Revista IMO 40 - Catalá by Instituto de Microcirugía Ocular (IMO)

REVISTAIMO

L’IMO,

epicentre dels avenços en cirurgia de parpelles i estètica oculofacial L’IMO congrega els millors experts en oculoplàstica | Pacients amb glaucoma expliquen la seva experiència | Nou fàrmac en estudi per a la DMAE seca | La Fundació IMO amplia la seva aposta per la salut ocular infantil | Tractaments mínimament invasius en estètica oculofacial | Ens visita Josep Llinàs, arquitecte de l’IMO | Consells per cuidar els ulls aquest estiu

Josep Maria Lladó, 3 Sortida 7 Ronda de Dalt Barcelona Tel. 93 253 15 01 www.imo.es

REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO •

Núm. 40 EDITORIAL Obrim aquest número de la revista fent esment al congrés d’oculoplàstica que el passat mes d'abril va congregar a l’IMO 300 metges interessats a conèixer els últims avenços d'una especialitat en auge. Els assistents van poder seguir una sessió de cirurgia en directe i ponències i tallers on es van exposar les últimes tècniques quirúrgiques i d'aplicació en consulta per millorar l'aspecte del rostre. Durant aquests mesos també hem dedicat una atenció especial al glaucoma mitjançant una setmana de revisions gratuïtes a població de risc i una taula rodona de pacients amb la malaltia, que el passat mes de març van oferir el seu inestimable testimoni i van destacar la importància d'adoptar una actitud preventiva i positiva per evitar que el glaucoma acabi afectant de forma radical la qualitat de vida de qui el pateix. Altres grups de risc cap als quals enguany hem orientat part de la nostra activitat han estat els pacients amb diabetis, l'afectació visual dels quals és molt elevada i pot arribar a ser greu, i la població infantil, especialment la que es troba en risc d'exclusió social. En aquest sentit, la Fundació IMO ha ampliat el marc d'actuació de dos programes enfocats a millorar la salut visual i el rendiment escolar de la infància desfavorida i per primera vegada ha arribat a escoles de Tarragona i de Madrid. En paral·lel a la tasca preventiva amb grups de risc, a l’IMO no deixem de treballar en el camp de la recerca bàsica i clínica. Ho demostra el fet que en els últims mesos hàgim iniciat la nostra participació en dos importants estudis clínics d'àmbit europeu, un sobre un possible tractament per a la DMAE seca i un altre per evitar l'edema macular cistoide, un problema de la retina que pot produir-se després de la cirurgia de la cataracta. Amb aquests continguts, a més d'una entrevista amb Josep Llinàs, l’artífex de la seu on ens vam traslladar fa sis anys, i d'un repàs històric als aparells d'exploració oftalmològica, alguns models dels quals es conserven al nostre museu particular, els desitjo un bon estiu, en què gaudeixin del sol, del mar o de la piscina i de les revetlles i festes majors sense risc per als seus ulls. Dr. Borja Corcóstegui

SUMARI Més de 300 especialistes de 31 països es van reunir a l’IMO amb motiu de la segona edició del Barcelona Oculoplastics, congrés de referència internacional dirigit pel Dr. Ramón Medel. La trobada va oferir cirurgia en directe a càrrec dels millors experts i tallers pràctics de rejoveniment i estètica oculofacial, una disciplina en auge.

Els pacients van ser els protagonistes de la Setmana Mundial del Glaucoma d'aquest any, que amb el lema No deixis que el glaucoma et tanqui portes va voler conscienciar de la importància de la prevenció i d'una actitud positiva davant la malaltia. Sis testimonis, moderats per Carmen Rigalt, van compartir la seva experiència davant d'un centenar d'assistents.

Han passat sis anys des de la inauguració de la nova seu de l’IMO i, malgrat això, el nostre edifici segueix cridant l'atenció pel seu caràcter innovador i avantguardista, fidel als principis de l'Institut. En parlem amb el seu artífex, Josep Llinàs, qui ens explica les claus per construir una clínica oftalmològica de referència, també des del punt de vista arquitectònic.

L'estiu pot esdevenir un risc per als nostres ulls si no ens protegim adequadament de la radiació solar. Igual que la pell, els ulls tenen memòria i van acumulant-ne els efectes al llarg dels anys. Per això, els nostres especialistes ofereixen consells bàsics per gaudir dels dies a l'aire lliure i de les nits de revetlla sense riscos per a la visió.

Edita: IMO, Institut de Microcirurgia Ocular de Barcelona www.imo.cat Coordinació i redacció: Departament de Comunicació IMO. Disseny gràfic i maquetació: Albert Buendía, Josep Maria Ambròs Fotografies: Àngel Carbonell

Imprimeix: Rotimpres Contacte redacció i publicitat: comunicacion@imo.es Telèfon 93 253 15 01

LA REVISTA IMO

IMO | EN PORTADA

B A RC E LO N A

C A P I TA L M U N D I A L D E L A C I R U R G I A

LA REVISTA IMO

IMO | EN PORTADA

D E P A R P E L L E S I L' E S T È T I C A O C U L O F A C I A L

L’oculoplàstica, dedicada al diagnòstic i tractament de traumatismes, defectes i patologies de les estructures que envolten els ulls (òrbita, parpelles i vies lacrimals), és una subespecialitat oftalmològica en auge, cada vegada més demandada pels pacients i en constant avenç. El fet que la zona periocular sigui extremadament delicada, sumat a l'aparició i al perfeccionament constant de tècniques, fa que resulti fonamental l'acpromoure en la segona edició del curs internacional

Barcelona Oculoplastics: Trends in Eyelid Surgery. Orga-

LA REVISTA IMO

tualització de coneixements, que és el que es va voler

nitzat per la Fundació IMO i sota la coordinació dels nostres especialistes del Departament d'Oculoplàstica i d'Estètica Oculofacial –Ramón Medel, Luz María Vásquez i Eva Ayala–, el 16 i 17 d'abril la trobada va reunir a l’IMO 300 especialistes de 31 països.

IMO | EN PORTADA

B A RC E LO N A

C A P I TA L M U N D I A L D E L A C I R U R G I A

4 LA REVISTA IMO

Cirurgians experts Les principals eminències de l'especialitat a nivell mundial, entre elles els doctors Richard Collin, pare de la cirurgia de ptosi (caiguda de parpelles), Naresh Joshi o el director del curs, Ramón Medel, van alertar de la impor-

El curs Barcelona Oculoplastics va reunir els millors experts internacionals a l’IMO per abordar els últims avenços i compartir sessions quirúrgiques i tallers de rejoveniment en directe amb 300 assistents de 31 països

tància que la cirurgia oculofacial sigui duta a terme per professionals altament qualificats i experimentats tant en el camp de la cirurgia plàstica com de l'oftalmologia. En concret, es van referir a la blefaroplàstia, intervenció estètica estrella per a la correcció de les “bosses” o excés de pell en les parpelles, que confereixen al rostre un aspecte envellit i cansat. Aquest tractament, un dels més sol·licitats, pot comportar complicacions importants si no és realitzat per mans expertes, segons els ponents del curs. Entre les principals complicacions destaca la retracció de la parpella inferior, que afecta prop d'un 20% dels pacients que se sotmeten a blefaroplàstia i que, a part de provocar un problema estètic, suposa una amenaça per a l'ull. El desplaçament cap avall de la parpella inferior no permet que l'ull es tanqui completament i la superfície ocular queda constantment desprotegida, cosa que pot donar origen a lesions importants a la còrnia. A més d'aquesta greu complicació, també es donen

IMO | EN PORTADA

D E P A R P E L L E S I L' E S T È T I C A O C U L O F A C I A L

casos de ceguesa irreversible secundària a la blefaro-

seva funció. Com a conseqüència, no només es pro-

plàstia, que a Espanya afecta al voltant d'1 de cada 500

dueix un problema estètic sinó que la visió també

persones intervingudes, segons el Dr. Ramón Medel.

es pot veure afectada quan la caiguda de la parpella

L'oftalmòleg de l’IMO assegura, però, que "són uns efec-

envaeix part de la pupil·la.

tes totalment evitables, ja que es tracta d'una cirurgia amb uns resultats espectaculars i sense complicacions

L’avenç més rellevant

especials sempre que la dugui a terme un professional amb formació i bagatge en oculoplàstica".

Tècniques pioneres

Entre les diferents tècniques que s'utilitzen per abordar aquest problema, destaca la coneguda com a flap frontal, que consisteix a elevar la parpella a través del seu ancoratge al múscul frontal utilitzant un empelt com

Tot i que la ceguesa secundària a una mala blefaroplàs-

a element d'intermediació entre tots dos. No obstant

tia és irreversible, sí que és possible tractar la retracció

això, una de les grans sorpreses del congrés celebrat a

de la parpella inferior mitjançant el lífting mediofacial

l’IMO va ser la demostració en directe d'una cirurgia en

transconjuntival, una sofisticada tècnica que realitzen

la qual no es va utilitzar aquest element d'unió, sinó que

molt pocs centres al món, entre ells l’IMO, per elevar la

el múscul frontal es va suturar directament al múscul

parpella inferior i el pòmul sense incisions i accedir a la

elevador de la parpella. Aquesta evolució de la tècnica

zona afectada a través de la conjuntiva.

clàssica, introduïda pel Dr. Ramón Medel, va centrar

Si aquest procediment punter va centrar l'interès

l'atenció de tots els assistents i ponents, inclòs el Dr.

del primer curs Barcelona Oculoplastics, celebrat el 2012,

Richard Collin, que va assegurar que "es tracta de l'avenç

en aquesta segona edició la novetat més destacada

més rellevant en la cirurgia de la ptosi en els últims

va ser el tractament per solucionar la ptosi. Aquesta

anys", doncs evita diverses incisions visibles al front i

patologia pot ser congènita o senil, o bé pot estar

ofereix uns resultats més satisfactoris i duradors.

relacionada amb altres causes que atrofien el múscul elevador de la parpella i impedeixen que compleixi la

LA REVISTA IMO

IMO | EN PORTADA

LA REVISTA IMO

Últimes tendències estètiques

Com a novetats destacades pels experts congregats al Barcelona Oculoplastics cal assenyalar l'ús del micropen,

Segons els organitzadors del Barcelona Oculoplastics, "es-

un nou instrument que, mitjançant petites puncions,

tètica i salut ocular són dos conceptes que han d'avan-

aconsegueix uns resultats espectaculars a l’hora de ne-

çar sempre junts, no només en el terreny quirúrgic, sinó

tejar i estirar la pell a través de l'estimulació de col·la-

també pel que fa a l’oculoplàstica cosmètica". Aquest és

gen. Els especialistes també van destacar altres avenços

un camp en gran desenvolupament, que cada vegada

per millorar l'aspecte periocular i el de la cara en general

ofereix més alternatives per al rejoveniment de la part

mitjançant tècniques d'aplicació en consulta mínima-

mitjana i superior del rostre. El Dr. José Raúl Montes,

ment invasives. És el cas de la carboxiteràpia o injecció

referent mundial en la disciplina que va oferir un taller

subcutània de diòxid de carboni (CO2) per incrementar

d'estètica i rejoveniment durant el curs d'abril, hi afe-

l'oxigenació dels teixits i afavorir el flux sanguini i l'ober-

geix que "atès que ens estem movent cap a aquest tipus

tura de capil·lars, de manera que provoqui una millora

de tractaments, és imprescindible aplicar-los amb total

en el to de la pell i concretament de la ullera.

seguretat i garantia per al pacient".

L'elevació de la parpella caiguda mitjançant el múscul frontal o l'estimulació de col·lagen amb micropen, principals avenços en oculoplàstica, una disciplina que combina tècniques quirúrgiques d'alta complexitat amb teràpies d'aplicació en consulta, mínimament invasives

Robert Kersten (Estats Units)

Naresh Joshi (Regne Unit)

José Raúl Montes (Puerto Rico)

"Quan acabem la formació tendim

"És la segona vegada que em con-

"És un privilegi veure com els millors

a fer les coses tal com ens han

viden a participar en aquest curs

professionals de l'especialitat com-

ensenyat els nostres mestres, però

i per a mi és un orgull. Tot i que

parteixen i apliquen, en directe i amb

gràcies a trobades com aquesta

practico cirurgies arreu del món,

total honestedat, el que han après

veiem que hi ha maneres diferents

quan opero aquí ho faig sense cap

en els seus anys d'experiència. El

d'abordar un mateix problema. Si

temor i amb tota confiança, perquè

Barcelona Oculoplastics és un curs que

els meus companys de professió

sé que a més de disposar dels

es caracteritza per la seva practicitat i

tenen noves idees, m'agrada conèi-

millors equipaments, tinc el suport

perquè s’adapta als nous temps. Tant

xer-les. És el cas de la tècnica qui-

d'un personal altament qualificat:

en la sessió de cirurgia com en els

rúrgica realitzada pel Dr. Medel per

des infermers, fins a anestesiòlegs o

tallers, els experts han optat per mos-

a la correcció de la ptosi, que mai

tècnics de quiròfan."

trar tècniques de mínima incisió que

havia tingut oportunitat de veure

permeten obtenir el màxim benefici,

en directe i amb la qual he quedat

un repte cap al qual avança la nostra

impressionat."

especialitat."

