Revista IMO 42 - Catalá by Instituto de Microcirugía Ocular (IMO)

REVISTAIMO

L’IMO, amb els valors paralímpics L'Institut dóna suport als esportistes amb discapacitat que competiran a Rio de Janeiro | Claus de superació del nedador invident per glaucoma, Enhamed Enhamed | El control de la diabetis, essencial per fer front a la pèrdua de visió | Entrevista amb el medallista David Casinos | L’IMO reforça les seves aliances en recerca, en docència i en prevenció | Els nostres especialistes, al voltant del món

Josep Maria Lladó, 3 Sortida 7 Ronda de Dalt Barcelona Tel. 93 253 15 00 www.imo.es

REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO •

Núm. 42 EDITORIAL

A l’IMO ens mou la voluntat d'avenç i de superació, que apliquem diàriament en l'atenció als nostres pacients i que ens motiva a apostar per la investigació, per la docència i per la prevenció a través de l’activitat creixent de la nostra fundació. Aquest esperit, en certa manera "inconformista", ens ha portat a aconseguir importants progressos però, sobretot, a plantejar-nos nous reptes per seguir combatent la ceguesa. I mentre correm aquesta contrarellotge, volem estar al costat dels pacients que encara no poden beneficiar-se dels avenços que els permetran recuperar la visió. Per aquest motiu, a l’IMO hem volgut col·laborar amb el Comitè Paralímpic Espanyol i, així, donar suport als atletes que malgrat la seva discapacitat, ja sigui visual o d'altra índole, no renuncien a objectius i metes ambiciosos. L'acord de col·laboració ens ha donat l'oportunitat de rebre, durant el primer trimestre d'aquest any, la visita d’atletes que són o han sigut paralímpics i el testimoni dels quals ha estat un exemple de coratge. Aquest és un dels valors que compartim a l’IMO i que ens porta a impulsar projectes com el de recerca genètica sobre distròfies de retina que hem posat en marxa juntament amb els investigadors de l'Hospital de Bellvitge, o a comprometre’ns amb la prevenció, amb campanyes com la Setmana Mundial del Glaucoma o la presència en fòrums com el Diabetes Experience Day. No hi ha dubte que el moviment és una constant per al nostre equip, a més d'un impuls que ens permet ampliar fronteres i horitzons. Per això compaginem la nostra tasca a la clínica amb la participació en activitats i en congressos a diferents ciutats al voltant del món, on, a banda d'intercanviar coneixement i impressions com a ponents, tenim l'oportunitat d'experimentar interessants vivències que hem compartit en aquest nou número de la revista. Espero que sigui del seu grat. Dr. Borja Corcóstegui

SUMARI Els atletes paralímpics Elena Congost, Ignacio Àvila i Xavi Porras, a més del nedador, ironman i coach invident Enhamed Enhamed, van oferir el seu testimoni de superació en els esdeveniments organitzats per la Fundació IMO amb motiu del Dia Mundial de les Malalties Minoritàries i de la Setmana Mundial del Glaucoma. El seu exemple ens demostra que els límits no són els que imposa la patologia, sinó els que es marca un mateix.

L’IMO es va desplaçar a Madrid per participar per segon any consecutiu al Diabetes Experience Day, on va realitzar controls de diagnòstic precoç a població de risc. Així mateix, el Dr. Rafael Navarro va parlar de la por d'aquests pacients a perdre la visió, conclusió destacada del primer baròmetre mundial sobre retinopatia diabètica.

Els departaments de genètica i de retina de l’IMO s'uneixen a l'equip d'investigadors del Dr. Manel Esteller a IDIBELL (Hospital de Bellvitge) per posar en marxa un ambiciós projecte, amb el qual es pretenen identificar nous gens causants de distròfies retinals hereditàries, gràcies a l'ús de l'última tecnologia en seqüenciació massiva.

Els oftalmòlegs de l'Institut han recorregut al voltant de 650.000 km entre el 2015 i el primer trimestre del 2016 per participar com a ponents en nombrosos congressos nacionals i internacionals. Comparteixen amb nosaltres les seves experiències i algunes anècdotes dels seus viatges, des de l’Argentina fins al Japó, passant pels Estats Units, Itàlia, Egipte o els Emirats Àrabs.

Edita: IMO, Institut de Microcirurgia Ocular de Barcelona www.imo.es Coordinació i redacció: Departament de Comunicació IMO. En aquest número ha col·laborat: Pere Romanillos Disseny gràfic i maquetació: Albert Buendía, Josep Maria Ambròs Fotografies: Àngel Carbonell

Imprimeix: Rotimpres Contacte redacció i publicitat: comunicacion@imo.es Telèfon 93 253 15 00

LA REVISTA IMO

IMO | EN PORTADA

LA REVISTA IMO

IMO, AMB ELS VALORS PARALÍMPICS

Les mirades de tot el món es fixaran l'estiu vinent a Rio de Janeiro. La capital brasilera acollirà els Jocs Olímpics i els Paralímpics, a l'agost i al setembre, respectivament. Des de principis d'any, l’IMO ha volgut sumar-se a aquest segon esdeveniment i posar un gra de sorra perquè el nostre equip pugui demostrar al món sencer el fruit del seu talent, esforç i esperit de superació. D'aquesta manera, l'Institut, com a col·laborador del Comitè Paralímpic Espanyol, aposta per oferir el seu suport als esportistes nacionals que, malgrat patir ceguesa, baixa visió o qualsevol discapacitat física, intel· lectual o paràlisi cerebral, tenen una visió clara de quin és el seu objectiu: el creixement personal i la superació d'obstacles.

IMO | EN PORTADA

LA REVISTA IMO

La col·laboració de l’IMO en el projecte liderat pel Co-

com a esperó per millorar en l'atenció al pacient, en

mitè Paralímpic Espanyol (CPE) significa un suport ex-

els tractaments mèdics i quirúrgics o en la recerca,

plícit de l'Institut a valors paralímpics com el coratge,

tots aquests valors inspiren una actitud determina-

la determinació, la inspiració i la igualtat. Aquests va-

da davant els pacients que no poden beneficiar-se

lors han marcat el camí de l’IMO i connecten amb la

de tots els avenços que l’IMO aplica de manera pi-

seva manera d'entendre la medicina, l'oftalmologia i, en

onera. Per a les persones que, ara per ara, no tenen

definitiva, la vida. Amb coratge, determinació i inspi-

la possibilitat de conservar la seva visió o que s'han

ració, l’Institut procura oferir la millor atenció mèdica,

d'adaptar a una visió molt reduïda, l’IMO també vol

quirúrgica i personal als pacients i impulsar projectes

ser un institut en què recolzar-se i confiar i en el qual

de recerca i de docència que, a través de l'activitat de la

trobar consells, recursos i estratègies motivadores i

Fundació IMO, transcendeixen el dia a dia de la clínica.

útils per intentar mantenir la màxima autonomia i

La igualtat i la solidaritat inspiren també l'acció social

qualitat de vida. Amb l’objectiu d’atendre el grau de

que la Fundació IMO porta a terme amb revisions gra-

visió de cadascú i altres circumstàncies que configu-

tuïtes a població infantil en risc d'exclusió i amb altres

ren cada història personal, l’IMO ofereix serveis com

iniciatives que pretenen acostar la salut visual al màxim

el de baixa visió, organitza activitats i crea marcs per

nombre de persones.

acompanyar els pacients en la seva trajectòria, ja si-

A més d’actuar com a motor de compromís social i

gui de superació de la patologia o bé de pèrdua de vi-

IMO | EN PORTADA

Pacients i especialistes comparteixen la confiança en el progrés per vèncer la discapacitat visual

LA REVISTA IMO

més aviat millor els tractaments que l'evitin.

Una cursa d'estratègia, de superació i d’esperança

Pronòstic vital

Exemple d'això són, de manera especial, els atletes pa-

sió, mentre segueix treballant per poder aplicar com

ralímpics invidents o amb molt baixa visió. Per aquest Aquest esperit i aquest missatge de superació i d'espe-

motiu, per donar visibilitat a les malalties minoritàries,

rança han inspirat gran part de l'activitat desenvolupa-

l’IMO va acollir l’1 de març passat un acte amb els testi-

da durant el primer trimestre del 2016, com la celebra-

monis de la maratoniana Elena Congost, que va néixer

ció del Dia Mundial de les Malalties Minoritàries o la

amb una atròfia congènita del nervi òptic, del ciclista

Setmana Mundial del Glaucoma, a principis del mes de

Ignacio Àvila, amb retinosi pigmentària des de nen, i de

març. Així mateix, han motivat la posada en marxa d'un

Xavi Porras, velocista i saltador, també amb retinosi des

estudi genètic de gran importància, que pretén contri-

de petit. Ells tres van ser els protagonistes de la taula

buir al fet que en un futur no gaire llunyà es puguin

rodona Malalties minoritàries: una cursa d'estratègia, de su-

combatre patologies encara incurables. Mentrestant,

peració i d’esperança, en la qual van demostrar per què la

l’IMO seguirà acompanyant els qui tenen pitjor pronòs-

discapacitat visual a causa d'aquestes patologies forma

tic oftalmològic, però que no han de per què resignar-se

part de la seva "normalitat" i com el veritablement ex-

a un mal pronòstic vital.

traordinari és la seva determinació a "acceptar-la i des-

IMO | EN PORTADA

A la línia de sortida

LA REVISTA IMO

Elena Congost: "Quan tenia 4 anys

Ignacio Àvila: "Sempre m'ha agra-

Xavi Porras: "Vaig provar per pri-

vaig dir als meus pares que volia ser

dat l'esport i, no sense certes difi-

mera vegada l'atletisme a Olot, però

atleta i al col·legi ja corria cros es-

cultats, vaig fer els meus primers

la falta de coneixement i de recur-

colars. No obstant això, va ser arran

passos en els cros escolars. Quan

sos va dificultar que pogués practi-

d'entrar en contacte amb l'ONCE,

vaig complir els 18 anys, vaig anar a

car-lo. Tot va canviar quan, amb 16

als 13 anys, quan vaig començar a

un campionat d'atletisme organit-

anys i a causa d'una important pèr-

dedicar-m’hi. A poc a poc, i gairebé

zat a la meva localitat natal i allà va

dua de visió, em vaig traslladar al

sense adonar-me’n –tot i que amb

ser on em va picar el cuquet de tor-

Centre de Recursos Educatius Joan

molt esforç–, vaig anar millorant

nar a córrer. A través de l'ONCE vaig

Amades de l'ONCE, a Barcelona.

resultats fins aconseguir la mínima

rebre informació i assessorament,

Allà es va obrir un món d'oportuni-

per als campionats del món i per

alhora que vaig ingressar al Club

tats i vaig rebre orientació experta

als paralímpics d'Atenes. Aquí ja em

Atlètic Manresa, on em van rebre

per part de tècnics i de professors

vaig adonar que la cosa anava de

amb els braços oberts. Gràcies al

d'educació física que em van iniciar

debò i vaig intensificar els entrena-

seu suport, vaig arribar a competir

en l'atletisme. Vaig deixar definiti-

ments per treure el màxim poten-

internacionalment l'any 2000 i vaig

vament enrere el futbol –al qual ja

cial que encara tenia per donar. Al

acabar participant com atleta en 4

no m'atreia jugar malgrat que en

2005, vaig passar de les proves de

jocs paralímpics: Sidney (plata en 4

segueixo sent un gran seguidor– i

velocitat –que eren les que millor

x 400 m), Atenes, Pequín (bronze en

vaig buscar en tot moment evoluci-

se’m donaven de petita– al mig

1.500 m) i Londres. Després d'aques-

onar i no només créixer. Vaig entrar

fons, disciplina en la qual vaig

ta cita, en la qual no vaig aconse-

a la secció d'atletisme del Barça en

aconseguir una de les més grans

guir els resultats esperats a causa

la temporada 2005-2006 i he acon-

satisfaccions: la medalla de plata en

d'una lesió de maluc l'any anterior,

seguit èxits molt gratificants més

1.500 m en els Jocs de Londres'12."

em vaig veure obligat a tancar una

enllà del bronze en triple salt en els

etapa... per obrir-ne una altra com

Jocs de Pequín'08 i d’altres medalles

a ciclista."

en diferents campionats."

IMO | EN PORTADA

Veure-hi amb el cor

Caure i aixecar-se; frenar per prendre impuls. Ho viuen diàriament aquests tres paralímpics, la carrera

Al final, si hi ha alguna cosa que pesa més que les pors

dels quals transcendeix les pistes esportives: l’Elena

són les ganes, un impuls que els tres convidats a l’acte

resisteix i persevera més enllà dels 42 km, l’Ignacio se-

de la Fundació IMO canalitzen a través de l’esport. L’alta

gueix constantment en ruta en baixar de la bicicleta i

competició ha acabat convertint-se en la seva professió

en Xavi toca de peus a terra per volar sempre més alt.

i en la seva forma de vida –amb molt d’esforç i de sacrifi-

En els seus gens no només hi ha l’origen de la seva

ci–, tot i que calçar-se les sabatilles i “tirar milles” mai ha

malaltia, sinó també del seu esperit de superació, l’es-

deixat de ser el hobby pel qual va començar tot. La pas-

sència d’un caràcter lluitador i, per tant, guanyador.

sió que manté viu el somni de tot nen quan li pregunten

“Si donem el millor de nosaltres mateixos, mai podrem

què vol ser quan sigui gran, en el cas d’Elena; el primer

considerar que hàgim perdut”, afirma en Xavi Porras.

vincle i motiu d’unió de l’Ignasi amb els seus germans

"Els límits no existeixen"

(també amb retinosi pigmentària) o l’anhel del jove Xavi per ser com Carl Lewis a Barcelona’92. Gràcies a la seva particular motivació, cada un d’ells

Precisament per això, l’Elena Congost anima a posar a

va emprendre un camí d’ascens al cim en el qual se-

prova les pròpies limitacions, especialment a les perso-

gueixen plenament implicats ja que, segons coincidei-

nes sense visió o amb molt baixa visió. Per a l’atleta,

xen, gaudir del recorregut fa que assolir el punt més alt

“els límits no existeixen com a tals ni vénen imposats

inciti a fer sempre un pas més. Com va manifestar en

per la discapacitat visual.” Per contra, “ens els posem

Xavi Porras durant la taula rodona, no és tant qüestió

nosaltres mateixos quan ens donem per vençuts abans

de “poder” com de “voler”, i ells tenen grans desitjos i il·

de començar i no confiem en les nostres possibilitats.”

lusions. Així, després d’haver compartit experiències en

Segons l’opinió de l’Ignacio Àvila, “tots tenim pors que

els Jocs Paralímpics d’Atenes’04, Pequín’08 i Londres’12,

ens enceguen, però vèncer-les ens permet veure les co-

tenen la mirada posada en la cita paralímpica que se

ses amb més claredat, patim o no retinosi pigmentària

celebrarà a Rio de Janeiro el proper mes de setembre, a

o qualsevol altra patologia ocular.”

la qual acudiran amb la seguretat que la “discapacitat

7 LA REVISTA IMO

prés superar-la", en les seves pròpies paraules.

