Iésclar 52, juny de 2014

Aina A Ai ina n B Berenguer, erre en ngu guer e , 4t A

CLARA BORRELL - 4t A

ÉDGAR RUBIO- 4t B

LIBERTAD MUÑOZ- 4t C

PERE GARCÍA- 4t A

EDITORIAL La vida segueix després de la mort

4

L’AMPA Bon estiu i bones vacances

5

LES NOSTRES TUTORIES Segon de batxillerat

6

DIVULGACIÓ CIENTÍFICA I TECNOLÒGICA Ciència entre tots

10

MEDI AMBIENT Trobada d’escoles verdes a Lloret Sortida a les Llobateres: European clean up day La neteja de les aules i la millora de l’ambientació

12 12 13

TEA TIME Good news!

14

DIVULGACIÓ ARTÍSTICA I HUMANÍSTICA Paraules vives

15

L’EQUIP DE LA REVISTA Presentació Com fer que no et demanin que corregeixis Dos jocs per no avorrir-te Info K Projecte Dear Entrevista a l’Ignasi Ibàñez, professor d’anglès Entrevista a en Dani Rodríguez Vadillo Quin esport practiquem a fora de l’institut Intocable PS4 vs XBOX Youtube Enquesta sobre la TV d’ara Paraules encreuades Receta para el verano: bizcocho de cacao

16 16 17 17 18 19 20 21 22 22 23 24 24 25

TRES PUNTS PER MILLORAR L’ESCRIPTURA (IV)

26

LA FRASE

26

-3-

La vida segueix després de la mort S

egur que molta gent, quan ha perdut un ésser estimat, s’ha fet una pregunta del tipus “Per què existeix la mort?”, pel simple fet que no tornarà a veure aquella persona, que haurà de viure sense ella i acostumar-se a la seva absència.

La mort és inefable, però també fàcil, un fenomen del qual ningú s’escapa. Ja sigui per accident o malaltia, tothom acaba igual, però per la gent que ha de continuar vivint amb aquesta pena, potser el més empipador són les circumstàncies que l’envolten: que s’hagi de sortir al carrer i veure que tot segueix el seu ritme normal, com si res hagués passat.

La vida no espera a ningú.

Un punt a destacar són els metges, perquè es tracta de persones qualificades per curar malalties i cada dia prenen decisions importants. Però, han de dir la seva sobre l’edat d’un difunt? Sovint si és una persona vella expliquen que no suportarà la cura i que tampoc val la pena allargar-li la vida dos o tres anys més, en canvi, si es tracta d’un jove diuen que és fort per resistir el tractament i que podrà continuar vivint la vida que havia de viure. Què passa, que no hi fa res si una persona gran es mor? Té els mateixos drets que qualsevol altre per a seguir vivint, i és per això que els metges haurien de pensar-s’ho una mica més a l’hora de deixar anar una persona gran. Amb això no estic dient que no sigui lloable salvar algú jove, al contrari, és el futur del país i ha de viure experiències que potser encara no ha viscut, però pensarà el mateix el fill de l’home que té un vessament cerebral, o els néts de la senyora de la 905, que té càncer?

Val la pena d’assenyalar encara un altre detall, la durada del malestar del difunt és una cosa a la qual ens hem d’enfrontar tant el qui el pateix com els qui l’acompanyen. A l’hora d’escollir la nostra mort, la majoria coincidim a triar d’anar a dormir un dia i no tornar a despertar l’endemà, però molt poca gent acaba d’aquesta manera. Majoritàriament les morts són en un hospital, on la gent s’hi passa hores, dies o setmanes agonitzant, o esperant una cura que no arribarà.

Encara recordo quan parlava amb l’àvia dels meus estudis universitaris. Jo aniria a viure amb ella a Barcelona, així li faria companyia. L’última vegada que vam parlar d’això ara fa uns mesos, quan encara vèiem una mica de llum que els metges no van trigar a apagar.

