Revista del CENMA 8

la revista del cenma (Centre d’Estudis de la Neu i de la Muntanya d’Andorra)

a m n e C

El BMSAnd, la xarxa de seguiment de papallones diürnes d’Andorra Xarxa transfronterera de seguiment de la flora patrimonial del Pirineu oriental Regionalització d’escenaris de canvi climàtic a Andorra El web de l’Observatori de la Muntanya d’Andorra Actualització del mapa d’hàbitats CORINE d’Andorra SISMOweb: els terratrèmols a Andorra El programa Estat Natural

Any 2015

Avaluació del risc sísmic al Principat d’Andorra

Jaume Riba

Editorial

L’aprimament de les fronteres

l número 8 de La Revista del Cenma que teniu a les mans exposa diversos treballs científics multidisciplinaris, tots ells centrats en la natura d’Andorra. Fullejant aquest exemplar veureu que els treballs tracten de la flora, la fauna, els riscos naturals i la climatologia. Els articles han estat redactats, bàsicament, per l’equip del CENMA amb la col·laboració d’altres investigadors internacionals. La col·laboració des de fora és indispensable i a la vegada fructífera perquè suma esforços i coneixements, i, a més, la natura no entén de fronteres administratives. El Centre d’Estudis de la Neu i de la Muntanya d’Andorra, el CENMA, és un centre relativament «petit» inclòs dins de l’Institut d’Estudis Andorrans. En data d’avui, som nou persones de diverses formacions que fem recerca en múltiples disciplines: biodiversitat, ecologia, pastures, geologia, meteorologia, climatologia, entre d’altres. De fet, som un centre de recerca dimensionat per a un país de 70.000 habitants. Com que són molts els aspectes interessants en la muntanya d’Andorra, el científic del CENMA es dedica a diversos temes i no a un de sol. Aquesta és la gran diferència amb altres centres dels països europeus, on cada temàtica és tractada per un equip humà format per diversos científics. Conscients de les nostres limitacions, el CENMA té convenis amb altres entitats de recerca fora d’Andorra que tenen més recursos per investigar en un tema concret. Andorra viu avui un procés de canvi de model econòmic i de les relacions econòmiques amb els estats veïns. Els últims anys s’han signat diversos convenis amb altres països europeus que estableixen acords comercials i de fiscalitat. Des de l’any 2013 fins a finals d’aquest 2015, An-

dorra assumeix la presidència de la Comunitat de Treball dels Pirineus. La CTP és l’autoritat de gestió del programa europeu POCTEFA (acrònim de Programa Operacional de Cooperació Territorial Espanya-França-Andorra) que, per al seu programa plurianual 2014-2020 disposa d’un pressupost d’uns 189,5 milions d’euros, que provenen de Brussel·les. Així, curiosament, avui un país tercer a la Unió Europea és l’autoritat de gestió d’un programa finançat per la mateixa Unió Europea. Per a nosaltres, el més rellevant del programa POCTEFA és que dóna l’oportunitat de finançar econòmicament els projectes aplicats a la serralada pirinenca, incloent-hi Andorra. En principi, a finals d’aquest any 2015 s’obrirà la convocatòria per sol·licitar el finançament per a les propostes preparades pels equips formats per entitats espanyoles, franceses i andorranes. Tot i que les entitats andorranes no podem rebre un finançament directe de la UE, treballar conjuntament amb altres centres d’ambdós costats dels Pirineus és una gran oportunitat per al país i per a nosaltres com a centre. Si les entitats andorranes fem una bona proposta, les inversions de desenvolupament en les regions veïnes també es podran aplicar al territori andorrà amb el finançament d’Europa. Ara, en el nou marc del programa POCTEFA 2014-2020 s’obre una finestra per enfortir les relacions de cooperació amb centres especialitzats de la UE parlant de tu a tu. Des del CENMA creiem que aquesta és una gran oportunitat per importar inversió en coneixement cap a Andorra. Per ara, el CENMA està estudiant la possibilitat d’incorporar-se en diferents projectes, tots en els àmbits que ja treballem. Dependrà de nosaltres seleccionar els projectes més atractius i beneficiosos per al nostre país.

Ramon Copons Llorens

Director tècnic del Centre d’Estudis de la Neu i de la Muntanya d’Andorra (CENMA) Institut d’Estudis Andorrans (IEA)

la revista del cenma 1

30 40

crèdits Número 8: any 2015

Han col·laborat en aquest número:

Edita: Centre d’Estudis de la Neu i de la Muntanya d’Andorra (CENMA) – Institut

Sònia Álvarez, Francesc Argemí, Pere Aymerich, Julien Barataud, Jordi Carreras, Pere Esteban, Albert Ferré, Joan Font, Marta González, Olivier Kimper, Tony Lara, Alain Mangeot, Sandra Méndez, Anaïs Morin, Jordi Nicolau, Aaron Pérez-Haase, Xavier Puig, Elena Puigdemasa, Jaume Riba, Sergi Riba.

d’Estudis Andorrans (IEA)

Dipòsit legal: AND. 689-2007 Disseny: Núria Publicitat Impressió: Impremta Envalira Traducció i correcció: Pites Roure (textos en català), Jacques Carcy de l’Aliança Andorrano-Francesa (textos en francès) i Michael Lockwood (textos en anglès). Fotografia portada: Flysch de Zumaia, País Basc, Espanya (Aina Margalef) Fotografia interior portada: Rierol d’Andorra que ha format una petita marmita gràcies a la seva acció erosiva (Jaume Riba)

Association Charles Flahault, Catalan Butterfly Monitoring Scheme, Departament de Biologia Vegetal de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, Fédération des Réserves Naturelles Catalanes, Institució Catalana d’Història Natural, Observatori de la Sostenibilitat d’Andorra, Parc Natural Comunal de les Valls del Comapedrosa, Parc Natural de Cadí-Moixeró, Parc Natural de l’Alt Pirineu, Parc Natural de la Vall de Sorteny, Parc naturel régional des Pyrénées catalanes, Service Départemental d’Incendie et de Secours de la Guadeloupe, Societat Catalana de Lepidopterologia, Unitat de Prevenció de Riscos Geològics. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, Vall del Madriu-Perafita-Claror, Xarxa de seguiment de la flora patrimonial transfronterera.

Fotografia contraportada: Pic de Casamanya (Francesc Argemí) Institut d’Estudis Andorrans, IEA. President: Eric Jover. Director: Jordi

Si voleu publicar en aquesta revista, feu arribar els vostres articles a: CENMA, Av. Rocafort 21-23, edifici Molí 3r pis, AD600 Sant Julià de Lòria, Andorra, o a l’adreça electrònica cenma@iea.ad.

Centre d’Estudis de la Neu i de la Muntanya d’Andorra, CENMA.

Els articles han de tenir una llargada d’entre 2 i 6 pàgines DIN A4, figures i fotografies a part. Els esquemes i gràfics han d’estar confeccionats preferentment en Freehand o Illustrator. Les imatges han de ser fotografies, diapositives o imatges digitals. Tots els articles, abans de la seva publicació, seran revisats per especialistes en la matèria tractada.

Guillamet.

Director tècnic: Ramon Copons. Investigadors: Roger Caritg, Marta Domènech, Natàlia Gallego, Benjamin Komac, Aina Margalef, Clara Pladevall, Marc Pons i Laura Trapero.

Aquesta revista és de distribució gratuïta, publicada anualment pel Centre d’Estudis de la Neu i de la Muntanya d’Andorra (CENMA). Aquest departament de l’Institut d’Estudis Andorrans té com a propòsits fonamentals els de realitzar tasques de recerca, divulgació i centralització d’informació en tots els temes que envolten la muntanya. Les opinions expressades en els articles d’aquesta revista són les dels seus autors respectius i no necessàriament les del CENMA.

la revista del cenma

56 72

sumari

El BMSAnd, la xarxa de seguiment de papallones diürnes d’Andorra

Xarxa transfronterera pel seguiment de la flora patrimonial del Pirineu oriental

Benjamin Komac i Roger Caritg

Clara Pladevall i Sandra Méndez

Regionalització d’escenaris de canvi climàtic a Andorra: regionalització estadístic a partir de la sèrie climàtica de Ransol Marc Pons, Elena Puigdemasa i Laura Trapero

Actualització del mapa d’hàbitats CORINE d’Andorra Aaron Pérez-Haase, Albert Ferré, Jordi Carreras i Roger Caritg

Avaluació del risc sísmic al Principat d’Andorra Marta González

SISMOweb: els terratrèmols a Andorra Natàlia Gallego

El programa Estat Natural Marta Domènech i Natàlia Gallego

El web de l’Observatori de la Muntanya d’Andorra Ramon Copons

la revista del cenma 3

zoologia. El BMSAnd, la xarxa de seguiment de papallones diürnes d’Andorra.

El BMSAnd, la xarxa de seguiment de papallones diürnes d’Andorra Benjamin Komac i Roger Caritg 4

la revista del cenma

Apatura iris al transsecte del Madriu. la revista del cenma 5

R. Caritg

>>>

zoologia. El BMSAnd, la xarxa de seguiment de papallones diürnes d’Andorra.

es de fa 10 anys a Andorra s’està duent a terme el programa de seguiment de papallones diürnes anomenat Andorra Butterfly Monitoring Scheme (BMSAnd). Aquest seguiment, amb 8 itineraris, ha permès trobar fins ara 139 de les 149

espècies de papallones identificades al Principat. A l’article que us presentem a continuació s’explica la metodologia que es fa servir per fer aquest seguiment, i es presenten els diferents itineraris i els resultats més destacats obtinguts fins avui.

PARAULES CLAU> Papallones, seguiment, espècies, itineraris, Butterfly Monitoring Scheme, Andorra.

abstract/résumé The BMSAnd butterfly monitoring network in Andorra

Le BMSAnd, le réseau de suivi des papillons diurnes d’Andorre

Keywords> Butterflies, monitoring, species, butterfly walks, Butterfly Monitoring Scheme, Andorra.

Mots-clés> Papillons, suivi, espèces, itinéraires, Butterfly Monitoring Scheme, Andorre.

or over 10 years a butterfly monitoring scheme known as the Andorra Butterfly Monitoring Scheme (BMSAnd) has been carried out in Andorra. The project consists of eight butterfly walks that to date have recorded 139 of the 149 species of butterfly known from Andorra. This article explains and describes the scheme’s methodology and the eight different walks, as well as the most interesting observations that have been made in each.

la revista del cenma

e programme de suivi des papillons diurnes, appelé Andorra Butterfly Monitoring Scheme (BMSAnd), s’effectue en Andorre depuis 10 ans. Ce suivi, qui comprend 8 itinéraires, a permis de trouver jusqu’à présent 139 des 149 espèces de papillons identifiées dans la Principauté. Dans l’article présenté à continuation s’explique la méthodologie utilisée pour réaliser ce suivi, et sont présentés les différents itinéraires et les résultats les plus signifiants obtenus à ce jour.

>>> INTRODUCCIÓ Les papallones diürnes (també conegudes com a ropalòcers) són excel·lents bioindicadors de l’ambient i del clima que ens envolta, ja que són sensibles a la composició, la fragmentació i l’estructura de la vegetació i a variables climàtiques com les temperatures o les precipitacions, a més de tenir un valor estètic i de ser relativament fàcils d’identificar. Per aquest motiu, es va crear a la Gran Bretanya, als anys 1970, el Butterfly Monitoring Scheme (BMS) amb l’objectiu de fer un seguiment d’abundància de les papallones per detectar canvis ambientals, com per exemple el canvi climàtic. Actualment, més de quinze països d’Europa han adaptat aquesta xarxa, en què col·laboren científics i ciutadans, ja que la participació ciutadana i el voluntariat són fonamentals en aquests seguiments. El Principat d’Andorra, pel seu ample gradient altitudinal (des dels 838 m d’altitud al pas de frontera del riu Runer fins als 2.942 m del pic de Comapedrosa), ofereix una gran diversitat d’hàbitats, fet que es tradueix en 149 espècies diferents de papallones presents en territori andorrà (Dantart i Jubany, 2012). Aquestes 149 espècies suposen el 30,9% de la fauna europea de ropalòcers en un territori que només representa el 0,0045% d’Europa. Des d’un punt de vista de conservació, a Andorra hi ha 11 espècies considerades vulnerables o amenaçades a escala europea. Això fa que Andorra hagi atret l’atenció de molts entomòlegs des del segle passat fins ara. Per tenir un coneixement exhaustiu de les diferents poblacions de papallones i de

la seva distribució al país, es va posar en marxa, l’any 2004, la xarxa de seguiment Butterfly Monitoring Scheme a Andorra (BMSAnd, www.iea.ad/bmsand). La primera estació de la xarxa actual va ser l’itinerari del Parc Natural de la Vall de Sorteny, i l’any següent s’hi van afegir els itineraris d’Enclar i de Comapedrosa, per produir dades vàlides a partir de l’any 2006 (Caritg et al., 2011). La temporada 2013, el BMSAnd ha complert 10 anys en què fins a 8 itineraris han proporcionat dades a un seguiment cada cop més consolidat. El Centre d’Estudis de la Neu i de la Muntanya d’Andorra (CENMA) de l’Institut d’Estudis Andorrans (IEA) és el coordinador d’aquesta xarxa, i a més es dedica a extreure’n i analitzar-ne els resultats científics. El Museu de Granollers, i en especial els responsables de la xarxa catalana de seguiment de papallones (www.catalanbms.org), fan la revisió anual de les dades andorranes recollides al camp i assessoraments en matèria lepidopterològica. En aquest article es presenta la metodologia de seguiment, els diferents itineraris que hi ha a Andorra, i finalment els resultats més destacats que s’han obtingut fins ara.

METODOLOGIA La metodologia de seguiment utilitzada en el BMSAnd i que presentem aquí de manera resumida està adaptada de Pollard i Yates (1993). La tècnica del BMSAnd consisteix a seguir itineraris (anomenats també transsectes)

al camp i fer recomptes visuals d’exemplars adults de ropalòcers. El transsecte està dividit en seccions (entre 6 i 11 en els itineraris d’Andorra), cadascuna de les quals correspon a un hàbitat particular. Els transsectes tenen entre 1 i 2 km de longitud i normalment es recorren en 1-2 hores a una velocitat constant. Els recomptes es duen a terme entre les 10 i les 14 hores, sempre que les condicions meteorològiques siguin favorables: més de 13ºC de temperatura, menys del 50% de nuvolositat i una velocitat del vent inferior a 20-28km/h (escala de Beaufort, força 4). Si les condicions ho permeten, durant el transsecte només es compten els individus que es trobin a 2,5 metres a banda i banda de l’observador i 5 metres al davant. Normalment, la majoria de les papallones es poden identificar sense que calgui capturar-les, però poden sorgir problemes d’identificació en alguns gèneres (Melitaea, Boloria o Argynnis, fotos 2, 4 i 5) que poden fer necessari capturar la papallona. Les dades es recullen en fitxes de camp dissenyades especialment pel BMSAnd, on s’anota, de cada espècie, el nombre d’individus vistos per secció de l’itinerari. Després, amb l’experiència de l’observador i depenent de l’espècie, es pot diferenciar els individus mascles de les femelles. El període oficial de recollida de dades és de trenta setmanes, des de la primera de març fins a l’última de setembre. No obstant, en els itineraris de més altitud d’Andorra, per qüestions de nivologia i de baixes temperatures, la temporada s’inicia la primera setmana de maig.

Foto 1. Pieris brassicae libant en una flor en el transsecte del Madriu. (R. Caritg) la revista del cenma 7

zoologia. El BMSAnd, la xarxa de seguiment de papallones diĂźrnes dâ&#x20AC;&#x2122;Andorra.

Foto 2. Parella de Meliateas al transsecte del Madriu. (R. Caritg)

Foto 3. Lycaena alciphron al transsecte del Madriu. (R. Caritg)

la revista del cenma

>>>

Presentació dels diferents itineraris del bmsand Parc Natural Comunal de les Valls del Comapedrosa

Parc Natural de la Vall de Sorteny

TRANSSECTES Sorteny Comapedrosa Rec del Solà Enclar Fontaneda Vall del Riu Pessons

Figura 1. Localització dels diferents transsectes de la xarxa del BMSAnd i dels espais protegits del Principat d’Andorra.

Vall del Madriu-Perafita-Claror Patrimoni Natural de la Humanitat de la UNESCO

Vall del Madriu

Foto 4. Boloria euphrosyne als prats d’Enclar. (R. Caritg)

la revista del cenma 9

zoologia. El BMSAnd, la xarxa de seguiment de papallones diürnes d’Andorra.

Itinerari del Parc Natural de la Vall de Sorteny Parròquia: Ordino Espai protegit: Parc Natural de la Vall de Sorteny Nombre de seccions: 8 Longitud total: 971 m Cota mínima - màxima: 1.912 m – 1.977 m Actiu des de: 2006 Regió biogeogràfica i estatge: Alta muntanya

eurosiberiana, estatge subalpí. (R. Caritg) Descripció: Comença a la barrera on acaba la pista forestal

Nombre d’espècies mínim (any) – màxim (any):

que puja en direcció al refugi de Sorteny. És un recorregut circular d’1 km de longitud que transcorre entre prats silicícoles i mesòfils i prats de sudorn, també hi ha algunes zones de bosc de pi negre acompanyat d’abarset. Cal destacar la zona de molleres i torberes d’esfagnes que es troba a la secció 5.

31 (2007) – 56 (2012)

Interès de l’itinerari: És el transsecte en actiu de més

nicias, Boloria eunomia, Boloria pales, Brenthis ino, Carcharodus lavatherae, Erebia gorgone, Erebia hispania, Erebia lefebvrei, Erebia oeme, Parnassius mnemosyne, Polyommatus eros.

altitud del país i en aquest sentit recull una informació molt valuosa de les espècies que es poden trobar a l’estatge subalpí pirinenc.

Nombre d’individus mínim (any) – màxim (any):

288 (2013) – 969 (2006) Espècies més abundants: Aglais urticae, Polyommatus

coridon, Lycaena virgaureae, Plebejus idas, Colias crocea. Espècies d’interès ecològic: Aricia eumedon, Aricia

Itinerari del Parc Natural Comunal de les Valls del Comapedrosa Parròquia: La Massana Espai protegit: Parc Natural Comunal de les Valls del

Comapedrosa Nombre de seccions: 7 Longitud total: 1.900 m Cota mínima - màxima: 1.620 m – 2.032 m Actiu des de: 2006 Regió biogeogràfica i estatge: Alta muntanya

eurosiberiana, estatge subalpí. Descripció: Comença a la part baixa de la pista del

Pla de l’Estany, just on hi ha la barrera mòbil que limita l’accés motoritzat, circula pel corriol del Pla de l’Estany i acaba a les bordes de la Coruvilla. Les 7 seccions del recorregut circulen per una vegetació relativament variada de bosquines caducifòlies (principalment avellanoses), pinedes (tant de pi roig com de pi negre) i prats silicícoles i formacions arbustives. Interès de l’itinerari: En aquest itinerari trobem les cinc

espècies de licènids conegudes a la península Ibèrica:

la revista del cenma

(J. Nicolau) Lycaena alciphron (foto 3), Lycaena hippothoe, Lycaena phlaeas, Lycaena tityrus i Lycaena virgaureae. Nombre d’espècies mínim (any) – màxim (any):

38 (2008) – 49 (2012) Nombre d’individus mínim (any) – màxim (any):

388 (2008) – 951 (2006) Espècies més abundants: Erebia meolans, Pieris rapae,

Colias crocea, Polyommatus coridon, Coenonympha arcania. Espècies d’interès ecològic: Boloria pales, Euchloe

crameri, Melitaea athalia, Pyrgus cirsii.

>>>

Itinerari del camí del Rec del Solà Parròquia: Andorra la Vella Espai protegit: Nombre de seccions: 7 Longitud total: 1.100 m Cota mínima - màxima: 1.105 m – 1.112 m Actiu des de: 2007 Regió biogeogràfica i estatge: Estatge montà.

(B. Komac) Descripció: Comença a prop de la plaça Guillemó pujant

Nombre d’espècies mínim (any) – màxim (any):

pel carrer del Currubell entre jardins i horts fins al passeig del Rec del Solà. Després de 800 metres caminant entre tarteres i jardins, entre bardisses i bosc de carrascars, acaba baixant pel carrer del Mestre Xavier Plana fins a les primeres cases.

21 (2012) – 41 (2009)

Interès de l’itinerari: Aquest itinerari és molt interessant

Espècies d’interès ecològic: Cacyreus marshalli, Leptidea

perquè està situat en un ambient periurbà, majoritàriament d’horts i jardins, on les alteracions antròpiques són constants. Per aquest motiu, les espècies destacades no són gaire rares, però sí poc representades en el conjunt de la xarxa del BMSAnd.

Nombre d’individus mínim (any) – màxim (any):

218 (2012) – 716 (2009) Espècies més abundants: Pieris rapae, Pieris brassicae

(foto 1), Cynthia cardui, Brintesia circe, Colias crocea. reali, Melitaea diamina.

Itinerari del camí d’Enclar Parròquia: Andorra la Vella Espai protegit: Vedat d’Enclar Nombre de seccions: 7 Longitud total: 1.500 m Cota mínima - màxima: 996 m – 1365 m Actiu des de: 2006 Regió biogeogràfica i estatge: Muntanya mitjana eurosiberiana, transició entre l’estatge submediterrani i el montà.

