis amb la Fundació IMO. “L’objectiu de la pre-

grups per interactuar d’una manera més fluïda amb el

ceptorship és oferir formació teòrica i pràctica intensa a

personal de l’IMO en el seu recorregut per la zona de

la vintena d’alumnes que vénen a l’IMO durant un parell

quiròfan i de consultes.

de dies, perquè puguin fer una immersió global en la

Al quiròfan, tenen l’oportunitat de seguir de prop les

pràctica diària del centre i, així, adquirir coneixement

intervencions realitzades pels especialistes de l’IMO, i

sobre com funciona la nostra realitat professional”, ex-

de posar en pràctica allò que han après al taller de Wet

plica Raquel Ramos, optometrista de l’IMO i coordina-

Lab (cirurgia experimental). A l’àrea de consultes, a més

dora d’aquest curs d’immersió.

de presenciar la tasca dels oftalmòlegs en les seves visi-

Com afegeix Laura González, també membre de l'Àrea

tes amb els pacients, també són partícips de les passa-

d'Optometria de l’IMO i coordinadora de la preceptorship,

des d’optometria, les proves complementàries en l'Àrea

“la nostra prioritat és compartir els coneixements i l’ex-

de Fotografia Oftalmològica i, com a novetat d’enguany,

periència de l’IMO com a centre de referència internaci-

de la recerca genètica realitzada al laboratori de biolo-

onal, per acostar altres professionals a la nostra manera

gia molecular.

d’entendre l’oftalmologia. En aquest sentit, no només

Aquest programa d’immersió a 360˚ permet oferir una

parlem d’oferir una atenció mèdica de qualitat al paci-

perspectiva completa de la dinàmica del centre, alhora

ent, sinó també de dur a terme una bona gestió i d’ad-

que dóna resposta a les preferències i necessitats par-

quirir un compromís ferm amb la formació i la recerca”.

ticulars dels oftalmòlegs visitants. Segons destaquen

Amb aquest propòsit, l’estada dels alumnes involu-

les dues coordinadores del curs, “el gran valor de la

cra tots els departaments de l’Institut: la jornada de

preceptorship és la seva flexibilitat per adaptar-nos a les

preceptorship comença a primera hora del matí, amb la

motivacions del grup, adequant els continguts als seus

IMO | ACTUALITAT

interessos perquè l’experiència a l’IMO resulti el més profitosa possible”.

Aquest tracte personalitzat i directe és un dels aspectes més valorats pels alumnes, com expressa Paula Naves, una de les oftalmòlogues argentines que ha participat en la preceptorship: “La interacció amb tots els professionals de l’IMO ha estat molt enriquidora, ja que ens ha proporcionat conceptes i visions de més espectre, de gran utilitat per a la nostra pràctica professional.

Encara que ja vaig venir a l’IMO fa sis anys i recordo la meva estada al centre d’una manera molt positiva, considero que el trasllat a la nova seu de l’Institut ha comportat un gran pas endavant a l’hora de promoure la relació i el traspàs de coneixements entre especialistes.”

LA REVISTA IMO

13

IMO | ACTUALITAT

LA DRA. CAROLINA M. PALLÁS REP EL PRIMER PREMI DEL XIII FESTIVAL NACIONAL DE VIDEOFTALMOLOGIA

El seu vídeo “Tot perdent la por a la Trabeculectomia. Sutures alliberables”, considerat el millor en la secció de glaucoma, va obtenir el

LA REVISTA IMO

14

màxim reconeixement del Festival

L’oftalmòloga de l’IMO Carolina M. Pallàs va ser guardo-

vídeo consisteix a usar unes noves sutures alliberables

nada el passat 30 de maig al XIII Festival Nacional de

en comptes de les clàssiques sutures fixes, que fan de

Videoftalmologia de Lleida, amb el Premi al Millor Vídeo

la trabeculectomia una tècnica molt més segura, més

a la Categoria de Glaucoma, àrea en la qual és especi-

eficaç i amb resultats tensionals més bons i més previ-

alista. El vídeo que li va valer el premi, titulat “Tot per-

sibles, explica l’especialista. Segons la Dra. Pallás, “els

dent la por a la trabeculectomia. Sutures alliberables”,

dos grans avantatges de la trabeculectomia davant d’al-

també va ser guardonat amb el Primer Premi al Millor

tres cirurgies per al glaucoma són que es pot fer tant

Vídeo del Festival.

en glaucomes d’angle obert com en glaucomes d’angle

La presentació acurada i detallada d’aquest vídeo va

tancat, i que el descens tensional aconseguit és més

obtenir el màxim reconeixement d’un jurat especialitzat

gran amb aquesta tècnica quirúrgica que amb qualsevol

i del gairebé centenar d’assistents al festival. La peça, re-

altra”. La tècnica exposada al vídeo guanyador posa de

alitzada per l’especialista de l’IMO en col·laboració amb

manifest el gran avenç experimentat en la cirurgia del

l’Àrea d'Audiovisuals de l'Institut, mostra pas a pas la

glaucoma en els últims anys.

tècnica quirúrgica de la trabeculectomia, considerada

Precisament, la innovació és un dels aspectes més va-

la cirurgia filtrant més clàssica del glaucoma, però amb

lorats de la XIII Festival Nacional de Videoftalmologia

una variant modificada, proposada per l’escola britàni-

de Lleida, considerat una cita oftalmològica pionera no

ca del Moorfields Eye Hospital de Londres, en el Servei de

sols pel contingut de les propostes, sinó també per la

Glaucoma del qual la Dra. Pallás va treballar durant els

seva forma didàctica: cada autor comenta el seu vídeo

anys 2012 i 2013. La variant de la tècnica presentada en el

mentre aquest és projectat per, més tard, respondre les

IMO | ACTUALITAT

preguntes dels assistents al festival i atendre les opini-

Josep Lluís Güell, del Departament de Còrnia i Cirurgia

ons i suggeriments de l’audiència. És així com es facili-

Refractiva, van fer el mateix amb el seu vídeo “SMILE per

ta l’intercanvi de coneixements, combinant la formació

a la correcció de la miopia” i es van unir a la Dra. Felici-

oftalmològica continuada amb les múltiples possibili-

dad Manero, també especialista en còrnia de l’IMO, per

tats divulgatives que actualment ofereixen els mitjans

mostrar “La cataracta tecnològica”.

audiovisuals.

La cinquantena de vídeos que es van presentar va de-

Iniciatives com aquest festival representen una via in-

mostrar la bona acollida d’aquest festival organitzat per

teressant per promoure l’excel·lència mèdica i l’especia-

l’Institut Lleida d’Oftalmologia (ILO), en col·laboració

lització contínua dels professionals implicats, un repte

amb el grup Innova Ocular i la Fundació Ferreruela Sant

al qual, a més de la Dra. Pallás, també es van unir altres

Feliu, consolidant-se, en la seva tretzena edició, com un

especialistes de l’IMO. Així, els doctors Josep Visa, Ana

referent científic en l’àmbit nacional de l'oftalmologia.

Wert i Elena Jurado, del Departament d’Oftalmologia Pediàtrica de l'Institut, van presentar el vídeo “Recuperació del múscul perdut”, i els doctors Daniel Elies i

LA REVISTA IMO

15

Sant Gervasi de Cassoles, 26 08022 Barcelona Tel. 93 253 17 40 | Fax 93 253 17 41 www.hotelsantgervasi.com stgervasi.booking@hoteles-silken.com

La proximidad de este hotel a la clínica IMO es lo que hace de él un lugar ideal para alojarse.

Cuenta con 63 agradables habitaciones con mucha luz natural y servicios como restaurante, internet gratuito, agua gratuita de bienvenida y room service que harán su estancia más confortable.

Hacemos de la atención al cliente nuestra forma de trabajar.

Identifíquese como paciente de la clínica IMO y recibirá descuentos y atenciones especiales.

www.hoteles-silken.com Copyright 2010 Hoteles Silken

IMO | ACTUALITAT

L’IMO OFEREIX DE MANERA PIONERA DIAGNÒSTIC I CONSELL GENÈTIC DE MÉS D’UNA TRENTENA DE PATOLOGIES OFTALMOLÒGIQUES HEREDITÀRIES Des de la posada en marxa del laboratori de biologia molecular de l’Institut, al 2013, ja s’han ofert 150 diagnòstics genètics i s’han analitzat un miler de mostres de pacients i familiars

LA REVISTA IMO

16

El Departament de Genètica de l’IMO proporciona, de

Patró d'herència

manera pionera a Espanya, un servei de diagnòstic genètic d’una trentena de patologies oftalmològiques

El diagnòstic genètic permet oferir consell genètic fa-

hereditàries, que permet determinar les seves causes

miliar, en identificar el patró d’herència de la malaltia i

moleculars a partir d'una mostra de sang del pacient i

indicar la probabilitat de transmetre-la, alertant també

els seus familiars, d’on s’extreu i purifica l’ADN. Sota la

a pacients asimptomàtics i membres de famílies afecta-

coordinació de la Dra. Esther Pomares, aquest servei,

des que, molt probablement, desenvoluparan la patolo-

la posada en marxa del qual coincideix amb la inaugu-

gia en el futur. A més de resultar bàsic per a la preven-

ració del laboratori de biologia molecular de l’IMO, a

ció, “també és clau per confirmar el diagnòstic clínic de

principis del 2013, ja ha ofert diagnòstic genètic a 150

la patologia, cosa que fa possible predir la seva evolució

pacients i ha analitzat entorn d’un miler de mostres de

(prognosi) i guiar la selecció de possibles tractaments

pacients i familiars.

terapèutics”, explica la Dra. Pomares. Però a més, un

IMO | ACTUALITAT

Què és el diagnòstic genètic?

A partir d’una mostra de sang del pacient amb una malaltia oftalmològica hereditària i dels seus familiars, es fa una anàlisi genètica amb l’objectiu d’identificar les causes moleculars de la patologia (on radica l’alteració genètica que des-

altre aspecte fonamental del diagnòstic genètic és que estableix les bases per a l’aplicació precoç i eficaç de futures teràpies gèniques, actualment en fase avançada d’estudi i que, en la pròxima dècada, permetran tractar patologies per a les quals avui no hi ha cura.

Aquest aspecte és especialment rellevant en les distròfies retinals, un grup heterogeni de malalties hereditàries que provoquen una alteració anatòmica de la retina i condueixen a una pèrdua severa de visió: presenten quadres clínics similars que dificulten donar un nom concret a la patologia. Tal com comenta Esther Pomares, “l’anàlisi genètica en aquests casos és crucial, ja que es tracta de l’única eina que, a dia d’avui, ens pot garantir un diagnòstic fiable i definitiu”.

Gens no identificats

Fases del diagnòstic genètic 1 En primer lloc, es necessita el diagnòstic clínic de l’oftalmòleg.

2 Tot seguit, prèvia cita, es fa una visita amb el genetista, en què es repassa la història clínica familiar i s’elabora l’arbre genealògic de la família.

3 Amb tota aquesta informació, s’infereix el patró d’herència de la patologia, que determinarà els gens que s’han d’analitzar.