El dia que vas marxar, els nostres plors es van fondre amb els d’un nadó de l’habitació del costat. Eres tu, àvia, que vas néixer i morir a la vegada?

Clara Bubí Larumbe segon de batxillerat B

-4-

[L’AMPA] Benvolgudes famílies, Des de l'Associació de Pares i Mares (AMPA) de l'INS Vescomtat de Cabrera, un any més us convidem a col·laborar de forma desinteressada, conjuntament amb tota la comunitat educativa, en tot allò que representi participar de forma activa en l‛educació dels notres fills.

Amb la voluntat de donar suport a les famílies, i dins de les nostres possibilitats, comptem amb un equip de persones amb moltes ganes de treballar i de fer del nostre institut un lloc ple de continguts i valors. Però per tirar endavant, ens cal la vostra implicació i participació a l‛AMPA, en primer lloc com a socis i després com a col·laboradors o membres de la junta.

Enguany, i a partir dels vostres suggeriments, per a captar un major nombre de socis s‛han realitzat canvis en el sistema de venda de llibres i en el repartiment més equitatiu de les ajudes als nostres associats. Esperem que aquestes mesures siguin prou significatives per a seguir comptant amb el vostre suport.

Ser soci de l‛AMPA, ara té més beneficis: - Descomptes en la compra de llibres nous i material escolar - Descomptes en el lloguer dels armariets - Descomptes en el preu de les excursions i sortides - Accés al banc de llibres - Obsequi a les graduacions de 4t d‛ESO i 2n de batxillerat A la pàgina web de l‛institut trobareu els impresos i les instruccions per poder llogar els armariets per als ordinadors dels vostres fills i per fer-vos socis i així poder accedir al banc de llibres, si ho desitgeu.

Ja s‛acaba el curs i us volem desitjar que tingueu un bon estiu i unes merescudes vacances.

Us recordem que si voleu contactar amb l‛AMPA, us adreceu mitjançant correu electrònic a: ampa@insvescomtatdecabrera.cat Salutacions, AMPA Vescomtat de Cabrera

-5-

2n BAT

A los profesores i profesoras Este sitio yo diría que es el claro ejemplo de que la cara no es el espejo del alma, o que lo bello es lo interior, todo aquello que no se ve... Seamos realistas, estas columnas son horribles... pero ellas nos han visto crecer y en ellas, a pesar de lo poco bonitas que son, se queda una etapa preciosa de nuestras vidas. Yo pienso que esto no es debido al tipo de material empleado para construir las columnas o el color que tienen, sinó a las personas que forman este sitio y viven día a día con estas columnas. Y hoy me vais a permitir que haga algo que normalmente no hacemos las personas, hoy me permitiréis que no hable con la boca, hoy hablaré con el corazón. ¿Qué os voy a contar yo a vosotros? Nada que no sepáis

ya. La adolescencia es muy bonita, aparecen las chicas, creces, te sale vello en las piernas... se te levantan cosas que antes no lo hacían tanto, pero a veces también se complica y se te chafan los planes. Como a todo ser humano del mundo, a mi también me pasó, o almenos eso creí. La cuestion es que tuve que repetir cuarto de la ESO y en septiembre, cuando entré por la puerta pensé, ¡Dios! Me sentí un desgraciado, pues a los 16 años cuesta mucho integrarse en una clase, donde ya las “clases sociales” o “jerarquías” están echas. Ahora que lo veo desde fuera, ¿sabeis de qué me doy cuenta? De que a Dios tengo que caerle muy muy muy bien, pues me llevó a parar al lado de unas personas

-6-

[Les nostres tutories] que desde el primer día me trataron y me acogieron como a uno más, siempre contaron conmigo y nunca me faltó de nada, así que muchísimas gracias a vosotros, compañeros, por haberme regalado estos años, en especial este último, pues creo que para todos ha sido especial.

