Revista IMO 41 - Catalá

41

REVISTAIMO

Enfocats en la retina L’IMO acull la tercera edició del congrés Trends in retina | Barcelona, a la primera línia de l’oftalmologia | Experiència en oculoplàstica i innovació en estètica oculofacial | Augmenta la cirurgia de cataracta, també per a la presbícia | Totes les claus sobre la DMAE | La Fundació IMO s’uneix a l’IAPB i intensifica la seva tasca preventiva i d’investigació | Gabor, una realitat de ficció | Xerrem amb la cuinera Mireia Carbó

Josep Maria Lladó, 3 Sortida 7 Ronda de Dalt Barcelona Tel. 93 253 15 00 www.imo.es

REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO •

Núm. 41 EDITORIAL La portada de la nostra revista torna a estar dedicada a la celebració d'un congrés internacional de gran projecció, el Trends in Surgical and Medical Retina, a l’organització del qual dediquem els nostres esforços durant molts mesos per aconseguir reunir a l’IMO més de 300 oftalmòlegs. Respecte a les anteriors edicions d'aquesta trobada, que ha arribat ja a la tercera edició, ens enorgulleix veure com hem crescut i, sobretot, com ho ha fet la subespecialitat. Hem fet passos importants en la millora de la qualitat visual i de vida dels nostres pacients i, precisament, la voluntat de seguir avançant és el que ens impulsa a compartir aquest repte amb els nostres col·legues de professió.

Pel mateix motiu, hem volgut participar de manera activa en els congressos de tres prestigioses societats oftalmològiques que han tingut lloc, simultàniament, a Barcelona, on s'han reunit més de 8.000 especialistes. Poques vegades una ciutat aconsegueix congregar tants professionals d'un mateix àmbit, la qual cosa, més enllà d'apropar-nos a experts de tot el món, ens fa valorar també el potencial i l'alt nivell local.

Aquesta confiança en l'aportació que des d'aquí podem realitzar també ens motiva per estendre la tasca de la Fundació IMO, que s'ha unit a l'Agència Internacional per a la Prevenció de la Ceguesa amb l'objectiu de contribuir a reduir els casos de pèrdua de visió evitable.

Som davant d'un projecte de gran magnitud que, tanmateix, volem afrontar i materialitzar mitjançant accions concretes.

Prova d'aquest compromís és que els resultats de tres anys de tasca intensa de prevenció i d’acció social són cada vegada més palpables en les zones on actuem amb campanyes de diagnòstic precoç entre la infància desfavorida. Fins i tot els nostres projectes d'investigació bàsica, una cursa de fons, han començat a donar fruit amb troballes importants en relació amb les patologies oculars hereditàries.

Entrem en detall en tot això al llarg de les següents pàgines, encara que som conscients que, mentre acabem d'escriure aquestes línies per fer balanç i tancar l'any, la nostra activitat no s'atura. Com tampoc no ho fa l'afany de superació de persones que, com nosaltres, perseveren amb una mirada il·lusionada cap al futur, ja sigui entre fogons –la xef Mireia Carbó– o perseguint la millor fotografia cinematogràfica, a través dels ulls dels altres i de l’experiència i del talent propis (Gabor Bene). Amb la seva veu concloem aquest número de la revista i ens preparem per afrontar el 2016 amb energies renovades.

Dr. Borja Corcóstegui

SUMARI La promesa de les teràpies gèniques, la revolució de les injeccions intraoculars, els avenços en quiròfan i l'arribada de la telemedicina van ser alguns dels temes més destacats del III Trends in Surgical and Medical Retina, un congrés de referència per als especialistes, el principal desafiament dels quals és prolongar la bona salut ocular dels pacients.

2

La cirurgia de cataracta és una de les operacions més practicades i la seva demanda va en augment, no només per l'envelliment de la població sinó també per l'ús precoç d'aquest procediment com a opció per a corregir la presbícia, ja que cada vegada són més els pacients amb vista cansada que volen reduir la seva dependència de les ulleres.

24

La Fundació IMO és una de les primeres entitats espanyoles a unir-se a l'Agència Internacional per a la Prevenció de la Ceguesa (IAPB), amb l'objectiu d'ampliar l'abast de les seves campanyes de prevenció i d’acció social, com també dels seus estudis genètics, que actualment afronten ambiciosos reptes.

34

La ceguesa no va impedir a Gabor Bene ser el director de fotografia d'un documental sobre el projecte d'Ulls del món a Bolívia. Ens explica com va ser l'experiència i quins són els seus propers reptes, que afronta després de recórrer un camí d'acceptació en què la discapacitat visual ha deixat de ser una limitació.

38

Amb motiu de la celebració d'un programa de ràdio en directe a l'IMO, vam rebre la visita de la xef Mireia Carbó, qui ens revela que la seva recepta de l'èxit és atrevir-se a provar coses noves. Aquesta visió optimista l'ha portat a obrir la seva pròpia escola de cuina, on a més de compartir els seus trucs, ensenya els seus alumnes a gaudir de l'experiència entre fogons.

44

Edita: IMO, Institut de Microcirurgia Ocular de Barcelona www.imo.es Coordinació i redacció: Departament de Comunicació IMO. En aquest número ha col·laborat: Pere Romanillos Disseny gràfic i maquetació: Albert Buendía, Josep Maria Ambròs Fotografies: Àngel Carbonell

Imprimeix: Rotimpres Contacte redacció i publicitat: comunicacion@imo.es Telèfon 93 253 15 00

LA REVISTA IMO

1

IMO | EN PORTADA

CONSERVAR UNA VISIÓ ÚTIL PER A TOTA LA VIDA, REPTE PRINCIPAL DE L’OFTALMOLOGIA ACTUAL

LA REVISTA IMO

2

III

TRENDS IN SURGICAL & MEDICAL RETINA Experts de tot el món aborden per tercera vegada a l’IMO el futur de les malalties retinals

IMO | EN PORTADA

La tercera edició del congrés Trends in Surgical and Medical Retina, cita de referència internacional dirigida pel Dr. Borja Corcóstegui, va aconseguir atraure a l’IMO més de 300 oftalmòlegs de tot el món, els quals van debatre el mes de maig passat les últimes novetats de la subespecialitat. Segons els experts, aquest camp es troba "en un moment decisiu" i el principal repte és "aconseguir que cada vegada més pacients puguin conservar una visió útil tota la vida", ja que patologies retinals com la D MAE es troben entre les causes principals de ceguesa i tenen una gran prevalença en persones d'edat avançada.

IMO | EN PORTADA

LA REVISTA IMO

4

Nova generació de tractaments

nètic encara no es fa per rutina", una idea que van coincidir a destacar els experts congregats a Barcelo-

Des de l'anterior edició del Trends in Surgical and Medi-

na i que representa una de les limitacions principals

cal Retina, celebrada el 2013, una de les línies que més

a superar.

ha avançat és la de les teràpies gèniques: una aposta de futur que, com apunten els especialistes, cada vegada està més a prop. La seva eficàcia ha estat de-

Injeccions intraoculars més duradores

mostrada en estudis que ja han arribat a l'última fase prèvia a la comercialització i, per això, es presenten

Un altre dels grans reptes de la disciplina té a veure

com la propera generació de tractaments i ofereixen

amb les injeccions de fàrmacs intraoculars, que en

solució a malalties oculars hereditàries incurables

l'última dècada ja han revolucionat el tractament de

avui dia.

nombroses patologies retinals i que en els propers anys

Perquè això sigui possible, el primer pas és el diagnòstic genètic, "la clau per aplicar les teràpies gè-

es preveu que segueixin perfeccionant-se per reduir la dependència dels afectats.

niques" segons la Dra. Anniken Burés. Com explica

Després d'aconseguir que un 70% de les persones amb

la retinòloga de l’IMO i coorganitzadora del congrés,

DMAE humida mantingui o recuperi visió, en contrast

"identificar el gen alterat és imprescindible per poder

amb el 20% que ho feia abans, i d'evitar la cirurgia en 1

substituir-lo; una estratègia que requereix una anà-

de cada 5 casos, especialment en patologia associada

lisi individualitzada de cada pacient candidat i que,

a la diabetis, l'objectiu ara és utilitzar fórmules més

com més aviat es dugui a terme, millors resultats

eficaces i duradores. És a dir, "obtenir millors resul-

permetrà obtenir".

tats per a la visió amb un menor nombre d'injeccions",

Aquí rau la importància d'instaurar el diagnòstic

apunta el Dr. Rafael Navarro, del Departament de Re-

genètic des del primer moment en què es detecta la

tina i Vitri de l'IMO i membre del comitè organitzador

patologia, per tal d'evitar-ne la progressió i la con-

del congrés. Segons l'especialista, "aquest avenç millo-

següent degeneració de la retina. Tanmateix, i com

rarà ostensiblement la qualitat de vida dels pacients,

adverteix Burés, "la realitat és que el diagnòstic ge-

que no hauran d'anar tan sovint a l'oftalmòleg".

IMO | EN PORTADA

siguin una realitat i millorin no només la visió dels pa-

tar treballant en medicaments de llarga durada i en

cients, sinó també la càrrega del tractament, ja que

combinacions de diferents fàrmacs i estratègies, els

l’efectivitat és de més d'un any i evitarien haver de sot-

especialistes mundials confien en l'avenç cap a tracta-

metre’s mensualment a injeccions intraoculars".

ments d'alliberament sostingut, que, segons aclareix el Dr. Navarro, "consisteixen a col·locar a la retina un

Control exhaustiu des de casa

petit dispositiu que va alliberant aquests fàrmacs de manera continuada durant tres o quatre mesos, en lloc

Moltes afeccions retinals, com la DMAE o la retino-

de cada mes aproximadament, com requereixen les in-

patia diabètica, són malalties cròniques i, a causa de

jeccions intraoculars actuals".

l'augment de l'esperança de vida i de les innovacions

Cèl·lules modificades que fabriquen fàrmacs

que han reduït els casos de ceguesa, creix la demanda de persones que requereixen un tractament continuat i un seguiment mèdic llarg. Per a aquests pacients, la telemedicina pot esdevenir una gran aliada, ja que

En paral·lel amb el desenvolupament d'aquest tipus de

els permet monitoritzar l’evolució des de casa, sense

dispositius, el Dr. José García-Arumí, de l'equip de re-

necessitat d'acudir a la consulta oftalmològica pràcti-

tinòlegs de l'IMO, explica que s'estan duent a terme

cament cada dues setmanes per tenir un bon control.

altres estudis, en aquest cas en fase I, que es basen

Com asseguren els especialistes de l’IMO, "la teleme-

a "injectar en la retina cèl·lules modificades genèti-

dicina no substitueix una visita mèdica però sí que pot

cament per augmentar-ne la capacitat natural de segregar substàncies que van en contra dels factors que danyen la retina, els quals produeixen, per exemple, neovascularització o edema macular".

En altres paraules, "són cèl·lules que fabriquen fàrmacs que ajuden la retina a funcionar", malgrat que una de les dificultats és aconseguir que aquestes cèl·lules sobrevisquin una vegada trasplantades en un teixit d'estructura tan complexa com és la retina. Per això, s'introdueixen en una càpsula porosa que els permet nodrir-se del líquid de la cavitat vítria i seguir vivint.

Si es confirmen els bons resultats inicials, "és probable que d’aquí a uns quants anys aquestes teràpies

Reduir la dependència dels pacients per evitar que la malaltia suposi una limitació és l'objectiu que persegueixen tant les noves fòrmules d'injeccions intraoculars i sistemes d'alliberament sostingut com la telemedicina

5 LA REVISTA IMO

I quines són les vies per aconseguir-ho? A més d'es-

IMO | EN PORTADA

d'estudis amb gran quantitat de dades de pacients de diferents països, que, analitzades per experts, repercutiran positivament en la salut pública i en el progrés mèdic i científic", va comentar Blumenkranz a l’IMO. Per la seva banda, la Dra. Burés opina que un dels reptes més ambiciosos del sistema sanitari actual és, precisament, la prevenció de malalties, "mitjançant mètodes que en facin possible la detecció precoç per iniciar el tractament en els primers estadis". Hi pot ajudar en gran mesura l'autodiagnòstic de mà de la telemedicina, una prova més de la important contribució de la tecnologia a la visió i a la qualitat de vida dels pacients.

Alta definició en quiròfan Els avenços tecnològics també han marcat la diferèn-

LA REVISTA IMO

6

cia en els quiròfans, on la incorporació d'equipaments ser una aproximació fidedigna i pot aportar dades de

d'última generació per visionar la retina ha fet que els

gran utilitat". Gràcies a l'ús de tecnologies avançades i

cirurgians puguin dur a terme les operacions amb la

fiables, les mesures preses setmanalment amb aplica-

màxima precisió. En aquest sentit, una de les novetats

cions mòbils dissenyades específicament per a això fan

més valorades pels retinòlegs assistents al congrés va

possible detectar reactivacions mínimes de la patolo-

ser la integració de l'OCT (Optical Coherence Tomography)

gia, de manera que l'oftalmòleg sàpiga quan aplicar el

a l'equip quirúrgic.

tractament just en el moment requerit.

Obtenir informació detallada que orienti la presa de decisions és el propòsit d'una plataforma digital ben completa que l'oftalmòleg nord-americà Mark Blumenkranz va presentar en el Trends in Surgical and Medical Retina i que consta de diferents tests per a smartphones que avaluen l'agudesa visual, la deformitat en la mirada o l'alteració en la sensibilitat al contrast.

Selfies de la retina Un pas més és la possibilitat de fer retinografies amb el propi telèfon; autèntiques selfies de la retina. Amb aquesta finalitat, el Dr. Blumenkranz i el seu grup de recerca estan treballant en un sistema que, mitjançant un adaptador de plàstic i una lent acoblats al mòbil, permetrà al pacient compartir amb l'oftalmòleg imatges del seu fons d'ull en qualsevol instant i des de qualsevol punt del món. "Això, més enllà de millorar el pronòstic de cada individu, facilitarà la realització

Així ho van destacar el Dr. Stanley Chang, pare de la vitrectomia moderna, i el Dr. Borja Corcóstegui, qui

IMO | EN PORTADA

“La cirurgia en directe sempre és un repte”

ciós programa del congrés també va incloure una sessió de cirurgia en directe, en què els especialistes en retina quirúrgica de l'IMO (els doctors Corcóstegui, García-Arumí i Mateo) van compartir davant els seus col·legues oftalmòlegs tècniques sofisticades amb l'aplicació de l'última tecnologia.