IMO | EN PORTADA

Al costat de l’Elena Congost, de l’Ignacio Àvila i d’en Xavi

Oferir assistència als esportistes paralímpics i con-

Porras, són molts els atletes amb discapacitat visual, fí-

tribuir-ne a la preparació perquè afrontin aquesta cita

sica, intel·lectual o amb paràlisi cerebral que s'esforcen

en les millors condicions és l'objectiu de l’IMO com a

cada dia per formar part de la delegació espanyola en

entitat col·laboradora. La seva donació es destina al

els XV Jocs Paralímpics, que entre el 7 i el 18 de setembre

programa de beques que permeten "promoure la plena

se celebraran a les mateixes seus i instal·lacions de Rio

dedicació i l’entrenament dels atletes sota paràmetres

de Janeiro que albergaran unes setmanes abans els Jocs

de màxima qualitat i eficàcia", segons el CPE.

Olímpics. Serà la primera ocasió en què Amèrica del Sud aculli l’esdeveniment esportiu mundial més gran.

Els 22 esports que formen part del programa de competició són l’atletisme, el bàsquet en cadira de rodes, la

Durant 11 dies de competició, participaran 4.350 es-

boccia, el ciclisme, l’esgrima en cadira de rodes, el fut-

portistes de 178 països, que representaran la culminació

bol-5, el futbol-7, el goalball, el judo, l’halterofília, l’hípica,

dels esforços dels diferents equips paralímpics, entre els

la natació, el rem, el tennis de taula, el tennis en cadira

quals l'espanyol, cada vegada més a prop del centenar

de rodes, el tir amb arc, el tir olímpic, el rugbi en cadira

de membres classificats.

de rodes, la vela i el voleibol assegut, als quals s'uneix el

LA REVISTA IMO

visual no impedeix ser capaç de moltes coses”, tal com afirma l’Elena Congost.

Avenços en recerca

Tot i que aquesta pèrdua no s’ha pogut detenir en l’actualitat, estudis genètics com els desenvolupats per la Fundació IMO per descobrir nous gens implicats han permès donar importants passos endavant, que han contribuït a millorar-ne la comprensió i han

La voluntat d’avenç d’aquests tres atletes i de molts pa-

incrementat l’eficàcia del diagnòstic genètic. “Aquest

cients és la que, al seu torn, motiva els professionals a

diagnòstic de les causes moleculars que donen lloc a

cercar noves vies en el diagnòstic i en el tractament de

les patologies hereditàries és la base per a l’aplicació

les patologies minoritàries, sovint incurables avui dia

de les imminents teràpies gèniques”, destaca la Dra.

i el coneixement de les quals encara ha d’augmentar

Esther Pomares, coordinadora del Departament de Ge-

molt. Per parlar-ne, la taula rodona també va incloure la

nètica de l’Institut, que també va participar en la taula

participació del Dr. Rafael Navarro, que va oferir algunes

rodona per presentar els projectes de recerca i els pro-

claus sobre les distròfies retinals. Segons l’especialista

gressos més recents en aquest àmbit.

en retina de l’Institut, “es tracta d’un grup heterogeni de malalties hereditàries considerades “estranyes” per la seva baixa prevalença i que, en tots els casos, provoquen una disminució severa de la visió.”

IMO | EN PORTADA

debut paralímpic del piragüisme i del triatló. En total, es disputaran 528 proves amb medalla, de les quals 264 seran masculines, 226 femenines i 38 mixtes. Aquestes competicions tindran lloc en 20 seus, repartides en quatre zones de la ciutat: Barra (11), Deodoro (4), Copacabana (3) i Maracaná (2). A uns quants mesos vista de la competició i a l'espera d'obtenir el bitllet classificatori en cinc modalitats, la representació espanyola està assegurada en onze esports, cinc dels quals (atletisme, natació, ciclisme, triatló i judo) tenen la participació d'esportistes amb ceguesa o amb discapacitat visual severa. És el cas del llançador de pes David Casinos, amb retinopatia diabètica i quatre vegades campió paralímpic (Sidney'00, Atenes'04, Pequín'08 i Londres'12); d’Alberto impedir aconseguir l'or i el rècord del món en marató en els jocs del 2012; de la jove promesa de la natació María Delgado, que va néixer amb una toxoplasmosi congènita que li va produir una pèrdua de visió total a l'ull esquerre i perifèrica en el dret; de la triatleta Susana Rodríguez, actualment tercera en el rànquing de la Federació Internacional amb una agudesa visual molt minvada a causa de l’albinisme; o dels quatre judokes que ens representaran a Rio de Janeiro, encapçalats per la triple medallista paralímpica Mónica Merenciano, afecta de retinosi pigmentària. La perseverança i, sobretot, l'entusiasme de l'equip nacional ja va donar els seus fruits en els darrers Jocs Paralímpics, en què Espanya va aconseguir 42 medalles (8 ors, 18 plates i 16 bronzes), i promet nous èxits de cara a la propera edició, per a la qual els atletes porten entrenant-se quatre anys amb la mateixa intensitat i una il·lusió incombustible.

9 LA REVISTA IMO

Suárez, a qui una lesió degenerativa de la màcula no va

IMO | EN PORTADA

LA REVISTA IMO

Darrere de cada malaltia minoritària hi ha un pacient únic Les anomenades malalties minoritàries són les que

Precisament, un dels principals problemes amb què

afecten menys de 5 persones per cada 10.000 habi-

es troben les persones que pateixen malalties minori-

tants. Tot i així, no són insignificants, ja que un 7% de

tàries és la dificultat a l'hora d'accedir a un diagnòs-

la població mundial pateix aquestes patologies –prop

tic correcte. Segons FEDER –la Federación Española de

de 7.000 de diferents–, que majoritàriament són cròni-

Enfermedades Raras–, aquest diagnòstic arriba, de mit-

ques, degeneratives i creen cert grau de discapacitat.

jana, 5 anys després de l'aparició dels primers símpto-

Un grup important de malalties minoritàries són

mes. Fins llavors, el tractament prescrit és inadequat

les distròfies de retina, un conjunt heterogeni de

o, en molts casos, inexistent, cosa que sol portar a

patologies oculars que provoquen pèrdua severa de

l'empitjorament de la patologia i repercuteix seriosa-

visió i que, avui dia, no tenen cura. Entre elles, hi

ment en la qualitat de vida dels afectats.

ha la retinosi pigmentària, la malaltia de Stargardt,

La baixa prevalença de les malalties minoritàries,

l’amaurosi congènita de Leber o la distròfia de cons i

juntament amb l'àmplia varietat de desordres i de

bastons, totes hereditàries, és a dir, d'origen genètic.

símptomes que presenten, fins i tot dins d'una ma-

No obstant això, encara es desconeixen molts dels

teixa patologia, és un dels obstacles que impedeix

gens que les causen; un buit que intenta pal·liar la

arribar a un diagnòstic precís. Per això, el treball

Fundació IMO, que té diversos projectes de recerca

coordinat de l'equip de genetistes i d’oftalmòlegs

en marxa per conèixer en profunditat i amb exactitud

especialitzats de l’IMO, amb àmplia experiència en

els gens que estan darrere d'aquestes distròfies i així

aquests casos, resulta essencial per oferir orientació

oferir un diagnòstic precoç i adequat per poder-les

i atenció personalitzada. Perquè darrere de cada ma-

tractar en un futur no gaire llunyà.

laltia rara hi ha un pacient únic.

IMO | EN PORTADA

A la línia de meta

Ignacio Ávila: "Realment, passar

Xavi Porras: "La meva gran apos-

que a Rio de Janeiro es disputaria

de la pràctica individual de l'at-

ta en la faceta esportiva és estar

la primera marató femenina d'uns

letisme al ciclisme en tàndem ha

present als meus quarts jocs. Per

jocs paralímpics, vaig decidir que no

estat una gran adaptació. Joan Font

això, el meu objectiu més immedi-

podia deixar escapar aquest repte. La

és ara els meus ulls i el meu guia

at és començar la temporada amb

veritat és que la preparació està sent

damunt de la bicicleta, així com

bon peu i, el fet d’haver aconseguit

molt dura, tant des del punt de vista

el meu company en baixar-ne, ja

la mínima B classificatòria en la

físic com des del mental, ja que és un

que sense aquesta complicitat és

primera competició, demostra que

gran canvi passar dels 1.500 m en 4

impensable seguir avançant. Junts

anem per bon camí. En aquest

minuts als 42 km en 3 hores. Preci-

ens hem proclamat subcampions

sentit, i després de dues dècades

sament per tot el que m'ha costat,

mundials en pista (títol aconse-

consagrades a l'atletisme, man-

aconseguir el subcampionat del món

guit per primera vegada el 2014 i

tinc intacta la meva il·lusió, cosa

en el meu debut el 2015 ha estat molt

revalidat el mes de març passat) i

que considero fonamental a l'hora

especial i m'impulsa a seguir lluitant

hem guanyat l'or en el campionat

d'afrontar qualsevol projecte i que

per arribar a la cita paralímpica en les

del món de ciclisme en carretera el

també m'estimula a compartir el

millors condicions. A més, un altre

2015 (després d'obtenir la plata en

meu testimoni en el que jo ano-

desafiament que tinc en ment és

el debut el 2013). A partir d’aquest

meno "XPeriències." De fet, cada

batre els rècords del món en 3.000 m,

treball, confiem a formar part de

vegada estic més involucrat en

5.000 m, 10 km i mitja marató, que

l'equip que competirà en els propers

aquesta nova aventura, que em

actualment tinc, per batre les meves

paralímpics, on aspirem a tenir

porta a transmetre els meus valors

pròpies marques i seguir superant-me

una bona representació en les tres

i aprenentatges vitals en conferèn-

a mi mateixa. Fora de les pistes, la

proves per a les quals ens estem

cies en escoles i en empreses o en

meva principal motivació és acabar el

entrenant: persecució en velòdrom,

activitats com la taula rodona de la

màster a distància en neuropsicolo-

ruta i contrarellotge."

Fundació IMO."

gia que estic cursant."

11 LA REVISTA IMO

Elena Congost: "Quan vaig saber

IMO | ACTUALITAT

La meva vida i els somnis per complir LA REVISTA IMO

L’Enhamed Enhamed, considerat el millor nedador paralímpic de la història, també seguirà molt de prop la celebració dels Jocs de Rio de Janeiro. Encara que aquesta vegada no ho farà com a participant, sinó com a aficionat a l'esport, al qual segueix vinculat afrontant reptes com l’Ironman, la Spartan Race o l'ascens al Kilimanjaro. La superació d'obstacles és una constant en la seva vida, guiada pel ferm propòsit de "millorar per ajudar els altres a millorar." Aquesta motivació és la que l'ha portat a dedicar-se al coaching i a compartir el seu testimoni en conferències com la que va oferir a l’IMO el 8 de març, amb motiu de la Setmana Mundial del Glaucoma, ja que va ser aquesta malaltia la que va desencadenar la seva ceguesa quan només tenia 8 anys.

IMO | ACTUALITAT

LA REVISTA IMO

Un centenar de persones van acudir a la sessió La meva vida, el glaucoma i els somnis per complir. Valors i tècniques per a l'èxit, en la qual l’Enhamed Enhamed va compartir amb honestedat, convicció i bon humor la seva experiència i els seus aprenentatges. Un camí en el qual ha guanyat 9 medalles paralímpiques (4 ors a Pequín), ha batut 8 rècords internacionals i s'ha convertit en el primer invident a completar el triatló més dur del món i a pujar el cim més alt d'Àfrica. Amb totes aquestes fites a l'esquena, però, no pretén ser un model per a ningú, sinó un estímul per al canvi en cada un de nosaltres. Perquè, com bé diu, "no podem decidir què ens passa, però sí com ho interpretem i ho afrontem."