(R. Caritg) Descripció: Situat a la tartera d’Enclar, a la població de Santa

Coloma, comença a l’anomenat camí d’Enclar en direcció al collet de Sant Vicenç. És un transsecte marcat pel seu alt gradient altitudinal, ja que fa una ascensió de gairebé 400 m. Aquest factor és un dels causants que transcorri per un conjunt d’hàbitats força diferents: bosc mixt de roures i alzines, zona de tarteres, bosc de pi roig combinat amb claps de matollars de boix. S’acaba als prats d’Enclar, una zona molt favorable per observar altres espècies de papallones que no s’han vist al llarg del transsecte. Interès de l’itinerari: És un itinerari interessant per la diversitat

d’hàbitats de l’estatge montà. També cal destacar el canvi d’orientació que fa quan s’arriba al coll, a la secció quarta, i per tant cal considerar la variació de radiació solar entre les seccions

inicials i les finals. En aquest itinerari cal ressaltar la presència de l’espècie Apatura iris, trobada exclusivament en aquest indret dins la xarxa del BMSAnd, tot i que recentment s’ha trobat també a la Vall del Madriu. Nombre d’espècies mínim (any) – màxim (any):

50 (2007) – 65 (2012). Nombre d’individus mínim (any) – màxim (any):

656 (2012) – 1365 (2006). Espècies més abundants: Pararge aegeria, Pieris rapae, Pieris

brassicae, Pieris napi, Aporia crataegi. Espècies d’interès ecològic: Apatura iris (foto 6), Cupido argiades,

Hamearis lucina, Limenitis camilla, Polyommatus dorylas.

la revista del cenma 11

Zoologia. El BMSAnd, la xarxa de seguiment de papallones diürnes d’Andorra.

Itinerari de Fontaneda Parròquia: Sant Julià de Lòria Espai protegit: Nombre de seccions: 9 Longitud total: 1.400 m Cota mínima - màxima: 895 m – 1.010 m Actiu des de: 2007 Regió biogeogràfica i estatge: Muntanya mitjana eurosiberiana, estatge submediterrani.

(R. Caritg)

Descripció: Comença al camí que surt del pont de

Nombre d’espècies mínim (any) – màxim (any):

Fontaneda en direcció sud. Està situat a la zona més meridional del país, amb una orientació sud i sud-est que fa d’aquest transsecte el més termòfil del país. Aquestes condicions, associades a boscos de carrascars, boixedes i freixenedes, converteixen l’itinerari en un dels més rics de la xarxa quant a diversitat d’espècies.

50 (2007) – 65 (2009)

Interès de l’itinerari: És l’itinerari del BMSAnd situat

a menor altitud, on la influència mediterrània és encara patent, i per això hi ha moltes espècies, sobretot d’ambient mediterrani. Cal destacar la presència de l’espècie Zerynthia rumina que s’ha trobat exclusivament en aquest indret.

Nombre d’individus mínim (any) – màxim (any):

697 (2009) – 1780 (2012) Espècies més abundants: Pieris rapae, Hipparchia

statilinus, Satyrium esculi, Pieris brassicae, Pararge aegeria. Espècies d’interès ecològic: Arethusana arethusa, Cupido alcetas, Hipparchia fagi, Hipparchia fidia, Hyponephele lycaon, Leptotes pirithous, Pseudophilotes baton panoptes, Pyronia bathseba, Satyrium spini, Thecla betulae, Zerynthia rumina.

Itinerari de la Vall del Riu

Parròquia: Canillo Espai protegit: Nombre de seccions: 10 Longitud total: 900 m Cota mínima - màxima: 1.802 m – 1.907 m Actiu des de: 2013 Regió biogeogràfica i estatge: Alta muntanya

eurosiberiana, estatge subalpí. Descripció: Comença just al final de la pista que puja fins a

Nombre d’espècies (2013): 54

les bordes de l’Armiana i segueix el camí marcat en direcció al refugi de la Vall del Riu. Aquest transsecte està situat en una vall d’orientació clarament sud de la parròquia de Canillo, al nord d’Andorra. L’itinerari travessa diferents tipus de prats i també algunes zones de boscos de pinedes de pi negre.

Nombre d’individus (2013): 573

Interès de l’itinerari: Hàbitats molts diferents dels que

trobem en els altres itineraris del BMSAnd, sobretot els relleixos rocosos del principi de l’itinerari o els patamolls que es travessen en les últimes seccions.

(R. Caritg)

la revista del cenma

Espècies més abundants: Erebia neoridas, Pieris rapae,

Aricia morronensis, Issoria lathonia, Melanargia lachesis. Espècies d’interès ecològic: Aricia morronensis, Lycaena

hippothoe, Boloria eunomia, Chazara briseis.

>>>

Itinerari del circ dels Pessons Parròquia: Encamp Espai protegit: Nombre de seccions: 6 Longitud total: 2.200 m Cota mínima - màxima: 2.110 m – 2.400 m Actiu des de: Entre 2007 i 2010 Regió biogeogràfica i estatge: Alta muntanya

eurosiberiana, estatges subalpí i alpí. (R. Caritg) Descripció: El transsecte comença a Grau Roig, pujant per

Nombre d’espècies mínim (any) – màxim (any):

hàbitats de pastures fins a l’estany Primer dels Pessons. Després segueix pujant més suaument fins a l’estany Rodó, passant per hàbitats més variats de pastures, matollars d’abarset, bosc de pi negre i tarteres de l’alta muntanya.

29 (2008) – 32 (2007) Nombre d’individus mínim (any) – màxim (any):

Interès de l’itinerari: És l’itinerari situat a més altitud de la xarxa del BMSAnd, però també de tot el vessant sud dels Pirineus, en la part alta de l’estatge subalpí i les primícies de l’estatge alpí, on es poden veure espècies alpines que difícilment poden aparèixer en cap altre itinerari.

cassioides, Colias crocea, Polyommatus coridon, Aglais urticae.

294 (2008) – 804 (2009) Espècies més abundants: Cynthia cardui, Erebia

Espècies d’interès ecològic: Pontia callidice, Argiades

glandon, Euphydryas aurinia ssp. debilis, Erebia gorgone, Pyrgus cacaliae, Pyrgus andromedae.

Itinerari de la Vall del Madriu

Parròquia: Escaldes-Engordany Espai protegit: Vall del Madriu-Perafita-Claror, Patrimoni

Natural de la Humanitat de la UNESCO Nombre de seccions: 11 Longitud total: 820 m Cota mínima - màxima: 1.240 m – 1.515 m Actiu des de: En fase d’iniciació el 2014 Regió biogeogràfica i estatge: Muntanya mitjana

eurosiberiana, estatge montà.

(R. Caritg)

Descripció: Comença a la carretera de la Plana seguint

l’anomenat Camí de la Muntanya en direcció al pont de Sassanat. El gradient altitudinal és força accentuat en aquest itinerari, que transcorre per una combinació de zones més tancades de bosc de pi roig, freixes, tells o bedolls i zones de tarteres i prats, alguns d’ells sota la influència del pasturatge. Interès de l’itinerari: L’itinerari transcorre per una de les valls que ha aconseguit mantenir-se menys alterada per l’activitat antròpica del segle xx.

la revista del cenma 13

zoologia. El BMSAnd, la xarxa de seguiment de papallones diürnes d’Andorra.

RESULTATS DESTACABLES FINS ARA Nombre d’individus

120

80 60

4000

40 3000 20 2000

2006

2007

2008

2009 2010 A N Y S

2011

2012

2013

Figura 2. Evolució del nombre d’individus (vermell) i d’espècies (blau) de papallones trobades cada any dins de la xarxa del BMSAnd, entre el 2006 i el 2013.

70 60 50 40 30 20 10

2013 s’estan registrant les temperatures, durant tot l’any, en diferents seccions dels transsectes del BMSAnd, mitjançant unes sondes de temperatura anomenades iButtons.

D’aquí a uns anys, amb una sèrie de dades més llarga, es podrà avaluar com el clima influeix directament en el nombre d’espècies, en el d’individus i en la fenologia de les espècies. Per això, i per a una millor caracterització dels itineraris, des de l’any

Amb les dades dels dos primers anys es pot veure com es redueix el període de mostreig (nombre de dies amb una temperatura mitjana superior a 13ºC) a mesura que els itineraris estan a més altitud (figura 4). Així doncs, als transsectes de Fontaneda

la revista del cenma

Nombre d’espècies

100 5000

Pel que fa al nombre d’espècies, els transsectes d’Enclar i Fontaneda són els més rics, amb una mitjana de 60 espècies a l’any (figura 3). D’altra banda, l’itinerari del circ dels Pessons és el que té menys riquesa d’espècies (34 espècies de mitjana), sobretot perquè està situat a molta altitud. També cal destacar l’itinerari del Rec del Solà, on hi ha una baixa riquesa d’espècies (35 espècies de mitjana). No obstant, es pot considerar un valor bastant elevat per ser un transsecte situat al costat d’Andorra la Vella i per tant completament antropitzat. Els itineraris de muntanya com el de Sorteny, el del Comapedrosa i el de la Vall del Riu tenen una mitjana d’unes 50 espècies a l’any.

Nombre d’espècies

6000

Nombre d’individus

s on ss Pe

lR de ll Va

ar En

à ol lS de c Re

ap Co

Les dades disponibles fins a l’any 2013 (les de l’any 2014 estan encara en fase de validació) mostren un nombre d’espècies bastant similar, any rere any, en el conjunt de la xarxa del BMSAnd (figura 2). Cal destacar el màxim de 112 espècies identificades l’any 2013 amb 6 transsectes actius. En total, des de l’any 2006 s’han trobat 139 espècies diferents i gairebé 28.000 individus. Pel que fa al nombre d’individus, les variacions són molt més notables: entre 5.350 individus el 2009 i 2.550 el 2012. Normalment es troben de mitjana prop de 3.500 individus anuals en el conjunt de la xarxa del BMSAnd. En aquest sentit, les condicions climàtiques al llarg de la temporada semblen ser determinants quant al nombre d’individus trobats. L’any 2012 hi va haver una primavera molt nivosa que va reduir les setmanes de mostreig (i per tant l’abundància de papallones). D’altra banda, l’any 2009 es va registrar un valor molt alt d’individus gràcies a la presència de la migradora dels cards (Vanesa cardui, foto 7), una espècie que migra des d’Àfrica fins a Europa a la primavera i a l’estiu. Aquell any, per exemple, els comptatges anglesos van registrar fins a 4 milions d’individus, i a Andorra es van registrar 1.250 individus, mentre que els altres anys se n’han vist solament una cinquantena d’individus.

Nombre d’espècies

Figura 3. Mitjana del nombre d’espècies trobades en cadascun del transsectes de la xarxa del BMSAnd.

o del Rec del Solà hi ha 173 dies possibles de mostreig entre l’1 de març i el 30 de setembre (214 dies). En el mateix període només hi ha 134 dies de mostreig a l’itinerari del Comapedrosa i 100 dies al de la Vall del Riu. Pel que fa a les temperatures mitjanes, durant el mateix període també es constaten diferències significatives. Els transsectes de Fontaneda i del Rec del Solà registren una temperatura mitjana de 14ºC, mentre que l’itinerari més fred, el de Sorteny, arriba tan sols als 7,5ºC.

>>>

120

ed ap

de c Re

sa ro

ol lS

cl En

ed an nt Fo

Temperatura mitjana

160

200

Dies amb temperatura mitjana > 13ºC

Foto 5. Argynnis aglaja al transsecte del Madriu. (CENMA)

Figura 4. Nombre de dies amb temperatures mitjanes per sobre dels 13ºC (verd) i temperatura mitjana en cadascun dels transsectes de la xarxa del BMSAnd (vermell).

L’any 2013 es va publicar un article científic a la revista Journal of Insect Conservation (Komac et al., 2013) amb les dades obtingudes fins a l’any 2010 (figura 5). Aquest article tracta de detectar patrons de distribució de les papallones a Andorra, i recalca l’altitud com el factor més influent en la distribució de les espècies, destacant més riquesa a les parts baixes fins als 1.300 metres d’altitud, punt on la riquesa comença a disminuir. La reducció del nombre d’espècies a més altitud

pot ser deguda principalment a unes condicions climàtiques menys favorables per a les papallones, però també a una simplificació dels hàbitats amb l’entrada en el domini de les pastures supraforestals. Una curiositat és que el transsecte del Rec del Solà, malgrat que està situat a la part baixa del país, no aporta una gran diversitat d’espècies, segurament per la seva proximitat al nucli urbà d’Andorra la Vella i per la poca presència de pastures, hàbitats que solen ser força apreciats per

Figura 5. Portada de l’article publicat a la revista Journal of Insect Conservation l’any 2013 (http://link.springer.com/article/10.1007/ s10841-013-9571-y).

les papallones. Més en detall, s’observen dos grups de papallones a Andorra: l’un correspon al dels transsectes de Fontaneda, Enclar i el Rec del Solà, on hi ha espècies d’ambients més mediterrani com Apatura iris, Polyommatus dorylas, Leptotes pirithous, Cupido argiades o Thecla betulae, i l’altre el dels transsectes de Comapedrosa, Sorteny i Pessons, amb espècies d’ambients més de muntanya com Brenthis ino, Carcharodus lavatherae, Pyrgus cirsii o Boloria eunomia.

la revista del cenma 15

zoologia. El BMSAnd, la xarxa de seguiment de papallones diürnes d’Andorra.

Una de les conclusions més importants és que el conjunt dels itineraris representen gran part de la diversitat de papallones andorranes, que al seu torn és molt elevada respecte a la resta de països europeus. Com a la majoria d’ecosistemes tenim papallones molt especialitzades, que depenen d’una o de poques plantes nutrícies per sobreviure i es desplacen molt poc en el dia a dia, en canvi també tenim moltes espècies generalistes que fan grans desplaçaments. Aquesta diferència d’estratègies detectada en les nostres dades fa augmentar la diversitat. Però el que més contribueix a explicar la riquesa de papallones a Andorra és l’elevat gradient altitudinal. El gradient fa que existeixin molts hàbitats diferents i per tant nombroses espècies de papallones adaptades a cadascun d’ells. Tot plegat fa d’Andorra un país molt interessant per estudiar i per visitar els diferents indrets on viuen les papallones, però també per utilitzar-les com a bioindicadors i per seguir-ne l’evolució. Actualment, el CENMA està estudiant com afecten els diferents hàbitats i el clima en cadascuna de les espècies. Aquest és el primer pas ineludible per utilitzar les papallones com a indicadors de l’estat del medi ambient andorrà i del Pirineu. A mesura que es vagin recollint més dades, es podran fer estudis més específics. El conjunt dels itineraris de la xarxa del BMSAnd són una mostra representativa de molts dels hàbitats andorrans. Aquest context, associat a unes condicions ambientals (altitud, latitud, radiació solar, condicions climàtiques) determinades, fa que hi hagi una gran riquesa d’espècies dins de la xarxa del BMSAnd si ho comparem amb altres llocs d’Europa.

CONCLUSIÓ El seguiment de papallones que es fa a través del BMSAnd és bastant complet, ja que cobreix una gran part del gradient altitudinal del país i fins ara ha permès trobar 139 espècies dins del territori. Els itineraris amb més interès són els de més altitud, com el del Comapedrosa, el de Sorteny o el dels Pessons, amb diversitat d’hàbitats subalpí i alpí, però també el de Fontaneda, on hi ha algunes espècies típicament mediterrànies.

la revista del cenma

Foto 6. Apatura iris reposant sobre una pedra al transsecte del Madriu. (R. Caritg)

Ara que la xarxa està ben consolidada, es podran fer servir les dades recollides per detectar canvis climàtics o canvis en els ecosistemes, però això només serà possible amb la col·laboració voluntària d’aficionats a les papallones per seguir un cop per setmana algun itinerari.

COL·LABORADORS DEL BMSAnd Parc Natural de la Vall de Sorteny (Carles Mújica i Josep Palau), Ann Matschke, Eric Sylvestre, Parc Natural Comunal de les Valls del Comapedrosa (Jordi Nicolau), Vall del Madriu-Perafita-Claror (Susanna Simon, Eduard Boldú, Antoni Feliu i Isabel Rogé), Catalan Butterfly Monitoring Scheme (Jordi Jubany, Constantí Stefanescu i César Gutiérrez), Societat Catalana de Lepidopterologia (Jordi Dantart) i CENMA (Marta Domènech, Benjamin Komac, Clara Pladevall i Roger Caritg).

interessats a participar en el seguiment del BMSAnd podeu contactar a l’adreça de correu electrònic cenma@iea.ad. A Andorra encara hi ha ambients que no disposen de cap itinerari i faria falta més col·laboradors per poder-los prospectar. Cada any, el CENMA organitza una sortida de camp per descobrir algun itinerari de la xarxa del BMSAnd. L’objectiu d’aquestes sortides és conèixer la diversitat i la biologia de les papallones més habituals d’Andorra, observar-les i aprendre a diferenciar-les, i també intentar despertar l’interès dels assistents per estudiar aquest grup taxonòmic tan interessant. Enguany es va fer la sortida a la vall del Madriu (foto 8), i l’any 2013 es va fer al Parc Natural Comunal de les Valls del Comapedrosa.

PER A MÉS INFORMACIÓ

Benjamin Komac Roger Caritg

Podeu consultar la pàgina web del BMSAnd, www.bmsand.ad, i si esteu

Centre d’Estudis de la Neu i de la Muntanya d’Andorra (CENMA) Institut d’Estudis Andorrans (IEA)

>>>

Recordeu que existeix el llibre Les papallones diürnes d’Andorra, una guia de camp de les 149 espècies identificades a Andorra, publicat pel CENMA, amb fotografies a color, mapes de distribució de cada espècie i gràfics de freqüències d’observació.

BIBLIOGRAFIA l Caritg, R.; Domènech, M.; Dantart, J.; Jubany, J. (2011). «Andorran butterfly monitoring scheme». Journal of Insect Conservation, 15(1-2), p. 341344.

l Dantart, J.; Jubany, J. (2012). Les papallones diürnes d’Andorra. Andorra: Centre d’Estudis de la Neu i de la Muntanya d’Andorra. 256 p.

l Komac, B.; Stefanescu, C.; Caritg, R.; Domènech, M. (2013). «Forces driving the composition of butterfly assemblages in Andorra». Journal of Insect Conservation, 17(5), p. 897-910.

l Pollard, E.; Yates, T.J. (1993). Monitoring butterflies for ecology and conservation. Londres: Chapman & Hall. 256 p.

Figura 6. Portada del llibre Les papallones diürnes d’Andorra publicat el 2012 pel CENMA.

Foto 7. Vanessa cardui reposant sobre una flor de Buddleja davidii. (CENMA)

Foto 8. Foto de la sortida realitzada durant l’estiu del 2014 a la vall del Madriu. (R. Caritg)

la revista del cenma 17

flora. Xarxa transfronterera de seguiment de la flora patrimonial del Pirineu oriental.

Xarxa transfronterera de seguiment de la flora patrimonial del Pirineu oriental Clara Pladevall i Sandra MĂŠndez 18

la revista del cenma

>>>

l Pirineu oriental constitueix un domini biogeogràfic entre les fronteres polítiques de tres països. Aquest espai del Pirineu està considerat una zona rellevant pel que fa a la riquesa d’espècies de flora (es creu que hi creixen fins a més de 60 tàxons endèmics), la qual cosa fa que sigui d’especial interès la conservació i l’estudi de la biodiversitat vegetal. Amb aquest objectiu, des de l’any 2012 diferents botànics del Pirineu oriental, sota la coordinació de la Fédération des Réserves Naturelles Catalanes, estan agrupats en la Xarxa transfronterera de seguiment de la flora patrimonial, treballant conjuntament en 10 espècies patrimonials, de les quals s’espera poder obtenir resultats concloents sobre les seves problemàtiques de conservació.

En aquest article es mostren els resultats preliminars per a Andorra del seguiment de les quatre espècies treballades del Principat, Salix lapponum subsp. ceretana, Astragalus penduliflorus, Xatardia scabra i Maianthemum bifolium, i es presenten les deu espècies objecte de seguiment al Pirineu oriental en forma de fitxes per conèixer-ne la distribució i les característiques principals. Així doncs, a les quatre anteriors cal afegir les espècies Delphinium montanum, Botrychium matricariifolium, Orchis spitzelii, Gentiana pneumonanthe, Chrysosplenium alternifolium i Pedicularis comosa subsp. asparagoides.

transfronterera.

Aments femenins de Salix lapponum. la revista del cenma 19

J. Barataud

PARAULES CLAU> Flora, Pirineu oriental, endemismes, cooperació

flora. Xarxa transfronterera de seguiment de la flora patrimonial del Pirineu oriental.

abstract/résumé Cross-border monitoring network of emblematic Pyrenean flora

Réseau transfrontalier de suivi de la flore patrimoniale pyrénéenne

he eastern Pyrenees is a biogeographical domain that lies within the political borders of three counties. This sector of the Pyrenees is known to be florally very species rich (there are believed to be up to 60 endemic taxa) and as such it is of great interest for conservation and the study of plant biodiversity. Thus, since 2012 a number of botanical reserves in the eastern Pyrenees, coordinated by the Fédération des Réserves Naturelles Catalanes, have set up a cross-border network whose aim is to monitor the region’s most emblematic plant species. In all, 10 plants are being studied and it is hoped that this work will generate conclusive results regarding these species’ conservation. This article describes the preliminary results for the four species found in Andorra, Salix lapponum subsp. ceretana, Astragalus penduliflorus, Xatardia scabra and Maianthemum bifolium. As well, it includes datasheets for all 10 emblematic species in the eastern Pyrenees, with information on each species’ distribution and main characteristics. The remaining six study species are as follows: Delphinium montanum, Botrychium matricariifolium, Orchis spitzelii, Gentiana pneumonanthe, Chrysosplenium alternifolium and Pedicularis comosa subsp. asparagoides. Keywords> Flora, eastern Pyrenees, endemic species, crossborder cooperation.

la revista del cenma

es Pyrénées Orientales constituent un domaine biogéographique entre les frontières politiques de trois pays. Cette zone des Pyrénées est considérée comme une zone importante en ce qui concerne sa richesse en espèces de flore (il y aurait jusqu’à plus de 60 taxons endémiques y vivant), ce qui rend l’étude et la conservation de la biodiversité végétale particulièrement intéressantes. C’est avec cet objectif que depuis 2012 différents botaniques des Pyrénées Orientales, sous la coordination de la Fédération des Réserves Naturelles Catalanes, sont regroupés au sein du Réseau transfrontalier de suivi de la flore patrimoniale, travaillant ensemble autour de 10 espèces patrimoniales, dont on espère pouvoir obtenir des résultats concluants sur leurs problèmes de conservation. Cet article présente les résultats préliminaires du suivi des quatre espèces étudiées en Andorre (Salix lapponum subsp. ceretana, Astragalus penduliflorus, Xatardia scabra et Maianthemum bifolium) et présente aussi, sous forme de fiches, les dix espèces qui font l’objet du suivi des Pyrénées Orientales pour en connaître la distribution et les principales caractéristiques. Ainsi, aux quatre espèces antérieures il faut rajouter les espèces Delphinium montanum, Botrychium matricariifolium, Orchis spitzelii, Gentiana pneumonanthe, Chrysosplenium alternifolium et Pedicularis comosa subsp. asparagoides. Mots-clés> Flore, Pyrénées coopération transfrontalière.