"La cirurgia en directe sempre és un repte" –assegura el Dr. Corcóstegui– "ja que significa obrir els quiròfans per mostrar, en viu, què passa en una operació en un moment concret". No hi ha filtres, ni edicions, ni repeticions i, per això, representa una oportunitat única d'aprendre dels millors en el maneig de casos reals. Com sosté el Dr. Mateo, "aporta el coneixement dels petits gestos, els petits detalls que diferencien l'execució d'uns i d’altres cirurgians i que moltes vegades no s'aprecien en els vídeos, amb l'objectiu d'avançar i de discutir quina és la millor manera de tractar els pacients".

Per això, el Dr. García-Arumí remarca la importància del caràcter dinàmic i participatiu de la sessió, on "no només estan involucrats els cirurgians i moderadors sinó tots els assistents, cosa que permet treure profit dels dubtes que puguin sorgir i del feedback entre l'auditori i la sala d'operacions".

7 LA REVISTA IMO

A més d’oferir presentacions de gran actualitat, l'ambi-

IMO | EN PORTADA

LA REVISTA IMO

8

explica que "la reinvenció d'aquests aparells, fins ara

deixaran de mirar pel microscopi i passaran a mirar

utilitzats només com a instruments diagnòstics en

per la pantalla".

consulta, ens permet obtenir imatges transversals de

Es tracta d'un procés que requereix certa adaptació,

la retina en alta definició, fet que aporta un nivell de

ja que suposa un canvi radical en la manera d'operar,

detall que no podem aconseguir amb els instruments

si bé el Dr. Eckardt té clar quins en són els avantatges:

habituals". Com que parlem d'un teixit extremament

"proporciona més qualitat i definició i una millor este-

prim (uns 200 microns), aquesta "petita revolució" ha

reòpsia (sentit de profunditat). A més, té el valor afegit

suposat un gran salt en les intervencions de retina.

que la imatge òptica esdevé una visió digital, sobre

Arribada de la cirurgia en 3D

la qual poden fer-se ajustos de gran utilitat, especialment en casos difícils, per treballar amb unes vistes perfectes".

La cirurgia oftalmològica també se suma a les tendències més innovadores amb l'aplicació d'un sistema 3D que l'alemany Claus Eckardt va mostrar de forma pionera al Trends. Tot i ser un dels pocs oftalmòlegs del món que l'utilitza actualment, es va mostrar convençut que, a curt termini, "la majoria de col·legues

IMO | EN PORTADA

EL TRENDS IN RETINA, EN XIFRES Aquestes són algunes de les xifres que posen en relleu la magnitud d'un congrés que, des de la primera edició el 2011, no ha deixat de créixer.

9

ponents referents a la subespecialitat procedents de 9 països intervencions de cirurgia en directe des de 4 dels quiròfans de l’IMO

46

presentacions, agrupades en 9 sessions, a càrrec dels millors experts

14

laboratoris patrocinadors, amb la participació de 45 delegats comercials

344

inscrits nacionals i internacionals i un 92% d'assistència el dia de l'esdeveniment

9 LA REVISTA IMO

24

IMO | EN PORTADA

EL TRENDS IN RETINA, EN PARAULES Els ponents del Trends in Surgical and Medical Retina ens donen la seva opinió de la trobada, una valoració positiva compartida pels

Dr. Stanley Chang

Dr. Mark Blumenkranz

(Estats Units)

(Estats Units)

"És la tercera vegada que participo

"La cirurgia en directe és una eina

en el congrés i, cada vegada que

molt poderosa per ensenyar com mi-

vinc, aprenc alguna cosa nova a

llorar la qualitat de les intervencions i

més d'intentar contribuir-hi"

introduir noves tècniques"

Dr. Ehab El Rayes

Dr. Fernando Arévalo

Dra. Anat Loewenstein

(Egipte)

(Aràbia Saudita)

(Israel)

"A tots ens ha agradat veure les

"Aquesta trobada ha donat a Barce-

"Ha estat un congrés amb una for-

operacions dutes a terme aquí a

lona l'oportunitat de concentrar i

ta tendència quirúrgica, cosa poc

l’IMO, a l'avantguarda de l'especia-

de compartir amb els assistents la

habitual en l'actualitat, a més de

litat, amb unes instal·lacions i uns

tecnologia més puntera i els últims

tractar els temes més en voga en

cirurgians superbs"

avenços"

el camp de la retina mèdica"

assistents i pel comitè LA REVISTA IMO

10

organitzador.

IMO | EN PORTADA

Més rapidesa, menys complicacions

diabètica, per exemple, hem aconseguit disminuir la formació de nous microvasos i la inflamació postquirúrgica, un benefici que també hem assolit en l'abordatge del despreniment de retina, on era un dels pro-

l'objectiu final dels nous sistemes d'imatge, a la qual

blemes més importants".

cosa també hi contribueix l'ús d'instruments de ca-

Gràcies a tots aquests avenços, el present de les

libre reduït per dur a terme tècniques de microinci-

malalties retinals és avui esperançador i permet es-

sió i mínimament invasives. Segons el Dr. Chang, "a

tablir les bases de cara al futur, amb el desenvolu-

mesura que l'instrumental quirúrgic es fa més petit,

pament i perfeccionament constant de nous equips

augmenten les nostres capacitats com a cirurgians,

i noves estratègies terapèutiques. Per aquest motiu,

de manera que aconseguim millors resultats visuals i

l'actualització de coneixements i l'intercanvi d'experi-

practiquem operacions menys traumàtiques".

ències amb la comunitat internacional s'alcen com

Això no només implica escurçar el temps de la ci-

a requisits indispensables. Aquest és l'objectiu pri-

rurgia, sinó també minimitzar el risc de complicaci-

oritari del Trends in Surgical and Medical Retina, que, en

ons. Com apunta el Dr. Carlos Mateo, especialista de

la seva tercera edició, s'ha consolidat com a punt de

l’IMO i coorganitzador del congrés, "en la retinopatia

trobada d'experts de tot el món.

11 LA REVISTA IMO

L'excel·lència en l'execució de les intervencions és

IMO | ACTUALITAT

BARCELONA, PUNT DE TROBADA D’OFTALMÒLEGS DE TOT EL MÓN Més de 8.000 especialistes es van donar cita a la capital catalana per debatre els darrers avenços en oftalmologia pediàtrica, estrabisme, còrnia, cataracta i cirurgia refractiva, amb els doctors de l’IMO com a amfitrions de referència

LA REVISTA IMO

12

Els assistents al Trends in Surgical and Medical Retina van

novetats. Segons el Dr. Visa, “entre els temes destacats,

coincidir a destacar l'alt nivell dels professionals locals,

va despertar un interès especial el maneig quirúrgic

gràcies als quals Barcelona se situa a la primera fila de

dels diferents tipus d'estrabisme i de les seves compli-

l'oftalmologia mundial. Prova d'això és que el mes de

cacions. També van centrar l‘atenció els progressos més

setembre passat la ciutat va acollir simultàniament els

recents en el maneig de l'ambliopia, del glaucoma con-

congressos anuals de la WSPOS (World Society of Paediatric

gènit, de la cataracta congènita i de les patologies reti-

Ophthalmology and Strabismus), l’ESCRS (European Society

nals, a banda dels nous tractaments per a la retinopatia

of Cataract and Refractive Surgeons) i l’EUCORNEA (Europe-

del prematur o dels avenços en genètica i en oncologia

an Society of Cornea and Ocular Surface Disease Specialists),

ocular pediàtrica".

tres de les societats oftalmològiques més importants en els seus àmbits respectius i que van congregar més

Compartir experiències

de 8.000 experts. No van faltar a la cita els oftalmòlegs de l’IMO, centre caracteritzat per la seva aposta per la

Al seu torn, el Dr. Daniel Elies i el Dr. José Luis Güell, es-

formació continua i per l’obertura a la comunitat inter-

pecialistes en refractiva, van tenir una implicació molt

nacional.

activa en el 33è congrés anual de l’ESCRS, intervenint-hi

Implicació des de la base

en ponències, en cursos, en simposis i en panells de discussió sobre alguns dels temes més candents de la disciplina, com l’ús del làser de femtosegon en les operacions

Com a president actual de la Societat Espanyola d’Es-

de cataracta, especialment en casos complexos.

trabologia i membre del comitè organitzador local del

Així mateix, els doctors de l’IMO van compartir la seva

tercer congrés de la WSPOS, el Dr. Josep Visa va ser un

experiència amb la tècnica Relex SMILE per a corregir la

dels responsables de donar impuls a l’Spanish Day, amb la

miopia en una sessió de cirurgia en directe promoguda

participació de la Dra. Ana Wert i dels especialistes de

per laboratoris Zeiss. Aquest esdeveniment satèl·lit, ce-

parla hispana més reconeguts per presentar les últimes

lebrat a l’Institut amb l’assistència d’un centenar d’oftal-

IMO | ACTUALITAT

L’IMO reuneix els experts més destacats en còrnies artificials En el marc del congrés de l’EUCORNEA, l’IMO va acollir, el 3 de setembre, la reunió d’experts del KPro Study Group, organitzada per la Dra. Elena Arrondo i pel Dr. José Luis Güell amb l’objectiu de posar en comú l’experiència dels professionals congregats en el camp de les queratopròtesis, un terreny complex al qual es dediquen molt pocs professionals en el món.

Les còrnies artificials estan indicades en persones en què un trasplantament convencional té mal pronòstic, com en casos de malaltia herpètica o de fracàs d'anteriors trasplantaments, ja que "després de dos empelts corneals en un mateix ull, les probabilitats de supervivència d'un tercer empelt en un període de 10 anys són mínimes”, apunta el Dr. Güell. En aquests casos, les queratopròtesis poden oferir una bona solució i, segons la Dra. Arrondo, "en ocasions permeten millores molt significatives de la visió". mòlegs el dia 4 de setembre, va ser un dels punts forts del congrés de l’ESCRS, en el qual “Relex SMILE es va consolidar entre els experts com l’aposta menys invasiva", explica el Dr. Güell, pioner en aplicar-la des del 2012.

Trasplantament selectiu El coordinador del Departament de Còrnia, Cataracta i Cirurgia Refractiva de l’IMO també és una de les veus de referència internacional pel que fa a la tècnica DMEK,

Tanmateix, com afegeix l’oftalmòloga, “el repte és aconseguir que aquest guany visual es mantingui i no es devaluï a causa de patologies associades com el glaucoma (que afecta més d’un 70% dels pacients) o de complicacions a llarg termini”. En aquest sentit, el Dr. Güell recorda que “es tracta d'elements no biològics en contacte amb l'exterior, a diferència de les pròtesis de maluc o de les vàlvules del cor que, un cop implantades, es mantenen estables a l'interior del cos”.

que consisteix a reemplaçar selectivament la capa

A fi de reduir possibles riscos, s’han desenvolupat aven-

posterior de la còrnia (sense afectar la resta sana) i que,

ços importants en les dues últimes dècades, amb el per-

d’aquesta manera, ha permès fer un pas endavant molt

feccionament de dissenys i de models i la utilització de

important en el camp dels trasplantaments corneals.

materials més histocompatibles per evitar-ne el rebuig.

L’oftalmòleg de l’IMO n’hi va parlar en el sisè congrés de

A més, s’han introduït noves tècniques quirúrgiques i

l’EUCORNEA, on van ser igualment rellevants “la millora

noves formes de visualització que permeten analitzar

i l’augment dels grups que treballen amb cultius cel·lu-

dinàmicament la interacció de la còrnia artificial amb

lars, tant epitelials com endotelials; les noves tècniques

la resta d’estructures oculars. Com conclouen els ex-

de crosslinking per frenar la progressió del queratocon i

perts, “aquesta evolució, juntament amb una selecció

les millores en queratopròtesis o còrnies artificials”.

més precisa i acurada dels pacients, ha contribuït a augmentar la confiança dels cirurgians i, consegüentment, la indicació de les queratopròtesis”.

IMO | ACTUALITAT

REFERENTS EN EL TRACTAMENT DE PATOLOGIES I DE TUMORS DE L'ÒRBITA OCULAR L’exoftàlmia, que es produeix quan el globus ocular sobresurt de l'òrbita, és, a més d'un problema estètic, un signe d'alarma per acudir a l'oftalmòleg

LA REVISTA IMO

14

El Dr. Ramón Medel, al capdavant del Departament

loplàstica de l'Institut, “aquesta és una solució urgent

d’Oculoplàstica de l'IMO i referent al nostre país en el

per a molts pacients que acudeixen al nostre centre, ja

camp de la patologia orbitària, gaudeix d'una llarga

que hem de tenir present que “l’orbitopatia tiroïdal, a

experiència en el maneig de pacients amb orbitopatia

més de provocar exoftàlmia, estrabisme i retracció pal-

tiroïdal, la malaltia més freqüent de l'òrbita, que afecta

pebral, pot danyar la còrnia i el nervi òptic i arribar a

un 50% de les persones amb hipertiroïdisme.

causar ceguesa irreversible". Aquí rau la importància de

Atès que l'òrbita és una cavitat rígida, el tractament

posar-se des del primer moment en mans de professio-

d'aquesta patologia inflamatòria passa per guanyar l'es-

nals especialitzats per tal de garantir una rehabilitació

pai que es perd amb l'engrossiment del greix orbitari i

completa.

dels músculs que envolten l'ull. És el que es coneix com a descompressió orbitària i que s'aconsegueix mitjançant l'obertura de les parets de l'os en una cirurgia a l'abast de molt pocs especialistes. Segons explica el Dr. Ramón Medel, "es tracta d'una intervenció quirúrgica de gran complexitat en la qual hem d'accedir a l'òrbita sense danyar les estructures oculars".

