I ÉS CLAR! Número 50.

-1-

Aina Berenguer, 4t A

OFICINA 5271 - HOSTALRIC Av. Coronel Estrada, 124 17450 Hostalric T. 972 874 410 - F. 972 874 411

-2-

PRESENTACIÓ EDITORIAL Cal posicionar-se en l’ensenyament?

L’EQUIP DIRECTIU Tempus fugit L’AMPA Reflexionem: vetllem per la unitat o continuem nedant en un mar de divergències LES NOSTRES TUTORIES Tercer E Quart A Quart B Quart C Quart D Segon de batxillerat A Segon de batxillerat B DIVULVACIÓ CIENTÍFICA I TECNOLÒGICA Una bona forma d’estudiar física Visita al CERN Petits i grans invents de la humanitat: el poder de la imaginació Consumópolis 8 SANT JORDI 2013 Activitats per recordar…

El dia de sant Jordi El recital de tercer Recital de primer de batxillerat Sant Jordi i el gran dictat PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS Contaminació electricomagnètica CÔTÉ FRANÇAIS Sant Jordi francès TEA TIME R U THERE? MEDI AMBIENT Excursió a les Llobateres El comitè de medi ambient Activitats i valoració mediambiental 2013 L’EQUIP DE LA REVISTA Presentació Com han influït les noves tecnologies al centre?

Entrevista a una adolescent Concert en directe a l’INS Opinions sobre el concert Crítica de cinema: Abraham Lincoln Vampire Hunter La paranoia La pilota d’or Valoració de videojocs

Què utilitzes més?

LA FRASE MILLORAR Tres punts per millorar l’escriptura (II)

-3-

4 7 8 9 9 10 11 12 12 13 14 14 15 16 18 19 20 22 23 24 24 25 26 28 30 31 32 33 33 34 35 36 37 37 40 41 41 42

LA QUE FA CINQUANTA Ben mirat, les celebracions no són més que excuses per compartir algun motiu d’alegria. Sovint, ens brinden l’oportunitat de mirar enrere i d’expressar la satisfacció pel que hem fet. Però també, o sobretot, són aspiracions de renovació, perquè manifesten un desig de millorar i de contribuir a crear un nou motiu de celebració, encara més plaent, per més endavant.

El cas, però, és que nosaltres no ens hem resistit a aprofitar els cinquanta números de la revista —que no els cinquanta anys— per fer-ne una celebració. En principi, volem mostrar el nostre agraïment als companys i les companyes que van encetar aquest projecte, també als qui hi han posat el seu gra de sorra, als qui han cregut en la seva continuïtat, en la seva utilitat i en el seu valor de testimoni i de compromís amb l’alumnat, amb el professorat, amb els pares i les mares, amb la ciutadania en general.

Com s’esdevé amb altres celebracions, que se solen anomenar d’or, volem renovar el nostre compromís, en aquest cas un compromís de comunicació amb el món que ens envolta; de promoció de l’ensenyament públic, l’acollida i la civilitat; de confiança en la nostra feina quotidiana; de foment de la llibertat d’expressió, la creativitat, l’esperit científic i tecnològic; d’enaltiment de l’esforç, la curiositat i l’excel·lència.

Ara bé, no hem d’oblidar que estem celebrant la cinquantena d’una revista, d’una publicació que fa servir el paper com a canal d’expressió i les paraules escrites com a codi de relació. Això és un veritable èxit en aquesta època de canvis de sistema, en què sembla que no perduri res que no es regeixi per criteris d’eficiència, eficàcia o rentabilitat. Nosaltres estem orgullosos d’aquest projecte, com ho hem d’estar de tantes i tantes coses que fem al llarg del dia i que descansen en l’educació com a valor i com a criteri d’actuació. Esperem que cada dia que passa aquesta revista sigui més nostra i que continuï contribuint a acostar-nos a través de la informació i l’intercanvi d’idees.

INS Vescomtat de Cabrera

-4-

-5-

-6-

Cal posicionar-se en l’ensenyament?

L

’educació està ben valorada? S’educa en coneixements o també com a persones? Què influeix o hauria d’influir en la valoració de l’alumnat? Segons el meu punt de vista, pel que fa als factors de la solidaritat, el plaer de la cultura, la imaginació i originalitat, haurien de ser valors totalment avaluables. L’estudi, és a dir, la memorització, és el que actualment es puntua, però l’entusiasme envers el que t’expliquen, la teva pròpia creativitat, el respecte, la voluntat i la força són realment els valors importants en la vida. L’esforç i les ganes d’aconseguir un objectiu seran els que t’aportaran alguna cosa, com també el sacrifici. Així que segons la meva opinió, sí que són referències per avaluar ja que són qualitats necessàries per al camí de ser persones, en el qual tothom té les mateixes oportunitats de ser i no existeixen les desigualtats. D’altra banda, les actituds homòfobes, xenòfobes o d’altres, perden el respecte totalment envers les persones. És avaluable que una persona d’una ideologia, respongui positivament davant d’una altra que opina tot el contrari. En aquest cas, qui és, per exemple, misogin, classista i d’altres pensaments com aquests, d’irrespectuosos, no està complint amb els drets de llibertat de les persones; i tot i que en la valoració de l’alumnat no s’hauria de reflectir la ideologia sociopolítica i cultural, si l’alumne atempta contra el respecte d’una altra persona, hauria de ser anotat com a valoració. Tot i que es faci indirectament, és que no compleix els drets humans i no està creant un món just. Tot i així, cadascú és lliure d’opinar i pensar com es vulgui. Tothom té els mateixos drets de pensament lliure, sigui manifestat obertament o no. Però si l’educació es basa en el respecte i aquest es perd, penso que s’ha de valorar igual que quan el respecte es perd per qualsevol mot ofensiu o formes de parlar amb algú. Les persones evolucionem, tant espiritualment com en coneixements. L’institut, les escoles, són institucions on s’instrueix l’aprenentatge de coneixements, però alhora ha de ser també on s’imparteixi l’educació, com a tal, de persones. Cap on està anant la societat? L’escola és el món, però si deixem que les ideologies feixistes, racistes i d’altra mena s’escampin, la lluita entre individus anirà augmentant de forma progressiva i a un ritme irrefrenable. On passem gran part de les nostres vides, modelant els nostres pensaments i emocions, i alhora creixent com a persones, és a l’escola i a l’institut; per tant, si no volem que el món exploti en un mar d’injustícia, hem de posar fre a aquest egoisme i fòbia, ja que en el fons, l’ofensa és cap a nosaltres mateixos. Tots som el mateix, d’un mateix origen. Però fins que la societat no posseeixi realment la mentalitat i el títol “d’homo sapiens sapiens”, fent servir el pensament racional, les emocions, els sentiments i l’amor, no es mantindrà una bona convivència a escala local, continental i finalment, mundial. L’amor és el nostre motor, la major força i energia que mou el món, i fins que no desentelem la vista, no ens adonarem d’una vegada per totes del que realment és important en aquesta vida. En conclusió, l’educació ha de ser no tan sols l’aprenentatge de conceptes, sinó que la columna que ha de sostenir aquesta ensenyament de la cultura ha de ser el tractament i l’educació de les emocions i de les persones com a tals. Per tant, concloc també que el sistema, que és la base, falla; no des d’ara sinó des de fa temps i, si ens emmirallem en el passat, podem observar que el poder és qui ha causat tots aquests danys i el poder és qui els pot enderrocar però per si sol no ho farà. Per tant, democràcia? La democràcia no existeix. Si cadascú tractés de buscar el propi creixement personal basat en els drets humans sense odis i malvolença, el món seria tal i com el plantegen els polítics que és. Just. Ja que individualment no posseïm la força suficient com per enderrocar aquest mur, junts podem pujar un esglaó per a millorar aquesta empresa d’injustícia, un teatre d’enganys i instaurar-la, de nou, crear una idíl·lica realitat. I sí, efectivament, el posicionament és necessari des del respecte envers tot.

Aina Berenguer, alumna de quart d’ESO

-7-

[Equip directiu] TEMPUS FUGIT Finals de juny de 2013, un altre any escolar que s’acaba. Un any molt actiu quant a política i canvis socials. Crisi, retallades, protestes, pujada de preus, sobres sospitosos, corrupció, paraules que malauradament hem sentit al llarg de tot aquest temps, en el nostre dia a dia.

Un curs més, però, dins l’institut Vescomtat de Cabrera, marcat també per la decisió del claustre de mobilitzar-se i protestar contra les mesures adoptades pel departament d’educació. Un període, doncs, a més de les altres actuacions del professorat, sense sortides fora del centre amb cost econòmic per part de les famílies, que és la mesura que més ha afectat al nostre alumnat. Però també amb més alumnes a cada classe, menys professorat al centre, més hores de classe i de permanència a l’institut per part del professorat i, a la vegada, un any amb més guàrdies i classes sense fer, per la no immediatesa de cobrir les baixes dels membres del nostre col·lectiu fins passats deu dies hàbils; mesures adoptades enguany que han afectat directament la qualitat de l’ensenyament.