Orientales,

endémismes,

>>>

Figura 1. Entitats participants en el projecte de seguiment de la flora patrimonial transfronterera al Pirineu oriental (autor figura: Anaïs Morin).

Cooperació transfronterera al Pirineu oriental La cooperació transfronterera ha fet possible que, des de l’any 2012, diferents actors del territori del Pirineu oriental treballin conjuntament en benefici de la flora i les espècies patrimonials comunes, que no coneixen fronteres. Fa uns 85 milions d’anys que els Pirineus van iniciar la seva formació per acabar essent una cadena muntanyosa de les més altes del sud d’Europa (Mases et al., 2010). Des de llavors, diferents processos físics, biològics, socials i polítics han convertit els Pirineus en el que coneixem avui dia com l’entorn del nostre país. Andorra s’estableix al bell mig de la serralada, com un petit país del cor de les muntanyes. Tot i així, la nostra base, el nostre substrat i el nostre patrimoni no coneix fronteres ni límits territorials polítics.

El Pirineu oriental, a l’extrem est de la cadena pirinenca, constitueix un domini biogeogràfic enmig de la frontera política de tres països. Per motius biogeogràfics complexos (Ninot et al., 2007), el Pirineu oriental és una zona especialment rellevant quant a la riquesa d’espècies de flora endèmiques o patrimonials, cosa que fa que en aquest espai pirinenc valgui especialment la pena preservar i estudiar la biodiversitat de la flora que hi viu. Aquests «Pirineus orientals d’influència mediterrània» (Martin i Aymerich, 2014), que s’estenen des de l’Alta Ribagorça fins al Canigó, presenten un conjunt de muntanyes amb un clima d’influència mediterrània caracteritzada per la forta insolació, precipitacions amb fluctuacions interanuals notables, vents humits mediterranis i no atlàntics, etc. La riquesa

endèmica entre espècies i subespècies de flora del Pirineu oriental arriba a més de 60 tàxons (Martin i Aymerich, 2014; Sáez et al., 2010). És per això que els projectes de cooperació transfronterera adquireixen un sentit molt important. En aquest marc, i sota la visió de les necessitats conjuntes, l’any 2012 va tenir lloc un primer contacte entre botànics del Pirineu oriental per tal d’unir esforços a l’hora de tractar problemàtiques comunes. Coordinada per la FRNC (Fédération des Réserves Naturelles Catalanes), aquella primera trobada va fructificar en la xarxa de seguiment de la flora patrimonial transfronterera, consolidada l’any 2014 amb la signatura a Andorra d’un acord de col·laboració entre els diferents participants del projecte (figura 1).

la revista del cenma 21

flora. Xarxa transfronterera de seguiment de la flora patrimonial del Pirineu oriental. Tot i així, la xarxa està oberta a incorporar nous col·laboradors i nous projectes de seguiment per adaptar-se a altres espècies patrimonials de la serralada pirinenca o a nous territoris. Serà en un futur que es veurà com es consoliden possibles noves línies de treball.

Què és una espècie patrimonial? Les espècies patrimonials són aquelles sobre les quals cal tenir un interès particular perquè, per diversos motius, són especials en el nostre territori. Un dels motius pot ser perquè és una espècie endèmica, és a dir que es distribueix només en un indret determinat (les espècies endèmiques del Pirineu oriental només es troben en aquest espai). També pot ser que tinguin poblacions d’un gran interès biogeogràfic als

treball, ja que es pot parlar d’una espècie endèmica dels Pirineus quan només és present en aquest territori, però parlaríem d’una espècie endèmica d’Andorra quan es troba únicament dins el nostre país. Actualment no es coneix amb certesa cap espècie de flora que sigui endèmica d’Andorra, però el nostre país sí que acull espècies patrimonials del Pirineu oriental, com podreu comprovar a continuació.

veu la necessitat de ser replicades en altres zones de l’espai transfronterer. - El tercer grup inclou quatre espècies d’interès particular sense cap objecte de seguiment als espais transfronterers, però de les quals es requereix un intercanvi d’informacions, coneixements i experiències entre els actors dels territoris on són presents.

Les espècies patrimonials de seguiment La cooperació transfronterera es va encetar amb un treball comú entre els botànics francesos, catalans i andorrans per decidir les espècies de flora en les quals es considerava prioritari començar a treballar. A partir de les experiències i les necessitats comunes es

Per a tres espècies patrimonials (dues del primer grup i una del segon) s’ha elaborat un protocol de seguiment comú que es va posar en pràctica per primer cop l’any 2013, del qual s’espera poder treure resultats concloents de les seves problemàtiques de conservació els anys vinents.

van identificar deu espècies sensibles sobre les quals es volia elaborar en primer lloc un recull de coneixements. Aquestes espècies es van classificar en tres grups:

Un dels avantatges del treball en xarxa és que permet interpretar els resultats de manera global en el conjunt de l’àrea de distribució pirinenca de l’espècie.

- El primer grup està constituït per tres espècies prioritàries: aquelles que es troben en un estat de conservació preocupant en un o més indrets, o aquelles en què l’evolució dels hàbitats on viuen està seriosament qüestionat en un futur.

Els objectius generals de seguiment d’aquestes espècies són el control de les seves diferents localitats, amb la localització i la cartografia actualitzada de les poblacions, el coneixement de la distribució, la diagnosi de l’estat de conservació i de les seves dinàmiques poblacionals, i la detecció d’impactes i amenaces.

Foto 1. Mainthemum bifolium en fruit. (C. Pladevall) Pirineus, tot i tenir una distribució mundial més o menys àmplia. Per exemple, algunes arriben al Pirineu oriental en el seu límit de distribució perquè més enllà ja no troben les condicions ambientals adequades per viure; aquestes plantes estan en una situació «d’extrem d’àrea» i solen tenir poblacions petites i potencialment amenaçades pels canvis als llocs on viuen. Un altre motiu de ser una espècie patrimonial és tenir un caràcter relictual, és a dir que són espècies que sobreviuen als Pirineus com a testimonis d’èpoques passades, quan el clima era diferent. Quan es parla d’endemicitat és important tenir en compte l’escala geogràfica de

la revista del cenma

- El segon grup engloba tres espècies d’interès particular: aquelles que ja són objecte de seguiment en un o més indrets i es

Quines són, concretament, les espècies patrimonials identificades com a sensibles pel territori objecte de l’estudi?

>>>

Botrychium matricariifolium A. Br. ex Koch (falguera de la família de les ofioglossàcies) – Botryche à feuilles de matricaire (fr) NOM:

Distribució: Viu a gran part d’Europa fins a l’oest de Rússia i a l’Amèrica del Nord. Als Pirineus només ha estat citada a la meitat oriental de la serralada (des del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici fins al massís de les Salines), amb una població aïllada descoberta fa poc a França, al departament dels Alts Pirineus (CBNPMP, 2010). Hàbitat: Viu sobretot en ambients forestals sobre substrat

àcid, en antigues terrasses de cultiu recolonitzades per arbres. També s’ha observat en pastures de muntanya.

Biologia de l’espècie: És una espècie primitiva que viu principalment sota terra i només treu unes frondes efímeres en un moment del seu cicle anual: el reproductiu. El nombre d’efectius és molt variable any rere any i no se sap del cert el volum de població real al Pirineu.

Foto 2. Delphinium montanum. (P. Aymerich)

Delphinium montanum DC. (família de les ranunculàcies) – Esperó de muntanya (cat), Dauphinelle des montagnes (fr)

NOM:

Amenaces: La sobrefreqüentació de bestiar domèstic en algunes de les seves poblacions és un dels principals factors de risc, així com la sensibilitat de l’espècie a les sequeres primaverals.

Foto 3. Botrychium matricariifolium. (A. Mangeot)

Distribució: Espècie endèmica del Pirineu oriental, amb molt poques localitats conegudes que viuen en l’eix Cadí-Puigmal, amb l’excepció d’una població al massís de Madres. La seva població global va ser estimada en menys de 10.000 individus reproductors (Aymerich i Sáez, 2001), tot i que noves descobertes al Cadí (Aymerich, com. pers. 2014) indiquen que podria ser de fins a 15.000 individus. Hàbitat: Viu en tarteres semiestabilitzades dels estatges

subalpí i alpí inferior. També es pot trobar en tarteres fixades o en terrenys rocosos fissurats. Tot i que mostra preferència per les roques calcàries, també pot viure en substrats silicis poc àcids.

Biologia de l’espècie: Planta perenne i de vida llarga. El període d’activitat anual de l’espècie és limitat entre juny i setembre. Floreix sobretot al juliol i fructifica entre la fi de juliol i l’inici de setembre. Amenaces: La depredació dels fruits, bàsicament per isards,

pot ser molt intensa i pot arribar a provocar una reducció del 97% al 99% en el nombre de fruits i de granes (Simon et al., 2001; Aymerich, 2003). Risc per la sobrefreqüentació de visitants a les seves poblacions durant l’estiu.

El requadre de color verd indica les espècies que pertanyen al primer grup (espècies prioritàries); el de color blau, les espècies d’interès particular, i el de color groc, les espècies de l’últim grup (espècies d’interès particular sense cap seguiment anterior).

la revista del cenma 23

flora. Xarxa transfronterera de seguiment de la flora patrimonial del Pirineu oriental.

Xatardia scabra (Lapeyr.) Meissner (família de les umbel·líferes) – Julivert d’isard (cat), Persil d’isard (fr) NOM:

Distribució: Endemisme present només a l’extrem

oriental de la serralada pirinenca, des de Mantet fins al Puigmal, la serra del Cadí, la vall de Boí i la part septentrional d’Andorra. Es coneix actualment en unes quaranta localitats.

Hàbitat: Planta pròpia de les tarteres esquistoses, calcàries i de gneis, entre 1.600 i 2.800 m d’altitud. Biologia de l’espècie: És una planta monocàrpica que s’ha hagut d’adaptar a la mobilitat del terreny on viu, i per això té una arrel molt llarga per adherir-se al substrat. Les tiges i fulles són d’un color verd fosc i de forma recorden el julivert. Amenaces: No se li coneix cap factor de risc important,

excepte l’aïllament poblacional.

Foto 5. Xatardia scabra. (C. Pladevall)

Foto 4. Maianthemum bifolium. (C. Pladevall)

Maianthemum bifolium (L.) F. W. Schmidt (família de les liliàcies) – Maiàntem (cat), Maïanthème à deux feuilles (fr) NOM:

Distribució: Planta que es troba des de l’Europa occidental

fins a la Xina i el Japó, però molt rara als Pirineus, on arriba en situació d’extrem d’àrea. Només és coneguda en una desena de localitats des d’Andorra fins al Canigó.

Hàbitat: Trobem aquesta espècie en boscos frescals de

coníferes, sobre sòl àcid.

Biologia de l’espècie: És una planta rizomatosa que creix sota terra i en època estival treu un petit branquilló amb dues fulles cordiformes del qual surt un raïm amb les flors, que difícilment arriben a fruits viables. Amenaces: La freqüentació humana a les zones pròximes a camins i l’aïllament de les poblacions en dificulten el creixement. El tancament del bosc és un factor que també caldrà analitzar.

la revista del cenma

>>>

Orchis spitzelii Saut. ex W.D.J. Koch (família de les orquidàcies) – Orchis à corne courte (fr) NOM:

Distribució: Aquesta orquídia viu des de les muntanyes del sud d’Europa fins al Pròxim Orient, però és rara o escassa a tot el territori. Als Pirineus es coneix únicament al Cadí i al Mont Coronat (França) i les seves poblacions són sempre molt petites. Hàbitat: Té preferència pel substrat calcari, en sotabosc de pinedes montanes amb boixerola. Biologia de l’espècie: Geòfit herbaci de període vegetatiu molt curt, treu fulles al maig i a finals de juliol ja té les fulles seques i les tiges florals amb els fruits madurs. Amenaces: Sembla que la meteorologia massa càlida i

poc nivosa durant l’hivern té una incidència negativa en la floració de l’espècie. També la freqüentació humana a les seves poblacions i el seu fort aïllament són factors de risc importants. Foto 7. Orchis spitzelii. (P. Aymerich)

Foto 6. Salix lapponum. (S. Méndez)

Salix lapponum L. subsp. ceretana P. Monts. (família de les salicàcies) – Salenca lapònica (cat), Saule des lapons (fr) NOM:

Distribució: De distribució general boreoalpina però amb una àrea isolada al Pirineu oriental, on és present des del Parc Natural de l’Alt Pirineu fins al massís de Madres, passant per la part nord d’Andorra. Hàbitat: Sòls humits (fins a torbosos) damunt substrat silícic, sovint prop d’estanys o rierols. Biologia de l’espècie: És una espècie que morfològicament

pot ser molt variable i això ha dut a tractar com una subespècie diferent i endèmica del Pirineu oriental els individus de mida petita i port reptant (S. lapponum L. subsp. ceretana (P. Monts.)). Actualment encara hi ha certa disparitat d’opinions entre els experts sobre si caldria distingir entre dues espècies diferents o no.

Amenaces: Aparentment no té cap factor d’amenaça.

la revista del cenma 25

flora. Xarxa transfronterera de seguiment de la flora patrimonial del Pirineu oriental.

Gentiana pneumonanthe L. (família de les gencianàcies) – Genciana d’aiguamoix (cat), Gentiane des marais (fr) NOM:

Distribució: Planta eurosiberiana però molt rara als

Pirineus, on té el seu límit meridional de distribució. Les localitats que es coneixen són a la zona de l’Alta Cerdanya i al Capcir. Fa uns anys, les dues úniques poblacions del Ripollès van desaparèixer a causa de la modificació del seu hàbitat.

Hàbitat: Viu en landes, molleres i prats humits àcids, en cotes altitudinals entre els 1.100 i els 1.500 metres. Biologia de l’espècie: Planta herbàcia que pot arribar

als 50 (100) cm d’alçada. Està estretament lligada a una espècie de papallona també amenaçada, la Maculinea alcon.

Amenaces: L’amenaça principal sobre aquesta espècie rau en la vulnerabilitat del seu hàbitat.

Foto 9. Gentiana pneumonanthe. (P. Aymerich)

Foto 8. Astragalus penduliflorus. (S. Riba)

Astragalus penduliflorus Lam. (família de les lleguminoses)Astragale à fleurs pendantes (fr) NOM:

Distribució: Espècie de distribució boreoalpina (des de

Sibèria fins a la part superior d’Europa). Als Pirineus hi té el seu límit meridional i les seves poblacions es troben en menys de deu localitats entre la vall d’Eina i l’Alta Ribagorça, passant per Andorra.

Hàbitat: No es coneix bé l’hàbitat concret d’aquesta espècie

excepte per la sospita que podria estar lligada a hàbitats pertorbats (per allaus, incendis, tales forestals, etc.).

Biologia de l’espècie: Planta pilosa amb un gran nombre

de tiges, que fan difícil la diferenciació entre individus. Les flors són pèndules i de color groc. Sembla que és una espècie amb una fluctuació poblacional important segons les pertorbacions de l’hàbitat.

Amenaces: La feblesa poblacional i l’aïllament són els seus

principals factors de risc coneguts.

la revista del cenma

>>>

Pedicularis comosa subsp. asparagoides (Lapeyr.) P. Fourn. (família de les escrofulariàcies) – Pédiculaire fausse asperge (fr) NOM:

Distribució: És un endemisme de l’extrem més oriental dels Pirineus. Es troba únicament a la serra de l’Albera, majoritàriament al costat francès. Hàbitat: Viu en prats de pastura i landes, en indrets pedregosos sobre substrat silici. Biologia de l’espècie: És una planta herbàcia que pot arribar als 40 cm d’alçada. Té pilositat a la base de les tiges i als calzes. Amenaces: La principal amenaça és la desaparició dels hàbitats favorables a causa de la disminució de pastures i el tancament del bosc.

Foto 11. Pedicularis comosa subsp. asparagoides. (J. Font)

Foto 10. Chrysosplenium alternifolium. (P. Aymerich)

NOM: Chrysosplenium

alternifolium L. (família de les saxifragàcies) – Fetgera daurada (cat), Dorine à feuilles alternes (fr) Distribució: Espècie de distribució eurosiberiana. Als Pirineus hi té el seu límit sud-occidental, i es coneix a les zones de capçalera dels rius Foix, Aude, Segre i Têt, amb nou localitats conegudes. Hàbitat: Vores de torrents humits dels estatges montà i

subalpí i sobre substrat àcid en zones ombrívoles.

Biologia de l’espècie: Planta herbàcia perenne que forma

catifes denses a causa del seu creixement clonal, cosa que dificulta el recompte d’individus.

Amenaces: L’assecament del sòl per causes antròpiques és

un dels principals factors de risc d’aquesta espècie. També ho són la nitrificació del sòl per sobrepastoreig i l’aïllament poblacional.

la revista del cenma 27

flora. Xarxa transfronterera de seguiment de la flora patrimonial del Pirineu oriental. Resultats preliminars a Andorra A Andorra, el Parc Natural de la vall de Sorteny, el Parc Natural Comunal de les valls del Comapedrosa i el CENMA han treballat conjuntament en el seguiment de les quatre espècies patrimonials transfrontereres que es troben al país: Salix lapponum subsp. ceretana, Astragalus penduliflorus, Xatardia scabra i Maianthemum bifolium. La feina feta entre els anys 2013 i 2014 ha permès caracteritzar bé les poblacions d’aquestes quatre espècies (les tres primeres es troben dins el Parc Natural de la vall de Sorteny o molt a prop i la quarta, en una localitat externa als espais naturals protegits d’Andorra). D’aquestes, només Xatardia scabra ( julivert d’isard) i Astragalus penduliflorus tenen, en el moment de redactar aquest article, un protocol de seguiment establert de forma comuna per les diferents zones de l’espai transfronterer. Les tasques que s’han fet i els resultats preliminars a Andorra han estat els següents:

• Salix lapponum → Es van caracteritzar i cartografiar quatre zones amb presència d’aquesta espècie i es va fer un recompte del nombre de peus d’un transsecte fix per tal de veure en un futur si augmenta o disminueix. • Astragalus penduliflorus → S’ha definit l’àrea de seguiment segons el protocol establert i els 33 grups poblacionals que en formen part. Es comptabilitzen els individus de cada zona, diferenciant entre reproductors i no reproductors i anotant el nombre de tiges basals de cada individu. En total s’han trobat 162 individus, 45% dels quals en estat reproductor. • Xatardia scabra → S’han fet prospeccions durant els anys 2013 i 2014 en dues zones diferents d’Andorra. S’ha establert l’àrea exacta de les poblacions a Andorra (4,2 ha i 2,2 ha, respectivament) i una aproximació del volum poblacional i el percentatge de peus reproductors, que oscil·la entre el 5% i el 10%. Finalment

Foto 12. Tartera del tipus on es troba la Xatardia scabra. (C. Pladevall)

la revista del cenma

s’han realitzat transsectes de seguiment segons el protocol establert per conèixer la densitat d’individus de la població i poder repetir l’avaluació en anys posteriors. Concretament s’han fet 3 transsectes a la localitat estudiada el 2013 (un dels quals circular, per avaluar la distribució dels peus en floració) i 2 transsectes lineals a la localitat el 2014 (foto 12). • Maianthemum bifolium → S’ha localitzat la població d’aquesta espècie i se n’ha fet una primera caracterització per conèixer-ne les dimensions i característiques més rellevants. Es denota l’abundància de nombre de peus clonals (no és possible separar entre individus) i es preveu que en el futur caldrà repetir el cens per avaluar-ne el declivi o l’augment. En un futur pròxim també s’establirà un protocol comú a l’espai transfronterer que permetrà analitzar altres paràmetres que es creu que influeixen en la supervivència d’aquesta espècie, com el grau de tancament del bosc.

Actualment, però, amb un sol any de recollida de dades, no es poden establir resultats concloents per a cap de les espècies objecte de seguiment i caldrà esperar a tenir un recorregut temporal de censos més llarg.

El futur de la xarxa L’any 2013, la FRNC i la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN) van demanar una subvenció al Conseil Général des Pyrénées-Orientales, dins el marc dels fons de suport a microprojectes de l’espai català transfronterer. Aquest petit finançament va servir per permetre dinamitzar i coordinar la xarxa per a la seva formalització, per redactar la redacció de protocols de seguiment bilingües i crear eines de comunicació. L’any 2014 s’ha tornat a demanar el mateix ajut per continuar desenvolupant el projecte treballant, per exemple, en l’elaboració de protocols de seguiment de les espècies que falten, posar en valor la flora i els espais protegits mitjançant la creació d’una pàgina web, i fer algunes activitats per acostar el gran públic i els usuaris professionals (ramaders, gestors d’estacions d’esquí...) a la natura i al coneixement del patrimoni florístic compartit. També es preveu en un futur pròxim dinamitzar i ampliar la xarxa de flora transfronterera a altres indrets dels Pirineus, ja que encara que les espècies endèmiques i patrimonials del Pirineu oriental no siguin compartides amb la resta de la serralada, sí que la manera de treballar, les metodologies florístiques i la cooperació entre entitats botàniques són valors exportables i que poden ser interessants per a altres agrupacions científiques de la cadena pirinenca. La cooperació, l’establiment d’una metodologia comuna i una posada en comú de les dades obtingudes permet rendibilitzar l’esforç i disposar d’una informació més completa per poder conèixer millor les espècies estudiades i dur a terme actuacions de conservació.