Com afegeix la Dra. Eva Ayala, especialista en Ocu-

Darrere dels "ulls sortits", poden amagar-se patologies greus com l’orbitopatia tiroïdal o determinats tumors orbitaris, l'abordatge expert dels quals és clau a l'hora de determinar el pronòstic de la malaltia

IMO | ACTUALITAT

LA REVISTA IMO

15

El cirurgià pot determinar el pronòstic

ha estructures oculars molt delicades". Per fer-ho, és de gran utilitat un instrument únic a Espanya per a la complexa cirurgia orbitària: el microscopi de cap,

Actuar de manera ràpida, eficaç i segura és igual-

gràcies al qual l'oftalmòleg oculoplàstic pot gaudir de

ment imprescindible en el diagnòstic i el tractament

llibertat de moviment sense renunciar a una visualit-

dels tumors orbitaris que, tot i no ser directament

zació precisa i detallada.

visibles, solen manifestar-se en forma d’exoftàlmia.

Per això, cal estar especialment atents a aquest símptoma i “ser conscients que, en el cas que el tumor

Cap a un tractament mínimament invasiu

sigui maligne, el temps pot ser crucial per salvar l'ull, la visió i, fins i tot, la vida del pacient", explica el Dr.

L'aplicació de l'última tecnologia i del coneixement

Medel, qui assegura que "el primer cirurgià que trac-

dels especialistes en oculoplàstica de l'IMO fan possi-

ta el cas és el que en marca el pronòstic".

ble dur a terme tècniques de microincisió que, practi-

Per la seva banda, la Dra. Ayala destaca la impor-

cades amb anestèsia local i sense necessitat d'ingrés,

tància d’"aconseguir l'extirpació completa del tumor,

permeten obtenir els millors resultats funcionals i es-

la particular localització del qual requereix un cirur-

tètics, a més de reduir el postoperatori i el temps de

già expert, capaç d’actuar en un espai reduït, on hi

recuperació.

IMO | ACTUALITAT

L’exoftàlmia El nom d’exoftàlmia, del grec exo (fora) i ophthalmos (ull), descriu de manera molt gràfica la projecció o sortida cap a fora del globus ocular que dóna la impressió d’"ulls sortits" i que pot ser deguda a orbitopatia tiroïdal, a tumors orbitaris o a altres patologies com glaucoma congènit. És a dir, l’exoftàlmia sol ser símptoma d'una altra malaltia i, per tant, motiu d'alerta.

Al seu torn, el simple fet que els ulls sobresurtin de les òrbites ja implica un seguit de problemes associats, per exemple irritació,

16 LA REVISTA IMO

enrogiment i sequedat ocular, ja que una part més gran de la còrnia queda exposada a l'aire i té dificultats per mantenir-se humida i correctament lubricada.

Ser conscients de les implicacions funcionals de l’exoftàlmia és essencial i no ha d'estar renyit amb atendre amb la màxima Amb l'objectiu de millorar la qualitat de vida dels pacients i d’avançar cap a un tractament mínima-

cura les necessitats estètiques dels pacients tractats en el Departament d’Oculoplàstica.

ment invasiu fins i tot en els casos més severs, el

Com explica la Dra. Eva Ayala, "els canvis en

Departament d’Oculoplàstica de l'IMO està involu-

l'aspecte de les persones amb casos severs

crat en el desenvolupament de noves línies d'estudi

d’exoftàlmia comporten, en moltes ocasi-

i, actualment, és l'únic centre d’Espanya que realitza

ons, un handicap emocional i psicològic que

braquiteràpia associada a cirurgia en tumors malig-

els oftalmòlegs no podem obviar". Oferir un

nes de la glàndula lacrimal."Aquesta innovació ens permet aplicar la màxima dosi de radiació de manera molt selectiva. Així reduïm els efectes secundaris

abordatge integral, per tant, és clau per garantir els millors resultats i aconseguir una

per al pacient amb aquest tipus de tumors orbitaris,

recuperació que contempli totes les dimen-

especialment complicats d'abordar", conclou el Dr.

sions de la malaltia.

Medel.

BONANOVA SUITE HOTEL*** con la garantía de PREMIUM SUITE HOTELS, su apartamento ideal, donde se sentirá como en casa con las mismas comodidades que le ofrece un hotel.

Próximo a la

CLÍNICA IMO. Disfrute de la

comodidad que supone un amplio apartamento de 40 m2 con su propia cocina totalmente equipada. No se tendrá que preocupar de nada, dispondrá de limpieza diaria y conexión WI-FI gratis, para que se sienta como en casa. Y todo con los mejores precios para los pacientes de la CLÍNICA IMO.

www.bonanovasuite.com Bisbe Sivilla, 7 +34 93 253 15 63

IMO

SU SUITE EN BARCELONA Precio especial y detalle de bienvenida para socios de IMO CLUB

www.akosuite.com Diputació, 195 +34 93 453 34 19

www.acaciasuite.com Comte d’Urgell, 194 +34 93 454 07 37

LA REVISTA IMO

17

IMO | ACTUALITAT

REJOVENIR AMB NATURALITAT I SENSE PASSAR PER QUIRÒFAN Ultherapy estimula la producció de col·lagen i tonifica la pell per elevar les celles i combatre les arrugues, les “bosses” i la flacciditat

LA REVISTA IMO

18 El Departament d'Estètica i Rejoveniment Oculofacial de l’IMO, referent en teràpies mínimament invasives d’última generació, ha incorporat recentment un nou sistema de lífting no quirúrgic. Es tracta d’Ultherapy, que mitjançant unltrasons focalitzats, aconsegueix un doble efecte d’espectaculars resultats estètics: per una banda, provoca una contracció cutània que tensa la pell i, per l’altra, estimula la producció de col·lagen (proteïna essencial per a la salut i la qualitat dels teixits).

Una aposta en auge

líftings amb cirurgia) i alliberen una calor controlada (65°C) que produeix una tonificació de la pell més notò-

Ultherapy s’ha convertit en menys d’un any en una op-

ria. D’aquesta manera, aconsegueixen rejovenir-la des

ció de referència en països com els Estats Units i, a Es-

de l'interior per deixar la superfície intacta".

panya, és una solució cada vegada més demanada per combatre la pèrdua de fermesa i de lluminositat, una

Una sessió, un any de resultats

conseqüència inherent al pas dels anys. Segons la Dra. Luz María Vásquez, especialista de l’IMO, "no cal esperar

Per apreciar els beneficis dels ultrasons, especialment

que els signes de l'edat deixin una empremta acusada

efectius a l’hora d’elevar les celles i de reduir les "bosses"

per actuar, ja que podem prevenir-los o corregir-ne les

o excés de pell a les parpelles, d’eliminar la "papada" i de

primeres mostres amb tractaments més conservadors i

dissimular les arrugues del coll i de l’escot, només es ne-

fàcils que la cirurgia”.

cessita una única sessió per zona, d'entre 30 i 60 minuts

En aquest sentit, l’oftalmòloga explica que “el gran

depenent de l’àrea a tractar. Així, després d’un primer

avantage d’Ultherapy, a diferència d'altres alternatives

efecte de tensat un cop acabada la sessió, els resultats

no quirúrgiques, com la radiofreqüència, és que els ul-

reals d’Ultherapy apareixen a partir del segon o del ter-

trasons penetren en capes més profundes sense dissi-

cer mes, quan s’assoleix el màxim grau de tonificació

par-se (fins a 4,5 mm, el mateix nivell al qual arriben els

degut a la regeneració del col·lagen.

IMO | ACTUALITAT

La versió 2.0 d'un mateix Els motius que poden portar el pacient a la consulta d’estètica són múltiples, malgrat que el desig de veure’s bé i de sentir-se a gust i satisfet amb l’aspecte personal acostuma a ser un denominador comú. Al mateix temps, també és habitual tenir certes objeccions a l’hora de plantejar-se fer aquest pas: “Com quedaré?”, “Serà un canvi molt exagerat?”, “Em reconeixeré al mirall?”

La imatge negativa que sovint tenen els tractaments estètics a causa de les transmenta els dubtes que ens traslladen molts pacients quan entren al Departament d’Estètica Oculofacial. Ara bé, després de la seva experiència a l’IMO, coincideixen que la clau està en apostar per un rejoveniment subtil i discret, assessorat per professionals de confiança per “ser una versió 2.0 d’un mateix: igual, però millorat”.

A aquest objectiu s'orienten Ultherapy i altres teràpies ofertes pels especialistes de l'Institut per a estimular la producció de col·lagen, la principal diana de les tendències en estètica més innovadores. Així mateix, "les injeccions de toxina botulínica i de substàncies de farciment com l'àcid hialurònic, freqüentment associades a l'artificialitat del rostre, també permeten obtenir resultats molt naturals si s’apliquen de manera conservadora, personalitzada i amb criteri expert", assegura la Dra. Luz María Vásquez.

19 LA REVISTA IMO

formacions sobtades d'algunes celebrities ali-

IMO | ACTUALITAT

Estètica a les xarxes socials Deu blogueres especialitzades en bellesa amb gran influència a les xarxes socials van visitar l’IMO durant el Cosmetik Trip, un exclusiu viatge a Barcelona en què el grup va poder conèixer algunes de les propostes més de moda de la ciutat pel que fa a oci, gastronomia, cura personal i bellesa. Després d’un recorregut per les instal·lacions de l’Institut, les participants van presenciar una sessió d’Ultherapy, mitjançant una connexió en directe des d’una consulta a l’auditori, i van conèixer de primera mà el ventall de

LA REVISTA IMO

20

tractaments ofert pel Departament d’EsUn senyal positiu de aquest procés s'ha posat en

tètica i Rejoveniment Oculofacial. Així ho

marxa son les molèsties lleus que a vegades és noten

resumia una de les blogueres al Twitter, en

durant l’aplicació del tractament, cosa que no impe-

un missatge que acompanyava aquesta foto

deix que es dur a terme a la consulta només amb

de grup:

crema anestèsica. Pera quest motiu, la Dra. Vásquez destaca que “és un procediment molt còmode que no

“El #cosmetiktrip3 amb l’equip d’@imo-

requereix temps de baixa ni atencions especials, tot

barcelona a la seva seu, on vam aprendre

i que una bona cura general i cosmètica contribueix a prolongar els resultats, els quals poden durar un any o més en funció de cada tipus de pell”. Aleshores

moltíssim no només sobre tractaments oculars sinó també sobre altres tipus de

pot ser un bon moment per repetir la sessió o per

tractaments facials dels quals us en parlaré

realitzar un procediment de retoc, ja que "l'envelli-

en breu”

ment cutani es pot frenar però no s'atura”, conclou l’especialista.

LA REVISTA IMO

21

IMO | ACTUALITAT

DETALLS QUE ENS UNEIXEN

LA REVISTA IMO

22

Amb la posada en marxa de l’IMO Club volem agrair la confiança dels nostres pacients i fer un pas més

“El bon metge tracta la malaltia; el gran metge tracta el pacient” William Osler. Metge canadenc, considerat un dels pares de la medicina moderna (1849-1919)

cap a un tracte basat en la qualitat i l'atenció personalitzada, també fora de la consulta i del quiròfan

Com adherir-se a l’IMO Club?

Tots els pacients, adults i nens, poden demanar la targeta de l'IMO Club al personal administratiu de l'Institut i recollir-la a la recepció principal abans d'abandonar el centre o bé sol·licitar-la per telèfon (93 253 15 00), per correu electrònic (informacion@imo.es) o omplint el formulari del web (www.imo.es/club) i recollir-la en la seva pròxima visita a l'Institut.

IMO | ACTUALITAT

L’IMO ha posat en marxa aquest any un nou espai de relació amb els seus pacients: l’IMO Club.

Des del passat mes de juliol, aquest nou projecte ens permet estrènyer vincles i promoure experiències entre les persones que dipositen la seva confiança en l’IMO, des de la convicció que estar en bones mans va molt més enllà de rebre un bon diagnòstic i tractament.

Per això, l’IMO Club ofereix als seus socis l'oportunitat de gaudir d'avantatges únics amb què conèixer de primera mà les novetats del centre, accedir a informació d'interès i alhora gaudir d'ofertes i de serveis exclusius durant l'estada a l'Institut i fora d'ell.

Quines entitats hi col·laboren? t Òptiques: descomptes d'entre el 10% i el 30% per

informatius i d'una newsletter on es recull, a més

la compra de determinats productes en els esta-

del dia a dia de la clínica, qualsevol notícia sobre

bliments d’Opticalia Florit, Sant Joan Òptics, BCN

23

els beneficis per als socis del club.

Baixa Visió i Cottet, a banda d’un obsequi d'unes

LA REVISTA IMO

Quins són els avantatges? t Informació: enviament preferencial de materials

t Serveis addicionals: mitja hora de pàrquing gratuït (addicional a la mitja hora de cortesia per a tots els pacients i visitants), validant a la màqui-

ulleres de sol polaritzades a Bielsa Òptics per una compra mínima de 150 €.

t Farmàcies: regal d'una crema per al contorn

na de pagament el tiquet de descompte que s’en-

d'ulls a la farmàcia Sant Gervasi i obsequi d'unes

trega a la recepció principal. En aquesta recepció,

llàgrimes artificials, a més de preparació de co-

els socis de l'IMO Club també poden obtenir una

mandes telefòniques des de l’IMO, a la farmàcia

consumició de cortesia el dia de la cirurgia, bescanviable a la cafeteria-restaurant de l'Institut,

Pilar Gazulla.

t Hotels: detalls de benvinguda, preus especials i

per a ells (sempre després de la intervenció) o per

descomptes del 10% en la reserva d'habitacions i

als seus acompanyants.

de sopars en hotels propers a l’IMO i de fàcil ac-

t Condicions especials: 2% de descompte en determinats procediments quirúrgics (no aplicable a mútues ni a mutualistes i no acumulable

cés al centre, com Vilana, HC Mikado, Silken Sant Gervasi i Bonanova.

t Gimnasos: dia lliure d'accés a les instal·lacions i

a altres ofertes). Així mateix, la targeta de l’IMO

serveis del Club Bonasport, situat a 5 minuts de

Club permet accedir a un 15% de descompte en

l’IMO, amb 16.000 m2 d'instal·lacions esportives

el lloguer d'espais de l'IMO Business Center, una

que inclouen pistes de pàdel i tennis, sales de

àrea de convencions totalment equipada que in-

fitnes i activitats dirigides, piscines i zona de

clou un modern auditori amb capacitat per a 300

balneari, etc.

persones, dos seminaris, un espai polivalent i els jardins l'Institut, idonis per a realitzar aperitius, dinars, sopars o còctels d'empresa en un entorn privilegiat.