IMO | ACTUALITAT

LA REVISTA IMO

"Tot comença amb una reacció"

deix l'àmbit esportiu: "Competir em dóna la vida, i no parlo d'anar contra els altres, sinó de posar-se a prova

Invident des dels 8 anys a causa d'un glaucoma que li

un mateix i de vèncer les pròpies pors."

va provocar un despreniment de retina, l’Enhamed ad-

Com reconeix, "tots tenim diverses veus interiors i la

met que, durant molt temps, la ceguesa va ser la seva

que ens diu que no podem, que estem perdent el temps

coartada: "Fins que va deixar de ser una excusa per la-

i que ens retirem, és la que més crida." No obstant això,

mentar-me i es va transformar en la raó per fer-ho tot."

no renuncia a experimentar aquests dubtes, perquè "ser

A partir d'aquí, "em vaig adonar que identificar-me amb

valents no implica deixar de sentir-los, sinó actuar mal-

allò que em faltava i no amb allò que tenia era un pro-

grat el temor", una sensació que considera "meravellosa"

blema que m'impedia viure la meva pròpia vida." Una

perquè ens posa en alerta i ens prepara per superar-nos.

revelació que va arribar en un moment especialment

Per a ell, aquesta és la clau: no esperar amb els braços

dur i que, tot i que va venir inspirada per l'escena d'una

creuats, ni pretendre que siguin altres els qui vinguin

pel·lícula (La recerca de la felicitat), no va capgirar les coses

a salvar-nos. Ara bé, perquè els nostres actes siguin els

de la nit al dia. "Qui ha dit que sigui senzill?" A base de

que parlin, és important començar donant veu als nos-

cops i de caigudes, l’Enhamed ha comprès que "allò fàcil

tres pensaments.

no sempre és el millor, ja que suposa renunciar al nostre creixement personal." Per això, el conferenciant va animar els assistents a

La importància de la ment i de les relacions humanes

afrontar petits reptes quotidians, com "anar a cegues" en un pub i iniciar una conversa amb una noia sense

Com a esportista d'elit, l’Enhamed va aprendre que, més

veure, ni tan sols, si t'ha somrigut. Al cap i a la fi, "el risc

enllà del poder físic, la ment és el veritable ressort del

està present tots els dies i forma part de nosaltres", opi-

nostre màxim potencial, i entrenar-la va ser la base per

na l’Enhamed, l'esperit lluitador del qual explica la seva

marcar la diferència. Una diferència de centèsimes de

passió per l'esport, una manera de viure que transcen-

segon a les piscines paralímpiques i, al mateix temps,

IMO | ACTUALITAT

amb les quals passem més temps." D'aquí que emfatitzi

mateixa persona en tots els nostres àmbits i, a sota de

la importància de cultivar les connexions emocionals,

les actituds professionals i personals que mostrem, hi

les que veritablement ens propulsen: "Quan em van fa-

ha una identitat que ho uneix tot."

llar totes les forces a l’Ironman de Lanzarote, vaig acabar

Per aquest motiu, "viure la nostra vida en els nostres

creuant la línia de meta per la Gayla, la meva gossa guia

propis termes" és el que entén com el més gran dels èxits

–a la qual ho havia promès–, per l’Andreu Alfons, el meu

i, en el seu cas, passa per contribuir a la millora dels al-

entrenador i company de batalla, i per tots els qui ens

tres a través del progrés d'un mateix. L’Enhamed té clar

havien animat i que podíem inspirar."

que envoltar-se de gent que ens aporti i ens enriqueixi

Va ser aquest compromís el que el va fer perseverar i

és fonamental, ja que "som la mitjana de les 5 persones

mantenir-se ferm en les seves conviccions, a les quals ha arribat després de qüestionar-se moltes coses. "Al principi, vaig assumir que l'etiqueta de cec era la que em

Aquest proverbi va ser l'eix de la conferència de l’Enhamed a l’IMO i també s'alça com un dels pilars de la seva vida:

definia i, en conseqüència, volia ser com els altres. Però, per què aspirar a la normalitat? Ara busco tot el contrari: quelcom per ser especial." I això comporta fer-se preguntes diferents, cosa que, segons l’Enhamed, permet canviar el punt de vista. Una pregunta recurrent que ell

"Sembra un pensament i colliràs una acció; sembra una acció i colliràs un hàbit; sembra un hàbit i colliràs un caràcter; sembri un caràcter i colliràs un destí."

es planteja i que li ha estat de gran ajuda és "Com puc fer que això sigui encara millor?" La resposta no s'obté ni en un dia, ni en una setmana, ni en un mes, però "si insisteixes, l'acabes trobant", conclou.

15 LA REVISTA IMO

un gran canvi fora d’elles. Perquè segons afirma, "som la

IMO | ACTUALITAT

Fer front al glaucoma

LA REVISTA IMO

Després de la conferència, l’Enhamed i l'equip d'especia-

cipal factor de risc en un 39% de les persones ateses.

listes en glaucoma de l’IMO –al qual s'ha incorporat re-

Aquests resultats van confirmar el mateix percentat-

centment la Dra. Laia Pascual, al costat de les doctores

ge obtingut l'any passat i van alertar 32 pacients de

Elena Arrondo, Sílvia Freixes i Carolina M. Pallás– van

la necessitat d'acudir a l'oftalmòleg, bé fos per inici-

respondre els dubtes traslladats pels assistents. Tot i

ar el tractament oportú (10%), per sotmetre’s a pro-

que, com van explicar les oftalmòlogues, el dany pro-

ves complementàries que confirmessin el diagnòstic

vocat per la malaltia encara és irreversible, les millores

(21%) o per realitzar-se controls periòdics de segui-

terapèutiques i el desenvolupament de la investigació

ment (8%).

conviden a l'optimisme. Un missatge positiu que, men-

Segons van destacar les especialistes del Depar-

tre es consoliden els avenços, anima a desenvolupar una

tament de Glaucoma de l’IMO, "l'elevat nombre de

actitud activa a l'hora de conviure amb la patologia i, en

persones que tenen la patologia o són candidates a

la mesura del possible, fomentar la prevenció.

patir-la i no ho saben evidencia la importància de

Amb aquest objectiu, la iniciativa promoguda per

fer-se controls biennals a partir dels 40 anys o anuals

la Fundació IMO en el marc de la Setmana Mundial

en persones més grans de 60 anys." A aquesta edat,

del Glaucoma també va incloure una campanya de re-

les probabilitats de patir la malaltia augmenten fins

visions oculars gratuïtes a població de risc a la Unitat

a 7 vegades, com corrobora el fet que el 60% de les

de Diagnòstic Precoç de l'Institut. Així, entre el 7 i

persones diagnosticades o amb sospita arran de les

l’11 de març, es van dur a terme 82 exploracions de

exploracions de cribratge de la Fundació IMO (15 de

cribratge, que van permetre detectar glaucoma, sos-

25 casos) sobrepassés les sis dècades de vida.

pita de la malaltia o hipertensió ocular com a prin-

IMO | ACTUALITAT

La campanya preventiva de la Fundació IMO crida l’atenció sobre l’avenç silenciós del glaucoma

la malaltia, motiu pel qual han d'estar especialment alerta. Atès que el glaucoma no sol donar símptomes evidents fins a fases avançades, quan el camp visual del pacient ja s'ha reduït en bona part, el coneixement sobre la malaltia i la consegüent conscienciació és fonamental. Per això, la Fundació IMO va disposar,

tant associada al glaucoma, el principal factor de

per quart any consecutiu, de la col·laboració de l'As-

risc conegut actualment és la hipertensió ocular

sociació de Farmàcies de Barcelona (AFB) i del Col·le-

(presentada en 7 pacients). Un altre factor que aug-

gi Oficial d'Òptics Optometristes de Catalunya (COO-

menta la propensió a desenvolupar glaucoma i que,

OC) per distribuir material informatiu entre més de

per tant, també fa recomanable sotmetre’s a revisió

600 punts de venda.

anual, és el fet de tenir algun altre problema oftal-

Com destaca la Dra. Pallás, "és una responsabilitat

mològic, com alta miopia, hipermetropia elevada,

compartida intentar aturar una patologia tan prevalent

uveïtis o traumatismes oculars. Així mateix, en per-

com el glaucoma que, tot i que no es pot revertir, sí que

sones amb antecedents familiars o en pacients de

es pot aconseguir frenar per conservar el màxim grau de

raça negra o asiàtica, també creix la predisposició a

visió i mantenir una bona qualitat de vida." 17 LA REVISTA IMO

A més de l'edat, que és la condició més impor-

IMO | ACTUALITAT

COMPROMÍS AMB LA DIABETIS L’IMO va estar present a la tercera edició del Diabetes Experience Day, esdeveniment en el qual un equip de l'Institut va dur a terme 200 revisions oculars gratuïtes i on el Dr. Rafael Navarro va analitzar els resultats del primer baròmetre mundial sobre retinopatia diabètica

LA REVISTA IMO

PRÓXIMO A IMO Y AL CENTRO CIUDAD PRÓXIMO A IMO Y AL CON METRO DIRECTO “ELCENTRO PUTXET”CIUDAD 8 MINUTOS CON METRO DIRECTO “EL PUTXET” 8 MINUTOS PRÓXIMO A IMO Y AL CENTRO CIUDAD CON METRO• DIRECTO PUTXET” 63 hab. Con “EL mucha luz natural 8 MINUTOS •• ••

Restaurante 63 hab. Con mucha luz natural Room Service Restaurante

•• •• •• •

Bar – Cafetería Room 63 hab.Service Con mucha luz natural Caja Fuerte gratuita Bar – Cafetería Restaurante Parking Privado Caja Fuerte gratuita Room Service Parking Privado Bar – Cafetería

•

Caja Fuerte gratuita

•

Parking Privado

ATENCIONES ESPECIALES PACIENTES IMO: ATENCIONES ESPECIALES PACIENTES IMO: DESCUENTO EN TARIFA AGUA MINERAL DE DESCUENTO ENBIENVENIDA TARIFA ATENCIONES WIFI ESPECIALES PACIENTES IMO: GRATUITO AGUA MINERAL DE BIENVENIDA LATE CHECK OUTDESCUENTO BAJO DISPONIBILIDAD EN TARIFA HASTA LAS 15H WIFI GRATUITO MINERAL DE BIENVENIDA LATE CHECKAGUA OUT BAJO DISPONIBILIDAD HASTA LAS 15H WIFI GRATUITO LATE CHECK OUT BAJO DISPONIBILIDAD HASTA LAS 15H Sant Gervasi de Cassoles 26 / 08022 Barcelona / +34 932531740 stgervasi.booking@hoteles-silken.com www.hotelsantgervasi.com Sant Gervasi de Cassoles 26 / 08022/Barcelona / +34 932531740 stgervasi.booking@hoteles-silken.com / www.hotelsantgervasi.com

IMO | ACTUALITAT

Noves aliances El Diabetes Experience Day es va poder seguir en directe a través de Canal Diabetes, plataforma digital de referència entre la població diabètica que, des del setembre de 2015, disposa d'una secció específicament dedicada

20 LA REVISTA IMO

als problemes de visió que afecten el col·lectiu (www. canaldiabetes.com/oftalmologia). Per informar i educar sobre les complicacions oculars de la diabetis, aquest portal en línia confia en l'experiència dels especialistes de l’IMO –nou soci oftalmològic–, els quals ofereixen assessorament sobre prevenció i tractament als seus usuaris. Aquest va ser el propòsit del vídeo-xat en directe realitzat amb motiu del Dia Mundial de la Diabetis (14 de novembre), un consultori virtual en què la Dra. Més de 1.500 persones es van aplegar el mes de febrer

Anniken Burés va respondre alguns dels dubtes més fre-

a Madrid per assistir al Diabetes Experience Day, punt de

qüents que van enviar els seguidors de Canal Diabetes

trobada de pacients, familiars i professionals sensibilit-

en relació amb les implicacions visuals de la malaltia.

zats amb la importància d'un bon control de la malaltia.

Amb la mateixa voluntat d'apropar-se als pacients,

Així ho van constatar els resultats de les exploracions

l’IMO va signar el mes de febrer un conveni de col·labo-

que va dur a terme, per segon any consecutiu, l'equip

ració amb l'Associació Mundial de Diabètics, fundada

especialista en retina de l’IMO: entre les 200 persones

el 2014 per a la defensa de les persones amb diabetis,

ateses, incloent població de risc, va revisar 87 adults

la sensibilització de la societat i el foment d'una assis-

amb diabetis i va detectar un 10% de patologia ocular

tència sanitària de qualitat. Per contribuir-hi, i fruit de

associada. Concretament, a partir d'una imatge del fons

l'acord entre ambdues entitats, l'Institut es compromet

d'ull presa amb càmeres no midriàtiques sense dilatació

amb els seus socis mitjançant avantatges exclusius que

de la pupil·la –cedides per Optretina–, els especialistes

faciliten l'accés a l'atenció personalitzada i especialit-

van diagnosticar 7 casos de retinopatia diabètica (4 en

zada del Departament de Retina i Vitri de l'IMO. Més

fase lleu i 3 en fase moderada) i 2 alteracions maculars.

informació sobre l'acord a www.asomundi.com (apartat

Segons explica la Dra. Cecilia Salinas, oftalmòloga de l'IMO desplaçada a Madrid per participar en el Diabetes Experience Day, "el nombre de complicacions oculars

"Avantatges").

IMO | ACTUALITAT

pròpies de la diabetis que vam trobar és inferior a la

les revisions de la Fundació IMO al Diabetes Experience

mitjana en aquests pacients. Aquesta dada demostra

Day, va tornar a evidenciar la involucració dels parti-

una gran implicació en el maneig de la malaltia per

cipants, cada vegada més informats i conscienciats

part dels assistents, sobretot si tenim en compte que

des de la infància.

prop d'un 80% dels adults que es van visitar durant l'esdeveniment eren diabètics de tipus 1 i, per tant,

Enquesta a pacients

conviuen des de fa anys amb aquesta patologia crònica i d'efectes acumulatius.

El paper actiu del pacient també es va posar en relleu

Passats els 15 anys del debut de la diabetis és habitu-

en les enquestes realitzades durant l'esdeveniment a

al que més de la meitat dels afectats presentin algun

més d'un centenar de diabètics, ja que 9 de cada 10 va

grau d'alteració vascular a la retina i, a partir dels 30,

afirmar sotmetre’s a controls oculars periòdics. D'ells,

gairebé tots mostren signes de retinopatia diabètica.

només un 10% deixa passar dos o més anys entre vi-

Per això, l'oftalmòloga destaca que "ens va cridar l'aten-

sita i visita, mentre que un 80% va un cop l'any a

ció veure dos pacients amb quatre dècades d'evolució

revisió i un 6% intensifica aquestes exploracions cada

de la seva diabetis i una retina en condicions perfectes,

3 o 6 mesos per indicació expressa de l'especialista.

una cosa extraordinària i que demostra l'impacte positiu de la prevenció en la salut ocular".