Tot i això, ha estat un any amb una sèrie d’esdeveniments prou remarcables: primer any amb activitats solidàries una mica destacables (recollida de taps, xocolata solidària per la marató de Tv3, esmorzar de nadal solidari per càrites de Breda i Hostalric, recollida d’aliments per nadal, cursa solidària “Save the Children”). Una nova setmana de la ciència i la tecnologia, la 7a edició, amb activitats diverses i amb xerrades interessants tot recordant i felicitant, per exemple, la fila que feien els nostres alumnes de 2n de batxillerat, amb les seves bates blanques, explicant didàcticament diversos fenòmens físics als seus companys de 4t. Una festa de nadal molt entretinguda amb gimcana, tallers diversos, actuacions a les escoles de primària del voltant (amb el ball del gangnam style inclòs), pel·lícules, gravacions dels propis nois i noies i altres actuacions al centre; una primera jornada per la pau celebrada de forma diferent al dia a dia, amb la cursa solidària per “ Save the

children” i el visionatge d’una pel·lícula per fer-nos pensar.

I ja arribant a la primavera un exitós Sant Jordi, encapçalat per dos grans recitals poètics, el de primer de batxillerat i el de tercer d’ESO i per un gran concurs de “lletra a lletra”, molt emocionant i disputat fins a l’últim moment. Totes aquestes activitats envoltades de roses, llibres, i concursos (científic, literari i fotogràfic) i amb un centre ben guarnit per la gran ocasió, com ho ha estat al llarg de tot l’any. I ja a la recta final, uns comiats emotius pels alumnes de 4t d’ESO i 2n de batxillerat, aquest any organitzats per ells mateixos, sense la preparació per part del professorat (una altra mesura de protesta), que, tot s’ha de dir, han ben lluït i els ha fet créixer i els ha fet una mica més grans com a persones preparades pel futur que els espera.

I exàmens finals, treballs, notes, selectivitat, crèdits de síntesi, projectes de recerca, exposicions orals, amb una forta calor que finalment ha arribat, tot i que a finals d’abril ens pensàvem que potser aquest any ens l’estalviaríem.

I el mes de juliol, el centre es buidarà del pas de l’alumnat a les aules, de les anades i vingudes pel passadís, dels patis sorollosos, dels dies de pluja, de la fred i de la calor, de grans i petits aprenentatges per part de tota la comunitat educativa . . . aules, cadires i taules, pissarres digitals, projectors, taquilles, armaris, penjadors, . . . tot reposa finalment. Els suros es buidaran de les informacions del curs 2012/13, les parets amb exposicions diverses es netejaran i es faran tots els canvis i preparatius oportuns per començar, el proper setembre, amb tota l’energia del món, un nou curs. Alumnes i professors que ens deixen, d’altres que arriben amb cara d’espantats i noves cares entre el professorat . . . Però això, serà tota una altra història.

Bones vacances d’estiu i fins el proper curs!

Ester Bayo - Equip directiu

-8-

[L’AMPA]

Reflexionem: Vetllem per la unitat o continuem nedant en un mar de divergències Com a representants dels pares i mares dels desencisats alumnes del curs 2012-13, volem manifestar el nostre desacord per tal com els nostres fills han patit una retallada rere l’altra.

Després d’un munt d’hores esmerçades, els nois i noies del nostre centre han quedat orfes de tot allò que en cursos anteriors han gaudit. Justament, ens dol que siguin aquelles activitats que enriqueixen l’esperit, ajuden a establir llaços entre els companys i professors i que potencien l’esperit crític. Estem, en aquest aspecte, al·ludint als nens i nenes de la generació perduda? Llancem aquesta pregunta, malgrat que ens en fem un reguitzell més.

Tant de bo, tot plegat convidi els professors i professores a reflexionar. Cal transformar les coses, però els nostres fills no en poden resultar els únics afectats. Tanmateix, és el gruix de tota la comunitat educativa el que ha de lluitar.

Amb tot, desitgem que el proper curs regni la normalitat i reprenguem la lluita comuna, sense oblidar que cadascú té dret a defensar com cregui convenient els seus drets laborals.

Voldríem, així mateix, donar suport a l’escola en català i al nostre sistema d’immersió lingüística avalat pel seu òptim funcionament en benefici de la cohesió social i la no segregació de l’alumnat en funció de la llengua.

L’AMPA

-9-

Tercer E L’ARBRE DELS VALORS A la tutoria de 3r E, per tal de seguir cohesionant el grup-classe, hem seguit amb el treball dels valors que havíem iniciat al primer trimestre. Cada setmana hem estat reflexionant en aquelles situacions conflictives, o no, que ens permeten avançar com a persones individuals i com a grup.

Hem aprofundit conceptes com solidaritat, diàleg, amistat, saber escoltar, alegria, comprensió, assumir els nostres errors... tot escrivint frases, textos curts i fent jocs de rol. Encara en podem aprendre més, però segur que ha valgut la pena.

Consol Vilà Professora de francès - Tutora de tercer E

INSTALACIONES ELÉCTRICAS

Poeta Ruyra, 6 - Tel. 972 86 44 77 - Fax 972 86 52 55 - 17450 HOSTALRIC (Girona)

- 10 -

[Les nostres tutories]

Quart A Bé, seria fàcil dir adéu a aquesta etapa que sembla que ahir va començar. Alguns vam arribar amb ànsies, d’altres amb un cert nerviosisme per aquell lloc desconegut on romandríem els propers quatre anys. Seria fàcil acomiadar-nos de l’edifici d’aspecte apagat i grisós si no s’hagués omplert de llum, i d’una intensa unió sentimental i de companyonia entre nosaltres que fa que no puguem marxar sense una forta petjada en el nostre interior.

cançons com “l’adriancito” i el “cani cani” amb un fons i un contingut que han fet que junts creixéssim culturalment. L’olor a tabac ha omplert els nostres pulmons dia a dia, com també les esnifades de goma al principi d’aquesta etapa. Les bronques a tort i a dret han estat un espai de descans a les classes. El “ten points” al ritme d’Eurovisión enmig de Química, era un incentiu per anar a classe.

Alguns de nosaltres continuarem l’any vinent cursant el batxillerat en aquest mateix centre; altres marxarem per continuar els nostres estudis. Tots portem quatre o cinc anys d’experiències viscudes dins d’aquesta secta de 4A, amb idees revolucionàries i reivindicatives, ja que compartim un sentiment que ens uneix incondicionalment: no ens agrada aquesta educació! Per tant, l’escrit que ve a continuació estarà dedicat a tots aquells moments d’esbarjo a les classes i a les il·lusions que hem viscut junts, evadint-nos del que no ens agrada.

D’altres instants inoblidables són la sorprenent vista de la professora de català veient àguiles per la finestra, els canvis de lloc amb el: “posta aquí”, les classes de socials de 3r amb els quasi “partes” i les atrapades rere la columna. Els problemes psicològics en què érem animals de zoo i d’altres ofenses cap a nosaltres per part del professorat. Les classes contínues perfumades d’Axe. Les classes de plàstica amb les inoportunes escapades per la finestra. Els petos nets i polits que desprenen un regust agradable. L’accés fàcil als lavabos, irònicament parlant.

Les problemàtiques classes de socials amb el tutor, amb els nostres infinits dubtes mai resolts i els deures apuntats a “l’axenda”, com també la anormalitat, en el bon sentit, del professor de català. Experiències úniques que de forma inesborrable romandran com un bon record i quedaran com anècdotes que, pas rere pas, han crescut amb nosaltres i han esdevingut un afluent més dins del riu de les nostres vides.

El trencament de les taquilles va ser un moment molt emotiu, ja que el nostre tutor ens va incitar inconscientment a fer-ho amb les breus paraules: “te voy a destrosá”.

La història mítica de “Laurita la cieguita” va fer que vesséssim llàgrimes i ens va portar a la mort conjunta, a l’uníson, a la classe de matemàtiques, bromejant amb el “muéranse” o “mórense”. Els dies de vaga van ser especialment agradables i sobretot de profit per manifestarnos. Les colònies les recordem com un moment borrós de les nostres vides, com les excursions i les classes divertides i amenes, que mai van existir. Les viciades a classe, sobretot quan el Facebook no estava restringit i les pàgines no recomanades per menors trobades en alguns ordinadors. Fem, per això, un homenatge a l’Ultrasurf.

I finalment, per als seguidors i propers entrants en aquest centre, amb aquest escrit, tot i no compartir anècdotes com aquestes, us convidem que feu allò que us agradi, prescindint del que us diguin i canviant allò que no us agrada.

Han marcat considerablement la nostra adolescència

- 11 -

L’alumnat de 4tA

[Les nostres tutories] Quart B Hem passat alguns anys en aquest recinte no gaire agradable a la vista. No obstant això d’aquí ens emportem unes noves i grans amistats amb bons records i no tan bons. Ara, en dir adéu, ens fa il·lusió marxar. Però d’aquí uns anys, quan mirem endarrere riurem de les tantes ximpleries que haurem arribat a fer...

Adéu-siau, INS Vescomtat de cabrera.

Quart C Allò que importa no és COM COMENÇA, sinó COM ACABA. Nois i noies, som els alumnes de 4tC i ens volíem acomiadar de vosaltres ja que part del nostre grup l’any que ve marxa del Vescomtat.

Esperem que gaudiu molt dels anys que us queden a l’institut com nosaltres hem fet.

Us volem donar un consell que durant tots aquests anys els nostres professors ens han repetit dia rere dia: estudieu des del principi i no deixeu res per al final. A aquestes alçades ens hem adonat que tenien raó i que molts de nosaltres l’havíem d’haver seguit des del principi.

Volem agrair a tot el professorat que ens ha acompanyat en aquest camí, no sempre planer i amb alguns entrebancs. En especial volem agrair a la nostra tutora, Vanesa García, tot el que ha fet per nosaltres durant aquests 4 anys, per recolzarnos i guiar-nos en tots els nostres projectes de futur.