4 Posteriorment, s’efectua l’extracció de l’ADN genòmic, a partir d’una mostra de sang del pacient i els seus familiars. L’extracció de sang es pot fer a l’Institut mateix o bé es pot fer servir un servei de missatgeria perquè la mostra arribi en un termini de 24 h després de l’extracció (cal consultar amb l’IMO les condicions amb què s’ha de fer aquesta tramesa de sang).

No obstant això, hi ha una gran variabilitat pel que fa a les causes moleculars de les distròfies de retina: “fins ara s’han definit gairebé 200 gens responsables d’aquestes patologies, molts dels quals associats a més d’una distròfia, i tot i això, s’estima que el 30-40 % dels casos actuals tenen l’origen en gens encara no identificats”, afegeix la genetista de l’Institut, que opina que aquest camp és molt ampli i interessant per centrar una gran part de la investigació bàsica oftalmològica en els anys pròxims.

5 Al laboratori, havent purificat l’ADN, es fa una seqüenciació directa dels gens d’interès (els descrits com a responsables de certa malaltia familiar) per identificar-hi la mutació o alteració patogènica. Aquest procés pot durar entre 3 i 6 mesos.

6 Finalment, es lliura l’informe al pacient i se li ofereix consell genètic, tant a ell com als seus familiars.

17 LA REVISTA IMO

encadena la malaltia).

IMO | ACTUALITAT

Patologies oculars genètiques Malalties genètiques: estan causades per l’alteració d’un o diversos gens; són hereditàries i es transmeten dins d’una mateixa família. La transmissió de la patologia dins la família pot seguir diferents patrons d’herència.

L'IMO ofereix diagnòstic i consell genètic de les següents patologies:

Per a què serveix el diagnòstic genètic?

LA REVISTA IMO

18

1 Per donar suport i confirmar el diagnòstic clínic, ja que algunes alteracions de la visió, en presentar-se amb símptomes solapats, resulten molt difícils de diagnosticar.

2 Per determinar el pronòstic de la malaltia (saber com evolucionarà), fet que incideix directament en les expectatives del pacient i en el seu tractament, alhora que evita confusions i teràpies inadequades.

3 Per oferir consell genètic a la família, identificant el patró d’herència de la patologia i indicant la probabilitat de transmetre-la.

4 Per alertar els familiars portadors que encara no han desenvolupat la malaltia, però que molt probablement la podran patir en el futur.

5 Per preparar els candidats a teràpies gèniques, que actualment estan en fase avançada d’estudi i que, en la pròxima dècada, permetran tractar patologies que a dia d’avui no tenen cura.

6 Per obtenir més coneixement de la malaltia, identificant nous gens responsables de diferents patologies, així com factors de risc no associats fins a la data.

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

Acromatòpsia Albinisme ocular Albinisme oculocutani Amaurosi congènita de Leber Anirídia Atròfia òptica autosòmica dominant Bestrofinopatia autosòmica recessiva Blefarofimosi Coroiderèmia Distròfia de cons Distròfia de cons i bastons Distròfia de Sorsby Distròfia endotelial de Fuchs Distròfia endotelial hereditària congènita DMAE (degeneració macular associada a l’edat) Glaucoma congènit Glaucoma juvenil Glaucoma primari d’angle obert (familiar) Malaltia de Best Malaltia de Norrie Malaltia de Stargardt Nanoftàlmia Retinoblastoma Retinosi pigmentària Retinòsquisi Síndrome d’Usher Síndrome de Bardet-Biedl Síndrome de Rothmund-Thomson Síndrome de Stickler Síndrome de Wagner Vitreoretinopatia exudativa familiar

Per concretar hora de visita amb el Departament de Genètica o bé per sol·licitar més informació sobre aquest servei, podeu posar-vos en contacte amb informacion@imo.es, trucar per telèfon o preguntar a la recepció de l’IMO.

TRENDS IN GLAUCOMA Surgical & Medical Meeting Barcelona, 14-15 Novembre 2014

LA REVISTA IMO

19

Organitza: Departament de Glaucoma IMO Programa i inscripcions a www.imo.es/glaucoma2014

IMO | ACTUALITAT

ABORDAR ELS PROBLEMES ESTÈTICS I SIGNES DE L'EDAT, TOT PROTEGINT LA SALUT OCULAR L’estètica oculofacial La part mitjana i superior de la cara, en la qual es

talmòleg especialitzat. Per això, l’IMO disposa d’un

concentren una gran part dels problemes estètics i

Departament d’Estètica Oculofacial, que ofereix estu-

signes d’envelliment —com ara les bosses i les ulleres,

dis i tractaments quirúrgics i no quirúrgics de qual-

les arrugues perioculars, la flacciditat palpebral i el

sevol problema estètic o d’envelliment que afecti la

descens de les celles—, és extremadament delicada

part mitjana i superior de la cara, que inclouen sem-

per la proximitat dels òrgans oculars. Aquest fet fa

pre totes les garanties mèdiques i oftalmològiques.

imprescindible que la zona sigui tractada per un of-

Problemes estètics i signes de l’edat Excés de greix Angle ocular exterior caigut

Arrugues

LA REVISTA IMO

20

Tipus de cirurgia

1

Tipus de cirurgia

2

També es poden aplicar tractaments no quirúrgics • Bosses • Ulleres

Potes de gall

• Arrugues perioculars i de la part mitjana de la cara

Bosses

Parpelles baixes

Ulleres

• Ulls cansats i flacciditat periocular

3 Pòmuls enfonsats

• Excés de greix a les parpelles

CAUSES

Per què apareixen els problemes estètics?

• Envelliment • Factors genètics • Traumatismes • Repetició de ganyotes d’expressió • Manca de cura de la pell (excés de sol, deshidratació, mala alimentació, etcètera) • Malalties oculars o sistèmiques que afecten la morfologia ocular o periocular • Paràlisi

Tipus de cirurgia

IMO | ACTUALITAT

Tractaments NO quirúrgics Injeccions de fillers o

Injeccions de toxina botulínica

Tractaments per a la pell

substàncies de farciment

(botox)

(Resurfacing amb làser i peeling)

(àcid hialurònic, àcid polilàctic o

Corregeixen arrugues dinàmiques

Regeneració i renovació completa

PLA, greix)

o d’expressió

de la pell

Allisen els plecs subcutanis

S’apliquen a l’entrecella i en les

Eliminació d’arrugues facials,

i estimulen la producció de

"potes de gall"

entre les quals hi ha les potes de

col·lagen

Relaxen temporalment els

gall que flanquegen la comissura

Resultats: Immediats

músculs facials, prevenen

externa dels ulls

Durada: De 8 a 18 mesos

arrugues i suavitzen les existents

Unifiquen la pigmentació de la

Resultats: D’una a dues setmanes

pell i eliminen taques

Durada: Entre 4 i 6 mesos

Resultats: A les 2 o 3 setmanes Durada: Pot durar diversos anys, però depèn de l’edat i de les cures de cada pacient

1

Cirurgia estètica palpebral (blefaroplàstia)

2

Cantoplàstia Cirurgia per elevar la part

3

Lifting mitjà facial trans-

21

conjuntival

LA REVISTA IMO

Tractaments quirúrgics i cirurgies de petita incisió

Relacionat amb: Bosses,

exterior de la parpella

Relacionat amb: Parpella

ulleres, excés de greix a les

Relacionat amb: Parpelles

inferior massa baixa i pò-

parpelles, ulls cansats i flac-

superiors caigudes per la

muls enfonsats

ciditat periocular

part exterior de l’ull (aspecte d’ull trist)

La cirurgia més comuna:

La cirurgia més sofisticada:

La blefaroplàstia

El lifting transconjuntival

Abans de la cirurgia

Incisió del làser

Després de la cirurgia

Incisió en la conjuntiva

Empelt en la parpella

És la cirurgia estètica facial més comuna, juntament amb la rinoplàstia. Es pot fer tant en la parpella superior com en l’inferior.

Allibera i elimina l’excés de pell i tensa el múscul orbicular.

També extreu el greix sobrant, si cal, i elimina les bosses palpebrals.

Si es fa amb làser, la tècnica:

S’aixeca el pòmul i es fixa amb un ancoratge al vorell ossi de l’òrbita a través de la part interior de la parpella inferior (conjuntiva), cosa que evita cicatrius i marques cutànies.

Per corregir la retracció de la parpella inferior, es col·loca un empelt de teixit provinent de la mucosa del paladar del pacient mateix.

• És ràpida i evita talls visibles.

• Redueix la inflamació.

• Deixa menys hematoma.

• Té una recuperació ràpida.

IMO | ACTUALITAT

ESPECIALISTES EUROPEUS DEBATEN A L’IMO SOBRE UNA NOVA PLATAFORMA QUE APLICA LA INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL A LA CIRURGIA DE CATARACTA La reunió, organitzada per Alcon el passat mes de maig, va incloure cirurgia de cataracta en directe amb la nova plataforma quirúrgica, que permet una individualització més gran i més precisió en aquest tipus d’operacions

LA REVISTA IMO

22

Cirurgia de la cataracta La cirurgia de cataracta és una de les intervencions quirúrgiques més comunes, amb pràcticament 22 milions d’operacions a l’any a tot el món. El nombre d’intervencions de cataracta creix ràpidament gràcies als canvis demogràfics i l’accés cada cop més estès a l’atenció mèL’IMO va acollir, els dies 9 i 10 de maig, una reunió profes-

dica. A més, els estàndards assistencials per a la cirurgia

sional a la qual van acudir 150 dels millors especialistes en

de cataracta avancen a tot el món, la qual cosa genera

cataracta d’Europa, convocats per la companyia de produc-

molta més demanda d’equips sofisticats. El procediment

tes per a la cura ocular, Alcon. L’objectiu de la trobada va

quirúrgic més comú i àmpliament aplicat per eliminar

ser debatre sobre la seva nova plataforma Cataract Refrac-

la cataracta és la facoemulsificació (faco), que consis-

tive Suite, un equip quirúrgic que proposa l’aplicació de la

teix a practicar una petita incisió a l’ull, seguida de la

intel·ligència artificial per a una programació més indivi‑

inserció d’una sonda minúscula en què s’utilitza energia

dualitzada i una execució més precisa de la cirurgia de

d’ultrasons faco (USP, en les sigles en anglès) per ajudar

la cataracta. Alcon va organitzar aquest esdeveniment a

a fragmentar i eliminar la cataracta de l’ull. Finalment,

l’IMO per ser un dels centres més avançats d’Europa en ci-

s’implanta una lent intraocular que substitueix la lent

rurgia oftalmològica i un dels pioners en disposar d’aques-

natural de l’ull (cristal·lí).

ta nova plataforma.

IMO | ACTUALITAT

Més individualització i més precisió El nou equipament que va centrar la reunió en l’IMO consta de tres instruments d’alta tecnologia que es fan servir en la cirurgia de la cataracta –un facoemulsificador, un làser de femtosegon i un microscopi oftàlmic– que, al mateix temps, poden connectar-se amb un equip capaç de proposar al cirurgià un pla quirúrgic especial per a cada pacient, gràcies a la fusió i optimització de dades que realitza a partir de les proves preoperatòries, de les mesures oculars del pacient, de les de la lent a implantar, etc. Aquest processador permet una individualització més bona i una precisió superior de la cirurgia de la cataracta.