Por otra parte, quisiera agradecer a los profesores, que ellos tienen mucha culpa de que hoy estemos aquí, por transmitirnos eso que nunca nos abandonará: los conocimientos. Ahora, tomándome el lujo y la responsabilidad de hablar en nombre de todo bachillerato, si ellos me lo permiten, quiero remarcar lo siguiente: tal y como está el mundo, que ves las noticias y da miedo pensar en un mañana, y sobre todo tal como está la educación, quisiera en nombre de todo segundo de bachillerato, agradecer en especial a esos tres profesores que nos dieron la oportunidad de conocer que hay mundo mucho más allá de las murallas de Hostalric o de los muros del instituto, aquellos tres que sin tener el porqué ni la obligación decidieron llevar a sus alumnos a Roma, a un viaje que nunca olvidaremos ninguno de nosotros.

Y estoy seguro que cualquiera de mis compañeros si estubiese aquí diría lo mismo que diré yo ahora: gracias a ti, Sue, por ser el claro ejemplo de a mal tiempo buena cara, gracias por el amor a tu faena y tu compromiso, gracias por habernos tratado como a príncipes y princesas, por la fuerza, por ser la “mami” del cole y por el dosier de los USA; gracias a ti, Xavi, por enseñarnos que de las personas no se puede hacer definiciones generales ni tampoco etiquetas, por darnos una lección de como aceptarse a uno mismo y por recordarnos que indepedientemente de blanco o negro siempre puede haber un gris y gracias por enseñarnos que en català no es “vale” sinó “d’acord”; i finalmente a ti, Francesc, por ser ese profesor del que tanto, tanto y tanto le hemos hablado a nuestros padres y que tanto, tanto y tanto hablaremos a nuestros hijos, por esa filosofía que has conseguido transmitirnos de que con poco quizás también se puede vivir bien, por cojer en nosotros, tus alumnos de griego y latín, perspectivas del mundo de ladrillo y haberlas transformado en perspectivas del mundo de mármol y por hacer el milagro de que amemos Grecia y Roma tanto como tu lo haces. Y gracias a vosotros por haberme prestado, durante un ratito, vuestra atención.

Ángel García segundo de bachillerato A

-7-

[Les nostres tutories] Als alumnes i les alumnes Goodbye. Ciao. Adiós. Adéu.

Paraules de comiat. Sonen tristes, definitives. Permeteu-nos canviar-les per un“See You”, o un “Arrivederci”, un “Hasta pronto” o “A reveure”.

Ben aviat ens acomiadarem, sí. I amb relació a aquest fet, tenim una última petició a fer-vos: que aquest no sigui un adéu per sempre; no ens deixeu “orfes” de cop. Són els últims deures que us demanem.

Feu-nos saber de les vostres vides, veniu algun dia a veure’ns. Aquí hi serem gairebé tots els professors i les professores, esperant-vos amb els braços oberts i un somriure. Hem acabat tantes vegades les classes amb un “See You tomorrow, fins demà, bon cap de setmana...”: que n’era, de senzill!, perquè sabíem que tornaríem a veure-us l’endemà, la setmana següent, després de les vacances de Nadal o d’estiu. Acabava un curs i en començava un altre. La deessa Fortuna ens somreia i tornàvem a tenir-vos. I el súmmum va ser aquest curs, perquè hem pogut acompanyarvos en l’últim curs de batxillerat com a tutors!

El pas del temps és així: inexorable.

Els nostres companys i els vostres pares creiem que ens entenen perfectament. Us hem vist créixer aquí.

Físicament i també des d’un punt de vista intel·lectual i maduratiu. A la majoria us vam conèixer a 1r o 2n d’ESO. Encara recordem aquelles carones. Hem passat 5 o 6 anys junts.

Es diu ràpid. La filla de la Susanna, la Júlia, ha crescut paral·lelament a vosaltres. Ella aleshores tenia 3 anys i ara, 8. Vosaltres en teníeu 12 o 13, i ara 18!