Gràcies, Vescomtat de Cabrera.

L’alumnat de 4tC

Als alumnes de quart d’ESO Encara que no ho sembli han passat quatre anys.

Abans éreu petits i ara ja sou grans.

M’heu donat molts mals de cap, algunes alegries...

D’aquells patis castigats, qui se n’oblidaria?

Però ara vénen canvis, noves situacions: FP, Batxillerat i les repeticions...

Si marxeu us desitjo un viatge fascinant.

Apreneu moltes coses i seguiu estudiant.

Si us quedeu us aviso que haureu d’estudiar molt; demaneu-me ajuda si necessiteu consol.

I a tots els que es queden i a tots els que se’n van dedico aquest poema que ja gairebé ha acabat.

Desitjo que us agradi més que les funcions i us espero el curs vinent amb noves il·lusions.

De la vostra tutora, un petó molt gros.

De la profe de mates, un altre petó.

Vanesa García Rovira, professora de matemàtiques Tutora de 4t d’ESO C

- 12 -

[Les nostres tutories] Quart D El nostre COMIAT de l’Institut Ja fa uns anys vam arribar a l’institut, sembla que fos ahir i en canvi ja han passat 4 anys o més. L’institut era un edifici que semblava una presó, tot i així teníem ganes de començar una nova aventura. Quan vam acabar sisè érem els grans però en arribar al centre vam passar a ser els petits, era una mica frustrant i incert, però les ganes de ser-hi, hi eren.

Recordem aquelles classes de socials amb en Sanitjas, les classes de castellà amb la Dolors Puig, que a part de fernos aprendre a escriure i a llegir, ens feia riure amb les seves anècdotes d’infància. I aquells crèdits de síntesi....... eren divertits i ens barrejàvem amb altres companys d’altres grups. Les mates que sempre costen d’entendre eren fàcils amb la Quimi.

Amb el temps anàvem creixent i agafant més confiança

en nosaltres mateixos, a vegades massa, i clar van arribar alguns “partes”.

Ara ja som a 4t d’ESO i a punt de marxar, a principis d´aquest curs ho teníem clar, calia aprovar i treure’s el graduat... com han canviat les coses! Vam arribar amb ganes de fer amics i ara ens preocupa el títol.

Hem après moltes coses i hem fet molts amics, i volem donar les gràcies a tots els que ens han ajudat en aquest camí, i volem recordar a tots els companys que es posin les piles i que treballin de valent, que al final hi ha la recompensa.

Grup de 4tD

- 13 -

[Les nostres tutories] Segon de Batxillerat-A No sé si a vosaltres també us passa… però ara que ens fan escriure una reflexió, veiem que el temps vola... i potser massa ràpid.

Què és el que passa? Doncs que en pocs mesos estarem a la universitat estudiant allò que esdevindrà la nostra dedicació en un futur.

Quan teníem cinc anys ens preguntaven què volíem ser de grans i contestàvem bestieses com: prínceps i princeses, mags i magues, domadors de lleons....personatges de contes de fades i pel·lícules.

Als deu anys, ens preguntaven el mateix, però les nostres respostes tenien més sentit: esportistes, cantants, actors... volíem ser famosos com tots els nostres ídols. Als quinze anys, hi havia gent que confirmava a què volien dedicar-se de grans o gent que no en tenien ni idea ja que es preocupaven de “coses més importants”.

Actualment, ara que ja som grans, ens trobem amb una idea al cap que és per la qual lluitem i lluitarem: superem exàmens, anem a portes obertes a les universitats, busquem informació a Internet, assistim a xerrades informatives... cada cop ens apropem més al nostre futur, ens acostem a aquell moment tant i tant pensat durant el nostre passat, durant la nostra infantesa. I és que sempre desitjàvem ser grans per poder treballar d’allò que tant anhelàvem.

D’aquí uns mesos ja estarem tocant amb les puntes dels dits aquest futur tan i tan proper.

Estem contents i orgullosos de la feina que hem fet, del camí que hem hagut de recórrer per arribar fins aquest punt. Potser hem comès errors però, tot i així, hem continuat el nostre trajecte.

Donem les gràcies a tots aquells professors que han aportat un grapat de grans sorra a la nostra formació com a persones i com a estudiants, i aquells que no ho han fet, perquè gràcies a això hem pogut créixer, madurar i ser més autònoms.

El nostre consell és que lluiteu per allò que tant desitgeu i que mai us feu enrere, i és que heu de pensar que els esforços sempre valen la pena.

I ara, us demanem que ens envieu molta sort i energies positives per l’estressant moment preselectivitat que ens espera.

Gràcies!

Gemma Mir Domènech, delegada de segon de batxillerat A

Segon de Batxillerat-B Fa tot just nou mesos vam començar junts el final del vostre camí per l’institut. Les vostres cares eren de sorpresa, teníeu tutora nova, d’alegria, retrobàveu els vostres amics, i també, com no, d’incertesa: com aniria aquest any? Us vaig explicar que passaríem un any difícil, d’angoixes, de plors i de molts nervis. Em vau mirar amb incredulitat: ara ja veieu que tot el que us vaig anticipar s’ha complert.

Quan penso en tots aquests dies que hem passat junts, la imatge que tinc de vosaltres és la d’uns alumnes alegres, tendres, treballadors, dialogants,... amics dels seus amics... Heu estat els grans alumnes que un tutor pot tenir! Com podria dir una altra cosa de vosaltres: els meus “nens”, les meves “nenes”!

Ja em vaig acomiadar de vosaltres, un per un, a la vostra festa. No sabeu com em va costar!

Només vull que us quedin aquestes quatre lletres per escrit perquè el record esdevingui sentiment. Ja us ho vaig dir: “us portaré sempre al meu cor”.

Susana Parra, professora de matemàtiques - Tutora de segon de batxillerat B

- 14 -

[Les nostres tutories]

Una bona forma d’estudiar la física Aquest any, nosaltres, els alumnes de 4t que fem l’optativa de Física i Química, hem aprofundit un xic més en el món de la ciència. Hem pogut observar diferents temes de química, com ara el que fa referència als elements de la taula periòdica o les seves propietats, característiques i reaccions químiques que tenen lloc entre ells. També com afecten sobre el nostre entorn, però hi ha tan camp de treball i és tan immens que encara ens falta molt per descobrir.

A la part de física hem pogut veure les diferents magnituds i moltes de les fórmules relacionades amb el moviment i altres que hem anat aprenent al llarg del nostre recorregut acadèmic. Aquestes ens permeten descobrir i treballar els diferents aspectes relacionats amb el món del moviment, de les forces i també de l’energia.

Un alumne, Dany Ruz va tenir una idea molt bona per poder recordar una de les fórmules més llargues relacionades amb la cinemàtica. El que li va passar va ser que va tenir un lapsus mental, aleshores va escriure la fórmula, i a partir d’aquell moment va veure una frase per poder recordar-la. Va ser una idea genial per no oblidar-la.

Fórmula vàlida

Recordatori

Les fórmules es pronuncien de la següent manera: 1. X final és igual a X inicial més velocitat inicial per temps més una meitat d’acceleració per la variació de temps al quadrat.

2. X és igual a XO més VOT més una meitat d’acceleració per temps al quadrat.

Esperem que tots els alumnes que l’any que ve estudieu física i química us ho passeu tan bé com nosaltres, a més podeu fer petits trucs per poder recordar, d’aquesta manera es fa molt mes divertit i acabes aprenent moltes coses. Us animem a estudiar la part de ciència a tots aquells que els hi agradi. Queda molt de món per descobrir.

Carla Arias 4tA i Dany Ruz 4tB

- 15 -

[Divulgació Científica i Tecnològica]

Visita al CERN “El més incomprensible de l’univers és que sigui comprensible” Albert Einstein Fa pocs dies la Montse Jordà, la Laura Pujol, en Lluís Molinas i jo mateixa, vam tenir l’oportunitat de volar als Alps per conèixer el conjunt d’acceleradors i detectors de partícules més gran del món, on treballen gairebé 10.000 persones de tots els punts de la terra: el CERN (Centre Europeu de Recerca Nuclear). Va ser una visita programada i organitzada des del seminari Física en Context de les comarques gironines pel nostre coordinador Tavi Casellas. Per tant, també hi havia altre professorat procedent de diferents instituts de poblacions gironines: Arbúcies, Sant Feliu de Guíxols, Vidreres, Puigcerdà, Figueres, Celrà, Anglès, Lloret i Girona.

Instal·lat enmig de l’harmonia del verd intens de la serralada del Jura (França) i les aigües del llac de Ginebra (Suïssa), vam poder endinsar-nos en la màgia de les partícules fonamentals com els quarks, els protons, els leptons... prenent consciència de la tremenda complexitat de la matèria, les manifestacions de la qual són fascinants i, alhora, desconcertants.

Queda un xic lluny la llei de Newton de la Gravitació Universal, publicada a finals del segle XVII, la qual va provocar una gran impressió en la vida intel·lectual de la seva època perquè demostrava, per primera vegada, la precisió i l’exactitud

- 16 -

dels fets d’una part de l’univers, tot fent servir la maquinària matemàtica corresponent.

Ara no és ben bé així, i si anem una mica més enllà, observem com la física quàntica descriu el món d’una manera molt diferent a com l’entenem habitualment, i les paraules “incertesa” i “probabilitat” són bàsiques en aquest joc d’escacs.