IMO | ACTUALITAT

LA CIRURGIA DE CATARACTA, CADA VEGADA MÉS DEMANADA TAMBÉ PER A OPERAR LA PRESBÍCIA Substituir el cristal·lí, la lent natural de l'ull, per una lent intraocular que a partir de certa edat compleix de manera més efectiva la seva funció és l'objectiu de la cirurgia de la cataracta i, cada vegada més, una via que els oftalmòlegs utilitzen per a corregir quirúrgicament la presbícia o vista cansada

LA REVISTA IMO

24

L'operació de cataracta és una de les més practicades actualment a Europa. Només a Espanya, es duen a terme

El cristal·lí perd les seves propietats

unes 350.000 intervencions l'any. En la propera dècada, s'espera que aquesta xifra segueixi incrementant-se a

Com explica el Dr. José Luis Güell, coordinador del De-

causa de l'augment de l'esperança de vida (de 83 anys al

partament de Còrnia, Cataracta i Cirurgia Refractiva

nostre país) i del consegüent envelliment de la població,

de l’IMO, "el procés d'envelliment del cristal·lí provoca,

ja que la cataracta és una patologia que, sobretot, es

d'una banda, que aquesta lent natural perdi elasticitat

manifesta a partir dels 60 anys.

i capacitat d'enfocament, cosa que causa vista cansada

En edats no tan avançades

generalment a partir dels 40-45 anys, i de l'altra, que es torni opaca i impedeixi el pas nítid de la llum a la retina, i això dóna lloc a la cataracta".

No obstant això, el procediment quirúrgic que permet

Per tant, segons l'especialista, "utilitzar correcció

solucionar aquest problema degeneratiu del cristal·lí i

òptica per llegir és el primer símptoma que les propie-

que consisteix a reemplaçar-lo per una lent intraocular,

tats del cristal·lí han començat a deteriorar-se" i, ja en

està cada vegada més indicat en edats no tan avança-

aquesta fase inicial, és possible actuar quirúrgicament

des com era habitual, ja que també és una opció per a

per reduir la dependència de les ulleres, a més d’impedir

corregir la presbícia.

que més endavant pugui desenvolupar-se una cataracta.

Álex Gutiérrez Ocularista Paseo de Gracia 117, pral 1ª · 08008 Barcelona T 93 217 31 68 · info@artlens.es · www.artlens.es

LA REVISTA IMO

25

Indicació experta i personalitzada

llors i més predictibles. Ara bé, com assenyala el Dr. Güell, "l'avenç no només ha vingut donat per les millores en els dispositius de quiròfan, sinó per la selecció acurada i en-

"La innovació tecnològica, que ha fet possible estandarditzar

certada dels candidats més idonis per a cada tècnica". En el

procediments i augmentar la precisió, rapidesa i seguretat de

cas de la presbícia, són moltes les opcions disponibles i un

les cirurgies, ha permès donar resposta a la demanda creixent

bon consell i indicació és fonamental, ja que d'això depèn

dels pacients que desitgen prescindir d'ulleres per a la presbí-

fins a un 80% de l'èxit de la cirurgia.

cia i ha repercutit en la pràctica precoç d’aquest tipus d'intervencions", destaca el Dr. Daniel Elies.

L'elecció d'una o d'altra estratègia està influïda per les característiques de l'ull de cada pacient i per factors com

En concret, l'especialista de l’'IMO apunta a la contri-

l'edat, les preferències personals o la professió. Per exem-

bució de l'ús de sistemes automatitzats i de plataformes

ple, no són igual les demandes visuals d'un rellotger, que

de guiatge per imatge, com Verion, Callisto o True Vision.

treballa fixant la mirada en peces diminutes, que les d'un

Aquests equips d'última generació connecten les proves

professor, que ha de llegir l'examen i veure els alumnes del

i mesures preoperatòries amb la col·locació i l’orientació

fons de la classe. Per aquest motiu, operar la vista cansada,

adequada de les lents intraoculars durant la intervenció i,

i en general qualsevol defecte refractiu, exigeix personalit-

d'aquesta manera, fan que el cirurgià pugui treballar amb

zació i individualització.

la màxima exactitud per aconseguir resultats visuals mi-

IMO | ACTUALITAT

Què són les lents ocupacionals?

Per a les persones amb presbícia que no són candidates a cirurgia refractiva o no desitgen sotmetre’s de moment a una intervenció quirúrgica, hi ha nous models d'ulleres progressives que redueixen els marges en què el pacient no aconsegueix veure-hi nítidament i vidres personalitzats que ubiquen aquestes zones de transició (entre la visió propera i la llunyana) en les àrees del camp visual menys utilitzades per cada usuari.

Segons Claudia Garrido, òptica optometrista de l’IMO, "aquestes millores, gràcies a la innovació i al perfeccionament en els dissenys, faciliten que el pacient s'acostumi a les ulleres i que se senti còmode a l’hora de portar-les". Ara bé, hi ha persones que tot LA REVISTA IMO

26

Aposta per tècniques reversibles

i utilitzar correcció òptica segueixen experimentant visió borrosa i irritació, fatiga i pesadesa ocular al final de la jornada, especialment quan passen mol-

A més de la implantació de lents intraoculars, una altra via

tes hores davant de l'ordinador o d'altres dispositius

per a la correcció quirúrgica de la presbícia és la utilització

tecnològics.

de tècniques que, en lloc d'actuar sobre el cristal·lí (l'origen de la vista cansada), ho fan sobre la còrnia per modificar-ne

En aquests casos, les ulleres amb lents ocupacionals

la curvatura i, amb això, augmentar la profunditat d'enfo-

poden ser una bona opció, ja que estan especial-

cament i compensar la pèrdua d'acomodació.

ment indicades per satisfer aquesta demanda visual

En aquest principi es basen la cirurgia làser, com la

específica de molts llocs de feina. Com explica Gar-

que s'utilitza per a la miopia, la hipermetropia o l'astig-

rido, "mentre que en les lents progressives la zona

matisme i que actua modelant la superfície de la còrnia,

inferior del vidre està graduada per a la visió prope-

i les lents intracorneals, que no modifiquen el nombre

ra (40 cm) i la zona superior per a la llunyana, en les

de diòptries però sí que incideixen directament en la as-

lents ocupacionals la zona superior està graduada

fericitat corneal. Pel que fa a aquestes lents de tot just

per a la distància intermèdia (1- 1,50 m), que és la

2 mm de diàmetre, que a l’IMO s'implanten de manera

que s'utilitza en estar davant de les pantalles".

pionera des del 2012 i l'ús de les quals s'ha consolidat en el darrer any, "el principal avantatge és que es poden posar i treure amb facilitat i sense trauma per al pacient quan la progressió de la presbícia ho aconsella".

Atès que la vista cansada és un procés que evoluciona en certa manera com la pila d'una càmera fotogràfica, que a mesura que es va gastant funciona intermitentment i amb menys definició, els especialistes aposten pel desenvolupament de tècniques que permeten reversibilitat i, al mateix temps, garanteixen eficàcia en els resultats.

Com a conseqüència, la diferència entre la correcció d'una part i l'altra de les ulleres és més petita i l'adaptació sol ser més ràpida, a més de proporcionar més confort, sempre que les lents ocupacionals siguin correctament prescrites per un professional especialitzat capaç d'assessorar i de donar resposta als requisits visuals de cada pacient.

IMO | ACTUALITAT

LA DMAE ES DISPARA PER L'AUGMENT DE LA LONGEVITAT La Dra. Anniken Burés i el Dr. Rafael Navarro escriuen un llibre sobre el diagnòstic i el tractament de la Degeneració Macular Associada a l'Edat, una de les malalties retinals més comunes

LA REVISTA IMO

27

A més de la cataracta, la Degeneració Macular Associ-

recursos per suplir el dèficit visual que comporta la ma-

ada a l'Edat (DMAE) és una altra de les patologies que,

laltia i menys capacitat d'adaptació a la nova situació",

com a conseqüència de l'envelliment progressiu de la

motiu pel qual augmenta la seva dependència i man-

població, cada vegada és més prevalent en la nostra

ca d'autonomia: surten menys perquè no reconeixen

societat. Segons exposa la Dra. Anniken Burés, del De-

els noms dels carrers o les persones amb qui es creuen,

partament de Retina i Vitri de l’IMO, "mentre que la fre-

pateixen caigudes accidentals sovint i tenen dificultats

qüència general de la DMAE és de menys d'1 de cada 10

per realitzar activitats corrents com escriure, llegir, cui-

persones, a partir dels 85 anys augmenta a 1 de cada 3,

nar o conduir.

tot i que resulta difícil fer un càlcul precís ja que molts pacients tenen formes incipients amb pocs símptomes i

Comprendre la malaltia

encara no han estat diagnosticats".

El que sí que és indubtable és que el maneig d'aquesta

Minimitzar l'impacte de la DMAE en la qualitat de vida

patologia –encara sense cura definitiva– s'ha convertit

passa per detectar-la precoçment, quan encara no altera

en una de les prioritats dels oftalmòlegs, no només pel

de manera significativa la visió i la quotidianitat dels

seu impacte quantitatiu sinó també qualitatiu, és a dir,

pacients i s'està a temps d'intentar frenar-ne l’avenç.

per la seva repercussió en el dia a dia dels afectats. Com

Per això és fonamental que la població en risc i el seu

explica l'especialista, "les persones grans tenen menys

entorn familiar reconeguin els primers senyals d'avís

IMO | ACTUALITAT

i tinguin coneixement de la malaltia, a fi de jugar un paper actiu en la salut ocular. Aquest és l'objectiu del llibre divulgatiu El Médico en casa: Comprender la Degeneración Macular Asociada a la Edad, editat per Amat amb la col·laboració de la Fundació IMO, Bayer i la Societat Espanyola d'Especialistes en Baixa Visió, i escrit per la Dra. Anniken Burés i el Dr. Rafael Navarro, tots dos de l'equip de retinòlegs de l'Institut.

Menys detall i línies tortes Segons comenta el Dr. Navarro, coautor del manual, "com que afecta la màcula –la zona que es troba al centre de la retina i que té més capacitat visual– el símptoma principal de la DMAE és la pèrdua de visió de detall, de manera que el pacient nota que li costa més llegir

La genètica guanya pes

les lletres del diari o enfilar una agulla". Altres motius

LA REVISTA IMO

28

d'alerta característics de la malaltia són l'enlluernament

Per a la Dra. Anniken Burés, "el futur maneig de la DMAE

excessiu, la percepció d'objectes deformats i de línies

i d’altres patologies retinals passa per l'anàlisi genètica

tortes (rajoles del sòl, marcs de les portes etc.) i l'apa-

dels pacients", que, a més de donar la clau per a la pro-

rició de taques centrals en el camp de visió; un quadre

pera aplicació de teràpies gèniques, farà possible pres-

que pot evolucionar de manera més gradual en el cas de

criure tractaments individualitzats segons cada perfil.

la DMAE seca o més brusca en la humida.

A això s'orienta Bioimage, un altre projecte en el qual

Nous fàrmacs

està involucrada la Fundació IMO per determinar si es poden establir perfils de resposta per motius genètics i, amb això, anticipar si el tractament, en aquest cas per a

El tipus de DMAE no condiciona únicament l'agressivi-

la DMAE humida, resultarà efectiu.

tat de la patologia, sinó també el seu maneig. Ara per

Amb aquesta finalitat, al laboratori de biologia mole-

ara, la forma humida és l'única que té tractament efec-

cular de l'Institut ja s'han analitzat 340 marcadors genè-

tiu "gràcies a les injeccions de fàrmacs antiangiogènics

tics associats a la DMAE, a partir de l'anàlisi de mostres

que s'introdueixen directament a l’interior de la cavitat

de 200 pacients remeses per 24 centres espanyols parti-

ocular i que permeten aturar-ne la progressió i obtenir

cipants en l'estudi. Com destaquen els especialistes de

millors resultats com més aviat s’inicia la teràpia", afir-

l’IMO, "la Degeneració Macular Associada a l'Edat és una

ma Navarro.

malaltia poligènica en la qual hi ha diversos gens afec-

Per a la forma seca, en canvi, avui dia només es pot

tats i, tot just ara, comencem a entendre’n la complexi-

recórrer a suplements vitamínics que alenteixen el pas

tat i a demostrar que la informació continguda en l'ADN

cap a estadis severs, però que no aconsegueixen im-

té més pes del que crèiem".

pedir l'avenç de la malaltia. Per aquest motiu, un dels grans desafiaments és trobar el primer tractament eficaç per a la DMAE seca, actualment en fase III d'estudi (prèvia a la comercialització) en un assaig clínic del qual forma part la Fundació IMO i en què s'avalua la reacció a un nou fàrmac dels pacients amb una determinada variant genètica.

IMO | ACTUALITAT

DESMUNTANT 5 MITES SOBRE LA DMAE El manual publicat amb la col·laboració de la Fundació IMO busca promoure el diagnòstic precoç de la DMAE, crucial per millorar-ne el pronòstic i reduir l'impacte en la qualitat de vida dels afectats El llibre escrit per la Dra. Anniken Burés i el Dr. Rafael Navarro, publicat aquest any dins de la col·lecció "El médico en casa", és una eina ben útil per guanyar consciència sobre la DMAE i deixar enrere certes idees errònies o preconcebudes sobre la patologia. Els especialistes de l’IMO hi aclareixen algunes de les confusions més comunes entre els pacients:

cipal i pot considerar-se el catalitzador de la malaltia. No obstant això, es tracta d'una patologia multifactorial en la qual també influeixen els factors genètics (la probabilitat de patir DMAE és entre 3 i 6 vegades superior si es té un familiar afectat de primer grau) i els factors ambientals".

2

No es pot fer res per prevenir la DMAE: "És cert que no és possible frenar l'envelliment ni modificar els gens, però sí que hi ha un seguit de recomanacions per actuar sobre els factors ambientals: no fumar, mantenir les xifres de colesterol i de tensió arterial controlades, evitar l'obesitat i seguir una dieta equilibrada rica en antioxidants".

