Revista IMO 43 - Catalá

43

REVISTAIMO

L’estrabisme de l’adult, en el punt de mira L’IMO acull un curs sobre estrabisme adult i baixa visió infantil | És real la visió artificial? | Creix la projecció internacional de l’IMO | Imelda, una història a cavall entre el cinema i la publicitat | Testimoni: recupera gran part de la visió després d’un complicat trasplantament de còrnia | Tot el que convé saber sobre els mussols | Enoturisme, una tendència a l’alça

Josep Maria Lladó, 3 Sortida 7 Ronda de Dalt Barcelona Tel. 93 253 15 00 www.imo.es

REVISTAIMO · REVISTAIMO · REVISTAIMO · REVISTAIMO · REVISTAIMO ·

Núm. 43 EDITORIAL L'últim trimestre del 2016 ha estat intens a l’IMO. Hem acollit dos cursos internacionals que han aixecat un gran interès entre molts dels nostres col·legues. Un d'ells ha tingut la virtut especial d'oferir protocols comuns d'actuació davant dues patologies que representen un repte per als professionals: l'estrabisme en edat adulta, amb particularitats pròpies com la diplopia o visió doble, i la baixa visió infantil, que pot passar fàcilment desapercebuda. L'altra cita professional, centrada en el glaucoma, va abordar els últims avenços en el tractament d'aquesta malaltia, com les MIGS, tècniques quirúrgiques de mínima incisió sobre les quals parlarem en el proper número de la revista, que protagonitzarà el curs de glaucoma.

A més d'aquestes trobades, també vam organitzar, amb motiu del Dia Mundial de la Visió, una interessant taula rodona sobre visió artificial, en la qual es va debatre sobre el futur de la lluita contra la pèrdua de visió per patologies que afecten les cèl·lules fotoreceptores de la retina. En aquest sentit, la visió artificial mitjançant el xip de retina –en un dels estudis clínics del qual participa en aquests moments l’IMO– i el desenvolupament de teràpies gèniques i cel·lulars sembla que són les dues línies que aconseguiran en els propers anys, fins i tot de manera complementària, impedir la ceguesa en casos en els quals avui encara no és possible, com ara el de Tim Reddish, exatleta paralímpic britànic, que va oferir el seu testimoni a l’IMO. Aquesta foscor en la qual viuen els pacients amb poca o nul·la visió és el fil argumental d’Imelda, una innovadora campanya per a TV i Internet que ha suposat la primera incursió de l’IMO al món cinematogràfic. Amb ella, hem volgut retre un homenatge als qui, com els nostres professionals mateixos, fan possible que altres puguin veure-hi, ja sigui de manera literal o metafòrica. Ahmed Mohsen, pacient sense visió que n’ha recuperat gran part gràcies a un complicat trasplantament de còrnia, és un exemple de com aquesta vocació d’“ajudar els altres a veure-hi on abans no hi veien” moltes vegades obté grans fruits. El testimoni d'Ahmed, que recollim en aquestes pàgines i que representa altres pacients a qui, afortunadament, també hem pogut ajudar a sortir de difícils situacions, ens serveix d'esperó per continuar investigant i treballant dia a dia en l'avenç d’allò que constitueix la nostra passió i raó de ser: l'oftalmologia.

Dr. Borja Corcóstegui

SUMARI L’IMO acull un curs sobre estrabisme adult i baixa visió infantil Prop de 200 oftalmòlegs i òptics optometristes es van congregar l'octubre a l'IMO per participar en un curs que va oferir protocols comuns d'actuació davant de dues patologies que representen un repte per als professionals: l’estrabisme en edat adulta i la baixa visió infantil.

2

És real la visió artificial?

El futur en la lluita contra la pèrdua de visió per patologies que afecten les cèl·lules de la retina avança per dues vies paral·leles: la visió artificial mitjançant el xip de retina i el desenvolupament de teràpies gèniques i cel·lulars. Hi van coincidir els investigadors de Pixium Vision i especialistes de l’IMO en un acte sobre visió artificial organitzat a l’octubre amb motiu del Dia Mundial de la Visió.

10

Imelda, una història a cavall entre el cinema i la publicitat L’IMO ha llançat el 2016 el curtmetratge Imelda, una trencadora campanya per a TV i Internet, que ha suposat la primera incursió de l’IMO en el món cinematogràfic. Amb ella, l’Institut ha volgut retre un homenatge als qui, com els seus professionals mateixos, fan possible que altres puguin veure-hi, ja sigui de manera literal o metafòrica.

24

Testimoni: recupera la visió després d’un complicat trasplantament de còrnia Ahmed Mohsen és un dels pacients internacionals que acudeixen a l’IMO com a centre de referència en tractaments complexos i especialitzats. Després d’un delicat pla mèdic i quirúrgic que va culminar amb un trasplantament de còrnia, el pacient saudita ha aconseguit recuperar fins a un 50% de visió que havia perdut a causa d’una greu patologia corneal.

34

Edita: IMO, Institut de Microcirurgia Ocular de Barcelona www.imo.es Coordinació i redacció: Departament de Comunicació IMO. En aquest número ha col·laborat: Pere Romanillos Disseny gràfic i maquetació: Albert Buendía, Josep Maria Ambròs Fotografies: Àngel Carbonell

Imprimeix: Rotimpres Contacte redacció i publicitat: comunicacion@imo.es Telèfon 93 253 15 00

LA REVISTA IMO

1

IMO | EN PORTADA

REFERENTS NACIONALS I INTERNACIONALS EN ESTRABISME I OFTALMOLOGIA PEDIÀTRICA ES REUNEIXEN A L'IMO

LA REVISTA IMO

2

IMO | EN PORTADA

EL MANEIG D'AQUESTS PACIENTS ÉS UN REPTE PER ALS PROFESSIONALS DE LA VISIÓ, QUE DEBATEN GUIES COMUNES I PAUTES TERAPÈUTIQUES EN LA PRIMERA TROBADA DE LA FUNDACIÓ IMO DEDICADA A LA SUBESPECIALITAT

LA REVISTA IMO

3

Prop de 200 oftalmòlegs i òptics optometristes es van congregar el 21 i 22 d'octubre a l'IMO per participar en el curs Estrabismo del adulto y el niño con baja visión, organitzat per la Fundació IMO i coordinat pels especialistes de l'Institut José Visa, Ana Wert i Charlotte Wolley-Dod, al costat de la Dra. Nieves Martín (Vall d'Hebron).

IMO | EN PORTADA

LA REVISTA IMO

4 L'objectiu de la trobada, amb una orientació eminent-

Múltiples tècniques

ment pràctica, va ser establir protocols comuns d'actuació davant de dues patologies que representen un

La desviació ocular afecta prop del 5% de la població

repte per als professionals: l'estrabisme en edat adulta,

i pot respondre a diferents causes i donar lloc a dife-

amb particularitats pròpies com la diplopia o visió do-

rents tipus d’estrabisme, com el paralític, en el qual els

ble, i la baixa visió infantil, que es pot donar encara

músculs que s’encarreguen de moure l’ull i de dirigir la

que l'examen oftalmològic resulti aparentment normal.

mirada tenen menys força. "Aquest tipus d'estrabisme

Per aprofundir en aquests aspectes, la primera jor-

acostuma a estar provocat per isquèmies, tumors o pa-

nada del curs es va centrar en els quadres clínics dels

tologia neurològica", segons el Dr. José Visa.

diversos tipus d’estrabisme, les especificitats en el ma-

L'oftalmòleg explica que “l’estrabisme també pot ser

neig quirúrgic i els darrers avenços terapèutics. Al seu

restrictiu, a causa d’un problema mecànic que podria

torn, el segon dia es va dedicar a la metodologia d’ex-

derivar-se de cirurgies oculars prèvies, d’una fractura

ploració a la consulta d’oftalmologia pediàtrica i a l’ús

d’òrbita després d’un cop de pilota, d’un cop de puny

de proves i d’estudis genètics complementaris.

o d’un accident de trànsit, a banda de ser secundari a

Tot això, amb l'experiència d'un cos facultatiu for-

malalties tiroïdals o a miopia alta”. Altres adults patei-

mat per una trentena de ponents destacats, com les

xen el que es coneix com estrabisme essencial, general-

presidentes de la International Strabismological Association

ment d’origen infantil, tot i que també pot respondre,

(Dra. Seyhan Bahar Ozkan) i l'European Strabismological

justament, al contrari: a l’edat avançada, a causa de

Association (Dra. Rosario Gómez de Liaño), a més de la

la laxitud que es produeix en els teixits implicats en el

Dra. Pilar Gómez de Liaño, al capdavant de la Sociedad

moviment ocular. Finalment, l’estrabisme sensorial està

Española de Estrabología y Oftalmología Pediátrica, i

associat a la baixa visió.

de diversos membres de l'actual junta, així com antics presidents de l'entitat.

En gairebé tots els casos, es tracta d’una patologia que es pot operar, amb una taxa d’èxit que pot arribar a

IMO | EN PORTADA

En general, la cirugía del estrabismo busca reforzar, debilitar o cambiar uno, varios o los 6 músculos implicados en el movimiento ocular superar el 90%, de manera que es restableix el paral·lelisme dels ulls i s’elimina la molesta visió doble, a més que se soluciona un problema estètic amb conseqüències psicològiques gens menyspreables. De fet, el pacient d’estrabisme adult “té 10 vegades més risc de depressió”, segons va exposar la Dra. Inés Pérez, ponent del curs.

Com les regnes d'un cavall Durant la trobada es van presentar les diferents possibilitats quirúrgiques per abordar aquesta patologia, majoritàriament inscrites en una tècnica general estàndard, coneguda com de retrocés-resecció, amb la qual es busca reforçar, debilitar o canviar un, diversos o tots és escurçar o allargar els músculs com si s’estiguessin manejant les regnes d’un cavall, tibant o deixant anar més d’un costat o de l’altre en funció de cap a on sigui necessari orientar la mirada”, explica la Dra. Ana Wert.

No obstant això, existeixen altres opcions quirúrgiques, com la fixació orbitària, en la qual, en lloc de suturar els músculs, es fixa l’ull a estructures de l’os orbitari. Aquesta tècnica, que va presentar el Dr. Ramón

Format innovador i interactiu El curs Estrabismo del adulto y el niño con baja visión va ser “un punt de trobada en el qual van confluir experts consolidats amb noves generacions de professionals”, segons la Dra. Wert. Per a l'oftalmòloga de l'IMO, “el valor diferencial va venir donat no només pels coneixements dels ponents convidats, sinó també pel format innovador i interactiu del curs”, que va fer ús de l’última tecnologia audiovisual com a suport per a la presentació de casos i va apostar per meses de discussió. Com afegeix el Dr. Visa, “això ens va permetre contrastar experiències, posar en comú les dificultats amb què ens trobem i compartir trucs per millorar el maneig dels pacients”, un aspecte que cobra especial rellevància en una patologia tan complexa com l’estrabisme de l’adult.

5 LA REVISTA IMO

sis músculs implicats en el moviment ocular. “L’objectiu

IMO | EN PORTADA

LA REVISTA IMO

6

Els organitzadors del curs Estrabismo del adulto y el niño con baja visión van destacar haver superat expectatives, tant pel que fa a la qualitat de les presentacions com a l'excepcional nivell d'assistència Medel, del Departament d’Oculoplàstica de l'IMO, està

da de la musculatura i dels teixits tous i en conseqüèn-

indicada per a casos molt severs, amb paràlisis oculars

cia, ha millorat la indicació quirúrgica: “Actualment,

o desviacions complexes. Així mateix, altres procedi-

aquestes proves permeten observar detalls que fa uns

ments alternatius que es van abordar durant el curs són

anys no s’arribaven a conèixer fins al moment mateix de

la cirurgia de Faden, que realitza un ancoratge posterior

la cirurgia”, conclou la Dra. Wert.

del múscul afectat, o la de transposició, que consisteix a canviar la posició d’un múscul i, d’aquesta manera,

Els primers anys de la visió

modificar-ne l’acció, substituint el múscul que no funciona bé. Paral·lelament, els especialistes congregats a

La segona part del curs es va centrar en el nen amb bai-

l’Institut també van discutir sobre sobre la utilització de

xa visió. Tot i que aquesta condició sol associar-se a pa-

toxina botulínica (Botox) per tractar casos determinats,

tologies típiques en edats avançades, com el glaucoma

com a alternativa o com a complement a la cirurgia.

o la DMAE, al món hi ha 19 milions de nens amb defici-

Diagnòstic per la imatge

ència visual severa, 1,5M dels quals són cecs.

Segons explica la Dra. Charlotte Wolley-Dod, “la majoria de casos es concentren en països en vies de desenvo-

A més d’analitzar les diferents opcions de tractament,

lupament, ja que al nostre entorn podem donar solució

els especialistes van debatre sobre els avenços en tècni-

a gran part dels problemes visuals que apareixen en la

ques diagnòstiques per la imatge, com el TAC, la resso-

infància, com ara malalties corneals, defectes refractius

nància magnètica o les ecografies, la resolució superior

(miopia, hipermetropia o astigmatisme) –normalment

de les quals ha permès fer un salt important en l’última

tractables amb correcció òptica (ulleres)– o cataractes

dècada. Això ha fet possible una exploració més detalla-

congènites, que es poden resoldre amb resultats excel·

IMO | EN PORTADA

lents mitjançant cirurgia”. Per això són importants la

baula del diagnòstic de malalties sistèmiques”. Per tant,

prevenció i les revisions periòdiques en el nen, des del

és important que l’oftalmòleg tingui aquests coneixe-

moment del naixement fins a completar la primera dè-

ments i que derivi el nen al pediatre, al neuròleg o a

cada de vida, període en el qual es desenvolupa la visió.

l’especialista corresponent.