D’aquesta manera, la física intenta donar resposta a preguntes fonamentals: per què a l’univers només hi ha un 5% de matèria?, per què existim?, per què hi ha aquest conjunt particular de lleis i no un altre?, per què les partícules tenen la massa que tenen?, per què a l’univers,

[Divulgació Científica i Tecnològica] l’antimatèria existeix?

pràcticament

no

Per això és tan important l’esforç i el treball de l’ésser humà per conèixer com és i entendre el lloc on habita. I aquí hi entren els científics i els investigadors del CERN, que utilitzant l’aparell científic més gran i més potent que s’hagi construït mai: l’LHC (Gran Col·lisionador d’Hadrons o partícules pesants), de 27 km de circumferència, i al mateix temps l’aparell més fred (perquè treballa a una temperatura d’uns 270 ºC sota zero), volen respondre a aquestes i a d’altres preguntes.

La idea del seu funcionament és fer xocar frontalment feixos de protons d’altes energies (velocitats). Quanta més energia té la col·lisió, més probabilitat hi ha de crear noves partícules que, sovint, es desintegren o desapareixen tot generant més partícules elementals i radiació. És el més semblant a un zoològic de partícules que dansen enmig dels camps elèctrics i magnètics.

Quan l’LHC està funcionant es generen milions de xocs per segon i el resultat d’aquestes interaccions és estudiat per quatre detectors (ATLAS, CMS, LHCb, i, ALICE). Cada un és responsable d’un camp de recerca diferent i

genera la quantitat d’informació comparable a una columna de CD de 20 km d’alçada en un any.

Els experiments d’ATLAS I CMS varen competir per trobar la partícula que la teoria prediu que és l’origen de la massa dels objectes: el bosó de Higgs, coneguda com la “partícula divina” i que, amb una probabilitat molt elevada, fou detectada l’estiu de 2012.

Ens trobem en un punt crític de la història de la ciència amb moltes respostes i encerts, tot i així, hi ha molts fets que se’ns escapen i no es poden explicar del tot: el desig, la consciència humana, la

poesia o l’evolució biològica...

Fins i tot en el camp de la física tenim oberts molts interrogants: estructura de l’univers, matèria fosca, energia fosca, una teoria que unifiqui les forces de l’univers...

El que sí que tenim clar, segons Stephen Hawking, és que vivim en un dels universos on la vida és possible; però n’hi hauria prou que l’univers fos lleugerament diferent perquè éssers com nosaltres deixéssim d’existir.

Maria Gubert professora de ciències

c/ Furiosos, 14 Pol. Industrial Sud Est 17404 RIELLS i VIABREA

- 17 -

[Divulgació Científica i Tecnològica] Petits i grans invents de la història de la humanitat

EL PODER DE LA IMAGINACIÓ

El futbolí Va ser inventat durant la Guerra Civil per Alejandro Finisterre. Va idear el joc pensant en ell mateix, ferit en un bombardeig, i els nens que com ell, es recuperaven en un centre de rehabilitació per mutilats de guerra. Finisterre va patentar el seu invent l’any 1937, però va perdre els papers durant el seu exili, i no va poder reclamar la seva patent. Des de França va fugir cap a Equador, Guatemala i Mèxic, països on va promocionar el seu invent.

Existeix una patent de futbolí registrada l’any 1922 a la Gran Bretanya a nom de Harold Searler Thorton. Aquest disseny es caracteritza perquè els jugadors tenen les cames juntes, mentre que el futbolí més utilitzat a Espanya i LlatinoAmèrica té jugadors amb dues cames.

RESCATANT ROBA IMPROVISAR UN TAULELL D’ESCACS TOTA LA FAMÍLIA EN BICI MANS AL VOLANT

Fotos extretes de la pàgina web www.sarda.es/category/inventos-raros/ - 18 -

[Divulgació Científica i Tecnològica] Aquest curs els alumnes de quart d’ESO que fan l’optativa d’INFORMÀTICA 4, han participat en la nova edició del concurs escolar 2012-2013 Entrena’t bé per al consum responsable”, organitzat per l’Institut Nacional del Consum i les comunitats autònomes.

El concurs consta de 2 fases, en la primera els equips (grups de 5 alumnes) participen en un joc virtual, “La ciutat de consumópolis”, l’objectiu del qual és completar el recorregut per la ciutat. S’han de respondre 20 preguntes individuals, jugar a 5 jocs diferents i resoldre 5 proves col·lectives. Els 20 equips amb puntuació més alta podran continuar participant en la segona fase del concurs.

En aquesta segona fase s’ha de dissenyar un cartell (Auca) estructurat en 4 o 6 vinyetes. Cada vinyeta ha de tenir il·lustracions i un missatge escrit amb rima situat al peu. Es pot incloure un títol.

Es proposen dos temes: “L’esport: una opció responsable per a l’oci” i “Els valors de l’esport i el consum responsable”. Es premien els 3 millors cartells.

Tots els equips del nostre centre han passat a la segona fase, malauradament cap ha resultat premiat. Aquí us hem presentat una mostra dels cartells elaborats pels alumnes de quart d’ESO.

- 19 -

[Sant Jordi 2013] Activitats per recordar…

AL VESTÍBUL I L’ENTRADA… • Exposició de fotografies del concurs matemàtic.

• Exposició d’escrits i poemes de castellà i català: CITES de 1r d’ESO, CAL·LIGRAMES de 2n d’Eso i anuncis solidaris de 3r d’Eso. • A la televisió de l’entrada, reproducció dels anuncis publicitaris i dels vídeos sobre La casa de Bernarda Alba, realitzats per l’alumnat de 4t.

• Exposició dels cavallers medievals projectats per la professora de plàstica Montse González.

• Exposició del projecte creatiu d’espases i paraules relacionades amb la llegenda, a les tutories de 1r i 2n d’ESO. UNS DIES ABANS… • Durant els dies 19 i 22 d’abril (divendres i dilluns), a última hora, compartirem un temps de lectura simultàniament a totes les aules, amb textos triats pel professorat o per l’alumnat. El Francesc Morfulleda ens va fer una tria-proposta de fragments.

PER A 4T D’ESO I 1R I 2N DE BATXILLERAT… • Durant les tres primeres hores del matí, al Centre Cultural Serafí Pitarra d’Hostalric, recital de poesia de l’alumnat de primer de batxillerat (La solitud només) i cerimònia dels premis literaris Modest Salse, dels premis del concurs fotogràfic i dels premis de contes científics. Va ser molt especial la presentació realitzada pel Iago Garcia i la Carolina Busqué, de 4tA. PER A 1R I 3R D’ESO… • Durant les tres últimes hores del matí, al mateix Centre Cultural Serafí Pitarra d’Hostalric, recital de poesia de l’alumnat de tercer i cerimònia de lliurament dels premis corresponents Modest Salse, fotogràfic i de contes científics.

PER A 2N D’ESO… • Durant les tres últimes hores del matí, el gran dictat i activitats al gimnàs del centre: final del gran dictat (amb els guanyadors de cada classe), presentació dels anuncis de català, actuacions i lliurament dels premis dels diversos concursos. 23: LES 3 PRIMERES HORES: Classe normal Eva Cabrera, professora de castellà Coordinadora d’extraescolars

- 20 -

- 21 -

[Sant Jordi 2013] El dia de Sant Jordi Tot just acaba de tocar el mbre que anuncia les 8:15, i t ots els nens han començat a córrer cap a dins de l’ins tut amb unes presses que fan entendre que de veritat els agrada entrar-hi. És dia 23 d’abril. Dia de San t Jordi, dia dels enamorats; el momen t de l’any on les parelles enamorades s’intercanvien roses per llibr es, i les per sones sense par ella s’ho miren i aplaudeix en. No és que no m’ agradi aquesta festa, però és que em r esulta estrany que no hi hagi c ap festa famosa per les per sones desparellades, sinó t otes dedicades a l’amor i tal i tal... (sense c omptar aquelles celebr acions com per exemple el dia de la mar e, dia del par e, dia del treballador...) En la me va opinió, la g ent que es va inventar aquest pus de festes no va arribar a pensar en l’altra gent, que potser no er a tan feliç com ell o ella... I si e ts orfe? I si no treballes? Doncs és el mateix cas... segons la quan tat d’autoes ma que nguis, pots passar el dia de mol ssimes maneres; des d’acabar deprimit per què ets l’única desparellada del t eu grup d’ amigues, fins al pun t de fer una f esta perquè ho ets. Jo em tr obo més o menys al mig. P asso aquest dia c om qualsevol altre, però sense f er deures ni es tudiar. Tot són avantatges! Però bé... T ornant al t ema de San t Jordi.... Només recordo haver estat enamorada una vegada, i tot i això era massa pe ta per saber-ho del cert, i per tant és possible que hagi idealitzat un pèl el record... L’única cosa que sé del cert és que aquell dia era també de St. Jordi, del 2005, i diumenge. Mai oblido els diumeng es. El pitjor dia de la se tmana, molt pitjor que el dilluns... No ho sé... dec ser una mica estranya, però els odio... No em vull despis tar més; és dia 23 d’abril de 2013 i, pel que es v eu, els professors han pr eparat una ac vitat especial...