3 4

Si una persona té DMAE seca no pot patir DMAE humida: "Les dues formes de DMAE no són mútuament excloents. De fet, la majoria de pacients que desenvolupen DMAE humida tenien prèviament algun grau de DMAE seca i, per això, és fonamental conèixer els símptomes i acudir a l'oftalmòleg en cas de sospita".

El tractament de la DMAE és per a tota la vida: "La DMAE és una malaltia crònica i el tractament sol ser a llarg termini, tot i que és difícil predir l'evolució i el nombre d'injeccions necessàries. El més habitual és que calgui tractar amb injeccions freqüents els primers 2-3 anys i, a partir d'aquí, el règim pot ser molt variable en funció de si la malaltia segueix activa o no.

Això explica la importància dels controls oftalmològics periòdics".

5

"Punxar" l'ull tantes vegades és perjudicial: "Qualsevol procediment mínimament invasiu té els seus riscos. En aquest cas, però, el risc de lesionar alguna estructura interna de l'ull és pràcticament nul si la injecció la realitza un oftalmòleg amb experiència, mentre que el risc d'infecció (inferior a 1 de cada 1.000 injeccions) es minimitza amb les condicions higièniques adequades".

El manual Comprender la Degeneración Macular Asociada a la Edad (ISBN: 978-84-9735-800-2) es pot obtenir a diferents establiments especialitzats o a través de la pàgina web www.elmedicoencasa.info (preu de l’edició en paper: 12 €). També està disponible com a llibre electrònic en diferents plataformes: casadellibro.com, Google Play, Amazon Kindle, iBookstore i zonaebooks.com (preu de l’edició digital: 4,90 €).

29 LA REVISTA IMO

1

La DMAE està causada únicament per l'envelliment: "L'edat és el factor de risc prin-

IMO | ACTUALITAT

CIRURGIA DE RETINA EN DIRECTE DAVANT MÉS DE 600 OFTALMÒLEGS Els assistents a la quinzena edició de Retina Academy, celebrada a l’octubre a Barcelona, van poder seguir i debatre a temps real sis intervencions dutes a terme pels especialistes de l’IMO, experts en cirurgies combinades i d'alta complexitat

LA REVISTA IMO

30

Barcelona va ser la ciutat escollida per l'European School

ment de teixit sobre l’àrea macular, en el centre de

for Advanced Studies in Ophthalmology (ESASO) per a la ce-

la retina).

lebració de la 15ena edició de Retina Academy, un con-

Com explica el Dr. Corcóstegui, que va dur a terme la

grés de primer nivell en el diagnòstic i el tractament

intervenció amb la Dra. Nieto, "el fet que el làser de femto-

de patologies retinals, que del 22 al 24 d’octubre va

segon es trobi a pocs centímetres del microscopi quirúrgic

congregar més de 600 especialistes de tot el món.

fa possible completar la facovitrectomia sense necessitat

Una de les novetats destacades de la trobada, que

de canviar de quiròfan". Aquesta doble intervenció en una

va tenir lloc al Palau de Congressos, va ser la sessió

mateixa sala d'operacions, practicada de forma pionera a

de dues hores de cirurgia en directe amb què es va

l’IMO, té avantatges significatius per al pacient, ja que "l'ús

obrir el programa i en la qual els doctors Borja Cor-

del làser de femtosegon aporta un nivell molt alt de precisió

cóstegui, José García-Arumí, Carlos Mateo i Isabel Ni-

i facilita que les maniobres retinals puguin fer-se amb més

eto van realitzar sis intervencions des dels quiròfans

seguretat, motiu pel qual l'operació és menys traumàtica

de l'Institut. Entre elles, una vitrectomia combinada

que la duta a terme amb els instruments convencionals".

amb cirurgia de cataracta assistida amb làser de femtosegon en un cas de membrana epiretinal (creixe-

Innovació aplicada Més enllà de la cirurgia en directe, la gran vocació pràctica de Retina Academy es va poder apreciar no tan sols en les temàtiques tractades en el congrés, com el bloc dedicat a l'aplicació diària dels assaigs clínics, sinó també en el format de les sessions, que van incloure presen-

Docència a l’ESASO

tacions de casos, taules rodones, discussions i classes a

La col·laboració intensa de l’IMO amb el projecte formatiu

càrrec de prestigiosos experts.

de l’ESASO es materialitza amb la participació dels oftal-

És el cas de la masterclass sobre maculopaties miòpiques

mòlegs de l'Institut en esdeveniments com l'acadèmia de

que van impartir el Dr. Carlos Mateo i el Dr. Rafael Navarro

retina realitzada a l'octubre, amb el Dr. Borja Corcóstegui

o la masterclass "Revolució en el diagnòstic i en el monito-

com a membre del comitè organitzador, o l'acadèmia de

ratge de les malalties maculars", en la qual la també espe-

segment anterior, que tindrà lloc el mes d'abril sota la di-

cialista en retina de l'IMO, Anniken Burés, va introduir un

recció del Dr. José Luis Güell, especialista en còrnia, cata-

nou sistema d'angiografia per OCT sense contrast, que "en

racta i cirurgia refractiva.

obtenir imatges d'alta qualitat", segons explica.

A més, el cos mèdic de l’IMO està plenament involucrat com a personal docent i equip organitzador dels mòduls 31 de l’ESASO; cursos d'una setmana de durada que donen cobertura a cadascuna de les subespecialitats oftalmolò-

LA REVISTA IMO

pocs segons i de manera no invasiva per al pacient permet

giques. És el cas del mòdul de Retina Mèdica i Quirúrgica

dirigit pel Dr. Borja Corcóstegui, el mòdul de Cirurgia Oculoplàstica coordinat pel Dr. Ramón Medel i la Dra. Luz Ma-

ría Vásquez, o el mòdul de Cataracta i Cirurgia Refractiva Intraocular encapçalat pel Dr. José Luis Güell, que, a més, s'ha celebrat a les instal·lacions de l’IMO els dos darrers anys.

Segons el Dr. Güell, membre de l’ESASO des dels inicis, "aquests mòduls permeten crear una atmosfera única en-

tre els professors i els alumnes, molt atractiva des del punt de vista acadèmic ja que promou l'enriquiment mutu".

Són de la mateixa opinió la Dra. Vásquez (professora de l’ESASO des del 2012), que destaca que el més satisfactori és "poder transmetre el teu coneixement als estudiants i als altres col·legues alhora que n’aprens", i la Dra. Burés (docent des del 2014), que veu els mòduls com "una oportunitat de compartir experiències i de contagiar-se de l’entusiasme i de l'interès dels participants".

Aquesta motivació també és un valor afegit i un estímul com a instructor per al Dr. Elies, que assegura que és "un honor formar part de l'equip de l’ESASO"; la primera escola europea de formació avançada en oftalmologia, impulsada l’any 2009 pel Dr. Giuseppe Guarnaccia –actual director– i pel Dr. Borja Corcóstegui –president del Comitè Científic–.

IMO | ACTUALITAT

EL PROGRAMA DE SALUT OCULAR EN LA INFÀNCIA DESFAVORIDA ASSOLEIX LES DEU CAMPANYES La iniciativa posada en marxa el 2013 amb el patrocini de l'Obra Social "la Caixa" ja ha permès realitzar 1.442 revisions i detectar un 30% de patologia oculta entre nens en risc d'exclusió social

LA REVISTA IMO

32

Els col·legis La Palmera i Ferrer i Guàrdia, de Sant Martí i

Entorn més atent i sensible

Nou Barris, van acollir del 9 al 13 de novembre la desena campanya del Programa de salut ocular en la infància

Segons explica la Dra. Ana Wert, especialista en oftal-

desfavorida, que es va tancar amb 200 noves explora-

mologia pediàtrica i estrabisme de l'IMO, "el fet de re-

cions a escolars en situació de vulnerabilitat d’aquests

petir periòdicament la iniciativa en una mateixa àrea,

districtes barcelonins. 78 d'ells ja van ser revisats en l'an-

cosa que ha permès realitzar més de 800 revisions a Ba-

terior campanya a la zona, sumada al projecte al maig

dalona al llarg de sis campanyes, contribueix a promou-

de 2015, mentre que 122 van ser atesos per primera vega-

re la sensibilització. Com a resultat, tant a casa com a

da en aquesta ocasió i van presentar problemes de visió

l'escola, es fixen cada vegada més en els símptomes i

no diagnosticats en un 25% dels casos.

senyals d'alerta que poden amagar un problema ocular".

Aquesta xifra coincideix amb la de fa mig any a les matei-

Ho corrobora Enric Suris, cap d'estudis de Lestonnac,

xes escoles i s'alinea amb la mitjana general del programa

que assegura que "quan veiem que un alumne entretan-

de prevenció i de diagnòstic precoç de la Fundació IMO,

ca els ulls per mirar la pissarra, s'acosta molt al llibre,

propera al 30%. No obstant això, hi ha algunes campanyes,

adopta una mala postura en escriure o té mals de cap

com l'última que es va dur a terme a Badalona, que dispa-

freqüents, el dirigim a les revisions de la Fundació IMO.

ren el percentatge obtingut: en les exploracions que van

A més, en molts casos són els pares mateixos qui ens les

tenir lloc al col·legi Lestonnac els dies 19, 20 i 21 d'octubre,

demanen en percebre un canvi en positiu en els nens,

es va detectar un 40% de patologia oculta, només superat

que estan més centrats i es distreuen menys, llegeixen

al juny de l'any passat a l'escola Josep Boada.

millor, etc. Per això ens aboquem en la iniciativa, per-

En aquell cas, també a Badalona, el cribratge de pacients

què no només inclou la detecció del problema, sinó que

per part de centres d'atenció primària va fer créixer la xi-

també ofereix solució i, el que és més important, con-

fra fins al 66%, però ara ha estat l'entorn familiar i docent

tinuïtat".

el que ha aconseguit augmentar l'eficàcia de les revisions, gràcies a la derivació directa de nens amb alguna sospita de problema visual per part de pares i de professors.

IMO | ACTUALITAT

Operació Visió també es consolida En paral·lel amb la tasca amb l'Obra Social "la Caixa", Operació Visió va tornar per quarta vegada a l'Hospitalet de Llobregat per visitar més d'un centenar de nens del 3 al 5 de novembre, de manera que va elevar a 396 revisions el

Per primera vegada, a Madrid Garantir aquest recorregut és una de les prioritats del projecte desenvolupat juntament amb l'Obra Social "la Caixa", que, a través del programa CaixaProinfància, en el qual s'inscriuen les revisions, ha identificat la necessitat d'estendre l'actuació a Madrid. Això ha portat l'equip de la Fundació IMO al districte de Carabanchel per explorar més d'un centenar d'alumnes de l'escola Isaac Peral, els dies 17 i 18 de novembre; una ampliació motivada pel balanç positiu de tres anys d'experiència en zones vulnerables de l'àrea metropolitana de Barcelona, amb 1.442 revisions i prop de 300 tractaments pres-

total d’aquest programa desenvolupat amb el suport de Càritas Catalunya i va confirmar un percentatge de patologia oculta del 28%.

Gràcies a la mediació de Fundesplai, no només es van poder beneficiar de la iniciativa els nens del Club d'Esplai Pubilla Cases - Can Vidalet, on es va dur a terme la campanya, sinó també els dels centres propers de Can Serra, Bellvitge, Druida i, per primera vegada, els del Grup Infantil Sant Cosme, que va desplaçar un autocar a les revisions. La bona acollida ha fet que la Fundació IMO rebi noves peticions i, com a resposta a aquesta demanda social, Operació Visió també ha arribat a la província de Tarragona els dies 23 i 24 de novembre.

crits i lliurats gratuïtament.

LA REVISTA IMO

33

IMO | ACTUALITAT

LA FUNDACIÓ IMO, NOU MEMBRE DE L’IAPB És la tercera entitat espanyola a unir-se a l'Agència Internacional per a la Prevenció de la Ceguesa, que té la col·laboració de l'OMS i de més de 125 membres a tot el món

terapèutica, sinó també els resultats obtinguts després de revisar gairebé 2.000 nens en risc d’exclusió. Això ens permet alertar de la importància d'intensificar les revisions oculars en la infància sense recursos, per tal de garantir un desenvolupament visual correcte, un bon rendiment escolar i una bona integració".

34 LA REVISTA IMO

Sensibilitzar la població i generar consciència col·lectiva és, de fet, un dels principals objectius de l’IAPB, que per això construeix vincles amb professionals de tot el món. El Dr. Güell es mostra convençut que "aquestes sinèrgies ens possibilitaran fer un pas endavant en els estudis genètics en els quals treballem per augmentar el coneixement de les bases moleculars de les patologies hereditàries de la visió i, d’aquesta manera, trobar noves vies per combatre la discapacitat visual amb les teràpies La Fundació IMO forma part de l'Agència Internacional

gèniques".

per a la Prevenció de la Ceguesa (IAPB) des de setembre, una aliança pionera a Espanya ja que és un dels primers membres que s’hi adhereix, juntament amb la Càtedra UNESCO per a la Salut Visual i el Desenvolupament de la UPC i Ulls del món. Com a nou integrant d’aquesta associació que va ser creada el 1975 i que, avui dia, disposa de més de 125 col·laboradors en diferents països, la Fundació IMO pretén ampliar el seu abast en matèria de prevenció, docència i investigació per contribuir al repte global de l’IAPB: promoure una atenció oftalmològica universal i de qualitat.

Segons explica el Dr. José Luis Güell, president de la Fundació IMO, "formar part d’aquest projecte és una oportunitat única per reafirmar el nostre compromís amb la visió de totes les persones, motiu pel qual volem compartir no només la nostra experiència diagnòstica i

Objectiu: Reduir la ceguesa evitable Vision 2020 és una iniciativa de l’IAPB amb l'Organització Mundial de la Salut (OMS) que, gràcies a la col·laboració d'organitzacions no governamentals, associacions professionals i institucions i entitats relacionades amb la salut ocular, lluita per reduir en un 25% la xifra de persones amb discapacitat visual severa al món: 285 milions. Tot i que és cert que es tracta d’un desafiament molt ambiciós, la realitat actual és que 4 de cada 5 casos de ceguesa són evitables i, per tant, unir esforços mitjançant aliances com la que ha impulsat la Fundació IMO és la base per assolir-lo.