Malalties sistèmiques

Distròfies de retina i malalties neurooftalmològiques

Fora d’aquestes patologies i trastorns visuals, n’hi ha d’altres amb menys prevalença, però no insignificants,

Entre les causes que poden dur a la baixa visió infantil,

per als quals actualment no hi ha tractament. Tanma-

també destaquen les patologies congènites o heredi-

teix, “això no vol dir que no puguem fer res davant un

tàries de la retina, sobretot distròfies retinals. “Mal-

nadó o un nen amb baixa visió”, afegeix la Dra. Wo-

grat que actualment no són tractables, és important

lley-Dod. Com van coincidir els experts congregats en el

diagnosticar-les i poder iniciar un estudi genètic que

curs, en en primer lloc és important fer una identificació

informi del pronòstic i de la possibilitat d’afectar altres

precisa, gràcies a un bon coneixement de les diverses

membres de la família”, explica la Dra. Esther Pomares,

opcions diagnòstiques, bàsicament l’electrofisiologia i

responsable del Departament de Genètica de l’Institut

les tècniques per la imatge, que poden ajudar l’oftalmò-

i ponent del curs. A més, segons afegeix, “aquests es-

leg a posar nom i cognoms a la disfunció visual.

tudis són la base per a la futura aplicació de teràpies

Per a la Dra. Nieves Martín “un bon diagnòstic també esdevé fonamental per detectar problemes que transcendeixen els ulls i la visió, ja que pot ser la primera

gèniques, que requeriran haver localitzat prèviament el gen alterat causant de la malaltia”.

Un altre grup important de patologia ocular que

7 LA REVISTA IMO

L'electrofisiologia i les tècniques per la imatge poden ajudar l'oftalmòleg a posar nom i cognoms a la disfunció visual dels nens, segons van coincidir les doctores Martín (pàgina anterior) i Wolley-Dod (dreta)

IMO | EN PORTADA

LA REVISTA IMO

8

comporta baixa visió o ceguesa en el nen i davant de la

Teràpia visual i psicològica

qual hi ha poques opcions terapèutiques són les malalties neurooftalmològiques, lligades a malformacions

A més dels estudis genètics per a patologies hereditàri-

del nervi òptic o a deficiències visuals cerebrals, mol-

es, dels quals va parlar la Dra. Pomares, un altre aspecte

tes vegades relacionades amb parts precoços. “Donada

important que pot promoure l’oftalmòleg davant un nen

la supervivència més elevada dels nounats prematurs,

amb baixa visió és l’estimulació precoç de la petita resta

aquest tipus de patologia ha augmentat en els darrers

visual que li pugui quedar. Això s’aconsegueix recorrent

anys”, segons va alertar durant la trobada la Dra. Nie-

a la plasticitat cerebral i pot incidir decisivament a mi-

ves Martín.

llorar-li la qualitat de vida.

IMO | EN PORTADA

L’altre gran camp d’actuació és l’activació dels mecanismes necessaris per proporcionar al nen i als seus familiars l’ajuda psicològica i pedagògica necessària per augmentar i/o enfortir vincles emocionals, sovint afeblits pel distanciament que es produeix ateses les dificultats de comunicació que poden acompanyar la baixa visió o la ceguesa. “És important que els oftalmòlegs, sobretot els que ens dediquem específicament al pacient pediàtric, siguem molt conscients de tots els elements que envolten un nen amb baixa visió i que tinguem les eines i els recursos necessaris per intentar millorar-ne la resta visual. Quan això no és possible, el gran repte és millorar-ne la qualitat de vida, anant més enllà de l’aplicació de tractaments oftalmològics”, conclouen les organitzadores del curs.

LA REVISTA IMO

9

IMO | ACTUALITAT

ELS AVENÇOS EN TECNOLOGIA I EN INVESTIGACIÓ GENÈTICA I CEL·LULAR CREMEN ETAPES CAP A L'OBJECTIU D'EVITAR LA CEGUESA La nova generació de xips de retina, el primer prototip de la qual es podria testar d’aquí uns mesos en un ull humà, està cridada a iniciar el salt definitiu en visió artificial: passar de captar la llum a permetre reconèixer rostres

LA REVISTA IMO

10

El futur de la lluita contra la pèrdua severa de visió pro-

fa més de 20 anys que investiga sobre aquest tema i ara

vocada per patologies que afecten les cèl·lules fotore-

que en té entorn de 50 afirma amb seguretat que veurà

ceptores de la retina avança per dues vies paral·leles –la

uns bons resultats en vida.

visió artificial mitjançant el xip de retina i el desenvolupament de teràpies gèniques i cel·lulars– que podrien

Parlar el llenguatge del cervell

arribar a complementar-se. Així ho van destacar els investigadors de Pixium Vision i els especialistes en genè-

Per la seva banda, el CEO de Pixium Vision, Khalid Isha-

tica i en retina de l’IMO en un acte organitzat a l'octubre

que, admet que “encara no tenim la tecnologia capaç

per l'Institut amb motiu del Dia Mundial de la Visió i

d’apropar-nos al nivell de la visió humana”, però afirma

que va incloure tres conferències i una taula rodona.

sense dubtar-ho que “anem pel bon camí” i assegura que

Potser parlar d'una dècada perquè aquests avenços

treballen amb la il·lusió i la convicció d'obtenir uns bons

siguin una realitat suposa llançar les campanes al vol

resultats en els propers anys, una cosa que sent com

abans d’hora, però d’aquí a 15 o 20 anys és molt probable

“una obligació amb els pacients que encara perden vi-

que els dispositius electrònics per suplir artificialment

sió sense poder ser tractats”. I tot gràcies a l'avenç cada

les funcions visuals humanes permetin ja realitzar als

vegada més ràpid de la tecnologia i a l'experiència acu-

seus portadors una vida molt similar a la de qualsevol

mulada, en la qual els pacients juguen un paper fona-

persona sense problemes de visió. Aquesta és la teoria

mental. Sense el testimoni directe de les persones a qui

dels investigadors de Pixium Vision, un dels grups dedi-

s'ha implantat algun tipus de dispositiu de visió artifi-

cats al desenvolupament de xips de visió artificial. A ells

cial, els investigadors no en podrien conèixer realment

no es pot dir que els envaeixi l'eufòria, sinó que s'han

l'abast. Amb tots aquests elements es va construint un

pres aquest repte com un objectiu gairebé vital. El Dr.

puzle, en el qual algunes peces utilitzades en el passat

Ralf Hornig, director d'assajos clínics de l'organització,

es desestimen i unes altres es rescaten, mentre que se

IMO | ACTUALITAT

n’introdueixen de noves i algunes canvien de posició.

que requereix equips multidisciplinaris amb experts en

No és un camí en línia recta, sinó un petit laberint, en el

enginyeria, recerca biomèdica, cirurgia oftalmològica...

qual el coneixement, l'experiència i el binomi prova-error van redibuixant la senda.

Centrats en la retina

A Pixium Vision saben que la resolució de la imatge – la quantitat d'elèctrodes del xip– és molt important per

Aquesta aparent quimera s'ha aconseguit ja amb un al-

millorar els resultats visuals dels pacients; per això cada

tre dels sentits: l'oïda. Per això, els implants coclears,

desenvolupament nou els incorpora en un nombre su-

el funcionament dels quals és notable, són un esperó

perior. No obstant això, també han entès que el factor

per al desenvolupament de dispositius de visió artifici-

clau no és aquest, sinó “aconseguir parlar el llenguat-

al, malgrat que els investigadors són conscients que el

ge del cervell”, començant per un desafiament que no

procés visual és molt més complex. Són múltiples les es-

és menor: “Que els estímuls visuals que captem i pro-

tratègies que s'han anat perfeccionant i que continuen

cessem de manera artificial connectin amb les cèl·lules

fent-ho avui dia per donar resposta a aquesta necessitat

ganglionars de la retina, aquest milió llarg de cèl·lules

de connexió amb el cervell. De fet, la pregunta podria

nervioses que, a través d'unes altres neurones, reben

ser: i per què no treballar directament en el cervell en

la informació dels fotoreceptors i condueixen la infor-

comptes de fer-ho en l'ull? Hi ha més d’una resposta.

mació resultant al cervell per convertir-la en imatges”,

La principal és que el risc per a la salut del pacient es

explica Ishaque. Disposar d'un coneixement profund de

dispara exponencialment en entrar en aquest òrgan i es

com funciona el cervell és fonamental per intentar par-

pot posar en perill una o diverses de les seves múltiples

lar-ne el mateix llenguatge i reproduir-lo de la manera

funcions. De moment, aquesta opció, que es va provar

més fidel possible, mitjançant una perfecta una com-

al principi de les recerques en aquest camp, s'ha deses-

binació de hardware, software i algorismes intel·ligents ,

timat. En opinió del Dr. Borja Corcóstegui, director mè-

LA REVISTA IMO

11

IMO | ACTUALITAT

LA REVISTA IMO

12

dic de l’IMO i cirurgià que durà a terme a l'Institut els

La gran diferència respecte les versions anteriors,

implants de l’IRIS®II, un nou xip objecte d'estudi clínic,

però, la marca la ubicació per la qual ha estat dissenyat.

com més endins anem a la via òptica, més difícil és l'es-

Mentre que IRIS®II és un implant epiretinal, PRIMA

timulació. Per tant, els portaveus de Pixium Vision ex-

està pensat per implantar-se sota la retina, on hi ha els

pliquen que "malgrat que potser més endavant podrem

fotoreceptors –cèl·lules afectades en els pacients diana

anar avançant cap al nervi òptic i, finalment, arribar al

que permeten la visió en color (cons) i la percepció de

còrtex cerebral; els esforços s'enfoquen ara a actuar en

la lluentor i la visió nocturna (bastons)–, amb l'objec-

la retina”, estimulant les cèl·lules sanes que queden als

tiu d'emetre senyals al cervell de manera més biològica.

pacients diana. En aquesta fase, el repte és doble: “Mi-

Altres avenços que incorpora la nova generació de xips

llorar la resolució de les imatges i comprovar que els re-

són la mida reduïda, el sistema de càmera que actua

sultats del xip, un cop implantats, es mantenen a mitjà

com una espècie de projector de diapositives que trans-

i llarg termini”, afegeix el Dr. Corcóstegui.

met llum als elèctrodes sense fils i el sistema d'implant,

Nous dispositius Sembla que l'actual desenvolupament de Pixium Visi-

que reduirà el temps quirúrgic de dues hores i mitja a una hora i mitja.

El testimoni de Tim Reddish

on, IRIS®II, assolirà tots dos objectius, hipòtesi que si es confirma permetrà avançar cap a un repte funcional

En qualsevol cas, es tracta d’un abisme si el comparem

molt més ambiciós: passar de captar llum a reconèixer

amb les 14 hores de quiròfan que va necessitar l'equip

rostres. Aquesta fita requereix un salt generacional en el

que el 2012 va implantar un xip de retina d’un altre grup

desenvolupament de dispositius electrònics en el qual la

investigador a Tim Reddish. L’exmedallista paralímpic,

companyia ja treballa des de fa temps. De fet, és molt

que també va participar en la jornada organitzada per

probable que properament, als pocs mesos d'haver en-

l’IMO, va perdre la visió al voltant dels 40 anys a causa

gegat l'assaig amb el model IRIS®II, iniciï també un al-

d'una retinosi pigmentària que li havia estat diagnosti-

tre estudi en humans amb una nova generació de xip:

cada una dècada abans. Es refereix al dia de l'operació

PRIMA, que ja s’ha provat en ratolins. Segons el Dr. Ralf

com el “dia D”, malgrat que, més enllà de les expectati-

Hornig, els investigadors han dissenyat el nou dispo-

ves que manejava aleshores, l'implant no va acabar de

sitiu buscant una definició més bona de la imatge, fet

tenir un gran impacte en la seva biografia personal com

pel qual han dotat el panell de microfotodiodes (una es-

a invident. No obstant això, sí va servir, segons reconeix

pècie de miniplaques solars del nou xip) amb 400 elèc-

ell mateix, per millorar la vida d'altres persones en el

trodes en el primer prototip, si bé s'espera arribar als

futur. Entre elles pot haver-hi un nebot seu, el risc del

1.600 en models més evolucionats. Es tracta d'un salt

qual de perdre la visió d’aquí a uns anys per la mateixa

de potència destacable, si el comparem amb el primer

patologia ocular va esperonar l'atleta a sotmetre's a una

model d'IRIS® (50 elèctrodes) i l'actual, l'IRIS®II, amb

operació per la que, de tota manera, diu que hauria pas-

150 elèctrodes.

sat pel seu "caràcter positiu i el seu afany per superar

IMO | ACTUALITAT

per als pacients en els quals prèviament s'hagi identi-

Per això, Reddish no només afirma que “ho tornaria a

ficat el gen patogènic causant de la malaltia. Aquest

fer”, sinó que anima pacients candidats perquè se sot-

condicionant complica l'aplicació del tractament, però

metin a la cirurgia, encara que només sigui per “ajudar

alhora fa possible dissenyar l'estratègia més òptima per

a uns altres”. En el seu cas, la contribució a l'avenç ci-

a cada persona (medicina personalitzada).

entífic li va permetre també experimentar alguns can-

L'equip de recerca del Departament de Genètica de

vis en la percepció visual durant una mica més de nou

l'Institut, a través de la Fundació IMO, està desenvo-

mesos, període després del qual el dispositiu va deixar

lupant dos estudis que tenen com a objectiu principal

de funcionar. El que Reddish va percebre durant aquests

caracteritzar nous gens i noves mutacions en pacients

mesos va ser quelcom semblant a la llum d'un flaix en

amb distròfies de retina. A partir d'aquestes recerques

una habitació fosca, una percepció plana, que manca-

es pretén diagnosticar genèticament 50 famílies afec-

va de tridimensionalitat i que amb prou feines li servia

tes d'aquestes patologies i permetre així que un elevat

per tenir una mínima orientació de l'espai, segons rela-

nombre de pacients puguin optar en el futur a les terà-

ta. Reddish recorda la quantitat d'hores d'entrenament

pies gèniques, un cop estiguin en fase de comercialitza-

per adaptar-se al dispositiu i per tornar a "aprendre a

ció, una fase cada vegada més propera, segons afirma la

veure-hi", cosa en la qual insisteixen també els inves-

Dra. Marina Riera, genetista de l'IMO. La investigadora

tigadors de Pixium Vision, pels qui la “reeducació” del

recorda que el primer assaig clínic sobre teràpia gènica

pacient amb el xip implantat és una part indissociable

es va dur a terme el 2007 i que, actualment, hi ha en

de l'èxit del dispositiu.

marxa fins a 15 estudis.