Per debatre sobre el funcionament d’aquesta nova aportació a la facoemulsificació, sis oftalmòlegs encapçalats pels doctors Josep Lluís Güell i Daniel Elies, del Departament de Còrnia i Cirurgia Refractiva de l’IMO, van mostrar als seus col·legues sis operacions, que es van poder seguir en directe des de l'auditori de l’Institut, així com des del Palau de Congressos de París, on se celebrava el 120 Congrés de la Societat Francesa d’Oftalmologia. D’aquesta manera, els especialistes en cataracta d’aquell país que no es van poder desplaçar a Barcelona pel fet que ambdós esdeveniments coincidien, van tenir l’oportunitat de participar també en el debat. A més, les cirurgies es van oferir en directe i en obert pel sistema de lifestream (o fil social), de manera que es va permetre accedir als quiròfans de l’IMO a qualsevol internauta interessat a conèixer les últimes novetats en el camp.

23 LA REVISTA IMO

Las sis intervencions que es van dur a terme amb la Cataract Refractive Suite van ser seguides des de l’auditori per 150 especialistes i es van oferir en obert amb el sistema livestream

IMO | ACTUALITAT

ALUMNES D’ESASO ES FORMEN EN CATARACTA I CIRURGIA REFRACTIVA A L’IMO

LA REVISTA IMO

24

L’escola superior europea i l’Institut mantenen una vinculació estreta i promouen conjuntament l’excel·lència en la formació subespecialitzada d’oftalmòlegs

L’IMO va acollir al mes de maig passat el mòdul de Ca-

per cirurgians reconeguts en l’àmbit internacional, una

taracta i Cirurgia Refractiva d’ESASO (European School for

acurada selecció d’alumnes a càrrec d’un comitè d’ex-

Advanced Studies in Ophthalmology), escola europea d’alta

perts de diversos països, una aposta per les tecnologies

formació destinada a oferir estudis de postgrau a joves

més avançades i una col·laboració estreta amb institu-

oftalmòlegs que busquen un perfeccionament en les di-

cions oftalmològiques de referència.

ferents subespecialitats oftalmològiques.

Tots aquests aspectes van confluir en el mòdul de Ci-

Com explica el Dr. Giuseppe Guarnaccia, el seu fun-

rurgia Refractiva i Cataracta que va tenir lloc a l’IMO

dador, al costat del Dr. Corcóstegui, i president actual,

sota la coordinació del Dr. Josep Lluís Güell, i que va

“ESASO neix el 2009 com el primer centre en el món

oferir com a novetat principal la combinació simultània

d’aquestes característiques”, amb un model d’ensenya-

de Wet Lab i Live Surgery. D’aquesta manera, “els alumnes

ment que combina teoria i pràctica per compartir know

van poder aplicar en la cirurgia experimental les tècni-

how i fomentar l’intercanvi de coneixements i habilitats

ques vistes i apreses en les intervencions de cataracta

adquirides. Amb aquest objectiu, ESASO estructura el

dutes a terme des dels quiròfans de l’IMO per la Dra.

seu programa en un conjunt de mòduls (cursos d’una

Isabel Nieto, el Dr. Ramon Medel i el mateix doctor

setmana de durada) que pretenen donar cobertura a les

Güell, les quals van poder seguir en directe”, explica el

diferents subespecialitats oftalmològiques des de qua-

Dr. Guarnaccia.

tre pilars fonamentals: una faculty (professorat) formada

Aquesta experiència va gaudir d’una gran acollida

IMO | ACTUALITAT

LA REVISTA IMO

25

entre els alumnes i va ser valorada d’una manera molt

de l’Aràbia Saudita, el Marroc, Algèria, Rússia i Hongria,

positiva pel director d’ESASO, que destaca que va ser

entre altres països. Per a Giuseppe Guarnaccia, “la inter-

possible “gràcies a la complicitat de l’IMO, on trobem

nacionalitat és un dels grans valors afegits que inten-

la tecnologia, l’estructura i la disposició necessàries

tem fomentar des d’ESASO”.

per a introduir aquesta novetat, que esperem poder tornar a repetir”.

Per a això, aquesta escola amb seu a Lugano (Suïssa), va obrir al 2010 un altre campus a Singapur, per tal d’es-

En aquest sentit, un dels principals actius d’ESASO

tendre la seva tasca al continent asiàtic. A més de l’acti-

és la recerca de sinergies que permetin avançar cap a

vitat en aquests dos emplaçaments, ESASO procura di-

l’oftalmologia d’excel·lència, i estrènyer vincles entre

versificar els seus mòduls formatius en diferents països,

especialistes per difondre pràctiques oftalmològiques

com ara Malta, on tradicionalment es porta a terme el

òptimes a escala global, també en aquells països emer-

mòdul de Cirurgia Oculoplàstica, coordinat pel Dr. Me-

gents o en vies de desenvolupament on no sempre hi ha

del; o Turquia, Dubai o, recentment, Barcelona, ​​a l’IMO.

oportunitats de rebre formació avançada.

Aquí radica la voluntat d’ESASO de comptar amb docents i estudiants de tot el món, com es va posar de manifest en el mòdul de Cataracta i Cirurgia Refractiva, al qual van assistir una vintena d’alumnes procedents

IMO | ACTUALITAT

ALUMNES XINESOS RESIDENTS A BARCELONA ACOMIADEN EL CURS ESCOLAR AMB REVISIONS OCULARS I UN VIATGE LÚDIC PER “L’ULL DE L’IMO”, ENTRE ALTRES ACTIVITATS L’IMO va ser present a la Festa de Final de Curs de l’Institut de Cultura Xinesa de Barcelona, que va tenir lloc el passat 28 de juny al CEIP Pere Vila. Al llarg del dia, un equip d’optometria de l’IMO va efectuar proves d’agudesa visual als infants que van participar en la festa, que també van aprendre, mitjançant el joc, el funcionament de la visió amb el seu pas per un circuit lúdic que emula un ull gegant i que cada any forma part de l’oferta del Festival de la Infància de Barcelona.

D’aquesta manera, pares i fills van prendre consciència de la importància dels controls oftalmològics periòdics en la infància, seguint així amb la línia de prevenció de la salut ocular infantil, promoguda especialment des de la Fundació IMO.

LA REVISTA IMO

26

A més de l’activitat de l’IMO, la Festa de Final de Curs de l’Institut de Cultura Xinesa també va incloure demostracions de cal·ligrafia i pintura xinesa a les aules, així com un Festival de Talents, que va constar d’una cinquantena d’actuacions musicals i artístiques i va ser presidit per la vicecònsul de la Xina a Barcelona, Ou Jianhong.

IMO | ACTUALITAT

L’IMO, PRESENT A LA FESTA DEL SOCI DEL REIAL CLUB DE TENNIS BARCELONA

Seguint amb la voluntat de promoure la cura de la salut ocular entre els aficionats a l’esport, l’IMO va tornar al Reial Club de Tennis Barcelona (RCTB), on l’any passat va estar present com a patrocinador del Trofeu Comte de Godó.

Aquest cop, ho va fer participant en la Festa del Soci del club, celebrada el 19 de juny, per tal de donar a conèixer entre els més de 450 membres del RCTB que van acudir a l’esdeveniment els serveis oftalmològics l’Institut.

Des del seu ferm compromís amb la visió, l’IMO també va lliurar als assistents fullets informatius sobre algunes de les patologies oculars més comunes (glaucoma, cataracta, miopia, presbícia i DMAE, entre altres), així com de la guia “Visió de joc”, que recull les principals en la pràctica esportiva. En representació de l’IMO, van acudir a l’acte els doctors Rafael Navarro i Carlos Mateo, especialistes en retina, i Elena Arrondo, especialista en glaucoma, que van lliurar una targeta per a una revisió familiar a la guanyadora del sorteig amb el qual va concloure el sopar.

27 LA REVISTA IMO

habilitats visuals i consells que convé tenir en compte

IMO | ACTUALITAT

TRAUMATISMES OCULARS, UNA DE LES PRINCIPALS URGÈNCIES OFTALMOLÒGIQUES Què cal fer?

Els traumatismes oculars són un dels principals

Com explica el retinòleg de l’IMO, “el primer que cal va-

motius de visita a la consulta d’urgències

lorar en cas de lesió és si es tracta d’un traumatisme

oftalmològiques, on és recomanable acudir de

contús, quan un objecte sense arestes agudes incideix

seguida perquè un professional especialitzat

sobre l’ull i el desplaça, produint una ona de xoc sobre el

diagnostiqui el grau de severitat de la lesió i

líquid que aquest conté, o obert, quan un material pun-

prescrigui el tractament més indicat, evitant

xegut perfora el globus ocular i provoca la sortida no

complicacions i, en alguns casos, pèrdua de visió.

només d’aquest líquid sinó, fins i tot, d’altres estructu-

L’IMO disposa d’un Servei d’Urgències que ofereix

res, com l’iris o la retina“. En el primer cas, s’ha de tancar

atenció oftalmològica immediata les 24 hores,

l’ull i anar immediatament a l’oftalmòleg, mentre que

els 365 dies de l’any.

en el segon, de més urgència, cal fer primer un embenat una mica compressiu per, tot seguit, visitar el metge, també amb la màxima celeritat.

LA REVISTA IMO

28

Segons el Dr. Josep Garcia-Arumí, especialista en retina de l’IMO, “les lesions més freqüents que trobem al Servei d’Urgències són les provocades per accidents laborals, com les que tenen lloc quan salta el resquill d’un clau a l’ull després de donar un cop amb el martell”. També són habituals els accidents esportius a causa de cops de pilota, sobretot entre els més joves, o els accidents domèstics, relacionats amb activitats com el bricolatge.

Pel que fa als accidents de trànsit, “abans es donaven més lesions per culpa de l’impacte amb els vidres del cotxe però, avui dia, el que més danys sol produir és l’explosió del coixí de seguretat a l’altura de la cara”.

IMO | ACTUALITAT

Pèrdua de visió, dolor, inflamació i envermelliment Material pirotècnic, un risc típicament estival

A més d’acudir a Urgències en cas de trauma-

En aquesta època de l’any, de revetlles i festes estiuen-

visitar l’oftalmòleg sense tardança és si s’experi-

ques, també són habituals els traumatismes produïts

menta una pèrdua brusca de visió, que pot ser

per un ús inadequat del material pirotècnic, la majoria

deguda a un despreniment de retina, d’urgència

dels quals es podrien evitar adoptant mesures preven-

important en cas que afecti la màcula (la zona

tives i coneixent com actuar en cas d’accident, com va

central de la retina) o de menor emergència en

recordar la Fundació IMO amb la campanya divulgativa

cas de ser crònic, segons determini l’oftalmòleg.

“A la revetlla, cal tenir ull!”, impulsada el mes de juny

La visió de mosques volants, flaixos i centelleigs

passat, coincidint amb la revetlla de Sant Joan. Entre els

etc. també ha de posar-nos en alerta, ja que sol

principals consells de la campanya, destaca el de “no fa-

ser símptoma d’un despreniment de vitri, que

bricar petards casolans i comprar el material pirotècnic

pot ser precursor d’un despreniment de retina.

en centres autoritzats, tot posant una atenció especi-

Altres patologies que provoquen pèrdua de visió

al a infants i adolescents tant pel que fa a l’adquisició

són l’hemorràgia vítria (molt sovint relacionada

de productes com al maneig posterior”, tal com recor-

amb la retinopatia diabètica), les oclusions vas-

da el Dr. Daniel Elies, especialista en còrnia i cirurgia

culars i altres processos retinals. Quan aquesta

29

refractiva de l’IMO. En aquest sentit, és important no

pèrdua està relacionada amb un postoperatori,

llançar petards en alt, ja que poden explotar a l’alçada

és imprescindible que el pacient sigui atès sen-

de la cara, ni col·locar-los dins de totxanes, ampolles o

se demora.