41º 24' 17.37" N 2º 7' 43.78" E

Disfruta de una estancia única en un emplazamiento exclusivo que abraza la ciudad desde la tranquilidad de la zona alta de Barcelona.

Un regalo para los sentidos con servicio personalizado en un entorno acogedor dónde cada detalle cuenta.

Descubre la experiencia Vilana Hotel y alójate en una de nuestras confortables habitaciones de nueva construcción decoradas al estilo provenzal.

Vilana, 7 08017 Barcelona t +34 934 340 363 f +34 934 188 903 vilanahotel.com

*Special Hotel Offer for IMO visitors: 10% discount off our standard rates *Oferta Especial para visitantes de IMO: 10% de descuento sobre nuestra tarifa standart

LA REVISTA IMO

Próximo a IMO en una de las mejores zonas de Barcelona

35

IMO | ACTUALITAT

AVENÇ IMPORTANT EN L'ESTUDI DE LES CAUSES GENÈTIQUES DE LES DISTRÒFIES RETINALS S’han identificat 14 noves mutacions implicades en aquest grup heterogeni de malalties hereditàries de la retina i s’ha descobert que un gen, fins ara associat només a la retinosi pigmentària, també pot ser causant d'un tipus de distròfia macular

LA REVISTA IMO

36

El Departament de Genètica de l’IMO està duent a ter-

lies preseleccionades per formar part de la investigació

me un important projecte de recerca bàsica que, mit-

i hem identificat 14 noves mutacions. Aquestes noves

jançant una nova eina d'anàlisi genètica dissenyada pel

variants, juntament amb les que ja coneixíem, ens han

mateix equip investigador de l'Institut, pretén identi-

permès determinar la causa molecular de la patologia

ficar nous gens implicats en un grup de distròfies de

en un 70% dels casos, la qual cosa demostra l'alt percen-

retina, entre elles la retinosi pigmentària, la malaltia

tatge d'èxit de l'eina desenvolupada", comenta Pomares.

hereditària més freqüent de la retina que afecta aproxi-

La genetista de l’IMO afegeix que "aquesta forma

madament una de cada 4.000 persones.

d'estudi conjunta de tots els gens DR, a més, ha fet

Com explica la Dra. Esther Pomares, responsable del

possible descobrir que un d'ells, fins el moment as-

Departament de Genètica de l’IMO i coordinadora del

sociat només a la retinosi pigmentària, també pot

projecte, "fins ara sabem que hi ha a l’entorn de 80

ser causant d'un tipus de distròfia macular, com hem

gens implicats en la retinosi pigmentària. No obstant

trobat en dues de les famílies analitzades".

això, si analitzem de forma conjunta els 200 gens que

Conèixer la causa molecular, és a dir, el gen que hi

s'han descrit com a causants de les diferents distròfi-

ha darrere d'una determinada patologia, és fonamen-

es de retina (gens DR), probablement podrem establir

tal per confirmar-ne el diagnòstic clínic, sobretot si

noves relacions entre aquests gens i algunes distròfi-

tenim en compte que moltes distròfies de la retina

es que encara no hi han estat associades. Aquest és

presenten símptomes coincidents. A partir d’aquí, el

l'objectiu de l'estudi patrocinat per la Fundació IMO".

diagnòstic genètic "ens dóna la clau per pronosticar

Primers resultats

l'evolució de la malaltia i per aportar un raig de llum tant a pacients com a familiars, ja que permet establir el patró d'herència i de transmissió de la patologia,

“Des de la seva posada en marxa a l'octubre de 2014, ja

identificar membres portadors i pressimptomàtics i

hem analitzat aquests 200 gens en 20 de les 35 famí-

realitzar un diagnòstic prenatal”, conclou Pomares.

Així es transforma el teu ajut en #miradasfelices PREVENCIÓ I ACCIÓ SOCIAL

RECERCA

5.000€

10 correccions òptiques/ ulleres d'alta graduació i 10 tractaments oclusius durant 3 mesos

2.900€

una cirurgia d’estrabisme

subscripció anual a una base de dades de variants genètiques de la població mundial

24.000€ seqüenciació de 15 genomes

4.800€ material per a dur a terme una campanya d’exploració oftalmològica i una altra de seguiment

10.000€ 2 campanyes de revisions oculars gratuïtes a alumnes en risc d’exclusió social

Informa-te'n i col·labora www.fundacioimo.cat 93 418 47 69

50.000€ disseny i validació d’una nova estratègia de diagnòstic genètic

200.000€ subvenció d’un projecte per a la caracterització d’un nou gen

37 LA REVISTA IMO

400€

LA REVISTA IMO

38

IMO | OFTALMOLOGIA

GABOR BENE

Gabor Bene és el protagonista d'un documental que, com ell diu, "coincideix" amb el seu nom, però que, en realitat, explica la seva història, la d'un director de fotografia que va perdre la vista fa catorze anys i que accepta l'encàrrec (i el repte) de tornar a exercir, participant en un rodatge sobre la tasca de la fundació Ulls del món a Bolívia. Més enllà d'aquest projecte, en Gabor és, sobretot, protagonista de la seva vida perquè malgrat no considerar-se un exemple ni un model de com sobreposar-se a la ceguesa, ha pres les regnes per donar un gir al seu propi concepte de discapacitat i de limitació.

“La meta és viure dignament” El primer que ens crida l'atenció, el primer que ens pre-

va començar a dedicar-se al lloguer d'equips de filmació.

guntem: com es pot ser director de fotografia sense poder

No obstant això, el que va obtenir Alfie quan va acudir a

veure-hi? "Doncs com es pot ser cantant sense poder can-

la seva trobada va ser molt més que això, ja que el cineas-

tar", respon en Gabor. Una paradoxa per a alguns, una bo-

ta va descobrir en ell "una història massa interessant per

geria per a uns altres i un impossible per a molts, encara

no explicar-la", una "personalitat rica i complexa" que va

que per a ell no era més que una realitat. Una oportunitat

voler conèixer i mostrar de prop. Per això va proposar a

de "sentir-se una altra vegada a casa" i que va sorgir quan

en Gabor reprendre la seva antiga professió i convertir-se

el director Sebastián Alfie va anar a buscar-lo per llogar un

en el director de fotografia del projecte que tenia entre

tipus de càmera únic que només ell tenia i que necessi-

mans amb Ulls del món, cosa que, al seu torn, va donar

tava per gravar un documental sobre la ceguesa a l'altiplà

peu a explicar la seva experiència de superació darrere de

bolivià, on Ulls del món desenvolupa la seva tasca.

les càmeres. Gabor, la pel·lícula, és el documental dins el

Després de perdre la visió fa més d'una dècada, en Gabor

documental.

LA REVISTA IMO

39

IMO | OFTALMOLOGIA

Recordar per veure-hi

transició que ell va haver d'afrontar en menys de dos anys, des que li van diagnosticar glaucoma el 2001, ar-

LA REVISTA IMO

40

Com comenta el mateix Gabor, el més complicat

ran d'unes infeccions oculars que va contraure a l'Ama-

d'aquest repte va ser la comunicació amb els altres com-

zones, fins que va assumir que ja no podia fer allò a

panys de rodatge, un obstacle que a poc a poc van anar

què estava acostumat. Com comenta, "arribar a aques-

superant entre tots: "Vam haver d'aprendre quina infor-

ta conclusió va ser difícil, però a partir d'aquí tot va

mació addicional necessitava per poder dur a terme la

esdevenir més senzill. Vaig deixar de perseguir l'inas-

meva feina. No em servia que em diguessin que davant

solible i de cercar remeis cada vegada més complicats i

teníem un paisatge molt bonic, sinó quants arbres po-

menys efectius per continuar igual que abans".

dien comptar-se o si hi havia núvols al cel". Així, a par-

En lloc d'això, en Gabor va aprendre a conviure amb

tir d'una descripció detallada dels components tècnics

la nova situació: "ser invident no vol dir renunciar a

de l'escena, en Gabor aconseguia formar-se una idea de

una vida útil, excitant i, sobretot, digna. Per a mi la

l'estètica del lloc.

meta és viure dignament i, malgrat que cada u té els

Al cap i a la fi, abans de quedar-se cec ja exercia com

seus criteris del que això significa, la pèrdua de visió

a director de fotografia i del que es tractava era de

no ha de ser un impediment. I, si ho és, cal buscar les

"tornar a agrupar tots els recursos". Alimentar la seva

causes i trobar la manera de superar-les".

memòria visual, treure a la llum el coneixement i l'experiència que havia anat acumulant al llarg dels anys

Pensar per obrir els ulls

per seguir avançant. "Igual que un metge pot arribar a un diagnòstic per telèfon sense visitar el pacient en

En Gabor va travessar "diversos camins". Al principi,

persona, recopilant i organitzant les dades necessàries

després de quedar-se cec, va procurar distanciar-se del

que aquest li proporciona, jo també podia construir el

cinema i, aprofitant que parlava diversos idiomes, va

meu propi mapa mental i visualitzar les imatges", ex-

cursar un màster d'interpretació. No obstant això, no va

plica en Gabor.

resultar com s'esperava i va decidir tornar "al seu món"

Acceptar per avançar

des d'una vessant més administrativa. Va ser així com va impulsar la seva empresa de lloguer de càmeres per a rodatges, cosa que li va permetre mantenir-se vinculat

Aquest exercici de confiança mútua sembla d'allò més

al sector i tenir l'oportunitat de col·laborar amb el docu-

ardu i fins i tot impensable en una societat en la qual

mental d'Ulls del món a Bolívia. D'aquest projecte valora

sovint s'escolta la frase: "si no ho veig, no m’ho crec".

especialment els llaços professionals i d'amistat que van

Tanmateix, com diu en Gabor, "veure-hi o no veure-hi

unir un gran equip, a banda del fet de compartir alguna

és molt relatiu. Tot depèn de per a què utilitza cadascú

cosa bona cada dia i d’aconseguir finalment l'objectiu

la seva visió". En el seu cas, especialment significatiu ja

que s'havien proposat.

que en vivia, el punt de no retorn va ser no poder llegir.

Per a en Gabor va ser una experiència enriquidora

"El més dur no és el fet en si, sinó acceptar-ho"; una

que, malgrat tot, considera com una cosa esporàdica

IMO | OFTALMOLOGIA

perquè actualment està immers en nous reptes. Des de fa dos anys imparteix, en una fundació de Cornellà, tallers d'apreciació visual destinats a menors que es troben sota la tutela d’orfenats i que estan intentant obtenir el certificat de l'ESO. "Sense aquest títol els joves són pràcticament invidents en la nostra societat; estan incapacitats per a avançar".

Per això, l'objectiu d'aquests tallers és "ajudar-los i alhora aprendre amb ells, proposant-los que analitzin el que veuen mitjançant el comentari d'escenes de clips i de pel·lícules. El fet que jo sigui cec és una plataforma interessant de la qual partir, ja que els obliga a fer l'esforç d'explicar què observen i, per tant, d’aturar-se a reflexionar".

Formar-se per créixer en Gabor–, sobretot en un món que funciona a força d'inputs visuals i en el qual hi ha tanta entrada d'informació que és fàcil perdre’s i no discriminar". Youtube, les xarxes socials, les sèries en línia, la televisió a la carta, els telèfons intel·ligents... són una realitat en la cultura audiovisual en què vivim i amb la qual hem de bregar per evitar caure en la dependència que provoca tot excés.

Precisament, el domini de la imatge, de vegades addictiu, és un tema de gran interès per a en Gabor, que al novembre ha començat al Canadà un curs especialitzat en el tracte d'addiccions: a l'alcohol, a les drogues, al joc i a Internet, però també al narcisisme o a tot allò visual, "que no són oficials però és evident que estan presents en la nostra societat".

Contribuir a fer-hi front com a treballador social és quelcom a què en Gabor es lliura cada vegada amb més fascinació i que, en certa manera, considera un deute: "Els directors de fotografia som professionals de la manipulació i creem entorns visuals perquè la gent rigui o plori amb determinats fins, dels quals no sempre estem necessàriament orgullosos". D'aquí que el que mogui ara a en Gabor sigui la voluntat de dedicar el seu temps a ajudar els altres amb tots els mitjans a l'abast, una motivació que guia el seu camí i que fa que els seus passos endavant tinguin una visió clara més enllà de la ceguesa.

Experiència a Bolívia Abans d'incorporar-se a l’equip de rodatge dirigit per Sebastián Alfie, Gabor Bene no havia sentit parlar d'Ulls del món, la fundació que van impulsar el 2001 Rafael Ribó i el Dr. Borja Corcóstegui per lluitar contra la ceguesa evitable en algunes de les zones més desfavorides del planeta. És el cas de Moçambic, de Mali, dels campaments saharauís de Tindouf i de Bolívia, on Gabor va tenir l'oportunitat de conèixer de primera mà la tasca d'Ulls del món.

"Una operació de cataractes pot millorar de manera molt significativa les condicions de salut i la vida dels habitants. Perquè recuperar visió és tornar a treballar i a integrar-se en la societat, especialment en països en què si ets cec ets un pària i, fins i tot, la subsistència està en joc. En aquests indrets hi ha pocs recursos per ajudar la gent amb discapacitat, tot i que la diferència entre veure-hi i no veure-hi està realment a un pas. Ulls del món ajuda a fer aquest pas i, amb mitjans relativament fàcils, obra miracles per a moltes persones".

41 LA REVISTA IMO

"L'important no és el que veiem, sinó el que pensem –opina

IMO | OFTALMOLOGIA

LA REVISTA IMO

42

Darrere de les càmeres GABOR, una pel·lícula documental de Sebastián Alfie

el Premi Canal+ com a millor documental espanyol a Documenta Madrid 2014. El mateix any, al festival de

FITXA TÈCNICA:

Màlaga, també va rebre el Premi del Públic i Sebastián

Productora: Minimal Films i Miralab

Alfie va ser escollit com a millor director. El 2015, els VII

Amb el suport de: ICAA i Europe Media Programme

Premis Gaudí van atorgar a Gabor el reconeixement de

Idioma original: castellà

Millor Pel·lícula Documental, categoria en la qual també

Durada: 69 minuts

ha sobresortit en nombrosos certàmens internacionals,

Any: 2013

com el Heartland Film Festival (Estats Units), el Foyle

Localitzacions: Barcelona, Madrid, La Paz (Bolívia)

Film Festival (Regne Unit) o el Festival de la Memoria

Sinopsi:

Documental Iberoamericana (Mèxic).

