Evo Mobile Web by Infordisa

Multimèdia i Comunicació per a Informàtica Curs 2010 - 2011

ÍNDEX INTRODUCCIÓ ...................................................................................................................................................... 3 1.

CAL UN CANVI DE DISSENY AL WEB PER ALS TERMINALS MÒBILS? ........................................................... 4 1.1

EVOLUCIÓ DELS TERMINALS MÒBILS I LA SEVA CONNEXIÓ A INTERNET ........................................... 4

1.2

USOS MÉS FREQÜENTS DE LA WEB MÒBIL. PROBLEMES MÉS FREQÜENTS ....................................... 5

1.3

PREVISIÓ DE FUTUR ............................................................................................................................. 6

PLATAFORMES ACTUALS PER AL DESENVOLUPAMENT WEB MÒBIL .......................................................... 8 2.1

CONTINGUTS I APLICACIONS WEB ...................................................................................................... 8

2.2

DISPOSITIUS MÒBILS I ELS SEUS S.O.................................................................................................... 9

2.3

APLICACIONS NATIVES ENFRONT APLICACIONS WEB ......................................................................... 9

2.4

NAVEGADORS WEB PER MÒBILS ....................................................................................................... 10

2.5

PLATAFORMES DE DESENVOLUPAMENT ........................................................................................... 10

2.5.1

MOBILE AJAX ............................................................................................................................. 11

2.5.2

ADOBE FLASH LITE & ADOBE AIR ............................................................................................... 12

2.5.4

JAVA ME ..................................................................................................................................... 12

2.5.5

HTML5........................................................................................................................................ 13

L'HTML5 I LES SEVES PROPIETATS ............................................................................................................. 13 3.1

QUÈ ÉS HTML5? ................................................................................................................................. 13

3.2

CARACTERÍSTIQUES I MILLORES RESPECTE ELS SEUS PREDECESSORS .............................................. 14

3.3

SITUACIÓ ACTUAL .............................................................................................................................. 16

3.3.1

HTML5 + JS + CSS3 VS FLASH ..................................................................................................... 17

3.3.2

EXEMPLES DE LA SEVA IMPLEMENTACIÓ .................................................................................. 18

ESTUDI DE MERCAT: WEBS ADAPTADES ALS TERMINALS MÒBILS. ......................................................... 19 4.1

RECOPILACIÓ DE WEBS ADAPTADES ................................................................................................. 19

4.2 COMPARACIÓ DE FUNCIONALITATS ENTRE UNA WEB ESTÀNDARD I LA SEVA ADAPTACIÓ A LA WEB MÒBIL. ........................................................................................................................................................... 20 4.3

GOOGLE MOBILIZER .......................................................................................................................... 21

CONCLUSIONS ................................................................................................................................................... 22 ANNEX A: MAPA CONCEPTUAL ......................................................................................................................... 23 BIBLIOGRAFÍA .................................................................................................................................................... 24

Multimèdia i Comunicació: Evo Mobile Web

INTRODUCCIÓ Aquest document ha estat fruït d’un procés de debat, recerca i col·laboració en grup. La primera fase de construcció d’aquest projecte ha passat per un intens debat sobre Tecnologies Mòbils. Tot va començar al fòrum de l’assignatura quan els integrants d’aquest projecte ens va interessar la idea del HTML5 i els llenguatges de desenvolupament de webs que es preveu tindran un gran impacte en un futur pròxim i vam pensar en enfonsar-nos en aquest tema i en la evolució de l’accés al web. La segona fase va consistir en formar un grup de treball , elaborar-ne un primer índex sobre el treball que havíem decidit fer, realitzar una taula de cerques que utilitzaríem per a elaborar la memòria del document, crear un calendari i una planificació de la feina fins al final de l’assignatura. Vam repartir les parts de l’índex entre els integrants del grup. La següent fase va consistir en fer un índex definitiu, redactar un esbós del que seria el document final i crear un mapa conceptual. Durant aquesta part ens vam adonar que la planificació no va ser del tot correcte ja que van sortir treballs extra que no els vam tenir presents a l’hora de fer la planificació de les tasques com per exemple la maquetació del document, la unificació de les parts de l’índex dels integrants del grup, etc. La darrera fase ha estat la redacció final del document i fer una reflexió global de l’elaboració del projecte reflectit en l’apartat de conclusions. Aquest document final es el resultat de tres mesos d’investigació i de recerca amb entusiasme de tots els integrants del grup i desitgem que la seva lectura sigui amena i enriquidora per al lector.

Multimèdia i Comunicació: Evo Mobile Web

1. CAL UN CANVI DE DISSENY AL WEB PER ALS TERMINALS MÒBILS? La resposta a aquesta pregunta es desprèn de les conclusions a les que arribem si analitzem l’ús del WWW mitjançant les noves tecnologies mòbils. Avui dia podem parlar de l’ús estès de dispositius lleugers i mòbils a l'hora de comunicar-nos sense restriccions d’espai i temps. Ens podem remuntar a l’any 2008 on un estudi (1) va determinar que per primer cop hi va haver més subscripcions a Internet per a dispositius mòbils que per a dispositius amb línia fixa. Des de llavors aquesta demanda ha fet créixer el mercat mòbil tant en quantitat de terminals mòbils com en la qualitat d’aquests, comportant un increment en la nostra mobilitat i noves oportunitats per realitzar negocis, per treballar o per gestionar el nostre temps d'oci, així com millores substancials i necessàries a la tecnologia WWW. Coneixem la Web Mòbil com la “millora” de WWW que facilita l’accés a aquesta des de qualsevol lloc independentment del tipus de dispositiu que es faci servir. (2) La Web mòbil es presenta com un autèntic repte tant per a usuaris com per a desenvolupadors ja que, d'una banda, l'usuari troba problemes en intentar accedir als llocs Web des dels dispositius mòbils, i per un altre, els proveïdors de contingut troben dificultats per crear llocs Web que funcionin adequadament en tots els tipus de dispositius i configuracions. Dotar a les aplicacions de mobilitat permetrà als usuaris utilitzar diferents dispositius per accedir a la mateixa informació. Com a usuaris, podrem triar la forma d'interactuar amb aquestes aplicacions en funció de les nostres necessitats i de les característiques del dispositiu utilitzat. Per a això és necessària una infraestructura global basada en estàndards que permeti la interconnexió. És necessari un canvi, una evolució a la WWW.

1.1 EVOLUCIÓ DELS TERMINALS MÒBILS I LA SEVA CONNEXIÓ A INTERNET Per a poder entendre en quin punt evolutiu estem, hem de conèixer de on venim. En els començaments de la telefonia mòbil no hi havia un estàndard de comunicacions, en el seu lloc, cada companyia feia ús del seu propi sistema (3). Exemple d'això és Mobile Telephone System A (MTA) phone amb un pes de 40 quilos, es podia integrar en un vehicle l'any 1956, i va tenir un total de 125 usuaris a Suècia fins a 1967. Des de finals dels 70 fins a 1983 es va desenvolupar el primer mòbil del mercat, que tenia aspecte dels avui tan de moda telèfons sense fils. Es tracta del DynaTAC 8000X. Aquest “mòbil” tenia un gran problema i era la seva bateria (60 minuts de duració), per això, al 1984, Nokia va treure el seu Mobira Talkman, un mòbil amb maletí que li donava més hores d’autonomia. El primer mòbil amb tapa el va treure Motorola al 1989, MicroTAC era el seu nom i va ser millorat amb el Motorola StarTAC al 1996 que aportava la forma de clamshell (petxina) transformant el concepte de mòbil en un objecte molt compacte.

Multimèdia i Comunicació: Evo Mobile Web

Al 1997, Nokia va treure el seu primer smartphone, el 9000i, que va suposar la base dels seus Comunicator (telèfons amb teclat QWERTY, pantalla horitzontal, capacitat de fax, sms i e-mails). Al 1998 Nokia, amb el 8810, va canviar l’estètica dels terminals fent desaparèixer l’antena externa i va ser al 1999 quan Nokia va començar a implementar WAP (Wireless Application Protocol) als seus mòbils, com és el cas del 7110 (famós per la pel·lícula Matrix), coincidint amb la primera posada en marxa del servei WAP a l’estat Espanyol de la mà de Vilaweb. (4) No va ser fins l’any 2002 quan Internet es va començar a implementar definitivament als mòbils amb l’aparició de la Blackberry 5810 de RIM que, a banda de teclat, tenia la capacitat de e-mail via push i agenda personal. Aquest mateix any, Sanyo i Sprint van treure el primer mòbil amb càmera integrada, quelcom que actualment s’ha convertit en un estàndard. A mida que han anat passant els anys han sortit telèfons cada cop més compactes amb pantalles més grans, integrant cada cop més noves tecnologies (càmera, Internet, tecnologia tàctil, suport multimèdia). Avui dia, el telèfon que està marcant tendència des de que va néixer, l’any 2007, és l’iPhone d'Apple. Des de llavors ha estat el smartphone més innovador. Actualment el mercat està totalment dominat pels telèfons anomenats smartphones i tot indica que l'evolució futura dels dispoitiu mòbils va en aquesta direcció.

1.2 USOS MÉS FREQÜENTS DE LA WEB MÒBIL. PROBLEMES MÉS FREQÜENTS (5)

Segons un estudi de la companyia Nielsen & TAPTAP, l’ús més freqüent de la web mòbil és la visita a portals d’Internet (com ara Terra i Yahoo). Els buscadors i el correu son la segona i tercera opció, respectivament, dels internautes mòbils. Altres motivacions en l’ús de l’Internet mòbil són la consulta de noticies en temps real, accés a xarxes socials, escoltar música, ús de banca mòbil i entreteniment general. (6)

Segons un estudi desenvolupat per Unisys, la gran majoria de ciutadans d'Estats Units (el 83%), Espanya (80%) i Regne Unit (75%) utilitzen els dispositius mòbils per realitzar transaccions bancàries amb total confiança. La majoria dels usuaris de dispositius mòbils se sent segur utilitzant aquest tipus d'eines per realitzar transaccions financeres, per adquirir entrades a espectacles o fins i tot com a targeta d'embarcament. Aquestes dades il·lustren com tecnologies personals, com ara els telèfons intel·ligents, poden reforçar nous models de negoci gràcies a la confiança dels consumidors i als nivells de seguretat implantats pels proveïdors de serveis.

Multimèdia i Comunicació: Evo Mobile Web

(1)

Encara que l’accés a Internet "on the go" proporciona avantatges a molts, tals com la capacitat de comunicar-se per correu electrònic i obtenir informació en qualsevol lloc, la web, accessible des de dispositius mòbils, té un gran nombre de limitacions que poden variar en funció del dispositiu. No obstant això, nous smartphones com l'iPhone i els que fan servir Android, superen algunes d'aquestes restriccions. Els problemes més freqüents venen donats bàsicament per dos grans motius: el planter heterogeni de dispositius mòbils amb tecnologies pròpies i manca d’estàndards, i la qualitat de les connexions a Internet. Les principals limitacions que podem trobar son: • •

• •

•

Mida de pantalla petita - Això fa difícil o impossible de veure el text i els gràfics que depenen del tamany estandard d’una pantalla d’ordinador. Manca de finestres - En un ordinador, l'habilitat d'obrir més d'una finestra alhora permet per multitasca tornar fàcilment a una pàgina anterior. Històricament, al web mòbil només es podia mostrar una pàgina alhora i les pàgines només poden ser vistes en la seqüència en que s’han accedit des del principi. Tanmateix, hi ha aplicacions per l’iPhone (p. ex. Oceanus), així com navegadors com Òpera Mini per Java ME, que permeten finestres múltiples, però de vegades en un nombre limitat i no dins la mateixa pantalla. Navegació - La majoria de dispositius mòbils no utilitzen un punter de tipus ratolí, sinó que senzillament implementen la funció del scroll, limitant així la flexibilitat dins la navegació. Tipus de pàgines accessibles - Molts dispositius no poden accedir pàgines amb una connexió segura, amb continguts Flash o programari similar, PDFs o llocs de vídeo. Aquest fet, pero, recentment ha estat canviant. Compressió de les pàgines - Moltes pàgines, en la seva conversió a format mòbil, són transformades a una visió diferent de com es veurien a un ordinador normal.

1.3 PREVISIÓ DE FUTUR (7)

Des de fa anys, la plataforma Flash, de la que es parla en els capítols següents, ha estat la única en oferir aplicacions basades en navegador. Entorn el 2003 i el 2004, la plataforma Ajax (HTML/Javascript) va començar a tenir un paper important en aquest tipus d’aplicacions. Malgrat això, la tecnologia més estesa és el Flash degut a la ubiqüitat dels seus reproductors i gràcies a la demanda de multimèdia via web. Avui dia, donat el boom dels terminals mòbils amb connexió a Internet, s’ha ampliat molt la demanda de serveis multimèdia, per tant el futur de l’Internet mòbil passa per oferir la millor velocitat de càrrega i el mínim consum de recursos del dispositiu. Per fer una ullada al futur del món del mòbil, hem de fixar-nos en les previsions de les companyies del sector del marketing mòbil ja que el futur d’aquestes va lligat a l’evolució de les tecnologies mòbils. (8) La MMA (Mobile Marketing Association) anuncia les deu prediccions per a la zona d'Àsia i Pacífic per a l'any 2011 en un mercat, el del màrqueting mòbil, que s'espera que creixi de 13 a 14 mil milions de dòlars, el tercer després d'Amèrica del Nord i Europa. Aquestes prediccions són: 1. La personalització i la privadesa incrementaran l'efectivitat i credibilitat del mitjà mòbil com a canal de marketing.

Multimèdia i Comunicació: Evo Mobile Web

2. Un dels majors serveis serà l'ús de dades que ajudarà a crear un inventari mòbil i impulsarà una major despesa en publicitat mòbil. 3. Missatges, vídeos i trucades gratis estaran disponibles entre dispositius i es presentaran més aplicacions relacionades amb els missatges i trucades gratuïtes. Es veurà un increment de l'ús de vídeo mòbil. 4. Veurem el renaixement de Windows 7 per a mòbil que, gràcies a les seves modificacions, s'aproparà més a l'experiència de RIM (Research in Motion) i Apple que també impulsarà la connexió a Internet a través del mòbil i la publicitat. 5. Continua la lluita entre l'HTML5 i les aplicacions. Tot apunta al fet que guanyaran les aplicacions però, en estar desenvolupades per a dispositius específics i tenir una penetració limitada, podria haver-hi un empat entre tots dos sistemes. 6. Els serveis basats en la geol·localització i la realitat augmentada seran les tecnologies líders integrades al mòbil. 7. El dispositiu mòbil es convertirà en un moneder electrònic per a petits pagaments. 8. El blogging mòbil ressorgirà de nou. El llançament de “tablets” i el seu èxit de vendes permet als usuaris editar i pujar continguts en diferents formats. 9. Continuarà la proliferació de smartphones i publicitat mòbil. El ràpid creixement de vendes d'aquest any d'aquest tipus de dispositius i les millores de la interface faran que més i més usuaris accedeixin a webs convencionals a través del seu mòbil.. 10. La telefonia mòbil donarà el salt a la tecnologia 3D encara que quedarà un llarg recorregut per davant abans de crear un 3D sofisticat. D’aquestes prediccions podem remarcar que l’HTML5 serà, juntament amb les aplicacions pròpies dels mòbils, el motor de la web mòbil. La geolocalització i la realitat augmentada seran els serveis més utilitzats juntament amb les xarxes socials. I haurem de parar atenció a l’evolució de la tecnologia 3D ja que aquesta podria ser integrada de manera estandard en un futur no massa llunyà.

Definitivament, som al principi del que ha de ser una gran evolució del que coneixem ara com a mòbil i el ventall de possibilitats s’amplia enormement a mida que aquest dispositiu es va fent tecnològicament més equipat.

Multimèdia i Comunicació: Evo Mobile Web

2. PLATAFORMES ACTUALS PER AL DESENVOLUPAMENT WEB MÒBIL Avui dia, quan una persona, empresa, universitat o qualsevol altre organisme vol fer arribar un contingut a altres persones, el més habitual és crear un lloc web. A l'hora de desenvolupar-lo, la primera decisió que s'ha de prendre és quina plataforma de desenvolupament utilitzarà. La resposta a aquesta pregunta necessita d'un anàlisi amb cura ja que depenent de l'elecció tindrem uns avantatges i uns inconvenients. Per exemple, decantar-se per una plataforma en concret com ara Flash, deixaria fora un bon abast de clients o usuaris que no podrien accedir als continguts per no tenir el terminal adient, com ara un iPhone. Per a les companyies que proporcionen aquestes plataformes de desenvolupament és molt important que altres desenvolupadors utilitzin la seva plataforma, quants més millor. Hi ha actualment quatre companyies que es disputen el negoci: Apple, Adobe, Google i Microsoft. Apple cerca vendre els seus dispositius, tant de sobretaula com mòbils, així com continguts (iTunes, AppStore), Adobe, les seves eines per generar el programari adient (Flash, Photoshop, Premiere, ...), Google augmentant l'abast de la seva plataforma publicitària i els seus productes, i Microsoft millorant les ventes dels seus sistemes operatius, aplicacions d'Escriptori o dispositius mòbils. Des del punt de vista dels usuaris i dels creadors de continguts, el més ideal seria que es pugués accedir a qualsevol contingut des de qualsevol dispositiu, independentment de amb quina plataforma hagi estat desenvolupat (universalitat i multi plataforma), però això, ara per ara, és inviable. En aquest apartat analitzarem quines són les plataformes actuals pel desenvolupament web, les seves avantatges i inconvenients i deduirem quina plataforma es la més elegible per satisfer aquest principi de universalitat.

2.1 CONTINGUTS I APLICACIONS WEB Podem definir el contingut web com tota la informació textual, visual o auditiva que hi ha a un lloc web. És a dir, el text, imatges, sons, vídeos, animacions, etc (9). No fa molts anys el contingut era posat dins una pàgina web escrita en HTML, i l'usuari accedia al contingut mitjançant un navegador web. Però eren pàgines estàtiques, on la interacció que tenia l'usuari amb els continguts era molt bàsica. Amb l'aparició del web 2.0 tot això va canviar per enriquir l'experiència que té l'usuari amb els continguts, deixant de ser un ens passiu per convertir-se en un participant actiu que interactua amb els continguts. Les tecnologies necessàries per donar aquest salt van convertir les pàgines web estàtiques en aplicacions web. Com s’ha comentat abans, les companyies varen veure una oportunitat per millorar els seus negocis i varen desenvolupar o suportar diverses plataformes sobre les que crear les aplicacions web. Van sorgir, així, AJAX, Flash, Java i .net. Amb l'explosió de l'accés a Internet a través dels dispositius mòbils i de la necessitat de desenvolupar aplicacions per aquests terminals i que permetin els usuaris accedir als continguts, aquesta “guerra de plataformes" no ha fet més que avivar-se.

Multimèdia i Comunicació: Evo Mobile Web

2.2 DISPOSITIUS MÒBILS I ELS SEUS S.O. Ens centrarem ara una mica més en els dispositius mòbils. Entenem per dispositiu mòbil un aparell que per les seves característiques hardware (processador relativament poc potent, pantalla petita, interfície tàctil, alimentació per bateries, etc.) requereix un software ad-hoc, no podent utilitzar per exemple sistemes operatius i aplicacions destinades al PC. Parlem de dispositius com els smartphones o les PDAs. El component software que condiciona la resta d'aplicacions que pot tenir el dispositiu i, per tant, els serveis (o continguts) als que pot accedir, és el sistema operatiu. A continuació es mostra una taula amb els sistemes operatius per mòbils més utilitzats i les marques de telèfons que els incorporen (una marca pot tenir diversos models amb diferent sistema operatiu). (10) Symbian Android (Google) IOS (Apple)

Nokia, Sony Ericsson, Samsung HTC, LG, Motorola, Samsung, Sony Ericsson Apple iPhone, iPod Touch, iPad

RIM (Blackberry)

BlackBerry Smartphone

Windows Mobile

Pocket PC

Palm

WebOS

Graph showing smartphone marketshare for Q3 2010

2.3 APLICACIONS NATIVES ENFRONT APLICACIONS WEB Els desenvolupadors de continguts web destinats a dispositius mòbils tenen dues opcions: crear una aplicació web (o lloc web) adaptada al dispositiu a la qual s'accedirà des de un navegador web mòbil instal·lat al dispositiu, igual que es fa als PCs, o crear una aplicació nativa per al dispositiu en concret des de la qual accedir als continguts online. Per exemple, si una empresa vol donar informació meteorològica en temps real pot fer una pàgina web amb aquesta informació i l'usuari accedir amb el seu iPhone a través de Safari, o la mateixa empresa pot crear una aplicació que l'usuari s'haurà d'instal·lar al seu dispositiu (normalment descarregant-la des de un repositori d'aplicacions), la qual es connectarà amb el servidor on es troben les dades i les presentarà a l'usuari. D’una banda, les aplicacions natives són més eficients i permeten amb facilitat l’accés als hardware específic del dispositiu, però d’altra banda, degut a la gran diversitat de fabricants de dispositius que hi ha, es fa impracticable que una mateixa empresa pugui desenvolupar una aplicació que s’executi a cadascun dels dispositius del mercat, ja que seria gairebé com desenvolupar una aplicació diferent per cada un dels dispositius. Els fabricants de dispositius estan més interessats en que altres companyies desenvolupin aplicacions natives, per exemple, creant repositoris tipus la AppleStore o la Blackberry’s App World perquè així és un valor afegit a l’hora de que un usuari es decanti per la seva marca quan hagi de triar un model de

Multimèdia i Comunicació: Evo Mobile Web

smartphone. D’altra banda als desenvolupadors d’aplicacions, i als usuaris, els interessa més que una aplicació pugui ser executada a qualsevol dispositiu. Creiem que aquesta darrera opció és la que s’imposarà i és per això que ens centrarem en les tecnologies que permeten desenvolupar aplicacions web multiplataforma.

2.4 NAVEGADORS WEB PER MÒBILS Un navegador és l’encarregat d'obtenir la informació dels servidors web i, per tant, són els que possibilitaran l'accés, o no, a certs continguts segons la plataforma sota la que s'han desenvolupat. Són, així, una peça clau a l'hora de triar amb quina plataforma desenvolupar una pàgina web mòbil, ja que segons una o altra hi haurà més o menys usuaris que puguin accedir correctament, factor decisiu per les empreses. Cada sistema operatiu per mòbil acostuma a incloure el seu navegador, encara que també es possible instal·lar un navegador d'altres fabricants. Actualment els navegadors que existeixen estan formats per dues parts ben diferenciades: la interfície d'usuari i el “layout engine”. És aquest darrer l’encarregat de comunicar-se amb el servidor i processar el codi HTML/CSS/Javascript i, per tant, decisiu a l’hora de avaluar el rendiment i la funcionalitat d’un navegador. Hi ha diversos motors emprats pels diferent navegadors com NetFront, Gecko, Presto o Webkit, sent aquest últim el més estès. Webkit prové de KHTML, un navegador creat pels desenvolupadors del sistema d’escriptori per GNU/Linux KDE, i va ser adaptat per Apple per utilitzar-lo com a motor del seu navegador Safari. Com és de codi lliure (GNU) molts altres han pogut sumar-se al seu desenvolupament i avui en dia s’ha convertit en el motor més estès del mercat de navegadors, sobretot pel que fa als dispositius mòbils. Alguns navegadors que utilitzen Webkit són: Android Browser, WebOS browser, BlackBerry Browser (RIM), S40 i S60 browser (Nokia Symbian) i Safari (11). És a dir, segons la figura anterior d’us de sistemes operatius tenim que el 94% de navegadors instal·lats als dispositius mòbils utilitzen com a motor Webkit. Per això, serà un factor decisiu a l’hora de analitzar quina serà l’evolució de les plataformes de desenvolupament d’aplicacions web.

2.5 PLATAFORMES DE DESENVOLUPAMENT Com s’ha vist al punt 1, els dispositius mòbils fa temps que incorporen navegadors web. Podríem dir que al principi el desenvolupament d’aplicacions web era molt complicat degut a la gran varietat i diferències que hi havia entre els navegadors mòbils. Cada fabricant dels dispositius creava el seu navegador i inclús els diferents models de dispositius del mateix fabricant diferien molt pel que respecta al sistema operatiu, i, en extensió, al navegador web. Alguns únicament suportaven WAP, altres algun subconjunt d’HTML/CSS com WML o C-HTML, per aprofitar al màxim el baix ample de banda del que es disposaven en les connexions via mòbil (12). Pel que fa a Javascript o Flash, els dispositius no eren suficientment potents per incorporar aquestes tecnologies. Això, junt a les particularitats que ja hem vist dels dispositius mòbils (diferents tamanys de pantalla, necessitat d'estalvi de bateria, hardware i sistema operatiu molt divers) va fer que no fos possible desenvolupar aplicacions web pels dispositius mòbils.

Multimèdia i Comunicació: Evo Mobile Web

Afortunadament, l'augment de potència dels terminals i de l’ample de banda de les connexions, així com el desenvolupament i adopció de Webkit per part dels principals fabricants de dispositius, com hem vist a l’apartat anterior, han possibilitat que els dispositius suportin tecnologies equivalents a les utilitzades a la Internet estàndard, com ara HTML, CSS i fins i tot, Javascript i Flash. A continuació es fa una petita introducció a tres plataformes que s’estan utilitzant actualment per desenvolupar aplicacions web per mòbil.

2.5.1 MOBILE AJAX AJAX són les sigles de Asynchronous JavaScript and XML i és una tecnologia destinada al desenvolupament de aplicacions web interactives que proveeixin la funcionalitats i la facilitat d’us similar a les aplicacions d’Escriptori, però que s’executen a navegadors web. Això ho aconsegueix carregant, enlloc de la totalitat d'una pàgina, únicament una part d'aquesta o de les seves dades en resposta als successos de l’usuari. És a dir, no s'actualitza tota la pàgina web sinó que només s’intercanvien petites quantitats de dades entre el client i el servidor, millorant molt el rendiment de la pàgina. Utilitza tecnologies obertes i estandarditzades com HTML i Javascript i va ser la tecnologia que va possibilitar el desenvolupament del web 2.0 (13). Amb les darreres versions de HTML, CSS i sobretot Javascript, es poden crear tots els elements que estem acostumats a utilitzar a un entorn d’escriptori com finestres, botons, llistes desplegables, quadres de text, etc. i assignar-hi successos del ratolí i del teclat com fer clic, seleccionar, passar per damunt, prémer una tecla, etc. També podem introduir àudio, vídeo i animacions a les aplicacions. L’avantatge d'utilitzar AJAX és, com s’ha dit, de rendiment, al minimitzar el tràfic que hi ha entre el navegador web i el servidor. Mobile AJAX és una extensió que, a través de APIs addicionals, adapta l'aplicació a les característiques dels dispositius; principalment al diferent hardware, com les pantalles, els sensors o els receptors GSM i GPS (14). Pràcticament la totalitat de navegadors web per mòbils actuals suporten Mobile AJAX, tant els basats en Webkit com els que no ho estan. 2.5.1.1 FRAMEWORKS DE DESENVOLUPAMENT D'APLICACIONS WEB PER MÒBIL Darrerament aquesta tecnologia ha sobrepassat les fronteres del navegador i alguns estan desenvolupant miniaplicacions natives (mobile-widgets) que l’usuari instal·la al dispositiu. Degut a la impossibilitat de crear aplicacions natives per cada una de les plataformes existents, s'han desenvolupat alguns frameworks que possibiliten fer una aplicació web compatible amb diverses plataformes. Alguns d’aquests frameworks són Rhodes, PhoneGap o MoSync (15).

Multimèdia i Comunicació: Evo Mobile Web

2.5.2 ADOBE FLASH LITE & ADOBE AIR Flash és una tecnologia creada inicialment per Macromedia (actualment propietat de Adobe) per dotar als llocs webs d'animacions i que posteriorment va convertir-se en el referent per publicar contingut de tipus vídeo degut al poc ample de banda que necessitaven els vídeos en format flash. Poc a poc, a través del llenguatge Action Script, la base de Flash, va anar creixent i es va ampliar fins arribar a ser una plataforma completa pel desenvolupament d’aplicacions web senceres. Un objecte Flash s’insereix a un document HTML i el navegador, a través d’un plugin que s’ha d’instal·lar apart, l’executa o reprodueix. Els seus principals inconvenients són justament la necessitat de proporcionar un plugin extern al navegador, el ser un sistema tancat i propietari i l’alta demanda de recursos que requereix. Com a principal avantatge està la potencia dels efectes que es poden crear, que, fins fa poc, era la única solució possible si es volien crear aquests efectes o funcionalitats, així com el gran abast que ha adquirit al camp de l'emissió de vídeo per Internet. Pel que respecta al mercat mòbil, es va fer un primer intent amb el derivat Flash Lite, però va fracassar (16). Avui en dia, una part minoritària dels dispositius suporten o, millor dit, inclouen un navegador amb capacitat de reproduir contingut creat amb Flash Lite, particularment els dispositius de Microsoft. Tot i això, Adobe s’ha adonat de la tendència de creixement de la web mòbil i no es vol quedar fora, pel que ha desenvolupat Adobe AIR. Aquesta integra en les mateixes eines utilitats per desenvolupar aplicacions web tant per terminals d’escriptori com per mòbils. Les aplicacions també s’executen al navegador però, com tots els productes anteriors d'Adobe, necessiten que el navegador tingui instal·lat el plugin corresponent. La darrera versió d’aquest plugin és l’Adobe Flash Player 10.1 i és suportada pels navegadors basats en el motor Webkit (17). Per la seva part, els fabricants dels dispositius i els seus sistemes operatius i navegadors corresponents poden restringir l’ús d’aquest plugin. Aquest és el cas d'Apple, que no permet executar codi de Flash als seus terminals (iPhone, iPod, etc.), evidentment per motius comercials, no tècnics. Adobe és conscient del desavantatge que això li suposa i lluita per introduir la seva tecnologia. Per exemple, acaba d’alliberar un convertidor de Flash a aplicacions natives per l’iPhone, encara que continua resistint-se a obrir la seva tecnologia i a adaptar-se a les noves tendències més competitives com és l'HTML5.

2.5.4 JAVA ME Java és una plataforma molt heterogènia que ha sabut situar-se a gairebé tots els segments del mercat de les tecnologies de la informació. Hi ha la versió per Enterprise per servidors, la Standard per sistemes desktop i la Micro Edition per dispositius mòbils i amb recursos reduïts. Les primeres aplicacions de tercers que es van instal·lar als dispositius mòbils, abans fins i tot que aquests tinguessin connexió a Internet, varen ser aplicacions (sobretot jocs) Java ME. És una plataforma intermitja entre les aplicacions natives i les aplicacions web. Per tal que un terminal pugui executar una aplicació Java, ha de tenir instal·lada una màquina virtual (o JRE) diferent per cada arquitectura però que normalment sol estar disponible gratuïtament i permet que un mateix programa s’executi en diversos dispositius.

Multimèdia i Comunicació: Evo Mobile Web

Amb Java ME es poden aconseguir quasi les mateixes funcionalitats que tecnologies com AJAX o Flash, és a dir, connexió a dades HTML en servidors, animacions, etc. tot i que el seu rendiment no és tan bo. A més, fa poc la companyia Oracle va adquirir Sun Microsystems, la creadora de Java, i hi ha rumors de que no està interessada en seguir desenvolupant Java. El sistema Android, desenvolupat en gran part amb Java, és el principal valedor d’aquesta tecnologia. Totes les aplicacions natives que executa són desenvolupades en Java tot i que també està apostant en un futur basat en Webkit + HTML5. Symbian també suporta aplicacions natives Java de forma acceptable, però ni Apple ni Microsoft són partidaris d’aquesta tecnologia als seus dispositius mòbils (per l’iPhone ni tan sols hi ha la màquina virtual i pels sistemes operatius de Microsoft destinats als dispositius mòbils la màquina virtual està clarament antiquada i és molt poc rendible). Una dada a destacar és que, uns dels navegadors més populars actualment que es poden instal·lar als dispositius mòbils i que no estan basats en Webkit, Opera Mini, està també desenvolupat en Java per a les plataformes hardware que ho suporten (Android, Symbian, etc.), i, degut al gran resultat que ha donat per la velocitat a la què es pot navegar, ha fet guanyar punts a Java, al menys pel que respecta a aplicacions natives.

2.5.5 HTML5 Sens dubte, les plataformes que prometen ser les futures dominadores de les aplicacions web per mòbils, tant per les funcionalitats i el rendiment que oferiran, com pel suport de companyies molt importants del ring què és el mercat de la web mòbil, així com pel fet d’estar basat en estàndards oberts, són les que implementaran l’especificació HTML 5. Webkit, per exemple, i les companyies que el suporten i desenvolupen, que com hem vist inclouen el 94% del mercat de navegadors web, està apostant clarament per HTML5, així com 52Framework, el primer en especialitzar-se en HTML 5 i CSS3. El següent apartat esta dedicat exclusivament a aquesta tecnologia, on la presentarem, analitzarem les seves característiques i la compararem amb les seves competidores més directes.

3. L'HTML5 I LES SEVES PROPIETATS 3.1 QUÈ ÉS HTML5? HTML5 és la nova revisió del llenguatge de programació estàndard emprat per definir els continguts i l'aspecte dels continguts de les pàgines web, HTML. Les necessitats dels usuaris web ha evolucionat molt ràpidament amb els últims anys i, amb elles, les característiques de la web i dels navegadors. Aquest fet, juntament amb la inicial inrdependència pel que fa al tractament dels continguts web per part dels navegadors de les diferents empreses, ha fet que els mateixos continguts i la sintaxi amb la que es descriuen hagin patit moltes modificacions, evolucions i rectificacions al llarg del temps.

Multimèdia i Comunicació: Evo Mobile Web

Per intentar resoldre aquest problema es va crear una associació d'empreses encarregada de promoure els estàndards per l'evolució del web i la interpolabilitat entre productes WWW, W3C. En un intent d'unificació, W3C va crear l'XHTML, un estàndard que definia una codificació més estricta i basada en XML. Tot i això, en breu es va donar un fenomen 'social' inesperat a la web: el web 2.0. Aquest fenomen va originar, de nou, modificacions en les característiques de la web: En les necessitats de contingut: principalment multimèdia En les funcionalitats de la web: la web va passar a emmagatzemar els continguts de forma deslocalitzada, es va començar a veure el potencial de la web com una plataforma de creació de continguts i, sobretot, es van establir les bases socials que permetrien més tard el sorgiment de la web mòbil. En els últims anys, com ja passava abans quan calia oferir funcionalitats no contemplades pels estàndards, s'ha pogut esquivar aquestes mancances del llenguatge mitjançant aplicacions, tecnologies i llenguatges de tercers, com ara el Java o el Flash (d'aquest últim, en parlarem en el punt 3.3). Per això, s'ha volgut buscar una alternativa a l'ús d'aquestes aplicacions i llenguatges de tercers, a mode de que s'integressin aquestes característiques i funcionalitats que la versió actual d’HTML no contempla. De passada, s'ha volgut polir característiques presents anteriorment però no prou ben especificades en el seu moment o que, simplement, s'han desajustat a les noves característiques de la web. D'aquesta manera, s'ha volgut millorar la robustesa i nitidesa del llenguatge i, de passada, optimitzar els recursos consumits pels navegadors web. Per tal de començar a assolir aquests objectius, algunes de les principals empreses dins del món de la web (Apple, Mozilla i Opera) varen emprendre un projecte dirigit per Ian Hickson (actualment empleat de Google), on varen definir les principals característiques inicials de la següent versió de l'especificació HTML. En breu el projecte va ser adoptat per W3C, qui va publicar el primer esborrany de l'especificació d'HTML5 a inicis del 2008. Tot i això, probablement haurà de passar encara força temps de perfeccionament i s'hauran de produir certs canvis socials i econòmics abans de que l'HTML5 esdevingui definitivament una recomanació formal.

3.2 CARACTERÍSTIQUES I MILLORES RESPECTE ELS SEUS PREDECESSORS Una de les principals novetats d'HTML5 és que abandona el concepte de codificació de documents i s'ajusta més al de desenvolupament web, permetent, a més, la interpolabilitat entre navegadors. Així, els documents i aplicacions web s'hauran de comportar de la mateixa manera independentment de quin navegador compatible amb HTML5 s'utilitzi per accedir-hi. Els navegadors no compatibles, a més, podran ignorar els nous objectes i mostrar igualment continguts web llegibles.

Multimèdia i Comunicació: Evo Mobile Web

Algunes de les millores respecte la seva versió anterior, HTML4, són: •

Noves normes d'anàlisi sintàctic (“parsing”) per una lectura més flexible.

•

Normativa d'anàlisi sintàctic més ben detallada.

Fins l'actualitat, els navegadors havien de d'observar als altres navegadors i fer una hipòtesi de com aquests estaven interpretant el codi HTML. Posteriorment, havien de crear el seu intèrpret o “parser” sobre aquesta hipòtesi tot desitjant que fos suficientment encertat o flexible com per funcionar amb la majoria de documents de la xarxa. Una de les principals millores de la recomanació HTML5 és l'especificació detallada de com ha de realitzar-se la interpretació dels documents HTML. Quan els navegadors implementin aquestes modificacions, els usuaris notaran una millora en la compatibilitat. •

Nous atributs.

•

Eliminació d'atributs automàtics, redundants o obsolets.

La nova forma d'entendre l'HTML com un llenguatge de programació d'aplicacions web comporta que els continguts de la web com ara els elements i els seus atributs canviïn. Així, apareixen nous atributs com ara contenteditable (especifica si l'usuari pot editar, o no, el contingut), data-valorAutor (l'autor del document pot definir els seus propis atributs afegint el sufix data- al nom que triïn per l'atribut), item (utilitzat per agrupar elements), itemprop (utilitzat per agrupar items), spellcheck (especifica si s'ha de comprovar l'ortografia i la gramàtica de l'element), onbeforeonload (script que s'executa abans de carregar el <body>), onresize (script a executar quan es redimensiona el navegador), onerror (script a executar quan es produeix un error), etc. •

Possibilitat d'utilitzar la tècnica de “drag-and-drop”.

Fins l'actualitat els documents i aplicacions web no permetien treballar amb aquesta funcionalitat. Ara, amb l'afegit dels successos de ratolí ondrag, ondragend, ondragenter, ondragleave, ondragover i ondragstart, podem tractar l'arrossegat dels elements d'un web. •

Manipulació el botó “Enrere” del navegador.

•

Suport natiu de continguts multimèdia.

Fins ara, si es volia reproduir sons o vídeos, s'havia d'utilitzar els anomenats “plugins” de tercers. La propera versió de la recomanació especificarà als navegadors com poder interpretat i operar amb aquests continguts multimèdia de forma nativa. Per fer-ho s'ha afegit els nous elements <audio>, <vídeo> i <source> i nous atributs com ara oncanplay, onended, onplay, onplaying, onvolumechange, etc. •

Millora en els sistema de missatgeria.

Els navegadors web, per raons de seguretat, prevenen que els documents en diferents dominis s'afectin entre ells. En altres paraules, l'anomenat “cross-site scripting” (o XSS) està desactivat. Tot i ser una mesura important de seguretat, impedeix la comunicació entre pàgines web de diferents dominis tot i que no siguin hostils. HTML5 especifica un sistema de missatgeria que soluciona aquest problema ignorant el domini origen dels documents web i, a més, pensat per no permetre els atacs XSS.

Multimèdia i Comunicació: Evo Mobile Web

•

Altres tecnologies: suport de geolocalització (Geolocation API), renderitzat en temps real (Canvas), creació d'aplicacions que funcionin fora de línia (Offline Support), bases de dades locals (sqlite), etc.

Es pot trobar una mica d'informació més detallada en el punt 1.3.1, on s'exposen avantatges i inconvenients d'HTML5 enfront de Flash (18; 19).

3.3 SITUACIÓ ACTUAL Al final del punt 1.1 hem exposat que, per tal que es normalitzi la utilització d'HTML5, s'han de donar dos factors: 1. L'especificació encara està en plena creació, pel que cal que passi temps abans de que s'acabi de formalitzar. 2. Cal que es donin alguns factors socials i econòmics. Exposem amb més claredat aquest segon punt. Si ens hi fixem, entre els membres promotors de la idea inicial no hi trobem la figura de Microsoft. Podem atribuir aquest fet a varies raons, però hem de pensar que l'objectiu principal de tota empresa és obtenir capital de forma òptima a curt, mitjà i llarg plarç. Com ja ha demostrat en casos similars, Microsoft probablement vulgui posposar tant com sigui possible el moment en el que el seu software propietari, en aquest cas Internet Explorer, deixi de ser el més utilitzat (el seu ús va disminuint i ja ha caigut per sota del 50%) (20). Durant aquest temps, haurà seguit exprimint el seu domini del mercat i haurà pogut plantejar i preparar una estratègia reactiva a seguir (ja sigui adaptar el seu navegador a la nova especificació o sorprendre amb un nou producte o servei competitiu). Observem, però, el creixent pes de la web mòbil i observem també com els dispositius que hi accedeixen utilitzen principalment navegadors basats en el motor Webkit. Es preveu que aquests navegadors s'adaptin totalment, si no ho estan ja, a HTML5 (precisament perquè optimitza els recursos de l'aparell que l'ha d'interpretar, quelcom molt valuós actualment per als dispositius mòbils). Aquest fet, unit al poc èxit de Windows Mobile i el posterior Windows Phone 7 com a plataformes mòbils (21), probablement condicioni a que Microsoft opti per compatibilitzar Internet Explorer amb HTML5. Així doncs, a efectes pràctics, no serà fins que Internet Explorer suporti HTML5 o bé deixi de dominar el mercat que HTML5 no passarà a ser utilitzat de forma normalitzada. Donat que la web mòbil creix dia rere dia i que, com hem dit, la majoria de dispositius mòbils venuts utilitzen navegadors que suporten o suportaran HTML5, podem preveure que serà la futura evolució del mercat mòbil l'encarregada de marcar el detonador final.

Multimèdia i Comunicació: Evo Mobile Web

Independentment de quan i per quines raons es normalitzi, HTML5 haurà de competir amb les eines de tercers ja existents que supleixen les mancances de l'actual versió de l'especificació HTML i que s'han guanyat un rol important en la creació de continguts web. Una d'aquestes eines és Adobe Flash. En els dos següents apartats s'intentarà donar una visió molt general de les característiques de Flash, així com comparar aquestes característiques amb les de les aplicacions i documents creats amb el conjunt d'eines HTML + Javascript + CSS3, seguint les especificacions d'HTML5 (22).

3.3.1 HTML5 + JS + CSS3 VS FLASH (23) (24) (25)

Actualment HTML5 / Webkit no ofereix tot el que et pot oferir Flash que, donat el temps que porta sent utilitzat, compta amb una quantitat d'eines de treball i amb una comunitat d'usuaris i desenvolupadors molt gran. Per altra banda, encara no hi ha suport total per HTML5 per part dels navegadors. Més enllà d'això, intentem comparar el rendiment de les aplicacions desenvolupades amb l'un i l'altre. Com ja hem dit al punt 2.5.2, des dels seus inicis, Flash sempre ha tingut problemes de rendiment i d'utilització de recursos. Això és degut a que no té accés al hardware d'acceleració gràfica de l'equip i ha de resoldre tots els càlculs via software (o, el que és el mateix, mitjançant la CPU). Aquest no és el cas de Windows, amb el que sí que pot accedir a l'acceleració gràfica i on aquests problemes es veuen molt mitigats. No entrarem en discussions sobre política però sí remarcarem, per posterior reflexió del lector, que Apple, un dels ideòlegs d'HTML5, no ha volgut cedir mai a Adobe l'accés a l'acceleració GPU dels seus equips Macintosh. Deixat això de banda, Adobe ha treballat en la millora del rendiment del seu producte des de la seva novena versió i amb la utilització d'Actionscript 3. A més, ha incorporant una nova Màquina Virtual que, treballant amb nous tipus de dada, ha permès un notori increment de velocitat, ha ampliat el ventall d'aplicacions que els desenvolupadors poden crear emprant Flash i, per tant, ha ampliat també la sortida comercial del producte.

Per la seva part, Javascript encara no és tant ràpid com Flash. L'eina de renderitzat d'aquest últim és més ràpida que la d'HTML5, Canvas (tot i que els resultats varien en funció de l'aplicació i la plataforma sobre la que s'executi). No obstant, s'està buscant millores en el llenguatge per poder millorar el temps d'execució del codi i els mateixos ideòlegs inicials de l'HTML5, Apple, Google, Mozilla i Opera, s'han unit al grup de treball WebGL, que intenta crear una especificació propera a la d'OpenGL 2 per integrar acceleració 3D a la web sense necessitat de plugins addicionals. HTML5 també permetrà afegir capçaleres d'accés i control entre dominis a l’ HTTP. Flash, en la seva versió actual ja ho permet però mitjançant una implementació basada en aprofitar forats de seguretat. Donat l'historial dels navegadors pel que fa a la pulcritud en la compatibilitat, la seguretat i l'estabilitat, probablement la solució del HTML5 serà més polida. En conclusió, es fàcil veure que actualment Flash està per davant d'HTML5 + JS + CSS3 en termes generals. Tot i això, hem de mirar una mica més endavant. En enginyeria del software, és ben sabut que tot programa perd fiabilitat i robustesa a mesura que hi anem aplicant operacions de manteniment. Últimament sembla que el codi base de Flash pateix els símptomes d'un prolongat manteniment i, a no ser que Adobe inverteixi

Multimèdia i Comunicació: Evo Mobile Web

en una implementació pràcticament des de la base, en donar suport a totes les plataformes web i en continuar innovant, tot apunta a que els navegadors continuaran evolucionant i eventualment deixaran enrere a Flash. No obstant, si aquesta hipòtesi es compleix, és probable que es trigui més temps a deixar d'utilitzar-lo. Recordem que Flash té una comunitat de desenvolupadors molt elevada i compta amb filtres i efectes optimitzats, així com amb un gran ventall d'utilitats, que HTML5, ara per ara, no té. A més, no hem d'oblidar l'orientació inicial de Flash: simplificar la distribució d'aplicacions en forma de contingut. Flash compta amb la possibilitat d'unificar tots els continguts desenvolupats en un sol fitxer. Pot ser que en alguns àmbits Flash caigui en el desús i sigui substituït per els documents i les aplicacions web, però n'hi ha d'altres (per exemple, la distribució d'aplicacions) en els que és més apropiat utilitzar Flash.

3.3.2 EXEMPLES DE LA SEVA IMPLEMENTACIÓ En aquesta secció intentem mostrar diferents aplicacions que demostren el potencial que actualment té HTML5. Per executar les pàgines s'ha utilitzat la versió 3.6.13 de Mozilla Firefox. Algunes de les aplicacions d'exemple no s'han pogut executar ja que la versió estable més actual de Firefox no implementa algunes de les futures funcionalitats que l'especificació d'HTML5 vol oferir. El mateix passa amb els altres navegadors Chrome, Opera i Safari. Pel que fa a Internet Explorer, pràcticament no suporta cap de les noves característiques, quelcom normal donat el seu actual posicionament el na guerra dels navegadors (veure punt 3.3). http://mugtug.com/sketchpad/ Aplicació simple de dibuix creada amb HTML5 amb la que podem veure algunes de les possibilitats que ens ofereix el nou element <canvas> (manipulació de color i transparències) combinat amb la tecnologia de “drag-and-drop”. http://www.benjoffe.com/code/games/torus/ En aquesta aplicació inpirada en el clàssic Tetris, podem veure el potencial del renderitzat de l'element <canvas> i com es combina amb els successos de teclat onkeypress, onkeydown i onkeyup http://pushingpixels.at/experiments/dynamic_shadow/ Una altra demostració de les possibilitats de l'element canvas en combinació amb la tecnologia drag-and-drop. En aquest cas, podem veure el càlcul dinàmic de la posició i la intensitat d'una ombra.

http://html5demos.com/contenteditable En aquest document podem veure els nous elements <article> i <section>, així com l'atribut contenteditable, que permet que el contingut dins d'un element sigui editable.

Multimèdia i Comunicació: Evo Mobile Web

4. ESTUDI DE MERCAT: WEBS ADAPTADES ALS TERMINALS MÒBILS. 4.1 RECOPILACIÓ DE WEBS ADAPTADES Una bona manera de mesurar l’impacte que està tenint a la societat la evolució constant dels dispositius mòbils és fer un sondeig. Si realment els dispositius mòbils està canviant la manera d’accedir al web, s’hauria de reflectir en els mercats i en les pàgines webs mes importants. A la web http://es.wikipedia.org/wiki/Anexo:Sitios_web_m%C3%A1s_visitados#Ranking_global_2010 podem trobar una llista creada per la empresa Alexa.com on es mostra el rànking global de les 60 pàgines mes visitades al 2010. Com que es un nombre elevat, en aquest projecte només ens centrarem en el rànking de les 17 pàgines web més visitades en castellà. Pàgines webs mes visitades en castellà Web

Versió Mòbil

Accés web

Programa natiu

Facebook

Wikipèdia

Google

Myspace

Orkut.com

Taringa!

Hi5

Xing.com

Marca

Softonic

Nota: La taula de les 17 pàgines mes visitades en castellà inclou varies webs de cerca de la empresa Google d’altres països llatinoamericans com es el cas de Mèxic. En aquesta llista hem eliminat aquestes webs perquè Google implementa la versió mòbil en totes les seves pagines de cerca. Hem aglutinat totes les pagines de Google en una única posició a la taula.

Amb aquesta taula es poden treure les següents conclusions sobre les webs en castellà mes visitades: -

Un 90% de les pàgines estan adaptades per a mòbils. El 70% disposen d’aplicacions natives per a mòbils per facilitar l’accés al contingut web. El 80% disposa d’una pagina web especial per l’accés des dels terminals mòbils. El 60% de les webs disposen d’accés web mòbil i disposen de programes natius per a mòbils. Només el 10% no estan adaptades per accedir des d’un dispositiu mòbil.

Multimèdia i Comunicació: Evo Mobile Web

4.2 COMPARACIÓ DE FUNCIONALITATS ENTRE UNA WEB ESTÀNDARD I LA SEVA ADAPTACIÓ A LA WEB MÒBIL. Una pàgina web mòbil perd funcionalitat respecte a la seva versió estàndard? L’estudi de mercat següent mostrarà la resposta a aquesta pregunta estudiant 2 de les pàgines més visitades d’Internet. Aquestes pàgines son Google (El cercador més utilitzat pels internautes.) i Youtube (La pàgina amb més contingut audiovisual d’Internet.) Google mòbil

Google clàssic

Les diferències son visibles; Google en la seva versió mòbil mostra el requadre de text de cerca i únicament hi ha el botó “buscar” (a més d’enllaços per canviar a la versió clàssica, ajuda, privacitat i configuració de la pàgina). En canvi Google en la seva versió clàssica ofereix enllaços a altres aplicacions (gmail, google maps, imatges...), hi ha el botó “Voy a tener suerte” i la publicitat del seu navegador propi (Google Chrome) Youtube mòbil

Youtube clàssic

La versió mòbil de Youtube redueix significativament el contingut de la pàgina principal. Es mostren menys quantitat de vídeos, es perd organització (els vídeos no s’agrupen en vídeos d’oci, música, noticies...). En canvi no tot son inconvenients, ja que a la versió mòbil de Youtube no hi ha publicitat. Com a dada interessant, es curiós que tant Google com Youtube mòbil no inclouen cap enllaç per a la creació de nous usuaris. Els lectors posseïdors d’un terminal mòbil poden posteriorment reflexionar sobre les diferencies d’aquestes pàgines amb el seu propi terminal. El repertori de pàgines webs adaptades http://repertorio.mobi és força extens.

Multimèdia i Comunicació: Evo Mobile Web

4.3 GOOGLE MOBILIZER Google Mobilizer és una aplicació que permet mostrar gairebé qualsevol pàgina web en un format adaptat als terminals mòbils. No totes les pàgines d’Internet estan adaptades a la tecnologia mòbil i aquesta eina s’encarrega de reestructurar la informació de la pàgina web i l’adapta al dispositiu mòbil d’una manera molt senzilla. Només hem d’introduir la direcció en concret en el requadre de cerca, seleccionar si volem que ens mostri imatges o no, i l’aplicació ens reorganitzarà i mostrarà la pagina web adaptada al nostre terminal mòbil.

Hem testejat aquesta aplicació de Google amb una pàgina de noticies, concretament amb la versió electrònica del diari “la vanguardia”. Hem introduït la URL www.lavanguardia.es i el navegador ens mostra la pàgina següent:

La pàgina mostrada es una versió reduïda de la pagina web www.lavanguardia.es. Es mostren poques imatges i els enllaços a les noticies estan agrupats al mig de la pantalla. Predomina el text, no hi ha menús de grup de noticies (nacional, internacional, esports...) però tampoc hi ha publicitat, la qual cosa afavoreix la rapidesa amb la que es carreguen les pàgines. És una eina interessant. Els usuaris de smartphones ja poden veure quasi be totes les pàgines adaptades al terminal amb el que s’accedeix i d’aquesta manera la navegació per la web es més senzilla, ràpida i amena. No cal desplaçar-se amunt i avall en aquelles pàgines que no estan adaptades a la tecnologia mòbil.

Multimèdia i Comunicació: Evo Mobile Web

CONCLUSIONS Com hem vist, ens trobem en un moment de canvi molt interessant des del punt de vista social i tecnològic. Des de fa temps, dia rere dia els dispositius mòbils estan més ben equipats i, donada la seva basta i creixent varietat de funcionalitats, cada cop estan més relacionats amb les nostres vides, tan a nivell domèstic com a nivell laboral. Com és de suposar, el mercat evoluciona i s’adapta a aquests nous canvis. Donat que l’accés a la web via mòbil en breu superarà a l’accés més convencional, els seus continguts s’estan adaptant per tal d’optimitzar aquest accés més còmode i habitual, si bé, ara per ara, no tant potent. Per altra banda, ha sorgit un gran mercat amb les aplicacions natives i les aplicacions web. Tot i això, hi ha greus problemes amb la no portabilitat entre plataformes de les aplicacions natives (donat el planter heterogeni de dispositius amb tecnologies pròpies i la manca d’estàndards). Aquesta contrarietat cara els interessos dels desenvolupadors d’aplicacions i dels usuaris ens fa pensar que, amb el temps, s’imposarà el mercat de les aplicacions web i de les tecnologies i productes que en permeten el seu desenvolupament. Cal fer, doncs, especial menció del proper estàndard de programació: HTML5. Pugnant amb les tecnologies de desenvolupament web existents fins la data i condicionat pel moment social i econòmic, cada cop sembla més factible que al final acabi imposant-se (juntament amb els productes que l’utilitzin) com a estàndard de desenvolupament web. Amb més o menys incerteses sobre els detalls, quelcom sembla força clar: el futur serà mòbil.

Multim猫dia i Comunicaci贸: Evo Mobile Web

ANNEX A: MAPA CONCEPTUAL

Multimèdia i Comunicació: Evo Mobile Web

BIBLIOGRAFÍA 1. Mobile Web. Wikipedia. [En línia] 30 / Novembre / 2010. http://en.wikipedia.org/wiki/Mobile_Web. 2. Webmaster. Guía Breve de Web Móvil . W3C. [En línia] 6 / Maig / 2010. http://www.w3c.es/divulgacion/guiasbreves/webmovil. 3. La evolución de los teléfonos móviles. [En línia] 10 / Octubre / 2009. http://www.muymovil.com/2009/10/10/la-evolucion-de-los-telefonos-moviles. 4. Baró, Andreu Veà. La cronología: Principales Hitos de la Red. Tesis doctoral. [En línia] Maig / 2002. http://www.tdr.cesca.es/TESIS_URL/AVAILABLE/TDX-1104104-101718/Tavb22de23.pdf. 5. TAPTAP, Nielsen &. Estudio de Mercado Mobile Internet. [En línia] Q4 / 2009. http://recursos.anuncios.com/files/354/33.pdf. 6. Redacción. Los consumidores utilizan cada vez más el móvil para trámites cotidianos. Puro Marketing. [En línia] 5 / Maig / 2010. http://www.puromarketing.com/76/7180/los-consumidores-utilizan-cada-vez-masmovil-para-tramites-cotidianos.html. 7. Allaire, Jeremy. The Future of Web Content – HTML5, Flash & Mobile Apps. Tech Crunch. [En línia] 5 / Febrer / 2010. http://techcrunch.com/2010/02/05/the-future-of-web-content-html5-flash-mobile-apps. 8. Redacción. La Mobile Marketing Association publica las tendencias del marketing móvil para 2011. Puro Marketing. [En línia] 28 / Desembre / 2010. http://www.puromarketing.com/21/8724/mobile-marketingassociation-publica-tendencias-marketing-movil-para-2011.html. 9. Web content. Wikipedia. [En línia] 27 / Octubre / 2010. http://en.wikipedia.org/wiki/Web_content. 10. Mobile Operating System. Wikipedia. [En línia] 2 / Desembre / 2010. http://en.wikipedia.org/wiki/Mobile_operating_system. 11. Mobile browser. Wikipedia. [En línia] 30 / Novembre / 2010. http://en.wikipedia.org/wiki/Mobile_browser. 12. Galpin, Michael. Build cross-browser smartphone Web applications. IBM. [En línia] 2 / Març / 2010. http://www.ibm.com/developerworks/opensource/library/wa-aj-mobileajax/index.html?ca=drs-. 13. Introducing Ajax and OpenAjax. OpenAjax.org. [En línia] http://www.openajax.org/whitepapers/Introducing%20Ajax%20and%20OpenAjax.php. 14. Introduction to Mobile Ajax for Developers. OpenAjax.org. [En línia] http://www.openajax.org/whitepapers/Introduction%20to%20Mobile%20Ajax%20for%20Developers.php. 15. O'Dell, Jolie. 5 Cross-Platform Mobile Development Tools You Should Try. Mashable. [En línia] 11 / Agost / 2010. http://mashable.com/2010/08/11/cross-platform-mobile-development-tools/. 16. Adobe Flash Lite. Wikipedia. [En línia] 24 / Desembre / 2010. http://en.wikipedia.org/wiki/Adobe_Flash_Lite.

Multimèdia i Comunicació: Evo Mobile Web

17. Parr, Ben. Adobe Air 2.5 Revealed: It’s All About Mobile. Mashable. [En línia] 25 / Octubre / 2010. http://mashable.com/2010/10/25/adobe-air-2-5/. 18. HTML 5. SearchSoa.com. [En línia] 30 / Juny / 2008. http://searchsoa.techtarget.com/definition/HTML-5. 19. Sosa, Armando. Video de HTML5 para principiantes. Dupermag. [En línia] 1 / Març / 2010. http://dupermag.com/2010/03/01/video-de-html5-para-principiantes. 20. Stevens, Tim. Internet Explorer falls below 50 percent global marketshare, Chrome usage triples. Engadget. [En línia] 5 / Octubre / 2010. http://www.engadget.com/2010/10/05/internet-explorer-fallsbelow-50-percent-global-marketshare-chr. 21. Wilcox, Joe. Android and iPhone smack down Windows Mobile. betanews. [En línia] 23 / Febrer / 2010. http://www.betanews.com/joewilcox/article/Android-and-iPhone-smack-down-WindowsMobile/1266944020. 22. Grigsby, Jacob. HTML5 from a Mobile Perspective. Cloud Four. [En línia] 22 / Juliol / 2009. http://www.cloudfour.com/html5-from-a-mobile-perspective. 23. Ozer, Jan. Flash Player: CPU Hog or Hot Tamale? It Depends. Streaming Learning Center. [En línia] 26 / Gener / 2010. http://www.streaminglearningcenter.com/articles/flash-player-cpu-hog-or-hot-tamale-itdepends-.html. 24. Sosa, Armando. ¿Flash contra HTML5? ¡Webkit vs. Flash! Dupermag. [En línia] 11 / Març / 2010. http://dupermag.com/2010/03/11/%C2%BFflash-contra-html5-%C2%A1webkit-vs-flash. 25. Hoffmann, James. Flash 10 versus JS/HTML5: The Tour Guide. Ludamix. [En línia] 21 / Març / 2010. http://www.ludamix.com/archives/2010/02/entry_5.html. 26. Mobile Web Browser. Wikipedia. [En línia] 14 / Desembre / 2010. http://en.wikipedia.org/wiki/Mobile_browser. 27. El futuro de los servicios de las redes sociales está en manos del teléfono móvil. Informes Tech Week. [En línia] 31 / Maig / 2010. http://www.techweek.es/movilidad-wireless/informes/1006846004301/futuroservicios-redes-sociales-telefono-movil.1.html. 28. Choudhary, Parvez. The Journey of the Web: 1.0; 2.0 and now 3.0. free article :: tutorial. [En línia] Febrer / 2010. http://e-articles.info/e/a/title/The-Journey-of-the-Web:-1.0;-2.0-and--now-3.0. 29. Barrueto, Luis Eduardo. ¿Por qué la web móvil es nuestra próxima parada? Maestros del Web. [En línia] 16 / Octubre / 2010. http://www.maestrosdelweb.com/editorial/%C2%BFpor-que-la-web-movil-es-nuestraproxima-parada. 30. Trefouret, Caroline. Uso de Internet desde el móvil: Tendencias de Futuro. Market Intelligence Euro RSCG Worldwide España. [En línia] 13 / Maig / 2010. http://www.marketintelligence.eurorscg.es/23063AB1/?p=4283. 31. Blossom, John. The Mobile Web Content War: Apps Vs. Search Engines. Shore. [En línia] 9 / Abril / 2010. http://www.masternewmedia.org/the-mobile-web-content-war-apps-vs-search-engines.

Multimèdia i Comunicació: Evo Mobile Web

32. Narayanasamy, Selena. Phone Wars: Mobile Apps vs. Native Apps. [En línia] 9 / Setembre / 2010. http://www.blueglass.com/blog/phone-wars-mobile-web-apps-vs-native-apps. 33. Stuff, Internet.com. Mobile Development Platform Comparison Matrix. [En línia] 24 / Juliol / 2010. http://www.devx.com/wireless/Article/45208. 34. Adobe Flash Lite. Wikipedia. [En línia] 22 / Novembre / 2010. http://en.wikipedia.org/wiki/Adobe_Flash_Lite. 35. HTML 5 Demos and Examples. [En línia] http://html5demos.com. 36. Repertorio.mobi. [En línia] 2009. http://repertorio.mobi. 37. Google Mobilizer. [En línia] http://google.com/gwt/n. 38. .mobi. Wikipedia. [En línia] 27 / Novembre / 2010. http://en.wikipedia.org/wiki/.mobi. 39. Wireless Application Protocol. Wikipedia. [En línia] 27 / Novembre / 2010. http://es.wikipedia.org/wiki/Wireless_Application_Protocol. 40. HTML5 Tutorial. W3 Schools. [En línia] http://w3schools.com/html5/default.asp. 41. HTML5 Web Messaging. W3C.org. [En línia] 18 / Novembre / 2010. http://www.w3.org/TR/webmessaging. 42. THE WORLD IN 2009: ICT FACTS AND FIGURES. ITU. [En línia] Octubre / 2009. http://www.itu.int/ITUD/ict/material/Telecom09_flyer.pdf. 43. Blossom, John. Future Of Mobile Web Applications: Application-Centered Or Browser-Centric? La Evolución De Las Aplicaciones Móviles. [En línia] 24 / Agost / 2009. http://www.masternewmedia.org/futureof-mobile-web-applications-application-centered-or-browser-centric/. 44. Sitios Web más visitados. Wikipedia. [En línia] 27 / Novembre / 2010. http://es.wikipedia.org/wiki/Anexo:Sitios_web_m%C3%A1s_visitados#Ranking_global_2010. 45. Ruadhan. Getting started with Mobile AJAX. mobiForge. [En línia] 2007. http://mobiforge.com/developing/story/getting-started-with-mobile-ajax. 46. Schonfeld, Erick. AIR For Android, And Adobe’s Plan To Deliver Apps Across All Mobile Devices. TechCrunch. [En línia] 14 / Febrer / 2010. http://techcrunch.com/2010/02/14/air-android/. 47. Artero, Javier. HTML5 webkit vs Flash player. [En línia] 4 / Juny / 2010. http://www.javierartero.com/noticias/html5-webkit-vs-flash-player/. 48. Java Platform, Micro Edition. Wikipedia. [En línia] 29 / Desembre / 2010. http://en.wikipedia.org/wiki/Java_Platform,_Micro_Edition. 49. Resig, John. HTML 5 Parsing. [En línia] 7 / Juliol / 2009. http://ejohn.org/blog/html-5-parsing/.