Clara Pladevall Centre d’Estudis de la Neu i de la Muntanya d’Andorra (CENMA) Institut d’Estudis Andorrans (IEA)

Sandra Méndez Fédération des Réserves Naturelles Catalanes Reserva Natural de la Vall d’Eyne

Foto 13. Reunió per a la signatura de la carta de compromís a Andorra. (C. Pladevall)

Agraïments Agraïm a tots els participants en la Xarxa de seguiment de la flora patrimonial transfronterera la seva feina i cooperació per dur endavant aquest projecte ( foto 13). Especialment, el dinamisme i l’impuls de la Fédération des Réserves Naturelles Catalanes. També al Parc naturel régional des Pyrénées catalanes, l’Association Charles Flahault, la Institució Catalana d’Història Natural, el Parc Natural del CadíMoixeró, el Parc Natural de l’Alt Pirineu, el Parc Natural de la vall de Sorteny i el Parc Natural Comunal de les valls del Comapedrosa. Donem les gràcies també a Pere Aymerich, Joan Font, Sergi Riba i Alain Mangeot per les fotografies cedides per a aquest article, i a Sònia Álvarez i Sergi Riba per la revisió del document.

BIBLIOGRAFIA l AYMERICH, P. (2003). «Efectes de la depredació dels ungulats salvatges en la conservació de plantes rares: dos casos dels Pirineus orientals». Acta Botanica Barcinonensia, núm. 49, p. 147-164. l AYMERICH P.; SÁEZ, L. (2001). «Dades sobre l’estatus d’algunes plantes endèmiques, amenaçades o rares a Catalunya (NE de la península Ibèrica)». Orsis, núm. 16, p. 47-70. l BOLÓS, O. DE; VIGO, J.; MASALLES, R. M.; NINOT, J. M. (2005). Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic. 1310 p. l CONSERVATOIRE BOTANIQUE NATIONAL DES PYRÉNÉES ET DE MIDIPYRÉNÉES (CBNPMP) (collectif) (2010). Guide des plantes protégées de MidiPyrénées. 399 p. l MARTIN, M.; AYMERICH, P. (2014). «Seguiment de la flora d’interès patrimonial: un projecte transfronterer de cooperació dels espais naturals

protegits». El Picot Negre, revista informativa del Parc Natural del CadíMoixeró, núm. 23, p. 10-12. l MASES, M.; GALLEGO, N.; MARGALEF, A.; RIBA, J. (2010). Altres mirades. Itinerari visual per la geologia d’Andorra. Andorra: Institut d’Estudis Andorrans; Lleida: Pagès. 185 p. l NINOT, J. M. (et al.) (2007). «Altitude zonation in the Pyrenees. A geobotanic interpretation». Phytocoenologia, núm. 37(3-4), p. 371-398. l SÁEZ, L.; AYMERICH, P.; BLANCHÉ, C. (2010). Llibre vermell de les plantes vasculars endèmiques i amenaçades de Catalunya. Barcelona: Argania Editio. 810 p. l SIMON, J.; BOSCH, M.; MOLERO, J.; BLANCHÉ, C. (2001). «Conservation biology of the Pyrenean larkspur (Delphinium montanum): a case of conflict of plant versus animal conservation?». Biological Conservation, núm. 98, p. 305-314.

la revista del cenma 29

canvi climàtic. Regionalització d’escenaris de canvi climàtic a Andorra.

Regionalització d’escenaris de canvi climàtic a Andorra: regionalització estadística a partir de la sèrie climàtica de Ransol Marc Pons Elena Puigdemasa Laura Trapero 30

la revista del cenma

M. Pons

>>>

Vall de Ransol. la revista del cenma 31

canvi climàtic. Regionalització d’escenaris de canvi climàtic a Andorra.

n aquest estudi s’ha fet una primera aproximació a la regionalització d’escenaris de canvi climàtic per obtenir projeccions locals que incorporin la variabilitat climàtica a escala local, imprescindible per a l’estudi dels possibles impactes sobre el recurs hídric, la neu, els ecosistemes o la salut. D’altra banda, s’ha analitzat la incertesa i la dispersió de diferents models per tal de fer una primera pinzellada de la forquilla de canvis esperats tant en les temperatures com en la precipitació. A causa de la inherent incertesa dels models climàtics de circulació general, s’observa un increment de la dispersió de les projeccions a mesura que s’incrementa l’horitzó temporal. Malgrat les incerteses dels models i la incertesa mateixa dels escenaris globals d’emissions, els resultats coincideixen a mostrar un increment progressiu de les temperatures tant mínimes com màximes. Aquest increment es detecta més marcat als mesos d’estiu que als d’hivern. Pel que fa a la precipitació, es projecta una disminució en el total anual, especialment marcada en els mesos d’estiu, i un increment poc significatiu durant els mesos d’hivern.

Paraules claus> Canvi climàtic, regionalització, projeccions, Andorra.

abstract/résumé

Regionalization of climate change scenarios in Andorra: statistical regionalization using climatic series with data from the Ransol weather station

his study seeks to achieve a first attempt of downscalling climate change scenarios in order to generate local projections including climate variability at local scale that will be essential for studying the impact of this change on water and snow resources, ecosystems or health studies. As well, the uncertainty and dispersion of various models is analyzed as an initial approach to the range of expected change in both temperatures and precipitation. However, given the inherent uncertainty of general climatic circulation models, an increase in the dispersion of projections appears as the time scale is increased. Despite the uncertainities of the models and global emission scenarios, the results show a progressive increase in both minimum and maximum temperatures. These increases are more significant in summer than in winter. An annual fall in precipitation is also projected, mainly in summer, along with a non significant increase in winter. Keywords> Climate change, donwscalling, projections, Andorra.

Régionalisation de scénarios de changement climatique en Andorre : régionalisation statistique à partir de la série climatique de Ransol

ans cette étude a été réalisée une première approche de la régionalisation de scénarios de changement climatique pour obtenir des projections locales qui intègrent la variabilité climatique à échelle locale, essentielle pour l’étude des impacts potentiels sur les ressources en eau, la neige, les écosystèmes ou la santé. En outre, l’incertitude et la dispersion des différents modèles ont été analysés dans le but de jeter un premier coup d’œil sur la frange de changements attendus en ce qui concerne à la fois les températures et les précipitations. En raison de l’incertitude inhérente des modèles climatiques de circulation générale, une augmentation de la dispersion des projections s’observe au fur et à mesure qu’augmente l’horizon temporel. Malgré les incertitudes des modèles et de la propre incertitude des scénarios globaux d’émissions, les résultats coïncident à indiquer une hausse progressive des températures à la fois minimales et maximales, davantage prononcée en été qu’en hiver. Quant aux précipitations, il est prévu une diminution dans le total annuel, particulièrement prononcée les mois d’été, ainsi qu’une hausse des précipitations peu significative les mois d’hiver. Mots-clés> Changement climatique, régionalisation, projections, Andorre.

la revista del cenma

>>> CENTRE

MODEL CLIMÀTIC

ACRÒNIM

ESCENARIS D’EMISSIONS*

HORITZONS TEMPORALS

Canadian Centre for Climate Modelling and Analysis

CGCM33.1 (T47)

CGMR

A1B

2020, 2055, 2090

Centre National de Recherches Météorologiques

CNRM-cm3

CNCM3

A1B, A2

2020, 2055, 2090

Max-Planck Institute for Meteorology

ECHAM5-OM

MPEH5

A1B, A2, B1

2020, 2055, 2090

UK Meteorological Office

HadCM3

HADCM3

A1B, A2, B1

2020, 2055, 2090

HadGEM1

HADGEM

A1B, A2

2020, 2055, 2090

PCM

NCPCM

A1B, B1

2020, 2055

CCSM3

NCCCS

A1B, A2, B1

2020, 2055, 2090

National Center for Atmospheric Research

* A1B: Creixement econòmic ràpid, introducció de noves tecnologies més eficients, ús equilibrat de les fonts d’energia. A 2: Població en continu creixement, introducció més lenta i fragmentada de noves tecnologies més eficients. B1: Canvi capa una societat més sostenible. Conversió cap a una economia més de serveis i d’informació, menys intensiva en materials i amb introducció de tecnologies netes.

Taula 1. Models climàtics globals (MCG), escenaris d’emissions i horitzons temporals seleccionats, a partir dels quals s’ha realitzat la regionalització estadística amb les dades històriques de l’estació de Ransol. Escenaris, models i projeccions regionalitzades de canvi climàtic Durant les últimes dècades, la comunitat científica ha constatat amb unanimitat l’existència d’un canvi climàtic d’origen antropogènic degut principalment a l’increment continuat de les emissions dels gasos d’efecte hivernacle (GEH) (Anderegg, 2010; Cook et al., 2013; Doran i Zimmerman, 2009). Tot i que s’espera un increment futur de la magnitud dels canvis observats, fins avui encara existeix molta incertesa sobre quins poden ser el grau, la direcció i la variabilitat dels futurs canvis en el clima. En aquest context, els escenaris de canvi climàtic constitueixen un fonament imprescindible per a la realització d’estudis sobre els possibles impactes, les vulnerabilitats i les estratègies d’adaptació més adequades (Lu, 2006). Els models climàtics són l’eina utilitzada per representar i simular les interaccions entre l’atmosfera, els oceans i la superfície terrestre. Els models permeten analitzar des de diferents escenaris la sensitivitat del clima a pertorbacions com poden ser l’increment de les emissions de GEH o els aerosols. Per generar els diferents escenaris, es construeixen futurs plausibles en funció de la previsió de com pot evolucionar la demografia, l’activitat econòmica o la innovació tecnològica (IPCC, 2013). Diferents instituts i centres de recerca d’arreu del món han utilitzat models de circulació general climàtics (MCGC) per generar escenaris sobre l’evolució futura del clima a escala global. Aquests models tenen una resolució típica d’entre 100 i 300

km, sovint insuficient per poder estudiar les característiques del clima a escala regional o local, i per tant no són suficients per poder analitzar els possibles impactes que es poden donar a aquest nivell. A més a més, en zones d’orografia complexa, com és el cas d’Andorra, els processos mesoescalars, com ara les pluges orogràfiques o els processos convectius, tenen un paper clau en la seva climatologia i per tant encara és més palesa la necessitat d’utilitzar models amb més resolució. Per aquest motiu, es recorre a la regionalització climàtica (downscaling en anglès) per generar escenaris futurs d’alta resolució (IPCC, 2013). Existeixen nombroses tècniques de regionalització climàtica, les quals es poden dividir en dos grans grups: les dinàmiques i les estadístiques. Els models climàtics regionals (MCR) són l’exemple paradigmàtic de la regionalització dinàmica (dynamical downscaling). També anomenat downscaling numeric, aquest mètode es basa en l’ús de models meteorològics mesoescalars (d’àrea limitada) per obtenir els mateixos camps atmosfèrics que els models globals, però amb una resolució espacial propera a la desena de quilòmetres o fins i tot inferior. El principal inconvenient d’aquesta metodologia és el seu cost, ja que requereix una gran capacitat de càlcul per poder generar i processar els resultats. Per aquest motiu, sovint es disposa de projeccions amb un nombre limitat de simulacions, és a dir amb un nombre limitat de possibles escenaris i horitzons temporals (Benestad et al., 2008).

D’altra banda, existeixen les tècniques estadístiques, les quals busquen relacions empíriques que vinculin les variables a gran escala disponibles dels models de circulació general (predictors) amb les variables regionals o locals observades (predictands). L’essència de la regionalització estadística és identificar la sincronia entre els canvis de les variables a escala global i a escala local (Benestad et al., 2008).

Regionalització de les projeccions de canvi climàtic a Andorra Per fer una primera aproximació a la generació de projeccions locals de canvi climàtic a Andorra, s’ha realitzat una regionalització estadística a partir de les sèries històriques de temperatura i de precipitació de l’estació de Ransol (1.645 m). D’una banda, aquestes dades representen un registre amb suficient longitud temporal (mínim de 30 anys) per poder fer una caracterització climàtica adequada. D’altra banda, Esteban et al. (2009; 2012) van dur a terme un control de qualitat exhaustiu i l’homogeneïtzació de la sèrie. Això fa que les dades tinguin una gran qualitat i fiabilitat per poder realitzar aquest tipus d’estudis. Per tal d’obtenir una forquilla dels possibles canvis en les temperatures i la precipitació i la seva dispersió, s’ha fet la regionalització de diferents MCG, en diferents escenaris proposats per l’IPCC (2000) i en diferents horitzons temporals (taula 1), mitjançant el model LARS-WG (Semenov et al., 1998). la revista del cenma 33

canvi climàtic. Regionalització d’escenaris de canvi climàtic a Andorra.

Precipitació

Temperatura màxima 140 120 100 80 60 40 20 0

25 20

ºC

15 10 5 0 G

Simulació

1960-1990

Simulació

1960-1990

ºC

Temperatura mínima 8 6 4 2 0 -2 -4 -6 -8

Simulació

Tmin

0,998

0,995

Tmax

0,997

0,994

0,872

0,760

Pearson coeff.

1960-1990

Figura 1. Validació de la capacitat del model per simular la temperatura mínima i màxima i la precipitació durant el període de control.

El model estocàstic LARS-WG utilitza una distribució semiempírica (SED) per aproximar les distribucions de probabilitat de la precipitació diària, la temperatura mínima i màxima i la radiació solar. Per calibrar el model s’ha utilitzat la sèrie històrica de Ransol de les tres primeres variables per al període 19611990. Un cop calibrat el model, s’ha simulat una sèrie estocàstica de la precipitació diària, la temperatura mínima i màxima diària per a un període de 30 anys i s’ha comparat amb el període de control per validar la capacitat de reproduir el comportament d’aquestes variables. La figura 1 mostra que el model és vàlid per simular la temperatura mínima i màxima (R2 > 0,9). Aquest model sobreestima Foto 1. Garita meteorològica i pluviòmetre manual de l’estació meteorològica de Ransol. El pluviòmetre manual tipus Hellmann ha estat substituït per aparells automàtics moderns. (P. Esteban)

la revista del cenma

>>> Temperatura mínima curt termini (2020)

Temperatura mínima curt termini (2020)

3,0

2,5 2,0

ºC

1,5

1,0

-5 -10

0,5 G

Temperatura mínima mitja termini (2055)

ºC

Temperatura mínima mig termini (2020)

4,0 3,0

2,0

-5

1,0 G

Temperatura mínima llarg termini (2090)

0,0

8,5

Temperatura mínima llarg termini (2020)

6,5

5 ºC

5,0

4,5

2,5

-5

0,5

-1010

6,0

-10

0,0

-1,5

Figura 2. Mitjana i rang de projeccions de la temperatura mínima segons diferents models climàtics a curt, mitjà i llarg termini respecte al període 1961-1990 (línia discontínua). molt lleugerament les temperatures durant els mesos de primavera i les subestima de manera poc significativa a l’estiu. En el cas de la precipitació, tot i que la correlació és menor (R2 = 0,87), el model també reprodueix satisfactòriament aquesta variable. En aquest cas, però, el model sí que sobreestima de manera més significativa els valors mensuals de precipitació tant de gener com d’agost.

canvi que diferents models projecten per als anys vinents, tenint en compte la variabilitat climàtica local de Ransol i també la dispersió dels models en tres horitzons temporals diferents: curt termini (2020), mitjà termini (2055) i llarg termini (2090).

Un cop calibrat i validat el model, s’han regionalitzat les diferents projeccions dels models climàtics de circulació general presentats a la taula 1 per a diferents horitzons temporals. Aplicant els valors delta (Δ) de canvi de cada model i cada variable d’estudi als paràmetres estadístics calculats durant el període de control a l’estació de Ransol, s’ha obtingut una forquilla de projeccions de canvi climàtic a escala local. Aquestes projeccions han permès analitzar quin és el nivell de

Pel que fa a la temperatura mínima anual, s’espera un increment en el curt termini d’entre +0,5°C i +1,84°C amb una mitjana entre tots els models i escenaris de +1,17°C. Aquest canvi s’espera que sigui més important durant els mesos d’estiu i tardor (+1,35°C i +1,44°C, respectivament) que a l’hivern i la primavera (+0,92 °C i +0,96°C, respectivament). A mitjà termini, s’estima un increment d’entre +1,47°C i +3,37°C, amb una mitjana de +2,57°C. En aquest horitzó també s’espera un major

Canvis projectats en la temperatura

increment durant els mesos d’estiu i de tardor (+3,28°C i +3,01°C, respectivament) que en els d’hivern i primavera (+1,92°C i +2,09°C, respectivament). A llarg termini, l’increment esperat se situa entre els +1,73°C i +5,53°C, amb una mitjana de +3,98°C. En aquest cas, s’espera un increment mitjà de +2,83°C en la temperatura mínima durant els mesos d’hivern, mentre que en els d’estiu l’increment esperat és de +5,43°C (figura 2). Pel que fa a la temperatura màxima anual, els increments projectats encara són lleugerament superiors als projectats per a la temperatura mínima. S’espera que en el curt termini la temperatura màxima augmenti entre +0,62°C i +1,87°C, amb una mitjana de +1,2°C i amb un increment més significatiu durant els mesos d’estiu i tardor (+1,35°C i +1,42°C, respectivament). A mitjà termini, s’espera que aquest increment sigui d’entre +1,5°C i

la revista del cenma 35

canvi climàtic. Regionalització d’escenaris de canvi climàtic a Andorra. +3,41°C, amb una mitjana de +2,61°C (+2°C durant els mesos d’hivern i +3,29°C durant l’estiu). Finalment, a llarg termini s’estima que la temperatura màxima anual podria incrementar-se entre +1,75°C i +5,55°C, amb un increment de +4°C de mitjana. En aquest últim cas, l’increment mitjà esperat durant els mesos d’hivern seria de 2,92°C, mentre que durant els mesos d’estiu la temperatura màxima podria incrementar-se en +5,44°C (figura 3).

Canvis projectats en la precipitació En el cas de la precipitació, a diferència de la temperatura, s’identifica una dispersió més elevada pel que fa a les projeccions dels diferents models. Tot i que en diferent grau i temporalitat, tant en el cas de la temperatura mínima com en el de la màxima tots els models convergeixen a projectar un increment durant les pròximes dècades. En el cas de la precipitació, no només és diferent entre

Temperatura màxima curt termini (2020)

2,5

20 15

ºC

Tot i la dispersió existent, en el curt termini i considerant la mitjana de tots els models analitzats s’espera una reducció de la precipitació total anual al voltant

3,0

2,0

1,5

1,0

models el grau del canvi projectat, sinó també la tendència dels canvis esperats. Mentre que alguns models projecten una reducció en tots els mesos de l’any, d’altres projecten un increment principalment durant els mesos d’hivern (figura 4).

Temperatura màxima curt termini (2020)

0,5

0,0

Temperatura màxima mig termini (2055)

30 25 20 15 10 5 0

5,0 4,0 ºC

ºC

6,0

3,0 2,0 1,0

0,0

Temperatura màxima llarg termini (2090)

Temperatura màxima llarg termini (2090) 10,0

ºC

8,0

30 25 20 15 10 5 0

6,0 ºC

4,0 2,0 G

0,0

Figura 3. Mitjana i rang de projeccions de la temperatura màxima segons diferents models climàtics a curt, mitjà i llarg termini respecte al període 1961-1990 (línia discontínua).

la revista del cenma

>>> d’un 4%. Des del punt de vista estacional, aquesta reducció és generalitzada excepte per als mesos d’hivern, on es projecta un increment del voltant del +4%. A mitjà termini, s’accentua la disminució projectada amb una mitjana anual de -12%. En aquest cas, els canvis projectats durant el mesos d’estiu són molt més significatius (-22%), mentre que a l’hivern la variació projectada seria molt baixa (+2%). Finalment, a llarg termini, la mitjana dels models projecten

error del model es veu traslladat en les projeccions obtingudes mostrant també una sobreestimació dels resultats per a aquests mesos, tal com es pot observar a la figura 4. Tot i que a escala anual i estacional els valors mitjans quedarien compensats per la lleugera subestimació del model en els altres mesos, probablement les projeccions per als mesos d’estiu i hivern podrien ser lleugerament inferiors als resultats obtinguts.

una reducció de la precipitació total anual de -21% respecte al període 1961-1990. En aquest cas, es repeteix el comportament mensual previst en els anteriors horitzons temporals, amb una variació més marcada a l’estiu (-36%) i una de poc significativa a l’hivern (+3%) (figura 4). Cal remarcar que a diferència de les temperatures, en el cas de les precipitacions el model sobreestimava lleugerament la precipitació sobretot dels mesos de gener i agost (figura 1). Aquest

Precipitació curt termini (2020)

180 160 140 120 100 80 60 40 20 0

60% 40% 20% 0% -20% -40% -60% G

Precipitació mig termini (2055)

Temperatura mig termini (2055) 60%

180 160 140 120 100 80 60 40 20 0

40% 20% 0% -20% -40% -60% G

Precipitació llarg termini (2090)

60%

180 160 140 120 100 80 60 40 20 0

40% 20% 0% -20% -40% -60% G

Figura 4. Mitjana i rang de projeccions de la precipitació mensual segons diferents models climàtics a curt, mitjà i llarg termini respecte al període 1961-1990 (línia discontínua).

la revista del cenma 37

canvi climàtic. Regionalització d’escenaris de canvi climàtic a Andorra. Conclusions En aquest estudi s’ha fet una primera aproximació a la regionalització d’escenaris de canvi climàtic per obtenir projeccions climàtiques locals que incorporin la variabilitat climàtica pròpia de la zona d’estudi, imprescindible per a l’estudi d’alguns possibles impactes. La metodologia utilitzada ha facilitat la possibilitat de regionalitzar diferents models climàtics de circulació general en diferents escenaris i horitzons temporals. Així doncs, s’ha pogut analitzar la incertesa i la dispersió de diferents models per tal de fer una primera pinzellada de la forquilla de canvis esperats per a les properes dècades, tant en les temperatures com en la precipitació. A causa de la inherent incertesa dels models climàtics de circulació general, s’observa un increment de la dispersió de les projeccions a mesura que s’incrementa l’horitzó temporal (augment de l’àrea en color de les figures 2 i 4). D’altra banda, la metodologia emprada, basada en un generador estadístic (Weather Generator),

facilitarà l’anàlisi dels canvis esperats en els valors extrems diaris de temperatures i precipitació. A més a més, ha permès obtenir sèries sintètiques climàtiques diàries, necessàries per analitzar els futurs impactes del canvi climàtic en la neu, el recurs hídric, els ecosistemes o la salut. Aquesta metodologia, àmpliament utilitzada en una gran varietat d’estudis d’impacte, ha demostrat representar de manera consistent i robusta els canvis projectats en les mitjanes i la variabilitat futura (Benestad et al., 2009). No obstant, aquesta metodologia tendeix a subestimar la variabilitat de les sèries observades. Actualment s’està treballant en la utilització d’altres aproximacions en la regionalització estadística com és l’Statistical Downscaling Model (SDSM; Wilby et al., 2002), per tal de comparar-ne els resultats, i en l’actualització amb els trentennis de referència 1971-2000 i 1981-2010 i els nous escenaris AR5 (IPCC, 2013) (figura 5). Tot i que els resultats obtinguts fins ara no es poden agafar com a projeccions definitives, sinó

com una primera aproximació metodològica, els resultats van en consonància amb els obtinguts al Pirineu pel Servei Meteorològic de Catalunya (Barrera-Escoda i Cunillera, 2011; SMC, 2012) i Météo France (SCAMPEI, 2012), a partir d’una regionalització dinàmica de més qualitat. Malgrat les incerteses esmentades en la modelització, i la inherent dels escenaris globals d’emissions, els resultats mostren un increment progressiu de les temperatures mínimes i màximes. Aquest increment serà més marcat en els mesos d’estiu que en els d’hivern. Pel que fa a la precipitació es projecta una disminució en el total anual, especialment marcada en els mesos d’estiu, i un increment poc significatiu durant els mesos d’hivern.