LA REVISTA IMO

tisme ocular, un altre motiu que ha de moure a

qualsevol altre tipus de contenidor, ja que la metralla

Un altre símptoma que ha de provocar l’assis-

despresa pot danyar les estructures oculars fins i tot a

tència a Urgències és el dolor. Un dels processos

molts metres de distància.

oculars que sovint causa dolor és el glaucoma

Per això, mantenir un perímetre prudent de segure-

agut (d’angle tancat), que també pot anar acom-

tat i evitar acostar-se a mirar la metxa per comprovar

panyat de visió borrosa, ull vermellós i conges-

l'errada del petard, és una mesura de seguretat bàsica,

tiu, així com nàusees i vòmits. Altres motius de

així com usar ulleres especials i irrompibles, que po-

dolor ocular són la introducció d’un cos estrany,

den protegir l’ull de lesions severes. Quan aquestes són

les migranyes o les úlceres.

purament oculars, “el primer que cal fer és rentar l’ull

Per acabar, cal acudir a l’oftalmòleg davant

amb aigua, de manera suau però provocant un arrosse-

d'un ull vermellós o inflamat, un símptoma co-

gament de les restes de pólvora, metralla o partícules

munament associat a infeccions, la més habitu-

incandescents, que, si no s’eliminen, poden continuar

al de les quals és la conjuntivitis. Encara que sol

cremant els teixits de la zona i, per tant, provocar que

tenir una evolució benigna, es pot complicar si

la ferida deixi cicatriu, s’infecti o, fins i tot, es faci més

no és tractada adequadament i, en aquells casos

profunda“, indica el Dr. Elies. L’especialista de l’IMO tam-

en què també afecta la còrnia (queratoconjunti-

bé aconsella mirar de tancar l’ull i tapar-lo sense apretar

vitis), el grau de severitat és més gran. Un altre

amb una gasa o, quan el dany es produeix en la parpella

tipus d’infeccions són les que es produeixen en

o la cella, comprimir la zona impactada per tallar l’he-

el sac lacrimal, molt doloroses en casos aguts,

morràgia, evitant en qualsevol cas pressionar el globus

com també ho és la uveïtis aguda (inflamació

ocular.

de la membrana que envolta l’interior del globus ocular).

IMO | ACTUALITAT

EL DR. RAFAEL NAVARRO COORDINA UN CURS ONLINE D’OFTALMOLOGIA PER A ATENCIÓ PRIMÀRIA

El curs, impulsat per Bayer, és una eina útil per a la pràctica diària dels professionals d’atenció primària Aborda el procés d’exploració, diagnòstic i derivació a l’especialista de les principals patologies de la retina

LA REVISTA IMO

30

El retinòleg de l’IMO Rafael Navarro coordina el curs

ciats. Després de presentar les pautes d’exploració del

online “Oftalmologia per a metges d’Atenció Primària”,

fons d’ull de la mà del Dr. Francisco Alcàsser (respon-

que té per objectiu oferir a aquests professionals els

sable del Grup de treball d’Oftalmologia de la Societat

coneixements bàsics sobre el maneig de les malalties

Espanyola de Metges d’Atenció Primària), diversos espe-

oftalmològiques més comunes de la retina. D’aquesta

cialistes en retina aborden les principals patologies re-

manera, es pretén oferir les eines necessàries per fer una

tinals des d’un punt de vista clínic, diagnòstic i de trac-

bona exploració del fons d’ull i, a partir d’aquí, establir

tament. Així, doncs, la Dra. Anniken Burés (IMO) ofereix

un diagnòstic correcte i determinar la gravetat del qua-

les claus sobre la DMAE; el Dr. Rafael Navarro (IMO) i

dre clínic per derivar el pacient a l'especialista amb la

el Dr. Gabriel Arcos aprofundeixen en les retinopaties

urgència oportuna en funció de cada cas.

vasculars, com ara la retinopatia diabètica o les oclusi-

Els metges d’atenció primària són, tot sovint, el pri-

ons venoses i arterials de la retina; i el Dr. Carlos Mateo

mer punt de contacte amb el pacient, de manera que

(IMO), juntament amb la Dra. Andrea Oleñik, entra en

el seu paper és fonamental en la detecció precoç de pa-

detall en la maculopatia miop.

tologies, clau per millorar el seu pronòstic. Per això és

La finalitat última d’aquest curs, impulsat per Bayer,

important promoure el vincle i intercanvi de coneixe-

és estrènyer els vincles entre els diferents nivells d’aten-

ment entre oftalmòlegs i altres professionals relacionats

ció al pacient amb problemes visuals, com també pro-

amb la cura de la salut ocular, mitjançant una formació

mou la Fundació IMO amb iniciatives com el “Curs per

actualitzada de gran utilitat per a la praxi professional.

a l’abordatge integral del pacient diabètic” o el “Curs

El curs “Oftalmologia per a metges d’Atenció Primà-

per a la valoració del pacient pediàtric i/o estràbic”,

ria”, accessible des de la pàgina web www.bayerconecta.

els quals van tenir lloc a l’IMO al novembre de 2013 i

com, està dissenyat seguint una metodologia online per

al maig de 2014, respectivament, adreçats a metges

adaptar-se amb flexibilitat al ritme de treball de cada

d’atenció primària, òptics optometristes i altres pro-

alumne, i consta de quatre blocs de contingut diferen-

fessionals sanitaris.

LA REVISTA IMO

31

IMO | ACTUALITAT

EL DR. JOSEP GARCIA-ARUMÍ COORDINA EL PRIMER LLIBRE MONOGRÀFIC SOBRE LA TRACCIÓ MACULAR I EL FORAT MACULAR QUE ES PUBLICA A ESPANYA Els doctors Borja Corcóstegui i Carlos Mateo i l’antiga alumna de màster de Retina i Vitri, Maria Gómez Resa, també participen en l’obra que introdueix a Espanya la nova classificació de la malaltia

LA REVISTA IMO

32

En el marc del XVIII Congrés de la SERV (Societat Espa-

en Retina i Vitri de l’IMO i estreta col·laboradora del Dr.

nyola de Retina i Vitri), que va tenir lloc a Sevilla el pas-

Garcia-Arumí en el desenvolupament del llibre, així com

sat mes de març, el Dr. Josep Garcia-Arumí, especialista

en altres projectes de recerca de l’Institut, destaca la

en retina de l’IMO i secretari de la SERV, va presentar el

contribució d’aquesta publicació a la pràctica oftalmo-

llibre “Diagnòstic i classificació de la tracció vitreoma-

lògica diària: “La nova classificació de la tracció vitreo-

cular i el forat macular”, davant dels més de 500 oftal-

macular i el forat macular, exposada d’una manera molt

mòlegs que van acudir a la trobada.

detallada en aquest manual, representa un autèntic

Coordinat per l’especialista de l’IMO, el llibre consti-

canvi de paradigma. Sobre la base d’una visió actualit-

tueix el primer monogràfic que es publica al nostre país

zada i uniforme del diagnòstic de la malaltia, permetrà

sobre aquesta patologia, tractant en profunditat la seva

orientar de forma més clara la decisió terapèutica final”.

nova classificació, publicada ara fa poc temps per l’Inter-

En aquest sentit, l’oftalmòloga explica que “amb les

national Vitreomacular Traction Study Group. D’aquesta ma-

noves guies també s’obre la porta a nous tractaments,

nera, es pretén oferir una guia unificada per als profes-

que pròximament seran comercialitzats al nostre país” i

sionals de la salut ocular, per tal de millorar l’abordatge

afegeix que “la injecció intravítria d’un fàrmac per a de-

de la tracció vitreomacular i el forat macular segons les

terminats casos de tracció vitreomacular o forat macu-

troballes recents en aquest camp.

lar aviat serà una realitat, oferint una alternativa a la ci-

La Dra. Maria Gómez Resa, antiga alumna del Màster

rurgia, l’única opció disponible fins al moment”. Segons

Es tracta d’una guia unificada per als professionals de la salut ocular que pretén contribuir a millorar el diagnòstic i tractament d’aquests problemes retinals, segons les troballes recents en aquest camp

IMO | ACTUALITAT

El forat macular, una errada en el procés natural d’envelliment Amb els anys, l’ull pateix un procés natural d’en-

ran indicats en un perfil de pacients molt concret, per la qual cosa és important disposar d’una classificació com aquesta, rigorosa i ben definida”.

Amb el propòsit de donar a conèixer aquesta classificació entre els professionals, per tal de promoure la seva difusió i implantació, neix el llibre “Diagnòstic i classificació de la tracció vitreomacular i el forat macular”.

Amb la coordinació del Dr. Garcia-Arumí i editat amb la col·laboració d’Alcon, el monogràfic inclou la participació dels especialistes en retina més prestigiosos del nostre país. Entre ells, hi ha el director mèdic de l’IMO, Borja Corcóstegui, que col·labora en el primer capítol amb la descripció del procés de despreniment posterior del vitri i de les seves complicacions. També introdueix la terminologia i classificació de les troballes normals i anòmales de la interfase vitreomacular, basades en les imatges proporcionades per la tomografia de coherència òptica (OCT).

Per la seva banda, l’especialista en retina de l’IMO, Carlos Mateo, expert i referent internacional en el maneig de la patologia associada a l’alta miopia, desenvolupa el tema de la maculopatia miop traccional. Es tracta d’una malaltia el coneixement, diagnòstic i tractament de la qual s’han vist revolucionats gràcies a la ja esmentada OCT, prova d’imatge especialment important en els controls dels pacients miops.

En casos seleccionats per a aquest col·lectiu, la indentació macular, una tècnica quirúrgica que requereix una gran especialització, permet obtenir els millors resultats visuals i anatòmics en relació amb altres procediments, segons els estudis publicats pel Dr. Carlos Mateo i el seu equip. Actualment, la Dra. Gómez Resa està desenvolupant la seva tesi doctoral sobre aquesta tècnica quirúrgica.

velliment, en què el vitri (substància gelatinosa que omple el globus ocular) se separa de la retina, a la qual es mantenia unit fins aleshores. És el que es coneix per “despreniment posterior del vitri” i, per si sol, no és motiu d’alarma.

De vegades, però, es produeix una errada en el desenvolupament d’aquest procés, i una part del vitri roman adherida a la zona central de la retina, anomenada “màcula”. Si aquest arriba a deformar-la, es produeix una tracció vitreomacular, que causa visió borrosa i deformada al centre del camp visual.

En cas que aquest procés anòmal continuï evolucionant, pot arribar a provocar el trencament de totes les capes de la retina a nivell de la fòvea, la zona central de la retina que ens proporciona la visió nítida i de detall. Aleshores parlem de “forat macular”, que presenta símptomes similars als de la tracció vitreomacular, però més greus.