LA REVISTA IMO

Els ponents internacionals opinen…

David Verity (Regne Unit)

Dario Surace (Itàlia)

Richard Collin (Regne Unit)

"Algunes de les tècniques quirúr-

"És fantàstic veure que un curs

no s'enfoca a l'estètica, ha estat

giques dutes a terme al Barcelona

com el Barcelona Oculoplastics té

molt enriquidor aprofundir en

Oculoplastics són les que jo mateix

una audiència tan destacada i que

aquest camp. Per oferir les millors

realitzo als meus pacients. D'altres,

aconsegueix reunir un nombre

solucions als nostres pacients hem

però, són noves per a mi. El millor

de gent tan gran amb un interès

d'entendre l'ull com un tot i per

d’aquest curs és que fins i tot els

comú. En aquesta trobada no es

tant no podem deslligar aquest

cirurgians més experts poden, a

tracta tan sols de mostrar el que

vessant de la part més funcional.

més d'ensenyar, aprendre alguna

un fa sinó d'estar preparat per a

Així ho ha demostrat el curs, no

cosa nova i introduir millores que

fer-ho en públic, responent als

només presentant casos d'èxit sinó

aporten un plus al que fan habitu-

dubtes i comentaris dels nostres

mostrant en viu aquest abordatge

alment."

companys.”

"Encara que la meva pràctica diària

de la disciplina."

IMO | EN PORTADA

...i els assistents també "És un luxe veure que a Barcelona tenim un centre com l’IMO, capaç de reunir els millors especialistes d’arreu del món i de demostrar que aquí també estem al més alt nivell."

"M'ha sorprès la sinceritat de tots els ponents, en el sentit que han debatut i compartit obertament els seus punts de vista en controvèrsies de gran interès. Conèixer l'opinió de professionals tan destacats és una magnífica oportunitat."

LA REVISTA IMO

"Com a resident he pogut seguir en directe casos i cirurgies que encara no havia vist i l'abordatge de les quals m'ha aportat un nou punt de vista, a més d’endinsar-me en l'estètica, encara desconeguda per a molts de nosaltres." "Aquest curs obre una nova porta al rejoveniment, un camp en gran desenvolupament i amb moltes possibilitats, en el qual ens fixem cada vegada més."

IMO | EN PORTADA

En viu i en directe

que tant els ponents com els assistents van destacar va ser la sessió de cirurgia en directe, que va connectar els quiròfans de l'IMO amb l'auditori per mostrar a temps real set intervencions dels millors cirurgians internacionals (del Regne Unit, d’Alemanya, dels Estats Units i de Puerto Rico, a més d'Espanya). Amb això, els 300 assistents al curs van poder seguir, debatre i intercanviar dubtes i opinions davant els casos presentats, que, com va explicar el Dr. Medel, "van voler ser fidels a la nostra realitat diària a la clínica." Aquest mateix objectiu és el que es va perseguir als dos tallers pràctics d'estètica i rejoveniment del curs a càrrec de reconeguts líders mundials en aquest camp. Així, l'italià Luigi Colangelo, al costat de la Dra. Luz María Vásquez, de l’IMO, va aplicar les últimes tendències no quirúrgiques per a la cura de la pell, mentre que el porto-riqueny José Raúl Montes va ensenyar com utilitzar estratègicament les injeccions de toxina botulínica i de substàncies de farciment per aconseguir un resultat cost-efectiu i, alhora, discret i natural per al pacient.

9 LA REVISTA IMO

Un valor afegit important del Barcelona Oculoplastics

IMO | ACTUALITAT

COM S'HI VEU I ES VIU AMB

GLAUCOMA?

LA REVISTA IMO

Amb motiu de la Setmana Mundial del Glaucoma, del 8 al 14 de març, la Fundació IMO va voler conscienciar del paper clau de la prevenció i de la importància d’adoptar una actitud positiva envers la malaltia amb la campanya No deixis que el glaucoma et tanqui portes. Aquesta va incloure cinc dies de revisions oculars gratuïtes a població de risc no diagnosticada i una taula rodona amb testimonis de pacients, que van compartir la seva experiència davant del centenar d’assistents que es van reunir a l’Institut.

Pacients sorpresos La taula rodona, moderada per la periodista i afectada de glaucoma Carmen Rigalt, va tenir la participació de Marta de la Torre, Joan Sagalés, José Luis Pinto Barroso, Jordi Oller, Simone Pugliese i William Paulino García. Malgrat que cadascun té la seva pròpia història i cada cas és un món, tots es van declarar “pacients sorpresos”, segons va afirmar Jordi Oller, qui va afegir que "el glaucoma és una malaltia que no notes i de la qual no ets conscient fins que te la diagnostiquen". És llavors quan cobren sentit símptomes que abans passaven desapercebuts o que no s'associaven a la malaltia, com els problemes de Joan Sagalés en la conducció nocturna o les dificultats a l'hora de trobar objectes i els entrebancs habituals de Carmen Rigalt. "Jo em pensava que hi veia bé i després em vaig ado-

IMO | ACTUALITAT

LA REVISTA IMO

IMO | ACTUALITAT

LA REVISTA IMO

nar que no era així", va constatar William Paulino Gar-

Per això, tot i que es va parlar de la inseguretat a l’ho-

cía, perquè, com va exposar Marta de la Torre, “el que

ra de fer front al present i també al futur, “i malgrat que

hi ha davant dels ulls no és negre, ni borrós ni res. Sim-

la por és lògica en aquestes circumstàncies, no hem de

plement, no existeix". Una sensació compartida per la

deixar que ens paralitzi", va comentar José Luis Pinto

resta de pacients, com Simone Pugliese, qui té afectada

Barroso. Amb aquesta mateixa idea, Marta de la Torre

la part superior del camp visual: "a mesura que surt el

recorda sempre les paraules del seu pare: "l'adversitat

sol, van apareixent els arbres que hi ha al passeig. De la

és gran però l'home és més gran que l'adversitat". I una

mateixa manera, si aixeco la mirada, a poc a poc us vaig

manera de fer-hi front és adoptant una actitud activa,

veient", va explicar gràficament a l'audiència congrega-

cosa que moltes vegades passa per ser rigorosos en la

da a l’auditori de l’IMO.

prevenció i en el tractament.

Trucs i noves aficions

Jordi Oller té clar que per combatre el glaucoma cal ser "metòdic". Tant és així que va afirmar no haver "fallat" ni un dia a l'hora de posar-se les gotes en més de

Simone ha decidit fixar-se només en el que hi veu i viure

dues dècades que fa que té la patologia. Constància que

tranquil·lament, de manera que sigui ell qui prengui les

també va destacar Marta de la Torre, qui en patir glau-

regnes de la seva malaltia. "Les limitacions són les que

coma miòpic des dels 12 anys, va recordar que ja llavors

un mateix es posa", va remarcar José Luis Pinto Barroso,

es va acostumar a llevar-se sempre amb el despertador,

que va destacar la importància d'acceptar amb natu-

també dissabtes i diumenges, per no saltar-se la medi-

ralitat la situació i d’adaptar-se a una realitat diferent.

cació. Igual que José Luis Pinto Barroso, que va decla-

Jordi Oller, per exemple, va explicar la seva nova afició

rar ser "un dels homes que aixeca més el colze d'aquest

per l'òpera i Marta de la Torre va oferir alguns trucs per

país", tot i que no precisament per beure, sinó per po-

combatre petites dificultats diàries, com comprar gots

sar-se els col·liris.

amb vores blaves perquè sigui més fàcil distingir-los. "És qüestió d’ocupar-se del glaucoma, no de preocupar-se’n", va assegurar.

IMO | ACTUALITAT

NO DEIXIS QUE EL GLAUCOMA ET TANQUI PORTES

Avenços farmacològics i quirúrgics

Tots els participants de la taula rodona, a més, van coincidir en la necessitat de sotmetre’s a revisions pe-

Joan Sagalés també es considera "optimista", no només

riòdiques, un costum que alguns no tenien abans del

a l'hora de conviure amb el glaucoma en el seu dia a dia

diagnòstic i que ara consideren vital. Si alguna cosa ha

–"procuro no pensar-hi"– sinó també de cara a les noves

après William Paulino de la seva experiència és la im-

perspectives terapèutiques que està segur que s'obriran

portància de revisar-se i de ser conscient del propi estat

per als pacients en els propers anys. Opinió compartida

visual: "Tot i que hi havia casos de ceguesa a la famí-

per les especialistes del Departament de Glaucoma de

lia, mai no vaig pensar que el glaucoma fos hereditari

l'IMO, les doctores Elena Arrondo, Sílvia Freixes i Caroli-

o que em pogués afectar. Al cap del temps, la vida em

na Pallás, que van parlar d’avenços esperançadors tant en

va demostrar que sí i, per això, el millor consell que puc

l’àmbit farmacològic com en el quirúrgic per als propers

donar als meus fills és que es revisin".

anys. En aquest sentit, van animar a "perdre la por a la

Per Simone Pugliese, el fet que el glaucoma tingui un

cirurgia", ja que el perfeccionament de les tècniques i la

component genètic i que no hagi estat fruit d'uns mals

individualització del tractament per a cada persona per-

hàbits, fa que accepti el seu diagnòstic amb "tranquil·li-

meten obtenir resultats cada vegada més satisfactoris.

tat". Tanmateix, va admetre que en el moment en què li

D'aquesta manera va concloure la taula rodona que

van detectar la patologia, als 33 anys, no va poder evitar

la Fundació IMO va impulsar amb motiu de la Setmana

"fer una ràpida regla de tres i calcular el camp visual

Mundial del Glaucoma d'aquest any i que va posar de

perdut fins aleshores i el que podia perdre en els propers

manifest el positivisme del lema No deixis que el glaucoma

anys". Avui, després de l'impacte inicial i en veure que

et tanqui portes. Tanmateix, com va dir Carmen Rigalt, no

està en bones mans i que la malaltia no avança i segueix

és tant positivisme com "realisme", doncs el glaucoma

sota control, Simone es mostra molt més confiat.

"no ha de moure a la compassió", sinó a l'acció.

13 LA REVISTA IMO

La importància de la prevenció

IMO | ACTUALITAT

El 39% de les persones revisades té la malaltia o està en zona de risc

LA REVISTA IMO

Els controls de cribratge a població de risc duts

molt per sobre de les xifres de 2013, en què un 20%

a terme a 161 persones a la Unitat de Diagnòstic

dels diagnòstics van ser de sospita de glaucoma o

Precoç de l’IMO, al llarg de la Setmana Mundial

van destapar factors de risc, mentre que només en

del Glaucoma, van permetre diagnosticar 12 ca-

un cas es va confirmar la malaltia.

sos de glaucoma (7%) i 29 sospites de persones que podrien tenir la malaltia (18%), encara que

Òptiques i farmàcies

necessitarien més proves per confirmar-ne el diagnòstic. Per la seva banda, 22 pacients (13%) són

Per tant, es posa de manifest l'elevat percentatge de

candidats a patir la patologia en un futur pels

persones que pateixen la patologia o són candida-

factors de risc que presenten, entre els quals des-

tes a patir-la i no ho saben. Per conscienciar-ne, la

taca la hipertensió ocular, principal factor de risc

Fundació IMO es va aliar per tercer any consecutiu

del glaucoma, amb 14 casos.

amb l'Associació de Farmàcies de Barcelona (AFB) i

Tres de les persones revisades pateixen angle

el Col·legi Oficial d'Òptics Optometristes de Catalu-

estret; dues presenten síndrome de dispersió pig-

nya (COOOC) i va distribuir material divulgatiu so-

mentària; dues, càmera anterior plana i una, mio-

bre el glaucoma entre 400 farmàcies i 200 òptiques.

pia magna. Tots aquests són problemes oculars que

Segons les especialistes del Departament de Glau-

augmenten el risc de patir glaucoma, principalment

coma de l'IMO, "òptics i farmacèutics són els pri-

perquè amenacen amb l'obstrucció del sistema de

mers que, de vegades, poden detectar mostres de

drenatge de l'humor aquós i, en conseqüència, amb

pèrdua de visió que passen desapercebudes o fac-

un augment de la pressió intraocular i un possible

tors de risc de patir la malaltia". Així mateix, el seu

dany en el nervi òptic.

seguiment del pacient juga un paper fonamental

Aquests resultats són superiors als obtinguts en

per combatre la baixa adhesió al tractament pres-

la mateixa campanya de l'any passat, amb un 34%

crit per l'oftalmòleg, un problema que afecta el 40%

de pacients amb glaucoma o en zona de risc, i estan

de les persones amb glaucoma.