Marc Pons 1,2 Elena Puigdemasa i Laura Trapero 1

1 Centre d’Estudis de la Neu i de la Muntanya d’Andorra (CENMA) - Institut d’Estudis Andorrans (IEA) 2

Observatori de la Sostenibilitat d’Andorra (OBSA)

Bibliografia

l A n d e r e g g , W. R . (2010). «The Ivory Lighthouse: communicating climate change more effectively». Climatic Change, núm. 101, p. 655-662. l Barrera-Esco da, A.; Cunillera, J. (2011) «Projeccions de canvi climàtic per a Catalunya (NE Península Ibèrica). Part I: Modelització climàtica regional». Tethys, núm. 8, p. 77-89. l B ene s t a d , R . E . ; Hanssen-Bauer, I.; Chen, D.(2008). Empirical-statistical downscaling. World Scientific.

Figura 5. Portada del darrer informe de l’IPCC sobre les bases físiques del canvi climàtic. (https://www.ipcc.ch/report/ar5/)

la revista del cenma

l Cook, J.; Nuccitelli, D.; Green, S. A.; Richardson, M.; Winkler, B.; Painting, R.; Way, R.; Jacobs, P.; Skuce, A. (2013). «Quantifying the consensus on anthropogenic global warming in the scientific literature». Environmental Research Letters, vol. 8, núm. 2, 024024.

>>>

Foto 2. Les emissions derivades del transit són una de les principals fonts de gassos d’efecte hivernal a Andorra. (Font: Tony Lara, El Periòdic d’Andorra)

l Doran, P.T.; Zimmerman, M. K. (2009). «Examining the scientific consensus on climate change». Eos, Transactions American Geophysical Union, vol. 90, núm. 3, p. 22-23. l Esteban, P.; Prohom, M. J.; Aguilar, E.; Mestre, O.(2009). «Evolució recent de la temperatura i de la precipitació a Andorra (1934-2008): Resultats anuals i estacionals». Andorra: CENMA (Centre d’Estudis de la Neu i de la Muntanya d’Andorra de l’Institut d’Estudis Andorrans). l Esteban, P.; Prohom Duran, M.; Aguilar, E. (2012) «Tendencias recientes e índices de cambio climático de la temperatura y la precipitación en Andorra, Pirineos (1935-2008)». Pirineos, núm. 167, p. 87-106. l IPCC (2000). Special Report on Emissions Scenarios: A special report of working group

III of the Intergovernmental Panel on Climate Change. [Nakićenović, N.; Swart, R. (eds.)]. Cambridge University Press. l IPCC (2012). Managing the Risks of Extreme Events and Disasters to Advance climate Change Adaptation. A Special Report of Working Groups I and II of the Intergovernmental Panel on Climate Change. [Field, C.B.; Barros, V.; Stocker, T. F.; Qin, D.; Dokken, D. J.; Ebi, K. L.; Mastrandrea, M. D.; Mach, K.J.; Plattner, G.-K.; Allen, S. K.; Tignor, M.; Midgley, P.M. (eds.)].Cambridge i Nova York: Cambridge University Press. l IPCC (2013). Climate Change 2013: The Physical Science Basis. Contribution of Working Group I to the Fifth Assessment Report of the Intergovernmental Panel on Climate Change [Stocker, T.F.; Qin, D.; Plattner, G.K.; Tignor, M.; Allen, S.K.;

Boschung, J.; Nauels, A.; Xia, Y.; Bex, V.; Midgley, P.M. (eds.)]. Cambridge i Nova York: Cambridge University Press. l IPCC (2014). Climate change 2014: Impacts, Adaptation, and Vulnerability. WorkingGroup II. Disponible en línea a http://www.ipcc-wg2.gov/AR5/ [Consulta: 1abril 2014] l Lu, X. (2006). Guidance on the Development of Regional Climate Scenarios for Application in Climate Change Vulnerability and Adaptation Assessments, within the Framework of National Communications from Parties not Included in Annex I to the United Nations Framework Convention on Climate Change. Nova York: National Communications Support Programme, UNDP-UNEP-GEF. l SCAMPEI (2012). Scénarios climatiques adaptés aux zones de montagne: Phénomènes

extrêmes, enneigement et incertitudes. <http://www.cnrm.meteo.fr/scampei/> l Semenov, M.A.; Brooks, R.J.; Barrow, E.M.; Richardson, C.W. (1998). «Comparison of the WGEN and LARS-WG stochastic weather generators for diverse climates». Climate Research, núm. 10, p. 95-107. l Servei Meteorològic de Catalunya (2012). Projecte ESCAT, Generació d’escenaris climàtics amb alta resolució per a Catalunya (Resum executiu). Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Territori i Sostenibilitat. l Wilby, R.L.; Dawson, C.W.; Barrow, E.M. (2002). «SDSM – A decision support tool for the assessment of regional climate change impacts». Environmental Modelling & Software, núm. 17, p. 147-159. la revista del cenma 39

medi natural. El web de l’Observatori de la Muntanya d’Andorra .

El web de l’Observatori de la Muntanya d’Andorra Ramon Copons 40

la revista del cenma

Imatge general de la vall dâ&#x20AC;&#x2122;Arinsal des de la Massana. la revista del cenma 41

R. Copons

>>>

medi natural. El web de l’Observatori de la Muntanya d’Andorra.

reat l’any 2014, el portal web de l’Observatori de la Muntanya d’Andorra (www.oma.ad) mostra indicadors de la natura sensibles al canvi climàtic o a l’acció de l’home. Els indicadors mostren la tendència de la diversitat biològica,

la variabilitat del clima, els canvis dels usos del sòl i els riscos naturals a Andorra. La informació representada en aquest web és fruit de la recerca que s’està duent des del CENMA, i el seu format està inspirat en el del web de l’Agència Ambiental Europea (www.eea.europa.eu). Mitjançant aquest web podrem veure com està el nostre medi natural i la seva evolució.

Paraules claus> Indicador, biodiversitat, clima, territori, riscos naturals, Andorra.

abstract/résumé

The web site of the Andorran Mountain Observatory

reated in 2014, the website of the Andorran Mountain Observatory (www.oma.ad) provides information on the indicators of natural change that are sensitive to climate change or anthropic disturbance. These indicators reveal trends in biological diversity, variations in climate, changes in land use and the presence of natural risks in Andorra. This information has been generated by the research carried out by CENMA and is presented in a format inspired by the website of the European Environmental Agency (www.eea.europa.eu). This web enables us to appreciate the state of our natural environment and how it is evolving. Keywords> Indicator, biodiversity, climate, territory, natural risks, Andorra.

la revista del cenma

Le site web de l’Observatoire de la Montagne d’Andorre

réé en 2015, le site web de l’Observatoire de la Montagne d’Andorre (www.oma.ad) présente des indicateurs de la nature sensibles au changement climatique ou aux activités humaines. Les indicateurs montrent la tendance de la biodiversité, la variabilité du climat, les changements dans l’utilisation du sol et les risques naturels en Andorre. L’information présentée sur ce site web est le résultat de la recherche menée au sein du CENMA, et son format est inspiré sur celui du site web de l’Agence européenne pour l’environnement (www. eea.europa.eu). Grâce à au site web de l’Observatoire de la Montagne d’Andorre, il est possible de connaître l’état de notre environnement naturel ainsi que son évolution. Mots-clés> Indicateur, biodiversité, climat, territoire, risques naturels, Andorre.

>>>

Figura 1. Portal del web de l’Observatori de la Muntanya d’Andorra: www.oma.ad.

Què és l’OMA? L’Observatori de la Muntanya d’Andorra (OMA) és un portal web creat l’any 2014 amb l’objectiu de donar a conèixer l’evolució dels elements naturals relacionats amb la muntanya d’Andorra. Aquesta evolució es representa mitjançant els anomenats indicadors. Els indicadors, o paràmetres naturals, es mesuren periòdicament, fet que permet analitzar-ne l’evolució al llarg del temps. Aquesta evolució permetrà, en un futur,

comprendre l’evolució del canvi global a Andorra, tant si és degut a l’efecte del canvi climàtic, de l’home o a d’altres. Aquest web és una iniciativa del Centre d’Estudis de la Neu i de la Muntanya d’Andorra (CENMA) de l’Institut d’Estudis Andorrans creat per difondre el coneixement dels canvis en el medi natural andorrà a escala internacional, i possibilita la presa de decisions a tot

tipus d’usuaris: estudiants, professionals, administració i agents socioeconòmics. Per aquest motiu, els indicadors es presenten seguint el format de l’Agència Ambiental Europea (www.eea.europa. eu). Els indicadors representats en aquesta pàgina web són el resultat de la recerca científica relacionada amb diversos estudis de seguiment que es desenvolupen des del CENMA en el context andorrà.

la revista del cenma 43

medi natural. El web de l’Observatori de la Muntanya d’Andorra. 2 1,2 Temperatura (ºC)

0,4 0 -0,4 -1,2

2008

2006

2004

2001

2000

1998

1996

1994

1992

1990

1988

1986

1984

1982

1980

1978

1976

1974

1972

1970

1968

1966

1964

1962

1960

1958

1956

1954

1952

-2 1950

Anys

Figura 2. Les temperatures mitjanes anuals a Andorra han anat augmentant sobretot a partir de la segona meitat de la dècada dels vuitanta.

Com s’estructura l’OMA?

Aquests indicadors permeten: • Conèixer l’evolució del paisatge. • Conèixer el grau d’eficàcia de les mesures de gestió. • Avaluar el canvi global i el canvi climàtic. • Avaluar els efectes del canvi climàtic. • Avaluar els efectes del canvi global. • Avaluar els efectes de determinats impactes. • Comprendre l’evolució dels riscos naturals.

Nombre d’espècies dividit per la superfície x 100

El web s’estructura en quatre grans tipus d’indicadors: biodiversitat, clima, conservació i territori, i riscos naturals. Seguir la diversitat biològica ens permet conèixer l’estat de salut dels nostres ecosistemes i, a més, detectar canvis i estudiar-ne les possibles causes. Fer el seguiment de la variabilitat del clima ajuda a aprofundir en el canvi climàtic

i facilita la interpretació de l’evolució d’altres indicadors influenciats per l’estat de l’atmosfera. Conèixer i seguir els usos del territori és el primer pas per promoure la conservació dels valors naturals i dels recursos paisatgístics d’un país. I analitzar l’evolució dels riscos naturals permet detectar possibles canvis en la severitat dels fenòmens naturals i en la vulnerabilitat dels elements ambientals i socioeconòmics.

3,20 2,56

2,40

1,60

0,80 0,01

0,00 Andorra

X. Puig

Foto 1. Andorra, amb catorze espècies diferents, té una enorme riquesa de ratpenats en relació amb els països veïns. La imatge mostra el Plecotus macrobullaris (foto: Xavier Puig, coautor del llibre Petits mamífers i ratpenats d’Andorra editat per l’Institut d’Estudis Andorrans).

la revista del cenma

Espanya

0,01

0,07

França

Suïssa

Figura 3. Andorra té dotze espècies diferents de ratpenats enfront de les aproximadament trenta espècies diferents que hi ha a Espanya, França i Suïssa. Si comptem la superfície total del territori, a Andorra hi ha una riquesa exuberant d’espècies respecte als altres països europeus.

CENMA

>>>

Quantitat d’incendis

Foto 2. Les allaus són un dels riscos naturals més analitzats en el web de l’OMA. 200 150 100 50 0 G

Figura 4. Distribució mensual dels incendis forestals entre el gener de 1962 i l’agost de 2010. És interessant observar que quan n’hi ha hagut més és al març i no pas als mesos d’estiu.

A grans trets, cada indicador està representat per: (a) un text, que explica o defineix l’indicador i la seva evolució temporal de la manera més planera possible, (b) un gràfic que representa la seva evolució en el temps, i (c) un gràfic comparatiu de l’estat de l’indicador a Andorra respecte d’altres països veïns. Els indicadors s’actualitzen periòdicament. N’hi ha uns que es poden actualitzar anualment, per exemple el nombre d’espècies i d’individus de papallones a Andorra. D’altres necessiten eines d’informació, com ara les imatges aèries,

que s’actualitzen cada cop que es disposa d’aquest recurs. Aquest és l’exemple de l’indicador de l’evolució dels boscos d’Andorra per als anys 1948, 1972, 1995 i 2012. D’altres indicadors, com per exemple la repartició diària de les allaus, no tenen una tendència temporal i la seva actualització és menys freqüent, ja que es fa quan hi ha un nou estudi que posi al dia la informació. Cal remarcar que els indicadors ambientals són eines essencials per avaluar les polítiques ambientals locals, regionals i planetàries i que per això es fan servir

en molts països d’Europa i d’Amèrica. Se n’utilitzen molts i de molt variats. Però el que tots tenen en comú és que intenten donar resposta a la pregunta clau: què està passant?

Ramon Copons Centre d’Estudis de la Neu i de la Muntanya d’Andorra (CENMA) Institut d’Estudis Andorrans (IEA)

la revista del cenma 45

cartografia. Actualització del mapa d’hàbitats CORINE d’Andorra.

Actualització del mapa d’hàbitats CORINE d’Andorra Aaron Pérez-Haase, Albert Ferré, Jordi Carreras i Roger Caritg

la revista del cenma

Vegetaci贸 lacustre amb Sparganium angustifolium en un dels llacs de la vall dels Pessons. la revista del cenma 47

R. Caritg

>>>

cartografia. Actualització del mapa d’hàbitats CORINE d’Andorra.

’any 2003 es va publicar el primer mapa d’hàbitats CORINE d’Andorra fet a partir de les ortofotografies de l’any 1995 i d’un treball de camp intens. Recentment, amb les noves fotografies aèries de l’any 2012 de què disposa el Govern d’Andorra, s’ha revisat i actualitzat el mapa a partir d’un procés de fotointerpretació i de la verificació amb treball de camp de les zones on s’havien detectat canvis. En aquesta última versió del mapa s’han cartografiat 108 unitats de llegenda, que representen 180 hàbitats diferents. Els disset anys que separen les dates de vol d’un mapa de l’altre ens ajuden a detectar quins canvis s’hi han produït. Tot i que és un període de temps molt curt per detectar canvis en la vegetació, i més a l’alta muntanya, alguns dels més destacats són: un increment de les zones urbanes (30%), un augment dels boscos caducifolis (16%), que han ocupat algunes zones de les pastures montanes, i una disminució dels conreus, principalment els dedicats al tabac i antics prats de dall que s’han deixat de dallar. El mapa d’hàbitats defineix el territori de forma detallada amb diferents unitats o ambients vegetals. Aquest tipus de cartografia temàtica ens ajuda a conèixer el territori i a adequar-ne la planificació i la gestió.

Paraules clau> Hàbitats, Andorra, any 2012.

abstract/résumé

Updating of the Andorra CORINE habitats map

n 2003 the first CORINE habitats map was published for Andorra based on aerial photographs from 1995 and intensive fieldwork. New aerial photographs taken in 2012 and made available to the Andorran Government have enabled these maps to be revised on the basis of photointerpretation and fieldwork conducted to check areas in which changes had been detected. This latest version of the map has 108 legend units representing 180 different habitats. The 17 years that separate the two sets of aerial photographs reveal the changes that have taken place. Despite being a relatively short period of time for detecting changes in vegetation (and even more so in high mountain areas), some of the most notable changes include an increase in built-up areas (30%), and increase in broad-leaved forests (16%), which have occupied some areas of upland pastures, and a fall in the amount of cropland, essentially areas devoted to tobacco cultivation and hay meadows that are no longer cut. The habitats map uses the mapping of different vegetation units to define the territory in great detail. This type of thematic cartography provides detailed knowledge of the country and helps ensure that effective planning and conservation actions are carried out. Keywords> Habitats, Andorra, 2012.

Mise à jour de la carte CORINE des habitats d’Andorre

n 2013 s’est publiée la première carte CORINE des habitats d’Andorre réalisée à partir des orthophotographies de l’année 1995 et d’un travail intense sur le terrain. Récemment, les nouvelles photographies aériennes de l’année 2012 à la disposition du Gouvernement d’Andorre ont permis de réviser et de mettre à jour la carte, à partir d’un processus de photo-interprétation et de la vérification sur le terrain des zones où avaient été détectés des changements. Dans cette dernière version de la carte, 108 unités de légende ont été cartographiées, représentant 180 habitats différents. Les dix-sept ans qui séparent les dates de vol d’une carte à l’autre aident à détecter les changements qui y ont eu lieu. Bien qu’il s’agit d’une très courte période de temps pour détecter des changements dans la végétation, et ceci d’autant plus dans la haute-montagne, certains des changements mis en évidence ont été : une augmentation des zones urbaines (30%), une augmentation des forêts à feuilles caduques (16%) qui ont occupé quelques zones des prairies de montagne, et une diminution des champs de culture, principalement ceux consacrés au tabac et les anciens prés de fauche qu’on a cessé de faucher. La carte des habitats définit en profondeur le territoire à l’aide de différentes unités ou environnements végétaux. Ce type de cartographie thématique nous aide à connaître le territoire et à pouvoir y adapter sa planification et gestion. Mots-clés> Habitats, Andorre, année 2012.

la revista del cenma

>>> Introducció L’any 2003 es va publicar el primer mapa d’hàbitats CORINE d’Andorra a escala 1:25.000 (Carreras et al., 2003), aixecat mitjançant treball de camp els estius dels anys 2000 i 2001 amb el suport d’ortoimatges preses el 1995 encarregades pel Govern d’Andorra a l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC), actual Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC).

d’Estudis Andorrans (IEA). Publicat en format digital mitjançant suport CD, representa la distribució dels hàbitats CORINE d’Andorra a escala 1:25.000 i forneix una llegenda mitjançant el CORINE Biotopes Manual, que estandarditza les unitats i les fa fàcilment interpretables mitjançant els manuals que s’han publicat en diversos països.

Aquest mapa va ser una iniciativa de l’antic Centre de Biodiversitat inscrit en l’Institut

El temps transcorregut des del 1995, juntament amb el fet de poder disposar

d’una nova imatge aèria del 2012, encarregada per l’Àrea de Cartografia del Govern d’Andorra al mateix ICGC, fou un motiu prou sòlid perquè el Centre d’Estudis de la Neu i de la Muntanya d’Andorra de l’Institut d’Estudis Andorrans impulsés el 2013 una actualització i una revisió d’aquella cartografia d’hàbitats publicada l’any 2003 (figura 1).

Figura 1. Imatge del mapa d'hàbitats publicat l'any 2013 amb la llegenda de 18 categories. la revista del cenma 49

cartografia. Actualització del mapa d’hàbitats CORINE d’Andorra.

Entendre el Mapa d’hàbitats Què són els hàbitats? En un article publicat el maig del 2002 a la revista Hàbitats del Centre de Biodiversitat (Carreras et al., 2002) amb motiu de la presentació del mapa del 2003, fèiem una explicació extensa a aquesta pregunta. En recollim aquí un breu resum per facilitar la lectura d’aquest article. En el llenguatge corrent, entenem per hàbitat l’ambient on viu una persona, o un animal o una planta. En el camp de l’ecologia, el concepte aplicat a qualsevol organisme continua essent el mateix, si bé cal tenir ben present que aquest ambient es considera integrat per tots els aspectes físics (tipus de rocam, de sòl, règim de temperatures, precipitacions, etc.) i també pel component biològic (les plantes que arrelen al sòl, els fongs, tot tipus de fauna que hi viu, etc.). Entès així, hàbitat vol dir el mateix que ecosistema, o gairebé, tot i que aquest mot té un sentit un xic més ampli o

teòric. En el context del projecte europeu CORINE (Coordination of Information on the Environment), un hàbitat és una àrea de terra ferma o una massa d’aigua que constitueix una unitat ecològica d’importància amb vista a la protecció de la natura. La llegenda del mapa La llegenda del mapa està elaborada a partir del document CORINE Biotopes Manual de la UE adaptat al territori andorrà. La llista d’hàbitats andorrans inclou unitats de mida molt diversa, des de boscos i prats que poden arribar a cobrir superfícies extenses, fins a hàbitats definits per herbes petites, com ara pradells de crespinells o torberes d’esfagnes, que a causa de la seva petita extensió no poden ser representats en una cartografia d’escala mitjana com la que ara comentem. Per això, a la primera versió (2003) es va construir una llegenda d’unitats cartogràfiques de les quals moltes són hàbitats de mida gran, sovint cartografiables separadament, mentre que d’altres agrupen

Foto 1. Mosaic de diferents hàbitats de boscos i prats de la vall d’Incles. (R. Caritg)

la revista del cenma

entre elles aquells hàbitats que a la natura solen conviure a escala petita, com ara els diferents hàbitats d’ambients rocallosos (roca nua, fissures, replanets, terraprims). A la primera versió del mapa hi havia 103 unitats (cinc més a la segona versió, com veurem més endavant), que corresponen a uns 180 hàbitats CORINE elementals.