33 LA REVISTA IMO

la Dra. Maria Gómez Resa, “aquests fàrmacs només se-

IMO | ACTUALITAT

La nova classificació, un canvi de paradigma

De la mà de la Dra. Maria Gómez Resa, fem un breu

“No obstant això, i malgrat la vigència de la classi-

repàs de la història de la tracció vitreomacular i del fo-

ficació de Gass per la seva similitud amb les troballes

rat macular, comparant la classificació anterior amb

actuals, s’ha fet un important pas endavant en aquest

la nova per, d’aquesta manera, comprendre l’avenç

camp. La nova classificació ofereix una categorització

aconseguit amb les guies establertes ara fa poc.

senzilla, intuïtiva, fàcil d’interpretar i, sobretot, ob-

“Fins ara, els criteris usats per classificar aquesta

jectiva, que permetrà fer servir un llenguatge comú a

patologia es basaven en les exploracions realitzades

tots els especialistes. Aquest es fonamenta exclusiva-

per Gass en els anys vuitanta mitjançant la llum de

ment en els resultats de l’OCT, i pren com a referència

fenedura, únic mètode disponible aleshores per a l’es-

les mesures de les lesions provocades per la tracció

tudi de la interfase vitreoretiniana. Posteriorment,

vitreomacular i el forat macular, així com la seva asso-

amb l’arribada de les noves eines de diagnòstic, com

ciació amb altres patologies concurrents. D’aquesta

la tomografia de coherència òptica, OCT (que permet

manera, és possible universalitzar el diagnòstic de la

obtenir talls transversals de la retina per analitzar-la

malaltia i, a partir d’aquí, canalitzar amb més precisió

d’una manera detallada), l’interès per l’estudi de les

el tractament en funció del pronòstic de cada opció

relacions entre el vitri i la retina s’ha vist augmentat.”

terapèutica.”

LA REVISTA IMO

34

BONANOVA SUITE HOTEL*** LA MEJOR OPCIÓN PARA PACIENTES DE IMO

• • • • •

Por su proximidad a la clínica.

Precios especiales para pacientes y familiares de IMO. Disfrute y descanse en nuestras Suites de 40 m2 Desayuno Express, Wifi y Prensa incluído.

Excelente trato personalizado y familiar.

¡Se sentirá como en casa!

Bisbe Sivilla, 7 08022 Barcelona Tel.: 93 253 15 63 info@bonanovasuite.com www.bonanovasuite.com

LA REVISTA IMO

35

IMO | HISTÒRIES SINGULARS

CIRURGIA SOLIDÀRIA: UN ABANS I UN DESPRÉS, GRÀCIES A OPERACIÓ VISIÓ

LA REVISTA IMO

36

Un abans i un després; això és el que representa Opera-

personal. Així ho hem comprovat de primera mà en els

ció Visió per a a tots els pacients que s’acullen al progra-

mesos que fa que el projecte està en marxa, com ens ex-

ma de cirurgia solidària impulsat per la Fundació IMO,

pliquen els testimonis de pacients i familiars que s’han

juntament amb l’Institut de Microcirurgia Ocular i Cà-

acollit al programa Operació Visió.

ritas Catalunya, per donar resposta a les necessitats de

Ens acostem a l’experiència de Matilde Andreu, una

salut i integració de persones amb greus dificultats vi-

pacient amb Síndrome de Down a qui el Dr. Daniel Elies

suals i sense accés a tractament per motius econòmics.

va operar de cataracta en un estadi molt avançat, i de

Encara que no hi ha dos casos iguals, els beneficiaris

María Peinador, una nena que, a més de cataracta con-

d’aquesta iniciativa comparteixen una mateixa experi-

gènita, també presentava glaucoma infantil i va ser in-

ència de canvi; una millora important en la seva per-

tervinguda per la Dra. Elena Arrondo.

cepció del món i en la seva manera de veure i afrontar la realitat diària. De la inseguretat a la confiança, de

MATILDE ANDREU

l’aïllament a l’obertura i de la indiferència a la curiositat. Gaudir d’una bona visió contribueix a assolir tots

La cataracta és la primera causa de ceguesa a escala

aquests avenços i guanyar autonomia, cosa que és es-

mundial. No obstant això, en països desenvolupats com

pecialment rellevant en els col·lectius més vulnerables,

el nostre, és molt poc freqüent que arribi a provocar una

com la gent gran, els infants o les persones en situació

pèrdua total de visió, ja que es pot detectar d’una ma-

de dependència i alt risc d’exclusió social.

nera precoç mitjançant revisions oculars periòdiques i,

Oferir tractament i donar resposta a patologies tan

si es considera oportú, tractar-se amb una intervenció

limitadores com poden ser la DMAE, les cataractes o el

quirúrgica breu, indolora i de recuperació ràpida. Ara

glaucoma, que causen una important pèrdua visual, sig-

bé, segons el Dr. Daniel Elies, especialista en còrnia i

nifica donar oportunitats d’autorealització i superació

cirurgia refractiva de l’IMO, "determinades característi-

IMO | HISTÒRIES SINGULARS

no era capaç de veure el got per agafar-lo”. Per a ella, tasques tan quotidianes i aparentment senzilles com aquestes, representaven un veritable obstacle i, a causa de la seva limitació visual, va anar tancant-se en ella mateixa. Tot i que cada vegada necessitava més ajuda, el seu caràcter es va tornar esquiu i desconfiat: “tenia por de caminar i pensava que podia caure, i tampoc no ens deixava guiar, havíem d’arrossegar-la si volíem que es mogués”, afegeixen les seves germanes.

A tot això, cal sumar-hi la “dificultat de Matilde per expressar els seus problemes, ja que només podíem entendre el que li passava observant els seus gestos”.

A causa d’aquesta barrera de comprensió i de l’escassa col·laboració, a més de la complexitat associada a una patologia tan avançada com la seva, no va ser un cas senzill de tractar. No obstant això, la recompensa d’afrontar el repte va ser enorme, ja que després de passar pels quiròfans d’Operació Visió i sotmetre’s a una intervenció de cataracta a mans del Dr. Elies, Matilde va fer un gran pas endavant en la seva qualitat de vida. Tal com ens expliquen Dolores i María Luisa, “després de la cirurgia, va sortir caminant de l’IMO pel seu propi peu, amb els ulls destapats i observant-ho tot. Des d'aleshores, es desenvolupa amb molta més independència i es mostra més segura, sense oblidar que també està més

Dolores i María Luisa, germanes de Matilde Andreu

oberta a tot el que l’envolta”.

Tot i que la visió és un sentit fonamental per a tothom, en proporcionar el 80 % de la informació que rebem i condicionar la nostra relació amb l’entorn, resulta especialment important per a les persones amb Síndrome de Down o altres formes de discapacitat intel· lectual. Un 5 % d’aquest col·lectiu, davant del 0,2 % de la

ques físiques o genètiques d’alguns pacients provoquen

resta de població, manifesta problemes visuals severs,

que la cataracta evolucioni fins a graus severs. És el cas

de manera que donar resposta a les seves necessitats

de Matilde Andreu, una pacient de 50 anys amb Síndro-

de salut ocular és clau per promoure la seva integració

me de Down, la qual, a més de queratocon (aprimament

en la societat, tal com pretén promoure el programa de

progressiu de la zona central de la còrnia), presentava

cirurgia solidària Operació Visió.

una cataracta blanca, és a dir, una opacificació molt avançada del cristal·lí".

MARÍA PEINADOR

Arran d’això, Matilde només percebia llums i ombres, la qual cosa comprometia seriosament la seva autono-

Un altre dels col·lectius amb una vulnerabilitat més

mia i desenvolupament en la vida diària. Tal com ex-

alta és la població en edat infantil, sobretot si tenim en

pliquen les seves germanes, Dolores i María Luisa An-

compte que la visió aconseguida en els primers anys de

dreu, “gairebé no menjava, ja que no podia distingir si el

vida és fonamental per establir les bases d’una bona sa-

plat era ple o buit; tampoc no podia beure sola, perquè

lut ocular en l’etapa adulta. En aquest sentit, tot i que la

37 LA REVISTA IMO

“Després de l’operació de cataractes es desenvolupa amb més independència i es mostra més segura i més oberta”

IMO | HISTÒRIES SINGULARS

Amb dos anys i mig, María està descobrint un món d’oportunitats que abans romania ocult per a ella, gràcies a una cirurgia

cataracta i el glaucoma són dues de les patologies ocu-

Gràcies a l’acollida d’aquest programa, María va ser

38

lars més comunes entre la gent gran, no són exclusives

intervinguda de glaucoma per l’especialista Elena Arron-

LA REVISTA IMO

de glaucoma

de persones en aquesta franja d’edat, ja que ambdues

do, ja que la vàlvula de drenatge que li havien implantat

malalties també poden ser congènites, com en el cas de

prèviament a l’ull dret per reduir la pressió intraocular

María Peinador.

s’havia obstruït i, per tant, no realitzava la seva funció

María és una nena que va néixer amb cataracta, la

correctament. Arran de l’operació de la Dra. Arrondo, es

qual va comprometre seriosament la seva visió en un

va aconseguir rebaixar la hipertensió ocular i frenar el

període clau: les primeres setmanes de vida. Per això,

dany al nervi òptic, la pèrdua de fibres nervioses del qual

va ser sotmesa d’una manera precoç a cirurgia i, encara

provoca una disminució irreversible del camp visual.

que va aconseguir mantenir a ratlla la seva patologia,

Amb això, a més de garantir una bona visió, s’ha acon-

l’estiu passat va experimentar una recaiguda impor-

seguit fer un pas endavant important en l’autonomia i

tant, que va derivar en un glaucoma i va fer trontollar

creixement de María, que, com ens explica la seva mare

els èxits visuals i de qualitat de vida que María havia

“des de la intervenció, es mou amb molta més llibertat,

pogut assolir fins aleshores.

és més independent i, fins i tot, està de més bon humor.

Tal com ens explica Virginia, la seva mare, “la limitació

Ho notem tant a casa com a l’escola, on es mostra molt

visual ha condicionat en un grau elevat el dia a dia de

més alegre i oberta: riu, corre, juga i té molta més confi-

María, ja que ha obstaculitzat el procés d’aprenentatge

ança en si mateixa. L’altre dia, per exemple, va caure i va

natural a la seva edat i ha alentit la seva evolució ma-

començar a plorar, però per a nosaltres va ser una gran

durativa. Per exemple, li costava caminar i relacionar-se,

satisfacció veure com es va atrevir a pujar a un lloc al

tot just jugava i no mostrava la inquietud pròpia dels

qual abans ni tan sols hauria pensat a acostar-se”.

infants, ja que se sentia insegura i vulnerable”. María

Amb la curiositat, la innocència i la vitalitat pròpia

tenia tot un món per descobrir davant dels seus ulls i

dels infants, María, als seus dos anys i mig, està des-

no podia veure'l. La ferma voluntat de trobar una solu-

cobrint aquest món d’oportunitats que abans romania

ció va ser el motiu que va portar a la seva família fins a

ocult per a ella i que ara, gràcies a Operació Visió, es

Operació Visió.

presenta com una gran motivació i un repte ben atractiu.