Teràpies gèniques i cel·lulars I mentre es produeixen aquests estudis, les teràpies gèniques i cel·lulars, l'altra cara de la moneda de la visió artificial, avancen lentament però a pas ferm, fet pel qual s'espera poder començar a recollir-ne els primers fruits en la propera dècada. A diferència de l'estimulació elèctrica de la retina, aquestes teràpies tenen un caràcter preventiu i es dirigeixen a pacients en estadis inicials o mitjans de la malaltia (distròfies de retina), sobretot en el cas de les teràpies gèniques, l'estratègia de les quals es basa, principalment, en el reemplaçament o substitució del gen defectuós per un de sa, per evitar així la progressió de la patologia. Aquestes teràpies depenen de la causa molecular, de manera que només són aptes

En un futur, les teràpies gèniques i cel·lulars podrien arribar a complementar-se amb els xips de retina per combatre la pèrdua de visió en pacients amb patologies incurables fins avui

13 LA REVISTA IMO

reptes i anar més enllà dels seus límits”.

IMO | ACTUALITAT

LA REVISTA IMO

14

Les teràpies cel·lulars, la translació de les quals a la

de les cèl·lules de la retina, sense ser-ho prèviament i

recerca clínica es remunta només al 2011, trigaran una

havent estat conreades artificialment al laboratori”. La

mica més a arribar. Segons la Dra. Riera, no s’ha de

Fundació IMO encara no està involucrada en cap estudi

perdre de vista l'enorme complexitat que comporta el

cel·lular, si bé en un futur proper espera desenvolupar

desenvolupament d'aquestes teràpies, que consisteixen

projectes relacionats amb l'obtenció i l'anàlisi de cèl·lu-

en introduir en els teixits danyats cèl·lules sanes obtin-

les precursores de la retina (aquelles que encara no te-

gudes d'altres teixits i normalment diferenciades (és a

nen definida la seva “programació” al 100%), obtingudes

dir, "programades" per desenvolupar-ne les funcions).

a partir de cèl·lules no retinals.

D'acord amb la genetista, que va oferir el contrapunt

Com a conclusió, les teràpies gèniques i cel·lulars tin-

al xip de retina a l'esdeveniment organitzat per l’IMO,

dran un paper destacat en els propers anys en la pre-

“les teràpies cel·lulars cobren gran rellevància perquè

venció i en la lluita contra la ceguesa, com a reforç o

són independents de la causa genètica i poden ser apli-

complement a la visió artificial, que ja és una realitat

cades també en estadis més avançats de la malaltia”.

tot i que encara estigui al principi del camí.

No obstant això, afegeix que “la seva dificultat recau en el fet que les cèl·lules trasplantades no només han de ser capaces d'integrar-se en el nou teixit, sinó que també han de poder complir amb les complexes funcions

IMO | ACTUALITAT

A prova, un nou xip El dispositiu IRIS®II, l'eficàcia del qual es provarà ara en un assaig clínic, permet l’extracció i la posterior substitució per models més evolucionats gràcies a un nou mètode d’ancoratge L'IMO és l'únic centre espanyol que forma part d'un estudi multicèntric europeu per provar els beneficis del nou sistema de visió artificial IRIS®II desenvolupat per la companyia Pixium Vision. Aquest nou xip es fixa sobre la retina i utilitza un nou mètode d'ancoratge que en permet l’extracció i la posterior substitució per models més evolucionats que es confia que apareguin en els propers anys, com PRIMA. Segons el Dr. Rafael Navarro, participant de l'estudi a l’IMO, "el model objecte d'aquesta investigació és l'úlpendents en el temps, en lloc d'utilitzar sensors d'imatge

de la retina, en què realment s'espera un avenç desta-

que prenen seqüències de vídeo fotogrames amb dades

cable pel que fa a resultats visuals per als pacients a qui

redundants. Des d'aquesta minicàmera, instal·lada en

s'implanti". De moment, segons l'especialista, "no es pot

unes ulleres, s'envia la informació que estimula la retina

parlar d'èxit visual dels dispositius desenvolupats”, inclòs

perquè transmeti senyals d'imatge al cervell.

l’IRIS®II, si bé és veritat que “triplica el nombre d'elèctrodes respecte dels models anteriors. Per aquest motiu cal

Calendari i perfil de candidats

esperar una mica més de definició en la imatge que es

L'estudi IRIS®II durarà un mínim de 18 mesos i un màxim

projecti sobre la retina", explica la Dra. Anniken Burés.

de 36, en funció dels resultats, i es durà a terme en 10 pa-

L'oftalmòloga de l'Institut i també membre de la investi-

cients (un per centre participant), que actualment estan

gació destaca, però, que "la gran millora ve determinada

en fase de selecció. Els candidats són persones cegues

per la seva reversibilitat".

que no poden reconèixer formes a causa de diferents dis-

Per aconseguir l’estimulació artificial de la retina, el

tròfies de retina (retinosi pigmentària, síndrome d’Usher

sistema incorpora, a més del microxip de silicona amb

o distròfia de cons i bastons), mentre que no s'inclouen

150 elèctrodes, una minicàmera bioinspirada que imita

pacients amb pèrdua de visió per malalties com la reti-

el funcionament de l'ull humà, ja que captura contínua-

nopatia diabètica o la miopia magna, entre d'altres, ni

ment els canvis en el camp visual mitjançant píxels inde-

tampoc els que, a més, pateixen determinades patologies oculars (cataractes, estrabisme, nistagme o certs problemes a la còrnia). Es tracta de persones amb malalties que afecten les cèl·lules fotoreceptores de la retina, però que conserven sanes les cèl·lules ganglionars. A més, el nervi òptic que comunica la retina amb el cervell tampoc pot estar danyat perquè funcionin els actuals desenvolupaments de visió artificial.

Visita d’inici de l’estudi IRIS®II, amb el Dr. Ralf Hornig, investigador de Pixium Vision, i els Drs. Rafael Navarro i Borja Corcóstegui, de l’IMO, juntament amb la resta de l’equip.

15 LA REVISTA IMO

tim abans que arribi la tercera generació de microxips

IMO | ACTUALITAT

L’IMO SEGUEIX CREIXENT EN PROJECCIÓ INTERNACIONAL I INGRESSA COM A CENTRE DE REFERÈNCIA EN EL SEGELL BARCELONA MEDICAL DESTINATION Líder en innovació i a l'avantguarda oftalmològica, és una de la desena de clíniques que integren aquesta marca d'excel·lència

LA REVISTA IMO

16

L'Institut forma part des del mes de juliol de la marca Bar-

anys d'experiència, l’IMO és referent en cirurgies complexes

celona Medical Destination, que té com a objectiu unir l'excel·

i en procediments combinats gràcies a l'alta subespecia-

lència mèdica de la ciutat i consolidar el flux ascendent de

lització de l’equip mèdic. "Aquest és un factor diferencial

visitants cap als seus centres sanitaris més punters. Actu-

que motiva no només la recomanació d'oftalmòlegs i de

alment, Barcelona rep cada any més de 20.000 pacients de

ministeris de salut d'altres països, sinó també la visita de

tot el món com a destinació turística segura i ben connec-

pacients particulars”. A més de la qualitat assistencial de

tada, que ofereix els millors serveis i un complex de centres

l'Institut com a pilar de seguretat i de confiança, "la dedica-

sanitaris especialitzats d'alta qualitat i vinculats a centres

ció exclusiva d'un Departament Internacional amb més de

d'investigació molt importants. Segons Carlos Seguí, al

deu membres centrats en l'atenció del pacient estranger és

capdavant del Departament Internacional de l’IMO, "tenir

un important valor afegit per a aquest públic, que desco-

el reconeixement d'aquest segell és una garantia de qua-

neix en moltes ocasions el país i l'idioma i, per tant, apre-

litat de cara als nostres pacients de tot el món, als quals

cia especialment la personalització", afirma Carlos Seguí.

transferim el prestigi que ja s'ha guanyat l'Institut com a

Així mateix, les instal·lacions de l'Institut, amb 24.000

millor centre oftalmològic d'Espanya, segons l'últim infor-

m2 que inclouen 70 consultes i una de les àrees quirúrgi-

me de l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU)".

ques més avançades d'Europa, permeten acollir l’activi-

Pioner de l'oftalmologia al nostre país amb més de 25

tat creixent de l'IMO dins i fora de les nostres fronteres,

IMO | ACTUALITAT

IMO ha realitzat el 2016 més de 4.600 exàmens oftalmològics i 700 tractaments quirúrgics a pacients internacionals atrets pel prestigi del centre i de la ciutat

LA REVISTA IMO

17

amb prop de 4.600 visites i més de 700 tractaments qui-

corregir la caiguda de la parpella sense necessitat d'em-

rúrgics a pacients estrangers el 2016. D'aquesta manera,

pelts, el lífting mediofacial transconjuntival que permet

es confirma el creixement exponencial de l'Institut en el

elevar els pòmuls sense incisions visibles, la indentació

pla internacional, una línia per la qual ha apostat espe-

macular en persones amb alta miopia amb problemes

cialment a partir de l'any 2013 i que l’està posicionant ja

de retina o el trasplantament selectiu de determinades

com a un centre de referència en els països del Golf Pèr-

capes de la còrnia per aconseguir una visió més bona i

sic i del Nord d' Àfrica. També va en augment el nombre

una recuperació més ràpida dels pacients.

de pacients procedents d'altres països europeus, com

Així mateix, l’IMO destaca pels seus excel·lents resul-

Itàlia i Portugal, mentre comença a enlairar-se la pre-

tats en vitrectomia en ulls no intervinguts prèviament

sència de l'Institut en el mercat rus.

amb aquesta cirurgia, gràcies a l'extens coneixement i

Intervencions punteres

a la dilatada experiència del Dr. Borja Corcóstegui, director mèdic de l’Institut i introductor de la vitrectomia moderna a Europa, i al prestigiós equip que forma part

L'equip de l'IMO ha desenvolupat i ha introduït a Europa

del Departament de Retina i Vitri, com passa amb la

tècniques pioneres que han permès reforçar el seu paper

resta de departaments mèdics.

de referent internacional, com el flap frontal directe per

Encapçalant aquests i altres avenços, els oftalmòlegs

IMO | ACTUALITAT

Barcelona, centre mundial de l'oftalmologia L'ESCRS i l'EUCORNEA, al costat de la World Society of Paediatric Ophthalmology and Strabismus (WSPOS), van celebrar el 2015 les seves trobades anuals a la capital catalana i van aconseguir congregar de manera simultània prop de 8.000 oftalmòlegs. De cara al nou any, Barcelona ha estat escollida seu del congrés d’EURETINA el 2017, , amb prop de 5.000 assistents, i el 2018 preveu agrupar 16.000 experts amb motiu de la celebració 18

de l’IMO, cada un dels quals està subespecialitzat en

LA REVISTA IMO

del World Ophthalmology Congress. una part de l'ull i en la patologia associada, lideren, a més, la formació d'especialistes en tot el món, com a

El potencial de la ciutat per atraure professionals de tot el planeta també s'evidencia en

impulsors i docents de l'European School for Advanced Studi-

les reunions organitzades en les instal·laci-

es in Ophthalmology (ESASO). També fomenten el transva-

ons mateixes de l’IMO, com les cites Trends

sament de coneixements al capdavant d'algunes de les

in Surgical and Medical Retina i Barcelona Ocu-

societats més importants. En aquest sentit, han ocupat

loplastics, cadascuna de les quals va concen-

la presidència de l'European Society of Retina Specialists (EU-

trar més de 300 assistents a l'última edició

RETINA), l'European Society of Cataract and Refractive Surgeons (ESCRS) o l'European Society of Cornea and Ocular Surface Disease Specialists (EUCORNEA).

del 2015, o el Trends in Glaucoma i el curs Estrabismo del adulto y el niño con baja visión, que la tardor passada van assolir xifres altes de participació. "El prestigi dels professionals locals, a banda del fet de ser una destinació turística de primer nivell, fan de Barcelona un hub global de l'oftalmologia, amb una trajectòria ben llarga a les esquenes i amb un gran recorregut per davant", conclou Carlos Seguí.