Mirem enrere i el nostre pensament s’omple de records. Fem memòria i al nostre cervell s’hi amunteguen sensacions i imatges. I, des del cap, tot es connecta al cor. I aquí us quedeu.

Cadascú hi té un lloc. Com heu arribat fins aquí? Què hi feu al nostre cor? Com és que heu deixat petjada en molts dels nostres companys? Heu

estat una generació principalment creativa i lluitadora, amb molta iniciativa. Un dels trets que més us caracteritza, i que més ens complau, és que sempre heu tingut un fort sentit de col·lectivitat, malgrat com en sou tots, de diferents! Confiem en vosaltres, no és el primer cop que us ho diem. I si continueu fent les coses amb ganes, il·lusió i responsabilitat, sigui quina sigui la vostra professió, tindreu molt guanyat.

Fem un viatge ràpid cap al passat: English calendars; proves diagnòstiques; el teatre de 4t A; aquell vídeo donant les gràcies als professors; el creuer de fi d’etapa; listening to songs; el recital de poesia de 1r de batxillerat; els temuts trimestrals; la xerrada amb vosaltres l’últim dia del curs passat; uns barracons de 2n de batxillerat a fora de l’edifici del centre; el fred i el calefactor; els nervis pel treball de recerca; l’inoblidable viatge a Roma; The USA dossier; les presentacions orals; missatges al nostre mur del Facebook i, darrerament, la preparació per a la Selectivitat...

Alguns d’aquests mots us han fet esbossar un somriure, d’altres no.

Però aquesta barreja de moments alegres i tristos és el que conforma les nostres vides. Els èxits i els fracassos són el que us fan madurar. Ja us n’heu adonat d’això i, en aquesta etapa d’adults que empreneu ara, en sereu més conscients que mai.

Des de casa, els vostres pares i familiars us han ajudat a créixer, us han educat i us han donat les armes necessàries per lluitar en moments difícils. També us han ensenyat a fruir de la vida. Des de l’institut us hem volgut transmetre uns coneixements que us acompanyaran en el camí que ara començareu a recórrer i que desitgem que us farà més forts i més cultes. Esperem que sabreu valorar, en algun moment de la vida, tot el que els nostres companys i nosaltres mateixos hem volgut inculcar-vos.

-8-

Com a tutors, esperem que us hagueu sentit informats, recolzats, escoltats i –sobretot– estimats.

Well kids, crec que hauríem d’anar acabant, però no volem posar el punt i final sense abans donar-vos les gràcies. Gràcies per tanta estima com ens heu sabut fer arribar, per les vostres queixes, que ens han fet reflexionar, pels vostres comentaris a tutoria, per les vostres mirades de complicitat, pels vostres riures, per la vostra energia, pels vostres missatges i correus, pels vostres silencis tan necessaris, per les vostres abraçades ... Gràcies. Als pares, també, per haver educat els vostres fills així. Per fer de les reunions i entrevistes moments agradables en què s’ha evidenciat que remàvem tots en la mateixa direcció, que anàvem a l’una. Amb un únic objectiu: aconseguir que aquesta colla es graduessin i que fossin cada cop millors persones.

Probablement, dimarts 10 de juny, mentre la majoria sou a casa calmant els nervis per haver d’examinarvos de la Selectivitat, anirem als barracons, els vostres, els de 2n de batxillerat. Hi regnarà el silenci, amb les taules arrenglerades i les cadires damunt (perquè ja no hi tornareu a seure), arrencarem els papers de tutoria penjats en aquell suro on ja mai més hi clavareu la mirada; a la pissarra esborrarem alguna paraula escrita a l’última classe. Possiblement, tindrem els ulls inundats de llàgrimes. Vosaltres ja no hi sereu, però nosaltres conservarem un munt de records pels quals us hem de donar les gràcies.