Els endocrinòlegs i metges de família contribueixen en gran mesura a aquesta regularitat, ja que en un 80%

Perquè aquesta prevenció resulti efectiva "ha de co-

dels casos són els que alerten els pacients i els deri-

mençar des del primer moment en què es diagnostica

ven anualment a l'oftalmòleg per a una revisió del fons

la diabetis i mantenir-se al llarg dels anys, amb cons-

d'ull. La iniciativa pròpia i el suport de les associacions

tància, tant pel que fa al control metabòlic i a l'adop-

també són determinants a l'hora de conèixer les impli-

ció d'hàbits saludables, com a la visita rutinària a

cacions que pot tenir la diabetis en la salut ocular, un

l'especialista", afegeix Salinas. En aquest sentit, el fet

risc del qual són conscients un 97% dels enquestats.

que, a més dels adults, 35 nens diabètics acudissin a

LA REVISTA IMO

IMO | ACTUALITAT

Els ponents del DED A més de la presentació del Dr. Rafael Navarro, el Diabetes Experience Day va incloure un ampli programa de 22

cients de perfils molt diversos que van demostrar tenir una cosa en comú: la diabetis com a estímul i punt

LA REVISTA IMO

ponències a càrrec de professionals de l'àmbit de la sanitat i de la investigació. També van participar-hi pa-

Vanessa Guijarro. Integrant de l'Expedició Diabètics

tors, que van confiar en el meu bon autocontrol i em

a l'Everest: "La diabetis és una motxilla que portem a

van animar a afrontar el repte per descobrir els meus

l'esquena i que hem de saber col·locar-nos perquè ens

propis límits. Ara estic més convençuda que mai que

acompanyi a la vida. Amb ella podem pujar qualsevol

podem aconseguir que els somnis es facin realitat."

de partida per conèixer-se a un mateix i prendre el control de la pròpia vida.

muntanya i per això vaig acceptar el desafiament de participar en l'expedició a l'Everest: volia demostrar

Anjel Irastorza. Formador i participant en un pro-

als meus fills, especialment a en Darío, que poden fer

grama de pacients actius. "Quan vaig debutar amb

qualsevol cosa que es proposin, ja que, amb esforç,

diabetis tipus 2 fa cinc anys em vaig preguntar per

amb sacrifici i amb il·lusió, tot és possible."

què m'havia tocat a mi. Al principi les respostes no em portaven a cap lloc positiu, però la malaltia finalment m'ha servit per adonar-me'n que cal viure la vida amb

Sonia Antón. Amant de la família, dels amics, dels

consciència en el pla mental, emocional, físic... Així

viatges i de la gastronomia: "Quan em van diagnosti-

que, ànim! No hi ha temps ni causa per rendir-se."

car diabetis fa 30 anys i vaig preguntar si podria deixar de punxar-me algun dia, em van dir que per a això

Javier Pérez. Ha donat la volta al món en un any:

caldria una bomba d'insulina tan gran com un armari

"Hem de comunicar-nos i no tenir inconvenients a l'ho-

encastat. I mira ara ... la diabetis no s'ha curat, però hi

ra de dir que tenim diabetis perquè poden ajudar-nos.

ha hagut avenços molt grans i estic convençuda que

Per això, a l’hora de viatjar recomano fer el que jo ano-

seguirà havent-n’hi en els propers anys."

meno el curs introductori del diabètic en 2-3 minuts, a més de portar sempre la insulina amb nosaltres: millor

Lorena Menéndez. Primera dona amb diabetis que ha

per duplicat i en dues motxilles diferents per si ens en

creuat l'Atles marroquí en bicicleta de muntanya: "Vaig

roben una."

estar un any preparant-me amb l'ajuda dels meus doc-

IMO | ACTUALITAT

un exemple de bon control, i motiva els especialistes de l'Institut a seguir fomentant la prevenció entre el

La por a perdre la visió és, de fet, una de les principals

conjunt de la població amb diabetis. "La retinopatia

inquietuds dels pacients diabètics, com es desprèn del

diabètica –primera causa de ceguesa irreversible en

primer baròmetre mundial sobre retinopatia diabètica.

edat laboral a la societat industrialitzada– no sol do-

Les conclusions d'aquest estudi, elaborat amb el suport

nar símptomes en les primeres fases, encara que pot

de Bayer i promogut per la Federació Internacional de

arribar a ser devastadora per a la visió", alerten.

Diabetis (IDF), la Federació Internacional de l'Envelliment (IFA) i l'Agència Internacional per a la Prevenció de

Una amenaça present

la Ceguesa (IAPB) –de la qual forma part l’IMO–, van ser analitzades pel Dr. Rafael Navarro davant el miler d'as-

Com comenta la Sonia Antón, ponent del Diabetes Ex-

sistents a l'auditori del Diabetes Experience Day.

perience Day amb diabetis tipus 1 des de fa 30 anys,

Segons va comentar l'especialista en retina de l'Insti-

"ara se senten pocs casos d'amputació de peus. No

tut, els resultats d'aquest projecte, en el qual han parti-

obstant això, la pèrdua de visió continua present i és

cipat més de 3.500 pacients, posen de manifest que les

angoixant perquè, en moltes ocasions, resulta difícil

complicacions oculars com la retinopatia diabètica són

de detectar." Per això reconeix que "el dia que vaig a

les que més preocupen aquest col·lectiu (40%), clara-

la revisió ocular és molt important per a mi i estic

ment per sobre de la malaltia cardiovascular (17%), de

a l'expectativa. Sóc conscient que en poc temps pot

l'amputació (16%), dels problemes de ronyó (13%) o dels

canviar tot, si bé és cert que de moment no he pre-

danys en el sistema nerviós (4%).

sentat cap complicació."

Tot i així, després d'entrevistar 1.400 professionals

En canvi, a la Vanessa Guijarro, també ponent de

sanitaris, el baròmetre adverteix que 2 de cada 3 pa-

la trobada i diabètica des dels 7 anys, li van detectar

cients van a l'oftalmòleg quan el dany a la retina ja

isquèmia a la zona perifèrica de la retina (falta de reg

s'ha produït. Aquesta xifra contrasta amb les dades

sanguini derivada d'una retinopatia diabètica) en un

positives obtingudes per l’IMO en les revisions del

control que li van fer després del seu embaràs. "No

Diabetes Experience Day, els participants del qual són

havia notat res estrany en la visió i em va sorprendre,

23 LA REVISTA IMO

Baròmetre mundial

IMO | ACTUALITAT

LA REVISTA IMO

atès que sempre havia procurat mantenir a ratlla la meva diabetis i no superar els nivells de glucosa. En

Una visió optimista

el meu cas, l'oftalmòleg em va comentar que el factor desencadenant havien estat les hipoglucèmies,

Així procura transmetre-ho la Vanessa Guijarro al seu

ja que per por a sobrepassar els valors recomanats

fill, en Darío, que va debutar als 28 mesos: "La diabetis

havia estat baixa de sucre en diverses ocasions, de

és una cosa natural que tenim a casa i la vivim amb to-

vegades de manera greu, i no sabia que això també

tal normalitat. Ell pot fer el mateix que els altres nens,

podia perjudicar la meva visió", explica. Aquí rau la

malgrat que si va a un aniversari, per exemple, sóc la

importància de "la complicitat i la bona entesa amb

seva calculadora ambulant i en comptes de devorar qua-

l'equip mèdic", cosa que per a la Sonia Antón permet

tre trossos de pastís, potser només pot menjar-se’n un.

"apoderar el pacient, ja que proporciona autonomia i

En Darío sap que ha de complir això per poder fer mol-

facilita la convivència amb una malaltia que es té els

tes altres coses, ja que trobar-se bé és la clau per viure

365 dies de l'any, durant molts anys, però que no ha

plenament. Per aquesta raó, intento ensenyar-li a ser

de convertir-se en un obstacle."

responsable i a cuidar-se, l’encoratjo perquè es vegi com una persona capaç d'afrontar qualsevol repte o projecte i no com una persona malalta." Al final, "la diabetis no és només una xifra o uns valors de glucèmia sinó una qüestió de qualitat de vida", conclou la Sonia Antón.

LA REVISTA IMO

IMO | ACTUALITAT

INVESTIGADORS DE L’IMO I DE L’IDIBELL S'UNEIXEN PER IDENTIFICAR NOUS GENS DE DISTRÒFIES DE RETINA Amb aquest projecte, finançat per la Fundació CELLEX, s’espera reduir l’actual 30% de casos en què no es troba la causa genètica i augmentar el coneixement de les bases moleculars d’aquestes malalties minoritàries

LA REVISTA IMO

La Dra. Esther Pomares, coordinadora del Departament

imprescindible és identificar els gens responsables que

de Genètica de l’IMO, va presentar el projecte de recerca

hi ha darrere de cada patologia, tot i que molts encara

bàsica posat en marxa recentment per la Fundació IMO

no es coneixen.

i l’IDIBELL (Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge), durant la taula rodona sobre malalties minoritàries

Nous gens per identificar

celebrada a l'Institut l'1 de març. Es tracta d'un ambiciós estudi, previst per a un termini mínim de dos anys, que

Com explica la Dra. Esther Pomares, "s'estima que

té el patrocini de la Fundació Privada CELLEX per identi-

menys del 25% dels pacients són portadors de muta-

ficar i caracteritzar funcionalment nous gens implicats

cions prèviament descrites, ja que molts presenten

en les distròfies de retina. Amb això, es pretén fer un pas

variants patogèniques pròpies i exclusives de la seva

endavant en el diagnòstic genètic d'aquestes patologies

família." En la majoria de casos, aquestes noves va-

i contribuir a conèixer més i millor les bases moleculars

riants es troben en els gens de distròfies de retina

que les originen.

(gens DR) ja identificats, tot i que cal destacar que

Aquesta fita resulta essencial per al disseny i l’aplica-

"entre el 30% i el 40% de les famílies queden pen-

ció de les imminents teràpies gèniques, que ja es troben

dents de diagnosticar perquè presenten mutacions

en fase avançada d'estudi i que, segons els experts, "són

en gens desconeguts fins a la data o no relacionats

la pròxima generació de tractaments." Per preparar els

amb aquesta distròfia retinal en concret."

pacients candidats a aquestes teràpies, el requisit previ

Amb l'objectiu d'omplir aquest buit, la Fundació IMO

IMO | ACTUALITAT

va posar en marxa el 2014 un projecte orientat a analit-

25.000 gens del genoma. Amb això, i segons destaca la

zar conjuntament els més de 200 gens DR en famílies

Dra. Pomares, "s'obre la porta a identificar nous gens vin-

amb alguna d'aquestes malalties, a fi d'establir noves

culats a les distròfies de retina, a banda de noves muta-

relacions gen-patologia. Gràcies a investigacions com

cions en els ja descrits, la qual cosa és crucial per establir

aquesta, el percentatge de casos en què no s'aconse-

correlacions genotip-fenotip i estimar de manera fiable

gueix trobar la causa genètica es redueix fins al 25%, "si

la severitat i el pronòstic de la malaltia en cada cas."

bé és cert que hi ha una gran variabilitat en l'èxit del

L'equip de l’IDIBELL ja ha començat amb aquesta se-

diagnòstic genètic en funció de la patologia i del tipus

qüenciació a gran escala, a partir de les mostres d'ADN de

d'herència", apunta Esther Pomares.

cinquanta famílies preseleccionades per l’IMO, on s’està

Com afegeix l'especialista, "aquesta estratègia d'anà-

acabant la fase de reclutament. En aquesta cinquantena

lisi simultània ha contribuït a augmentar l'eficàcia del

de famílies ja s'han descartat les mutacions conegudes i,

diagnòstic genètic, malgrat que també ens ha permès

en la majoria de casos, tots els gens DR, de manera que

comprovar que amb els 200 gens DR descrits avui dia

en finalitzar el projecte s'espera poder proporcionar-los

no hi ha explicació per a totes les famílies afectes de

un diagnòstic genètic definitiu.

distròfies de retina."

Seqüenciació massiva d’exomes

Per aconseguir-ho, i després de passar per aquesta primera fase a Bellvitge, al laboratori de biologia molecular de l’IMO es verificaran les variants, es duran a terme estudis de cosegregació familiar i es realitzaran anàlisis in vi-

El nou projecte de la Fundació IMO i de l’IDIBELL pretén

tro i in vivo per caracteritzar els nous gens candidats. Això

fer un pas més en aquest coneixement, mitjançant les

farà possible determinar la seva funció en la cèl·lula i, per

tecnologies més innovadores d'anàlisi a gran escala –mi-

tant, conèixer nous mecanismes implicats en la patolo-

lers de vegades més ràpides que les tècniques convenci-

gia per facilitar-ne la comprensió; la qual cosa tancarà la

onals– per realitzar una seqüenciació massiva d’exomes

darrera etapa de l’estudi.

(regions codificants de l’ADN) i obtenir informació dels

LA REVISTA IMO

IMO | ACTUALITAT

LA REVISTA IMO

Equips amb gran experiència El Dr. Borja Corcóstegui, pioner en la fusió entre

s’han incorporat dos nous membres atesa la mag-

oftalmologia i genètica al nostre país, és l’inves-

nitud del projecte i l’activitat investigadora crei-

tigador principal d’aquest projecte per part de

xent de la Fundació IMO (en la fotografia de la

l’IMO. La seva reputada trajectòria en recerca,

pàgina anterior, les genetistes de l’Institut amb

unida al coneixement especialitzat del Dr. Rafa-

els retinòlegs Rafael Navarro, Anniken Burés i Bor-

el Navarro i de la Dra. Anniken Burés, experts en

ja Corcóstegui).

distròfies de retina, permetrà realitzar les fases de caràcter clínic.

Això també ha motivat el foment de sinèrgies amb entitats de la talla de l’IDIBELL. El reco-

Por la seva banda, la Dra. Esther Pomares super-

negut Dr. Manel Esteller, director del programa

visarà les etapes d’anàlisi genètic i els estudis

d’Epigenètica i Biologia del Càncer (PEBC), a

funcionals, que comptaran amb l’experiència de

més de professor de genètica de la UB i profes-

la Dra. Marina Riera en el disseny i el desenvo-

sor de recerca de l’ICREA, lidera com a inves-

lupament de models animals i cel·lulars per a la

tigador principal l’equip de Bellvitge que s’ha

caracterització de gens implicats en malalties

unit als especialistes de l’IMO per avançar en el

oculars. Tot això, es durà a terme en el laboratori

futur tractament dels pacients amb distròfies

de biologia molecular de l’IMO, a l’equip del qual

de retina (imatge superior).