•• ••

Restaurante 63 hab. Con mucha luz natural Room Service Restaurante

• • •• •• •

Bar – Cafetería Room 63 hab.Service Con mucha luz natural Caja Fuerte gratuita Bar – Cafetería Restaurante Parking Privado Caja Fuerte gratuita Room Service Parking Privado Bar – Cafetería

•

Caja Fuerte gratuita

•

Parking Privado

ATENCIONES ESPECIALES PACIENTES IMO: ATENCIONES ESPECIALES PACIENTES IMO: DESCUENTO EN TARIFA AGUA MINERAL DE DESCUENTO ENBIENVENIDA TARIFA ATENCIONES WIFI ESPECIALES PACIENTES IMO: GRATUITO AGUA MINERAL DE BIENVENIDA LATE CHECK OUTDESCUENTO BAJO DISPONIBILIDAD EN TARIFA HASTA LAS 15H WIFI GRATUITO MINERAL DE BIENVENIDA LATE CHECKAGUA OUT BAJO DISPONIBILIDAD HASTA LAS 15H WIFI GRATUITO LATE CHECK OUT BAJO DISPONIBILIDAD HASTA LAS 15H Sant Gervasi de Cassoles 26 / 08022 Barcelona / +34 932531740 stgervasi.booking@hoteles-silken.com www.hotelsantgervasi.com Sant Gervasi de Cassoles 26 / 08022/Barcelona / +34 932531740 stgervasi.booking@hoteles-silken.com / www.hotelsantgervasi.com

19 LA REVISTA IMO

PRÓXIMO A IMO Y AL CENTRO CIUDAD PRÓXIMO A IMO Y AL CON METRO DIRECTO “ELCENTRO PUTXET”CIUDAD 8 MINUTOS CON METRO DIRECTO “EL PUTXET” 8 MINUTOS PRÓXIMO A IMO Y AL CENTRO CIUDAD CON METRO• DIRECTO PUTXET” 63 hab. Con “EL mucha luz natural 8 MINUTOS

IMO | ACTUALITAT

TECNOLOGIA DIAGNÒSTICA D'ÚLTIMA GENERACIÓ I NOUS PROTOCOLS TERAPÈUTICS PER A MALALTIES DE LA RETINA Més de 300 especialistes de tot el món debaten a l’IMO sobre les innovacions més punteres en aquesta subespecialitat

LA REVISTA IMO

20

L’IMO va acollir a l'abril la sisena edició de l’Enlighten,

de l’IMO i ponent de l’Enlighten, "actuen com un micros-

una reunió internacional d'especialistes en retina pro-

copi i, per això, són especialment útils en patologies

moguda per la companyia farmacèutica Allergan. Sota

d'origen genètic, com la degeneració macular associada

la direcció del Dr. Marc D de Smet (Suïssa), de la Dra.

a l'edat (DMAE) o les distròfies de retina".

Anat Loewenstein (Israel) i del Dr. Borja Corcóstegui, de

La resolució d'aquestes noves òptiques és fins i tot

l'IMO, la trobada va incloure la participació de més de

superior a la que ofereix la tomografia de coherència

300 oftalmòlegs per debatre sobre les últimes innova-

òptica (OCT), que ja permet veure teixits de fins a 5 mi-

cions en una disciplina en constant evolució i el repte

cres de grandària i que, en els últims anys, s'ha conver-

prioritari de la qual és "aconseguir que cada vegada més

tit en una de les grans revolucions tecnològiques i en

pacients puguin conservar una visió útil tota la vida",

una prova essencial en el diagnòstic i el seguiment de

segons els experts.

les patologies retinals. Precisament, una de les novetats

Millores en el diagnòstic

més recents, que va centrar bona part de l'atenció a l’Enlighten, és la integració de l'OCT i l'angiografia, la nova angio-OCT, que utilitza raigs de llum per obtenir, en no-

Per aconseguir aquest objectiu, "cal destacar els impor-

més 3 segons, imatges tridimensionals del fons d'ull i

tants avenços en tècniques diagnòstiques, que, gràcies

que, d’aquesta manera, permet visualitzar els vasos san-

a l'ús d'instruments d'última generació, permeten ob-

guinis en les diferents capes específiques de la retina.

tenir imatges de la retina amb un grau de detall mai

A més de l’alta precisió, l'angio-OCT té com a prin-

abans assolit”, explica el Dr. Corcóstegui. És el cas dels

cipal avantatge el fet de tractar-se d'una tècnica míni-

nous sistemes d'òptiques de precisió microscòpica

mament invasiva per al pacient. "A diferència de l'an-

(Adaptative Optics) per veure directament les cèl·lules re-

giografia convencional, llarga i molesta, no requereix

tinals. Com explica la Dra. Anniken Burés, especialista

la injecció d'una substància de contrast que tinti i faci

IMO | ACTUALITAT

Glaucoma La cirurgia va ser un dels grans valors afegits de l'Aurora, una trobada sobre glaucoma, patrocinada igualment per Allergan, que va reunir a l’IMO més de 250 especialistes també a l’abril. La Dra. Elena Arrondo i la Dra. Sílvia Freixes, del Departament de Glaucoma de l’IMO, van mostrar davant els seus col·legues la implantació del dispositiu de drenatge XEN, que es comercialitzarà properament com a nova opció per reduir la pressió intraocular en pacients amb la malaltia. Les anomenades tècniques MIGS (Minimally Invasive Glaucoma Surgery) –com XEN i altres dispositius intraoculars de drenatge–, en procés de desenvolupament i de perfeccionament, permeten obrir camí a una cirurgia més primerenca i més segura en casos ra, a debat en la trobada, va centrar també bona part de la discussió dels especialistes que mesos després, el novembre, es van reunir en el II Trends in Glaucoma, organitzat per la Fundació IMO i del qual oferirem una àmplia informació al proper número d’aquesta revista.

visual en pacients amb diabetis). Segons la Dra. Burés, "destaca l'implant de dexametasona (corticoide), l'ús possible distingir les estructures vasculars. En conse-

del qual demostra que cada vegada es té més en comp-

qüència, permet guanyar en rapidesa i evitar possibles

te el component inflamatori de la malaltia. No obstant

efectes adversos, cosa que fa que es pugui repetir amb

això, se segueixen aplicant altres estratègies que actu-

més freqüència per a un millor monitoratge en pacients

en sobre el component vascular, com els fàrmacs que

amb DMAE, retinopatia diabètica o altres malalties vas-

inhibeixen el VEFG, un factor que augmenta la permea-

culars de la retina", destaca l'oftalmòloga de l’IMO, cen-

bilitat dels vasos sanguinis de la retina. Utilitzar una

tre pioner a Espanya en l'ús d'aquests equips.

alternativa o una altra depèn del criteri de l'oftalmòleg

Nous protocols i cirurgia en directe

i de les característiques de l'ull i de la patologia de cada pacient".

El programa de l’Enlighten va incloure la discussió de criteris terapèutics i la presentació de casos clínics d'in-

Més enllà de les millores en el diagnòstic per la imat-

terès, a més d'una sessió de cirurgia en directe a càrrec

ge, una altra qüestió d'interès que es va abordar a l’En-

dels doctors coordinadors de la trobada i del Dr. José

lighten va ser el desenvolupament de nous protocols de

García-Arumí i del Dr. Carlos Mateo, cirurgians especia-

tractament, especialment enfocats en l'edema macular

listes de l’IMO.

diabètic (principal causa de disminució de l'agudesa

21 LA REVISTA IMO

incipients de glaucoma. Aquesta aposta prometedo-

IMO | ACTUALITAT

LA FUNDACIÓ IMO INVESTIGA PER MILLORAR LA QUALITAT DE VIDA DE PACIENTS AMB DMAE I AMB EDEMA MACULAR DIABÈTIC Oftalmòlegs de l’IMO participen en diversos assajos clínics multicèntrics per trobar nous fàrmacs i estratègies contra la DMAE, primera causa de ceguesa a partir dels 65 anys

LA REVISTA IMO

22

Especialistes de l’IMO, membre de l'European Vision Institute Clinical Research (EVICR) i centre pioner amb més de

Noves molècules per guanyar temps

dues dècades d'experiència en recerca clínica, participen actualment a través de la Fundació IMO en diversos

Aquest és el propòsit dels assajos clínics HARRIER (Al-

assajos internacionals per perfeccionar els actuals trac-

con) i CEDAR (Allergan), en els quals està involucrat

taments amb injeccions intravítries de fàrmacs antian-

l'Institut al costat de més d'un centenar de centres d'ar-

giogènics. En els darrers anys, aquests s'han convertit

reu del món per testar en fase III (prèvia a la comercia-

en una alternativa important a la cirurgia en patologies

lització) l'eficàcia i la seguretat de dues noves molècules

amb tanta prevalença com la degeneració macular asso-

més duradores per a la forma humida de la DMAE. Com

ciada a l'edat com la DMAE o l'edema macular diabètic

destaca l'oftalmòloga, "amb aquestes molècules espe-

(principal complicació de la retinopatia diabètica), i han

rem perllongar fins a tres mesos els efectes de la teràpia

aconseguit que l'índex de recuperació visual dels paci-

antiangiogènica, sobretot si tenim en compte que els

ents hagi passat del 20% al 75%. No obstant això, segons

medicaments aprovats fins a la data estan dissenyats

la Dra. Anniken Burés, del Departament de Retina i Vitri

per injectar-se mensualment o de manera bimestral".

de l’IMO, el gran repte actual dels especialistes per con-

Una altra estratègia per optimitzar els beneficis dels

solidar aquesta revolució és "aconseguir millors resul-

antiangiogènics en pacients amb DMAE humida és po-

tats amb menys injeccions, cosa que contribuirà osten-

tenciar-ne l’acció combinant-los amb fàrmacs que inhi-

siblement a la qualitat de vida dels nostres pacients".

beixen els pericits, és a dir, que van en contra de les

IMO | ACTUALITAT

Reduir la càrrega terapèutica i avaluar-ne l’impacte en la qualitat de vida del pacient també és l'objectiu dels especialistes enfront l'edema macular diabètic, principal motiu de pèrdua de visió entre les persones amb diabetis

la patologia en persones amb un perfil genètic concret" .

Segons afegeix Burés, això suposa, a més, "un salt cap a les teràpies individualitzades, ja que demostra l'important pes del component hereditari de la DMAE".

Ajustar el règim de tractament D'altra banda, i més enllà del desenvolupament de noves molècules, els esforços dels experts se centren a establir les pautes de tractament més adequades per subministrar les injeccions intravítries. "La majoria d'investigacions han demostrat que la DMAE s'ha de tracmillor visió possible, motiu pel qual les injeccions són

23

més freqüents el primer any (cada 1 o 2 mesos amb els

LA REVISTA IMO

tar de manera més agressiva al principi per obtenir la

fàrmacs actuals). Tanmateix, a partir d’aleshores, la indicació no està tan clara i de moment no hi ha hagut estudis comparatius que hagin definit el millor protocol per espaiar les injeccions, a fi d'intentar alleugerir la càrrega assistencial que la malaltia suposa tant de cara al pacient com per al sistema sanitari", apunta l'especicèl·lules que envolten els neovasos de la retina i impe-

alista de l’IMO.

deixen que els antiangiogènics puguin actuar-hi. Gràci-

Per això, a través de l'estudi AZURE (Bayer), 106 cen-

es a aquest efecte sinèrgic, objecte d'estudi de l'assaig

tres europeus i canadencs estan avaluant dos règims

clínic FOVISTA (Optothec), "confiem a millorar els resul-

terapèutics diferents en pacients amb DMAE humida

tats visuals i a reduir la tendència que es produeixi una

en el segon any de tractament. Aquesta comparativa

cicatrització fibrosa, a la qual s'arriba en l'etapa final

es trasllada a una altra de les patologies que més s'ha

de la malaltia i que té com a conseqüència una minva

beneficiat de les injeccions intravítries, l'edema macu-

considerable de visió", explica la Dra. Burés, investiga-

lar diabètic, mitjançant l’estudi VIOLET (segon any de

dora col·laboradora d'aquest projecte que s'està duent a

tractament) com a següent etapa d’ AQUA (primer any).

terme en 203 centres dels cinc continents.

Atès que aquesta complicació de la retinopatia diabèti-

En paral·lel als avenços en l'abordatge de la DMAE hu-

ca és la principal causa de disminució de l'agudesa visu-

mida, també es troben en fase final les investigacions

al en persones amb diabetis, els dos assajos promoguts

per procurar frenar per primera vegada amb èxit la pro-

per Bayer i dels quals forma part l’Institut són precur-

gressió de la DMAE seca (la forma més prevalent, avui

sors a analitzar no només els canvis que experimenta

dia sense tractament). "És el cas de la nova molècula que

la visió sinó també el seu impacte en la qualitat de vida

estem estudiant en 22 països amb l'assaig SPECTRI (Roc-

dels afectats, un aspecte que, com conclou Burés, “mo-

he), que augura eficàcia significativa en estadis severs,

tiva les novetats constants en aquest camp”.

inhibint les vies d'inflamació implicades en l'evolució de

IMO | ACTUALITAT

IMELDA

VEURE EL QUE ABANS NO VÈIEM L’IMO ret un homenatge "a tots els qui ens ajuden a veure allò que abans no vèiem" a través d'una innovadora i emotiva campanya a cavall entre el cinema i la publicitat

LA REVISTA IMO

24

L’IMO s'ha unit a la prestigiosa agència The Cyranos // McCann i a la productora Oxígeno per llançar el curtmetratge Imelda, una història sobre "com veure-hi ens ajuda a vèncer les pors", segons Kike Maíllo, realitza-

Asos de la creativitat The Cyranos // McCann, el hub creatiu de la xarxa McCann Worldgroup, ha guanyat una

dor del projecte. Aquesta peça, amb dues versions de 7

desena de lleons al prestigiós Festival de

i de 3 minuts de durada, es pot veure a www.imo.cat,

Cannes en només quatre anys de trajectòria

juntament amb l’espot televisiu de 30 segons –concebut

i el 2015 va ser escollida Millor Agència de

com un tràiler del curtmetratge– que es va emetre la

l'Any al Festival Iberoamericà de la Comuni-

primavera passada als canals autonòmics catalans TV3 i

cació, El Sol. Està encapçalada per Leandro

8TV i el novembre a les plataformes digitals d’Atresmedia (Antena 3 i La Sexta) i de Mediaset (Tele 5 i Cuatro), així com a TV3 a la carta, a YouTube i a Instagram, entre

Raposo, reconegut com un dels 10 creatius més influents de la història, segons l'Associ-

d’altres. El 2017, la campanya, que ha assolit gairebé dos

ació Argentina d'Agències, i un dels creatius

milions de visualitzacions a Internet a través de YouTu-

iberoamericans de la dècada en el rànquing

be, de blogs i de la seva difusió viral en xarxes socials

d’Adlatina, després d'haver aconseguit més

com Facebook, Twitter i Instagram, es deixarà veure en

de 40 lleons d'or, entre molts altres guar-

noves plataformes i continuarà fent que se’n parli.

dons publicitaris de prestigi internacional.

Per a Kiko Maíllo, "és una proposta molt diferent, amb un alt nivell de creació poètica, que transcendeix la publicitat convencional i que s'acosta més al món del

IMO | ACTUALITAT

LA REVISTA IMO

25

cinema". En aquest sentit, Leandro Raposo, fundador i president creatiu de The Cyranos // McCann Barcelona, destaca que "a l’IMO hem trobat la sensibilitat necessària per dur a terme un projecte que explora una nova dimensió de la visió, l'emoció, i que neix de la vocació per ajudar a veure el que abans no vèiem".

Amb aquesta trencadora campanya, primera incursió de l’IMO en el món cinematogràfic, l'Institut ha volgut

Kike Maíllo Oxígeno, productora amb més de 15 anys d'experiència, ha col·laborat amb Seat, amb

retre un homenatge als qui, com els seus professionals

Freixenet i amb altres companyies que, com

mateixos, fan possible que altres puguin veure-hi, ja si-

l’IMO, creuen en una manera diferent de

gui de manera literal o metafòrica. La campanya desta-

veure les coses i en un nou punt de vista.

ca valors com la comprensió i la vocació d’ajudar, que

Per això, gaudeix de l'experiència i el talent

construeixen la confiança i que inspiren la història de

de realitzadors de la talla de Kike Maíllo,

la Imelda, a més de la trajectòria i la missió de l’IMO. Com explica Leandro Raposo, la protagonista de la història representa "el suport que tots necessitem alguna

guanyador del Goya al millor director novell el 2012 per la seva pel·lícula Eva i realitzador

vegada en la vida i que l’IMO vol encarnar per als seus

de la flamant i aclamada Toro, estrenada a

pacients, essent la guia que ens impulsa a vèncer una

mitjan del 2016.

por que ens aguaita des que som nens i que ens segueix acompanyant en l'edat adulta: la foscor".

IMO | ACTUALITAT

LA FUNDACIÓ IMO IMPULSA LA INVESTIGACIÓ DEL GEN ABCA4 Noves estratègies de seqüenciació massiva permetran estudiar tota la regió genòmica d’aquest gen, causant d’algunes distròfies de retina que actualment no tenen tractament

LA REVISTA IMO

26

Pacients, familiars, oftalmòlegs i genetistes es van unir a l’IMO en una iniciativa pionera per compartir idees de captació de fons i així poder completar totes les fases previstes de la investigació La Fundació IMO ha posat en marxa un ambiciós pro-

que pot estar localitzada en regions no codificants del

jecte de recerca bàsica per identificar i caracteritzar

gen, les quals són de difícil estudi mitjançant les tècni-

noves variants genòmiques del gen ABCA4, que actua

ques de diagnòstic convencionals". Actualment, de fet,

en les cèl·lules fotoreceptores de la retina. Amb l'estudi,

només s'analitza un 10% del gen ABCA4, que per la mida

es pretén aconseguir un coneixement superior d'aquest

i per la complexitat de l’estructura presenta una gran

gen i de les patologies que provoca, com la malaltia de

dificultat d'examen. Per omplir aquest buit, al laboratori

Stargardt, la distròfia de cons i bastons o la retinosi

de biologia molecular de l’IMO se n’estudiarà en profun-

pigmentària, totes elles considerades "malalties rares"

ditat tota la regió genòmica, gràcies a l'ús de noves es-

i "responsables d'una pèrdua de visió severa que actual-

tratègies de seqüenciació massiva. D’acord amb la Dra.

ment no es pot tractar, ni tan sols per aturar-ne l’avenç",

Pomares, "el coneixement exhaustiu del gen causal és

explica la Dra. Esther Pomares, sotsdirectora de la Fun-

indispensable per obrir una porta a la millora del pro-

dació IMO i coordinadora de la investigació.

nòstic i al futur tractament de les patologies vinculades,

Segons la genetista, "malgrat que hi ha descrites més

ja que farà possible el disseny i l'aplicació de teràpies

de 800 mutacions en l'ABCA4, en un 15% de les famílies

gèniques que, per primera vegada, permetran oferir una

en què aquest gen està associat encara no es troba la

solució als pacients".

causa molecular de la patologia. Una de les raons és

EXPEDICIÓ

GEN ABCA4

Front comú per aconseguir fons

Col·labora amb el projecte Explorant un gen

Mario Villegas, pare d'una nena i d'un nen amb malaltia de Stargardt, explica que "només hem de tancar el

La pàgina web www.explorandoungen.org conté tota

llum per fer-nos una idea de com n’és de dur viure en

la informació sobre aquesta iniciativa promoguda per

la foscor. La recerca genètica representa per a nosaltres

la Fundació IMO i plantejada com un repte apassio-

una esperança, una perspectiva de millora davant de

nant en el qual cal anar sumant etapes fins arribar al

la limitació visual progressiva en la qual es van su-

cim: conèixer, identificar i caracteritzar noves mutaci-

mint els nostres fills". Aquesta patologia produeix una

ons del gen ABCA4. Per dur a terme l'estudi, amb una

degeneració precoç de la màcula, la zona central de la

durada prevista de dos anys, són necessaris un mínim

retina on es concentren més cèl·lules fotoreceptores

de 100.000 € (dels quals ja s'han recaptat prop de

que, a causa de l'alteració en el gen ABCA4, no funcio-

63.000 €), amb la possibilitat d'ampliar la investigació

nen correctament.

amb 70.000 € addicionals, que farien possible iniciar

Els Villegas són una de les famílies que van participar

els treballs amb teràpies gèniques. Ja es pot contribuir

en la sessió de brainstorming organitzada el juny per

a aquest desafiament amb l’aportació voluntària a tra-

la Fundació IMO i que va reunir a l'Institut afectats,

vés de la pàgina web per unir esforços i sumar adeptes

genetistes i oftalmòlegs, amb el propòsit de compar-

a la lluita contra afeccions oculars minoritàries d'ori-

tir idees i estratègies d'involucració de l'entorn més

gen hereditari.

proper i de difusió del projecte per impulsar la captació de fons. Com a resultat, actualment s’està treballant en una de les propostes plantejades i ja s’ha aconseguit la col·laboració de partners importants per engegar-la al llarg dels propers mesos.

LA REVISTA IMO

27

IMO | ACTUALITAT

LA FUNDACIÓ IMO TANCA L'ANY AMB MÉS DE 1.200 REVISIONS OCULARS GRATUÏTES A LA INFÀNCIA DESFAVORIDA Segons els resultats obtinguts al llarg de 10 campanyes, la mitjana d’alumnes amb problemes visuals no diagnosticats és del 22%, amb 177 nous casos de patologia entre les primeres visites

LA REVISTA IMO

28

L'escola Joan XXIII de Tarragona ha acollit la desena i úl-

par alguna patologia o defecte visual. Aquesta actua-

tima campanya del 2016 del Programa de salut ocular en

ció periòdica es trasllada a les altres zones en situació

la infància desfavorida, impulsat per la Fundació IMO

de vulnerabilitat social on es desenvolupa el programa,

per quart curs consecutiu. Amb el suport de Càritas Ca-

com és el cas de les escoles de Badalona, de Nou Barris

talunya, els dies 12 i 13 de desembre es van fer explora-

(Barcelona) i de Carabanchel (Madrid), en col·laboració

cions a 146 alumnes d'aquest centre i del col·legi veí de

amb l'Obra Social ”la Caixa”, i d'un esplai de l'Hospitalet

Bonavista: d'una banda, es van realitzar 61 primeres visi-

de Llobregat, al qual van arribar les campanyes fa dos

tes –entre les quals es van detectar 15 casos de patologia

anys gràcies a Càritas Catalunya.

oculta i es van oferir 12 nous tractaments– i, de l’altra, 85

D'aquesta manera, la Fundació IMO ha dut a terme

controls de seguiment a nens que ja havien estat atesos

10 campanyes de prevenció el 2016, amb un total de 1.211

en anteriors rondes del projecte, amb la qual cosa es van

revisions. Entre les primeres visites (602), una mitjana

confirmar 22 diagnòstics i 44 indicacions terapèutiques.

del 22% dels nens ha presentat patologia oculta que

És la segona vegada aquest any que l'equip de volun-

no havia estat prèviament diagnosticada, tot i que, en

taris de l'Institut es desplaça a Tarragona, on acudeix

molts casos, els senyals detectats per l'entorn docent i

cada 6 mesos per donar cabuda a nous escolars, a més

familiar –com dificultats per veure la pissarra i per fer

de valorar l'evolució dels nens amb problemes de visió

determinades tasques escolars– havien encès l'alarma i

i fer seguiment dels qui sospita que poden desenvolu-

n’han motivat la incorporació a les campanyes. Com ja

IMO | ACTUALITAT

L'última actuació del 2016 ha tingut lloc a Tarragona i s'ha tancat amb prop de 150 exploracions i 20 noves ulleres, que se sumen a un total de 274 tractaments prescrits i proporcionats sense cost aquest any

és habitual, els problemes visuals més comuns han es-

Quatre anys de balanç

tat els defectes refractius, amb 128 casos (72% dels nous diagnòstics), seguits per l’ambliopia o "ull gandul" (14

Després d’iniciar-se el 2013 a Badalona, el Programa de

casos), l'estrabisme (11 casos) i l’anisometropia (9 ca-

salut ocular en la infància desfavorida no ha deixat de

sos), juntament amb altres patologies (15 casos). Fruit

créixer i ha passat de les 478 revisions anuals el primer

d'aquests resultats, el programa s'ha encarregat de

curs a superar el miler el 2016. Aquest any s'ha con-

proporcionar 87 correccions òptiques (90% dels nous

solidat la cultura preventiva a les diferents àrees on

tractaments), 6 oclusions i 4 tractaments mèdics. A

s’ha anat estenent la iniciativa: l’Hospitalet, el 2014, i

això cal afegir les prescripcions resultants dels controls

Nou Barris, Carabanchel i Tarragona, el 2015. Al llarg

de seguiment, en els quals s'han indicat 125 ulleres no-

de 4 anys de trajectòria, el Programa ha dut a terme

ves i 13 canvis de vidres, 39 oclusions i 10 tractaments

3.337 revisions amb l'objectiu de fomentar el diagnòs-

mèdics.

tic precoç de patologia ocular entre la infància en risc d'exclusió social.

LA REVISTA IMO

29

IMO | ACTUALITAT

EL DR. JOSÉ LUIS GÜELL, GUARDONAT PELS SEUS COL·LEGUES EUROPEUS AMB LA MÀXIMA DISTINCIÓ A UN CIRURGIÀ DE CÒRNIA L’oftalmòleg de l’IMO es converteix en el primer espanyol a obtenir la Ridley Medal, reconeixement de la Societat Europea de Cataracta i Cirurgia Refractiva

LA REVISTA IMO

30

Amb motiu de la seva última trobada anual, celebrada el

conferència 30 years of 'iris claw' IOLs (“30 anys de lents in-

setembre a Copenhague, l’ESCRS (European Society of Cata-

traoculars de fixació iridiana”), que s’utilitzen per corre-

ract & Refractive Surgeons) va atorgar al Dr. José Luis Güell

gir tant els defectes refractius, com l'afàquia o absència

la Ridley Medal, màxim reconeixement als cirurgians que

de cristal·lí que es produeix després d'una cirurgia de

es dediquen a tractar els problemes de la superfície ocu-

cataractes.

lar. D’aquesta manera el coordinador del Departament de

Entre els principals avantatges del procediment, el

Còrnia, Cataracta i Cirurgia Refractiva de l'IMO es conver-

Dr. Güell va destacar el fet que sigui reversible, que

teix en el primer espanyol a obtenir el guardó i se suma a

ofereixi un ampli espectre de correcció ametròpica i

l'exclusiva llista de vuit oftalmòlegs que l’han rebut aquest

que preservi l'acomodació quan s’implanta en ulls fà-

reconeixement abans que ja l'han rebut. Entre ells hi ha

quics que conserven el cristal·lí. Al mateix temps, va

el Dr. Theo Seiler, conegut per desenvolupar la tècnica del

recalcar la necessitat d'educar el pacient per ajudar a

crosslinking corneal, o el Dr. Albert Galand, impulsor de la

reduir les complicacions a llarg termini: "Ha d'enten-

tècnica del “sobre” en la cirurgia del cristal·lí.

dre la importància dels controls postoperatoris pe-

Conferència sobre les lents intraoculars

riòdics durant tota la seva vida i la temporalitat del procediment, ja que l'anatomia ocular canvia a mesura que un es fa gran". En la seva opinió, tot i això, les complicacions més freqüents estan relacionades amb

Com a premiat, el Dr. Güell va oferir davant els més de

una selecció incorrecta dels pacients i de la tècnica

5.000 oftalmòlegs reunits en el XXXIV Congrés ESCRS la

quirúrgica idònia en cada cas.

IMO | ACTUALITAT

Un guardó amb història

Doble reconeixement A més de l’homenatge al Dr. Güell, el seu company a l’IMO, el Dr. Daniel Elies, va ser reconegut amb el premi Outstanding Contribution to Continuing Education, que va valorar no només la seva experiència quirúrgica en la implantació de lents intraoculars de tipus ICL, sinó també la seva aportació docent. En aquest sentit, el Dr. Elies ha contribuït a formar mig centenar d’oftalmòlegs en l’últim i any i ofereix assessorament per al desenvolupament de noves lents com a líder d’opinió i com a membre, des de fa més de 10 anys, del board de Staar Surgical. La trobada satèl·lit que aquesta companyia va organitzar en el marc de l’ESCRS va acollir la cerimònia d’entrega del guardó, que ha estat concedit per segona vegada a un oftalmòleg espanyol.

La Ridley Medal rep el nom en homenatge a l’oftalmòleg Sir Harold Ridley (Regne Unit, 1906-2001), creador de les lents intraoculars, un dels grans avenços de l'oftalmologia moderna.

L'elecció dels candidats que poden optar al guardó es realitza anualment, a través d’una reunió d’un comitè format pels 15 membres de la junta directiva de l’ESCRS. Després d'una primera votació, cada membre escull un aspirant i, una vegada s’ha realitzat l'escrutini, el candidat amb més vots ha de ser reelegit per unanimitat pels 15 membres del comitè. L'elecció del premiat culmina amb la celebració d'una cerimònia de lliurament del guardó, en el marc del congrés anual de l’ESCRS, la Ridley Medal Lecture.

IMO | ACTUALITAT

ACORD PER A LA FORMACIÓ D’OFTALMÒLEGS EGIPCIS

Especialistes del país transcontinental s'instruiran a l’IMO, mentre que doctors de l'Institut operaran i participaran en activitats docents a Egipte, segons el conveni de col·laboració subscrit aquest estiu amb una vintena d’hospitals universitaris

LA REVISTA IMO

32

Un dels pilars de la projecció de l'IMO és l'enfortiment

l'IMO també es traslladarà a les seves visites a Egipte,

de vincles amb la comunitat professional internacional,

on diversos dels seus membres acudiran periòdicament

fet que ha motivat la signatura recent d'un acord

per mostrar la seva experiència quirúrgica, portant a

amb l'Organització d'Hospitals Universitaris d'Egipte

terme cirurgies de casos complexos, a més de participar

(GOTHI), integrada per una vintena de centres i principal

en diferents activitats docents.

braç assistencial del Ministeri de Sanitat del país.

L'objectiu de l'aliança és impulsar la col·laboració ci-

Professionals de referència

entífica i la difusió de know how, afavorint la incorporació d'oftalmòlegs egipcis als programes de màster

Prova del prestigi dels doctors de l'Institut entre la co-

que l’IMO desenvolupa amb la Universitat Autònoma

munitat oftalmològica egípcia és el reconeixement del

de Barcelona (UAB). Així mateix, els especialistes locals

Dr. Carlos Mateo com a membre honorari de la Societat

també tindran la possibilitat de compartir estada amb

Àrab Africana d'Especialistes en Retina. Així mateix, el

els oftalmòlegs de l'Institut mitjançant observerships o

retinòleg de l’IMO és habitualment ponent destacat en

períodes de rotació, com fan cada any més d'una cin-

congressos com l'International Meeting of the Egyptian Vitre-

quantena de professionals de tot el món. Aquesta opor-

oretinal Society o el Cairo Retina Meeting, al qual també va

tunitat de conèixer de prop la praxi de l'equip mèdic de

assistir el Dr. José García-Arumí en la passada edició.

AVANCES EN CIRUGÍA PALPEBRAL

LA REVISTA IMO

33

Dr. Ramón Medel | IMO-Barcelona | 31 de marzo y 1 de abril de 2017 Cirugía en directo, sesión de vídeos en 3D & Workshop de Rejuvenecimiento

IMO | HISTÒRIES SINGULARS

L’IMO, CENTRE DE REFERÈNCIA EN TRASPLANTAMENTS DE CÒRNIA D'ALTA COMPLEXITAT Un tractament immunosupressor, un trasplantament de cèl·lules mare del limbe i, finalment, un trasplantament de còrnia combinat amb una cirurgia de cataracta tornen el 50% de visió a l’Ahmed

LA REVISTA IMO

34

Ahmed Mohsen és un dels prop de 2.000 pacients inter-

sotmetre’s a un necessari trasplantament de còrnia, ja

nacionals que cada any acudeixen a l’IMO com a cen-

que la malaltia havia provocat que aquesta estructura

tre de referència per trobar solució a patologies que en

perdés la seva transparència i impedís el pas de la llum i

molts casos requereixen un tractament complex i alta-

de les imatges a l'interior de l'ull.

ment especialitzat. És el cas de la queratoconjuntivitis cicatritzant, una malaltia inflamatòria crònica de la su-

Tres etapes terapèutiques

perfície ocular amb la qual aquest pacient saudita convivia des de feia més de dues dècades i arran de la qual

Atès que l’Ahmed tenia la superfície ocular completa-

la seva agudesa visual era amb prou feines de percepció

ment destruïda, perquè el trasplantament funcionés era

de la llum en ambdós ulls.

imprescindible fer un tractament esglaonat que va cons-

Confessa que "depenia sempre del meu bastó i d’al-

tar de tres fases: "El primer pas va ser desinflamar l'ull i

gú que m'ajudés, de manera que mai podia anar sol pel

inactivar la malaltia, mitjançant corticoides tòpics i un

carrer i era totalment dependent". Per sortir d'aquesta

tractament immunosupressor sistèmic, en coordinació

situació va decidir buscar una resposta fora del seu país,

amb l'equip de medicina interna i malalties infeccioses

on ja havia estat intervingut sense èxit i no li havien

de l'Institut", explica el Dr. Óscar Gris, especialista del

donat cap expectativa que pogués recuperar visió. I així

Departament de Còrnia, Cataracta i Cirurgia Refractiva.

va ser com va conèixer l’IMO, on va trobar l’alternativa

La segona etapa va ser realitzar un trasplantament

que tant de temps estava esperant i les garanties per

de limbe, procedent d'un donant en el cas de l'Ahmed,

IMO | HISTÒRIES SINGULARS

ja que tots dos ulls estaven afectats i, per tant, no era possible obtenir teixit sa del pacient. Com explica l'oftalmòleg de l'IMO, "el limbe és un anell fi que envolta la còrnia i que conté les cèl·lules mare, fonamentals per a la viabilitat de l'empelt corneal".

Tres mesos després, un cop regenerada la superfície ocular,es va dur a terme la tercera i última fase del procés mitjançant un trasplantament total de còrnia (queratoplàstia penetrant) que, juntament amb una operació de cataracta practicada a la mateixa intervenció, va permetre a l’Ahmed assolir fins a un 50% de visió. Per a ell va ser un gran canvi: va tornar a veure-hi i va recuperar autonomia per tornar a la vida quotidiana en el seu país, on se li va recomanar seguir amb el tractament prescrit i amb controls periòdics per mantenir el bon resultat obtingut després de l'èxit de l’operació a l’IMO.

LA REVISTA IMO

35

SÈNECA

GRAN DE GRÀCIA

JARDINETS DE GRÀCIA

PASSEIG DE GRÀCIA

LABORATORIO CON MÁS DE 30 AÑOS DE EXPERIENCIA ESPECIALIZADOS EN PRÓTESIS OCULARES, PRÓTESIS OCULARES 3D Y CAPA ANTIALÉRGICA

COMO LLEGAR

AV DIAG O

NAL

CONTACTO

Álex Gutiérrez Ocularista Passeig de Gràcia 117 principal 1ª 08008 Barcelona T 932 173 168 info@artlens.es · www.artlens.es Latitud 41.397063 · Longitud 2.15813

IMO | OFTALMOLOGIA

LA REVISTA IMO

36

EL MUSSOL

IMO | OFTALMOLOGIA

Una infecció de la parpella

que es pot prevenir i que no acostuma a passar d’una inflamació molesta Qui més, qui menys ha tingut alguna vegada un mussol.

Generalment, aquest petit granet o bony que apareix a l’exterior o a l’interior de la parpella no acostuma a ser greu, però sí que pot arribar a resultar molt molest: provoca coïssor, sensació de cos estrany, llagrimeig, sensibilitat a la llum i, fins i tot, dolor. Per això, són molts els

sar-hi solució: des de bullir en aigua unes fulles d’acàcia o unes llavors de coriandre i aplicar-hi la mescla amb un drap net, fins col·locar un ou dur acabat de bullir o una cullera calenta a sobre de la parpella.

Tanmateix, com explica la Dra. Eva Ayala, del Departa-

Patologies oculars i de la pell, canvis hormonals, estrès i una higiene ocular dolenta, principals causes del mussol

ment d’Oculoplàstica de l’IMO, “no s’han trobat evidències científiques de què funcionin. Algunes persones experimenten millora i alleujament dels símptomes, però no es pot demostrar que sigui gràcies a aquests trucs, ja que els mussols acostumen a desaparèixer de manera espontània al cap d’una o de dues setmanes”.

37 LA REVISTA IMO

remeis casolans que proven els pacients per intentar po-

IMO | OFTALMOLOGIA

El mussol és un problema molt comú i també molt recurrent en un mateix pacient, que, en cas de ser propens a patir-lo, ha de parar atenció especial a unes mesures preventives bàsiques

LA REVISTA IMO

38

Calor i una bona higiene El que sí sembla ajudar a accelerar el procés és l’aplica-

Tot i així, l’oftalmòloga de l’IMO recorda la importàn-

ció de calor (el mateix principi en què es basen moltes

cia de mantenir una higiene palpebral curosa –especial-

d’aquestes cures naturals) perquè afavoreix la dilatació

ment aquelles persones susceptibles de patir mussols– i

de les glàndules de les parpelles inflamades i, així, el

de no tocar-se els ulls sense tenir les mans netes. “Això

drenatge del mussol. Per aquesta raó, es recomanen el

ens ajudarà a minimitzar el risc d’infecció, produïda per

massatge i la neteja palpebral amb compreses tèbies

la bactèria Staphylococcus aureus, la qual dóna lloc a una

a la zona, que es poden complementar amb pomades

inflamació aguda del marge palpebral en forma de fu-

antibiòtiques i amb esteroides prescrits per un espe-

róncol envermellit”.

cialista.

Encara que no és l’habitual, aquesta infecció es pot

No obstant això, “molts mussols no arriben a la con-

estendre cap a altres glàndules i teixits oculars i pot

sulta de l’oftalmòleg” –destaca la Dra. Ayala–, “tot i que

arribar a cronificar-se i a convertir-se en un quist que

sovint estan relacionats amb altres patologies oculars

s’anomena calazi. En aquests casos severs i resistents,

com la blefaritis (inflamació del marge palpebral), la tri-

segons la Dra. Ayala, “pot ser necessari utilitzar anti-

quiasi (alteració en la direcció de creixement de les pes-

biòtics via oral i/o realitzar una senzilla intervenció

tanyes) o l’ectropi cicatricial (eversió de la parpella cap

quirúrgica, que permet extirpar-lo de manera efectiva

a fora), així com amb malalties de la pell, com ara l’acne

i sense incisions visibles”. Com conclou l’especialista,

o la rosàcia”. En alguns casos, “també poden aparèixer

cal donar a cada pacient l’atenció i el consell adequats

com a reacció a l’estrès i als canvis hormonals”, aclareix

davant d’aquest problema, molt comú entre la pobla-

l’especialista, “i en altres ocasions s’originen sense cap

ció i que també pot reaparèixer diverses vegades en un

causa aparent”.

mateix pacient.

41º 24' 17.37" N 2º 7' 43.78" E

Disfruta de una estancia única en un emplazamiento exclusivo que abraza la ciudad desde la tranquilidad de la zona alta de Barcelona.

Un regalo para los sentidos con servicio personalizado en un entorno acogedor dónde cada detalle cuenta.

Descubre la experiencia Vilana Hotel y alójate en una de nuestras confortables habitaciones de nueva construcción decoradas al estilo provenzal.

Próximo a IMO en una de las mejores zonas de Barcelona

Vilana, 7 08017 Barcelona t +34 934 340 363 f +34 934 188 903 vilanahotel.com

*Special Hotel Offer for IMO visitors: 10% discount off our standard rates *Oferta Especial para visitantes de IMO: 10% de descuento sobre nuestra tarifa standart

IMO | QUALITAT DE VIDA

LA REVISTA IMO

40

L'exercici físic i la pràctica regular i controlada d'algun esport específic són els millors aliats per sentir-se millor, tant física com anímicament, la qual cosa inclou també les persones que pateixen alguna xacra o malaltia. L'important és saber quin tipus de pràctica esportiva s’adequa més a les nostres circumstàncies personals.

Per Pere Romanillos

IMO | QUALITAT DE VIDA

Ho diu l'Organització Mundial de la Salut (OMS): cal moure's.

Fer-ho amb regularitat redueix el risc de patir cardiopaties coronàries i accidents cerebrovasculars, diabetis de tipus II, hipertensió, càncer de còlon, càncer de mama i depressió. A més, és fonamental per aconseguir l'equilibri energètic i per mantenir a ratlla el sobrepès. De fet, el sedentarisme ja suposa el quart factor de risc més important de mortalitat a tot el món (el

41

precedeixen la hipertensió,

LA REVISTA IMO

Un esport per a cada persona De manera regular i sota control

fumar i l'excés de glucosa a la sang). És clar que mantenir-nos en forma, fer exercici físic de manera periòdica i practicar algun esport és molt saludable.

Però, què passa quan patim algun trastorn o malaltia? No hi ha excusa; sempre que seguim els consells i prescripcions de l'especialista, la pràctica esportiva regular i controlada ens ajudarà a millorar el nostre estat físic i ens aportarà una sensació de benestar general.

IMO | QUALITAT DE VIDA

LA REVISTA IMO

42

Esport i cor

Respira fondo

Organismes de reconegut prestigi, com l'Associació

La pràctica habitual d'esport augmenta la capacitat pul-

Americana del Cor, recomanen practicar com a mínim

monar i física. Per tant, s'aconsella realitzar algun tipus

durant 5 dies a la setmana exercicis aeròbics (caminar,

d'activitat física en el cas de pacients amb patologies

pujar escales, ballar, anar amb bicicleta, nedar…) amb

respiratòries.

una intensitat moderada.

Per exemple, en les persones asmàtiques, sempre que la

Pel seu efecte terapèutic, l'activitat física també està indi-

malaltia estigui vigilada, és molt recomanable perquè ajuda

cada entre les persones que hagin patit o pateixin algun tipus

a controlar l'afecció i millora el llindar de les crisis. Entre els

de patologia cardíaca, a excepció de les que suposin una obs-

esports suggerits hi ha aquells que requereixen un esforç fí-

trucció important en la sortida de la sang del cor cap a les ar-

sic curt i explosiu (carreres de velocitat, llançaments…) o que

tèries, com l’estenosi de la vàlvula aòrtica o la miocardiopatia

permeten moments de relaxació (futbol, bàsquet, tennis…).

hipertròfica obstructiva.

És especialment recomanable la natació, ja que es realitza en

La Fundació Espanyola del Cor recomana que les persones

un ambient humit i càlid que disminueix el risc de les crisis

amb malalties cardiovasculars realitzin entrenament aerò-

asmàtiques. En canvi, està contraindicat practicar esports que

bic durant períodes curts de temps (10-20 minuts) i que els

es desenvolupin en ambients secs i/o freds, com les carreres

vagin allargant progressivament (30-60 minuts) sempre que

de fons o l'esquí.

sigui possible, ja que en aquest tipus d'activitats es mobilitzen molts músculs. D’altra banda, l'exercici estàtic o anaeròbic

Ossos en forma

(com l'aixecament de pesos) té menys efectes positius per al cor i pot resultar perillós si no es fa de forma controlada. Això

L'exercici físic és un excel·lent aliat de la salut òssia.

sí, mai s'ha d'iniciar l'activitat física sense haver consultat a

Practicar algun tipus d'esport contribueix a afavorir el

un especialista quins són els exercicis més adequats i a quina

dipòsit de calci en els ossos i millora la circulació san-

intensitat cal practicar-los.

guínia, la qual cosa aporta més nutrients a l'os. De fet, la millor manera de prevenir possibles fractures és començar a fer esport a l'adolescència, quan s’assoleix la

IMO | QUALITAT DE VIDA

màxima densitat òssia.

Entre els esports més indicats per mantenir en forma els ossos destaquen aquells que oposen resistència al múscul, com caminar o nedar. Es tracta d'esports aeròbics que, en el cas de persones afectades d'osteoporosi (malaltia que es caracteritza per una disminució de la densitat del teixit ossi i que té com a conseqüència una fragilitat exagerada dels ossos), es recomana combinar amb activitats de força (que consisteixen a fer servir la resistència per contreure els músculs, cosa que n’incrementa la força i la grandària), com ballar, córrer o jugar a 30 i 40 minuts al dia, tres vegades per setmana.

Per contra, els que mai no s’han de dur a terme són els que impliquen flexió o un risc de fractura, com ciclisme, patinatge, esquí o equitació, així com esports de contacte (judo, karate, futbol, bàsquet…).

Quilos fora Segons l'OMS, el sobrepès i l'obesitat (entesos com una acumulació anormal o excessiva de greix que pot ser perjudicial per a la salut) són l'epidèmia del segle XXI. El 2014, la xifra de persones amb sobrepès ascendia a 1.900 milions a tot el món. Es tracta d'un important factor de risc de malalties cardiovasculars, diabetis, trastorns de l'aparell locomotor i determinats càncers (endometri, mama, ovaris, pròstata, fetge i còlon).

Els experts afirmen que la millor solució passa per fer esport. Es recomana realitzar activitat física aeròbica d'intensitat moderada 30 minuts al dia durant 5 dies a la setmana, o alternativament un mínim de 20 minuts, i activitat vigorosa durant 3 dies a la setmana. Això sí, és important una valoració inicial i la supervisió periòdica per part d'un metge per evitar complicacions.

Durant l'embaràs Segons la Societat Espanyola d'Obstetrícia i Ginecologia, és aconsellable l'exercici físic moderat durant l’“embaràs normal” (sense complicacions serioses que puguin afectar la salut del fetus i/o de la mare). En dones prèviament sedentàries és millor començar amb un exercici moderat de no més de 15 minuts 3 o 4 vegades per setmana i assolir després els 30 minuts diàriament.

43 LA REVISTA IMO

Els experts recomanen exercicis aeròbics 5 cops per setmana a una intensitat moderada

tennis. Pel que fa al temps de pràctica, l'ideal és realitzar entre

IMO | QUALITAT DE VIDA

El que és ideal és caminar (marxa) durant 20-30 minuts al

au-moderada) són els que més potencien la funció del sistema immunològic.

44

és una activitat física recomanable, però només fins als dos

Així mateix, practicar exercici físic de manera diària millo-

LA REVISTA IMO

dia, almenys 5 dies a la setmana. Practicar natació també últims mesos de gestació. Durant l'etapa final d'embaràs, els

ra la salut i la qualitat de vida de les persones tractades per

exercicis de preparació al part són l'alternativa més vàlida,

càncer, ja que permet reduir el cansament i incrementar la

amb la finalitat d'augmentar la flexibilitat i l’adaptació respira-

força muscular. A més, té efectes psicològics positius, perquè

tòria a les contraccions del part.

disminueix l'ansietat i la depressió.

Entre les activitats contraindicades hi ha el submarinisme,

Pel que fa a la pràctica d'esport com a part important en el

ja que el fetus no està protegit per a la descompressió. Altres

tractament del càncer, abans de començar es recomana par-

esports vetats són l'equitació, l'esquí, l'hoquei i la gimnàstica,

lar amb l’oncòleg sobre la possibilitat de fer-ne. El ritme i la

així com qualsevol activitat física competitiva i que impliqui

freqüència han de ser reduïts i es determinen en funció de

contacte físic o riscos de caigudes. A més, l'embaràs no és el

l'estat de salut del malalt, del tipus de càncer que pateix, del

millor moment per llançar-se a provar noves activitats espor-

tractament i de l'edat. Per exemple, davant un càncer que in-

tives no practicades prèviament.

cideix en el descens de glòbuls vermells (hematies) cal evitar

Esport i càncer La Societat Espanyola d'Oncologia Mèdica (SEOM) ha

els exercicis d'alta intensitat; o davant una neoplàsia òssia, els que suposin contacte o risc de caigudes.

Fatiga crònica

pronosticat que l'any 2020 s'incrementarà el càncer en un 12,6%, la qual cosa significarà que un de cada tres

La síndrome de fatiga crònica és un desordre debilitant i

espanyols patirà la malaltia al llarg de la seva vida. Res-

complex caracteritzat per uun esgotament profund que

pecte al tipus de tumor, els casos més freqüents en ho-

no millora amb el descans i que pot empitjorar per l'ac-

mes són el de pròstata (21,6%), el de pulmó i el de còlon,

tivitat física o mental. No obstant això, i sempre sota

mentre que el càncer de mama és el de més prevalença

control de l'especialista, s'ha demostrat que l'exercici té

en dones (28,99%).

beneficis per a la capacitat física i que millora els símp-

Pel que fa a la prevenció, s'ha demostrat que la pràctica re-

tomes d'aquest trastorn.

gular d'exercici físic (entre 3 i 5 vegades per setmana) promou

Entre els efectes beneficiosos de l'exercici físic destaquen:

efectes beneficiosos per a les nostres defenses immunològi-

disminució del dolor i de la fatiga, augment de la força mus-

ques contra el càncer. Els exercicis d'intensitat aeròbica (su-

cular i millora de la qualitat del son, de la capacitat física i de

IMO | QUALITAT DE VIDA

RECOMANACIONS PER EDAT

Entre les seves recomanacions mundials sobre l'activitat física per a la salut, l'OMS distingeix tres grups d'edat:

Adults

de 5 a 17 anys

Adults grans

de 18 a 64 anys Per a aquest grup, l'activitat física desplaçaments, activitats ocupacionals (treball), tasques domèstiques, jocs, esports o exercicis programats.

Amb la finalitat de millorar-ne la salut, es recomana: Invertir 2,5 hores setmanals a practicar activitat aeròbica moderada, o bé 1,5 hores setmanals d'activi-

Joves

tat aeròbica intensa.

Augmentar fins a 5 hores setma-

Per a aquest col·lectiu, l'activitat

nals la pràctica d'activitat aeròbica

física consisteix en jocs, esports,

moderada, o bé fins a 2,5 hores

desplaçaments, activitats recre-

setmanals l'activitat física intensa,

atives, educació física o exercicis

a fi d'obtenir més beneficis per a la

programats. Per millorar-ne l'estat

salut.

de salut, es recomana: Invertir un mínim d'1 hora diària en activitats físiques d'intensitat moderada a vigorosa.

L'activitat física diària ha de ser, majoritàriament, aeròbica (caminar, córrer, nedar, anar amb bicicleta…).

Dues vegades per setmana, realitzar activitats d'enfortiment dels grans grups musculars.

Aquí l'activitat física consisteix en activitats recreatives o d'oci, desplaçaments, tasques domèstiques, jocs, esports o exercicis programats. Amb la finalitat de mantenir les funcions cardiorespiratòries i musculars i la salut òssia i funcional, així com per reduir la deterioració cognitiva, es recomana: Dedicar 2,5 hores setmanals a realitzar activitats físiques aeròbiques moderades, o bé 1,15 hores setmanals d'activitat física aeròbica vigorosa.

Realizar tres dies a la setmana activitats físiques per millorar l'equilibri i impedir les caigudes, en cas de persones amb mobilitat reduïda.

Mantenir-se actiu, en la mesura que sigui possible, si no es pot fer activitat física degut a l'estat de salut.

45 LA REVISTA IMO

de 65 anys o més

consisteix en activitats recreatives,

IMO | QUALITAT DE VIDA

En general, es recomana que l'activitat física es practiqui diàriament, amb una durada d'entre 20 i 30 minuts, començant per sessions curtes i incrementant el temps progressivament.

Amunt els ànims!

Es calcula que prop de 350 milions de persones al món pateixen depressió. Pot convertir-se en un problema de salut seriós, especialment quan és de llarga durada i

LA REVISTA IMO

46

la salut cardiorespiratòria, de l'estat psicològic i anímic, de la

d’intensitat moderada a greu, i pot causar un gran pati-

funció física global i de la qualitat de vida.

ment i alterar les activitats laborals, escolars i familiars.

Es recomana practicar activitats aeròbiques de baixa inten-

Entre els tractaments més habituals per combatre-la hi ha

sitat de càrrega, com ara caminar, nedar o fer bicicleta està-

les teràpies psicològiques i els psicofàrmacs, però els especi-

tica. Es tracta d'exercicis de llarga durada (constants, rítmics)

alistes també recomanen practicar exercicis aeròbics com a

que mobilitzen un bon nombre de grups musculars. A més,

mesura efectiva per fer front a aquest trastorn.

tenen un reduït risc de caigudes i possibles traumatismes.

Segons estudis recents, la pràctica d'activitat física, com

Una altra activitat física molt recomanable és la pràctica

córrer o anar amb bicicleta durant mitja hora un mínim de

d'exercici en piscina d'aigua calenta, ja que minimitza la ten-

tres dies a la setmana, pot ser tan eficaç com un psicofàrmac

sió muscular en la columna i les extremitats. Estudis recents

en gairebé la meitat dels pacients amb depressió moderada.

demostren que aquest tipus d'exercicis aquàtics, realitzats en sessions d'una hora de durada, tres vegades per setmana, redueixen els símptomes de la fatiga crònica i milloren la qualitat de vida de les persones afectades.

Activitats com el ioga o el tai-txi també són molt beneficioses, així com la dansa o el ball aeròbic d'intensitat suau, sempre que s'evitin salts o sobrecàrregues dels mateixos grups musculars.

Practicar exercici redueix els símptomes de la fatiga crònica i és terapèutic en cas de depressió moderada

BONANOVA SUITE HOTEL*** con la garantía de PREMIUM SUITE HOTELS, su apartamento ideal, donde se sentirá como en casa con las mismas comodidades que le ofrece un hotel.

Próximo a la

CLÍNICA IMO. Disfrute de la

comodidad que supone un amplio apartamento de 40 m2 con su propia cocina totalmente equipada. No se tendrá que preocupar de nada, dispondrá de limpieza diaria y conexión WI-FI gratis, para que se sienta como en casa. Y todo con los mejores precios para los pacientes de la CLÍNICA IMO.

www.bonanovasuite.com Bisbe Sivilla, 7 +34 93 253 15 63

IMO

Precio especial y detalle de bienvenida para socios de IMO CLUB

www.akosuite.com Diputació, 195 +34 93 453 34 19

www.acaciasuite.com Comte d’Urgell, 194 +34 93 454 07 37

LA REVISTA IMO

SU SUITE EN BARCELONA

47

Al matí, passejada en bicicleta entre vinyes.

Al migdia, aperitiu i maridatge de vins i de formatges artesans a la mateixa finca. A la

ENOTURISME De ruta entre vinyes

tarda, visita guiada al celler, sessió relaxant de vino-teràpia, sopar amb menú degustació i nit en hotel rodejat de vinyes. Tota una experiència per als cada vegada més nombrosos amants de la cultura del vi.

Per Pere Romanillos

IMO | QUALITAT DE VIDA

LA REVISTA IMO

50

L’enoturisme està de moda. Una

tendència que va començar fa pocs anys de la mà del turisme rural i que s’ha consolidat com un fenomen creixent que atrau cada any milers de visitants a territoris vitivinícoles de tot el país i a tot allò associat al vi: cellers, vinyes, tasts, gastronomia, paisatge rural...

51

Digue’m quin vi t’agrada...

Espanya és el tercer país productor mundial de vi, amb una estimació de 37 hectolitres l’any, lluny dels 47 de

Catalunya és una de les destinacions preferides especialment pels amants del vi. Terra de vins i de caves, inclou 11 denominacions d’origen vinícoles (Alella, Catalunya, Conca de Barberà, Costers del Segre, Empordà, Montsant, Penedès, Pla de Bages, Priorat, Tarragona i Terra Alta) i una denominació d’origen de cava.

França i dels 49 d’Itàlia. Quant al consum, i tot i ser-ne grans productors, descendim a la setena posició, superats pels nord-americans, els francesos, els italians, els alemanys, els xinesos, els anglesos i els argentins.

Les comunitats autònomes més aficionades al vi són Catalunya, Castella i Lleó i el País Basc, i les denominacions d’origen autòctones més sol·licitades són Rioja, Ribera del Duero, Penedès, Valdepeñas i Rueda. En general, les varietats negres són les preferides dels consumidors.

Fent cas de les dades de consum, proposem una passejada per les principals zones vitivinícoles del país en la qual descobrim de quines activitats i experiències podem gaudir mentre assaborim una bona copa de vi.

LA REVISTA IMO

L’Associació Espanyola de Ciutats del Vi (ACEVIN), creada el 1994, disposa actualment de 25 Rutes del Vi certificades en tot el territori: Alacant, Arlanza, Bullas, Camp de Carinyena, Cigales, El Bierzo, Empordà, Jumella, Garnatxa-Campo de Borja, Lleida–Costers del Segre, Marco de Xerès, Montilla-Moriles, Navarra, Penedès, Rías Baixas, Ribera de Duero, Ribera del Guadiana, Rioja Alabesa, Rioja Alta, Rueda, Serranía de Ronda, Somontano, Txakoli, Utiel-Requena i Yecla. Totes elles registren un increment de visites en els últims anys; la Ruta del Vi i del Cava del Penèdes (Enoturisme Penedès) i les Rutes del Vi i del Brandy del Marco de Xerès lideren el rànquing.

IMO | QUALITAT DE VIDA

LA REVISTA IMO

52

DO La Rioja

DO Ribera del Duero

És la denominació d’origen més antiga d’Espanya (des

Atorgada oficialment el 1980, els cultius d’aquesta deno-

del 1925). Les seves vinyes es distribueixen en el territo-

minació s’estableixen a la conca del riu Duero, per qua-

ri de les tres províncies riberenques del curs alt del riu

tre províncies de Castella i Lleó: Burgos, Segòvia, Sòria

Ebre: La Rioja, Àlaba i Navarra.

i Valladolid.

Uns cent quilòmetres de distància separen Haro, la

El clima de la zona és de tipus continental, sec i ven-

localitat més occidental, d’Alfaro, la més oriental. Tota

tós, i es caracteritza per les temperatures extremes que

la zona es beneficia de la confluència de dos climes tan

s’assoleixen tant a l’hivern com a l’estiu. Entre les prin-

oposats com són l’atlàntic i el mediterrani, que propor-

cipals varietats de raïm negre, es cultiven especialment

cionen temperatures suaus i precipitacions anuals idò-

l’ull de llebre, el cabernet-sauvignon i el merlot; de raïm

nies per al desenvolupament de la vinya.

blanc, n’abunden els cultius de picapoll.

Entre les principals varietats de raïm negre, en desta-

Els vins més representatius de la Ribera del Duero són

quen l’ull de llebre (ocupa més del 75% de la superfície

els negres estructurats, potents i preferentment de cri-

de cultiu), el garnatxa i el morastell, mentre que les va-

ança (envellits en barrica). I per gaudir de les millors

rietats de raïm blanc més cultivades són el macabeu, el

anyades, són excel·lents les del 2015, 2011 i 2010.

malvasia i el garnatxa blanc. Un dels trets diferencials d’aquests vins és que són ideals per a l’envelliment, qualitat que deriva en grans vins, com els de les anyades 2011, 2010 i 2005.

Luxe i vinoteràpia

DE VISITA

Aprenent a veremar

DE VISITA

A la localitat d’Elciego (Àlaba) hi ha el celler Marqués de

“Menys mirar i més tocar”. És el lema que inspira la fa-

Riscal, que data de l’any 1858 i que es considera un dels

mília Moro, propietària de les Bodegas Cepa 21, unes de

més antics de La Rioja. Com a contrast singular, ens

les més emblemàtiques de Ribera del Duero, la seu de

podem allotjar en l’espectacular i luxós Hotel Marqués

les quals és en un edifici avantguardista equipat a l’últi-

de Riscal, dissenyat per Frank O. Gehry (arquitecte que

ma, a sobre d’una vasta extensió de vinyes (de fins a 50

també signa l’edifici del Museu Guggenheim a Bilbao) i

hectàrees) en el terme de Castrillo de Duero (Valladolid).

aprofitar entre tast i tast per regalar-nos un tractament

A més de la visita al celler, ofereixen un divertit taller

antiestrès o de bellesa a base de raïm i de vi a l’exclusiu

de verema per aprendre activament en quin moment

Spa Vinothérapie Caudalie.

precís el raïm està llest per a ser veremat, passar a la

Més informació: www.marquesderiscal.com

pràctica –és a dir, veremar un cep–, premsar el raïm i degustar-ne el most.

Més informació: www.cepa21.com

IMO | QUALITAT DE VIDA

DO Valdepeñas

La influència del sol i de la mar Mediterrània fa del Penedès

És una de les denominacions d’origen més antigues, cre-

un territori privilegiat per al cultiu de la vinya. A mig camí

ada el 1932. La seva zona de producció s’ubica a Castella

entre Barcelona i Tarragona, s’hi diferencien tres zones ben

- la Manxa i està limitada per la plana manxega al nord,

delimitades: el Penedès Superior (proper a la serralada Pre-

els camps de Montiel a l’est, el de Calatrava a l’oest i Si-

litoral), el Penedès Marítim (al costat del mar i a la ser-

erra Morena al sud; el riu Jabalón la travessa d’est a oest.

ralada Litoral) i el Penedès Central (entre les dues zones

En aquestes latituds, el clima és de tipus continental,

anteriors). Disposa de diversos microclimes, conseqüència

amb temperatures elevades que poden superar els 40

de la seva proximitat litoral i de la seva altitud.

graus i mínimes que baixen a -10 ºC. Una climatologia

Creada oficialment l’any 1960, entre les varietats de raïm negre d’aquesta denominació abunda el cultiu de garnat-

extrema que es tradueix en raïms de bona maduració i en una producció de vins de gust intents.

xa, monastrell, syrah i merlot. Són vins suaus que milloren

Entre les varietats de raïm negre, se’n cultiva prefe-

amb el pas del temps si es mantenen en les condicions

rentment l’ull de llebre, el garnatxa i el cabernet-sauvig-

apropiades (protecció de la llum, dels olors i de vibracions,

non. Les varietats de raïm blanc més habituals són el

temperatura uniforme no superior a 15 ºC). Quant a les va-

forcallat, el macabeu i el chardonnay.

rietats de raïm blanc, en destaca el tradicional xarel·lo, propi de la zona, a més del chardonnay i del parellada.

Els millors vins d’aquesta denominació pertanyen a les anyades del 2011, 2010 i 2008.

A l’hora d’adquirir o de tastar un dels seus vins, s’ha d’optar per les anyades 2012 i 2007.

En burricleta o segway

DE VISITA

Elabora el teu propi vi

DE VISITA

Els cellers Albet i Noya (Sant Pau d’Ordal, Barcelona)

Bodegas Dionisos (Valdepeñas, Ciudad Real) és un re-

proposen una divertida experiència per gaudir en pa-

ferent de l’agricultura biològica i de l’elaboració de vins

rella, en grup o en família. La idea és recórrer les seves

ecològics i naturals (sense afegir-hi sulfits).

vinyes a sobre d’una burricleta, una bicicleta elèctrica

Una de les seves activitats més originals ofereix la

de maneig senzill i que sense gaire esforç permet als

possibilitat de vincular-se a tot el cicle de la vinya per

visitants passejar al seu aire per les finques. A més, por-

conèixer totes les fases del treball al llarg de les diferents

tarem unes alforges amb un picnic deliciós que podrem

estacions. L’experiència, coneguda com a “Cicle de la vi-

gaudir en algun dels tranquils racons de les propietats.

nya al vi”, culmina amb l’elaboració del teu propi vi.

I si preferim una visita guiada poc convencional, també organitzen sortides amb segway (vehicle lleuger de dues rodes), que culminen amb un tast de vins al celler.

Més informació: www.albetinoya.cat

Més informació: www.labodegadelasestrellas.com

53 LA REVISTA IMO

DO Penedès

IMO | QUALITAT DE VIDA

DO Rueda

El decàleg del bon enoturista

Aquesta denominació d’origen va ser reconeguda el 1980, i els seus cultius es localitzen a Castella i Lleó i

LA REVISTA IMO

54

ocupen fins a 74 municipis de Valladolid, de Segòvia i d’Àvila. Tanmateix, la vinya assoleix més concentració i intensitat als termes municipals de La Seca, Rueda i Serrada.

La varietat més famosa d’aquesta denominació és el verdejo, autòcton d’aquesta zona, que aporta l’aroma i el sabor característics als seus vins blancs.

Altres varietats blanques cultivades són el sauvingnon i el macabeu. Entre les varietats de raïm negre, abunden els cultius d’ull de llebre, cabernet-sauvignon i merlot.

Són vins amb cos i molt aromàtics, l’anyada més apreciada dels quals és la del 2011.

1. Sense presses. L’enoturisme requereix gaudir al màxim de cada moment, de forma pausada i relaxada.

Intenta assaborir i descansar.

2. Ben informats. Cada denominació d’origen ofereix als aficionats al vi una llarga llista d’experiències i d’activitats per realitzar a les seves bodegues. A més, existeixen webs d’associacions i d’organismes amb informació permanent en matèria d’enoturisme.

Sota la influència de la lluna

DE VISITA

Per al vi de la DO Rueda és costum realitzar la verema nocturna. Així, es recullen els raïms a temperatura baixa i a més se’n redueix l’oxidació. Si no vols perdre’t aquesta experiència tan singular, la Bodega Cuatro Rayas (La Seca, Valladolid) ofereix una activitat que inclou la recollida de la vinya de nit, la recepció al celler i un sopar a base de tapes maridades amb algun dels seus vins.

Més informació: www.cuatrorayas.es

3. Amb reserva. L’enoturisme està de moda i es recomana informar-se amb antelació i fins i tot reservar plaça si el que es vol és gaudir de la millor opció i d’ofertes interessants.

4. Millor amb guia. El món del vi és complex i hi ha molt per descobrir: mètodes de cultiu, consells de tast, curiositats... Contractar una visita guiada ens farà gaudir molt més de l’experiència.

5. Més enllà del vi. Museus, concerts, rutes de senderisme, en bicicleta, fires... Aprofita la sortida per gaudir de tots els atractius de la zona.

IMO | QUALITAT DE VIDA

Segons l'últim informe realitzat per l'Associació Espanyola de Ciutats del Vi (ACEVIN), el perfil de l’enoturista és

que per poc marge de diferència), d'entre 36 i 45 anys, i

55

acostuma a viatjar en parella.

LA REVISTA IMO

majoritàriament nacional, preferentment dona (encara

L'estudi també confirma l’enoturisme com una activitat 6. Ben equipats. Si anem a visitar els cultius, convé anar-hi ben preparats, amb un bon calçat i roba còmoda. No farà nosa portar alguna peça de recanvi, per si ens taquem de vi durant els tasts.

7. Mira el calendari. Si vols presenciar la verema,

d'escapada i de viatge de proximitat, associada a ponts i a caps de setmana. Existeix un cert equilibri en la proporció entre els viatgers que pernocten (49,3%) i els que no (50,7%).

organitza la sortida entre els mesos d’agost i d’octubre

Aquells que es queden a passar la nit es decanten

o et perdràs l’espectacle.

per establiments de qualitat mitjana i mitjana-alta,

8. Precaució al volant. Existeixen viatges organitzats

allotjaments rurals i apartaments. Entre els visitants als

amb els quals podem visitar diferents cellers sense

cellers, el 52% es consideren aficionats al vi, un 24%,

haver-nos de preocupar pel cotxe.

9. Descobreix nous sabors. Vi i gastronomia van de la mà, així que aprofita per conèixer els plats típics de la zona i els maridatges més suculents.

10. No te’n vagis de buit. Després de tastar diversos vins i d’escoltar les explicacions dels experts, tindràs informació de primera mà per encertar-la a l’hora de triar els millors vins per endur-te a casa, per regalar...

principiants, i la resta, apassionats o entusiastes.

REVISTAIMO · REVISTAIMO · REVISTAIMO · REVISTAIMO · REVISTAIMO ·