IMO | ACTUALITAT

Els nostres testimonis Marta de la Torre Als 12 anys va ser diagnosticada de glaucoma miòpic juvenil però, malgrat això i la miopia magna que patia, va fer vida normal i va cursar els seus estudis universitaris sense gaire dificultat, a banda del fet de “seure sempre a la primera fila de classe". En plena activitat professional, la seva vida va començar a experimentar canvis graduals, especialment en els últims cinc anys, quan ha hagut de deixar de treballar i de conduir. La tardor passada Marta es va afiliar a l'ONCE. Ara s'aferra a "Leo", el seu bastó i nou company, amb tot l'afecte de què és capaç.

Joan Sagalés Fa vuit anys, Joan, excapità de l’equip d’handbol del F.C. Barcelona, es va despertar a mitja nit amb una pèrdua total de visió que es va allargar cinc minuts. Arran

15 LA REVISTA IMO

d’aquest “ensurt” va anar a fer-se una revisió oftalmològica d’urgència i li van detectar glaucoma. Havia patit un pic de pressió (de 40 mmHg) que, tot i l’angoixa inicial, es va convertir en l'alarma que li va permetre posar-se en mans expertes i iniciar el tractament, gràcies al qual avui segueix fent vida normal al capdavant d'una important empresa tecnològica.

José Luis Pinto Barroso Mesos després d'haver-se sotmès a una operació de retina, el 2005, José Luis va ser diagnosticat de glaucoma, que es va sumar a una deficiència visual congènita. Malgrat que reconeix que la vida es veu afectada pel glaucoma, al qual es refereix com la "ceguesa silenciosa", té clar que no s’acaba amb la malaltia. Per això afirma que “en realitat res que tingui a veure amb la pèrdua de visió és totalment motiu d'incapacitat, com demostrem diàriament a l'ONCE", institució de la que és vicepresident.

IMO | ACTUALITAT

Els nostres testimonis Simone Pugliese A Simone li van detectar glaucoma fa dos anys, quan només en tenia 33, en unes revisions gratuïtes de diagnòstic precoç que, amb motiu de la Setmana Mundial del Glaucoma, organitzava un centre oftalmològic de l'estranger. En el moment del diagnòstic ja tenia una afectació del camp visual del 37% en un ull i del 48% en l'altre però, el fet de tenir uns paràmetres fora dels estàndards, no fa que Simone es consideri un malalt. “Una cosa és el diagnòstic mèdic i una altra, com el vius", segons ha aprés del seu pare.

LA REVISTA IMO

Jordi Oller Als seus 60 anys, Jordi ja en porta més de 20 amb un glaucoma de baixa pressió que li van diagnosticar en un control rutinari. En ser miop ja tenia el costum d’anar regularment a l’oftalmòleg, tot i que en cap moment va sospitar que pogués patir la malaltia. Després de dues dècades d’evolució, alentida gràcies a un control i a un tractament escrupolós, Jordi segueix amb la seva “lluita constant per seguir veient-hi". En el seu camp visual "un núvol fa que desapareguin alguns objectes", però aquesta afectació important de l'ull esquerre no ha minvat el seu esperit optimista.

IMO | ACTUALITAT

William Paulino García William atribuïa la seva pèrdua de visió al fet de no portar ulleres tot i que, en veure que empitjorava progressivament, va decidir visitar l’especialista. A Cuba, el seu país natal, li van diagnosticar glaucoma, que van aconseguir estabilitzar. Tanmateix, i ja a Espanya, va patir una greu descompensació de la pressió i va haver de ser operat d'urgència, a través del programa Operació Visió de la Fundació IMO. Gràcies a la immediatesa de la cirurgia, William ha pogut conservar una resta de visió que li permet mantenir certa autonomia, cosa que considera un “miracle” després d’haver temut la ceguesa.

LA REVISTA IMO

• • • • • •

63 hab. Con mucha luz natural Restaurante Room Service Bar – Cafetería Caja Fuerte gratuita Parking Privado

próximo Al imo y con metro Directo Al centro ciuDAD en 8 minutos, “el putxet”

Atenciones especiAles pAcientes imo: Descuento en tArifA AguA minerAl De bienveniDA Wifi grAtuito lAte check out bAjo DisponibiliDAD hAstA lAs 15h

Sant Gervasi de Cassoles 26 08022 Barcelona +34 932531740 stgervasi.booking@hoteles-silken.com www.hotelsantgervasi.com

IMO | ACTUALITAT

L'IMO PROVA EL PRIMER TRACTAMENT EFICAÇ PER FRENAR L’AVENÇ DE LA FORMA MÉS PREVALENT DE LA DMAE És un dels 300 centres del món que participen en un assaig clínic amb Lampalizumab, un nou fàrmac que està demostrant eficàcia en pacients amb una determinada variant genètica

LA REVISTA IMO

Després dels avenços importants obtinguts en el con-

ara pretenem és confirmar els bons resultats que es

trol de la forma humida de la Degeneració Macular

van evidenciar en la fase II, en la qual es va alen-

Associada a l’Edat (DMAE), gràcies a les injeccions de

tir la patologia fins en un 40% d’un determinat grup

fàrmacs intraoculars antiangiogènics, els esforços se

de pacients". En aquest sentit, l'oftalmòloga afegeix

centren actualment a intentar frenar l’evolució de la

que "el nou fàrmac és efectiu en estadis avançats de

DMAE seca o atròfica, la forma més prevalent de la

la malaltia i en persones amb un perfil genètic con-

malaltia (85% dels casos), que no té tractament avui

cret". Aquesta última dada posa de manifest "que la

dia. Amb aquest objectiu, l’IMO és un dels 300 cen-

genètica té molt més pes en la DMAE del que crèiem

tres de recerca que formen part del projecte europeu

–conclou la Dra. Burés– i per això el futur del trac-

promogut per Roche per avaluar la resposta dels pa-

tament d'aquesta i d’altres patologies retinals passa

cients a un nou fàrmac (Lampalizumab). Es tracta de

per l'estudi genètic dels pacients i per les teràpies in-

la primera teràpia que ha demostrat eficàcia signifi-

dividualitzades segons cada perfil". En aquesta línia

cativa a l’hora de reduir la progressió de la DMAE seca

es desenvolupa actualment Bioimage, un altre assaig

i que arriba a testar-se en un assaig clínic en fase III,

pioner liderat per la Fundació IMO per determinar

l'última abans de la comercialització.

si el genotip (informació continguda en l'ADN) inci-

Com explica la Dra. Anniken Burés, especialista del Departament de Retina i Vitri de l'IMO, "el que

deix en la resposta al tractament, en aquest cas, de la DMAE humida.

IMO | ACTUALITAT

L’eficàcia demostrada per Lampalizumab és una fita sense precedents en la lluita contra la forma seca de la DMAE, que afecta el 85% dels pacients amb la malaltia i que fins ara no tenia tractament

Com funciona Lampalizumab? basa a evitar la proliferació de nous vasos sanguinis anòmals que sagnen i perden líquid, Lampalizumab actua inhibint les vies d'inflamació que juguen un paper clau en la progressió de la

Degeneración Macular Asociada a la Edad

DMAE seca. D’aquesta manera, la persona afectada no guanya visió, però sí que s’aconsegueix frenar l'avenç de la patologia, la velocitat de la qual augmenta exponencialment en les etapes

La DMAE representa la primera causa mundial

més severes. El fet que els efectes d’aquest tipus

de ceguesa entre les persones més grans de 65

de DMAE no apareguin de manera immediata

anys i, només a Espanya, afecta 800.000 paci-

dificulta la fase de reclutament de pacients per

ents. Com a conseqüència de l'augment progres-

dur a terme l'estudi, en el qual s’administren in-

siu de l'esperança de vida, l'Organització Mundi-

jeccions intravítries amb el fàrmac cada 4 o 6

al de la Salut (OMS) estima que en les pròximes

setmanes durant un període de 2 anys.

dècades la prevalença d'aquesta patologia pot

La Dra. Burés destaca que "els participants en

arribar a triplicar-se, motiu pel qual es conside-

l'assaig han de ser conscients que no tots es be-

ra un dels problemes sociosanitaris més impor-

neficiaran del tractament, encara que aquest no

tants del segle.

ha de ser l'únic objectiu. El que busquem no és només una millora individual i per a un període curt sinó una de col·lectiva i a llarg termini, ja que concloure l'estudi és el pas previ indispensable perquè el fàrmac pugui estar disponible i ajudar altres persones amb la malaltia".

19 LA REVISTA IMO

Mentre que el tractament de la DMAE humida es

IMO | ACTUALITAT

EL PROGRAMA DE SALUT OCULAR EN LA INFÀNCIA DESFAVORIDA S’AMPLIA A BARCELONA I ARRIBA, PER PRIMER COP, A MADRID

LA REVISTA IMO

La Fundació IMO i l’Obra Social “la Caixa” reforcen la seva aposta per la integració d’infants en risc d’exclusió amb cinc campanyes de revisions que, fins al novembre, permetran atendre uns 800 escolars

La Fundació IMO i l’Obra Social “la Caixa" han acordat

llit la segona ronda d’exploracions. A més, aquest any

reforçar l’aposta que, des de l’any 2013, fan conjunta-

s’oferirà, per primer cop, una campanya de revisions

ment per promoure la millora del rendiment escolar i de

a Madrid, concretament al districte de Carabanchel.

la integració social d’infants en risc d’exclusió a través

El fet d’ampliar el projecte ve donat pels bons resul-

de la prevenció i del tractament de problemes oculars.

tats obtinguts durant els dos primers anys de funcio-

Amb aquest esperit, ambdues institucions han renovat

nament, en què especialistes en oftalmologia i opto-

el conveni de col·laboració per portar a terme, per ter-

metria de l’IMO han pogut visitar gairebé 700 infants

cer any consecutiu, el Programa de salut ocular en la infància

en risc d’exclusió. Aquestes revisions, dutes a terme

desfavorida, que incorpora noves àrees d’actuació i aug-

de manera gratuïta en centres d'ensenyament entre

menta el nombre de campanyes.

alumnes de 3 a 8 anys, han fet aflorar un percentat-

Així, per primera vegada, les revisions oculars gra-

ge de patologia oculta d'un 25%, xifra que dobla el

tuïtes es faran en cinc actuacions anuals i no en tres,

13,5% que la Fundació IMO ha detectat de mitjana al

com va ser el cas tant al 2013 com al 2014. Als centres

llarg de tres anys de revisions pediàtriques gratuïtes

escolars de Badalona, on el programa es desenvolupa

al Festival de la Infància de Barcelona.

des que es va posar en marxa i on s’ha dut a terme la

Aquesta diferència confirma la hipòtesi sobre la

primera campanya del 2015, se sumen les escoles dels

que es va impulsar el programa: la necessitat de pro-

districtes de Sant Martí i Nou Barris, que ja han aco-

moure la salut ocular entre els col·lectius desfavorits,

IMO | ACTUALITAT

Durant els dos primers anys del projecte, s’han dut a terme exploracions a gairebé 700 alumnes i s’ha diagnosticat patologia oculta en un 25% dels casos, als quals s’ha ofert tractament i controls de seguiment

Caixa” ha estimat adient incloure en les revisions els dos nous districtes barcelonins i el de Carabanchel, on estan treballant i on la necessitat de suport integral de moltes famílies és fonamental. Un altre dels trets fonamentals del programa és la continuïtat, de manera que es vol fer un seguiment dels infants amb problemes oculars des dels 3 anys 8 anys. Amb aquest objectiu s’ha repetit la ubicació de Badalona, on es tornarà a l’octubre, i s’ha plantejat l’actuació a Nou Barris i a Sant Martí, que després de les revisions del mes de maig acolliran nous controls al novembre. Aquest mateix mes, la Fundació IMO i l'Obra Social "la Caixa" també aniran a Madrid, per iniciar un projecte. Durant aquest temps, es fan revisions –trimestrals, semestrals o anuals, en funció de cada cas– dels inals quals, a més de la manca de recursos, s’hi suma,

fants que se sospita que poden desenvolupar patolo-

en moltes ocasions, una cultura preventiva menor.