BONANOVA SUITE HOTEL*** con la garantía de PREMIUM SUITE HOTELS, su apartamento ideal, donde se sentirá como en casa con las mismas comodidades que le ofrece un hotel. Próximo a la

CLÍNICA IMO. Disfrute de la

comodidad que supone un amplio apartamento de 40 m2 con su propia cocina totalmente equipada. No se tendrá que preocupar de nada, dispondrá de limpieza diaria y conexión WI-FI gratis, para que se sienta como en casa. Y todo con los mejores precios para los pacientes de la CLÍNICA IMO.

www.bonanovasuite.com Bisbe Sivilla, 7 +34 93 253 15 63

IMO

Precio especial y detalle de bienvenida para socios de IMO CLUB

www.akosuite.com Diputació, 195 +34 93 453 34 19

www.acaciasuite.com Comte d’Urgell, 194 +34 93 454 07 37

LA REVISTA IMO

SU SUITE EN BARCELONA

IMO | ACTUALITAT

L’EVICR CERTIFICA EL COMPROMÍS DE L’IMO AMB LA QUALITAT I L'EXCEL·LÈNCIA DELS SEUS ESTUDIS Amb l’adhesió a aquesta entitat, que vetlla per l'aplicació de les bones pràctiques clíniques, l’IMO consolida el seu lideratge en recerca oftalmològica i garanteix la seva participació en el desenvolupament de noves línies terapèutiques

LA REVISTA IMO

L’IMO, amb més de vint anys d’experiència en assajos

constitueixen els grans eixos de l’EVICR pel que fa a no-

clínics, ha estat nomenat Centre d'Investigació Oftal-

ves vies terapèutiques.

mològica per l’European Vision Institute Clinical Research (EVICR). Aquest reconeixement de la xarxa europea de

Tractament individualitzat

recerca clínica en oftalmologia avala el compliment de protocols estandarditzats i, amb això, de les guies in-

L'IMO ha col·laborat al llarg de dues dècades en la realit-

ternacionals de bones pràctiques clíniques. Com expli-

zació de més de quaranta assajos clínics, generalment

ca Laura González, coordinadora dels assajos clínics de

en fase III per testar l'eficàcia de tractaments experi-

l’IMO, "l'aplicació d'aquestes directrius té una repercus-

mentals, així com en fase IV per descobrir noves dades

sió directa en els nostres pacients, la seguretat i benes-

i indicacions de teràpies ja comercialitzades. Avui dia,

tar dels quals s'alcen com l'objectiu prioritari de tots els

el maneig de la DMAE, patologia que afecta més de

projectes en què estem involucrats."

700.000 persones a Espanya i la prevalença de la qual

Sobre aquesta base, "formar part de l’EVICR ens obre

va en augment a causa de l'envelliment de la població,

les portes d'accés als principals treballs del moment,

és un dels reptes prioritaris dels especialistes. Com co-

cosa que promou les sinergies amb el centenar d'en-

menta la coordinadora dels assajos clínics de l’IMO, "la

titats que integren la plataforma i motiva la formació

personalització de la teràpia en funció del perfil genètic

contínua dels nostres especialistes", destaca González.

de cada pacient és una de les línies d'estudi amb més

Segons afegeix, "això permet a l’IMO consolidar-se a

potencial."

l'avantguarda de la recerca en oftalmologia i ser par-

En aquest sentit, la integració de la recerca clínica i de

tícip de les últimes novetats", amb l'objectiu de donar

la recerca bàsica –amb un laboratori propi de biologia

impuls al desenvolupament de fàrmacs i de dispositius

molecular–, permet a l’IMO liderar projectes com Bioi-

mèdics pioners amb què millorar el tractament de les

mage. En ell ja s'han analitzat més de 300 marcadors o

patologies oculars. La degeneració macular associada a

polimorfismes de 80 gens implicats en la patologia en

l'edat (DMAE) i les distròfies hereditàries de la retina, la

200 pacients amb DMAE humida, per tal d'avaluar si la

retinopatia diabètica i altres malalties vasculars de la

seva resposta a un nou medicament està condicionada

visió, les patologies del segment anterior i el glaucoma

pel genotip. Aquest objectiu també està present en l'es-

Amb més de 40 assajos clínics realitzats, l'Institut contribueix ara

IMO | ACTUALITAT

al desenvolupament de dues de les principals vessants d'estudi en oftalmologia: la personalització del tractament segons el perfil genètic i la prolongació dels efectes de la medicació en patologies com la DMAE

tudi de fàrmacs pioners per a la forma seca de la DMAE, que afecta el 85% de les persones amb la malaltia i que ara no té tractament, tot i que s'està testant la primera

grans reptes és la reducció del nombre d'injeccions intraoculars de fàrmacs antiangiogènics a què s'han

Espanya 14

Alemanya 14

Portugal 13

França 12

9 Regne Unit

Itàlia 10

Països Baixos 5

Suïssa 3

Israel 3

Bèlgica 3

Grècia 2

Dinamarca 2

Polònia 1

Irlanda 1

datge de la DMAE per perfils genètics, un altre dels

Finlàndia 1

A més de la personalització de l'estratègia d'abor-

Eslovàquia 1

Efectes més duradors

Eslovènia 1

ents amb una variant genètica determinada.

Àustria 1

teràpia que ha apuntat eficàcia significativa en paci-

Treball en xarxa

de sotmetre els pacients. Per això, l’IMO està particiL'oftalmologia és, després de l'oncologia, la

les millors pautes per subministrar les dosis una ve-

segona especialitat mèdica amb més in-

gada complert el primer any de tractament, durant el

versió en el desenvolupament de nous fàr-

qual les visites a l'oftalmòleg són més freqüents. En

macs. Amb l'objectiu de canalitzar aquest

aquest període inicial, de fet, "el pacient sol requerir

potencial, l’EVICR s'alça com la plataforma

sotmetre’s a una injecció mensual, mentre que amb

d'impuls a una recerca clínica que aposta

el desenvolupament de noves molècules en estudi es

per traspassar fronteres. Segons els seus

preveu que la càrrega pugui espaiar-se fins a les 8 o

responsables, "molts assajos són conduïts

16 setmanes", afirma Laura González.

a nivell estatal i, per això, cal recolzar pro-

Prolongar la durada de la medicació és un rep-

jectes multinacionals que permetin actuar

te compartit en altres patologies retinals, per a les

de manera coordinada. Només així és pos-

quals les injeccions intraoculars també han suposat

sible enfortir la capacitat de la Unió Euro-

una gran revolució i un èxit sobre el que seguir avan-

pea d'explorar les causes de les patologies

çant: "En un dels assajos que duem a terme actual-

oculars i d’optimitzar les estratègies de

ment, per exemple, estem estudiant els possibles be-

prevenció, de diagnòstic i de tractament

neficis dels antiangiogènics més enllà de la DMAE."

per a un benefici superior dels pacients."

És un pas endavant en la millora de la qualitat de vida dels pacients que, així mateix, es vol donar en altres malalties oculars com el glaucoma. Aquí rau l'impuls d'investigacions sobre combinacions de fàrmacs més efectives i la prova de dispositius d'alliberament sostingut per evitar l'ús diari de gotes, les quals provoquen una baixa adhesió al tractament fins en un 40% de les persones afectes de glaucoma.

Amb aquesta voluntat, l'EVICR –la base del qual es troba a la ciutat portuguesa de Coimbra– aglutina més d'un centenar de membres de 19 països, als quals s'ha incorporat l’IMO recentment.

31 LA REVISTA IMO

pant en assajos que busquen determinar quines són

IMO | ACTUALITAT

NOU ANY DE REVISIONS OCULARS A LA INFÀNCIA DESFAVORIDA Badalona ha acollit la primera de les sis campanyes anuals del programa de prevenció de la salut ocular infantil desenvolupat per la Fundació IMO al costat de l'Obra Social "la Caixa", que preveu seguir augmentant l’activitat per assolir les 900 exploracions el 2016

LA REVISTA IMO

La Fundació IMO i l'Obra Social "la Caixa" han renovat el

(en dos casos combinats amb "ull gandul" i estrabisme)

seu conveni de col·laboració per dur a terme, per quart

que van requerir tractament –motiu pel qual es van pro-

any consecutiu, el Programa de salut ocular en la infàn-

porcionar les ulleres adequades sense cost per a les fa-

cia desfavorida, emmarcat en el projecte CaixaProinfàn-

mílies–, mentre que en 4 alumnes no es va considerar

cia. D'aquesta manera, ambdues entitats reforcen el seu

necessària la correcció òptica tot i que és important es-

compromís amb l'atenció oftalmològica d'un col·lectiu

tar alerta de l’evolució en les pròximes campanyes. Així

especialment vulnerable i consoliden una iniciativa que

mateix, també es va oferir tractament amb col·liris a

no ha deixat de créixer des de la seva posada en marxa

un nen amb blefaritis (inflamació de la parpella) i es va

el 2013 i que ja ha permès fer més de 1.500 revisions

derivar un altre alumne a l’IMO per fer-li proves comple-

gratuïtes.

mentàries que corroboressin el diagnòstic.

Per seguir fomentant la cultura preventiva i el di-

Pel que fa a les revisions de seguiment (74), es va con-

agnòstic precoç de possibles problemes de visió, el

firmar patologia en un 64% dels alumnes (46 pacients) i

programa preveu sis noves campanyes d'exploracions

els defectes refractius van ser els problemes visuals més

durant el 2016. La primera va tenir lloc els dies 29 i 30

comuns (35 casos). No obstant això, també és destaca-

de març a l'escola Josep Boada de Badalona, on es va

ble el nombre de casos d'altres alteracions oculars típi-

atendre per primera vegada 43 alumnes i es va oferir

ques en la infància, com l’anisometropia o diferència en

seguiment a 74 més, als quals es va recomanar control

el grau de visió entre els dos ulls (10), l'estrabisme (15) i

periòdic en anteriors rondes del programa.

l’"ull gandul" (10), a més de 3 casos de conjuntivitis i ble-

Arrencada a Badalona

faritis. Com a resultat d'aquests diagnòstics, el Programa de salut ocular en la infància desfavorida va incloure la prescripció i el lliurament de 18 noves correccions

Arran de les noves visites (43), l'equip d'optometristes i

òptiques, el manteniment de 26 ulleres amb la mateixa

d’oftalmòlegs voluntaris de la Fundació IMO va detec-

graduació, 2 canvis de vidres, 10 tractaments oclusius

tar problemes de visió no diagnosticats o sospita d'ells

amb pegat i 2 tractaments mèdics, que en 6 pacients es

en un 30% dels nens revisats per primera vegada. Entre

van complementar amb una derivació a l’IMO.

aquests 13 escolars, 7 van presentar defectes refractius

Álex Gutiérrez Ocularista Paseo de Gracia 117, pral 1ª · 08008 Barcelona T 93 217 31 68 · info@artlens.es · www.artlens.es

Control rutinari Per valorar l'evolució dels infants en el període de desenvolupament visual i garantir l'adhesió al tractament o la conveniència d’iniciar-lo en els casos en què han mostrat conducta expectant, la iniciativa de la Fundació d’octubre. Per aquells dies, i a partir d'aquesta primera campanya del programa el 2016, ja s'han previst 54 revisions de seguiment (juntament amb 43 controls més en un termini d'un any), que se sumaran a les primeres visites d'alumnes que començaran el nou curs de P4. Com explica la Dra. Ana Wert, especialista del Departament d’Oftalmologia Pediàtrica de l’IMO, “aquest és curs en el qual molts nens encara no han anat mai a l’oftalmòleg, malgrat que l’exploració dels 3 anys és essencial per descartar un dèficit de visió o una desviació ocular.” Aquesta dinàmica de revisions també vol integrar-se en la rutina de les escoles de Nou Barris (Barcelona) i de Carabanchel (Madrid), on el programa va arribar per primera vegada el 2015. Segons els responsables de la Fundació IMO, “els resultats obtinguts avalen la continuïtat en aquestes zones especialment precàries, on ens tornarem a desplaçar a l’abril/octubre i al maig/desembre, respectivament. D’aquesta manera, preveiem realitzar un total de 900 exploracions al llarg de l’any, la qual cosa comporta augmentar els recursos materials i humans necessaris amb el propòsit de continuar amb la línia ascendent del programa davant la demanda social imperiosa que hem detectat.”

En esplais i a Tarragona, amb Càritas La necessitat d'oferir atenció oftalmològica a nens de famílies sense recursos tampoc ha passat per alt a Càritas Catalunya, amb qui la Fundació IMO també col·labora des de fa dos anys mitjançant campanyes de diagnòstic precoç de patologia ocular infantil en esplais. Aquest any, es duran a terme campanyes a l'abril i a l’octubre a l'Hospitalet de Llobregat, seu habitual de les exploracions i on s'atendrà nens de diversos esplais de la zona gràcies a la mediació de Fundesplai. D'altra banda, al maig i desembre, el projecte tornarà al barri tarragoní de Bonavista, on ja es van realitzar les primeres revisions a finals de l'any passat.

LA REVISTA IMO

IMO i l'Obra Social "la Caixa" tornarà a Badalona al mes

IMO | ACTUALITAT

L’IMO S’UNEIX A L’ASSOCIACIÓ CATALANA DE COMUNICACIÓ CIENTÍFICA L’Institut és el primer membre oftalmològic de l’ACCC, punt de trobada de divulgadors i de professionals de les ciències i de la salut

L’IMO va estrenar el 2016 com a nou membre de l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), la qual agrupa més de 200 professionals dedicats a la divulgació de la ciència, de la tecnologia, de la salut i del medi ambient, com el divulgador científic Eduard Punset, el físic Jorge Wagensberg o la biòloga Mercè Piqueras. Així mateix, l’ACCC té la col·laboració d’una desena d’entitats, entre les quals l’IMO és la primera institució dedicada exclusivament a la cura de la visió, amb l’objectiu d’apropar l’oftalmologia a la societat des del rigor i la màxima subespecialització. Aquests principis regeixen l’activitat de l’Institut des dels seus inicis fa 25 anys, els mateixos que l’ACCC promou aquesta tasca, cosa que ha motivat la suma d’esforços entre ambdós ens per “generar nous productes divulgatius

LA REVISTA IMO

Cristina Ribas (a la dreta de la imatge) presideix l'associació

i espais per al debat”, segons l’associació.