41º 24' 17.37" N 2º 7' 43.78" E

Disfruta de una estancia única en un emplazamiento exclusivo que abraza la ciudad desde la tranquilidad de la zona alta de Barcelona.

Un regalo para los sentidos con servicio personalizado en un entorno acogedor dónde cada detalle cuenta.

Descubre la experiencia Vilana Hotel y alójate en una de nuestras confortables habitaciones de nueva construcción decoradas al estilo provenzal.

Vilana, 7 08017 Barcelona t +34 934 340 363 f +34 934 188 903 vilanahotel.com

*Special Hotel Offer for IMO visitors: 10% discount off our standard rates *Oferta Especial para visitantes de IMO: 10% de descuento sobre nuestra tarifa standart

LA REVISTA IMO

Próximo a IMO en una de las mejores zonas de Barcelona

39

IMO | OFTALMOLOGIA

LENT S DE CONTAC TE

LA REVISTA IMO

40

IMO | OFTALMOLOGIA

una ullera, les lents de contacte també són indicades per disminuir aberracions o ‘imperfeccions’ oculars, i per reduir el dolor o la incomoditat després d’un traumatisme o d’algunes cirurgies”. En aquest últim cas, parlem de lents terapèutiques, que actuen d’una manera similar a un embenat protector: eviten el contacte directe de l’ull amb la parpella i acceleren el procés de cicatrització.

“Aquest tipus de lents no s’extreuen a la nit, sinó que són per dur de forma continuada i, per això, presenten característiques especials: són molt fines i el seu contingut d’aigua varia en funció del pacient”, afegeix l’especialista en contactologia.

Per tant, hem de tenir en compte que hi ha diferents tipus de lents i que és fonamental escollir la més adequada, la que s’ajusta més a les necessitats visuals de cada persona i a les seves motivacions (fer esport, anar a la feina, ocasions especials…). La clau perquè les lents de contacte siguin còmodes i pràctiques, sense causar molèsties, és una bona adaptació i un ús correcte, seguint mesures bàsiques de conservació i higiene que permetin mantenir-les en perfecte estat.

Tipus de lents de contacte Toves: Són les més conegudes i s’empren per compensar defectes refractius moderats en pacients amb miopia, hipermetropia i astigmatisme. Tractant-se de les lents més usades, són també les més còmodes, tant en la seva conservació com en la seva utilització, ja que són senzilles de posar, treure i, a més, no solen donar molèsties en portar-les. La caducitat de la lent de contacte tova (diària, quinzenal, mensual i, fins i tot, anual), dependrà dels requeriments de cada pacient. Com

L’ús de lents de contacte està cada vegada més estès

explica Mireia Campos, “per a les persones que només

a casa nostra. Segons un estudi presentat el 2012 a la

porten lents de contacte un parell o tres de dies a la

Gaceta Business (revista del Consell General de Col·le-

setmana, són preferibles les diàries; mentre que si el seu

gis d’Òptics-Optometristes), a Espanya hi ha 2,5 milions

ús és més repetit, tendim a prescriure’ls les mensuals.

d’usuaris de lents de contacte. Aquesta xifra, que equi-

Quan les graduacions són elevades, les lents anuals po-

val a un 7,4 % de la població d’entre 12 i 65 anys, no deixa

den ser una bona opció per aconseguir molta més co-

de créixer, i fa palès que les lents de contacte són una

moditat visual”.

opció que cada cop trien més usuaris.

Semirígides: També anomenades RPG (Rigid Gas Per-

Segons Mireia Campos, optometrista de l’IMO, “enca-

meable), són més petites, més dures i, per tant, menys

ra que la majoria de les vegades s’utilitzen per corregir

flexibles que les lents toves. S’indiquen per a pacients

defectes refractius, de la mateixa manera que ho faria

amb astigmatismes molt alts que no poden ser com-

41 LA REVISTA IMO

La clau perquè les lents de contacte resultin còmodes i pràctiques, sense causar molèsties, és una bona adaptació i un ús correcte, seguint mesures bàsiques de conservació i higiene

IMO | OFTALMOLOGIA

pensats amb una lent tova, i en casos d’irregularitats

Infants Al contrari del que es creu, no hi ha una edat mínima per usar lents de contacte. Tal com explica l’optometrista Mireia Campos, “en infants molt petits amb ambliopia o ull gandul, 42

ulleres o al tradicional pegat oclusor, que de

LA REVISTA IMO

les lents es fan servir com a alternativa a les vegades pot produir dermatitis o resultar incòmode. Quan això passa, l’infant, sense ser conscient de la importància de portar el pegat, opta per treure-se’l. Davant d’aquesta situació, el que podem fer és prescriure una lent de contacte tova, que tintada amb la pupil·la opaca o amb una graduació molt elevada, compleixi la mateixa funció i faci que el cervell ignori la imatge percebuda per aquest ull”.

A partir dels 11 anys, també pot ser aconsellable l’ús de lents de contacte per corregir errors refractius moderats, ja que presenta avantatges significatius respecte de les ulleres. Segons Mireia Campos, “les lents de contacte ajuden a un desenvolupament correcte del sistema visual i contribueixen a l’aprenentatge basat en la percepció, ja que proporcionen la mateixa mida d’imatge entre els dos ulls, incrementen el camp visual perifèric i faciliten la rehabilitació visual de nens amb afàcia (sense cristal·lí)”.

en la còrnia. Aquestes irregularitats es poden produir després d’algunes cirurgies o per degeneracions corneals com el queratocon, “que en fases mitjanament avançades produeix pèrdua de nitidesa visual arran d’aberracions que no es poden corregir amb ulleres”, aclareix l'optometrista de l’IMO. En aquests casos, i molt sovint com a complement d’altres tractaments com els anells intracorneals o el cross linking, “col·loquem una lent de contacte semirígida, que es tracta d’una superfície llisa i òpticament perfecta, que substitueix la irregularitat de la còrnia danyada i permet guanyar en qualitat visual”.

Híbrides: Són la barreja dels dos tipus anteriors, ja que la seva part central correspon a la d’una lentilla semirígida i la perifèria, a la d’una tova. Es prescriuen quan no és possible adaptar una lent semirígida perquè el pacient no la tolera, no se centra bé a l’ull o no arriba a cobrir alteracions situades a la perifèria de la còrnia.

Esclerals: S’utilitzen en els mateixos casos que una lent híbrida, en substitució de la lent semirígida quan aquesta no arriba a les irregularitats perifèriques de la còrnia o no aconsegueix centrar-s’hi d'una manera correcta. A més, també són aconsellables per a pacients amb ull sec sever, “patologia que es converteix en un gran problema en el seu dia a dia per la constant incomoditat, vermellor i coïssor ocular que genera”, explica Mireia Campos.

“Davant d’aquesta situació —afegeix— les lents esclerals són especialment indicades perquè, en ser més rígides i grosses, poden omplir-se de llàgrima artificial, de manera que creen un reservori que manté l’ull permanentment humit”.

Álex Gutiérrez Ocularista Paseo de Gracia 117, pral 1ª · 08008 Barcelona T 93 217 31 68 · info@artlens.es · www.artlens.es

Conservació de les lents Per la seva experiència en l’àmbit de la contactologia, Mireia Campos té molt clar que “les lents de contacte són un mètode segur sempre que se’n faci un bon ús i un bon manteniment”. L’optometrista de l’IMO ofereix

A l’estiu

algunes recomanacions bàsiques: La còrnia necessita respirar i, per això, és important

L’estiu és època de sol, platja i piscina, de ma-

recordar que les lents han de posar-se, com a mínim,

nera que els usuaris de lents de contacte han

20 minuts després de llevar-se, i que cal treure-se-les

d’adoptar precaucions especials, recordant que

20 minuts abans d’anar a dormir. Mai no hem d’anar

banyar-se o practicar esports aquàtics amb les

a dormir amb les lentilles posades, llevat que ens

lents de contacte posades pot resultar una font

indiquin el contrari, i s’aconsella no portar-les més de

perillosa d’infeccions i/o úlceres corneals.

8 hores diàries (tot i que la mitjana se situa en 9,45 hores/dia).

2. La còrnia ha d’estar constantment humectada per

L’optometrista Mireia Campos destaca que “és important que les lents no toquin mai l’aigua ja que, encara que no ens ho sembli, conté nom-

funcionar d’una manera correcta, la qual cosa reque-

brosos gèrmens i bacteris. Com a alternativa, hi

reix utilitzar llàgrima artificial de forma constant

ha ulleres de natació que permeten graduar el

(no només en treure'ns les lents). És preferible que

vidre per veure-hi còmodament sota l’aigua. Si

aquesta llàgrima artificial sigui en monodosi i sense

no és possible prescindir de l’ús de lents de con-

conservants.

tacte, es recomana utilitzar les diàries i rebut-

3. La higiene és fonamental. Cal netejar les lents i can-

jar-les en sortir de l’aigua. De fet, l’avenç en lents

viar el líquid de l’estoig que les conserva diàriament,

de contacte va encaminat cada vegada més cap

encara que no les usem cada dia. En el cas de les lents

a aquest tipus, disminuint no sols els riscos que

semirígides, híbrides i esclerals també les hem de

comprometen la salut ocular, sinó també les

fregar bé amb el sabó indicat, perquè no s’acumulin

molèsties del manteniment de les lents”.

dipòsits de lípids i proteïnes que provoquin incomoditat i arribin a comprometre la visió.

4. Si tenim l’ull especialment vermell o notem sensació

Finalment, l'optometrista de l’Institut aclareix que “el fet que les lents de contacte no puguin tocar l’aigua (ni la saliva), no treu que no hagin

d’incomoditat o sequedat, molèsties, dolor o visió

d’estar sempre humides, tant en l’estoig com en

borrosa, hem treure’ns la lent de seguida (no portar-la

els nostres ulls. Per a això, disposem de la solu-

mai si està esquerdada o trencada) i posar-nos en

ció única i de les llàgrimes artificials”.

contacte amb l’especialista.

43 LA REVISTA IMO

1.

IMO | OFTALMOLOGIA

Entrevista a

Dr. Francisco Simó fundador de l’Institut Veterinari Oftalmològic (IVO)

LA REVISTA IMO

44

Des del seu centre dedicat íntegrament a la prevenció, diagnòstic i tractament de les afeccions oculars en els animals de companyia, el Dr. Francisco Simó ens mostra la seva passió per una de les especialitats més desconegudes de la veterinària. Un pioner autèntic que, a més de dirigir des de fa set anys l’única clínica d’oftalmologia veterinària a Catalunya, ha estat el primer especialista de realitzar la cirurgia de la cataracta per facoemulsificació i d'implantar una lent intraocular en un gos.

Per Pere Romanillos

Llicenciat en Medicina Veterinària per la Universitat de Saragossa, va completar la seva formació amb diplomatures de postgrau en oftalmologia a la Universitat Autònoma de Barcelona i a l’École Vétérinaire de Tolosa de Llenguadoc. Ha fet residències a la Facultat de Veterinària d’aquesta ciutat francesa, amb el Dr. Marc Simon a París i al Servei d’Oftalmologia de Long Island Veterinary Specialists de Nova York. Ara ens obre les portes del seu centre a Barcelona per parlar-nos sobre aquesta especialitat mèdica que exerceix des de fa més de 20 anys.

IMO | OFTALMOLOGIA

Finalment, vam optar per fer-li una vitrectomia, que consisteix a extreure el vitri que omple la cavitat ocular i recol·locar la retina fixant-la mitjançant làser. Vaig ser

“El bulldog, el carlí, el golden i el pastor són les races amb més patologies d’ull”

el primer a practicar amb èxit aquesta tècnica a Catalunya i gràcies, en bona part, al suport de l’IMO. Com va ser aquesta col·laboració?

Volia adaptar la vitrectomia, ja usada en persones, a l’especialitat veterinària. Vaig posar-me en contacte amb l’IMO i aquí em van oferir la inestimable oportunitat d’aprendre-hi. Igualment, va ser important l’ajuda d’especialistes nord-americans i canadencs amb els quals col·laboro d’una manera habitual per desenvolupar i perfeccionar aquesta tècnica en la seva aplicació

Efectivament, no és cert. Sí que veuen els colors però en barregen alguns, com el blau i el vermell, a més de no distingir el verd. I encara que amb prou feines pateixen miopia o hipermetropia, la seva agudesa visual és pitjor que la nostra.

Per exemple?

No són capaços de fixar la mirada en un punt concret i no paren atenció a un objecte quan no es mou. Però a les fosques hi veuen millor, com nosaltres en una nit de lluna plena.

Quines patologies oculars són més freqüents en els gossos?

En general, defectes de les parpelles, entropi (quan el marge palpebral s’inverteix contra el globus ocular), úlceres de còrnia i dèficits del sistema lacrimal, com l’ull sec.

I a totes les races els afecta igual?

El buldog francès i l’anglès, el carlí, el golden i el pastor són els que pateixen més patologies d’aquest tipus. Tot i que la presència de determinades races a la consulta depèn també de les modes. Recordo que anys enrere hi havia molts huskys siberians amb els seus característics ulls de diferent color, una heterocromia genètica que només es dóna de forma tan evident en aquest gos.

Ara es veuen molts golden, com en Blai, el gos a qui va sotmetre a una intervenció pionera...

Va ser fa un parell d’anys. L’animal presentava un quadre d’hemorràgies freqüents a l’interior de l’ull i despreniment de la retina. La seva visió no estava seriosament afectada perquè la compensava amb l’ull sa, encara que ja de cadell havia patit una intervenció de cataractes.

a l’ull caní.

I com va ser la recuperació d’en Blai?

Va necessitar entre sis i vuit setmanes de tractament amb aplicació de col·liri tres o quatre vegades al dia.

En aquests casos és molt important que el propietari s’impliqui en tot el procés, ja que no és un postoperatori ràpid. A més, l’animal ha de portar un collaret isabelí perquè no es toqui els ulls i evitar zones amb excessiva llum, així com reduir l’exercici físic.

Presenta complicacions, aquesta tècnica?

De vegades pot ser que l’animal no recuperi prou capacitat visual perquè s’ha tardat massa a diagnosticar el problema. En el cas del despreniment de retina, el propietari no s’adona de la patologia a cop d’ull i pot tardar a acudir a l’especialista.

45 LA REVISTA IMO

Els gossos hi veuen en blanc i negre. Un mite?

IMO | OFTALMOLOGIA

LA REVISTA IMO

46

És important el diagnòstic precoç... Però com sap el

la intervenció per valorar el bon estat de les estructu-

propietari si la seva mascota hi veu malament?

res oculars. També se sotmet l’animal a una refracto-

En general, l’animal mostra un comportament desconfi-

metria que, encara que té un lleu marge d’error, ser-

at i poruc, redueix la seva activitat, ensopega en les vo-

veix a l’especialista per avaluar l’èxit de la intervenció.

reres o en pujar o baixar esglaons, es mostra maldestre en els jocs... Encara que en el cas de la cataracta, un dels

Hi ha gaires clíniques especialitzades en oftalmolo-

primers símptomes evidents és que l’ull canvia d’aspec-

gia veterinària?

te, i mostra una pupil·la de color blanquinós o blavós.

A Catalunya, l’IVO és l’únic centre disponible. Fora d’aquí, hi ha algun altre centre a Madrid i Sevilla. En general, hi

Són freqüents les cataractes en animals?

ha pocs especialistes que es dediquin a això. A la nostra

Sí, és una patologia molt freqüent. Solen ser heredità-

clínica, la majoria dels pacients són de Barcelona però

ries i, en el cas dels gossos, i no tant en els gats, són

també en vénen de la resta de Catalunya, les Balears i,

molt habituals en edats avançades, amb dèficits visuals

esporàdicament, de València, Galícia i el País Basc.

importants cap als 12 o 13 anys.

Molts no saben que hi ha aquesta especialitat...

I quin és el tractament més efectiu?

La majoria se sorprèn quan el seu veterinari els comenta

Requereix una intervenció quirúrgica. Anys enrere es

que portin la seva mascota a l’oftalmòleg.

feia una incisió considerable per extreure la totalitat del cristal·lí, però a l’IVO vam fer evolucionar aquesta tèc-

I en quin moment decideix dedicar-se a aquesta

nica i vam ser els primers a apostar per la facoemulsifi-

professió tan poc comuna?

cació. És menys invasiva i a través d’una mínima incisió

Va ser al cinquè curs de carrera, durant l’assignatura

de només 3 mm emulsifiquem o desfem el cristal·lí, que

d’oftalmologia veterinària, que amb prou feines va durar

s’aspira per l’orifici obert. Finalment, col·loquem una

dos dies! Però amb aquest temps en vaig tenir prou per

lent intraocular a l’ull de l’animal per tal de compensar

descobrir que allò era el que m’agradava.

les diòptries. En qüestió d’una setmana des de la intervenció, l’animal recupera la pràctica totalitat de la visió.

I des de llavors, quins casos han estat els més com-

Actualment, és la tècnica d’elecció per a la cirurgia de

plicats?

la cataracta.

Solen ser les cirurgies de retina i les de cataracta en cavalls, no tant per la tècnica (que és similar a la del gos o

Com podem saber si l’animal ja hi veu bé?

el gat) sinó pels problemes inflamatoris que solen pre-

Hi ha diverses proves subjectives a realitzar després de

sentar-se durant el postoperatori.

També opera cavalls?

IMO | OFTALMOLOGIA

Habitualment vaig a clíniques especialitzades i centres equins per realitzar visites i intervencions quirúrgiques a aquests animals. També tracto problemes oculars en aus, fures i conills, que acostumen a patir una patologia coneguda per uveïtis.

I animals exòtics?

Hi ha molts casos de cataractes senils en lloros, per la seva llarga esperança de vida, que pot arribar als 40 o 50 anys.

Quines diferències hi ha a l’hora d’intervenir quiLes tècniques i l’instrumental utilitzats són pràcticament iguals. Només canvia el tipus de lents intraoculars. És clar que l’ull d’un animal és parcialment diferent del d’una persona i, a més, hi reacciona d’una manera diferent.

Parlant de tècniques, quins avenços s’estan produint en la seva especialitat?

Hi ha avenços considerables en les teràpies làser per al tractament del glaucoma; millores constants en la cirurgia de la cataracta que permeten uns resultats cada vegada més ràpids i reeixits, fins i tot en casos que abans no tenien solució, avenços en la cirurgia de la retina; intents de realitzar teràpia genètica en problemes hereditaris de degeneració de la retina que ja s’estan aconseguint en determinades races, o l’ús d’injeccions subretinianes per a la recuperació de la vista en pacients als quals fins ara no se’ls podia fer res.

Si un animal s’està quedant cec de manera irrever-

L’IVO, un referent en oftalmologia veterinària Inaugurat fa set anys, l’Institut Veterinari Oftalmològic (IVO) és una iniciativa pionera en el camp de l’oftalmologia veterinària. En les seves instal·lacions disposa de tota la infraestructura necessària per oferir assistència oftalmològica a tot tipus d’animals de companyia i exòtics.

Entre altres serveis, ofereix tractament mèdic i quirúrgic de malalties orbitàries, de les parpelles i vies lacrimals, així com de còrnia, conjuntiva, cristal·lí i glaucoma. També disposa d’una unitat de làser per al tractament de despreniments de retina i determinats tumors oculars.

IVO. Sant Elies, 36 B 2ª.

08006 Barcelona. Tel. 932 003 589 www.ivoft.com

sible, és possible fer-li un trasplantament de còrnia?

No és una tècnica habitual, però es pot fer.

ció perquè un altre animal pugui salvar la visió.

Hi ha bancs de còrnia per a mascotes?

I si el meu gos és miop?

No. Quan es necessita, l’especialista es posa en contacte amb diferents clíniques o hospitals i normalment aviat aconsegueix la donació provinent d’un animal que s’acaba de morir. En aquest sentit, he de dir que els propietaris sempre es mostren molt disposats i no posen cap impediment a consentir la dona-

Pot corregir-se amb la implantació de lents intraoculars, encara que tampoc és una intervenció habitual. En general, en diagnosticar-se aquest tipus de dèficits, el propietari accepta el problema i no sol·licita una cirurgia de correcció, cosa comprensible, per altra banda, especialment en aquests moments de crisi.

Entre gossos i gats, quin és millor pacient?

Els gossos, perquè als gats els costa acceptar la medicació: si no la volen, és difícil convèncer-los i defugen qualsevol intent de ser tractats. Això sí, tots excepte els perses, que són molt més dòcils en aquest sentit.

47 LA REVISTA IMO

rúrgicament un ull animal o un ull humà?

QUALITAT DE VIDA | ALGUES

LA REVISTA IMO

48

A

QUALITAT DE VIDA | ALGUES

Algues

Les algues són un aliment excel·lent per incorporar a una dieta saludable i equilibrada.

En amanides, sopes, arrossos, saltats i fins i tot en les postres, són un recurs culinari força interessant i saborós.

Per Pere Romanillos

Les verdures del mar Però això es menja? Ens preguntem sovint en veure-les, quan la veritat és que fa segles que en mengem i, de fet, es calcula que formen part de la dieta mediterrània des de l’any 600 aC. Fins fa ben poc temps, el seu consum es limitava a la cuina vegetariana i macrobiòtica però s’ha generalitzat cada vegada més i, de mica en mica, les algues s'han anat convertint en un producte més del rebost. Encara no arribem a la xifra dels japonesos, el consum d’algues dels quals representa fins al 25 % de la seva dieta, però el seu ús a la cuina ja no se'ns fa estrany.

LA REVISTA IMO

49

QUALITAT DE VIDA | ALGUES

LA REVISTA IMO

50

Les algues són un bon aliat si volem seguir una dieta saludable, ja que aquestes verdures del mar estan considerades com un dels grups d’aliments amb una concentració de minerals més alta. Especialment riques en calci i ferro, també aporten considerables quantitats de iode, magnesi, cobalt, fòsfor i potassi. Per exemple, uns

Una qüestió de salut

100 g d’alga kombu contenen més calci que no pas un

Està clar que les algues són un aliment molt recomana-

got de llet, i una cullerada d’algues pot proveir diària-

ble. Repassem algunes raons importants per incorpo-

ment l’organisme de tots els minerals i oligoelements

rar-les a la dieta diària:

que necessita.

• Són bones per al cor. Hi ha evidències científiques que proven el seu paper beneficiós en la salut cardiovascular.