gia i d’aquells que han de seguir un tractament, gene-

Per aconseguir-ho, la intenció del projecte és crear

ralment amb ulleres, pegats o col·liris, ja que la gran

un entorn el més favorable possible per promoure la

majoria dels problemes diagnosticats són defectes

salut ocular i la millora acadèmica dels alumnes, tre-

refractius, tot i que també hi ha alguns casos d’altres

ballant amb el professorat, les famílies i els professi-

patologies que requereixen cirurgia. El seguiment

onals sanitaris de la zona.

intenta garantir l’adhesió al tractament per part de

Una iniciativa de llarg recorregut

les famílies, cosa que no sempre es produeix si no es promou amb actuacions periòdiques que vagin generant confiança en les comunitats i, al mateix temps,

El Programa de salut ocular en la infància desfavorida s'inscriu

conscienciant de la importància del tractament per

dins del programa CaixaProinfància de l'Obra Social "la

al desenvolupament visual, intel·lectual i, en definiti-

Caixa", adreçat a nens amb especial vulnerabilitat soci-

va, integral, dels menors.

al, i que afavoreix i dóna suport a polítiques de millora de l'equitat, la cohesió social i la igualtat d'oportunitats per als més petits i les seves famílies. Fruit de la tasca desenvolupada des d’aquest programa, l’Obra Social “la

21 LA REVISTA IMO

fins que acaba l’etapa de formació de la visió, cap als

IMO | ACTUALITAT

La Fundació IMO torna a Badalona La primera de les cinc campanyes previstes aquest 2015 va tenir lloc el mes d’abril passat a l’escola Baldomer Solà de Badalona, on es van dur a terme 37 primeres visites i 65 controls de seguiment, tant a alumnes del centre com de les escoles L’Estonnac i Josep Boada, també adherits al programa en campanyes anteriors. Entre les primeres visites es va diagnosticar un 24% de problemes visuals, fonamentalment defectes refractius, ambliopia ("ull gandul") i estrabisme. Com a resultat, es van prescriure i facilitar sense cost vuit ulleres i un tractament amb oclusió. L'experiència de la Fundació IMO a Badalona, on ja ha realitzat quatre campanyes des de la posada en marxa del projecte el 2013, ha

LA REVISTA IMO

demostrat l'eficàcia de l'adhesió al tractament, generalment amb ulleres, com és el cas de nou nens als quals ja s’havia prescrit correcció òptica i als quals, en la revisió de seguiment de la setmana passada, es va reduïr la graduació a causa de la millora de l’agudesa visual. Aquests controls també van permetre iniciar el tractament en alumnes a qui es va detectar anteriorment una agudesa visual justa per l’edat o una sospita de patologia, l'evolució de la qual ha fet que requereixin tractament, a més de prescriure noves ulleres a alumnes que no havien seguit el tractament indicat fa uns mesos o que no ho havien fet correctament. Com a resultat, es van prescriure 11 ulleres i 4 oclusions i es van sol·licitar proves complementàries a l’IMO en 7 casos. En total, doncs, es va modificar la prescripció en un 48% dels pacients sotmesos a control periòdic, una xifra que demostra la importància de seguir de prop l’evolució dels nens per al seu desenvolupament visual correcte.

IMO | ACTUALITAT

Sant Martí i Nou Barris s'incorporen al projecte La segona ronda de revisions de l'any va tenir lloc el

Arran d'aquests diagnòstics, es van prescriure 32

mes de maig a les escoles La Palmera, de Sant Martí,

ulleres, 10 oclusions i 5 tractaments mèdics, a més de

i Ferrer i Guàrdia, de Nou Barris, que se sumen per

derivar 9 nens a l'IMO per dur a terme proves com-

primera vegada a la iniciativa. Després de realitzar ex-

plementàries i de recomanar seguiment a 63 nens,

ploracions oculars gratuïtes a 244 infants, els resultats

bé fos en un termini de 6 mesos o d’un any. Aquest

en aquests districtes confirmen les xifres obtingudes

seguiment s'efectuarà al novembre, amb una nova

en anteriors campanyes del programa, amb un 25% de

campanya de revisions a Sant Martí i a Nou Barris, i

patologia oculta.

servirà per valorar l'evolució dels nens i l'adhesió als tractaments prescrits. Com explica Laura Martínez, coordinadora de l'ac-

me, 13 d'hipermetropia i 9 de miopia, a més de 5 casos

ció social de la Fundació IMO, "hem vist diversos nens

de nens amb diferència de refracció entre els dos ulls

que, tot i haver estat revisats prèviament en el centre

(anisometropia) i altres 7 amb una agudesa visual jus-

d'atenció primària, no portaven la correcció òptica

ta per la seva edat. Així mateix, es van diagnosticar 9

adequada a causa de la manca de recursos, motiu pel

ambliopies, 6 estrabismes i 7 casos d'altres problemes

qual també hem trobat moltes ulleres en mal estat i

oculars, com conjuntivitis al·lèrgica, de la qual esta-

amb graduacions desfasades que fins ara no s'havien

ven afectats 4 nens.

pogut renovar ". 23 LA REVISTA IMO

Els defectes refractius van ser, de nou, els problemes més freqüents, en detectar-se 17 casos d'astigmatis-

IMO | ACTUALITAT

OPERACIÓ VISIÓ SEGUEIX CREIXENT En paral·lel a la consolidació del programa amb l'Obra Social "la Caixa", la Fundació IMO aposta per reforçar l'atenció a nens en situació de vulnerabilitat amb Operació Visió, que també expandeix les seves fronteres i la tardor que ve oferirà revisions a Tarragona

LA REVISTA IMO

Un any després de posar en marxa el programa de cirur-

Càritas va lliurar sense cost per a les famílies, i 22 trac-

gia solidària Operació Visió el 2013, la Fundació IMO va

taments mèdics.

decidir incorporar al projecte revisions gratuïtes de diagnòstic precoç a nens en risc d'exclusió social de la pro-

Més proves a l'IMO

víncia de Barcelona. D'aquesta manera, donava resposta a la necessitat plantejada per Càritas Catalunya d'aten-

A més, es van realitzar 16 derivacions a l’IMO dels casos que

dre un grup de població especialment vulnerable, amb

requerien exàmens complementaris o tractament quirúr-

tres campanyes d'exploracions que complementaven les

gic, com el d’en Benjamí, que va ser operat d'un calazi (un

dutes a terme al costat de l'Obra Social "la Caixa".

petit quist a la parpella) o el de l’Èric, a qui es va practicar

Al llarg d'aquestes tres campanyes, al Club d'Esplai Pu-

un sondatge per solucionar un problema d'obstrucció de la

billa Cases - Can Vidalet i gràcies a la mediació de la

via lacrimal. Les revisions de la Fundació IMO i posteriors

Fundació Catalana de l'Esplai, es van dur a terme prop

proves a l'Institut també van permetre alertar la família

de 300 exploracions, entre noves visites (225) i controls

d’en Josep, que no hi veia bé i, després de descartar una

de seguiment (59). Com a resultat, es van detectar pro-

possible patologia ocular, va ser posat en mans del neurò-

blemes visuals en un 27% dels nens acollits per primera

leg, qui va confirmar les sospites dels oftalmòlegs de l'IMO

vegada al programa i es van prescriure 46 ulleres, que

i va poder iniciar el tractament oportú.

Álex Gutiérrez Ocularista Paseo de Gracia 117, pral 1ª · 08008 Barcelona T 93 217 31 68 · info@artlens.es · www.artlens.es

LA REVISTA IMO

Nous esplais, noves escoles

billa Cases - Can Vidalet, Fontsanta, El Tricicle, Espurnes i Bellvitge), tots ells situats a la zona de l'Hospitalet i Corne-

Com destaquen els responsables de la Fundació Catalana

llà de Llobregat.

de l'Esplai, "la majoria de nens que vénen a l'esplai proce-

Així mateix, i amb l'aval de l'experiència a l'àrea metro-

deixen de famílies sense recursos, que no poden portar els

politana de Barcelona, el projecte s'estendrà a Tarragona,

seus fills a revisions periòdiques o fer front a possibles trac-

a petició de la delegació de Càritas d’aquesta província.

taments. Per això, molts problemes passen desapercebuts

Fruit de l'ampliació de l'acord amb Càritas Catalunya, les

o, si sospitem d'una dificultat visual quan els nens realitzen

escoles Bonavista i Joan XXIII acolliran al novembre una

tasques de reforç escolar, no podem fer-hi res al respecte".

nova campanya de revisions, en què es revisaran més d'un

El diagnòstic, tractament i seguiment ofert per la Fun-

centenar de nens.

dació IMO ha contribuït a pal·liar aquesta necessitat i,

L'activitat social de la Fundació IMO, igual que la que duu

atesa la bona acollida de la iniciativa, es preveu continuar

a terme en l'àmbit de la recerca, pot créixer gràcies a la col·

la campanya a l'octubre. Les noves exploracions permetran

laboració d'empreses i de particulars que, mitjançant peti-

controlar l'evolució dels casos en què ja s'ha detectat pa-

tes aportacions a la clínica o a través de l'ingrés d'imports

tologia i acollir infants procedents d'altres esplais, que se

superiors al compte de la Fundació, contribueixen a la mi-

sumaran als cinc que ja formen part d'Operació Visió (Pu-

llora de la visió i de la qualitat de vida de moltes persones.

IMO | ACTUALITAT

LA REVISTA IMO

Solució urgent Tot i que la prevenció de la salut ocular infantil és

Al voltant de 300 persones han sol·licitat acollir-se

una prioritat creixent per a la Fundació IMO, Opera-

al projecte, tant a través de les delegacions de Càri-

ció Visió manté el propòsit amb què es va posar en

tas adherides a Operació Visió com d'altres entitats

marxa: oferir solució a persones amb problemes de

socials o per contacte directe amb la Fundació IMO.

visió ja diagnosticats i amb escassos recursos eco-

Després de valorar cada petició i de posar-la en mans

nòmics per accedir al tractament quirúrgic oportú o

dels nostres especialistes, s'han practicat prop d'un

per poder fer-ho a temps. Com a conseqüència, es

centenar de cirurgies, amb la cataracta i el despre-

tracta de casos en què les patologies solen trobar-se

niment de retina com a patologies més freqüents.

en fases avançades i limiten de manera important la

El programa també s'ha fet càrrec d'oferir correcció

visió del pacient i la seva autonomia, fins al punt que

òptica o tractament mèdic, generalment a força de

la situació esdevé insostenible i requereix una actua-

col·liris, vitamines o injeccions intraoculars, tant per

ció urgent, segons coincideixen diversos dels nostres

complementar la intervenció quirúrgica com en els

testimonis.

casos en què no ha calgut.

IMO | ACTUALITAT

L'IMO, L’ÚNIC CENTRE ESPANYOL QUE PARTICIPA EN UN ESTUDI EUROPEU PER A LA PREVENCIÓ DE L'EDEMA MACULAR CISTOIDE Aquesta patologia és la causa més comuna d'un resultat visual deficient després de cirurgia de cataracta

LA REVISTA IMO

El Dr. Güell, investigador principal del estudi a l’IMO, i Laura González, coordinadora d’assajos clínics de l’Institut.

L'IMO s'acaba d'incorporar com a únic centre espanyol a

conformaran l’estudi juntament amb altres 185 pacients

l'estudi europeu PREMED per a la prevenció de l'edema ma-

diabètics ", explica el Dr. José Luis Güell, coordinador del

cular cistoide (CME, en anglès), la causa més freqüent de

Departament de Còrnia, Cataracta i Cirurgia Refractiva de

pèrdua de visió després d'una intervenció de cataractes. El

l'Institut i director de l'assaig que s’hi durà a terme.

risc d'aquesta complicació inflamatòria, generada pels mo-

A tots els pacients se'ls proporcionarà dexametasona tò-

viments mecànics als quals se sotmet l'ull durant la cirurgia

pica (corticoide) o Bromfenac (antiinflamatori) o bé una

de cataracta, és del 4% i en pacients diabètics puja al 15%.

combinació de tots dos, en funció del grup al qual perta-

Si bé s'han desenvolupat tractaments que en els últims

nyin dels tres en què es divideix l'assaig, cosa que perme-

anys han intentat d'abordar el problema, fins ara cap assaig

trà avaluar resultats de diferents estratègies i comparar-los

clínic no ha comparat les mesures preventives existents en

entre si. Prèviament, tots els pacients s'hauran sotmès a

l'actualitat ni s'han investigat els beneficis que pot tenir la

facoemulsificació de la cataracta i col·locació d'una lent in-

combinació de diferents estratègies.

traocular de cambra posterior (LIO).