Metodologia del 2003 El fet que el nou mapa d’hàbitats sigui una revisió i actualització de l’antic mapa fa imprescindible fer esment de la metodologia emprada durant la primera versió per tal de conèixer com s’ha fet l’original i fer-ne una lectura adequada. Documentació prèvia i fotointerpretació Com a primer pas, vam recopilar documents cartogràfics o botànics complementaris. La fotointerpretació es va fer sobre la base

>>>

1995

2012

Figura 2. Ortofotografies de la zona de Pal dels anys 1995 i 2012. Amb la lletra ‘a’ es veu un vessant on s’han obert noves pistes d’esquí. d’ortofotomapes, és a dir, fotografies aèries digitalment rectificades i georeferenciades, la qual cosa dóna una gran precisió en els treballs cartogràfics. La fotointerpretació d’aquestes imatges va consistir en la compartimentació de la superfície andorrana en parcel·les homogènies o polígons, delimitades manualment sobre un acetat sobreposat a les imatges. En aquest cas, vam treballar sobre ortofotomapes de l’any 1995 a una escala més detallada que la d’1:25.000, per tal d’aconseguir més precisió en el dibuix. El treball de camp Té com a finalitat la identificació dels hàbitats a partir, principalment, de la vegetació que duen. Per resoldre casos complexos en què en un mateix polígon apareixen diversos hàbitats molt barrejats, uns casos que no es poden resoldre amb polígons més petits a causa de l’escala del mapa o de l’esforç de treball de camp que representaria, vam optar per posar fins a 3 hàbitats per polígon, que havien d’ocupar, almenys, un 20% de la seva superfície. En aquests casos, vam valorar el percentatge recobert per cada hàbitat, en una escala de l’1 al 10. Aquest treball de camp el vam fer els anys 2000 i 2001, sobretot els mesos d’estiu, i amb menys intensitat durant la tardor i la

primavera, per tal de resoldre dubtes o de precisar més alguns aspectes. Delineació definitiva i elaboració de la cartografia digital Les dades preses durant el treball de camp van permetre fer la delimitació definitiva dels polígons i l’assignació dels atributs, mitjançant eines SIG (ArcInfo Workstation). El resultat final va ser un mapa digital en el qual tota la superfície queda repartida en poc més de 3.300 polígons. El contingut de cada polígon està identificat per les unitats de llegenda esmentades. Quan es tracta de polígons relativament homogenis, coberts majoritàriament per una sola unitat de llegenda, aquesta és l’única identificació que duen. Això es dóna aproximadament en un 60% dels polígons. En són un exemple els identificats com a «Pineda de pi negre amb abarset», que estan coberts quasi absolutament per aquesta unitat forestal, tot i que també comprenen sovint petites clarianes forestals amb vegetació de grans herbes o d’arbusts, algun clap de bedollar, petites superfícies rocoses, etc. En el cas de polígons més heterogenis, el contingut s’identifica per les dues o tres unitats de llegenda que hi prenen més extensió, acompanyades de la valoració de la superfície que cadascuna hi ocupa. Un 26% dels polígons inclouen dues unitats, i un 14% en duen tres. Així, alguns costers rocallosos

i solells de l’estatge montà s’identifiquen com una combinació de «Boixedes», «Prats basòfils i xeròfils» i «Cingles i penyals calcaris», en la qual la valoració de totes tres suma 10 (que reprenta el 100%).

Metodologia de la revisió i actualització del 2013 La revisió i actualització que s’ha fet recentment té per objectiu posar el mapa al dia, prenent com a referència les noves ortoimatges del 2012. Per fer-ho s’ha fet molt treball de fotointerpretació i de SIG, i treball de camp puntual per resoldre els dubtes d’assignació d’hàbitats als nous polígons que s’han anat plantejant. Volem manifestar el nostre agraïment a l’Àrea de Cartografia del Govern d’Andorra per la cessió de les ortoimatges del 2012, al Departament de Medi Ambient del Govern d’Andorra per la cessió de la cartografia de molleres i de les bases de dades associades, i a Sergi Riba i Ann Matschke per les seves aportacions, que han fet el mapa d’hàbitats una mica més precís. La fotointerpretació del nou mapa Encara que sigui un fet obvi, la manera de poder actualitzar qualsevol mapa és, sens dubte, tenir una font d’informació més

la revista del cenma 51

cartografia. Actualització del mapa d’hàbitats CORINE d’Andorra.

actual. En el cas del Mapa d’hàbitats s’ha comptat amb les ortofotografies d’Andorra de l’any 2012 i, per tant, vol dir que disten disset anys (1995) de les anteriors imatges usades com a base del primer mapa d’hàbitats, un temps suficient perquè s’hagin produït canvis apreciables en el territori a l’escala del mapa, especialment a les àrees sotmeses a una dinàmica més intensa (figura 2). El procés que s’ha seguit ha consistit a modificar, mitjançant un Sistema d’Informació Geogràfica (SIG), el delineament de les diferents parcel·les o polígons de l’anterior mapa d’hàbitats a partir de la interpretació sobre les ortofotografies de l’any 2012. Les fotografies aèries que s’han usat tenen una resolució de 0,25 m de píxel, que significa el doble de precisió que les usades en l’anterior mapa d’hàbitats (0,5 m de píxel). Malgrat aquesta resolució més gran, s’ha usat la mateixa escala de treball (1:5.000) que en l’anterior mapa per tal que el dibuix dels diferents polígons que conformen els hàbitats tingui el mateix aspecte, la mateixa escala, i perquè, en

Foto 2. Zones humides vorejant les basses del Siscaró, al nord-est del país. (B. Komac)

definitiva, el mapa sigui perfectament comparable. Normalment, s’ha digitalitzat a sobre de les ortofotografies en color del canal visible, però també s’ha disposat del canal infraroig, que ens permet destriar alguns tipus de vegetació que amb la imatge en color no es poden discernir i

1995

aproximar-nos a una primera determinació de la vegetació i del seu estat, depenent de la resposta espectral, representada amb diferents intensitats del color vermell. Així, per exemple, podem diferenciar els límits entre un bosc de coníferes i un bosc de planifolis. També ens ajuda a detectar si una

2012

Figura 3. Ortofotografies d’una zona de Sant Julià de Lòria dels anys 1995 i 2012. Els polígons amb la lletra ‘a’ són antics camps on actualment s’hi ha plantat vinyes. En els polígons amb la lletra ‘b’ s’observa el creixement de la zona urbana.

la revista del cenma

>>>

Foto 3. Zona de tarteres i penya-segats silicis d’alta muntanya (hàbitats 88 i 92) amb algun clap de gespets (prats de Festuca eskia - hàbitat 39). (Arxius CENMA) tartera és pura, fet que dóna una resposta de color gris, o si té un cert recobriment de vegetació, la qual cosa donaria una resposta de color gris i vermellós.

molleres, cedits pel Departament de Medi Ambient del Govern d’Andorra.

Paral·lelament a la modificació del delineament de les parcel·les o polígons, s’han etiquetat amb el codi de l’hàbitat corresponent. Igual com passava amb el mapa anterior, un mateix polígon pot arribar a incloure fins a tres hàbitats diferents; en aquest cas s’especifica el recobriment de cadascun, amb la condició que passin del 20% de la superfície del polígon i sumin entre els tres hàbitats el 100%.

En totes les zones en què s’han apreciat canvis en l’hàbitat fotointerpretat, s’han fet comprovacions al camp. Aquesta feina s’ha dut a terme a la primavera i l’estiu de l’any 2013, que ha coincidit amb un període particularment sec en bona part dels Pirineus.

A més de la font bàsica d’informació, que són les ortofotografies de l’any 2012, s’ha usat una altra cartografia temàtica que ha ajudat a interpretar, en el treball des de l’ordinador, el mosaic d’hàbitats existents en el territori andorrà. Així doncs, s’han tingut en compte els diferents Models Digitals del Terreny (MDT) per integrar l’orografia de cada zona, i també cartografia temàtica com el mapa forestal o el mapa de

Treball de camp

Com a resultat s’ha obtingut un mapa d’hàbitats format per 3.556 polígons (un 8% més que al mapa del 2003) representats per 108 categories diferents.

Resultats El resultat principal del projecte ha estat la creació d’una nova capa de polígons i les bases de dades associades corresponents, estructurada en un sistema d’informació geogràfica (ArcGis 10.0) que permeti

conèixer els hàbitats que hi ha a cada polígon (parcel·la). Aquesta capa té 108 unitats, cinc més que a la primera versió del mapa. Aquestes cinc unitats noves són del grup d’hàbitats d’origen antròpic (figura 3). Tal com ja es va fer el 2003, s’ha desdoblat aquesta capa en tres més en què els hàbitats estan parcialment agrupats en llegendes més simples, amb 42, 18 i 6 unitats per a usuaris que no necessitin una llegenda tan detallada. A més s’ha reelaborat la memòria corresponent a la llegenda. S’ha calculat de nou el nombre de polígons i la superfície ocupada i s’han actualitzat i completat els comentaris particulars que es van fer per a cadascun dels hàbitats i que inclouen observacions directes, originals, obtingudes durant el treball de camp. Aquesta informació és a l’abast de tothom. Tant els mapes (en format shape i en MiraMon) com la memòria es poden

la revista del cenma 53

cartografia. Actualització del mapa d’hàbitats CORINE d’Andorra.

descarregar a partir de la pàgina web del SIGMA (www.sigma.ad), que és la web temàtica sobre cartografia del CENMA. Així mateix s’han detectat 5 unitats noves, totes elles resultat de l’activitat humana lligada a l’agricultura i la ramaderia i també als esports d’hivern. Les noves unitats de la llegenda afegides són: • 104- Camps condicionats com a pastura intensiva. • 105- Conreus herbacis extensius de regadiu o de contrades molt plujoses. • 1 06- V inyes. • 107- Vegetació ruderal no associada a àrees urbanes o industrials. • 108- B asses d’aigua dolça industrials, agrícoles..., grans canals i estanys ornamentals.

El fet de poder disposar d’aquesta nova versió de la cartografia ens permet també poder comparar els valors de recobriment dels hàbitats entre els anys 1995 i 2012 i, en els casos en que sigui prou diferent, apuntar les possibles causes que l’han provocat. Val a dir que no podem parlar de com evolucionen els hàbitats naturals en conjunt perquè el període és molt curt, i els polígons que en la nova imatge s’han vist a la pantalla iguals que els de la imatge de 1995 no s’han tornat a visitar. Per tant, possibles canvis no observables a les imatges no s’han detectat. Això és el que passa per exemple als prats de dall; després de fer el treball de camp, però, tenim la impressió que hi ha un procés d’abandonament d’aquests prats, però la variació florística que comporta no es pot observar encara a les imatges. La variació de superfície, sovint molt petita, que s’observa en diversos hàbitats s’explica directament per la major precisió de les noves ortoimatges, que permeten delinear

millor els límits d’alguns dels hàbitats. En el cas de les molleres, la cartografia del Departament de Medi Ambient del Govern d’Andorra ens ha permès incorporar alguns polígons d’aquest hàbitat que no havíem detectat en la primera versió i, per tant, tampoc no es tracta de canvis reals. L’augment de superfície observada a les unitats de jonqueres, herbassars humits i molleres és deguda a l’augment de precisió en el delineament dels polígons sobre la imatge i a les aportacions de la cartografia d’ambients humits del Govern d’Andorra. Sembla que hi hagi un augment de la superfície que ocupen la majoria dels boscos caducifolis montans que es correspon força amb una disminució de superfície de les pastures montanes. Una primera explicació d’aquesta afirmació, que s’hauria de comprovar, podria ser l’abandonament o la disminució de la pastura (menys ramats) que fan que el bosc augmenti (i es densifiqui). Concretament, els boscos caducifolis han tingut un

Foto 4. Prat de Festuca airoides, propi de les zones planes de l’estatge alpí (hàbitat 41) de camí cap al Port Negre. (R. Caritg)

la revista del cenma

>>>

increment d’un 16% respecte a l’anterior mapa d’hàbitats. No obstant, en el conjunt global de la massa boscosa, és a dir, tenint en compte totes les tipologies de boscos (caducifolis, coníferes, boscos de ribera...) s’observa que la superfície del bosc no ha augmentat en gran manera perquè el bosc de coníferes i el bosc de ribera han disminuït lleugerament, un 1% i un 11%, respectivament. També s’observen com a canvis reals algunes de les transformacions ocorregudes a Andorra durant aquests anys, principalment degudes a la pressió de l’activitat humana, o bé en hàbitats dinàmics per definició, com són els que ocupen les canals d’allaus o els que són conseqüència dels incendis forestals. Així, la unitat d’àrees urbanes creix força (un 30%), però no tot aquest guany ve d’ocupació d’hàbitats naturals. Les zones laxament urbanitzades decreixen perquè una part passen directament a urbanes.

BIBLIOGRAFIA l CARRERAS, J.; CARRILLO, E.; FERRÉ, A.; NINOT, J. M. (2002). «Mapa d’hàbitats d’Andorra». Hàbitats, núm. 4, p. 16-27. [Centre de Biodiversitat de l’Institut d’Estudis Andorrans] l — (2003). Mapa digital dels hàbitats d’Andorra de l’any 1995. [Format CD]. Andorra: Centre de Biodiversitat de l’Institut d’Estudis Andorrans.

l CARRERAS, J.; CARRILLO, E.; FERRÉ, A.; PÉREZ-HAASE, A.; NINOT, J. M.; CARITG, R. (2013). Mapa dels hàbitats d’Andorra a escala 1:25.000. Andorra: Centre d’Estudis de la Neu i de la Muntanya d’Andorra de l’Institut d’Estudis Andorrans. <www.sigma.ad >

La superfície de la unitat de conreus abandonats es triplica i en aquest cas sí que pensem que es tracta majoritàriament d’una transformació real (abandonament de conreus de tabac, de prats de dall que fa uns quinze anys ja no es dallaven regularment...).

Aaron Pérez-Haase, Albert Ferré i Jordi Carreras Departament de Biologia Vegetal de la Facultat de Biologia. Universitat de Barcelona

Roger Caritg Centre d’Estudis de la Neu i de la Muntanya d’Andorra (CENMA) - Institut d’Estudis Andorrans (IEA)

Hàbitats més estesos a Andorra Unitat Pinedes de pi negre amb abarset o neret acidòfiles i mesòfiles Tarteres i pedrusques silícies de l’alta muntanya Gespets sovint esglaonats, acidòfils Prats de pèl caní (Nardus stricta) acidòfils i mesòfils Pinedes de pi negre acidòfiles i xeròfiles Cingles i penyals silicis de muntanya Prats de Festuca airoides o de F. yvesii, acidòfils Pinedes de pi roig acidòfiles i xeròfiles Abarsetars (matollars de Rhododendron ferrugineum) Gespets (prats de Festuca eskia) tancats, acidòfils Pinedes de pi roig acidòfiles i mesòfiles Pinedes de pi roig calcícoles i xeròfiles

Superfície (ha)

Nombre de polígons

5.267 3.747 3.309 3.061 3.054 2.781 2.482 2.034 1.977 1.559 1.538 1.402

324 523 348 392 248 497 252 102 325 154 77 78

Superfície (ha)

Nombre de polígons

0,5 0,7 2,3 2,3 2,4 2,5 4,9 7 7,4 7,4 7,6 8,4

1 1 3 1 2 2 3 1 10 1 1 2

Hàbitats més rars a Andorra Unitat Bosquines de Salix bicolor amb megafòrbies Pradells de teròfits silicícoles Conreus herbacis extensius de regadiu Plantacions de pollancres (Populus sp.) Prats amb sudorn calcícoles i xeròfils Terrers calcaris, amb vegetació molt esparsa Vernedes de l’estatge montà Estanys o embassaments de l’estatge montà Molleres de Carex davalliana... alcalines Àrees forestals afectades per allaus dràstiques i recents Vegetació ruderal no associada a àrees urbanes Boscos mixts de roure martinenc i pi roig calcícoles Taula 1. Hàbitats més estesos i més rars a Andorra. la revista del cenma 55

riscos naturals. Avaluació del risc sísmic al Principat d’Andorra.

Avaluació del risc sísmic al Principat d’Andorra Marta González 56

la revista del cenma

Service Départemental d’Incendie et de Secours de la Guadeloupe

>>>

Imatge desoladora de les destrosses ocasionades pel terratrèmol d’Haití del 12 de gener de 2010.

la revista del cenma 57

riscos naturals. Avaluació del risc sísmic al Principat d’Andorra.

’avaluació del risc sísmic, constituïda per l’anàlisi de la perillositat, de la vulnerabilitat i de l’estimació de pèrdues econòmiques, és una eina indispensable per reduir els efectes dels terratrèmols en la societat. Amb aquest objectiu s’ha dut a

terme l’avaluació del risc sísmic del Principat d’Andorra (González, 2014). La vulnerabilitat del parc d’edificis d’habitatge del Principat d’Andorra s’ha avaluat mitjançant dos mètodes estadístics, l’un basat en les classes de vulnerabilitat de l’escala EMS-98, i l’altre basat en els índexs de vulnerabilitat. Per a la realització de simulacions de danys, s’han definit tres escenaris sísmics: un de determinista, anàleg al terratrèmol del 1428 del Ripollès, i dos de probabilistes, caracteritzats pels seus períodes de retorn de 475 i 1975 anys. Per a la zona de la cubeta d’Andorra, s’han inclòs en el càlcul les variacions dels efectes de sòl i s’ha fet una estimació de les pèrdues possibles com a resultat dels danys a les edificacions.

PARAULES CLAU> Perillositat sísmica, risc sísmic, vulnerabilitat sísmica, escenaris sísmics, prevenció.

abstract/résumé Seismic risk evaluation in the Principality of Andorra

Évaluation du risque sismique de la Principauté d’Andorre

eismic risk evaluation consisting of an analysis of potential dangers, vulnerability and economic losses is an essential tool for reducing the effects of earthquakes, and has been studied for Andorra by González (2014). The vulnerability of housing in Andorra has been analyzed using two statistical methods, one based on types of vulnerabilities according to the scale EMS-98 and the other on vulnerability indices. To simulate potential damage three different scenarios were defined, one deterministic and analogous to the 1428 earthquake in the Ripollès region, the other two probabilistic and characterized by return periods of 475 and 1975 years. For the central area of Andorra calculations took into account types of land use and estimated possible losses due to damage to buildings. Keywords> Seismic danger, seismic risk, seismic vulnerability, seismic scenarios, prevention.

L’évaluation du risque sismique, qui se compose de l’analyse du danger, de la vulnérabilité et de l’estimation des pertes économiques, est un outil indispensable pour réduire les effets des tremblements de terre sur la société. C’est dans ce but qu’a été réalisée l’évaluation du risque sismique de la Principauté d’Andorre (González, 2014). La vulnérabilité de l’ensemble des bâtiments résidentiels de la Principauté d’Andorre a été évaluée en utilisant deux méthodes statistiques, l’une basée sur les classes de vulnérabilité de l’échelle EMS-98, et l’autre basée sur les index de vulnérabilité. Pour réaliser des simulations de dommages, trois scénarios sismiques ont été définis : un scénario déterministe, équivalent au tremblement de terre de l’année 1428 dans la zone du Ripollès, et deux scénarios probabilistes, caractérisés par des périodes de retour de 475 et 1975 ans. Pour la zone du bassin d’Andorre, les variations des effets de site ont été inclues dans le calcul, et une estimation des pertes potentielles en raison des dégâts des bâtiments a été réalisée. Mots-clés> Danger sismique, risque sismique, vulnérabilité sismique, scénarios sismiques, prévention.

la revista del cenma

>>> Introducció L’estudi del risc sísmic al Principat d’Andorra s’emmarca dins dels treballs de col·laboració que porten a terme l’Institut Geològic de Catalunya (IGC), ara Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), i l’Institut d’Estudis Andorrans (IEA) amb l’objectiu de mitigar el risc. La principal motivació d’aquest treball és fer una primera avaluació del risc sísmic en un país on mai abans s’havia fet cap estudi en aquest camp. I no solament per la perillositat sísmica del Principat, que és baixa-moderada, sinó també pel gran nombre d’elements de risc: l’alta densitat de població, la gran concentració d’edificis d’habitatge, la situació particular entre dos països (Espanya i França), la concentració d’edificis essencials i la difícil gestió de l’emergència en moments de crisi, entre altres particularitats. Tots aquests factors fan que estudis d’aquest tipus siguin necessaris tant a l’hora d’aportar informació de base del territori, com per elaborar plans d’emergència i propostes de gestió del risc sísmic al país, ja que l’avaluació del risc és l’única eina que tenen les administracions per a la seva prevenció i gestió. Objectius L’objectiu principal d’aquest treball és avaluar el risc sísmic al Principat d’Andorra. Per fer-ho s’han escollit dues metodologies d’avaluació de la vulnerabilitat i s’han creat les bases de dades d’edificació necessàries per aplicar-les. Aquestes bases de dades s’han integrat en un Sistema d’Informació Geogràfica (SIG) per poder-les explotar.

L’objectiu final és l’estimació d’escenaris de danys útils als organismes encarregats de la gestió de l’emergència. Els resultats tenen dues utilitats principals: abans del sisme serveixen d’eina per desenvolupar polítiques de prevenció de desastres sísmics i, després del sisme, d’eina de gestió de l’emergència. Metodologia El treball s’ha estructurat en dues parts: en la primera es proposa una metodologia senzilla per elaborar bases de dades d’edificació útils per a l’avaluació de la vulnerabilitat sísmica en zones on no es disposa d’aquesta informació. En la segona s’estudia la vulnerabilitat sísmica dels edificis d’habitatge i es defineixen i analitzen els escenaris sísmics. Prèviament a l’obtenció de les dades es van estudiar les diferents metodologies que s’apliquen a la regió, i sobre aquesta base es va definir la informació que calia recollir. Les dades utilitzades en l’estudi provenen de diverses fonts. Primer es va recollir tota la informació disponible als comuns i a les fonts bibliogràfiques existents. A partir d’aquí es va anar completant mitjançant la interpretació i la comparació de fotografies aèries de diferents anys, amb campanyes de camp i amb entrevistes amb arquitectes i enginyers de la zona, coneixedors de l’evolució de l’edificació al Principat. L’objectiu era definir la distribució dels edificis en funció de la seva alçària, l’any de construcció i la tipologia estructural, i definir la matriu tipològica dels edificis d’habitatge a la zona.