Susanna Goy i Xavier Lluna, tutors de segon de batxillerat

[Les nostres tutories] Als pares i les mares Vam néixer el 1995 o el 1996.

bosses sota els ulls ibada al món, us vam crear unes Des del moment de la nostra arr l‛amor. La vostra vida assegureu que són producte de que no heu amagat mai perquè a nosaltres. es va basar en una protecció cap que els espinacs ens ibar a convèncer-nos, fins i tot, Ens heu estimat tant com per arr ut amb nosaltres!)!

Popeye (quanta imaginació heu ting farien tan forts com el mateix , amb qui sortiríem que ens preguntàveu on anàvem ada veg a cad t tan t ima est heu Ens i a quina hora pensàvem tornar! sim estalvis insistència, dia rere dia, que fés tra vos la amb t tan t ima est Ens heu l‛hauríeu pogut em, tot i que, possiblement ens volí que a clet bici la s r-no pra per com comprar! el vostre silenci, que callàveu i fèieu possible, amb Ens heu estimat tant mentre era un poca-solta! or s que el nostre amic nou i mill descobríssim nosaltres mateixo estat a sobre nostre temps que, fastiguejant-nos, heu Ens heu estimat tant tot aquest nostra habitació s hores llargues per recollir la observant com necessitàvem due ut fer amb quinze minuts! mentre vosaltres ho hauríeu pog sió, heu fet que ada que, amb llàgrimes i desil·lu Ens heu estimat tant cada veg aquelles persones t, s que vosaltres no éreu, seguramen descobríssim nosaltres mateixo perfectes que havíem imaginat! tre cantó per evitar pre i amb tanta fidelitat, al nos Ens heu estimat tant en ser, sem l‛única manera de sabeu molt bé que aquest mal és que ens féssim mal, malgrat que créixer! yia i experimentats ada que, amb la vostra compan Ens heu estimat tant cada veg la droga, no hem sim en problemes relacionats amb consells, heu evitat que caigués no hem estat mai ohol, no hem estat mai a la presó, tingut gaires problemes amb l‛alc “persones de carrer”! en aquells perfectes i tant que no ens hem convertit És perquè ens heu estimat tant í, fins al final del i, en canvi, hem arribat fins aqu dropos que podíem arribar a ser batxillerat. persona que s‛espera no hauria de cridar-nos aquella com ò per sí, eu, crid s ade veg A despertem? rmim i s‛aixeca per veure com ens ado ens com re veu per ta per des vos escollit. cies als nostres pares per havergrà les ar don de rem Hau . ials Sou gen vegada rere l‛altra, de debò ens ha reconfortat, una En aquests cursos, l‛única cosa que nsiva, l‛abraçada pre com i tra abraçada afectuosa ha estat aquella abraçada, la vos donar-nos. eu sab es, món, només vosaltres, mar que, entre totes les persones del Juli Sánchez, segon de batxillerat A

-9-

Ciència entre tots El dissabte 26 d’abril, el seminari de física de Girona va convocar tots els instituts de les comarques gironines per treballar i mostrar diferents experiments relacionats amb la física, la química, la biologia i la geologia. La finalitat era acostar-se a tota la població perquè tothom pogués aprendre i alhora gaudir de la fascinació de la ciència.

El cartell escollit per anunciar i promoure aquesta fira científica ha estat elaborat pels nostres alumnes, en Pau Reñé i l’Èric Serras.

Els alumnes de batxillerat i de quarts d’ESO hem preparat diferents experiments per presentar-lo a la fira. En concret, ens hi hem afegit la Laia Carballo, la Sandra López, la Raquel Fernández, el Gineas Solto i el Carles Blázquez (de primer de batxillerat) amb activitats sobre el moviment ondulatori i experiments relacionats amb la velocitat del so i de la llum i el tipus d’ona que presenten durant el seu moviment. També hem treballat la reflexió i la refracció. De quart, hem format dos grups: la Júlia Bonjoch, la Clara Borrell, el Pere Garcí, l’Èric Bautista i el Guillem Safont, d’una banda; d’altra banda, la Maria de Mar Sáez, la Paula Pla, l’Alejandro Gil, el Joel Ortiz i el Nil Benavente; i per últim, la Clara Berenguer, la Ivet Sieso, l’Alba Navarro, l’Eva Méndez i la Nina Franquet. Hem presentat experiments relacionats amb les reaccions químiques com ara la neutralització. També hem treballat l’energia calorífica que presenten diferents metalls i hem estudiat les densitats de diferents líquids.