Amb l'estudi PREMED es pretén esbrinar quin és el mi-

Aquest estudi està promogut i finançat per l’ESCRS (Eu-

llor tractament preventiu per a l'aparició de l'edema ma-

ropean Society of Cataract and Refractive Surgeons), un fet excep-

cular cistoide després de la cirurgia de cataracta, tant en

cional, amb l'únic precedent de l'estudi sobre la profilaxi

pacients diabètics com no diabètics. Per fer-ho, "a l’IMO

de l’endoftalmitis postoperatòria, gràcies al qual la injecció

es reclutaran, al llarg d'un any, un centenar de pacients

de cefuroxima (antibiòtic) s'ha convertit en el tractament

sense diabetis, del total de 823 pacients no diabètics que

estàndard a Europa.

IMO | ACTUALITAT

PERSONAL D'ATENCIÓ PRIMÀRIA REP FORMACIÓ A L’IMO EN UN NOU CURS PER PROMOURE EL DIAGNÒSTIC PRECOÇ DE PATOLOGIA OCULAR INFANTIL Una trentena de professionals d'infermeria pediàtrica assisteixen a la sessió formativa Protocol d’screening oftalmològic en l'edat pediàtrica que organitza la Fundació IMO des de 2010

LA REVISTA IMO

“Els professionals d'atenció primària són sovint el pri-

i, d’aquesta manera, saber quan derivar a l'especialista i

mer punt de contacte amb el pacient, motiu pel qual

amb quin grau d'urgència. Amb aquest objectiu, el curs

la seva col·laboració és fonamental per detectar pre-

va incloure una sessió teòrica sobre els protocols d'explo-

coçment problemes visuals que moltes vegades no do-

ració oftalmològica en la infància, en què es va mostrar la

nen símptomes i que solen passar desapercebuts, de

metodologia de treball per efectuar un cribratge complet

manera que poden arribar a convertir-se en crònics",

i eficient. Així mateix, es van abordar les patologies més

segons la Dra. Ana Wert, especialista del Departament

freqüents per grups d’edat, amb especial èmfasi en l'am-

d'Oftalmologia Pediàtrica de l'IMO i directora dels curs

bliopia ("ull gandul") i l'estrabisme.

Protocol d’screening oftalmològic en l'edat pediàtrica. Això ex-

Finalitzada aquesta primera sessió, la segona part del

plica la importància de sumar el col·lectiu d’infermers

curs va consistir en un taller pràctic en què es van aplicar

pediàtrics a la cadena de prevenció de la salut ocular in-

els coneixements adquirits amb la realització de les pro-

fantil per reduir l’elevat percentatge de patologia oculta

ves diagnòstiques més habituals en pacients pediàtrics,

en els nens, que se situa a l’entorn del 22%.

com el Cover Test per detectar estrabismes, les proves de

Per aconseguir-ho, la formació impartida per la Funda-

motilitat ocular per avaluar possibles limitacions en el

ció IMO el mes de març a una trentena de professionals

moviment dels ulls o el test de reflexos vermells per de-

de diversos CAP de Catalunya es va orientar a mostrar

terminar la transparència de les estructures oculars i així

com realitzar diagnòstics diferencials de manera senzilla

descartar patologies com cataractes o tumors oculars.

L'objectiu es vetllar per la salut ocular entre els 3 i els 10 anys d'edat, període de desenvolupament de la visió

IMO | ACTUALITAT

Screening oftalmològic en la consulta d'atenció primària Període perinatal

Menys de 3 anys

Més de 3 anys

Què s'ha de

• Cataractes

• Dèficit visual

• Factors ambliopizants

descartar?

• Desordres del segment an-

• Estrabisme

• Defectes refractius

terior (des de la còrnia, fins

• Estrabisme

al cristal·lí)

Quan?

Al llarg dels primers mesos

En les visites de control

de vida

A partir dels 3-4 anys, revisió anual

Prevenció de la salut ocular infantil El curs Protocol d'screening oftalmològic en l'edat pedià-

que no només es busca resoldre els possibles pro-

trica forma part de l’estratègia de prevenció de la

blemes visuals dels nens als quals es detecta algu-

salut ocular infantil de la Fundació IMO, que in-

na patologia, sinó també augmentar la cultura i

clou diverses accions. Per exemple, les sessions in-

els hàbits preventius en el seu entorn més proper

formatives dirigides a pares, professors, etc. o les

(famílies, docents i personal sanitari de la zona).

campanyes de revisions gratuïtes a nens, com les

Així, la formació rebuda per personal de CAP de

que s'han dut a terme durant tres edicions al Saló

Badalona en un d'aquests cursos impartit l'any

de la Infància de Barcelona o les que es realitzen

passat va permetre detectar problemes de visió en

entre escolars en risc d'exclusió social, a través de

un 66% dels nens que al juny de 2014 van ser revi-

dos programes paral·lels de diagnòstic i de tracta-

sats en una escola badalonina, on tenen lloc part

ment gratuït, amb la col·laboració de l'Obra Social

de les campanyes de la Fundació IMO. Aquest ele-

"la Caixa" i de Càritas, respectivament.

vat percentatge de patologia diagnosticada, que

Precisament, els cursos de formació a personal

triplica la mitjana, s'explica pel fet que el 80% dels

d'infermeria de Centres d'Atenció Primària, si bé

nens revisats en la campanya ja venien derivats de

s’obren a professionals de qualsevol centre, estan

CAP de la zona, on personal d'infermeria format

especialment dirigits als CAP de les zones en què

a l'IMO prèviament havia fet un primer cribratge

es desenvolupen aquestes actuacions, de manera

molt depurat.

LA REVISTA IMO

• Glaucoma

IMO | ACTUALITAT

LA FUNDACIÓ IMO, AMB EL PACIENT DIABÈTIC Un equip de l’IMO duu a terme revisions gratuïtes al Diabetes Experience Day, un acte que el 14 de febrer va aplegar prop d’un miler de persones a València

LA REVISTA IMO

Les exploracions de l’equip d’optometristes i d’oftalmò-

vells molt correctes de glicèmia, de pressió arterial i de

legs de l’IMO al Diabetes Experience Day, celebrat a Valèn-

lípids plasmàtics”.

cia el 14 de febrer, van permetre detectar problemes de visió en 23 pacients dels 120 que es van fer revisions oculars gratuïtes, cosa que suposa un percentatge del 19%.

Estar informat, primer pas per prevenir

D’aquests, 16 presentaven patologia directament relacionada amb la diabetis (un 13% del total): 14 retinopatia

A banda d'oferir exploracions gratuïtes, que van inclou-

diabètica lleu i 2, moderada. A més, es van diagnosticar

re proves d’agudesa visual, de refracció, de control de

tres maculopaties, tres casos de cataracta i un de DMAE.

la pressió intraocular, examen biomicroscòpic del seg-

Tot i que un 13% és una xifra que cal tenir en compte,

ment anterior i exploració detallada de la retina, la Fun-

el percentatge de lesió retinal entre població diabètica

dació IMO va fer una breu enquesta entre el centenar

sol ser són molt més gran i se situa prop del 90% passats

de pacients diabètics assistents a l’esdeveniment, la

20 anys del diagnòstic de la diabetis, fruit de la descom-

majoria d’ells (el 86%) amb diabetis del tipus 1 –que sol

pensació metabòlica causada per la malaltia. Així doncs,

diagnosticar-se a la infància, a l’adolescència o a la jo-

per reduir el risc de complicacions, és clau que el pacient

ventut–, davant del 14% amb diabetis del tipus 2, també

adopti una actitud activa.

coneguda com a diabetis de l’adult.

Segons explica la Dra. Cecilia Salinas, especialista en

Un 19% dels enquestats va reconèixer patir alguna

retina de l’IMO, “les persones revisades a València van

complicació de salut derivada de la diabetis, entre les

demostrar estar molt conscienciades amb la malaltia,

quals destaca la retinopatia diabètica, diagnosticada en

com van evidenciar amb la seva participació a la troba-

l’11% dels pacients de la mostra, tots ells amb 16 anys

da. A més, a les revisions van aportar dades clíniques

d’evolució de la diabetis com a mínim. Igualment, el

que mostraven un gran control de la diabetis amb ni-

98% va dir ser conscient que la retinopatia diabètica és

una complicació habitual de la diabetis, una informa-

L’ull diabètic

ció que el 88% dels enquestats va afirmar haver rebut

La retinopatia diabètica és una de les principals

d’endocrins, metges de família o educadors en diabetis.

complicacions de la diabetis i la malaltia vascular

Com a conseqüència, la majoria (el 87%) es fa controls

més freqüent de la retina, les cèl·lules i els vasos

oftalmològics de manera periòdica, generalment cada any (el 68% dels qui van a l’oftalmòleg amb regularitat) o cada sis mesos (el 14%). A més d’anar regularment a l’especialista i de tenir

sanguinis de la qual queden danyats per la descompensació metabòlica de la diabetis. D’això se’n deriva la neovascularització o creació espontània

un bon control metabòlic, el tercer pilar preventiu de

de nous vasos fràgils que perden sang (retinopatia

la retinopatia diabètica és l’adopció d’hàbits de vida sa-

diabètica proliferativa), cosa que pot tenir efectes

ludables. Cal evitar l’obesitat, el sedentarisme i el tabaquisme a fi de mantenir un bon estat de salut general i també ocular.

devastadors per a la visió. La complicació més habitual de la retinopatia diabètica –tant si és proliferativa com si no– és l´edema macular diabètic, que consisteix en una acumulació de fluid a la màcula o centre de la retina produïda per les fuites dels vasos retinals

El Diabetes Experience Day és la primera trobada de

diabètica. L’alta prevalença d’aquesta complica-

persones amb diabetis celebrada a Espanya. Una

ció entre els pacients amb diabetis (a l’entorn del

iniciativa lúdica i popular a la primera edició de la qual, el 2014, van assistir més de 500 persones sensibilitzades amb la malaltia i que en aquesta sego-

danyats com a conseqüència de la retinopatia

20%) fa que la retinopatia diabètica sigui la causa de pèrdua severa de visió més freqüent entre la

na edició va arribar gairebé al miler. Amb l’objectiu

població activa als països industrialitzats. Amb

de “donar veu a la diabetis”, la trobada es va conce-

tot, el tractament precoç i adequat de la malaltia

bre com un programa televisiu de cinc hores que

–mitjançant fotocoagulació amb làser, injeccions

es va retransmetre en directe per Internet a través de Canal Diabetes, portal informatiu especialment adreçat a la població diabètica i al seu entorn.

intravítries o vitrectomia– evita la ceguesa en més del 90% dels casos.

Aquest canal es va fer ressò de les revisions du-

A més de disposar d’una Unitat de Retinopatia Di-

tes a terme per la Fundació IMO i de les altres

abètica per oferir les millors solucions als pacients

activitats de la jornada. Al Diabetes Experience Day

diabètics, l’IMO participa activament en estudis

va haver-hi, entre d’altres, el testimoni d’una pacient que s’ajuda de la seva mascota per contro-

sobre nous tractaments per millorar-ne la visió i la

lar la malaltia, del qui serà el primer astronauta

qualitat de vida i impulsa, a través de la Fundació

amb diabetis i de dos esportistes que han par-

IMO, campanyes de divulgació i de diagnòstic pre-

ticipat en una Iron Man i en una Titan Desert

coç entre la població de risc, alhora que promou

respectivament. A l’acte també hi van intervenir experts que van abordar la malaltia no només des del punt de vista endocrinològic, sinó també psicològic, nutricional, social, laboral, etc.

la col·laboració professional interdisciplinar amb iniciatives com el Curs sobre l’abordatge integral de les complicacions oculars del pacient diabètic, que el 2013 va aplegar a l’IMO endocrinòlegs, educadors en diabetis, oftalmòlegs i òptics optometristes

31 LA REVISTA IMO

Diabetes Experience Day

IMO | ACTUALITAT

NOU IMPULS A L’ENTRENAMENT DE JOVES CIRURGIANS L’IMO amplia l’àrea de Wet Lab, on oftalmòlegs en formació fan pràctiques quirúrgiques amb la tecnologia més innovadora

LA REVISTA IMO

La pràctica és una part important de la fórmula per as-

recent del Wet Lab de l'Institut, que des del passat mes

solir l'excel·lència. I aquest és l'objectiu de l'àrea de Wet

d'abril incorpora no només la tecnologia més avant-

Lab de l’IMO, recentment ampliada per impulsar l'entre-

guardista sinó també noves unitats de treball (de 2 a

nament de joves oftalmòlegs.