IMO | ACTUALITAT

Impuls a la formació i a la prevenció

Sobre l’ACCC

L’aliança amb l’ACCC és un pas més en l’aposta de l’IMO per fomentar la difusió del coneixement, objectiu que també

L’ACCC, fundada el 1990, és una agrupació de professio-

persegueix mitjançant l’organització de congressos interna-

nals que comparteixen l’interès per promoure la comu-

cionals a la seva seu. És el cas del Trends in Retina i del Barcelo-

nicació científica en el territori català. Amb l’objectiu de

na Oculoplastics, celebrats l’any passat, o del Trends in Glaucoma

contribuir al progrés social, mitjançant la difusió rigoro-

i del curs Estrabisme de l’adult i el nen amb baixa visió, que tindran

sa i experta d’informació, l’associació impulsa el premi

lloc la propera tardor. A més, l’Institut impulsa la formació

Joan Oró a la divulgació de la recerca científica, dóna su-

continuada juntament amb la Universitat Autònoma de Bar-

port a iniciatives com la Setmana de la Ciència, organit-

celona –amb 8 alumnes de màster i 3 de postgrau aquest

za trobades entre experts i periodistes i edita butlletins

any– i acull la visita d’oftalmòlegs a través de períodes de

mensuals de notícies, entre d’altres activitats.

rotació i de cursos d’immersió, com la preceptorship d’abril en la qual van participar una vintena d’oftalmòlegs turcs.

Per fer-ho, té el recolzament de l’IMO i d’altres 11 entitats

Amb l’adhesió a l’ACCC, l’IMO no només vol enfortir els vincles

col·laboradores: l’Associació Catalana d’Instal·lacions de

amb el col·lectiu professional sinó també apropar-se al conjunt

Tractament de Residus Especials, Aigües de Barcelona,

de la societat. “La informació i el coneixement dels nostres paci-

la Fundació Centres de Recerca de Catalunya, Ciment

ents són bàsics per entendre la salut des d’un model que atorgui

Català, el Col·legi Oficial Infermeres i Infermers de Bar-

més importància a la prevenció, el que considero que ha de ser

celona, la Fundació BBVA, la Fundació “la Caixa”, la Fun-

la gran revolució de l’oftalmologia en els pròxims anys per millo-

dació Catalana per a la Recerca i la Innovació, Futureco

rar el pronòstic de moltes malalties oculars”, conclou el director

Bioscience, Gas Natural-Fenosa i Novartis.

mèdic de l’IMO, Borja Corcòstegui.

ESTRABISMO DEL ADULTO Y EL NIÑO CON BAJA VISIÓN Comité Organizador: Josep Visa Ana Wert Charlotte Wolley-Dod Nieves Martín IMO Barcelona Auditorium Josep María Lladó, 3 08035 Barcelona www.imo.es

Más información y registro: www.imo.es/curso-estrabismo-pediatria

LA REVISTA IMO

IMO | ENTREVISTA

LA REVISTA IMO

DAVID CASINOS La involucració de l'IMO al Diabetis Experience Day (DED) i la seva col·laboració amb el Comitè Paralímpic Espanyol tenen en David Casinos el seu punt d'unió. Ell va ser un dels ponents convidats a compartir la seva experiència en la primera edició del DED i, després d'haver guanyat quatre ors consecutius en uns Jocs Paralímpics, es prepara per afrontar la gran cita de Rio de Janeiro, amb la confiança que encara té moltes coses a dir... i a fer.

IMO | ENTREVISTA

Fa més de 40 anys que convius amb la diabetis. Eres conscient que aquesta malaltia podia afectar la teva visió de manera tan important? Com tot bon diabètic, havia sentit històries i casos d'altres

David Casinos (València, 1972), amb diabetis des dels 18 mesos, treballava en una important multinacional quan va perdre totalment la visió a causa d'una

persones amb diabetis que havien patit complicacions o que

retinopatia diabètica als 26 anys. Caure en la ceguesa

havien perdut la visió. Aquesta informació t'arriba i t’impacta

va ser un fet que va marcar per sempre la seva vida

emocionalment, ja que et fa ser conscient del que un dia et pot passar a tu. Per tant, sí que era coneixedor dels possibles riscos de la malaltia i sabia què era la retinopatia diabètica.

ja que, després de trencar-la inicialment, va avivar la seva força per decidir com afrontar-la: lluitant. Així doncs, amb el suport de la seva família i de l'ONCE,

Quin paper juga la prevenció? Creus que hauries pogut evitar una pèrdua tan brusca de visió? Sempre he cuidat molt la meva diabetis i he fet tot el que

va ingressar al Centre de Rehabilitació Ignacio de Satrústegui y Fernández (Sabadell), on va començar

ha estat al meu abast per prevenir possibles complicaci-

"des de zero" una etapa totalment diferent i va

ons. L'únic que lamento és que abans no hi hagués els mit-

aprendre a moure’s en la seva nova realitat.

jans de què disposem ara, com les insulines d'acció ràpida, perquè tot i intentar portar un bon control no vaig poder

En sortir del centre i tornar a la seva terra natal, en

lliurar-me de la retinopatia diabètica.

David es va dedicar a la venda de cupons per ser

Recordes el moment del diagnòstic? Com vas reaccionar

independent, un objectiu que ha perseguit sempre.

quan et van comunicar que perdries la visió?

Per aconseguir-ho, l'han acompanyat en tot moment

Jo em feia una revisió ocular un cop l'any i tot anava bé fins

els valors de perseverança i de dedicació que va

l'oftalmòleg va detectar que tenia retinopatia diabètica pro-

adquirir com a adolescent gràcies a l'esport, una

LA REVISTA IMO

que, en una d'aquestes visites rutinàries, va saltar l'alarma i

liferativa amb edema macular. Malgrat que d'inici em va ad-

passió que va reprendre després de quedar invident

vertir que la meva visió podria quedar danyada, no esperava

i que va tornar a estimular la seva il·lusió. D'aquest

perdre-la per complet i vam començar un dur procés de tracta-

amor per l'atletisme i per les persones amb les quals

ment amb làser i amb diverses cirurgies. Quan finalment vaig saber que la ceguesa era irreversible, va ser un cop duríssim

l'ha compartit, va treure el potencial per aconseguir

per a mi, ja que vaig haver d’adaptar-me a una vida completa-

el seu primer or en llançament de pes en els Jocs

ment diferent i aprendre a fer les coses d'una altra manera. De

Paralímpics de Sidney'00; proesa que va repetir a

cop i volta, vaig passar d'anar sol a dependre dels meus pares, que em van recolzar en tot i van estar sempre al meu costat.

Atenes'04, Pequín'08 i Londres'12 (en aquest últim cas, en la prova de disc).

Segons la teva experiència, quina és l'actitud de l'entorn davant de la discapacitat?

El medaller de David Casinos és ampli: inclou sis

Hi ha una part de la societat molt compassiva però, en ge-

preses daurades en campionats mundials i europeus,

neral, la majoria de gent que t'envolta t’anima a superar-te i

a més d'un rècord del món imbatut des de l'any

a seguir endavant. En el meu cas, tenir la família al costat va resultar fonamental, ja que em va ajudar a agafar forces per anar sortint a poc a poc del forat.

2000 en la modalitat de pes. Amb el mateix ímpetu amb el qual realitza els seus llançaments, aquest líder de l'equip paralímpic espanyol transmet el seu

Hi va haver algun punt d'inflexió, alguna cosa que et fes canviar el "xip" i adoptar un nou punt de vista o, per contra, va ser un procés gradual d'acceptació?

positivisme i contagia el seu somriure en els projectes de coaching, amb què està compromès per "superar

Afiliar-me a l'ONCE em va permetre començar a entendre i a

tot tipus de barreres i demostrar que amb sacrifici,

acceptar la meva situació. Em van oferir assessorament i en el

amb constància i amb esforç podem aconseguir el que

centre de rehabilitació per a adults de Sabadell em van ense-

vulguem."

IMO | ENTREVISTA

LA REVISTA IMO

nyar a desenvolupar-me en la vida quotidiana i a moure’m en

per ser una persona íntegra i amb principis, tot i que consi-

la ceguesa. A partir d'aquí, vaig donar pas a la meva nova vida.

dero que actualment hi ha una crisi de valors important i un buit moral en aquest sentit. Per sort o per desgràcia, als es-

Afirmes que "es pot veure moltíssim sense veure-hi." Què

portistes paralímpics les circumstàncies ens han estimulat a

has après a veure arran de la teva discapacitat visual?

treure'ls a la llum i a desenvolupar-los.

Curiosament, quan vaig pel carrer no dono cops a ningú tot i ser cec, però molta gent ensopega amb mi perquè va mirant

Què més t'ha aportat l'esport?

el mòbil o llegint el diari. Jo he après a veure-hi d'una manera

La veritat és que, com a atleta vident abans de perdre la

diferent –no com ho feia abans, ja que això seria frustrant– i

visió, vaig arribar fins i tot a odiar una mica l'esport. Com

amb això gaudeixo del que faig i de la vida que tinc.

que no aconseguia els resultats esperats i veia que em tombaven, vaig decidir orientar-me a una altra carrera i

La discapacitat visual s'ha convertit en l'impuls que

vaig deixar el llançament de martell professional. Després

t'ha fet traspassar barreres. Quines han estat aques-

va venir la ceguesa i vaig recuperar la pràctica esportiva

tes barreres?

com a afició, simplement per passar-ho bé, atès que era

Una barrera molt important ha estat la de la proximitat amb

l'únic que em permetia desconnectar dels problemes. Així

la societat perquè sigui conscient del potencial que tenen els

va ser com, a poc a poc, vaig anar trobant el meu potencial

esportistes paralímpics com a persones amb "capacitat" i no

i descobrint que podia anar més enllà.

amb "discapacitat." Crec fermament que aquesta, en lloc de ser una limitació, pot ajudar-nos a comprendre moltes coses

La diabetis ha suposat un handicap afegit a la pràctica

i pot ensenyar els joves a tenir una actitud menys condescen-

esportiva?

dent i més cooperativa, d’"igual a igual."

Sense cap dubte, la diabetis és un factor clau en la pràctica esportiva perquè condiciona el teu estat de salut i això és el

Treball en equip, constància, esforç, superació... Són

que et permetrà assolir l'èxit. Per aquesta raó, he de vigilar

valors que s'associen als esportistes i a les persones

molt la meva alimentació i ingerir grans quantitats de calo-

amb discapacitat.

ries, especialment pel fet de competir en una disciplina tan

Aquests valors han de ser inherents i formar part d'un mateix

explosiva com és el llançament. No obstant això, no crec que

IMO | ENTREVISTA

"El meu desafiament és no perdre la il·lusió, la gran derrota de l'home"

per maximitzar el meu dia a dia. El control metabòlic exhaustiu que exigeix la diabetis contribueix a adquirir un caràcter disciplinat i metòdic...

meva dona i la meva filla. Tot ho faig per elles, ja que crec que

Sí, i també m'ha servit per conèixer el meu cos i per trencar

el que hem aconseguit en el passat no serveix i hem de cons-

límits. Perquè quan ets diabètic no es tracta de posar-te prohi-

truir diàriament un futur diferent.

bicions, sinó d'aprendre a trobar l'equilibri. No et fa por el canvi? Un repte que no esdevé senzill. Quina és la teva motiva-

Em fa por no canviar. El secret és plantejar-se petits propòsits

ció o estímul per seguir al més alt nivell?

que ens omplin d'energia i que ens alcin el cor. Aquest any, per

En l'àmbit esportiu, el treball i l'esforç m'han donat alegries

exemple, he corregut la Spartan Race i tornaré a participar en

molt grans i és difícil millorar els resultats assolits, motiu

la pròxima edició, amb la satisfacció que molta gent s'ha unit

pel qual el meu gran desafiament és no perdre la il·lusió.

a aquesta lluita. S'ha generat impuls, moviment, expectació...

Quan això passa considero que és la pitjor derrota de l'ho-

i això, per a mi, és una gran recompensa. Sense oblidar, per

me, així que vull seguir sentint-me privilegiat de lliurar-me

descomptat, l'incentiu dels Jocs Paralímpics de Rio de Janeiro.

a la meva passió i d’aixecar-me amb optimisme per assaborir el dia a dia.

De petit, un no acostuma a somiar de ser campió paralímpic. De vegades la realitat és millor que els somnis?

"Tots els dies surt el sol i, si no surt, ja m'encarrego jo de treure’l." A més de ser el títol del teu llibre, és també un

Per descomptat que sí! A les olimpíades de Barcelona'92

objectiu clau en la teva vida?

mirava la televisió i veia el príncep Felip portar la bandera.

Sí, és una frase que vaig dir a la meva mare a l'hospital i que

Em preguntava què devia sentir, però mai vaig imaginar

s'ha acabat convertint en una forma de vida, un impuls que

que jo també seria allà un dia, abanderant l'equip para-

em porta a perseguir alguna cosa cada dia. El meu objectiu,

límpic espanyol a Pequín. Quines voltes dóna la vida… és

en concret, és la meva família: primer els meus pares i ara la

extraordinari!