- 10 -

- 11 -

[Medi Ambient] Trobada Escola Verdes a LLORET El dia 7 de maig els representants de medi ambient de diferents centres ens vam reunir a la trobada d’escoles verdes que es va organitzar a Lloret.

En primer lloc els representats de l’institut Rocagrossa ens van passar un vídeo informatiu referent a les tasques mediambientals i propostes de millora a escala mundial organitzades en el seu centre. Una vegada acabada la presentació vam anar als jardins de Santa Clotilde, situat entre Blanes i Lloret, format per espècies autòctones que recreen un jardí modernista de l’època.

En els jardins ens van fer una ruta guiada on ens en van explicar la història, mites relacionats, etc. Després s’hi va organitzar una gimcana en què el nostre centre va obtenir el primer premi consistent en un boc’n’roll per concursant.

Aquestes trobades són molt productives des d’un punt de vista cultural i mediambiental, també podem relacionar-nos amb alumnes d’altres centres i compartim opinions i propostes per tal de millorar el nostre centre.

Com a part negativa vam trobar a faltar més participació d’altres centres.

Sortida a les Llobateres: EUROPEAN CLEAN UP DAY

El 18 de maig tota la comunitat educativa de l’institut vam participar en l’activitat anomenada Clean up day, que es realitza dins la setmana europea de prevenció de residus.

Vam fer coincidir aquesta activitat amb la sortida que des del centre teníem programada a Les Llobateres. Al llarg de tot el recorregut van anar netejant el paisatge i omplint bosses amb els residus que vam trobar.

- 12 -

[Medi Ambient] Let’s Clean Up Europe és una acció comuna a tot Europa per conscienciar sobre la quantitat de residus que llencem de forma incontrolada a la natura i per promoure la recollida d’aquests residus abocats il·legalment als boscos, platges, marges de rius, etc.

Valoració de la sortida Residus recollits:

Com ja hem esmentat, aquesta sortida va implicar tota la comunitat educativa amb la finalitat d’interactuar i treballar conjuntament amb pares i mares, professors i professores, i alumnes.

Total en Kg= 64,5 kg.

Total de sacs (60 l)= 12 sacs.

Per classificació: Resta= 2 sacs, 10,5 kg Paper= 2 sacs, 5 kg Vidre= 1 sac, 4 kg Plàstic= 7 sacs, 45 kg

Durant aquesta activitat l’Agència de Residus de Catalunya va anar filmant les accions de col·laboració.

La neteja de les aules i la millora de l’ambientació Els components del parlament verd i els col·laboradors mediambientals han anat fent uns controls i un seguiment de la neteja de les aules del centre, tant de primer cicle com de segon cicle. S’ha tingut en compte: - Quantitat de papers al terra.

- Taules guixades.

- Seguiment correcte del reciclatge.

- Ordre del material a les classes.

També s’ha volgut potenciar la millora estètica de l’aula, la decoració, i així estar més a gust i còmodes al lloc de treball.

Les conclusions fetes pel parlament verd i els col·laboradors mediambientals són les següents: 1. L’aula més ben decorada i que ha treballat per aconseguir més bona estètica és la de 4tA. 2. Els alumnes de primer cicle, en general, són els que han tingut més bona puntuació pel que fa a la neteja. De totes maneres, les classes guanyadores són les de 2nB i 2nC. 3. Els alumnes de segon cicle tenen molta feina a fer per aconseguir una bona neteja i ordre dins l’aula, tot i que hi ha classes que s’han esforçat i han millorat al llarg del curs. Per tant, considerem, que no hi ha cap aula amb els punts suficients per guanyar.