Anem al t eatre a v eure com els de t ercer reciten uns poemes i com donen els premis als guanyadors dels concursos de literatura i de mates... No espero guanyar, crec que ni hi he par cipat... hem arribat al teatre i ens hem assegut. Els poemes han estat preciosos, i els guanyadors dels premis... bé, suposo que se’ls mereixen, tampoc m’hi he preocupat gaire.

M’he passat el dia intentat esquivar a les me ves amigues amb els seus ‘nuvis’ de t ercer, que sembla ser que estan ‘boníssims’, segons elles...

No crec que les arribi a en tendre mai, ni elles a mi... El c as és que he aconseguit escapar-me, gairebé. He oblidat el detall que anem al mateix autobús... evidentment, me les he trobades a cadascuna d’elles amb un ram de roses tan gran que podrien fer-ne cor nes si en tr enessin les ges, i com ja esperava, cap de les nenes no se n’ha descuidat de dirme “Mira que monu!” o “M’ho ha r egalat ell, no és una cucada? Busca-te’n un!” Odio que em diguin que em busqui par ella. Ni volent podria trobar-ne, però sé que ho f an inconscientment, i que t ampoc mai els he dit que em molesta que m’ho diguin, per això mai trig o més de tr es segons a per donar-les.

Hem arribat a casa i m’he posat a fer deures. Com sol passar sempre que faig deures, ha sonat el telèfon, i l’he anat a contestar. Era una de les meves famoses amigues preguntant deures, he t ornat a pujar a la meva habitació i he consultat a l’agenda. Aquest cop he agafat el telèfon sense fi ls de la seg ona planta.

He dit els deures i he penjat els dos telèfons, el que m’ha obligat a tornar a baixar a penjar el fix i tornar a pujar a la me va habitació per seguir f ent deures, però com em passa sempr e que m’ aixeco enmig d’un exercici, el bolígr af que es tava fent servir ha desaparegut, el que m’ha obligat a aixecar-me de nou i a buscar per tots els racons que hi ha des de la meva habitació fins al telèfon fix, i del telèfon fix al sense fils per veure on me l’ha via deixat... com era d’esperar, no l’he trobat per enlloc... això sí; durant la recerca, he trobat el diari de quan tenia cinc anys, quan vaig conèixer aquell nen. Coses que passen, que ho trobes tot menys el que en r ealitat vols trobar...

Me l’he llegit de c ap a peus... és curiós, no r ecordo haver-lo escrit mai, però recordo exactament les sensacions i escenes que hi descrivia... R ecordo el nen; la seva cara, el seu caràcter, les seves manies... però no el seu nom. Que es trany... de pe ta no escrivia el nom dels ‘personatges’, ni tan sols hi vaig escriure el meu nom... al fi nal del diari hi ha unes fulles on havia apuntat tot el que pensava realment

- 22 -

[Sant Jordi 2013] d’aquell, i una fl or enganxada amb celo.

M’encantava... M’agradava tant que crec que l’es mava, molt més del que s’es men les meves amigues i els nens de t ercer d’ESO, tot i que es mar-se més que allò no és di cil... Aquella flor me la va regalar el dia de Sant Jordi del 2005, i a l’úl ma fulla que nc escrita, hi diu amb lle tra gairebé incomprensible que se’n va anar de l’escola.

Això sí que ho recordo, recordo quan va dir que se n’anava, que no m’ho cr eia, i que els pròxims dies el vaig trobar molt a faltar, però que c om tot, vaig deixar de pensar hi. Crec que c ap a fi nals del curs següent.

Des d’aleshores no l’he t ornat a v eure, o potser sí, i no sabia que er a ell... he acabat de llegir el diari, m’he quedat mirant la flor que sembla ser una r osa, que t ot i es tar pansida i sec a m’agrada i la tr obo maca.

He fullejat una mique ta més el diari i he tornat a l’habitació per acabar els deures...

He sen t com em posseïa alguna c osa, no ho sé... la ràbia, al veure que el bolígraf que havia estat buscant durant tota l’estona estava a sobr e el llibr e... però pensant-ho bé, gràcies a ser t an tonta com per perdre les coses d’aquesta manera, he pogut trobar el meu an c diari i he pogut recordar coses que ja ha via oblidat sobre ell... i si no fos torpe com sóc ara? Mai l’hauria trobat! I si la meva amiga no s’oblidés de les coses? No m’hagués truc at per preguntarme els deures i no hauria pogut per dre el boli! Seran aquestes coincidències cosa d’aquesta celebració? Per pensaments com aquests penso que les me ves amigues mai m’entendrien... Potser Sant Jordi no és una festa tan estúpida, al cap i a la fi ... potser sí que té la seva funció... en el meu c as, ferme recordar que sí que he sabut es mar una vegada. Recordo el nom! Jor di! Es deia Jordi! Tants anys repe nt el seu nom sense saber que era el seu precisament... és curiós... suposo que començo a creure en el des , o potser tantes coincidències m’estan fent parar boja.

Lídia Carretero, alumna de primer d’ESO A

El recital de tercer Era el dia 23, Sant Jordi, el dia dels enamorats, el dia dels llibres i les roses... però de bon matí entre tots els alumnes de 3r d’ESO es respirava un aire de nerviosisme.

Va arribar l’hora d’anar cap al teatre. Tots vam baixar fins allà caminant i cadascú amb la seva classe. Se sentia com més d’un repassava el poema.

Un cop arribats al teatre, ens vam situar a les cadires de dalt de tot, les de baix eren per als nostres espectadors, els de primer d’Eso. Vam rebre les últimes indicacions per part de l’Anna Oller perquè tot funcionés perfecte.

Era l’hora del grup A. Es van aixecar de les butaques del teatre i baixaven les escales rebent la força i l’estima dels altres alumnes. Quan ells van abandonar l’escenari va tocar al grup B, i així successivament.

Davant la porta d’accés a dalt l’escenari, segur que per més d’una ment corrien diverses preguntes com: I si no recordo el meu tros? I si em poso a riure? I si em quedo a mitges? I si... eren aquelles preguntes que l’únic que aconseguien era posar-te encara més nerviós, que només feien que posar-te més i més nervis dintre teu.

Al final tot va sortir perfecte i ens vam treure un bon pes de sobre. L’Anna va estar prou contenta amb nosaltres.

Finalment, es van repartir els diferents premis del concursos de literatura i altres.

Va ser un gran recital, tothom tenia la satisfacció d’haver fet bé la feina ja que or ganitzar-ho comporta una gran feinada.

Albert Casabon i Clara Borrell, alumnes de tercer d’ESO

- 23 -

[Sant Jordi 2013]

Recital de poesia El temps passa tan ràpid que només en un tancar i obrir d'ulls t'adones que ja ets a batxillerat. Aleshores, ets conscient que aquest any ja no et toca anar a veure el recital de poesia. Ara tu seràs una de les peces necessàries perquè el projecte final sigui tot un èxit. De sobte et trobes a pocs mesos de l'actuació.

El dia més inesperat el professor et presenta el que serà el teu poema. Només és un petit escrit a memoritzar, potser? No, dins el paper cada paraula -com cadascú de nosaltres dins l'actuació-, té una raó d'ésser, una emoció a transmetre i un missatge per revelar. És quan saps que no és un simple exercici de recitació. Només si aconsegueixes empatitzar amb l'autor, el que estàs fent té sentit. És llavors quan pots pujar a l'escenari segur de tu mateix: confiat i nerviós, molt nerviós, però amb entusiasme i il·lusió.

Però l'èxtasi no arriba fins que trenques el silenci del públic per deixar anar una suau, fràgil i delicada paraula. Perquè més enllà del significat que porti en ella, està la intenció amb què ha sortit a volar.

Amb cura, essent conscient del moment, gaudeixes de cada so que porta amb si només ella, la poesia. I quan la gent fa silenci, respires fondo.

Passa un segon i mires al públic amb una petita dosi de complicitat, sabent que han rebut el missatge del teu poema. És doncs, just en aquell moment precís, quan et sents orgullós de la teva actuació. Perquè no tothom s'emociona amb poesia, però a tots la poesia ens ha descobert un petit i tendre món.

Cadascun de nosaltres hem pogut saber què és recitar poesia i esbrinar que l'únic secret és creure-te-la i recitar-la amb afecte; a cau d'orella o a un company, tant és.

Ivet Costa Sánchez, alumna de 1r BAT-A

Sant Jordi i el gran dictat Va ser un gran dia, no sé com explicar-ho.

Bé, una barreja de sentiments i sensacions contradictòries: ganes de participar i no, perquè sóc molt vergonyosa i només de pensar en estar sobre d’un escenari davant de cent persones...uf, això em posa dels nervis, quan més desapercebuda passi millor!

Ganes de guanyar i no, per la meva classe sí, però no per mi perquè no sóc gens competitiva.

Tot va començar a la classe, a les rondes de delletrejar, pel meu cap ja va passar la idea d’equivocar-me ...fins i tot expressament, però la paraula que em feia passar a la ronda final era: autoescola! I clar, com equivocar-me en aquesta paraula... potser la Glòria em suspendria el trimestre!

Després, vinga Anna, cap al gimnàs, l’escenari, tots els alumnes de segon, una quants mestres, càmeres de vídeo i de fotos...

Al seure a la cadira el cor m’anava a cent, pensava que em tallaria el llavi de tant mossegar-lo dels nervis! Em costava mirar a tots els meus companys que estaven davant.