LA REVISTA IMO

la diabetis m'hagi limitat, tot al contrari: m'ha donat la clau

IMO | REPORTATGE

Ruta Oculoplàstica i Estètica Oculofacial La Valeta (Malta) Lisboa (Portugal) Córdoba (Argentina) Brussel·les (Bèlgica) Medellín (Colòmbia) Acireale (Sicília) Figueira da Foz (Portugal) Múnic (Alemanya)

Ruta Glaucoma Londres (Regne Unit) Tampere (Finlàndia) Lisboa (Portugal) Moscou (Rússia)

Ruta Oftalmologia Pediàtrica, Estrabisme i Neurooftalmologia Venècia (Itàlia) Punta Cana (Rep. Dominicana) Porto (Portugal)

Ruta Còrnia, Cataracta

Ruta Retina i Vitri

i Cirurgia Refractiva

Oxford (Regne Unit)

Venècia (Itàlia)

Phoenix (Estats Units)

Istambul (Turquia)

Lugano (Suïssa)

Florència (Itàlia)

Niça (França)

San Diego (Estats Units)

Las Vegas (Estats Units)

Santiago (Xile)

Florència (Itàlia)

Sharjah (Emirats Àrabs)

Buenos Aires (Argentina)

Viena (Àustria)

Lecce (Itàlia)

Guadalajara (Mèxic)

Lugano (Suïssa)

Bremen (Alemanya)

San José (Costa Rica)

Dubai (Emirats Àrabs)

Las Vegas (Estats Units)

El Caire (Egipte)

Atenes (Grècia)

Frankfurt (Alemanya)

Lima (Perú)

Amsterdam (Països Baixos)

Milà (Itàlia)

Wegen (Suïssa)

Medellín (Colòmbia)

Tessalònica (Grècia)

Porto (Portugal)

Denver (Estats Units)

Xangai (Xina)

IMO | REPORTATGE

Principals cites internacionals dels darrers mesos Oxford, gener 2015: European Society of Retina Specialists Winter Meeting San Diego, abril 2015: American Society of Cataract and Refractive Surgery – American Society of Ophthalmic Administrators Simposium & Congress Lisboa, maig 2015: Congreso de la Sociedad Iberoamericana de Glaucoma

LA VOLTA AL MÓN EN UN OBRIR I TANCAR D'ULLS Els doctors de l’IMO van, al llarg de l'any, a múl-

Viena, juny 2015: European Society of

tiples trobades nacionals i internacionals en què

Ophthalmology Congress

acostumen a participar com a ponents, atès el seu gran prestigi professional dins i fora de les nostres fronteres. Per això no solen disposar de gaire temps lliure per fer turisme, tot i que sempre és possible trobar algun moment per sorprendre’s amb els detalls que cada indret ofereix i que es converteixen en un estímul per tornar algun dia a les ciutats amfitriones i descobrir-les en profunditat.

Tampere, juny 2015: European Glaucoma Society Closed Meeting

Els nostres oftalmòlegs participen en aproximadament 80 cursos i congressos cada any, cosa que representa que entre el 2015 i el que portem

Brussel·les, setembre 2015: European

del 2016, l'equip mèdic de l’IMO ha acumulat més

Society of Ophthalmic Plastic and

de 150 viatges, la meitat dels quals nacionals, una

Reconstructive Surgery Meeting

cinquantena d’europeus i 25 a d’altres parts del

Niça, setembre 2015: European Society of

món. Així doncs, ha recorregut prop de 650.000

Retina Specialists Summer Meeting

quilòmetres i ha arribat a volar fins a 14 hores

Medellín, setembre 2015: Congreso

on han viatjat els nostres doctors incansables en

Internacional de Oftalmología Venècia, octubre 2015: European Strabismological Association Meeting Las Vegas, novembre 2015: American Academy of Ophthalmology Meeting Guadalajara, febrer 2016: World Ophthalmology Congress Atenes, febrer 2016: European Society of Cataract & Refractive Surgeons Winter Meeting

seguides. Aquestes són algunes de les destinacions els darrers mesos.

IMO | REPORTATGE

GRANDESA FARAÒNICA AL CAIRE Dr. Carlos Mateo Gener 2016 "El Caire Retina Meeting va combinar un interessant programa científic amb un programa social d'allò més enriquidor, que ens va donar l'oportunitat de visitar les piràmides de Gizeh, el temple de Luxor, la Vall dels Reis i altres meravelles de la cultura egípcia pràcticament sols, sense el soroll i l'enrenou habitual de les èpoques més turístiques. La sensació de pau, magnificència i plenitud en gaudir d'aquest plaer únic va ser senzillament indescriptible."

COSMOPOLITISME LONDINENC Dra. Carolina M. Pallàs Gener 2015 i 2016 "Vaig viure una temporada a Londres, becada al Moorfields Eye Hospital, i sempre m'agrada tornar-hi aprofitant els simposis que organitzen sobre glaucoma. Al meu entendre, la capital anglesa és l'urbs més cosmopolita i multicultural del món. El tracte amb la gent és molt agradable, ja que els londinencs són educats, respectuosos i enormement cívics, i a més és molt fàcil desplaçar-se per la ciutat gràcies a la gran funcionalitat del metro."

IMO | REPORTATGE

A la maleta i al cor Preguntem als nostres doctors per la seva destinació preferida entre les últimes on han viatjat. Aquella ciutat, monument, record, que no poden portar de tornada a la maleta, però sí al cor. Aquestes són les seves respostes.

TECNOLOGIA I MINERALS A PHOENIX Dr. Borja Corcóstegui Febrer 2015 "Phoenix, on es va celebrar la trobada de la Macula Society, és una ciutat diferent de les altres i tecnològicament molt avançada, que es fon amb el desert d'Arizona. Destacaria la diferència de temperatura respecte a Espanya, on estàvem en ple hivern, mentre que allà feia molta calor. També recordo haver visitat zones amb minerals, que van resultar molt interessants."

ELS NÚMEROS DE XANGAI Dr. Daniel Elies Març 2016 "Xangai em va impactar. No només és la ciutat més poblada de la Xina (amb prop de 25.000.000 d’habitants!), sinó també el principal centre financer del país i un dels grans nuclis turístics. Allà el ritme és frenètic, tant en els negocis com en el temps d'oci. Em va cridar molt l'atenció el seu particular concepte de treball i la voràgine consumista."

IMO | REPORTATGE

CÓRDOBA O ELS CONFINS DEL MÓN Dr. Ramón Medel Abril 2015 "El Curs d’Oculoplàstia de la ciutat argentina de Córdoba, organitzat per un antic fellow de l’IMO, va ser una gran ocasió per descobrir una nova faceta de Sud-amèrica. Vam baixar fins al Calafate, la porta d'entrada a la impressionant glacera Perito Moreno a la Patagònia, i vam pujar a El Chaltén, la meca del trekking. Des d'allà vam arribar a la Llacuna dels Tres, un mirador natural amb espectaculars vistes a la muntanya Fitz Roy. Naturalesa en estat pur."

JAPÓ, EL PAÍS DEL RESPECTE COL·LECTIU Dr. José Luis Güell Abril 2014 "A diferència del que habitualment passa, que no tinc gens de temps lliure, a Tòquio vaig disposar de dos dies extres i em vaig escapar amb el tren d'alta velocitat a Kyoto. L'última vegada vaig estar allà només 24 hores, i per això em va agradar molt retrobar-me amb la cultura i la societat japonesa, amb aquest respecte social i col·lectiu que em resulta extraordinàriament atractiu."

IMO | REPORTATGE

MEDELLÍN, PROFETA A LA PRÒPIA TERRA Dra. Luz María Vásquez Setembre, 2015 "El Congrés Internacional d'Oftalmologia celebrat a la ciutat colombiana de Medellín va ser especial per a mi per diversos motius: em vaig sentir molt orgullosa d'haver estat convidada a un congrés a la meva terra natal i vaig tenir l'experiència de ser ponent especialista per a molts dels meus antics companys i professors. A més, vaig poder mostrar el meu lloc d'origen als meus col·legues de l’IMO, el Dr. Ramón Medel i el Dr. Daniel Elies." OBRA D'ART FLORENTINA Dr. José García-Arumí Desembre 2015 "Participar al Congrés FLOREtina em va sorprendre en tots els sentits. Va ser una trobada de nova creació –amb un nivell altíssim de ponències i de cirurgia – en una ciutat de llarga tradició que, en si mateixa, representa una autèntica obra d'art. Em va fascinar passejar pel nucli antic i veure el Duomo, el Battisterio i altres monuments emblemàtics, en els quals s'ha escrit la història d'aquesta preciosa ciutat."

Secrets de viatge Els nostres doctors han tornat dels cursos i congressos en què han participat amb algunes anècdotes i curiositats sorprenents. Entrar en contacte amb ponents d'arreu del món i deixar-se guiar pels organitzadors locals és una oportunitat única de viure noves experiències, de conèixer altres cultures i d’endinsar-se en realitats socials diverses.

Igualtat i conciliació Per exemple, un dels aspectes que LA MONUMENTAL MOSCOU

més va cridar l'atenció de la Dra.

Dra. Elena Arrondo

Carolina M. Pallàs en el seu viatge a

i Dra. Sílvia Freixes

Tampere, amb motiu de la trobada

Desembre 2015

de l'European Glaucoma Society, va ser "la quantitat de fills que tenen

"Ens van convidar al congrés de la Societat Russa

les dones fineses a edats molt

de Glaucoma. No hi havia servei de traducció

joves." De fet, segons l'ONG Save

simultània i als tres ponents estrangers que hi

The Children, Finlàndia encapçala el

vam acudir ens traduïa una intèrpret. Al principi

rànquing mundial de països amb

ens va sorprendre bastant i, en certa manera,

un índex més alt de qualitat per a

ens va molestar no poder aprofitar més la reunió

la maternitat, només superada per

escoltant les ponències dels nostres col·legues,

Noruega i seguida d'Islàndia, de

però finalment vam decidir intentar treure profit

Dinamarca i de Suècia. En els estats

de la nostra estada a la ciutat, que visitàvem per

nòrdics, les polítiques d'igualtat

primer cop."

i de conciliació (amb un permís laboral de 105 dies per a la mare,

"Moscou és una ciutat monumental, amb grans

18 per al pare i 158 compartits) i les

edificis i avingudes. Com que les distàncies són

ajudes en la cura dels fills, a més

considerables, la gent utilitza sempre el metro

de la gratuïtat de l'educació i de

per desplaçar-se. Val la pena veure-ho, perquè

l'alt nivell formatiu, són un impor-

cada estació és com un petit museu: en una hi ha

tant suport a l'hora de formar una

columnes romanes, en una altra parets de mosaic,

família. Potser per això, l'edat a la

escultures de bronze, vidrieres... I, en sortir, un no

qual es té el primer nadó és 2 anys

deixa de meravellar-se davant la imponent plaça

inferior a la mitjana de països com

Roja, la catedral de Sant Basili o el teatre Bolxoi.

Espanya o Itàlia (els únics d'Europa,

Una ciutat sorprenent i recomanable!"

al costat de Suïssa, on se supera la trentena).

IMO | REPORTATGE

Primera regió vinícola del món

Running, una altra manera de conèixer un destí

Per als que prefereixin el vi, Portugal pot ser un bon país al qual viatjar.

Les rutes enològiques i gastronò-

En la seva visita a Porto com a po-

miques són una aposta segura per

nent en la reunió sobre refractiva de

als qui vulguin degustar l'essència

l'Hospital CUF, el Dr. Daniel Elies va

d'un país, malgrat que hi ha moltes

poder conèixer els secrets del procés

altres maneres de recórrer-lo. És el cas

d'elaboració d'un dels vins negres

de l'emergent turisme running, que

dolços més reconeguts internacio-

permet endinsar-se en els racons més

nalment, sobretot a Anglaterra, on

amagats i pintorescos de cada ciutat

la guerra amb França en el s. XVII va

sumant quilòmetres de vida d'una

reduir les importacions de vi de Bor-

manera sana, sostenible i divertida.

deus i de la Borgonya i va facilitar

Així ho va poder experimentar el Dr.

l'entrada

denominacions.

Ramón Medel a Salamanca, on va

Com a curiositat, cal destacar que

participar el 2015 a l’Orbit Run, una

el vi de Porto que ha popularitzat la

cursa de 17 km organitzada en el marc

ciutat lusitana es produeix a un cen-

del congrés de la Societat Espanyola

Les diferències entre el nord i el sud

tenar de quilòmetres, a les vinyes de

de Cirurgia Plàstica, Ocular i Orbità-

del continent s'evidencien en molts

la Vall del Douro, la primera regió vi-

ria. Per als oftalmòlegs que es congre-

altres àmbits, però també sorprèn

nícola del món legalment demarca-

guen anualment en aquesta trobada

de vegades descobrir similituds,

da i una de les més antigues. Activa

ja és tradició recórrer a peu la ciutat

com els musclos, tan típics dels bars

des de fa més de 2.000 anys, conser-

amfitriona per descobrir els seus

espanyols, i alhora un dels plats es-

va avui algunes vinyes classificades

atractius turístics, un costum que va

trella de la cuina belga. Segons la

com a Patrimoni Mundial, arrelades

impulsar i va instaurar el coordinador

Dra. Eva Ayala, que l'any passat va

en una terra que ofereix una barre-

del Departament d’Oculoplàstica de

viatjar a Brussel·les amb el Dr. Ra-

ja única de sòl, clima, varietats de

l'IMO en la seva etapa com a presi-

món Medel i la Dra. Luz María Vás-

raïm autòctones i història.

dent de la SECPOO.

Setze maneres de menjar musclos

d'altres

quez per assistir al congrés de l'European Society of Ophthalmic Plastic and Reconstructive Surgery, "allà els prepa-

Amfitrions

ren de mil maneres diferents." Petits i saborosos, procedents del mar del

Amb aquesta vocació de mostrar i de

Nord, solen coure’s al vapor amb una

compartir el millor de cada lloc, els

mica d'api i de vi blanc, tot i que a

nostres especialistes esperen, a més

l'emblemàtic restaurant Chez Leon

de viatjar a altres destinacions, ser

n’ofereixen fins a 16 varietats dife-

amfitrions de nous congressos a Bar-

rents (amb crema o amb salsa tàr-

celona. Les pròximes cites assenyala-

tara, al curri, a la meunière, marinats

des que tindran lloc a l’IMO seran el

en vinagre, gratinats amb mantega i

primer congrés d’Estrabisme de l'adult i

cargols, etc.). Això sí, és tradició que

el nen amb baixa visió (21 i 22 d'octubre)

els musclos vagin sempre acompa-

i el segon Trends in Glaucoma (18 i 19

nyats de les també famoses patates

de novembre) ja que, com conclou

fregides belgues i, si és possible,

la Dra. Ana Wert, "Barcelona té molt

d'una bona cervesa artesana.

per oferir, amb un gran potencial com a ciutat i com a centre mundial de l'oftalmologia."