6). "Cadascuna d'aquestes unitats integra aparells d’úl-

La cirurgia oftalmològica, de gran precisió i en avenç

tima generació i es converteix així en una imitació fi-

constant gràcies a la introducció de nous instruments i

del, a petita escala, d'un quiròfan oftalmològic", expli-

procediments, requereix de mans expertes per ser duta

ca Rafael Martín, coordinador de l'àrea.

a terme amb total garantia per al pacient. D'aquí que

Com a instructor, Martín orienta i acompanya

sigui "fonamental entrenar la part tècnica de les opera-

els joves cirurgians en el seu aprenentatge, ja si-

cions en la formació d'especialistes", afirma el Dr. Borja

guin alumnes dels màsters IMO - UAB, en el procés

Corcóstegui.

de subespecialització dels quals entrenen les seves

Amb aquest propòsit, l’IMO va posar en marxa de ma-

habilitats en les operacions de cataracta, còrnia,

nera pionera, i fa ja més d'una dècada, l'àrea de Wet

glaucoma i retina, o bé alumnes dels cursos inten-

Lab, on es reprodueixen amb gran exactitud les inter-

sius promoguts per la Fundació IMO. És el cas de les

vencions dutes a terme en els quiròfans. Per aconse-

preceptorship organitzades juntament amb la farma-

guir la màxima reproductibilitat, és imprescindible dis-

cèutica Novartis, que el juny arriben a la seva sisena

posar dels mateixos equips que s’utilitzen a la pràctica

edició, o del mòdul de Cataracta i Cirurgia Refractiva

real, cosa poc habitual en la cirurgia experimental i,

Intraocular d’ESASO (European School for Advanced Stu-

tanmateix, clau en l'aposta de l’IMO.

dies in Ophthalmology), que l'Institut va acollir al maig

Aquesta voluntat és la que ha motivat la renovació

per segon any consecutiu.

IMO | ACTUALITAT

Mòdul de Cataracta i Cirurgia Refractiva Intraocular d’ESASO Al llarg d'una setmana (del 4 al 8 de maig), una vintena d'oftalmòlegs amb interès en ampliar els seus coneixements en cataracta i cirurgia refractiva intraocular van participar en el mòdul d’ESASO que es va celebrar a l’IMO. Segons el Dr. José Luis Güell, coordinador del mòdul, "un dels aspectes més valorats pels alumnes va ser, a més de les instal·lacions, la pràctica duta a terme en el Wet Lab". Cada tarda, en el taller de cirurgia experimental, van poder aplicar les nocions adquirides en les sessions teòriques del matí. "Aquest model de formació representa una oportunitat única d'interacció amb el professorat i la resta de companys, en oferir la possibilitat d'establir un contacte proper i prolongat amb els millors experts internacionals, procedents d'Egipte, de Rússia i d’Hongria, a més dels propis doctors de l'IMO ", conclou el Dr. Güell.

LA REVISTA IMO

IMO | ACTUALITAT

REJOVENIR EL ROSTRE SENSE RESULTATS ARTIFICIALS NI COMPLICACIONS INNECESSÀRIES

La mirada és la nostra principal via d’expressió: transmet, suggereix, parla, captiva… Per això, a l’IMO no ens preocupem només de vetllar per la salut ocular, sinó també d’aportar la nostra experiència en cirurgia i procediments no quirúrgics per a relaxar, vivificar i rejovenir la mirada. Ho fem amb l’eficàcia de les tècniques més innovadores i la seguretat del coneixement del nostre equip d’oftalmòlegs especialitzats, els quals, des del Departament d’Estètica i Rejoveniment Oculofacial, ofereixen les millors solucions als problemes estè-

34 LA REVISTA IMO

tics i signes de l’edat. Aquestes solucions van ser presentades per les doctores Luz María Vásquez i Eva Ayala a la sessió informativa "Veure-hi bé, veure't bé", que va reunir a l’IMO un centenar d'assistents. A la sessió, les especialistes van abordar algunes de les cirurgies estètiques facials més sol·licitades, com la blefaroplàstia, “que a l’IMO practiquem assistida amb làser i per via transconjuntival amb l’objectiu de reduir les bosses i l'excés de pell en les parpelles sense incisions visibles”, explica la Dra. Ayala. A més, la blefa-

Últimes tècniques per combatre els problemes estètics i els signes de l'edat a la sessió informativa "Veure-hi bé, veure't bé", que va reunir a l'IMO un centenar d'assistents

roplàstia permet combatre altres signes comuns com la flacciditat periocular, els ulls cansats o les ulleres. Per solucionar els problemes estètics de la part mitjana i superior de la cara, ja sigui com a complement a la cirurgia o com a tractament independent, hi ha cada vegada més tècniques d’aplicació senzilla i efectiva en consulta. És el cas de la carboxiteràpia, que oxigena i millora la circulació de la zona de la ullera per millorar-ne el color, o d'altres opcions per a la cura de la pell, com la col·lagenoteràpia o la mesoteràpia. Al costat d'aquestes tècniques, els tractaments estrella continuen sent les injeccions de fillers o farcits (com l'àcid hialurònic) i les injeccions de toxina botulínica ("Botox"), de les quals també se’n va parlar a la xerrada,

IMO | ACTUALITAT

LA REVISTA IMO

on es van mostrar casos de diferents pacients tractats amb aquestes substàncies.

Per veure-hi bé i veure’ns bé és fonamental, per tant, la confluència d'expectatives entre especialista i paci-

Segons la Dra. Vásquez, "la clau de l'èxit d'aquests

ent, qui també juga un paper actiu en la salut i l'estètica

tractaments és la seva aplicació personalitzada i conser-

del rostre. Moltes cures comencen a casa: "per prevenir

vadora, de manera que no provoquin un canvi radical en

arrugues, taques, vermellors etc., a més de problemes

el pacient sinó, simplement, una millora". Com afegeix

greus com el càncer de pell, el primer pas indispensable

l'especialista, "aquesta millora no ha de ser visible però

és una protecció solar correcta", segons Soledad Repa-

sí perceptible tant a ulls dels altres, que noten una apa-

raz, experta en dermatologia de Laboratoris Avène, con-

rença més jove i vital, com de la persona mateixa, que

vidada a la xerrada.

se sent rejovenida". D'aquesta manera, la sessió informativa va servir per desmuntar alguns mites en relació amb l'artificialitat o la transfiguració del rostre en sotmetre’l a cirurgia estètica o a determinats tractaments, ja que, com van recalcar les doctores, "en mans expertes, s'eviten complicacions o efectes indesitjats i se satisfan, amb totes les garanties mèdiques, les expectatives de cada persona".

IMO | ACTUALITAT

Sabies que…? •

La producció natural de col·lagen, una proteïna essencial per a la salut i la qualitat dels teixits que els reforça i els dota de fermesa, comença a disminuir a partir dels 25 anys. Aquesta pèrdua, però, es pot compensar amb tractaments estètics a la consulta que permeten recuperar la textura i la lluminositat de la pell. És el cas de la col·lagenoteràpia, de la mesoteràpia, d’alguns pílings químics i de resurfacings, a més de les injeccions de substàncies de farciment com l'àcid hialurònic o la hidroxiapatita càlcica, que n’estimulen la creació i alhora permeten restaurar la pèrdua de volum facial.

•

La toxina botulínica, coneguda com a "Botox", no necessàriament ha de paralitzar el rostre i

36 LA REVISTA IMO

dotar-lo d’inexpressivitat. Aplicada en la seva justa mesura i amb criteri expert, el que aconsegueix és relaxar temporalment els músculs facials i, amb això, corregeix les arrugues dinàmiques o d'expressió, sobretot a l'entrecella i a les potes de gall. Els seus efectes són visibles al cap de dues setmanes i desapareixen progressivament fins a tornar al punt inicial al cap de quatre mesos. •

La pell del contorn dels ulls és fins a quatre vegades més fina que la de la resta de la cara i, com a conseqüència, es transparenten més fàcilment els teixits subjacents. Això, associat a una pobra circulació o congestió vascular, dóna lloc al característic color fosc i violaci de les ulleres. Per corregir-les en els casos hereditaris, cada cop té més força la carboxiteràpia, que mitjançant la injecció subcutània de diòxid de carboni (CO2) fa que es recuperi una tonalitat rosada i una textura més llisa amb tres sessions inicials i amb repeticions a gust del pacient.

41º 24' 17.37" N 2º 7' 43.78" E

Disfruta de una estancia única en un emplazamiento exclusivo que abraza la ciudad desde la tranquilidad de la zona alta de Barcelona. Un regalo para los sentidos con servicio personalizado en un entorno acogedor dónde cada detalle cuenta. Descubre la experiencia Vilana Hotel y alójate en una de nuestras confortables habitaciones de nueva construcción decoradas al estilo provenzal.

Vilana, 7 08017 Barcelona t +34 934 340 363 f +34 934 188 903 vilanahotel.com

*Special Hotel Offer for IMO visitors: 10% discount off our standard rates *Oferta Especial para visitantes de IMO: 10% de descuento sobre nuestra tarifa standart

LA REVISTA IMO

Próximo a IMO en una de las mejores zonas de Barcelona

IMO | OFTALMOLOGIA

OFTALMOLOGIA I TECNOLOGIA, DUES DISCIPLINES QUE PROGRESSEN DE BRACET

LA REVISTA IMO

Fins a arribar a aparells d'última generació, com l'OCT, ha estat necessari dedicar molts anys d'estudi i desenvolupar aparells oftalmològics, l'empremta dels quals es pot veure, en part, al museu de l'IMO

La història de l’oftalmologia és, sens dubte, una història

Visitem el museu de l’IMO per conèixer l’origen i l’evolució d’algunes peces clau en l’exploració i el diagnòstic oftalmològics

d’evolució i canvi. Els avenços tecnològics en la disciplina, lligats a la introducció de tècniques mínimament invasives, han permès prevenir, detectar i tractar patologies a les quals no s’havia pogut donar resposta fins llavors, guanyant en seguretat i precisió. Per això, parlar d’innovacions oftalmològiques implica fer referència a millores en la salut i qualitat de vida dels pacients, beneficiaris principals d’un desenvolupament continu dels procediments diagnòstics i terapèutics. Fem un breu repàs d’alguns dels avenços clau en oftalmologia, per mitjà de les peces del museu oftalmològic de l’IMO, situat entre el vestíbul de la planta 0 i la biblioteca, a la tercera planta. El progrés no sols ha arribat pel perfeccionament de les pràctiques i els mètodes existents, sinó també per l’impuls d’eines i maneres de procedir originals, que

IMO | OFTALMOLOGIA

1915

1938

1956

Llums de fenedura

han plantejat nous interrogants i, per tant, han obert

lents i miralls que, mitjançant la reflexió de la llum,

la porta a noves solucions. Un clar exemple n’és el llum

permetien veure a través de la pupil·la la imatge cap-

de fenedura, tota una fita en la història de l’oftalmo-

tada al fons de l’ull i, d’aquesta manera, observar la

logia, ja que la seva aparició fa més de 100 anys va

retina per primera vegada. Arran d’aquesta eina i de

marcar l’inici de la tecnologia mèdica i va comportar

la seva evolució, va sorgir un altre gran descobriment

la introducció de noves tècniques d’examen, molt més

en l’avenç del diagnòstic de les malalties retinals i

precises i de més qualitat. El prototip inicial, ideat al

el seu tractament quirúrgic: l’oftalmoscopi indirecte

1911 per Allvar Gullstrand, és la base dels sofisticats

binocular, subjectat al cap de l’observador i acompa-

models que actualment hi ha al mercat i, a dia d’avui,

nyat per una font de llum externa, posteriorment in-

aquest instrument diagnòstic continua sent un ele-

corporada al sistema òptic. Aquesta invenció millora-

ment fonamental en qualsevol consulta oftalmològica.

da per de Charles Schepens al 1947, amb un depressor

Aquest llum, que consisteix en un microscopi combi-

de l’escleròtica (paret exterior blanca de l’ull) atribuït

nat amb amb una font de llum en forma de fenedura,

també a Schepens, va donar lloc a un procediment

permet explorar amb detall les estructures oculars del

efectiu i aviat universal per examinar la perifèria de

pol ocular anterior (delimitat per la còrnia i el cristal·lí)

la retina, fins llavors oculta.