I finalment va començar el concurs amb els sis alumnes sobre l’escenari. Cal dir, que fins i tot, deixant apart els nervis, m’ho vaig passar molt bé: quan li preguntaven alguna paraula a un company i tu tampoc sabies com s’escrivia t’alegraves de que no t’hagués tocat a tu, fins i tot vam arribar a fer una mica de broma entre nosaltres!

Els ànims dels companys de la classe em van ajudar a estar una mica més tranquil·la, però quan ja només érem dues, la Raquel i jo, van tornar els nervis.

Al final vaig acabar guanyant, tot i que no m’ho creia m’ho recordaven els companys que cridaven el meu nom i em felicitaven. Gràcies nois/es de 2n D! Al final, ben contenta, em van donar un premi que no m’esperava: un xec de vint-i-cinc euros per gastar en llibres de lectura.

Un dia genial, moltes gràcies!

Anna Viecco, alumna de segon d’ESO D

[Prevenció de riscos laborals] CONTAMINACIÓ ELECTROMAGNÈTICA Es parla de contaminació electromagnètica com aquella contaminació produïda per camps electromagnètics (CEM) de baixa freqüència (50 Hz). Aquests CEM són generats per equips electrònics o altres elements productes de l’activitat humana i es localitzen generen al voltant de qualsevol equip elèctric que estigui funcionant, sobretot transformadors, motors i equips electrònics (TV, ordinador, equips de música,...) Les línies d’alta tensió i els conductors de qualsevol instal·lació elèctrica també provoquen aquest tipus de camps magnètics.

Els científics no es posen d’acord sobre la perillositat dels mòbils, de les antenes wi-fi i comptadors sense fil, però des del Clínic de Barcelona s’ha fet un estudi i s’han diagnosticat més de mil electrohipersensibles. Una persona electrohipersensible pateix una sèrie de transtorns, sovint difícils de diagnosticar, però que comporten una disminució de la seva qualitat de vida, i en alguns casos greus conseqüències.

A continuació teniu un llistat dels efectes nocius més destacats: ●

Augment de la probabilitat de desenvolupar un càncer en persones que viuen en zones properes a torres, línies o transformadors d’alta tensió, ús del telèfon mòbil i antenes de mòbil.

●

Un augment de temperatura per absorció de calor generada per les ones electromagnètiques pot comportar augment de la tensió en sang, vertigen, cansament, desorien-tació, cefalea, nàusees, i casos extrems, cataractes, cremades i esterilitat.

Què podem fer contra la contaminació electromagnètica? ● ● ● ● ● ● ●

Ventilar la casa 10 minuts al dia per evitar concentracions de gas radó.

Reduir al mínim l’ús del mòbil.

Fer servir auriculars o allunyar el telèfon del cap del cos mentre es parla.

Allunyar tan com sigui possible la font emissora de radiacions del nostre cos.

Mantenir-se allunyats del microones quan està en funcionament Comprovar que teniu presa de terra a la instal·lació elèctrica.

Apagar el wifi a la nit i quan no s’utilitza.

Agnès Oliver, professora de tecnologia Coordinadora de riscos laborals

- 25 -

[Côté français] Sant Jordi francès Élèves 2è année ESO Partis à la découverte de quelques échantillons de culture orale en langue française, nous avons bien appris et récité en classe des comptines et des chansons qui nous ont égayé grâce à leurs rimes et assocations ludiques. Un bon moment de détente assuré !!!

- 26 -

[Côté français] Élèves 4è année ESO Nous avons bien travaillé les poèmes du Bestiaire de Guillaume Apollinaire (1911), le créateur du calligramme, cette forme poétique chère aux avantgardes du début du XXè siècle.

La découverte des sons et des rimes ainsi que les linotypes de Raoul Dufy qui accompagnent ces textes ont agrémenté notre tâche, qui s’est achévée par le récit personnel d’un poème au choix. Voilà, un défi complètement réussi !!!

Consol Vilà, professora de francès

- 27 -

[Tea time]

- 28 8-

[Tea time]

- 29 -

[Medi Ambient] Excursió a LES LLOBATERES és el que s’ha fet. S’han fet uns aiguamolls, on les aus migratòries s’hi aturen.

L’experiència de visitar aquella zona va ser gratificant, i més amb l’essencial ajuda d’uns monitors especialitzats, que treballen amb el doctor Martí Boada, de l’observatori de St. Celoni.

Primer vam anar caminant pel polígon industrial d’Hostalric, i després, ens vam aturar a un encr euament de dos camins, per a que els monitors ens fessin una petita explicació de les Llobateres, i el seu origen.

Seguidament a través de claus dicotòmiques, vam esbrinar l’espècie d’arbres que ens envoltaven.

El dijous 23 de ma ig, els al umnes del depa rtament de medi ambient, vam viure una experiència nova i sorprenent. Vam anar a les Llobateres.

Després, vam anar a l’observatori d’ocells, que encara que no tin guéssim gaire sort, alguna cos a vam enganxar.

Les Llobateres són uns aiguamolls que van tenir el seu origen en una extracció de grava i de sediments del riu Tordera. En finalitzar les obres, l’empresa va tenir el bon propòsit d’encarregar-se de restaurar la zona.

A la tornada, ens vam parar al gorg on van trobar el cos sense vida del co mte de Barcelona (Cap d’Estopes) que va morir assassinat pel seu germà.

Tenien dues opcions, o tapar el forat i fer una petita plantació d’arbres, o fer una espècie d’ecosistema, que

A mi m’ha semblat una experiència força gratificant.

Jo hi repetiria, ho recomano!

- 30 -

Marc Adame i Lídia Martín, alumnes de segon d’ESO B i C

[Medi Ambient] El Comité de MEDI AMBIENT sortides i les r eunions amb altres instituts per millorar el medi ambient.

Avui és dilluns i toca medi ambient.

Com cada dilluns ens reunim el comitè per discutir com podem millorar el mon on vivim.

També organitzem “la pluja INS” per col·laborar amb la minimització de residus els dies de pluja i l’estalvi energètic.

En aquests moments el nostr e objectiu prioritari és elimina r l’alumini. Utilitzem el “Boc and Roll” en substitució de l’alumini, realitzem cartells on digui: “ADÉU ALUMINI” i també informem sobre la p roblemàtica d’aquest material.

Tot i que hem de millo rar, penso que els representants de medi ambient realitzen una activitat social molt positiva i col·laboradora per protegir el nostre centre i l’entorn.

Per altra banda, altres nois s’encarreguen de net ejar els pass adissos i que quedi tot net, polit i reciclat.

Per la net eja dels pa tis, ens organitzem de ma nera que uns dies determinats cada curs és l’encarregat de netejar el pati.

El comitè també s’encarrega de co ordinar totes les

Fa poc vam anar a les Llobateres, un lloc tranquil i bonic, a saber la seva història, observar els ocells i trobar el riu Tordera, envoltat dels captivadors arbres dels voltants. Els vam poder reconèixer degut a les dicotòmiques.

Va ser una sortida molt ben preparada, encara que no sabíem si el temps ens acompanyaria.

- 31 -

Maria Sánchez, alumna de segon d’ESO B

[Medi Ambient] Activitats i valoració MEDIAMBIENTALS 2013 gradable. També s’ha respectat positivament el calendari de neteja.

L’acció més im portant i bàsica ha est at reduir l’alumini del centre. Creiem que gairebé ho hem aconseguit, tot i que encara hi ha alguns alumnes que no ho tenen prou clar. Els primers dies ens vam organitzar per grups i cursos per informar i portar un petit control de la situació. El mural elaborat pels companys i professors de l’USSE ha sigut molt positiu per ajudar a portar endavant aquesta campanya.

Aquest curs els representants verds hem fet una sèrie d’activitats i accions per millorar el nostre centre i l’entorn. Hem treballat amb molta il·lusió i també amb ganes de superar tots els obstacles que han anat apareixent dia a dia.

Creiem que el nostre treball s’ha vist reflectit a les aules encara que hem de millo rar les guixades a les taules, ja que donen “mal rotllo”, i una sensació desa-

Curiosament hem observat que ha desaparegut l’alumini però, ara hi ha massa plàstic pels terres dels patis. Tots sabem que el seu lloc de reciclatge correspon al contenidor groc.

No hem pogut treballar l’activitat relacionada amb la contaminació acústica. És un t ema molt important que queda pendent pel proper curs, perquè és molt important poder estudiar i es coltar els p rofessors amb un ambient net de soroll.

- 32 -

Pere García i Eva Méndez secretaris del comitè verd de segon cicle, tercer A

[L’Equip de la Revista] El club dels reporters morts de... son i més son.

Amb il·lusió ens vam apuntar al crèdit de “la revista” per tal de poder tenir una experiència diferent respecte a la resta d’assignatures que ens imparteixen cada dia... però amb el que no comptàvem era que l’horari ha estat d’allò més crític: dimarts a primera hora del matí i dimecres a darrera hora de la tarda.

Tot i així, amb la son com a companya fidel, en alguns moments hem pogut mantenir els ulls oberts i la ment desperta ja que ens hem endinsat en un món diferent del que ens pensàvem.

Hem visionat pel·lícules com “Dos canguros muy maduros”, “American Pie”, “El reencuentro”, “Tengo ganas de ti”... i després hem donat protagonisme al col·loqui, on cadascun de nosaltres donava la seva opinió personal sobre el que havia vist. Llàstima que no els hem acompanyat amb un bon pica-pica!, però bé, tot arribarà.

Bé, de tots aquests moments n’hem fet una mena de cóctel, amb pinzellades de cadascun de nosaltres, i aquí us servim la beguda. Bon estiu a tots!