IMO | REPORTATGE

Ruta Retina i Vitri

Ruta Oftalmologia

Ruta Còrnia, Cataracta

Sevilla, Madrid, Santiago de

Pediàtrica, Estrabisme

i Cirurgia Refractiva

Compostel·la, Bilbao

i Neurooftalmologia

Elx, Madrid, Las Palmas de Gran

Las Palmas de Gran Canaria,

Madrid, Alacant, Sevilla,

Canaria, Sevilla, Còrdova, Oviedo,

Pamplona, Elx

Còrdova

Saragossa, València

Punts clau de l'oftalmologia espanyola el 2015 i el primer trimestre del 2016 Ruta Glaucoma Elx, Madrid, València, Oviedo, Toledo, La Toja, Sevilla, Baiona

Ruta Oculoplàstica i Estètica Oculofacial Madrid, Vigo, Salamanca, Sevilla, Granada

2nd Trends in Glaucoma

International Meeting on New Imaging Technologies, Lasers and Glaucoma Surgery

Organising Committee: Elena Arrondo Sílvia Freixes Carolina M. Pallás Laia Pascual Venue: IMO, Instituto de Microcirugía Ocular Josep María Lladó, 3 08035 Barcelona, Spain

18 y 19 de noviembre de 2016

41º 24' 17.37" N 2º 7' 43.78" E

Disfruta de una estancia única en un emplazamiento exclusivo que abraza la ciudad desde la tranquilidad de la zona alta de Barcelona. Un regalo para los sentidos con servicio personalizado en un entorno acogedor dónde cada detalle cuenta. Descubre la experiencia Vilana Hotel y alójate en una de nuestras confortables habitaciones de nueva construcción decoradas al estilo provenzal. Próximo a IMO en una de las mejores zonas de Barcelona

Vilana, 7 08017 Barcelona t +34 934 340 363 f +34 934 188 903 vilanahotel.com

*Special Hotel Offer for IMO visitors: 10% discount off our standard rates *Oferta Especial para visitantes de IMO: 10% de descuento sobre nuestra tarifa standart

IMO | QUALITAT DE VIDA

L’alimentació, la gran aliada de la nostra salut

LA REVISTA IMO

IMO | QUALITAT DE VIDA

Hipertensió, obesitat, diabetis, trastorns digestius, al· lèrgies, cardiopaties, osteoporosi... són algunes de les alteracions i de les malalties que pateix una part conamb una alimentació desequilibrada i pobra en nutrients. I és que no fem gaire cas del savi consell del metge grec Hipòcrates que, cap al segle V aC, ja deia "que el menjar sigui el teu aliment i l'aliment la teva medicina." La dieta mediterrània, tan al nostre abast, és el millor aliat per cuidar l'organisme i per prevenir dolences i malalties. Fruites, verdures, hortalisses, cereals, llegums, fruits secs, oli d'oliva, arròs... formen la base d'una alimentació saludable, variada, nutritiva i equilibrada que, a més, ajuda a prevenir i a tractar un bon grapat de patologies cròniques relacionades amb els mals hàbits alimentaris. El nostre organisme necessita una llista ben llarga de nutrients i de compostos per mantenir-se sa: àcids

Per regular la flora intestinal, per tenir cura de la salut del fetge, per frenar la hipertensió, per mantenir a ratlla el colesterol... Determinats aliments són el millor aliat per prevenir i per tractar les patologies i les malalties més comunes, associades normalment amb una dieta poc equilibrada i pobra en nutrients. Per Pere Romanillos

grassos omega-3, fitosterols, antioxidants, vitamina C, àcid fòlic, ferro, vitamina B12, fibra i proteïna vegetal són alguns dels més indispensables per a la nostra salut. Cap aliment els conté tots, d'aquí la importància de mantenir una dieta al més variada possible per cobrir les necessitats de tots ells. I si el que volem és prevenir o tractar alguna malaltia en concret i de manera natural, només cal incorporar determinats aliments a la nostra dieta o augmentar-ne la freqüència i la quantitat del consum.

51 LA REVISTA IMO

siderable de la població i que solen estar relacionades

IMO | QUALITAT DE VIDA

LA REVISTA IMO

Contra el restrenyiment

es) i fruita (millor amb pell). Tampoc hem d’oblidar el

Un dels requisits bàsics per mantenir a ratlla el restre-

com el segó i l'ordi.

consum habitual de pa integral, de llegums i de cereals

nyiment és tenir cura de l'equilibri de la nostra flora in-

Per altra banda, les prunes constitueixen un laxant

testinal, que es compon d'uns 100 bilions de microorga-

ideal per a totes les persones, especialment per als nens,

nismes de més de 400 espècies diferents. Aquesta flora

els ancians i les dones embarassades, que sovint presen-

té diverses funcions, com defensar l'intestí d'infeccions,

ten restrenyiment. L'ús continuat de prunes fresques a

facilitar la digestió de certs aliments i formar elements

l'estiu i dessecades o en forma de melmelada la resta de

nutritius que ajuden l'organisme a funcionar adequada-

l'any, contribueix a vèncer l'intestí mandrós i a reeducar

ment. Cal tenir en compte que la flora varia en funció

la funció intestinal. La fibra soluble de les prunes, a més

dels hàbits alimentaris i l'estil de vida, atès que no és la

de millorar el trànsit intestinal, té la capacitat de retenir

mateixa en persones amb una alimentació molt espe-

aigua, de manera que s'infla a l'estómac formant un gel

ciada, com la de l'Índia, que en els habitants del nord

i redueix la velocitat de buidament gàstric i d'absorció

d'Europa, per exemple.

dels hidrats de carboni.

Si abusem d'una dieta desequilibrada amb excés de proteïnes (carn, peix, ous, llet i derivats) podem acabar

Contra la hipertensió

alterant la nostra flora intestinal. Es produeix llavors un predomini de bacteris nocius i desapareixen els bacte-

Segons dades de la Societat Espanyola d'Hipertensió –

ris necessaris per al funcionament correcte del procés

Lliga Espanyola per a la Lluita contra la Hipertensió Ar-

digestiu. Això dóna pas a diverses alteracions del tracte

terial (SEH-LELHA), més del 40% de la població adulta

intestinal, com la diarrea o el restrenyiment.

a Espanya pateix hipertensió arterial, cosa que suposa

Una dieta rica en fibra és clau a l'hora de comba-

prop de 14 milions de persones. Es parla d'hipertensió

tre els trastorns digestius més comuns. L'Organització

alta quan es detecten xifres de pressió arterial per sobre

Mundial de la Salut recomana consumir-ne entre 25 i

d'un valor que, per consens, s'ha fixat en els 140 mmHg

30 grams diaris i, per aconseguir-ho, la nostra dieta ha

per a la sistòlica i en 90 mmHg per a la diastòlica.

de ser rica en tot tipus de verdures (preferentment cru-

La dieta és clau a l'hora de fer baixar aquests ele-

IMO | QUALITAT DE VIDA

Aliments rics en fibra Contingut de fibra per 100 g Cereals

Segó de blat de moro

Segó de blat

Germen de blat

24,7

vats índexs de pressió arterial i de prevenir les malal-

Segó de civada

ties cardiovasculars associades. En general, es reco-

Ordi

mana reduir el consum de sal, no només evitant l'ús

Sègol

del saler al plat o disminuint les quantitats a l’hora

Blat de moro

9,2

de cuinar, sinó també limitant els aliments rics en

Pa integral

sodi, com pastilles de brou, sopes comercials, bacallà

Civada

Verdures

Carxofes

1153

salat, cansalada de porc, caviar, pizzes, bacó, precuipernil serrà, olives, pernil cuit, formatge manxec, patates fregides comercials o embotits. D'altra banda, s’aconsella incorporar a la dieta unes

Espinacs Bledes

bones dosis de potassi, mineral capaç de contrarestar el sodi, d’eliminar l'aigua sobrant de l'organisme i de reduir la pressió arterial. Així doncs, a la cistella de la compra d'una persona hipertensa no poden faltar aliments especialment rics en potassi, com l'enciam, la patata, el tomàquet i el carbassó, a més de la borratja, els espàrrecs, els pèsols i els espinacs. Tampoc s’han d’oblidar fruites com el préssec, l'albercoc, el raïm i, sobretot, el plàtan.

Contra la hipercolesterolèmia La civada està considerada com un dels aliments més efectius per mantenir a ratlla la hipercolesterolèmia o la presència de nivells elevats de colesterol dolent o li-

LA REVISTA IMO

nats (croquetes, crestes...), formatge blau, quètxup,

5,6

Fruites

Albercocs secs

Figues seques

Pruna seca

Nespres

Dàtils

8,7

Panses

Llegums (cuits)

Mongetes

Cigrons

Llenties

Fruits secs

Ametlles

Cacauets

Castanyes

IMO | QUALITAT DE VIDA

LA REVISTA IMO

54 poproteïna de baixa densitat (LDL) en la sang. El seu

parets de les artèries) i els fruits secs (especialment les

elevat contingut en fibra soluble (en forma de betaglu-

nous, per la seva elevada aportació d'àcid alfa-linolènic,

cà) ajuda a inhibir la taxa d'absorció de colesterol en el

que l'organisme transforma en àcids grassos omega-3,

tracte intestinal.

uns efectius agents contra el colesterol).

A part de les seves propietats anticolesterol, la civada és un dels cereals més rics en proteïnes, greixos (gairebé

Fetge sa

el doble que el blat), hidrats de carboni, vitamina B1 o tiamina (necessària per al bon funcionament del sistema

El fetge és un òrgan clau per a la nostra salut, encarregat

nerviós) i, en menor proporció, aporta altres vitamines

de detoxificar o d’eliminar les toxines nocives que arriben

del grup B. Així mateix, conté minerals com el fòsfor, el

a l'organisme principalment a través dels aliments. Per as-

potassi, el magnesi, el calci i el ferro, aquests dos dar-

segurar-ne el funcionament correcte, és important seguir

rers de pitjor aprofitament per part del nostre organis-

una dieta saludable i rica en aliments depuratius:

me que els procedents d'aliments d'origen animal. Normalment, la civada es consumeix en forma de

• Cirera. Amb un 85% d'aigua, té propietats depuratives

flocs que acompanyen tot tipus de sucs, sopes i fins i tot

són molt apreciades. Disminueix el nivell d'àcid úric,

amanides. S'aconsella consumir uns 3 g de fibra soluble

afavoreix l'eliminació de líquids, és rica en ferro i mine-

al dia, la qual cosa equival a uns 40 g de segó de civada o 75 g de flocs de civada. Altres aliments a incloure en una dieta "anticoleste-

rals i aporta calci a l'organisme.

• Poma. Una de les fruites més depuratives gràcies al seu contingut en fibra. És rica en sals minerals,

rol" són l'ordi (igual que la civada, presenta un alt con-

afavoreix la regulació del colesterol i de la glucosa. Es

tingut de fibra soluble, molt eficaç en la reducció del

recomana menjar la poma amb pell i, per això, s’ha

colesterol-LDL), els llegums en general (contenen sa-

d’intentar que sigui ecològica o amb garantia que s'ha

ponines, substàncies fitoquímiques que afavoreixen el

cultivat sense productes químics.

transport de colesterol sanguini i el seu metabolisme,

• Raïm. Ric en potassi i fibra. Depura la sang, regula el

de manera que redueixen el risc que s’acumuli en les

colesterol i té una acció diürètica i laxant. Prendre un

IMO | QUALITAT DE VIDA

Ossos en forma L'alimentació juga un paper primordial en la salut dels ossos. Són un teixit dinàmic que, amb el pas dels anys, es va deteriorant i debilitant, motiu pel qual és important seguir una dieta saludable que contribueixi a mantenir-los en bon estat. Sens dubte, el millor aliat a l'hora d’"alimentar" els nostres ossos és el calci, un nutrient indispensable que proporciona estructura i resistència a l'esquelet. Aquest element es troba essencialment en els productes lactis, com la llet, el iogurt i el formatge. Altres aliments rics en calci són els vegetals de fulla verda, el peix blau, els llegums i els fruits secs. Una dieta abundant en calci i en altres elements com el fòsfor (ous, formatge, carn bovina i marisc), el magnesi (espinacs i fruits secs) i la vitamina D (oli de fetge de bacallà, rovell d'ou, mantega, salmó, arengada, sardines, fulles verdes i tofu) és la millor manera de prevenir trastorns que afecten el sistema musculoesquelètic, com l'osteoporosi, l'artritis reumàtica o la gota.

got de suc de raïm en dejú és una excel·lent manera

Quan arriba la menopausa es produeix una disminu-

d'estimular els processos depuratius de l'organisme.

ció en la producció d'estrògens, hormones femenines

• Llimona. Elimina l'àcid úric i altres compostos tòxics

imprescindibles perquè el cos funcioni correctament.

a través de l'orina. A més, té una funció antioxidant de

En conseqüència, apareixen les sufocacions, els can-

les cèl·lules del nostre cos.

vis d'humor, els processos de descalcificació, la caigu-

• Maduixa. Rica en vitamina C, aquesta fruita és una

da puntual del cabell i inclús l’augment de pes en la

opció clàssica de les dietes depuratives.

majoria de dones.

turats i monoinsaturats, com el verat, la sardina i el

front a aquest procés. Així doncs, es recomana

salmó.

augmentar el consum de fruites, de verdura i de

• Tonyina. I tot tipus de peix ric en greixos poliinsa• Carxofa. El depurador per excel·lència. Facilita la

Una dieta equilibrada és fonamental per fer

peix blau (ric en greixos omega-3). Tampoc po-

digestió dels greixos i és útil per evitar la retenció de

den faltar, de manera moderada, aliments rics

líquids i per regular el colesterol.

en hidrats de carboni (cereals i derivats com la

• Espàrrec. Afavoreix el trànsit intestinal i facilita la

pasta, l’arròs, el pa, els llegums i les patates),

digestió. Destaca el l’alt contingut en potassi, que

una aportació superior de calci (llet i derivats) i

afavoreix l'eliminació de toxines.

vitamina D (sardines, salmó, tonyina, cereals...).

• Fonoll. Cru o bullit, a més de millorar la digestió, és un excel·lent diürètic. Provoca sensació de sacietat, és ric en fibra i conté poques calories.

• Julivert. Ric en vitamina C, calci i ferro, és ideal per acabar amb la retenció de líquids.

• Aigua. Beure entre 6 i 10 gots al dia ajuda els ronyons a eliminar les toxines que el fetge ha processat.

55 LA REVISTA IMO

Contra la menopausa

LA REVISTA IMO

REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO • REVISTAIMO •

LA REVISTA IMO