Una vegada feta l’anàlisi de la vulnerabilitat es van definir els escenaris sísmics necessaris per a l’estimació dels danys. Amb les dues metodologies seleccionades es va avaluar la distribució de danys associada a cadascun dels escenaris considerats. Per a la zona de la cubeta d’Andorra, es van incloure els efectes de sòl i es van quantificar les variacions de danys que es produeixen si es tenen en compte. Perillositat sísmica L’avaluació de la perillositat sísmica al Principat d’Andorra s’ha desenvolupat en el marc del projecte Informació Sísmica Automàtica Regional de Danys - ISARD (Goula et al., 2007), i s’ha fet a dues escales: una de regional, integrada en l’estudi de la perillositat sísmica a tot el Pirineu, i una altra de local, amb l’estudi de la microzonació sísmica de la cubeta d’Andorra (Macau, 2008). La combinació d’aquestes dues escales d’estudi permet planificar millor l’ús del sòl per reduir futures pèrdues provocades per terratrèmols. Els estudis recents de perillositat sísmica assignen al Principat d’Andorra intensitats VII i VIII per a períodes de retorn de 475 (figura 1) i 1975 anys, respectivament (Secanell et al., 2008). Definició dels escenaris sísmics Els escenaris sísmics informen de l’acceleració o de la intensitat esperada en

Llegenda Intensitats

iv v v-vi vi vi-vii vii vii-viii viii ix

Figura 1. Mapa de perillositat sísmica per a un període de retorn de 475 anys (Secanell et al., 2008). la revista del cenma 59

riscos naturals. Avaluació del risc sísmic al Principat d’Andorra.

Figura 2. Zonació de la cubeta d’Andorra la Vella en funció de l’amplificació del sòl en termes d’intensitat (Macau et al., 2006). Zona 1: Sense amplificació. Zona 2: Increment d’intensitat de 0.5. Zones 3 i 4: Increment d’intensitat d’1.0. Zona 5: Increment d’intensitat d’1.5.

cada punt del territori per a un determinat període de retorn. Les tècniques actuals d’anàlisi del risc recomanen l’anàlisi de dos tipus d’escenaris, els probabilistes i els deterministes. Els probabilistes solen definir-se a partir de la probabilitat anual o, inversament, a partir del període de retorn. Els deterministes solen reproduir un sisme històric a la zona d’estudi. Els tres escenaris considerats (taula 1) en aquest estudi són dos de probabilistes (per a períodes de retorn de 475 i 1975 anys) i un de determinista, definit pel terratrèmol del 1428 (Olivera et al., 2006). Els escenaris que es presenten s’han modificat, per a la cubeta d’Andorra, amb el mapa de microzonació sísmica (figura 2).

la revista del cenma

Avaluació de la vulnerabilitat sísmica La vulnerabilitat del parc d’edificis d’habitatge s’ha avaluat mitjançant dos mètodes estadístics, un de basat en classes de vulnerabilitat (Chávez, 1998; Roca et al., 2006) i un altre de basat en índexs de Escenaris Probabilista

Determinista

vulnerabilitat (Milutinovic i Trendafiloski, 2003; Giovinazzi, 2005). Tots dos mètodes coincideixen en la definició del moviment del sòl mitjançant la intensitat macrosísmica de l’escala EMS-98 (Grünthal, 1998) i difereixen en la forma de caracteritzar la resistència sísmica dels edificis. En el primer mètode, l’assignació d’un edifici o conjunt d’edificis

Períodes de retorn

Intensitat

475 anys

VII

1975 anys

VIII VI-VII (terratrèmol equivalent al del 1428)

Taula 1. Escenaris sísmics per al Principat; valors en intensitats.

>>> Nombre d’edificis

A (%)

B (%)

C (%)

D (%)

Canillo

935

Encamp

1.495

Ordino

960

La Massana

1.698

Andorra la Vella

1.363

Sant Julià de Lòria

1.590

Escaldes-Engordany

1.187

Parròquia

Taula 3. Distribució de les classes de vulnerabilitat dels edificis d’habitatge del Principat d’Andorra per parròquies. d’edificis, mitjançant un número: un índex que pren valors en un rang entre zero, per a edificis molt resistents, i la unitat, per a edificis de molt mala qualitat; d’aquesta manera la qualificació d’edificis és més sofisticada i requereix un coneixement més gran, sovint expert, de les seves característiques constructives.

Classificació dels edificis en classes de vulnerabilitat segons l’escala EMS-98

a una classe de vulnerabilitat és senzilla i directa i no requereix informació detallada de l’edifici a avaluar. El segon mètode permet classificar qualsevol edifici, o grup

L’aplicació d’aquesta metodologia es pot resumir en dues etapes: la primera consisteix a classificar els edificis d’habitatge en classes de vulnerabilitat, i la segona consisteix a avaluar-ne la vulnerabilitat. La classificació es fa d’acord amb les classes de vulnerabilitat de l’escala EMS-98, en què la classe de vulnerabilitat A representa la més vulnerable i les classes de vulnerabilitat E i F, les menys vulnerables, utilitzant les dades contingudes en l’inventari relatives a l’edat, l’alçària i la localització de les edificacions, i tenint en compte tant els criteris de l’escala

< 1950

d’intensitat com les particularitats de la construcció de la regió. La taula 2 mostra la distribució de classes de vulnerabilitat per a Catalunya proposada per Chávez (1998) i definida amb l’ajuda de l’experiència de tècnics de l’àrea de la construcció (Mañà, 1995). S’ha basat principalment en l’edat de construcció, el nombre de plantes i el seu caràcter rural o urbà, però també s’han tingut en compte altres característiques com l’estat de conservació dels edificis. Els resultats obtinguts de l’aplicació de la metodologia basada en classes de vulnerabilitat indiquen que el parc d’edificis del Principat està caracteritzat per les classes de vulnerabilitat B i C, i que les classes de vulnerabilitat A i D representen els percentatges més baixos, sempre pròxims a un 10% (taula 3).

Classificació dels edificis en índexs de vulnerabilitat L’aplicació del mètode de l’índex de vulnerabilitat requereix un coneixement

1951-1970

> 1970

Urbana

Rural

Urbana

Rural

Urbana

Rural

5 plantes

20% A + 80% B

30% A +70% B

5 % A + 50% B + 45%C

15 % A +70% B +15%C

85%C +15%D

5% A + 20% B + 65%C + 10%D

= 5 plantes

20% A + 80% B

40% A + 60% B

10% A + 60% B + 30%C

20% A + 70% B +10%C

5% A + 20% B + 65%C +10%D

10% A + 30% B + 55%C + 5%D

> 5 plantes

40% A + 60% B

60% A + 40% B

15 % A + 70% B + 15%C

30% A + 65% B + 5%C

8% A + 27% B + 60%C + 5%D

15% A + 45% B + 40%C

Taula 2. Classificació dels edificis d’habitatge en classes de vulnerabilitat (Chávez, 1998). La classificació es basa en l’escala macrosísmica EMS-98. Les classes de vulnerabilitat A, B, C i D corresponen a les definides en l’escala. la revista del cenma 61

riscos naturals. Avaluació del risc sísmic al Principat d’Andorra.

5 4

exhaustiu de les tipologies estructurals dels edificis d’habitatge de la zona on s’aplica. La definició de les tipologies estructurals es va fer partint de la matriu de classificació d’edificis (Building Typology Matrix, BTM) proposada en el projecte Risk-UE (Milutinovic i Trendafiloski, 2003), amb l’objectiu d’agrupar en una sèrie de classes els edificis amb diferents tipologies estructurals i comportaments similars. En aquest estudi, les dades referents a les tipologies estructurals, en no existir en les bases de dades d’edificació, es van recollir a partir de campanyes de camp i de reunions amb els arquitectes de la zona. Es van identificar 5 tipologies estructurals representatives dels edificis

d’habitatge del Principat (figura 3, taula 4): tres tipologies amb estructura de fàbrica de pedra fragmentada (M1.1), amb solera de fusta (M3.1) i amb lloses de formigó armat (M3.4) ; una amb estructura de formigó armat, amb pòrtics de formigó armat reblerts de fàbrica (RC3.1), i una amb estructura d’acer, amb pòrtics d’acer resistents al moment (S1). Com a resum es pot dir que al Principat, fins als voltants de l’any 1935, es construïen cases de pedra; a partir d’aquesta data el sistema de construcció va canviar a estructures de fàbrica (sistema català) amb soleres de fusta; a partir dels anys 1955-1960 es van construir edificis mixtos (murs de fàbrica i lloses de formigó i ceràmica), i a partir dels

3 2 1 v

m1.1

m3.1

vii

m3.4

viii

rc3.1

0 s1

Figura 4. Corbes de grau de dany mitjà per a les principals tipologies de la zona. anys 1960-1965, estructures de formigó (pilars de formigó i forjats de formigó). Els últims anys s’estan construint edificis de murs de tallant de formigó armat (RC2), dels quals actualment només n’hi ha 4 o 5 en tot el país; per aquest motiu no s’ha utilitzat com una tipologia representativa de la zona d’estudi. Per calcular l’índex de vulnerabilitat s’ha modificat l’índex mitjà proposat en el projecte Risk-UE (Mouroux i Lebrun, 2006) tenint en compte altres paràmetres de les edificacions com ara l’estat de conservació, l’alçària, la irregularitat en planta o la presència de pisos tous, entre d’altres. Els resultats obtinguts de l’aplicació de la metodologia basada en els índexs de vulnerabilitat indiquen que el parc d’edificis del Principat es caracteritza per uns índexs de vulnerabilitat entre 0,82 i 0,50. Escenaris de danys

Figura 3. Tipologies constructives presents al Principat d’Andorra. Tipologia

Descripció

Índex de vulnerabilitat mitjà

M1.1

Murs de càrrega de fàbrica de pedra fragmentada irregular o al natural

0,873

M3.1

Murs de càrrega de fàbrica no reforçada amb forjats de fusta

0,740

M3.4

Murs de càrrega de fàbrica no reforçada amb forjats amb lloses de formigó armat

0,616

RC3.1

Pòrtics de formigó armat regulars amb rebliment de fàbrica no reforçada

0,402

RC2

Murs de tallant de formigó armat

0,386

Estructures de pòrtics metàl·lics resistents al moment

0,363

Fàbrica

Formigó armat

Acer

Taula 4. Principals tipologies per a la zona pilot de la cubeta d’Andorra amb els seus corresponents índexs mitjans de vulnerabilitat, proposats en el projecte Risk-UE (Mouroux i Lebrun, 2006).

la revista del cenma

Grau de dany mitjà

Els escenaris de danys s’elaboren combinant els estudis de perillositat i de vulnerabilitat de la zona. Aquestes anàlisis aporten dades referents a l’estimació dels danys als edificis (graus de dany de 0 a 5, edificis inhabitables, edificis col·lapsats, etc.), dels danys a la població (persones sense llar, ferits de caràcter lleu, ferits de caràcter greu, víctimes mortals, etc.) i de les possibles pèrdues econòmiques. Generalment, els valors del moviment del sòl utilitzats per a l’elaboració dels diferents escenaris es refereixen a un sòl de tipus mitjà, però canvis en les condicions del sòl o variacions topogràfiques, entre d’altres, poden variarne el valor en un punt. En aquest estudi s’han realitzat els escenaris segons un sòl de tipus mitjà i, a la cubeta d’Andorra, s’ha tingut en compte la microzonació sísmica realitzada per Macau (2008). L’objectiu final és l’elaboració d’escenaris de danys que siguin útils als organismes encarregats de la gestió de l’emergència.

>>> Classe de vulnerabilitat A Dany

0,441

0,392

0,140

0,025

0,002

0,000

0,209

0,384

0,283

0,104

0,019

0,001

VII

0,08

0,263

0,346

0,227

0,074

0,01

VIII

0,01

0,075

0,227

0,236

0,262

0,08

0,005

0,044

0,191

0,409

0,351

0,001

0,017

0,184

0,798

Intensitat

de dany mitjà també estan expressats entre 0 i 5, com en la metodologia anterior. Per estimar els danys a les persones que hi podria haver si ocorregués un determinat escenari sísmic, s’han escollit dues metodologies: l’ATC-13 (1985) i la proposada per Coburn i Spence (1992). La metodologia ATC-13 té la característica que aporta un percentatge de víctimes per a cada grau de dany experimentat per les edificacions, incloent-hi els danys estructurals i els no estructurals. S’escull perquè pren en consideració les possibles víctimes provocades pels graus de dany més baixos, que són els que cal esperar en llocs de sismicitat baixa-moderada, com és el cas de la zona d’estudi. La metodologia de Coburn i Spence (1992) estima els danys a la població tenint en compte únicament els edificis col·lapsats, i considera el nombre de persones que resideixen habitualment als edificis, les que podrien ser dins l’edifici en el moment del terratrèmol, les que podrien quedar atrapades pel col·lapse de l’edifici, les que moririen en el moment de produir-se el col·lapse, etc.

Taula 5. Matrius de probabilitat de danys per a la classe de vulnerabilitat A (Chávez, 1998). Per calcular els danys als edificis segons la metodologia de classes de vulnerabilitat s’han utilitzat les matrius de probabilitat de danys (Chávez, 1998; Roca et al., 2006) que es van obtenir de l’anàlisi estadística de les dades de danys recollides després del terratrèmol d’Irpinia (Mw = 6.9), ocorregut el 23 de novembre de 1980 al sud d’Itàlia. L’anàlisi va permetre obtenir les matrius de probabilitat de danys corresponents a les sis classes de vulnerabilitat A, B, C, D, E i F, i els graus d’intensitat sísmica de VI a X, definits per l’escala EMS-98. En la taula 5 es mostra la matriu de probabilitat de danys per a la classe de vulnerabilitat A.

En la metodologia de l’índex de vulnerabilitat, els danys als edificis s’han calculat utilitzant l’equació 1, que relaciona el grau de dany mitjà amb la intensitat macrosísmica ( ) i l’índex de vulnerabilitat ( ), mitjançant la relació:

(equació 1) On μD és el grau de dany mitjà, és la intensitat macrosísmica i és l’índex de vulnerabilitat. En la figura 4 es mostren les corbes de grau de dany mitjà per a les tipologies de la zona. Els valors dels graus

Persones sense llar (sense efectes de sòl)

Persones sense llar (amb efectes de sòl)

Escaldes-Engordany

160

440

Andorra la Vella

210

584

Escaldes-Engordany

405

942

Andorra la Vella

514

1.271

Escaldes-Engordany

1.929

3.096

Andorra la Vella

2.767

4.687

Els escenaris s’han elaborat tenint en compte només la població resident al Principat i considerant que el terratrèmol es produeix de nit (Anuari socioeconòmic, 2003). El dany a la població s’ha expressat en funció del nombre de persones que podrien resultar ferides greus o lleus, les possibles víctimes mortals i les que es podrien quedar sense llar. El nombre de persones sense llar és una xifra molt important a l’hora de dissenyar estratègies i plans d’emergència, ja que, per exemple, ens permet calcular els espais que s’haurien d’habilitar per allotjar-les durant un determinat període de temps.

Escenari determinista

Mapa probabilista de T = 475

Mapa probabilista de T = 1975

Taula 7. Distribució de les persones sense llar segons ATC-13, utilitzant el mètode de l’índex de vulnerabilitat, amb i sense efectes de sòl.

Parròquies

Edificis inhabitables

Dany

Canillo

295

346

204

Moderat

Encamp

515

558

301

100

Moderat

Ordino

334

357

192

Moderat

La Massana

627

633

317

100

Moderat

Andorra la Vella

446

510

291

102

Moderat

Sant Julià de Lòria

596

597

292

Moderat

Escaldes-Engordany

376

438

258

Moderat

Taula 6. Distribució de danys en l’escenari probabilista (T = 475 anys), en nombre d’edificis. la revista del cenma 63

riscos naturals. Avaluació del risc sísmic al Principat d’Andorra.

Figura 5. Grau de dany mitjà per polígon a partir del mapa probabilista amb període de retorn de 475 anys.

Resultats dels escenaris de danys Com a resultats més significatius en els escenaris calculats mitjançant l’avaluació de la vulnerabilitat en classes de vulnerabilitat s’obtindrien: en l’escenari determinista, danys lleugers al conjunt dels edificis del Principat, i en els escenaris probabilistes amb període de retorn de 475 i 1975 anys, danys moderats i severs, respectivament, per al conjunt dels edificis. Com a inhabitables resultarien un 3%, un 5% i un 15% dels edificis del Principat, respectivament. A la taula 6 es mostra un exemple de la distribució dels danys als edificis d’habitatge en l’escenari probabilista amb període de retorn de 475 anys. Pel que fa a la metodologia de l’índex de vulnerabilitat, en l’escenari determinista obtindríem danys lleugers per al conjunt dels edificis del Principat, i en els escenaris probabilistes amb període de retorn de 475 i 1975 anys es produirien danys de lleugers a moderats, respectivament, al conjunt dels edificis. A la figura 5 es mostra, a tall d’exemple, el grau de dany mitjà dels edificis en l’escenari probabilista amb període de retorn de 475 anys. De la comparació d’ambdues metodologies, en un escenari sísmic probabilista amb

la revista del cenma

període de retorn de 475 anys, s’observa que les distribucions se centren en els danys 0 i 1, cosa que indica que hi predominen els danys lleugers. La metodologia de l’índex de vulnerabilitat reflecteix un percentatge menor dels graus de danys 3, 4 i 5 que l’obtingut mitjançant la metodologia de classes de vulnerabilitat. Resultats dels escenaris de danys tenint en compte els efectes de sòl Segons la microzonació sísmica de la cubeta d’Andorra (Macau, 2008), a un 83% de l’àrea analitzada li correspon un augment d’intensitat que va d’un grau a un grau i mig. Aquests augments d’intensitat queden reflectits en l’augment del valor del grau de dany mitjà. A la figura 6 es mostren, en l’escenari probabilista amb període de retorn de 1975 anys, les comparacions dels graus de dany sense efectes de sòl i amb efectes de sòl. Analitzant els danys a la població, les persones que es quedarien sense llar considerant els efectes de sòl són més del doble que si no es tenen en compte (taula 7). Aquests resultats són significatius i posen de manifest la importància d’incorporar en l’avaluació de la perillositat sísmica els efectes de sòl a l’hora de fer estimacions de danys als edificis i a la població. També deixen clar que aquestes dades s’haurien d’incorporara l’hora

de plantejar els diferents escenaris per a una bona prevenció i planificació de l’emergència. Conclusions Els resultats d’aplicar ambdues metodologies indiquen que el Principat es caracteritza per tenir edificis associats a les classes B i C i a uns índexs de vulnerabilitat entre 0,82 i 0,50. Es pot dir que la vulnerabilitat sísmica obtinguda mitjançant aquestes metodologies és baixa, i en algunes zones, mitjana. En general, l’aplicació de la metodologia de l’índex de vulnerabilitat posa de manifest una vulnerabilitat més baixa del parc d’edificis d’habitatge que la que s’obté pel mètode de classes de vulnerabilitat. Cal remarcar la importància d’incorporar en l’avaluació de la perillositat sísmica els efectes de sòl a l’hora de fer escenaris de danys per a una bona prevenció i planificació de l’emergència. Els augments d’intensitat queden reflectits en l’augment del valor del grau de dany mitjà i en els danys a la població. Les persones que es quedarien sense llar considerant els efectes de sòl són més del doble que si no es tenen en compte. Els valors obtinguts dels escenaris de danys als edificis d’habitatge i a la població, en els

>>> BIBLIOGRAFIA l Anuari socioeconòmic (2003). Andorra: Banca Privada d’Andorra.

l ATC-13 (1985). Earthquake Damage Evaluation Data for California. Redwood City, Califòrnia: Applied Technology Council. 492 p.

l CHÁVEZ, J. (1998). Evaluación de la vulnerabilidad y el riesgo sísmico a escala regional: Aplicación a Cataluña. Barcelona: Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d’Enginyeria del Terreny, Cartogràfica i Geofísica. 323 p. [Tesi doctoral]

l COBURN, A.; SPENCE, R. (1992). Earthquake Protection. Chinchester (Anglaterra): John Wiley and Sons. 355 p.

l GIOVINAZZI, S. (2005). The Vulnerability Assessment and the Damage Scenario in Seismic Risk Analysis. Brunsvic: Universitat Tècnica Carolo Wilhelmina de Brunsvic. Departament d’Enginyeria Civil; Florència: Universitat de Florència. Facultat d’Enginyeria. Departament d’Enginyeria Civil. 200 p. [Tesi doctoral]

Figura 6. Graus de dany mitjà en els diferents polígons en l’escenari probabilista amb període de retorn de 1975 anys, amb i sense efectes de sòl.

diferents escenaris sísmics, poden ser molt útils als gestors de l’emergència per prevenirla, preparar-la, planificar-la i gestionar-la. Com a mesures preventives es recomana crear una normativa sismoresistent per als edificis de nova construcció i d’especial importància, i revisar el parc d’edificis, a més de planificar i efectuar plans preventius d’emergència sísmica i d’educació a la població, i fer simulacres tant de la població com dels serveis d’emergència.

l GONZÁLEZ, M. (2014). Avaluació del risc sísmic al Principat d’Andorra. Andorra: Centre d’Estudis de la Neu i de la Muntanya d’Andorra de l’Institut d’Estudis Andorrans. <http://www.iea. ad/images/CENMA/monografies/Monografia_RiscSismic.pdf>

l GOULA, X. (et al.) (2007). «Proyecto ISARD: Información Sísmica Automática Regional de Daños». 3er Congreso Nacional de Ingeniería Sísmica, Girona, maig 2007, p. 1513-1526.

l GRÜNTHAL, G. (1998). «European Macroseismic Scale 1998». Cahiers du Centre Européen de Géodynamique et de Séismologie, vol. 15. Luxemburg.

Marta González Unitat de Prevenció de Riscos Geològics. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

l MACAU, A. (2008). Microzonación sísmica. Contribución a los estudios de pe-

ligrosidad sísmica a escala local en zonas rurales y urbanas. Barcelona: Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d’Enginyeria del Terreny, Cartogràfica i Geofísica. 328 p. [Tesi doctoral]

l MAÑÀ, F. (1995). Vulnerabilidad de las construcciones tradicionales respecto a un sismo de grado VI o VII. Informe ITEC. [Inèdit]

l MILUTINOVIC, Z. V.; TRENDAFILOSKI, G. S. (2003). WP04. Vulnerability of current buildings handbook. RISK-UE Project: An advanced approach to earthquake risk scenarios with applications to different European towns. Skopje: Institute of Earthquake Engineering and Engineering Seismology, IZIIS. Contract No.EVK4-CT-2000-00014. 109 p.

l MOUROUX, P.; LEBRUN, B (2006). «Risk-UE: an advanced approach to earthquake risk scenarios with application to different European towns». A: OLIVEIRA, C. S.; ROCA, A.; GOULA, X. (ed.). Assessing and Managing Earthquake Risk, p. 479-507. Dordrecht (Holanda): Springer.

l OLIVERA, C.; REDONDO, E.; LAMBERT, J.; RIERA MELIS, A.; ROCA, A. (2006). Els terratrèmols dels segles XIV i XV a Catalunya. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya.

l ROCA, A.; GOULA, X.; SUSAGNA, T.; CHÁVEZ, J.; GONZÁLEZ, M.; REINOSO, E. (2006). «A Simplified Method for Vulnerability Assessment of Dwelling Buildings and Estimation of Damage Scenarios in Catalonia, Spain». Bulletin of Earthquake Engineering, vol. 4, núm. 2, p. 141-158.

l SECANELL, R.; BERTIL, D.; MARTIN, C.; GOULA, X.; SUSAGNA, T.; TAPIA, M.; DOMINIQUE, P.; CARBON, D.;I FLETA, J. (2008). «Probabilistic seismic hazard assessment of the Pyrenean region». Journal of Seismology, vol. 12, núm. 3, p. 323-341. la revista del cenma 65

riscos naturals. SISMOweb: els terratrèmols a Andorra.

SISMOweb: els terratrèmols a Andorra Natàlia Gallego

la revista del cenma

>>>

owe

sism .ad/

R. Caritg

.iea www

la revista del cenma 67

riscos naturals. SISMOweb: els terratrèmols a Andorra.

finals del 2013, el CENMA (Centre d’Estudis de la Neu i de la Muntanya d’Andorra) de l’Institut d’Estudis Andorrans va posar en funcionament la Sismoweb, una pàgina web dedicada exclusivament als terratrèmols i a la sismicitat d’Andorra.

És una eina clau per conèixer el risc sísmic al qual estem exposats, per esvair dubtes respecte a aquest fenomen natural i per donar consells a la població sobre com cal actuar en cas de terratrèmol important. Un fet que, tot i no ser gaire probable, pot ocórrer, ja que Andorra és un territori amb una sismicitat moderada i que ja ha patit un d’aquests terratrèmols en el passat, concretament l’any 1428. La Sismoweb també vol ser útil als mitjans de comunicació del país, ja que s’hi poden trobar tots els continguts necessaris per complementar qualsevol notícia relativa als terratrèmols en general i a l’activitat sísmica d’Andorra. Paraules clau> Terratrèmols, sismicitat, Andorra, web, educació.

abstract/résumé

Sismoweb: earthquakes in Andorra

t the end of 2013, CENMA (Snow and Mountain Research Center of Andorra), part of Andorran Research Institute, set up Sismoweb, a website devoted exclusively to earthquakes and seismicity in Andorra. It is a key tool for understanding the seismic risk that we face, for banishing misconceptions about these natural phenomena and for providing the local population with advice on how to act in the event of an important earthquake. Albeit unlikely, a serious earthquake could occur as Andorra is a country that experiences a moderate amount of seismic activity and has suffered an important earthquake in the past, namely in 1428. Sismoweb also aims to be of use for the country’s media by providing content that will complement any new items on earthquakes in general and seismic activity in particular in Andorra. Keywords> Earthquakes, seismic activity, Andorra, website, education.

Sismoweb: les tremblements de terre en Andorre

in 2013, le CENMA (Centre d’Études de la Neige et de la Montagne d’Andorre) de l’Institut d’Études Andorranes a mis en fonctionnement la Sismoweb, un site web dédié exclusivement aux tremblements de terre et à la sismicité de la Principauté d’Andorre. Il s’agit d’un outil essentiel pour connaître le risque sismique auquel nous sommes exposés, pour dissiper les doutes en ce qui concerne ce phénomène naturel et pour donner des conseils à la population sur la façon d’agir en cas de fort tremblement de terre. Un fait qui, bien que peu probable, peut se produire puisque l’Andorre est un territoire qui présente une sismicité modérée et que le pays a déjà subi un de ces forts tremblements de terre dans le passé, concrètement en 1428. La Sismoweb veut aussi être utile aux médias andorrans, étant donné qu’ils peuvent trouver dans le site web tous les contenus nécessaires pour complémenter toute nouvelle concernant les tremblements de terre en général et l’activité sismique d’Andorre. Mots-clés> Tremblements de terre, sismicité, Andorre, site web, éducation.

la revista del cenma

>>>>

Context Els terratrèmols són un dels fenòmens naturals que tenen lloc a Andorra als quals el CENMA dedica una atenció especial, tant a través del seu seguiment històric i diari com de l’estudi de la percepció de la població quan es fan notar, de la recerca científica sobre la sismicitat d’Andorra, o bé de la divulgació de les normes

Continguts d’autoprotecció als escolars del país. Amb el pas dels anys, el centre ha anat centralitzant molta informació sísmica que ara queda recollida en aquesta pàgina web, una pàgina que es va actualitzant regularment, en especial pel que fa al catàleg dels moviments sísmics que enregistren els aparells de mesura.

A continuació us mostrem els diferents apartats que formen la Sismoweb, a la qual es pot accedir a través de la pàgina web del CENMA (www.cenma.ad) o bé directament entrant a les pàgines www. sismoweb.ad o bé www.terratremols.ad.

→ Notícies Apartat on es publiquen sobretot notícies relatives als terratrèmols que s’han notat a Andorra, per exemple que l’estació sísmica de la Rabassa (foto 1) ha enregistrat un terratrèmol amb epicentre a Andorra, o bé amb epicentre fora de les nostres fronteres però que s’ha fet notar entre la població.

Foto 1. L’estació sísmica de la Rabassa enregistra en continu l’activitat sísmica d’Andorra. (N. Gallego)

la revista del cenma 69

riscos naturals. SISMOweb: els terratrèmols a Andorra.

→ Què és un terratrèmol? En aquest complet apartat de definicions s’explica de manera senzilla què són els terratrèmols, com es mesuren, els danys que produeixen i les normes d’autoprotecció que cal conèixer per estar ben preparats en cas de terratrèmol. També es resolen dubtes com ara la confusió habitual entre la magnitud i les intensitats d’un terratrèmol (figura 1).

Apartat sobre les estacions de mesura de terratrèmols situades a Andorra, amb enllaç als enregistraments de l’activitat sísmica d’Andorra en temps real (figura 2), i instruccions per saber-los llegir correctament.

Figura 1. L’apartat de la Sismoweb dedicat a l’explicació del que és un terratrèmol es fa molt entenedor per a tothom gràcies als esquemes senzills que acompanyen les explicacions, com el d’aquesta figura, que il·lustra la diferència entre la magnitud i les intensitats d’un terratrèmol.

Figura 2. Enregistrament a l’estació sísmica de la Rabassa d’un terratrèmol de magnitud 7.7 ocorregut el 24 de setembre de 2013 amb epicentre al Pakistan.

→ Sismicitat d’Andorra

En aquesta secció es respon a la pregunta ‘Hi poden haver terratrèmols a Andorra?’, s’explica quina és la perillositat sísmica del país i s’hi inclouen catàlegs de terratrèmols històrics (catàleg macrosísmic) i actuals (catàleg instrumental), tant amb epicentre a Andorra com fora del territori, però que s’han notat al país.

→ Preguntes més freqüents

Apartat que intenta respondre a les preguntes més freqüents que es fa la població sobre els terratrèmols en general i a Andorra. Aquest apartat està obert a noves qüestions, que es poden enviar al correu electrònic cenma@iea.ad.

→ Activitat sísmica d’Andorra en temps real

la revista del cenma

→ Treballs de recerca sísmica sobre Andorra En aquesta secció s’han recopilat els diferents treballs de recerca que s’han dut a terme sobre la sismicitat d’Andorra, amb resum i enllaç a cada estudi. Un dels estudis que s’hi poden trobar, per exemple, és el de l’avaluació del risc sísmic al Principat d’Andorra, que ha estat objecte d’una tesi doctoral.

→ Enllaços d’interès En aquesta secció es recomana visitar les pàgines web d’altres centres de seguiment i recerca sísmica, tant a escala local com a escala mundial. També s’hi pot trobar una secció infantil, amb fitxes explicatives i unitats didàctiques sobre diferents elements relacionats amb els terratrèmols (la Terra, les falles, la tectònica de plaques, etc.).

→ Altres eines de sismologia

Apartat dedicat a les diferents eines desenvolupades en l’àmbit de la recerca científica per avançar en l’estudi dels terratrèmols. Un exemple en són els escenaris de danys sísmics (figura 3), que són simulacions que es fan automàticament quan es produeix un terratrèmol perquè els serveis d’emergència d’un lloc concret puguin tenir una estimació ràpida dels danys que hauria pogut produir un terratrèmol concret (estimació de la quantitat de persones ferides, de víctimes mortals, de persones sense llar, etc.).

→ Enquesta sísmica

Es tracta d’un apartat que explica què és una enquesta sísmica (qüestionari que es fa a la població d’una zona quan s’hi ha percebut un terratrèmol, en què es demana informació sobre el lloc on érem durant el sisme, si vam notar el moviment sísmic o no, el que vam sentir exactament, etc.), i en què es mostra un exemple d’utilització i es dóna un accés directe a aquest qüestionari, que es pot omplir voluntàriament (figura 4). Que un màxim de persones omplin l’enquesta sísmica en cas de terratrèmol (tant si l’han notat com si no) és molt útil per a la comunitat científica, ja que se’n podran deduir les intensitats amb què la població ha notat el sisme en un lloc determinat.

Figura 4. Part de l’enquesta sísmica que es demana que ompli la població en cas que s’hagi notat un terratrèmol en un lloc concret (http://integra.uda.ad/html/view/ autoadministrada.php?cod_estudio=CENMA).

Reflexió Figura 3. Un dels mapes que formen part de les simulacions dels escenaris de danys sísmics que s’utilitzen per millorar la resposta dels serveis d’emergència en cas de terratrèmol.

→ Crèdits És un apartat on el CENMA anomena els autors de la Sismoweb, dóna les gràcies als col·laboradors que han ajudat a elaborar aquesta pàgina web, i s’hi indica com s’ha de citar la Sismoweb en cas que s’utilitzin els seus continguts.

Tot i el seguiment exhaustiu que la comunitat científica mundial fa de l’activitat sísmica de tot el planeta, a diferència d’altres fenòmens naturals, els terratrèmols no es poden predir ni molt menys evitar. Per tant, la prevenció és l’estratègia que han de seguir els governants d’arreu del món per minimitzar-ne els impactes. I la millor eina de què disposa la societat civil és la formació i l’educació. Estar ben informats del risc sísmic que existeix al lloc on vivim, i sobretot conèixer les normes d’autoprotecció que cal seguir en cas de terratrèmol, són dos elements clau per protegirnos i evitar mals majors. I és en aquest sentit que el CENMA ha creat aquesta Sismoweb, una eina educativa sobre els terratrèmols a l’abast de la població andorrana i de tothom.

Natàlia Gallego Centre d’Estudis de la Neu i de la Muntanya d’Andorra (CENMA) Institut d’Estudis Andorrans (IEA)

la revista del cenma 71

la revista del cenma

Marta DomĂ¨nech NatĂ lia Gallego

Vistes des del Coll dâ&#x20AC;&#x2122;Ordino.

El programa Estat Natural

medi natural. El programa Estat Natural.

N. Gallego

d’Andorra

(CENMA)

Paraules claus> Sèrie audiovisual, medi natural, Andorra, recerca, CENMA.

biòtica i geològica del país, entre d’altres.

fenòmens naturals, el canvi global o la diversitat

d’aquesta institució pel que fa al paisatge, els

resultats de la recerca que es duu a terme des

han anat a càrrec del CENMA i expliquen els

andorrà. Els continguts dels breus reportatges

dóna a conèixer la riquesa del medi natural

una sèrie audiovisual per mitjà de la qual es

Crèdit Andorrà, el programa Estat Natural,

ha ideat, promogut i creat, amb el suport de

l’Institut d’Estudis Andorrans (IEA)

Muntanya

l Centre d’Estudis de la Neu i de la

KEywORdS> Audio-visual series, environment, Andorra, research, CENMA.

ith support from the bank Crèdit Andorrà, the Andorra Snow and Mountain research Center of Andorra (CenMA) from the Andorran research institute (ieA) have jointly set up and promoted the programme Estat Natural, a series of audio-visual presentations that reveal some of the key aspects of Andorra’s environmental richness. The contents of each brief report have been created by CenMA and describe the results of the research carried out by this institution in fields such as landscape, natural phenomena, global change, biodiversity, and the geology of Andorra.

The Programme Estat Natural

MOtS-CléS> Série audiovisuelle, environnement naturel, Andorre, recherche, CENMA.

e Centre d’Études de la neige et de la Montagne d’Andorre (CenMA) de l’institut d’Études Andorranes (ieA) a conçu, développé et promu, avec la collaboration du Crèdit Andorrà, le programme État Naturel, une série audiovisuelle qui a pour but de sensibiliser les téléspectateurs sur la richesse de l’environnement naturel andorran. Ces courts reportages, réalisés sous la direction du CenMA, relatent les résultats des projets de recherche effectués par cette institution en ce qui concerne le paysage, les risques naturels, le changement global et la biodiversité du pays.

Le programme État naturel

>>>

la revista del cenma 73

Principals crèdits del programa Estat Natural.

la revista del cenma

dE qUè tRACtEn ElS CAPítOlS? Els capítols tracten dels incendis forestals, el canvi global, els ratpenats, les plantes, els bolets, les tempestes d’estiu, els líquens, les roques, les allaus, les plantes medicinals, i un llarg etcètera. En total hi ha vuit capítols sobre riscos naturals, cinc sobre canvi

qUIn éS El FORMAt dEl PROGRAMA? Els reportatges es presenten en format de capítols temàtics breus, en els quals tant el medi natural com els investigadors i col·laboradors del CENMA en són els protagonistes. S’han produït 53 capítols d’entre 3 i 4 minuts de durada cadascun, pensats per ser emesos a Andorra Televisió i a Internet, a través de les pàgines web corporatives i les xarxes socials de les entitats promotores (CENMA, Crèdit Andorra i Andorra Televisió).

COM S’HA FEt? El guió dóna tot el protagonisme a les imatges i als investigadors i col·laboradors del CENMA, que a través de les seves explicacions i d’entrevistes guien l’espectador al llarg dels diferents capítols. L’equip del CENMA ha estat l’encarregat d’elaborar-ne els guions: Marta Domènech s’ha fet càrrec dels capítols sobre medi biòtic (amb l’ajuda de Roger Caritg, Benjamín Komac i Clara Pladevall), i Natàlia Gallego dels capítols sobre medi físic (amb l’ajuda de Ramon Copons, Pere Esteban, Aina Margalef i Laura Trapero). La producció ha estat a càrrec d’Undatia, sota la direcció de Berta Diumaró, la realització i el muntatge són de Quim Figueres, i

global, vint-i-sis sobre biodiversitat, cinc sobre meteorologia, vuit sobre geologia i un sobre l’Institut d’Estudis Andorrans.

Seqüencia d’imatges de la careta d’entrada del programa Estat Natural.

Una altra dificultat ha estat la de divulgar temes científics complexos d’una manera amena i entenedora. S’ha de tenir en compte que la recerca

qUInS HAn EStAt ElS REPtES? La tria i el disseny del contingut dels reportatges no han estat fàcils. Calia donar a conèixer la feina del CENMA, tot explicant a la vegada la riquesa i la naturalesa del patrimoni natural andorrà. Per fer-ho, el CENMA s’ha inspirat en el centenar de projectes que ha dut o estan duent a terme els seus investigadors, sovint amb la col·laboració d’altres centres de recerca o d’entitats públiques i privades.

l’edició i la presentació van a càrrec d’Elisabet Cortiles i Eva Clausó. La botiga de roba esportiva femenina Lolë ha estat l’encarregada de vestir les presentadores.

>> medi natural. El programa Estat Natural.

Foto 1. La presentadora Eva Clausó gravant la veu en off del capítol sobre el risc sísmic a Andorra. (N. Gallego)

que fan els investigadors del CENMA és multidisciplinària, i alguns dels temes que tracten són tan tècnics que aconseguirne la difusió de manera entretinguda és tot un repte! Podem posar l’exemple d’un dels projectes que s’han explicat al programa Estat Natural i que des de fa temps es treballa des del CENMA: la modelització meteorològica, que serveix per entendre millor els fenòmens atmosfèrics que afecten el país. Aquests fenòmens poden tenir repercussions greus en la població quan acaben desencadenant inundacions, fortes pedregades, etc. I és que, en aquest cas, l’investigador utilitza unes eines de treball sovint allunyades de l’espectador, com ara els models meteorològics i la programació informàtica complexa. Per tant, ha calgut buscar, en cada capítol, I a més a més, si volem ser justos, hem de dir que sovint no és un sol investigador que explica una sola temàtica en cada capítol, sinó que, tal com passa a la vida real, els projectes científics sobre la muntanya són interdisciplinaris. Així, per exemple, el meteoròleg treballa amb l’ornitòleg per preveure l’arribada d’una migració, i el geòleg amb el forestal per mirar d’estabilitzar el mantell de neu per disminuir el risc d’allaus. Per tant, el repte de cada capítol es complica encara més.

correcta per fer front a les allaus. Tots tenen moltes coses a dir, i amb molts matisos per ser tècnicament correctes. Serien capaços de barallar-se fins i tot! Per tant, realitzar capítols de només tres o quatre minuts de contingut ha estat tot un desafiament en positiu.

Foto 2. La presentadora Eva Clausó i el Foto 3. Gravació del capítol sobre l’estudi càmera Quim Figueras durant la gravació de la neu, en plena realització d’un perfil del capítol titulat «Les roques que escalem estratigràfic. (N. Gallego) a Andorra». (N. Gallego)

Però també ha estat enormement difícil condensar o recollir els continguts de cada capítol en només tres o quatre minuts! Qualsevol investigador, com un ornitòleg que estudia els ocells, pensa i creu fermament que la seva àrea d’estudi és la més important del món. L’ornitòleg pensarà, per exemple, que l’estudi de la nidificació de l’àguila daurada és fonamental per Andorra i per conservar la biodiversitat. En canvi, un geòleg pensarà que l’anàlisi tridimensional de l’estructura geològica és la base per predir una esllavissada cabdal, i un forestal, que calen moltes dades dels boscos per poder definir-ne una gestió

la manera de poder explicar planerament cada fenomen, repte o coneixement científic.

>>>

la revista del cenma 75

la revista del cenma

www.youtube.com/channel/ UCL4xW-d8nxEmrcdlXoEemuQ

twitter.com/CenmaIEA

www.facebook.com/cenma.iea?fref=ts

YouTube

Cada setmana podeu descobrir també els diferents capítols a través del Canal

qUAn S’EMEt El PROGRAMA? Estat Natural es va començar a emetre el setembre del 2014 per Andorra Televisió, de dilluns a divendres, abans dels Informatius Migdia i Vespre. Cada setmana es divulga un capítol diferent. Les emissions acabaran l’11 de setembre de 2015.

Els punts a favor en l’elaboració del programa Estat Natural han estat molts. Davant dels reptes difícils sempre hi ha les persones adequades amb bona voluntat, passió per la feina, i sempre amb ganes de transmetre coneixement. Tots plegats aprenent i donant a conèixer la riquesa del medi natural andorrà que ens envolta i que hem de saber valorar i respectar.

PERSOnES I EntItAtS COl·lABORAdORES Quyma Calvó, Anna Casals, Joan Carles Garcia, Alexis Rossell, Albert Ruzafa, Eric Sylvestre, ADASA, Arxiu Nacional d’Andorra, Casa Rull, Centre Andorra Sostenible, Centre de Recerca Sociològica de l’Institut d’Estudis Andorrans, Comú d’Andorra la Vella, Comú d’Ordino, Comú de la Massana, Consell Comarcal del Baix Llobregat, Cos de Banders del Principat d’Andorra, Cos de Bombers d’Andorra, Escola de Formació de Professions Esportives i de Muntanya d’Andorra, Eumetsat, Euroconsult, Forces Elèctriques d’Andorra, Govern d’Andorra, Grandvalira, Météo France, Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya,

Centre d’Estudis de la Neu i de la Muntanya d’Andorra (CENMA) Institut d’Estudis Andorrans (IEA)

Marta Domènech i Natàlia Gallego

Museu de Ciències Naturals de Granollers, Observatori de la Sostenibilitat d’Andorra, Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic, Parc Natural Comunal de les Valls del Comapedrosa, Parc Natural de la Vall de Sorteny, Servei Meteorològic de Catalunya, Societat Catalana de Lepidopterologia, Societat Catalana de Micologia, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Saragossa, Universitat Politècnica de Catalunya, Restaurant Can Manel, Vallnord, Vall del Madriu-Perafita-Claror.

Foto 5. Gravant al costat d’un bloc rocós caigut a Santa Coloma, per al capítol sobre els despreniments a Andorra. (N.Gallego)

Youtube, del Facebook i del Twitter del CENMA.

Foto 4. Un moment de la gravació del reportatge que tracta sobre la meteorologia i les activitats a l’aire lliure. (N. Gallego)

>> medi natural. El programa Estat Natural.