L’EQUIP DE LA REVISTA

Com han influït les NOVES TECNOLOGIES al centre?

Fa tres anys a l’institut es van incorporar pissarres digitals i portàtils. Aquests canvis han influït en el nostre aprenentatge de diverses maneres, tant de manera bona com de forma no tan desitjada.

Alguns avantatges de tenir aquestes noves tecnologies és que ara podem buscar coses a Internet, ja que hi podem accedir amb facilitat: imatges, informació, documentals, diccionaris en línia... Això és un gran “luxe” ja que ens apropa la informació de forma immediata: un gran privilegi.

de llibres que portàvem abans, ja no hi ha tant pes sobre la nostra esquena.

La nostra opinió sobre aquesta incorporació és que ha anat bé posar Internet perquè ens pot ajudar a buscar coses, però pensem que en alguns casos preferiríem els llibres de paper.

Algun dels inconvenients és que alguns cops Internet es col·lapsa, no va o va lent, que el portàtil es pot trencar i ja no te’l poden arreglar més, en alguns casos provoca problemes a la visió ja que estàs molt davant de la pantalla de l’ordinador o perquè costa veure la pissarra digital.

Les pissarres digitals tenen bon ús, ja que les podem fer servir de pissarra o perquè podem veure més bé el que s’ha buscat.

També un dels avantatges és que ara ja no pesa tant la motxilla, com que no hem de portar la majoria

- 33 -

Gisela Gómez i Andrea David, alumnes de 3rD

[L’Equip de la Revista] Entrevista a UNA ADOLESCENT Com i a quina edat vas començar a fumar?

La meva primera cigarreta va ser als 12 anys, me la van donar els amics del carrer.

D’on treus els diners per comprar tabac?

El meu pare em dóna els diners o sinó la meva sogra em dóna el tabac directament.

Per què fumes?

Per no estar nerviosa i per no estar alterada i perquè estic enganxada al tabac.

Només fumes tabac?

No, també fumo marihuana i haixix.

Fumes habitualment?

Sí, diàriament fumo tabac i si tinc marihuana me la fumo.

Coneixes a gent que fumi com tu?

Sí, acostumo a anar amb gent que fa el mateix que jo.

Quina relació tens amb ells?

Regular perquè jo no tinc amics amb qui sortir perquè són uns falsos. La gent que surt amb mi ve amb mi per interès, o sigui, per fumar porros o perquè els faci algun favor.

Prens altres drogues?

No, només el cafè i l’haixix, abans de provar altres drogues em mato.

Vols deixar-ho?

A vegades penso en deixar-ho però no tinc el valor ni la força de voluntat suficient. M’agradaria poder deixar-ho tot de cop però sempre recaic.

Com ho faràs per deixar de fumar?

Doncs no ho sé, perquè crec que mai ho deixaré.

Coneixes els efectes de la marihuana i del tabac?

Sí, la marihuana produeix atacs de riure per qualsevol cosa, se’m posen els ulls vermells, i si fumo molt em sento malament i em marejo.

Fins i tot un dia vaig caure per les escales ja que anava molt fumada i sé que pot arribar a provocar esterilitat. També em provoca molta gana i ganes de vomitar i de vegades em fa mal el cap.

El tabac m’ha provocat vòmits i angoixa, però quan estic nerviosa fumo un cigarro i em calmo.

Et consideres fumadora?

Ja veus que sí, em considero una fumadora compulsiva.

Fumar ha afectat els teus estudis?

Sí, moltíssim. Se m’obliden moltes coses que abans sabia, com per exemple fer els deures.

Abans de fumar era més intel·ligent en totes les matèries i ara estic mig “tonta”.

Robaries als teus pares?

Sí, per la necessitat de fumar.

Has patit alguna paranoia alguna vegada?

Sí, abans d’ahir vaig veure que la meva germana estava parlant amb el seu ex pel portàtil i li vaig preguntar si estava parlant amb ell pel mòbil perquè em vaig imaginar que ella estava parlant pel mòbil i en realitat estava parlant amb ell pel portàtil.

- 34 -

Yeray Hernández i Roger Rico, tercer E

[L’Equip de la Revista] CONCERT EN DIRECTE A L’INS El dimarts 14 de maig de 2013, a l’institut, el professor de música, Josep Miquel, va organitzar un matí musical amb la participació d’alumnes, la coral del Casal de Breda i la soprano Sra. M. Àngels Miró.

La M. Àngels, nascuda a Barcelona, va estudiar al Conservatori Municipal Superior de Música de Barcelona on va cursar tota la carrera de Cant i on fou premiada amb el Premi Extraordinari de la mateixa especialitat.

Obtingué els diplomes d’honor del Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas i del Concurs Maria Canals, així com els Premis Ignasi Folch i Torres i el Premi Catalunya Lírica atorgat per L’Ajuntament de Barcelona.

Als seus inicis fou solista de L’Orfeó Català, amb actuacions arreu de Catalunya, Espanya, Itàlia i França.

Ha cantat de solista al Gran Teatre del Liceu i al Palau de la Música Catalana, també amb l’Orquestra Ciutat de Barcelona, la Banda Municipal i diversos grups de cambra.

Ha fet enregistraments per Ràdio Nacional d’Espanya, Ràdio 4, Catalunya Música, Televisió Espanyola, Televisió de Catalunya i Barcelona Televisió.

Ha actuat sota la direcció dels mestres Pau Casals, Lluís M. Millet, Janos Kulka, Hans-George Schafer, Luis Izquierdo, Antoni Ros Marbá, Franz Paul-Deker, Enrique Ricci, Albert Argudo i Laszlo Heltay, entre altres.

La seva trajectòria interpretativa s’ha centrat tant en el terreny del Lied com en el de l’Òpera i l’Oratori.

Ha estat professora de cant del Conservatori Municipal de Música de Barcelona, ha publicat el llibre

“Mètode pràctic de Cant”, amb pròleg del tenor Josep Carreras, i ha editat un disc en homenatge al poeta Màrius Torres, ha realitzat nombrosos recitals amb un repertori extensíssim, dedicant especial atenció als nostres autors contemporanis.

Aquí, al nostre INS, durant la seva gran actuació davant un públic totalment entusiasmat, anava fent pinzellades sobre l’eix principal: la veu, donant-nos a conèixer estratègies per no forçar la veu, per poder afinar, per tenir més potència de veu, per... moltes coses relacionades amb el món de la veu: com s’ha de treballar, com s’ho fa per aconseguir aquest meravellós to tan agut, que va haver d’aprendre italià (moltes obres de les que canta estan escrites en italià), com aconsegueix cantar sense micròfon... Ens va obsequiar cantant un total de cinc peces, que van ser: DEIXA QUE PLORI (Haendel), MEMORY (Weber), El CANT DELS OCELLS (popular catalana), O MIO BAMBINO CARO (Puccini) i l’Ave Maria de Gounod.

També va actuar la coral de Breda, Les Veus del Casal de Breda, dirigida pel Sr. Josep Miquel, formada per gent gran, algunes de les quals eren àvies o avis d’alguns alumnes. Va ser emocionant veure com gaudien amb la música i fent gaudir el públic. La coral va interpretar dues composicions: La Nit (Blue Moon) i Pensaments (Van Pensiero) i, gràcies a ells, el públic vam poder diferenciar les diferents veus que hi ha en una coral.

Alumnes de l’INS també van interpretar una sèrie de cançons tocades per ells mateixos i llavors van fer una explicació sobre els seus instruments. Primer de tot van actuar l’Alejandra Fernández i la Mar Saez (de 3r d’ESO) inter-

- 35 -

pretant una cançó a quatre mans amb dos pianos: Papageno (Flauta Màgica). Quan van acabar va tornar a tocar el piano l’Alejandra, amb la composició Fairy Tail Main Theme i tot seguit la Maria del Mar va regalar-nos, amb els dits ballant sobre el piano, amb Terres Llunyanes, de R. Schuman. Més tard van actuar la Raquel Garcia i l’Anna Benavente (de 1r d’ESO) que ens van obsequiar amb un duet de flauta travessera i piano (respectivament) amb la composició Titànic. L’últim alumne que va tocar va ser en Iago Garcia (4t ESO) que va fer sonar amb el seu trombó dues peces amb combinació de trombó i piano: una samba i Billie Jean, amb les mans (al piano) del professor de música Josep Miquel.

El món de la música no és només una extraescolar, és més que això, és una carrera que requereix molt sacrifici, moltes hores d’estudi, moltes vegades de repetir i repetir una mateixa seqüència... i aquest esforç de tants anys es veu recompensat no només amb el títol de professor sinó també amb la mirada, l’expectació, el silenci, el respecte, l’admiració... del públic.

Destacar que l’alumnat va demostrar una gran sensibilitat amb el seu silenci davant el fet musical que es feia en aquella sala: per un moment el nostre gimnàs es va convertir en el nostre petit Auditori.

Sense moure’ns de casa vam gaudir d’un meravellós espectacle que, segurament, molts de nosaltres mai no tindrem l’oportunitat de veure en directe sense haver de pagar i amb el privilegi de poder fer les preguntes que volguéssim.