i, amb l'adaptació de lents especials, també fa possible

En aquesta zona perifèrica és on s’originen, per exem-

la visió binocular del segment posterior (comprès pel

ple, la major part dels estrips que donen lloc a un des-

vitri, la retina i el nervi òptic). L’abordatge de la part

preniment de retina. Per a detectar aquesta patologia,

més interna de l’ull i, per tant, d’accés més difícil, ha

una altra prova interessant és la campimetria (també

estat íntimament lligat a la innovació tecnològica, la

coneguda com perimetria), que es fa servir per valorar

qual cosa ha donat com a principals fruits el desen-

alteracions en el camp visual del pacient i determinar

volupament de l’oftalmoscòpia, la campimetria i l’OCT.

la possible pèrdua de visió perifèrica. Aquesta prova,

L’oftalmoscòpia o estudi del fons de l’ull va néixer

igualment clau en el diagnòstic d’altres malalties re-

al 1851 quan Hermann von Helmholtz va dissenyar

tinals o del nervi òptic com el glaucoma, té una llarga

l’oftalmoscopi directe, constituït per un conjunt de

història: a l’any 1857 es va fabricar el primer perímetre

LA REVISTA IMO

Perímetres-campímetres

d’arc i al 1889 Jannik Petersen Bjerrum va idear la pan-

aconseguir capturar-ne la imatge per primera vegada

talla de tangents, un dels mètodes més antics d’estudi

al 1891, quan la fotografia encara era una disciplina

campimètric.

incipient. D’aleshores ençà s’ha avançat molt i, ac-

El pas transcendental, però, el va fer Hans Goldmann

tualment, la retinografia (imatge en color del fons

al 1945, en inventar el perímetre de cúpula que porta

d’ull) es complementa amb altres tècniques avança-

el seu nom, i establir les bases de la campimetria ac-

des per a un diagnòstic més precís de les patologies

tual per aconseguir mesures més precises i ràpides. A

retinals. En aquest sentit, l’instrument estrella del

Goldmann també li devem una altra gran troballa, el

segment posterior és la Tomografia de Coherència

tonòmetre d’aplanament (1954), col·locat en un llum de

Òptica (OCT, en anglès), desenvolupada pel doctor

fenedura per determinar la pressió intraocular, parà-

David Huang i el seu equip al 1989.

metre clau en la detecció del glaucoma. Tornant a l’estudi de la retina, l’alemany Gerloff va

Gràcies a l’OCT és possible estudiar en viu les diferents capes de la retina: mitjançant l’emissió de llum,

LA REVISTA IMO

BONANOVA SUITE HOTEL*** LA MEJOR OPCIÓN PARA PACIENTES DE IMO

• • • • •

Por su proximidad a la clínica. Precios especiales para pacientes y familiares de IMO. Disfrute y descanse en nuestras Suites de 40 m2 Desayuno Express, Wifi y Prensa incluído. Excelente trato personalizado y familiar.

¡Se sentirá como en casa!

Bisbe Sivilla, 7 08022 Barcelona Tel.: 93 253 15 63 info@bonanovasuite.com www.bonanovasuite.com

IMO | OFTALMOLOGIA

Retinógrafo

OCT

aquesta tècnica fa talls transversals micromètrics en el teixit ocular i ofereix, a manera d’escàner, imatges de la seva estructura en alta resolució. Així, permet valorar l’existència d’alteracions, per petites que siguin, i contribueix a diagnosticar malalties difícils de detectar per mitjà de l’oftalmoscopi. La Tomografia de Coherència Òptica també és molt útil per controlar l’evolució del pacient i la seva resposta als tractaments aplicats. El museu de l'IMO inclou un aparell de la primera sèrie d'OCT que es va comercialitzar i de la qual se'n van fabricar molt poques unitats per a tot el món. amb aquest instrument, acabem el nostre recorregut pels mètodes diagnòstics que, de bracet de l’avenç tecnològic, han contribuït al progrés continu de l’oftalmologia, una disciplina amb un passat que es conserva en les vitrines del museu de l’IMO i el present i futur de la qual es construeix, dia a dia, en les consultes i quiròfans de la clínica.

El fons històric de l’IMO, compost per instruments i màquines històriques i per un important fons bibliogràfic, ha anat creixent al llarg dels anys, gràcies a les aportacions, entre d’altres, dels doctors Borja i Gonzalo Corcóstegui i Joaquín Arumí Bonet, i d’Alfons Margalef, qui va ser coordinador de l'Àrea de Fotografia i Proves Diagnòstiques de l'IMO i hi segueix col·laborant tot i la seva recent jubilació, al 2014

LA REVISTA IMO

Oftalmoscopio

IMO | OFTALMOLOGIA

L’origen de la retinoscòpia No és la primera vegada que sentim que algunes de les grans troballes científiques han estat fruit de la serendipitat o casualitat, com la penicil·lina, els raigs X o el descobriment d’Amèrica. Menys conegut tot i que igual de fortuït és el naixement de la retinoscòpia, procediment que mitjançant l’observació dels moviments de la llum reflectida a la retina en il·luminar-la, permet mesurar el poder refractiu de l’ull. La retinoscòpia va començar a desenvolupar-se al 1861, quan l’oftalmòleg anglès William Bowman va observar de manera accidental les ombres que apareixien en les pupil·les dels seus pacients en examinar-les amb un oftalmoscopi. No obstant això, no va ser fins dinand Cuignet, va establir les bases d’aquesta tècni-

LA REVISTA IMO

al 1873, quan un metge militar francès, anomenat Fer42

ca, buscant obtenir-hi l’estat de refracció ocular. Malgrat la seva gran contribució, Cuignet estava equivocat en suposar que el reflex que observava tenia origen a la cara posterior de la còrnia, la qual cosa no va ser desmentida fins que, al 1881, el també gal Parent va deduir que procedia de la retina. D’aquí va sorgir el nom de retinoscòpia, mètode que va experimentar el salt definitiu quan Jack Copeland va patentar el retiRetinoscopi

noscopi de franja al 1926. Aquest instrument, que com el seu nom indica proporciona una franja lluminosa com un feix de llum (en comptes d’un con, com fa el retinoscopi de punt), ofereix una mesura objectiva de la refracció i és imprescindible a l’hora de detectar defectes com la miopia, la hipermetropia o l’astigmatisme. Sobretot, en els casos en què la comunicació amb el pacient per realitzar el test d’agudesa visual és difícil (nens, gent gran, persones amb discapacitat intel·lectual, etc.).

Retinoscopi R-1

LA REVISTA IMO

IMO | ENS HA VISITAT…

JOSEP

LLINÀS arquitecte de l’IMO

LA REVISTA IMO

Han passat ja sis anys des que, el 2009, es va inaugurar la nova seu de l’IMO i més d'una dècada des que es va començar a concebre el projecte. No obstant això, la modernitat de les instal·lacions i el seu caràcter avantguardista segueixen plenament vigents. En parlem amb l'autor d'aquesta obra arquitectònica, Josep Llinàs, qui ens explica com va néixer l'edifici i com segueix creixent.

IMO | ENS HA VISITAT…

Josep Llinàs (Castelló de la Plana, 1945) és arquitecte per l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB), ciutat on s'ubica la major part de la seva obra. Després d'obtenir el premi FAD en interiorisme el 1977, va rebre aquesta distinció en la categoria d'arquitectura el 1996 per la reforma i restauració del Teatre Metropol, a banda d'aconseguir el seu tercer FAD Fuster. Aquest edifici també li va valer el Premi Nacional d'Arquitectura i Espai Públic concedit per la Generalitat de Catalunya. Llinàs compagina una activitat professional intensa amb la seva vocació docent. Ha estat professor a l'ETSAB, a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès i a la Universitat Ramon Llull, a més de conferenciant convidat a Lausanne, Lisboa, París i Viena, entre d’altres ciutats.

45 LA REVISTA IMO

el 2006 per la Biblioteca Jaume

LA REVISTA IMO

24.000 m2 dedicats a la cura de la salut ocular posen les bases de la projecció de l'IMO com a centre oftalmològic de referència a Europa. Quin va ser el principal repte a l'hora de donar forma a aquest projecte? Sens dubte, un projecte com aquest és molt important i representa tot un desafiament en la carrera de qualsevol moment, la principal preocupació de l'equip va ser integrar l'edifici a la topografia de l'entorn, ja que l’IMO gaudeix d'una ubicació singular amb la qual havíem de comptar. Situat al límit entre la ciutat i la muntanya, vam buscar el mimetisme amb la natura i d'aquí ve la seva peculiar geometria en comptes de la tradicional forma cúbica de les edificacions urbanes.

47 LA REVISTA IMO

arquitecte. Des del primer

IMO | ENS HA VISITAT…

LA REVISTA IMO

La façana de l'IMO és un segell distintiu important.

gic i que la seva finalitat última és vetllar per la visió

La nostra idea va ser ajustar el cos a la cadira, és a dir,

dels pacients. En conseqüència, la llum juga un paper

aconseguir que l'edifici descansés a la falda de Collsero-

fonamental i esdevé un element que hem d'aprofitar,

la. Per això vam prestar una atenció especial a la volu-

però també ens n’hem de protegir, sobretot en un lloc

metria i al joc de cobertes i vam deixar en un segon pla

de clima càlid com és Barcelona.

els colors i les textures. En aquest sentit, vam optar per la discreció, cosa que explica que la façana sigui com-

Com influeix la llum en l'arquitectura de la clínica?

pletament blanca i que utilitzéssim el zinc com a metall

Les cobertes de l'edifici actuen com una gran visera que

per a la coberta.

dóna ombra i que protegeix de la incidència directa dels raigs de sol, sense impedir una bona visió horitzontal.

L'edifici va ser guardonat amb el Trofeu Archizinc el

De fet, les vistes sobre la ciutat i sobre el mar que hi ha

2010 per l’ús original d'aquest material. Què implica

des de l’IMO són extraordinàries! No les podíem desa-

aquest reconeixement?

profitar. Vam creure que el benestar i el confort del pa-

Realment és una mostra més del propòsit amb què vam

cient en el centre passava per evitar que la claror als ulls

dissenyar el projecte, que sorgeix, d'una banda, del res-

el molestés i, per tant, per reduir la intensitat de la llum

pecte a l'entorn natural i, de l'altra, del desig d'innovar.

natural i reservar-la als espais en què fos necessària. Les

Des de l’IMO sempre ens van transmetre l'interès per

sales d'espera, la cafeteria i els despatxos, entre d'altres,

allunyar-se dels clixés d'una clínica convencional i això

disposen de grans finestrals pels quals entra la llum

ens va portar a fer una aposta més arriscada.

filtrada a les cobertes, mentre que les consultes i els quiròfans queden refugiats a la part interna de l'edifici.

Malgrat aquesta voluntat diferenciadora, no es va oblidar en cap moment l'activitat que havien d'aco-

Quins altres aspectes faciliten i fan més agradable

llir les instal·lacions, oi?

l'estada del pacient a l’IMO?

Una de les claus de l'arquitectura és conjugar el vessant

Relacionat amb el que comentàvem abans, penso que

estètic amb la part funcional i, en el cas de l'IMO, vam

un valor afegit molt important és la gran quantitat d'es-

tenir molt present que es tracta d'un centre oftalmolò-

pais exteriors del centre, en un percentatge superior a

Entre “la 0 i la 1”

LA REVISTA IMO

Luis Morales, responsable del Departament de Manteniment de l'IMO, és una de les poques persones que, al costat del seu equip, ha entrat als "altells" de l'Institut. És així com es coneix la planta intermèdia, entre la zero i la u, que acull les màquines que controlen els paràmetres ambientals de l'àrea quirúrgica segons una normativa estricta. "Aquestes màquines no són com els climatitzadors habituals, ja que a més de regular la temperatura, que ha d'estar entre els 20 i els 24 49 graus, incorporen humectants", explica Morales, que afegeix que "és fonamental per al bon funcionament dels quiròfans que la humitat relativa estigui sempre entre el 45 i el 55%". Si els valors són superiors afavoreixen el creixement microbià, de manera que reduir el risc d'infeccions i dur a terme cirurgies amb la màxima seguretat passa, més enllà de les mans expertes del cirurgià i del personal sanitari, per un bon compliment d'aquests estàndards. Al costat d'altres paràmetres ambientals i d'instal·lació tècnica, això atorga a l’IMO la classificació de bioseguretat més alta en oftalmologia.