• Depuren l’organisme. Gràcies al seu elevat contingut en minerals i oligoelements, produeixen un efecte alcalinitzant en la sang i els líquids corporals. Això contribueix a compensar l’excés d’àcids generats per l’alimentació i reforça el seu poder depuratiu.

• Faciliten el trànsit intestinal. Les algues aporten una gran quantitat de mucílag, un tipus de fibra que protegeix la mucosa gàstrica i estimula el bon funcionament de l’intestí gros, de manera que permet una bona evacuació diària dels residus.

QUALITAT DE VIDA | ALGUES

LA REVISTA IMO

51

• Ideals per als diabètics. El gust dolç de la majoria de

• Disminueixen el colesterol. Les algues no aporten

les algues es deu al seu elevat contingut en mannitol

greixos saturats, motiu pel qual es recomana el seu

i fructosa, dos components clau per a les persones

consum a l’hora de controlar els índexs de colesterol.

diabètiques, ja que no augmenten el nivell de sucre

• Eviten l’acidesa d’estómac. Les gomes o mucílags

en la sang.

• Completen la dieta dels vegetarians. Pel seu elevat

de les algues retenen sucs gàstrics i actuen com un antiàcid natural molt efectiu.

contingut en proteïnes de gran qualitat i vitamina

• Ajuden a aprimar. Pel seu efecte sadollador i lleuge-

B12, el seu consum és molt important en l’alimenta-

rament laxant, el seu baix contingut en calories i la

ció de les persones que no mengen carn, peix ni ous.

seva aportació de iode —que regula el funcionament

• Fortes com el ferro. El seu consum habitual ajuda

de la glàndula tiroide, responsable de cremar els hi-

a cobrir les necessitats diàries de ferro. Per exemple,

drats de carboni—, les propietats de les algues són el

l’espirulina està considerada l’aliment més ric en pro-

complement ideal en les dietes per aprimar-se.

teïnes de qualitat: en té entre un 50 % i un 70 %, mentre que la carn en conté entre un 18 i 22 %, i la soja, un 30 %. A més, aquest tipus de proteïnes vegetals són més fàcils de digerir que les animals, ja que no són fibroses.

QUALITAT DE VIDA | ALGUES

Al mercat La majoria de les algues es comercialitzen seques i cal hidratar-les a casa abans de consumir-les. En general, podem trobar-les en establiments gurmet o especialitzats en nutrició, en botigues i seccions de fruita i verdura o en establiments de dietètica.

Entre les més habituals destaquen:

LA REVISTA IMO

52

Nori. Aquesta petita alga vermello-

Espagueti de mar. El seu sabor

sa es torna negra en assecar-se i,

recorda el de l’escopinya, tot i que

finalment, pren un to verdós quan

bullida perd intensitat. És carnosa

la coem. És de gust molt suau (que

i la podem prendre bullida (com a

recorda el dels xampinyons secs)

guarnició en plats de peix, arrossos,

i es pot prendre bullida (com a in-

pastes, llegums...), seca, torrada, ar-

gredient en sopes, cremes, truites,

rebossada o fregida. Temps d’hidra-

croquetes...) o seca i al forn (com a

tació: 10 minuts (augmenta fins a 4

condiment en sopes i plats a base

vegades el seu pes). Temps de coc-

Dulse. De textura cruixent i sabor

de peix i marisc). Molt comuna a

ció: 15 minuts.

semblant al dels crustacis, aquesta

les costes atlàntiques, és una de les

petita alga vermellosa és molt ha-

algues més consumides al món, en

bitual a les costes europees. Es pot

gran part, pel seu protagonisme en

prendre crua o cuita (a la sopa, al

el popular sushi. Temps d’hidratació:

vapor, saltada o fregida). També es

5 minuts (augmenta fins a 4 vega-

pot servir en amanides, creps i bar-

des el seu pes). Temps de cocció: 5

rejar-la amb pasta.

minuts.

Wakame. Per gaudir del suau sabor de mar que presenta, és preferible prendre-la crua (amanida) però també es pot fer servir bullida i torrada.

Temps d’hidratació: 10 minuts (augmenta fins a 10 vegades el seu pes).

Temps de cocció: 10-15 minuts.

Hiziki. Molt saborosa i perfumada, combina bé amb tubercles com la patata, la pastanaga i la remolatxa. És ideal en sopes, plats a base de llegums, verdures i amanides.

QUALITAT DE VIDA | ALGUES

Consells a l’hora de comprar En la majoria dels casos, les algues es comercialitzen seques i envasades. Per assegurar-nos que el producte conservi intactes les seves qualitats organolèptiques és important que l’envàs estigui tancat de

Arame. Aquesta delicada alga de

Agar-agar. No es tracta d’una alga

color marró fosc aporta un gust dolç

sinó d’un compost elaborat a còpia

a les menges que acompanya i com-

convé llegir amb atenció les instruc-

de diverses algues que s’usa en la

bina bé amb tota mena de plats a

cions d’ús, ja que l’ús culinari de les

cuina com a gelificant d’origen ve-

base de carn, peix o pasta. Temps

algues varia segons cada espècie.

getal en flams, cremes, salses fredes,

d’hidratació: 5-10 minuts (augmenta

amanides o per espessir sopes i po-

fins a 4 vegades el seu pes). Temps

tatges o com a base de gelatines de

de cocció: 5 minuts.

fruita.

manera hermètica. Un cop a casa,

LA REVISTA IMO

53

Enciam de mar. D’un sabor marí inKombu. Amb un sabor iodat i lleugerament fumat (recorda el dels percebes cuits), aquesta alga carnosa la podem prendre bullida (com a guarnició o jaç en plats de carn o peix) o al forn i triturada (com a condiment). Temps d’hidratació: 10 minuts (augmenta fins a 4 vegades el seu pes). Temps de cocció: 10 minuts.

tens i lleugerament amarga, es pren crua (amanida o com a guarnició en plats de peix o marisc), bullida (com a ingredient en salses, sopes, croquetes empanades...) o torrada (al forn o com a condiment en sopes i plats de peix i marisc). Temps d’hidratació: 5 minuts (augmenta fins a 4 vegades el seu pes). Temps de cocció: 5 minuts.

QUALITAT DE VIDA | ALGUES

Un parell d’idees A la cuina El temps de cocció de les algues varia segons cada espècie però, en general, quan s’utilitzen guisades, rostides, cuites o fregides, es preparen de forma idèntica que les verdures. Així, doncs, s’han de bullir o coure segons la consistència que tinguin i la manera com les vulguem elaborar posteriorment. Pel seu elevat contingut en sals minerals, és molt recomanable aprofitar-ne l’aigua de cocció com a fons o brou per a elaborar altres plats.

Una de les claus que convé tenir en compte és el remull de les algues, ja que la majoria es comercialitzen deshidratades. Per això, abans de cuinar-les, s’han de submergir en aigua durant més o menys temps en funció del tipus d’alga. Cal tenir en compte que en remullar-les, les algues augmenten fins a deu vegades el seu pes i volum, a més de recuperar el seu aspecte natural

LA REVISTA IMO

54

(color, brillantor, textura...).

Per tant, convé calcular uns 5/10 grams d’algues se-

Canelons de nori amb verduretes

ques per persona, ja que al plat es corresponen amb uns 50/100 grams d’algues fresques. En el cas de guisats,

Ingredients per a 4 persones: 4 làmines d’alga nori, 150

sopes, cremes... podem incorporar les algues seques di-

g de porros, 150 g de pastanaga, 150 g de mongeta ten-

rectament a l’aigua de l’olla o cassola per hidratar-les

dra, 50 g d’api, 40 ml d’oli. Per a la salsa: 500 ml de llet

durant la cocció. I si les volem consumir crues (amani-

semidesnatada, 40 g de farina, 50 g de mantega, 1 rovell

des) o macerades (en vinagre, vi, suc de llimona...) és

d’ou, 100 g de formatge ratllat (1/2 per a la salsa, 1/2 per

molt necessari que les algues deshidratades es posin en

gratinar). Sal, pebre i nou moscada.

remull. Si volem que adquireixin una textura i un aspecte cruixents, també podem torrar-les al forn o rostir-les

Elaboració:

lleugerament en una planxa o paella.

Netegem, pelem i tallem les hortalisses. Les ofeguem 15 minuts en oli a foc lent (amb el recipient tapat). Per

El millor substitut de la sal

a la salsa, fonem mantega en un cassó i hi afegim fari-

Tothom sap que no és saludable abusar de la sal en els

na. Ho ofeguem durant un minut, hi afegim la llet bu-

menjars. L’ús alternatiu de les algues per condimentar

llent, ho remenem i ho assaonem amb sal, pebre i nou

els plats pot resultar una alternativa excel·lent. Un cop

moscada. Deixem coure la barreja durant 5 minuts.

triturades poden substituir la sal en preparacions de

Retirem la salsa del foc i en barregem una quarta part

tota mena, amb l’avantatge de contenir menys sodi i

amb les verdures. Enrotllem aquesta preparació en les

més minerals, especialment magnesi, calci i iode.

làmines d’alga formant diversos canelons i incorporem els rovells a la resta de la salsa. Hi afegim la meitat del formatge i ho barregem. Posem una mica de salsa al fons d’una safata i hi posem els canelons d’alga farcits amb les verdures. Ho cobrim tot amb la resta de la salsa, hi escampem el formatge que resta i ho enfornem fins que siguin daurats.

QUALITAT DE VIDA | ALGUES

LA REVISTA IMO

55

Tallarines a la carbonara amb alga kombu Ingredients per a 4 persones: 50 g de kombu en salaó,

ti. Tallem el bacó a tires fines i les fregim en oli fins que

280 g de tallarines, 2 rovells i 1 clara d’ou, 100 g de bacó,

es daurin. Batem els rovells i la clara fins que augmentin

100 ml de nata, 100 g de formatge parmesà ratllat, 40 ml

tres vegades el seu volum. Posem a coure les tallarines

d’oli d’oliva, sal i pebre blanc mòlt.

en aigua bullent amb sal fins que estiguin al punt. Ho escorrem. Saltegem les algues i les tallarines en l’oli i el

Elaboració:

bacó, ho remenem tot ben bé, i ho ofeguem i assaonem

Rentem les algues amb força aigua i canviem l’aigua

amb la sal i el pebre. Hi afegim la nata, ho posem a

tres vegades. Les remullem, durant 30 minuts, les po-

coure lleugerament, hi barregem el formatge, hi incor-

sem a coure durant 50 minuts i les escorrem. Enrotllem

porem els rovells i la clara batudes, ho removem una

les amples tires de l’alga i les tallem en forma d’espague-

mica més i ho servim de seguida perquè no es refredin.

LA REVISTA IMO

56

REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO •

La vida sin cataratas ...y sin astigmatismo.

Hoy en día, existe una solución real a la hora de afrontar la cirugía de la catarata con astigmatismo.

Los nuevos desarrollos de lentes intraoculares tóricas, permiten corregir incluso los altos astigmatismos. Estas lentes proporcionan una nítida visión a media y larga distancia, sin necesidad de gafas.

Su oftalmólogo le asesorará sobre las opciones disponibles.

©2014 Novartis Material revisado en marzo de 2014.

SG/IOL/IOLGE/AD/140310/ES