"En Sebas ha de filmar un documental sobre la ceguesa a l'altiplà bolivià. Buscant equips per rodar-lo coneix en

A la pàgina web www.gaborlapelicula.com es pot

Gabor, un director de fotografia retirat que va perdre la

trobar tota la informació sobre el film i el procés de

vista fa més de deu anys. En Sebas li proposa que sigui

rodatge, a més d'accedir al tràiler i al making off del

el seu col·laborador i que rodin junts a Bolívia. Però si

documental. Aquest també es pot veure complet, per

Gabor no pot veure-hi, com s'ho farà per poder filmar?"

1,95 €, al catàleg de cinema en línia Filmin

Premis:

(www.filmin.es/pelicula/gabor) i a Netflix

Entre altres distincions, Gabor va ser guardonada amb

(www.netflix.com/es/).

LA REVISTA IMO

43

IMO | ENS HA VISITAT…

LA REVISTA IMO

44

Mireia

CARBÓ

La cuinera catalana va ser una de les convidades al programa de ràdio Tot és possible de RAC1 que es va emetre en directe el mes d'octubre passat des de l’IMO amb motiu del Dia Mundial de la Visió. En acabar el programa, una de les oients que va acudir a l'auditori per seguir l'espai es va afanyar a trobar-la: "Podria donar-me la seva recepta del pastís de Sacher? La vaig perdre fa temps i, encara que n’he provat d’altres, cap no m'ha quedat tan bona".

El que aquesta admiradora li va demanar no va ser un autògraf ni una foto per al Facebook, sinó els ingredients i la fórmula d'un plat, d'una experiència agradable, d'una sensació gratificant, d'un record especial... I això és el que Mireia Carbó busca i ofereix amb la seva feina; una feina que, més enllà dels fogons, l'ha portat a compartir la seva passió a través de llibres i de classes de cuina. Ara, aquesta vocació i trajectòria culminen amb una escola de cuina que la xef acaba d'obrir a Barcelona.

IMO | ENS HA VISITAT…

Com va començar la seva afició per la cuina? Venia de família?

Mireia Carbó es va formar

A casa meva sempre han estat de cuinar. Els agradava. I a mi tam-

a l'Escola d'Hostaleria de

bé, però he d'admetre que en el moment en què vaig decidir dedicar-m'hi professionalment vaig fer un salt al buit. Vaig pensar

Barcelona i, després de

"intentem-ho i ja veurem què passa". Fins i tot als meus pares els

treballar als fogons de diversos

va sorprendre la decisió i, si bé és cert que de seguida em van do-

restaurants, va decidir enfocar

nar suport, en un primer instant em van dir per què no anava a la universitat i estudiava una carrera. Aleshores ser cuiner no estava a l'ordre del dia com ara.

la seva carrera professional cap a una vessant més divulgativa per compartir la seva vocació i

Realment l'ofici és dur i més encara si ets dona. Quan tens fills et canvia la vida i treballar els dies que els altres tenen festa i arribar a casa

demostrar que a la cuina no s’hi va a patir sinó a gaudir.

a hores intempestives és molt sacrificat. Com tot, requereix vocació i

Amb aquest propòsit, ha

t'ha d'agradar molt.

col·laborat en nombrosos

Què és el que fa que valgui la pena?

programes de ràdio a les

Tot, és el conjunt. És l'adrenalina que passes en el moment d'un servei,

emissores RAC 1, COM Ràdio i

quan t'ho jugues tot en uns minuts després d'una llarga preparació.

Onda Cero, i ha publicat tres

Ho he viscut durant molts anys en què he estat treballant en restau-

llibres de receptes fàcils i lluïdes

rants de diferents categories, tant de luxe com dels que serveixen menús, perquè volia provar-ho tot. Va ser una gran experiència, encara

amb gran acceptació entre el

que després vaig tenir la sort de començar a fer classes i vaig descobrir

públic (La cuina que no amoïna,

que això era el que de veritat m’apassionava.

La cuina et dóna joc i La cuina

Com va passar dels fogons a les aules?

salvavides).

Totalment per casualitat. Jo treballava en el meu propi restaurant fa-

Un quart receptari està en

miliar, Ca la Marona, i van trucar per proposar-me una oferta que cre-

camí i és un projecte que

ien que estava "feta per a mi". Al principi, el meu pare, que va atendre

actualment combina amb les

aquesta trucada, els va dir que no estava interessada a impartir cursos de cuina i, quan vaig contactar amb ells per agrair que m'haguessin

classes que imparteix a la seva

tingut en compte, em van insistir en que anés a l’escola a informar-me

escola de cuina a Barcelona.

i a veure com funcionava. Vaig acudir-hi per compromís i vaig acabar

Alguns dels propers cursos que

quedant-me amb la feina, tot i que no tenia previst el canvi. Simplement va sorgir i m'alegro molt d'haver-m’hi dedicat durant quinze anys, fins fa ben poc.

ofereix i que val la pena anotarse al calendari són: Aperitius nadalencs, Cuina vegetariana

Què li va aportar aquesta etapa? Què és el que més valora?

A mi m'encanta el contacte i el tracte amb la gent. Els participants vénen a les classes de cuina per passar-ho bé i per compartir una bona

original i divertida, Galetes per a regal i Nova visió del tast de

estona, de manera que es crea un ambient molt agradable i distès

vins. Més informació a

en què l'important és aprendre i divertir-se. Per això, que em diguin

www.mireiacarbo.com.

"aquesta recepta teva és infal·lible" o "faig els teus bunyols de bacallà cada setmana i als meus fills els encanten" em sembla fantàstic. És el

45 LA REVISTA IMO

Com es viu la professió des de dins?

IMO | ENS HA VISITAT…

que a mi m'omple i el que persegueixo amb els cursos, ja que des del primer moment tenia clar que l'objectiu de la meva cuina era arribar a tothom.

Com defineix l'estil de la seva cuina?

Tradicional, normal i corrent, del dia a dia. Jo mai no he volgut fer plats d'aquells que impressionen i deixen amb la boca oberta però que ningú no prepara a casa seva.

Què podem trobar en la recentment inaugurada

De fet, aquest és l'èxit de les meves receptes i el motiu

escola de cuina de la Mireia Carbó?

pel qual es venen els meus llibres. La gent em comenta

Tot tipus de tallers, principalment d'un matí o d'una

que els té a mà, que els fa servir en comptes de deixar

tarda de durada, encara que també oferim "cursos de

que s’empolseguin a la prestatgeria perquè és un tipus

supervivència" intensius de cinc dies. L'escola està diri-

de cuina que, sense fer res, et permet quedar com un rei

gida tant als amants de la cuina com als que encara no

o una reina.

ho són, i fins i tot als nens, amb explicacions clares i al

Si jo, que sóc cuinera, en el dia a dia no puc passar-me

més entretingudes possible per gaudir de l'experiència.

hores davant del forn i no travesso Barcelona per anar a LA REVISTA IMO

46

buscar un ingredient al mercat de la Boqueria, com vo-

Què més inclou aquesta experiència?

leu que ho faci la meva amiga que és química i quan ar-

També donem l'oportunitat de celebrar un aniversari

riba a casa no té temps? La idea és promoure una cuina

o una ocasió especial amb els amics o amb la família,

fàcil, que no faci mandra i que estigui a l'abast de tots.

degustant al voltant de la taula el menú que s'ha elaborat conjuntament. A més, duem a terme showcookings

Quin consell dóna als cuiners principiants?

(cuina en directe per a esdeveniments) i activitats de

La clau és començar per baix, per la base. Al meu enten-

teambuilding per a empreses. Ens adaptem al que ens

dre, de què serveix saber fer cupcakes, que tan de moda

demana cada grup i el resultat és molt positiu, ja que

estan ara, si no se saben cuinar unes bones llenties? Re-

els llaços que es construeixen en una cuina són espe-

comano provar primer coses senzilles per anar guanyant

cials i permeten relacionar-se d'una manera diferent a

confiança. L'experiència m'ha demostrat que com més

l'habitual.

ens posem el davantal, més gust hi agafem i més fàcil ens resulta. Si surt malament, la propera vegada sortirà

Cuinar, igual que menjar, és un acte social?

millor, perquè dels errors se n'aprèn, tant a la vida com

Moltes vegades no ens n’adonem, però quan organitzem

a la cuina.

un sopar a casa, els convidats sempre s'acaben agrupant a la cuina. És un punt de trobada i un lloc íntim de reu-

La por a equivocar-nos ens impedeix provar coses

nió amb els més propers i, precisament per això, cuinar

noves?

és una manera ideal de compartir i d’estrènyer vincles.

A vegades sí i, per això, hem de superar-la. Reconec que jo mateixa veia molts impediments quan em vaig plan-

Ens pot ajudar a aconseguir mirades felices?

tejar obrir la meva pròpia escola de cuina i van ser els

I tant! Als meus alumnes sempre els dic que pensin

meus familiars i amics qui em van animar i em van aju-

en la satisfacció que se sent al posar un plat a taula i

dar a fer el pas. És cert que emprendre un negoci per un

dir que ho hem fet nosaltres. L’"Ah sí?" que moltes ve-

mateix en temps de crisi requereix una gran inversió i fa

gades sentim per resposta és la prova que ha agradat

molt de respecte, però al final van poder les ganes i em

i que ens ha quedat "de restaurant". Per mi, aquest

vaig arriscar a sortir de la zona de confort. Estic molt

orgull és la felicitat de veure que, amb cura i dedi-

il·lusionada amb aquest projecte, que fa temps que te-

cació, hem aconseguit una cosa de la qual potser no

nia en ment i que a l'octubre s'ha posat per fi en marxa.

ens crèiem capaços.

IMO | ENS HA VISITAT…

RECEPTES QUE ENTREN PER LA VISTA Mireia Carbó té clar que a l'hora de cuinar (i de menjar) tot forma part del joc i, per guanyar, el sentit de la vista pot convertir-se en el millor aliat. Un plat atractiu als ulls convida a tastar-lo, tot i que la cuinera ens aconsella que no per això hem d'oblidar el gust: "a vegades perseguim un efecte visual tan impactant que no tenim en compte que no tots els sabors encaixen". Per assolir aquest equilibri, Mireia proposa un menú que combina a la perfecció l'aparença amb el fons i que va presentar en el programa en directe de RAC 1 a l’IMO el Dia Mundial de la Visió.

t

Primer plat. Crema de carbassa i pastanaga: Pelem la carbassa (500 g) i les pastanagues (6 u) i les tallem a daus grans de mida similar. Pelem la ceba (1 u) i la tallem a mitges llunes fines per coure-la fins que agafi color en una olla en la qual hem abocat i escalfat un raig d'oli generós. Després, incorporem la carbassa i les pastanagues, a més de l'aigua (1 l) i un polsim de sal i de pebre. Ho deixem coure 30 minuts, en retirem l'aigua i ho triturem fins aconseguir una crema.

Afegim un toc d'oli de safrà, que obtenim escalfant oli d'oliva (100 ml) al qual llancem 10 brins de safrà per, posteriorment, deixar-lo refredar grills de taronja i una mica de formatge de cabra esmicolat (100 g), amb la qual cosa aconseguirem una desitjable barreja de textures i de colors.

t

Segon plat. Bunyols de bacallà amb pebrots del piquillo: Esmicolem el bacallà (250 g) ja dessalat i al punt de sal. Piquem molt l'all (1 u) i ho barregem, juntament amb el rovell de l'ou (1 u), la farina (2 cullerades) i el llevat (mig sobre). Muntem la clara a punt de neu i l'afegim a la pasta dels bunyols, que fregim en petites porcions amb oli d'oliva ben calent. Per fer l'acompanyament, escalfem oli amb all laminat (1 u) i, quan aquest comenci a agafar color, incorporem els pebrots (6 u) tallats a tires amb el sucre bru (2 cullerades). Ho deixem confitar 10 minuts a foc molt suau i ho servim, preferiblement en un pal de broqueta.

t

Postres. Pastís de formatge: Barregem amb la batedora elèctrica el formatge cremós per untar (300 g), el formatge parmesà ratllat (10 g), el sucre (125 g), el iogurt grec (1 u), els ous (2 u) i la maizena (2 cullerades). Pintem amb mantega els motlles individuals i els empolvorem amb farina. Després els omplim amb la barreja i coem els pastissets al forn, a 150º durant 35 minuts. Per al detall final, fem caramel amb el sucre (100 g), la mantega (25 g) i la ratlladura de llimona, afegint-hi la pera (2 u) trossejada en petits daus i el suc de taronja (1 u). Ho deixem coure uns minuts i acompanyem les cassoletes fredes amb el saltat tebi, en una interessant fusió per als sentits.

47 LA REVISTA IMO

i colar-lo. Com a guarnició, podem servir la crema calenta amb uns

Són els fashion victim de la gastronomia.

Estan a l'última en tot allò relacionat amb el menjar, van als nous restaurants abans

FOODIES

que ningú i dediquen gran part del seu temps

Apassionats pel menjar

culinàries que arriben d'arreu del món. Són

a experimentar i a descobrir tendències els protagonistes d'un fenomen social que va a més

Per Pere Romanillos

IMO | QUALITAT DE VIDA

LA REVISTA IMO

50

Els primers

Gurus de la xarxa Amb l'ajuda de les noves tecnologies i de les xarxes socials, la gastronomia ja no és cosa només de xefs, de restauradors, de professionals i de crítics. Els foodies són

51

legió i gràcies a Internet alguns d'aquests exploradors

LA REVISTA IMO

a encunyar aquest terme anglosaxó informal van ser el periodista britànic Paul Levy juntament amb Ann Barr i Mat Sloan, vora el 1984, en el seu llibre The Official Foodie Handbook (El manual oficial per als foodies). En les seves pàgines, els autors es refereixen als foodies com a persones amants de la gastronomia que, a diferència dels gurmets, no només volen gaudir de la bona cuina, sinó que volen aprendre sobre els productes, les tècniques, els professionals del sector i, en definitiva, tota la cultura gastronòmica.