IMO | ENS HA VISITAT…

tructura de l'edifici sinó per la gent que hi treballa. Diuen que una casa són les persones que l'habiten. En el cas de l’IMO, pot ser que passi alguna cosa semblant. Moltes vegades he treballat en projectes de cases particulars que ens han requerit molt de temps, perquè hem estat ultimant detalls i introduint canvis fins a l'últim moment. Amb l’IMO va passar el mateix i el resultat va ser un projecte totalment a mida, en què el cos mèdic ens va traslladar la seva experiència per adaptar les instal·lacions a la pràctica diària. A més de la intensa dedicació de la direcció del centre, per descomptat, que va estar implicada tant en la fase de planificació i de disseny com ja en l'etapa d'obres. Com repercuteix la relació arquitecte-client en el resultat final?

50 LA REVISTA IMO

En el cas de l'IMO, es tracta d'un procés continu que ens va permetre anar incorporant millores per assegurar-nos que la nova seu responia a les expectatives. Hi va haver un treball molt important a petita escala i, per això, m'agrada comparar la tasca de l'arquitecte amb la del cirurgià oftalmològic, ja que tots dos realitzen un treball de màxima precisió. Una altra cosa indispensable que ens va aportar col· laborar estretament amb els responsables de l'IMO va l'habitual. Això contribueix al fet que les persones que

ser la capacitat de previsió. Nosaltres, al cap i a la fi, fem

acudeixen a la clínica se sentin més còmodes i a gust,

el que ens acaba demanant el client, i anticipar el crei-

també perquè la transició entre "dins" i "fora" no és

xement potencial de l'Institut va ser tot un èxit. Per po-

brusca. És a dir, hi ha un punt intermedi, un recorregut

sar un exemple, no es va construir una sala de reunions

semicobert que, a través de la passarel·la, condueix a

exclusivament per a ús intern, com es podia requerir en

l'entrada de la clínica.

aquell temps, sinó que es va apostar per un gran auditori amb capacitat per a 300 persones.

Un cop som a dins, quina característica de l'edifici destacaria?

I en els últims congressos ha estat ple!

Per exemple, és molt interessant el fet que el circuit

Això demostra la bona previsió que es va fer i que

del pacient sigui independent del circuit del personal

també ens ha portat a ampliar les instal·lacions. Quan

mèdic, que funcioni com si una pinta s'intercalés a una

vam inaugurar l’IMO el 2009 ja prevèiem aquesta pos-

altra pinta. Això fa que cada consulta tingui dues por-

sibilitat i vam deixar lliures uns quants metres qua-

tes: una que dóna al passadís extern i una altra que de-

drats sobre els quals ara estem treballant. La intenció

semboca al passadís intern, de manera que s'agilitza la

és construir una peça vertical que posi el contrapunt

dinàmica de les visites. Tot i així, estic convençut que

a les cobertes horitzontals i rematar així l'edifici. En-

si aquest sistema funciona tan bé no és només per l'es-

cara que ja som a la recta final, fa temps que estem

IMO | ENS HA VISITAT…

L'IMO, centre de convencions L'afany docent de l’IMO com a via per a l'excel·lència oftalmològica porta l'Institut a impulsar periòdicament congressos i cursos nacionals i internacionals que aconsegueixen reunir centenars d'assistents, com el curs Barcelona Oculoplastics celebrat el passat mes d'abril. Per acollir aquestes cites, l'auditori està equipat amb tecnologia audiovisual basada en sistemes d'alta definició que permeten, per exemple, connectar en directe amb els quiròfans i amb

Si les obres ja de per si solen ser llargues, tota la

altres centres. L'àrea de convencions 51 es complementa amb dos seminaris i un espai polivalent, a més de la

feina que hi ha darrere encara ho és més.

zona dels jardins, on es fan aperitius,

Els arquitectes som corredors de fons, necessitem molta

dinars, sopars i còctels a càrrec del

resistència! Hi ha molt d'esforç darrere que no s'aprecia,

servei de càtering del restaurant

de la mateixa manera que les parts més importants de

MIMO.

l'edifici són les que passen més desapercebudes. No dei-

Tot aquest equipament també està

xa de ser paradoxal que el més car i indispensable, com la sala de màquines, s'oculti i acabi sent invisible, tot i tenir-se en compte des de l'inici del projecte. Per posar

a disposició d'empreses externes, que poden organitzar a l'Institut

el cas, quan vam construir la zona de quiròfans ja sa-

els seus propis esdeveniments. De

bíem que la superfície havia de duplicar-se per dalt per

fet, la cessió d'espais es troba en

donar cabuda als climes que controlen la temperatura i

ple creixement i converteix l’IMO

la humitat. És així com sorgeix la necessitat d'una plan-

en el punt de trobada ideal per a la

ta exclusivament d'ús tècnic, que dota les instal·lacions

celebració d'activitats professionals

de l'IMO d'una gran sofisticació.

LA REVISTA IMO

pensant i desenvolupant aquesta ampliació.

d'alt nivell. És el cas del congrés de SegurCaixa Adeslas, que va congregar prop de 250 assistents a principis d'aquest any, o de la trobada de Mercedes Benz Espanya, amb més d'un centenar de convidats de la companyia al mes d'abril.

IMO | QUALITAT DE VIDA

ESTIUA LA VISTA!

LA REVISTA IMO

Ja som a l'estiu. Passar el dia a la platja, anar d'excursió o fer turisme urbà són alguns dels passatemps més habituals en el període estival. Per gaudir de les vacances i del bon temps sense ressentir-se dels efectes nocius del sol, cada vegada són més les persones conscienciades de la importància de protegir-se la pell abans de sortir de casa. Però, què passa amb els ulls?

A l'estiu la radiació solar arriba al seu màxim d'inten-

de la conjuntiva sobre la còrnia. "Malgrat que inicial-

sitat, motiu pel qual en aquesta època de l’any hem

ment acostuma a ser asimptomàtic, a mesura que creix

d'estar més atents als danys que els raigs ultraviolats

la lesió produeix molèsties en la superfície ocular, com

poden causar en àrees del cos especialment delicades,

vermellor o sensació de cos estrany", explica el Dr. Óscar

com són els ulls. Una de les principals conseqüències

Gris, especialista en còrnia de l’IMO, que afegeix que "en

de l’exposició prolongada i sense protecció a la llum so-

casos avançats pot arribar a afectar la visió i requerir

lar és l'aparició de la queratitis actínica, els símptomes

intervenció quirúrgica".

més habituals de la qual són dolor, fotofòbia, llagrimeig i ull vermell.

El principal factor de risc per desenvolupar aquesta patologia és l'exposició solar ja que, de la mateixa ma-

Aquesta inflamació de la còrnia sol remetre sense dei-

nera que "la pell té memòria", els ulls també recorden

xar seqüeles al cap d'un parell de dies, però no per això

i van acumulant les agressions que reben al llarg de la

hem de menysprear l'impacte negatiu que pot tenir el

vida, sobretot en la infància, quan són més sensibles.

sol en la nostra salut ocular. Un altre problema freqüent

Per això, l'excés de radiació es relaciona amb una inci-

és el pterigi, que consisteix en un creixement anormal

dència més gran de dues de les patologies més comunes

IMO | QUALITAT DE VIDA

LA REVISTA IMO

en edats avançades: la cataracta (n’accelera el procés fins a 10 anys) i la DMAE.

Dies a l'aire lliure, nits de revetlla

Per prevenir aquestes afeccions i altres de provocades

Però la radiació solar no és l'únic risc estival per als ulls.

o agreujades per l'acció solar, és imprescindible utilitzar

Durant els mesos d'estiu també hem d'estar més atents

ulleres de sol homologades amb filtres UV, que es poden

a la protecció dels nostres ulls davant de ferides o de la

reforçar amb l'ús de gorres amb visera o barrets d'ala

introducció de cossos estranys, que poden produir feri-

ampla. Acostumar-nos a portar aquests complements i

des corneals, amb el consegüent perill d'infecció. Aquest

no veure'ls només com un accessori és la millor garantia

risc és un dels principals motius per extremar la precau-

per gaudir amb total seguretat de les nostres passejades

ció en les populars revetlles i festes majors tan típiques

i sortides, tant si preferim el mar com la muntanya o la

de l'estiu, doncs una mala manipulació del material

ciutat.

pirotècnic pot fer que espurnes i restes de metralla ens saltin a l'interior dels ulls.

IMO | QUALITAT DE VIDA

NO SURTIS SENSE LES TEVES ULLERES

LA REVISTA IMO

Per a la piscina...

Per al sol…

La utilització d'ulleres de natació és una mesura

A l'hora d’adquirir unes ulleres de sol que ens pro-

de protecció efectiva davant de l'excés de clor de

tegeixin adequadament els ulls cal tenir en compte

moltes piscines, que pot provocar irritació ocular i

un seguit de consideracions, com ara comprar-les

multiplica el risc de contraure conjuntivitis. Si se’n

en òptiques o establiments autoritzats i assegu-

detecten símptomes (enrogiment, picor, sensació

rar-nos que tinguin filtres de protecció UV i la mar-

de cos estrany, inflor de les parpelles, llagrimeig,

ca "CE" com a segell de qualitat. A més, hem de ser

etc.), és recomanable acudir a l'oftalmòleg per es-

conscients que el model també influeix i que no és

tablir el millor tractament.

només qüestió de disseny: és preferible optar per

Finalment, els usuaris de lents de contacte han

ulleres resistents, amb protecció lateral i amb lents

de procurar evitar-les en la mesura que sigui pos-

marrons, verdes o grises, que modifiquen menys els

sible, ja que l'aigua de les piscines és un hàbitat

tons. Una altra opció són les ulleres polaritzades,

favorable per al desenvolupament de la queratitis

que eliminen els reflexos i proporcionen més con-

per acanthamoeba. Com a alternativa a les lents de

fort visual, de manera que afavoreixen la conducció

contacte, hi ha la possibilitat d'utilitzar ulleres de

o la pràctica d'esports aquàtics.

natació amb vidres graduats per veure-hi bé també sota l'aigua.

Trobar-se còmode amb les ulleres i sentir-s’hi a gust és fonamental, ja que ens n’assegura un ús més habitual, cosa especialment important en el cas dels nens, poc habituats a utilitzar-les malgrat que, com explica la Dra. Ana Wert, especialista en

L'excés de radiació es relaciona

oftalmologia pediàtrica de l’IMO, "presenten més

amb una incidència superior

del sol que als adults. Això es deu al fet que tenen

de dues de les patologies més

fotosensibilitat, és a dir, els molesta més la llum les pupil·les més grans i deixen passar més quantitat de radiació. A més, encara no tenen el cristal·lí,

comunes en edats avançades: la

que actua com a filtre, completament desenvolu-

cataracta i la DMAE

estan més desprotegits". Malgrat tot, només un 2%

pat i els teixits oculars tenen menys pigmentació i de la població infantil porta ulleres de sol, segons dades del Col·legi Oficial d'Òptics Optometristes de Catalunya.

A l'estiu també hem d'extremar

IMO | QUALITAT DE VIDA

la protecció dels ulls davant lesions provocades per material pirotècnic, tan típic en revetlles i festes majors estivals

LA REVISTA IMO

Per evitar-ho, els especialistes recomanen utilitzar

vora, metralla o partícules incandescents. Així evitarem

ulleres especials i irrompibles, a més d'adoptar un se-

que segueixin cremant els teixits de la zona i agreugin

guit de precaucions bàsiques. En aquest sentit, el Dr.

la ferida o que provoquin una infecció".

Daniel Elies, del Departament de Còrnia i Cirurgia Re-

Per aquest motiu, també s'aconsella intentar tancar

fractiva de l’IMO, recorda la importància de no llançar

l'ull i tapar-lo amb una gasa sense pressionar, ja que el

petards enlaire ni ficar-los dins de maons, d’ampolles o

globus ocular no ha de comprimir-se en cap cas, tam-

de qualsevol altre tipus de contenidor, a banda de man-

poc quan la lesió es produeix a la parpella o a la cella.

tenir sempre un perímetre de seguretat i no acostar-se a

Com conclou l'oftalmòleg de l'IMO, "sense els mitjans

mirar la metxa en cas de fallada de l'explosiu.

adequats és difícil valorar el veritable abast d'una lesió,

Si tot i així es produeix un accident, hem de tenir clar

que pot provocar, per exemple, hemorràgies internes".

com actuar per evitar danys més grans. Segons el Dr.

Aquí rau la importància d'acudir ràpidament a un servei

Elies, "en cas de lesions purament oculars, el primer que

hospitalari d'urgències per fer un examen exhaustiu de

hem de fer és rentar l'ull amb aigua, de manera suau

les estructures oculars i determinar la gravetat del trau-

però provocant un arrossegament de les restes de pól-

matisme i el tractament adequat".

LA REVISTA IMO

REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO •