SUMARI
76
EDITORIAL 1
TEMA SELECCIONAT 3 ENTREVISTA AMB…8 ACTUALITAT 11 CALIDOSCOPI 19 LA NOSTRA GENT 20
SELECCIONAT
L’activitat privada com a oportunitat per a la sostenibilitat del compromís social de l’IG L’Institut Guttmann (IG) des dels seus inicis ha estat un centre de referència en l’àmbit neurorehabilitador que ha actuat amb un enfocament global i que s’ha distingit tant per la qualitat de l’assistència com pel tracte humà i proper amb les persones amb discapacitat i les seves famílies i la garantia pels seus drets.
Mercè Yuguero
fulls@guttmann.com
Salut a Catalunya1, que en relació al sistema català de salut considera que “Alguns dels principals aspectes a debatre han estat els criteris per garantir la sostenibilitat financera del sistema, el valor de la salut generada a partir dels recursos disponibles o les fórmules de finançament, entre d’altres.” Aquest objectiu estratègic s’ha de conjuminar amb els del manteniment de l’EXCEL·LÈNCIA, l’aprofundiment en l’ESPECIALITZACIÓ, la consolidació com a REFERENT NACIONAL i INTERNACIONAL, l’assegurar pel futur la COMPETÈNCIA i COMPETIVITAT del seu equip de professionals, i el reforç del PRESTIGI SOCIAL de la institució.
En els darrers anys, han canviat moltes coses a nivell general (avenços científics i tècnics, aportacions de les TIC, els nous paradigmes en el tractament i els drets de les persones amb discapacitat, la crisi financera o les retallades dels drets socials i laborals) i també a la institució (nous perfils d’usuaris, el creixement de la recerca o el “Nou Projecte Meridiana” com a elements més singulars). Per afrontar aquests nous temps s’ha aprovat un nou “Pla Estratègic 2014-2020 de l’Institut Guttmann”, que té com un dels objectius bàsics garantir la SOSTENIBILITAT de la institució i, per això, ha d’adaptar la seva estratègia i el seu model organitzatiu per a la potenciació de noves fonts de finançament i l’ampliació de nous àmbits clínics on es puguin traslladar competències innovadores i afavorir (augmentar) la complexitat. Aquest punt és basic avui, com reconeix el Pacte Nacional de la
Equip de redacció Col·laboradors Alex Castán Frederic De Haro Elisabet González Dani León Esther Mateo Anna Monllau Josep M. Ramírez Cristina Vidal
TEMA
FULLS 76 INSTITUT GUTTMANN
Ara cal impulsar aquests objectius estratègics i pel que fa al de SOSTENIBILITAT, desenvolupar un model d’atenció neurorehabilitadora privada considerant les noves tipologies de pacients; establir les aliances estratègiques més convenients i posar en marxa la nova Neuroclínica; promoure com a nova via de finançament la posada en marxa dels apartaments tutelats; i desenvolupar i potenciar noves vies de finançament en l’àmbit sociosanitari. Aquest objectiu s’ha de completar amb el de PRESTIGI SOCIAL que complementi l’activitat assistencial de la Neuroclínica amb iniciatives en l’àmbit social, potenciant i donant visibilitat al programa “beques-tractament”. Així, el Pla Estratègic aprovat, cerca un equilibri entre la necessitat de cercar noves fonts d’ingressos privades per poder fer sostenible el conjunt de l’activitat de la institució, però sense perdre el valor social ni la qualitat de l’assistència sanitària concertada que l’han distingit en tota la seva trajectòria i que forma part de la seva naturalesa.
1 Document de Bases per al Pacte Nacional de la Salut a Catalunya, Maig de 2014, consultable a http://www.consorci.org/noticies/ PACTE%20NACIONAL%20DE%20SALUT_acords_marc2014%20-2.pdf
3
TEMA SELECCIONAT
Tanmateix, iniciar aquest camí no és fàcil i s’ha de fer amb molta cura, ja que tot i ser una entitat privada, una part molt important de la seva activitat (un 70%) és concertada amb l’administració pública, i aquesta no pot quedar afectada per les noves activitats que es poden emprendre.
Per això, sembla interessant obrir una reflexió, per tal que totes les persones que participem en el projecte de l’IG contribuïm al debat sobre la formulació de les noves actuacions derivades d’aquest nou objectiu estratègic i sobre quins han de ser els principis i valors que l’han d’orientar. Amb aquesta idea, s’ha adoptat com a referència el document “Recomanacions per la realització d’activitat assistencial no contractada pel sistema sanitari públic en centres concertats”, del Consorci de Salut i Social de Catalunya 2, complementant-lo amb comentaris i referències a d’altres treballs relacionats des del punt de vista jurídic i ètic. >ÀVÊ i}> UÊNi a la Llei General de Sanitat, ni a la Llei de Cohesió i Qualitat del Sistema Nacional de Salut, ni tampoc a la Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya, no es regula explícitament, ni en positiu ni en negatiu, la possibilitat que les entitats que conformen la xarxa pública del SNS puguin prestar activitat privada. Nogensmenys, l’article 16 de la Llei General de Sanitat regula les condicions d’igualtat d’accés amb independència de la condició en que s’accedeixi, el que pressuposa un reconeixement implícit a la existència legal de la possibilitat.
2 Recomanacions per la realització d’activitat assistencial no contractada pel sistema sanitari públic en centres concertats. Document aprovat per la Comissió Permanent del CSC el 18 de juliol del 2012.
4
UÊEl concert sanitari establert amb el CatSalut no estableix l’exclusivitat en la prestació de serveis sanitaris al seu favor. UÊNo hi ha cap norma, doncs, que ho prohibeixi o ho limiti, però atenent a la diferent tipologia i naturalesa jurídica de les entitats que conformen el SISCAT, i al seu diferent règim jurídic, la forma en la qual s’articuli la prestació d’activitat privada pot variar. Pel que fa a les Entitats privades sense ànim de lucre: Totes aquestes entitats preexistien al concert sanitari i prestaven serveis amb normalitat des de les seves pròpies instal·lacions. En la mesura que els seus estatuts no ho prohibeixin ni ho limitin, poden realitzar activitat privada amb normalitat.
Cal considerar que l’actuació de l’IG s’insereix en el marc del sistema sanitari català que, com assenyala l’esmentat document del Pacte Nacional de la Salut a Catalunya, “Respon a una realitat singular que ha permès conciliar un sistema de finançament públic i de provisió plural en totes les línies assistencials. Aquest model mixt separa les funcions del Departament de Salut, el Servei Català de la Salut i els proveïdors de serveis, i configura un model particular de governança”. Dins d’aquest sistema no existeixen normes que ho prohibeixin, només ho podrien fer els propis Estatuts de IG, que tampoc ho fan. Cal tenir en compte que inclús en el cas de serveis públics, l’“Informe sobre Les prestacions privades en les organitzacions sanitàries públiques” 3 (en endavant Informe sobre prestacions privades) considera que “Les prestacions privades en les organitzacions sanitàries públiques són èticament acceptables sempre que es mantingui la garantia del principi d’equitat entès com a igualtat en l’accés i en el tracte dels pacients. Un accés finançat privadament no ha de trencar necessàriament l’equitat d’accés associada al finançament públic”, afegint-hi que “En el cas que, com és d’esperar, la introducció de prestacions privades en les organitzacions sanitàries públiques no faci augmentar les llistes d’espera, objectivament tothom en sortirà beneficiat i ningú no es veurà perjudicat”. Aquesta mateixa opinió és reflectida en el
3 Les prestacions privades en les organitzacions sanitàries públiques, elaborat per Victòria Camps, Guillem López i Casasnovas i Àngel Puyol. Barcelona: Informes de la Fundació Víctor Grífols i Lucas, 2006.
FULLS 76 INSTITUT GUTTMANN
Pacte Nacional de la Salut a Catalunya que estableix a l’acord 37: “Elaborar i aplicar una normativa reguladora de la provisió d’activitat privada des de centres del SISCAT que contingui: un codi ètic, una regulació de preus en les prestacions complementàries, una definició de les prestacions, mecanismes de control i transparència en el sistema de contractació i en l’activitat i els seus resultats”. Aquest ha estat el motiu pel que la patronal Associació Catalana d’Entitats de Salut (ACES) no signarà el pacte, ja que considera que aquest avala la prestació de sanitat privada des dels centres sanitaris públics, fet que s’interpreta com una competència desleial 4.
à `iÀ>V ÃÊ>ÊÌi ÀÊi ÊV «Ìi Ètiques U L’accés a l’activitat privada per part del pacient ha de ser lliure, informat i voluntari. U Les prestacions sanitàries privades són acceptables sempre que es garanteixi l’equitat d’accés dins de la prestació pública. D’igual manera cal garantir que no hi ha pèrdua de qualitat o tractament discriminatori a la prestació pública pel fet de desenvolupar activitat privada al centre. Així, l’activitat privada desenvolupada no ha d’interferir en la prestació pública concertada del centre.
Vi«ÌiÊ`½>VÌ Û Ì>ÌÊ«À Û>`> U Considerem activitat privada tota aquella activitat que no és objecte de compra per la Generalitat de Catalunya, ja sigui a través del Servei Català de la Salut o l’ICASS, o que no respongui a serveis prestats a altres proveïdors del SISCAT en el marc del Sistema Nacional de Salut (SEM, ICS,...). Així, considerem activitat privada: U Activitat contractada per assegurances de caràcter obligatori (assegurances d’accidents de trànsit, d’accidents laborals, escolars, d’activitats esportives federades, etc.).
U Per la vocació de serveis públics de les entitats associades al CSC i pel fet de ser entitats sense ànim de lucre, els recursos addicionals es reinvertiran a la institució, contribuint d’aquesta manera, a donar un millor servei públic. U La qualitat tècnica del procés assistencial ha de ser la mateixa, independentment de qui sigui el finançador. U Es recomana que totes les entitats, a partir dels seus òrgans de govern corresponents, elaborin un codi ètic que serveixi de guia de conducta i compromís dels seus professionals i que tingui en compte l’activitat no finançada pel sistema públic.
U Activitat contractada per entitats d’assegurança lliure, tant si és una mútua de previsió social com si és una entitat mercantil. U Activitat contractada directament pel mateix pacient, sense mediació d’una entitat asseguradora.
Tots aquests tipus d’activitats privades ja es fan actualment i s’han fet sempre a l’IG, per tant, no seria en realitat una innovació. La diferència és que en el futur s’ampliaria la cartera de serveis incloent-ne de nous que no estan en el catàleg de serveis del SCS i s’ampliaria la tipologia de pacients amb serveis propis de l’especialització en neurorehabilitació que, ara per ara, no els té concertats el CatSalut.
4 La Vanguardia, 13.3.2014
FULLS 76 INSTITUT GUTTMANN
5
TEMA SELECCIONAT
transparents, tant per l’entitat com pel finançador, els professionals i els pacients. U Les llistes d’espera, les agendes i els circuits han de ser diferenciats de la prestació pública. U Un cop iniciat un procés assistencial amb cobertura privada i mentre aquesta es mantingui, tots els actes assistencials que se’n derivin han d’estar finançats per la cobertura privada evitant procediments finançats pel sistema públic. U En el cas de renúncia del pacient a ser atès en règim de finançament privat i demanar el traspàs a la cartera pública, els criteris d’accessibilitat a aquesta seran els presents en el moment de la sol·licitud del canvi. U Es recomana crear una Comissió de seguiment de tot el procés, tant des del punt de vista assistencial com organitzatiu. U Els circuits i procediments de la prestació privada han d’estar clarament identificats i informats, per tal de fer evident la diferenciació entre la cobertura pública i la privada. U L’activitat realitzada en règim privat, a l’igual que la resta d’activitat realitzada al centre, s’ha d’enregistrar a la història clínica electrònica del pacient atès.
S’haurien de considerar les recomanacions de l’esmentat Informe de prestacions privades quan estableix que cal mantenir la major transparència en la priorització de les llistes d’espera, que tant les instal·lacions com els accessos i horaris de la prestació privada han d’estar clarament diferenciats de la prestació pública i que la gerència ha de controlar tots els ingressos i evitar que s’estimuli la dedicació als pacients privats en detriment dels públics.
Els professionals han de disposar de la informació necessària sobre els diferents tipus de serveis i les condicions de la prestació. Així mateix, han de garantir intervencions professionals eficients i de qualitat, amb independència que la relació sigui pública o privada.
Pacients U Els pacients han de ser informats sobre la naturalesa, el règim econòmic i el cost de l’atenció. U El pacient haurà de signar el document de “Sol·licitud de canvi de règim d’assistència sanitària”, conforme ha estat informat i accepta la realització d’una activitat no finançada pel sistema públic, especialment en aquells casos en què el pacient ja estigui inclòs en alguna llista d’espera del CatSalut pel mateix procediment. Aquest document és recomanable que sigui aprovat pel Servei Català de la Salut.
En el mateix sentit l’informe de prestacions privades considera que “L’opció del pacient per l’atenció privada ha d’estar ben informada per part del centre. El pacient ha de saber que si es registra com a pacient privat no pot canviar al finançament públic durant el mateix procés.” -À°Ê Ì Ê6 DÊ > ViL Doctor en Dret, expert en Polítiques Socials Membre del Patronat i del Consell Social i de Participació de l’Institut Guttmann
Professionals U En cap cas el professional pot oferir als pacients l’opció de l’activitat privada quan aquesta té cobertura pel sistema públic en el context del desenvolupament de la seva activitat assistencial pública en el centre. U La Direcció vetllarà per la qualitat assistencial de l’activitat que es realitza amb independència de quina entitat o individu la financi.
S’ha de tenir en compte que les entitats tenen el compromís d’aconseguir els recursos apropiats per a desenvolupar adequadament la seva funció dins la societat i de gestionar-los amb criteris d’eficiència i eficàcia, com assenyala el document Compromisos Ètics d’Hospital Plató 5. D’altra banda, els recursos addicionals que es puguin obtenir es reinvertiran en la institució, com ho ha fet sempre l’IG i com correspon a una entitat sense ànim de lucre amb vocació de servei públic.
Jurídiques U És el màxim òrgan de govern de la institució qui ha d’adoptar l’acord relatiu a la prestació o no dels serveis privats, el seu règim de prestació, les tarifes, així com els codis ètics i els procediments corresponents.
U Es recomana documentar clarament en un contracte les prestacions que es contracten, el seu preu (subjecte a tarifes publicades per l’entitat) i règim de pagament, amb caràcter previ a la seva acceptació / assumpció. U El centre ha de tenir contractada una pòlissa d’assegurança de responsabilitat civil que li cobreixi els riscos derivats d’aquesta pràctica.
Els Estatuts de l’IG, des de la seva constitució, ja preveuen el desenvolupament de l’activitat privada per impulsar els seus fins fundacionals, alhora que és important considerar que el Patronat així ho ha revalidat amb l’aprovació del Pla Estratègic. Caldria ara concretar-ho i explicitar-ho al codi ètic i en els procediments corresponents.
Procedimentals i de recursos 5 Compromisos Ètics d’Hospital Plató. El nostre Codi Ètic, versió II, consultable a http://www.hospitalplato.com/docroot/hospital-plato/pdf/codietic.pdf
6
En record de Lali Trias El passat dia 2 de juny ens va deixar la nostra companya Lali Trias, una de les primeres persones que, amb la seva ferma determinació i generositat, va impulsar la iniciativa Amics de l’Institut Guttmann. La Lali va ser una persona excepcional, de la que sempre recordarem la seva actitud vital, alegria i el seu compromís amb les persones amb discapacitat i amb la nostra institució. Tots els Amics de l’Institut Guttmann lamentem molt la seva pèrdua, i la tindrem sempre present com a exemple de lluita, coratge i superació.
U L’accés, criteris d’inclusió i priorització de les llistes d’espera han de ser clars, explícits i
FULLS 76 INSTITUT GUTTMANN
FULLS 76 INSTITUT GUTTMANN
7