SERGI ESPÍGOL

[L’Equip de la Revista] OPINIONS SOBRE EL CONCERT OPINIÓ PERSONAL DE L‛ALEJANDRO

El recital em va agra dar molt, les pianiste s ho van fer molt bé sentien. La cançó qu tot i els nervis que e van tocar amb piano i la que més em va ag va tocar l‛Alejandra radar va ser la que sola, la de Fairy Ta il. Després vaig qued l‛actuació de la Ma ar impressionat amb Àngels, va ser realm ent espectacular po en directe i no em fa der sentir aquella ve ria res tornar a esco u ltar.

Aquesta afició per la música i el seu estu di no és, ni de bon la que un pot tenir tros, comparable am com ara per jugar b a bàsquet, futbol... aq dedicació molt inten uesta demana una sa, molt gran, un es forç considerable i un rere dia, assaig rere a lluita constant, dia assaig,... per aconse guir uns estudis més és una carrera prof (perquè la música essional)

OPINIÓ P ERSONAL DE LA GI SELA

El recital va ser mo lt emotiu: soprano a tenir dava mb una ve nt una u meravell fa classe o sa, saber al que pod que li ria ser el món és mo millor pian lt impacta is t a del nt.

Quan vam estar col· locant les preparació cadires pe de la sala r a la , escoltar va fer pos aquella ve ar la pell u em de gallina.

Fent una valoració g eneral de fent refer tot el rec ència a to ital, t s els que hi puc dir qu van partic e em van ip f ar, e r passar u i que és u na bona e na experiè stona ncia que n o oblidaré mai.

E L‛ANDREA D L A N O S R E P Ó I OPIN

la veu ble poder escoltar eï cr in ut sig Ha lt. com la seva, em va agradar mo de sentir una veu ió A mi aquest recital as oc ns te a di noia rquè no cada s tres pianistes, la le a r lta co de la Ma Àngels pe es al ni ge nial. Quan nt. També ha sigut rquè ho van fer ge pe bó que és impressiona om tr el va ca s, se‛m i el noi que to locàvem les cadire l· co re nt que tocava la flauta me g, ai ra també hi la Ma Angles a l‛ass impressionant. Alho és vaig sentir la veu de u ve va se la e va gallina perquè s seves, com una qu te do èc an va va posar la pell de ica pl s ex ia cansat de divertits ja que en ides i que no s‛hav gu se va haver moments s on nç ca 21 ser que va cantar un gran recital, va r se va l ra explicar que deia ne ge . En feien mal els peus cantar sinó que li tir-hi. increïble poder assis

- 36 -

[L’Equip de la Revista] Crítica de cinema

La paranoia

Abraham Lincoln Vampire Hunter La pel·lícula Abraham Lincoln Vampire Hunter, dirigida per Timur Bekmambetov i produïda per Tim Burton és la prova que les pel·lícules actuals no tenen un argument molt elaborat perquè es volen centrar massa en els efectes especials i en l’acció però no treballen bé l’àmbit de la història interior del film.

Certament la pel·lícula és entretinguda i l’acció i els efectes especials constants enganxen a l’espectador a la butaca però tanta acció i efectes especials continuats i no ben dosificats tenen una sèrie de conseqüències: - L’excés d’acció i la falta d’argument: a la meitat de la pellícula hi ha tanta acció concentrada en un sol tros del film que l’argument perd el fil i el sentit, això provoca que la persona que l’està veient no entengui la pel·lícula al 100%, que és el que hauria d’haver aconseguit el director, cosa que no ha passat.

- Els efectes especials: durant la pel·lícula cada 5 minuts surten petits efectes especials que fa que la persona que està veient la pel·lícula es distregui fàcilment. Per exemple pot ser que dos personatges estiguin parlant d’algun esdeveniment crucial per entendre el que segueix de pellícula però de fons et posen uns efectes especials impressionants que potser fan que et despistis i no escoltis als personatges.

- Els problemes amb l’ambientació: una pel·lícula de vampirs ambientada a l’Amèrica del segle XIX no és que ofereixi moltes oportunitats per aprofitar bé l’encaminament de l’argument, però sí és veritat que el fet que el president Lincoln es dediqui a caçar vampirs mentre governa els Estats Units és bastant impactant i crec que potser és aquest fet el que ha impulsat a molta gent a veure la pel·lícula.

- El so: què puc dir del so que no sapiguem? El so en una pel·lícula d’acció/terror és crucial, sobretot si ens fixem que el film és protagonitzat per vampirs, una espècie que no coneixem i si l’equip de so hagués mirat més això els sons dels vampirs potser ens impactarien més o ens espantarien més i així la pel·lícula gaudiria d’una millor qualitat.

La meva sincera valoració és que, com a pel·lícula d’acció, no està gens malament ja que presenta moltes escenes d’acció i molts efectes especials però no la recomano a algú que estigui interessat en ser captivat per una bona història perquè seria una pèrdua de temps.

Alejandro Gil, alumne de 3rD

- 37 -

La paranoia és una malaltia mental que prové d’un procés distorsionat del pensament i que es caracteritza per una forta ansietat o una por excesives sovint fins al punt de la irracionalitat i el deliri. El pensament paranoic sol incloure creences persecutòries.

Aquesta acostuma a provocar dos tipus de pensament: - La persona creu que està patint, o patirà, algun mal.

- La persona creu que qui el persegueix li vol fer mal.

La paranoia sol estar associada, particularment, a l’esquizofrènia (malaltia psicòtica). Tot i això també pot ser un efecte secundari de medicaments i drogues (marihuana) i/o d’estimulants (metamfetamina).

El síndrome pot presentar-lo, de la mateixa manera, qualsevol persona. És a dir, pot afectar tant a gent poderosa (executius o polítics), que estan convençuts que hi ha complots en la seva contra, com a qualsevol ciutadà. Ara bé, el fet de consumir marihuana és un dels principals desencadenants d’aquesta patologia psiquiàtrica.

Nina i Gurnam

[L’Equip de la Revista] PILOTA D’OR

- 38 -

[L’Equip de la Revista]

Adrià Creuet, alumne de 3r d’ESO

La Comunitat Educativa de l’IES VESCOMTAT DE CABRERA us desitja unes

BONES VACANCES! - 39 -

[L’Equip de la Revista] VALORACIÓ DE VIDEOJOCS • Black Ops 2: Black ops 2 és un joc que tracta sobre una guerra en el futur. Els gràfics utilitzats són molt reals, jugar-hi és s enzill i est à pensat, com diem avui en dia, per jugar en primera persona. Pots jugar en campanya, en multijugador online, amb els teus amics o zombies, local o online. És un mo lt bon joc per passar l’estona i és molt divertit.

• Uncharted 3: el protagonista és un caçatresors que, en aquesta edició, busca un tresor que porta molts anys enterrat i mai s’ha descobert. Té una campanya molt real i llarga i molt entretinguda.

També pots jugar en mode online. El problema d’aquest joc és q ue no és en p rimera persona, però els mapes online són bastant grans i els gràfics reals.

• Far Cry 3: és un dels jocs més reals pensats en primera persona. Tracta d’un grup d’amics que se’n van de vacances a una illa a pass ar uns dies, però un malvat home i la seva germana els segresten a quasi tots i en ma ten a un o dos. E l protagonista, que el dirigeixes tu, es diu Jason i el fiquen en una gàbia juntament amb el seu germà. Quan estàs a p unt d’aconseguir escapar el dolent mata al teu germà i tu escapes, caus al riu i un home et salva i et cura, t’ensenya a lluitar i a disparar amb armes per poder vèncer al dolent i venjar la mort del teu germà.

PROPERES VENDES • GTA V: cinquena entrega de la fa mosa saga de jocs Sandbox de Rockstar Games. Amb una atrevida nova direcció cap a la llib ertat al món obert, la narrativa i la j ugabilitat estan basades en missions i el m ultijugador en línia. G rand Theft Acte V se centra en la recerca del totpoderós en un reinventat ambient del Sud de Califòrnia a l'actualitat.

• Destiny: la nostra història comença 700 anys a partir de l'última ciutat de la Terra, en un sistema solar. A les ruïnes de l'Edat d'Or de l'home. Una enorme nau penja sobre la Terra com una segona Lluna. No se sap d'on ve o el que és, sinó només que és el nostre protector. Mentrestant, els alienígenes estranys i est rangers s'arrosseguen des de la vora de l'univers, decidits a prendre la Terra i l'última ciutat. Són joves "cavallers" encarregats de la defensa de les restes de la humanitat, de la descoberta, és a dir , de la f ont d'aquests monstres i finalment, de la destrucció d'aquesta.

- 40 -

Robert Peña i Darío Puertas

[L’Equip de la Revista] Què UTILITZES MÉS?

[La frase] “Hi ha una força motriu molt més gran que el vapor, l’electricitat i l’energia atòmica: la voluntat”

Albert Einstein

Premi Novel de F ísica l’any 1921 p els seus estudis sobre el moviment brownià i la seva interpretació de l’efecte fotoelèctric, més conegut per les seves investigacions en el camp de la relativitat. D’origen alemany, va emigrar als Estats Units quan Hitler va pujar al poder. Convençut antibel·licista va intervenir a nivell polític per impedir l’ús de la bomba atòmica.

- 41 -

[Millorar] Tres punts per millorar l’escriptura (II)

(Extret del manual Gramàtica zero. El millor ús amb la mínima gramàtica.

Servei de política lingüística – Universitat de València, 2011, redactat per Francesc Esteve i Josepa Melià)

- 42 -

Aitor González, 4t C

Alba Massachs i Fà tima Costa, 4t C

Ivan Ballesteros, 4t C

Miguel Baños, 4t C - 43 -

- 44 -