Però el gran fet diferencial és que els foodies són simples aficionats, persones curioses i apassionades amb tot allò relacionat amb el menjar, des de l'alta cuina fins a les paradetes de carrer, passant per la indústria restauradora i la distribució, els tastos de vins, els cellers, la nutrició, els restaurants que obren, els que tanquen...

Uns entusiastes incansables als quals els encanta gaudir de tot tipus d'experiències gastronòmiques i descobrir restaurants nous o plats insospitats, però sense necessitat de buidar el compte corrent en l'intent.

Perquè un bon foodie, tal com descriu Levy en el seu llibre, "sempre menja allò que s'adapta al seu pressupost i a les seves circumstàncies".

culinaris s'han convertit en personatges tan populars i seguits a través de la xarxa que els seus consells aconsegueixen marcar tendències i fan que els consumidors decideixin acudir a un restaurant i comprar o rebutjar un producte gastronòmic segons l'opinió que aquests influencers aboquen en els seus blogs, en el seu Instagram, en el seu Pinterest o en el seu perfil de Twitter o de Facebook. Noms com Mikel Iturriaga (creador del blog El Comidista), José Carlos Capel (autor del blog foodie d'El País, Gastronotas de Capel) o Marta Sanahuja (creadora de www.deliciuousmartha.com) són referents imprescindibles per a tots els qui volen estar al dia del que s’està coent en l'univers foodie.

Qüestió de tendències El menjar és un dels temes més recurrents en la xarxa digital. L'etiqueta #food té més de 150 milions de publicacions a l’Instagram, seguida de prop per #foodporn i #foodies. Submergir-se en el fenomen foodie pot resultar una mica aclaparador amb tal volum d'informació. Per iniciar-se en aquest univers, el més adient és començar a familiaritzar-se amb algunes de les tendències gastronòmiques més recents i, a partir d'aquí, deixar-se portar pel corrent incansable, curiós i canviant del fenomen foodie. Bon profit.

IMO | QUALITAT DE VIDA

Sobre rodes

LA REVISTA IMO

52

sisteix a assistir a un restaurant on el xef prepara els

Les furgonetes de venda de menjar de carrer, una

plats en directe i just davant dels comensals, interac-

moda importada directament dels Estats Units, han

tuant amb ells i compartint els seus secrets i consells

arribat amb força al nostre país. Aquests restaurants

culinaris.

motoritzats són cada vegada més populars a causa,

Tot un espectacle que permet als assistents persona-

en gran part, dels seus econòmics preus, que no solen

litzar l'elaboració dels plats que estan a punt de degus-

passar dels 10 €. Tacos, hamburgueses, creps, croque-

tar i al xef conèixer de forma immediata l'opinió i les

tes o cupcakes, solen estar presents en esdeveniments,

reaccions dels seus convidats. A Barcelona destaquen

festes o mercats localitzats en un punt i en un horari

showcookings com el de La Foodieteca, que permet veu-

concret, ja que de moment la legislació vigent no en

re com cuinen xefs de la talla de Roberto Sihuay, el del

permet la instal·lació per lliure.

Ceviche 103 o el que fa Max Colombo al Xemei.

A Barcelona vam tenir l'ocasió de gaudir d'aquesta gastrotendència durant les passades festes de la

A domicili

Mercè. El mercat Van Van Market va desplegar el seu

El plaer de compartir cuina amb un prestigiós xef

comboi per diversos punts de la ciutat: el Parc de la

aconsegueix el grau màxim de satisfacció per a un fo-

Ciutadella, el Palauet Albéniz i el Castell de Montjuïc.

odie quan és el cuiner mateix qui s'encarrega de fer-te

Altres mercats de menjar ambulant especialment

la compra i acudir a casa teva per preparar un esmor-

recomanables són l'All Those Food Market, centrat

zar o un sopar per a tu i per a la teva família o amics.

en l'artesania i en el producten local i que se celebra

Pot semblar un luxe a l'abast de poques butxaques,

cada any als jardins de la Universitat de Barcelona, o

però la veritat és que aquesta experiència gastronò-

el Palo Alto Market, al Poblenou, l'última edició del

mica s'ha convertit en una opció interessant a l'hora

qual ha tingut lloc els dies 7 i 8 de novembre mentre

de celebrar reunions en grup amb un preu tancat i en

que la propera se celebrará els dies 5 i 6 de desembre.

la intimitat de la casa.

Stéphane Poussardin és un xef francès establert al

Que comenci l'espectacle El showcooking és una altra tendència foodie que con-

Maresme que ofereix aquest original servei a domicili. Primer concerta una entrevista personal per conèi-

IMO | QUALITAT DE VIDA

xer els gustos i les preferències del client, després li

sopar a la llar d'un desconegut i entre comensals als

fa arribar una proposta de menú degustació basat

quals veiem per primera vegada.

en productes frescos autòctons i de temporada i, un

És un dels últims fenòmens foodies i es coneix

cop aprovat, fa la compra, prepara els plats en el seu

com a mealsurfing. La idea consisteix a celebrar

atelier i arriba unes hores abans al domicili per aca-

reunions d'amants de la cuina a casa d'un amfitrió

bar de cuinar el menú. El servei de taula és atès per

encarregat de preparar el menú. Webs com eatwith.

un cambrer i el xef explica cada plat als comensals.

com,

Finalment, ho recull tot i deixa neta la cuina. Es pot

aquest tipus de sopars, el 2011), newgusto.com o

demanar més?

eatfeastly.com són alguns dels llocs més visitats per

(la

primera

a

organitzar

Per iniciar-se en aquesta tendència foodie ja exis-

practicar aquesta mena d’Airbnb (mercat comunitari

teixen plataformes en línia que funcionen com a in-

per publicar, descobrir i reservar habitatges entre

termediàries entre comensals interessats en aques-

particulars) de la gastronomia.

tes experiències gastronòmiques exclusives i cuiners

Els esdeveniments es duen a terme a les cases dels

professionals, com és el cas d'Urban Chefs. Només cal

xefs/amfitrions, amb el valor afegit de descobrir es-

entrar a la seva pàgina web (www.urbanchefs.es), tri-

pais diferents a la ciutat mateixa o allà on es viatgi.

ar el menú entre diverses temàtiques i preus, perso-

Per a qui vulgui compartir els seus dots culinaris i

nalitzar-lo segons les preferències o intoleràncies i, al

conèixer gent nova també és una excel·lent oportuni-

cap de tot just un parell d'hores, arribarà al domicili

tat. Les plataformes en línia de mealsurfing permeten

un xef amb la compra i a punt per sorprendre amb un

organitzar sopars socials, moure’s en ambients exclu-

sopar únic i personalitzat.

sius més enllà dels tradicionals restaurants i, de pas,

Mealsurfing, sopars socials

guanyar uns diners extres en el cas dels amfitrions.

I no només s'organitzen dinars o sopars. La pro-

I si en comptes de sopar a casa amb la presència d'un

posta ja s'ha ampliat a esmorzars, brunchs i berenars.

xef és l’amfitrió mateix qui ens complimenta amb

Una altra possibilitat interessant és rebre comensals

les seves especialitats culinàries? No estem parlant

d'altres països, la qual cosa permet practicar idiomes

d’acudir a casa d'un amic a sopar, sinó d'assistir a un

i conèixer altres cultures sense moure’s de casa. No

53 LA REVISTA IMO

kitchenparty.org

IMO | QUALITAT DE VIDA

LA REVISTA IMO

54

deixa de ser una nova manera –i, a més, molt apeti-

semblant, especialment en el vell continent, aquesta

tosa– de viatjar.

moda arriba amb força i ja hi ha infinitat de pinte-

Brinner: sopar l'esmorzar

rests dedicats a la tendència i una llista ben llarga de receptaris per esdevenir un sibarita dels cereals i

Les tendències gastronòmiques, igual que succeeix

d’altres ingredients com creps americanes (pancakes),

en el món de la moda, poden arribar a ser molt pas-

tortites, gofres, ous remenats, ous ranxers, cereals,

satgeres. El típic brunch de cap de setmana (una mena

cansalada, fruites, pa francès... Les combinacions són

d'esmorzar tardà importat del món anglosaxó) que

infinites i van des d’allò més bàsic fins allò més so-

els més moderns van adoptar sembla que té els dies

fisticat.

comptats.

Els locals més in de les grans ciutats han pres nota

Als Estats Units ja no és tendència, especialment

de la nova tendència i llocs com Cup & Cake, a Barce-

des que alguns dels cuiners més famosos, per exem-

lona, ja ofereixen la possibilitat de gaudir d'un brinner

ple Anthony Bourdain, s’hi van referir com "el pati

fins ben entrada la nit.

d'esbarjo del xef que vol abaixar costos”, “l'abocador de les restes dels sopars de tots els divendres i dissab-

A casa del xef

tes" o "una bomba de greixos", en un tuit firmat pel

El món al revés: ara el que es porta és acudir a casa

crític gastronòmic de The New York Times, Mark Bitt-

del xef en lloc que els comensals vagin al restaurant

man.

del cuiner. Per als amants de les propostes exclusives

En canvi, aquí sembla que encara té força accepta-

i originals, aquesta nova tendència foodie ofereix la

ció, tot i que últimament li ha sortit un curiós com-

possibilitat de gaudir amb una experiència gastronò-

petidor: el brinner. Aquest nou terme anglosaxó (neo-

mica diferent al domicili del xef mateix.

logisme de breakfast for dinner) fa referència a la nova moda foodie de sopar l'esmorzar.

El club gastronòmic Santa Rita, a càrrec del xef basc Xabi Bonilla, és pioner a la Ciutat Comtal en aquest

L'última tendència "gastro" ha sorgit a partir del

tipus de propostes i ofereix menús degustació a base

costum de sopar cereals amb llet, habitual entre els

de productes locals i de temporada al loft del cuiner

novaiorquesos. Encara que sembli una pràctica inver-

i en un entorn acollidor i casolà. Dóna la possibilitat

IMO | QUALITAT DE VIDA

Foodies 2.0 Les xarxes socials i les aplicacions per a telèfons

partir la vetllada amb altres comensals.

A l'escola... de cuina Una original i cada vegada més estesa forma de sortir a sopar amb els amics consisteix a apuntar-se

ben informat sobre les tendències foodies i compartir la passió per la cuina i intercanviar consells, fotos, experiències... t

aficionats de tot el món poden compartir les

a un curs de cuina i degustar els plats que hem après a preparar en grup. Escoles i restaurants ofereixen l'oportunitat d'aprendre els secrets i les tècniques

seves fotoreceptes. t

qualsevol vi només fent una foto de l'etiqueta

A Barcelona, ho podem provar a Bellart (una de les (a càrrec de la prestigiosa xef Mey Hofmann), La Pa-

de l'ampolla. t

propers i capturar experiències gastronòmi-

gran varietat de cursos i tallers: cuina per a carmacuina peruana, cooking party...), BCN Kitchen (amb

Evernote Food. Permet trobar receptes, gravar les nostres creacions, buscar restaurants

tente (una de les últimes a arribar, però amb una nyola, dim sum, tapes per a moderns, cuina de mercat,

Vivino. Aquesta aplicació ja supera els 10 milions d'usuaris i permet saber-ho tot sobre

dels millors xefs en cursos culinaris de tota mena. escoles més antigues, en actiu des de 1977), Hofmann

CookBooth. Aplicació gratuïta en què cuiners

ques que no volem oblidar. t

Epicurious Recipe App. La versió app del famós llibre de cuina en línia Epicurious.com

dos espais al barri del Born i a prop del mercat de la

ofereix més de 28.000 receptes creades pels

Boqueria) i la recentement inaugurada Escola de cui-

professionals de revistes com Gourmet i Bon

na Mireia Carbó, on dóna classes la popular cuinera

Appétit, llibres de receptes populars, xefs de

catalana.

renom i restaurants. t

The Food Mirror. Aplicació imprescindible que funciona com una xarxa social on els usuaris poden compartir amb el món imatges de tota mena però sempre relacionades amb l'activitat gastronòmica.

55 LA REVISTA IMO

de gaudir del sopar en una taula privada o bé de com-

intel·ligents són els millors aliats per mantenir-se

LA REVISTA IMO

56

REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO •

PRÓXIMO A IMO Y AL CENTRO CIUDAD PRÓXIMO A IMO Y AL CON METRO DIRECTO “ELCENTRO PUTXET”CIUDAD 8 MINUTOS CON METRO DIRECTO “EL PUTXET” 8 MINUTOS PRÓXIMO A IMO Y AL CENTRO CIUDAD CON METROt DIRECTO PUTXET” 63 hab. Con “EL mucha luz natural 8 MINUTOS t t t t

Restaurante 63 hab. Con mucha luz natural Room Service Restaurante

t t t t t t t

Bar – Cafetería Room 63 hab.Service Con mucha luz natural Caja Fuerte gratuita Bar – Cafetería Restaurante Parking Privado Caja Fuerte gratuita Room Service Parking Privado Bar – Cafetería

t

Caja Fuerte gratuita

t

Parking Privado

ATENCIONES ESPECIALES PACIENTES IMO: ATENCIONES ESPECIALES PACIENTES IMO: DESCUENTO EN TARIFA AGUA MINERAL DE DESCUENTO ENBIENVENIDA TARIFA ATENCIONES WIFI ESPECIALES PACIENTES IMO: GRATUITO AGUA MINERAL DE BIENVENIDA LATE CHECK OUTDESCUENTO BAJO DISPONIBILIDAD EN TARIFA HASTA LAS 15H WIFI GRATUITO MINERAL DE BIENVENIDA LATE CHECKAGUA OUT BAJO DISPONIBILIDAD HASTA LAS 15H WIFI GRATUITO LATE CHECK OUT BAJO DISPONIBILIDAD HASTA LAS 15H Sant Gervasi de Cassoles 26 / 08022 Barcelona / +34 932531740 stgervasi.booking@hoteles-silken.com www.hotelsantgervasi.com Sant Gervasi de Cassoles 26 / 08022/Barcelona / +34 932531740 stgervasi.booking@hoteles-silken.com / www.hotelsantgervasi.com