- 13 -

[Tea time] Good NEWS! Good news! “The course is ending and the summer holidays are approaching” you might be thinking. True, but besides that, and for the next academic year, the English Department is going to offer some of their students the chance to take official Cambridge Exams. Read more ...

Amb l’objectiu de potenciar l’anglès tant a l’ESO com al batxillerat, l’equip directiu i el departament de llengües estrangeres volem oferir als nostres alumnes d’anglès l’oportunitat d’obtenir títols oficials de la Universitat de Cambridge. En concret, es tracta del KET (Key English Test), el PET (Preliminary EnglishTest) i el FIRST CERTIFICATE. Segons el Common European Framework (Marc Comú Europeu de referència per a les llengües), obtenir el KET equival al nivell A2, el PET és equivalent al B1 i el FIRST correspon al B2. Aquests exàmens es podran realitzar al nostre institut i vindran examinadors de Cambridge Language Assessment.

La preparació per a aquests exàmens, que també es faran al centre, serà d’1 hora setmanal dins del marc horari per als alumnes de 2n, 3r i 4t d’ESO que vulguin obtenir el KET o el PET (han d’escollir aquesta assignatura alternativa). Els alumnes (majoritàriament de batxillerat) que vulguin optar al FIRST disposaran d’1 hora a la tarda.

El preu dels exàmens encara està per determinar però és segur que serà inferior al que costaria presentar-se als mateixos exàmens fora del centre. Cap al mes de gener de 2015 es realitzarà una prova molt similar (mock exam) perquè el nostre institut pugui determinar a quins alumnes recomana de presentar-se als exàmens oficials de maig / juny.

Així doncs, aquells alumnes que hi estiguin interessats, hauran de sol·licitar la inscripció. L’ordre d’admissió s’efectuarà segons la nota final d’anglès obtinguda al curs 2013-14.

Enjoy the summer, practise your English as much as you can and look forward to being more fluent and successful when September comes.

- 14 -

[Humanística] Paraules vives Aprofitant que a quart d’ESO entrem en contacte amb les idees del Modernisme, amb conceptes com la intuïció, la improvisació, l’espontaneïtat, els sentiments i les emocions (sense normes que els constrenyin), la passió, l’alegria, el sentit de l’efímer, l’art en tot allò que forma part de la vida quotidiana… hem proposat una activitat que consistia en el següent: calia triar una experiència que fos tan positiva i agradable que la volguéssim compartir amb la resta de persones, una activitat que l’artista (cadascú de nosaltres) pensés que els altres voldrien experimentar-la si aconseguíem transmetre-la amb convicció.

Un cop escollida l’activitat o la sensació, proposàvem buscar cinc paraules prou descriptives i suggerents per fer-la atractiva; a sota, un text de poques línies i molta intensitat havia d’acompanyar cada paraula. La diferència entre els dos tipus de lletra era significativa: les cinc paraules, 68 de grandària; el text, de 10.

Al final, per tal de reblar el clau i aconseguir enganxar el lector admirat en la teranyina del text, calia buscar una imatge que agombolés les paraules, una imatges que els fes de niu…

Tot seguit, i en contra dels ideals del Modernisme, hem plastificat aquestes petites obres d’art i les hem utilitzades per engalanar el sostre del vestíbul. Penjades amb fil transparent, onegen al ritme de la respiració del vent i les persones que hi passen queden batejades per les vibracions positives que alenen per sobre dels seus caps.

El títol, Paraules vives, evoca la teoria poètica de Joan Maragall, però també vol representar el poder que tenen les paraules per transmetre i fomentar l’esperit positiu de la vida, tot allò que volem tornar a experimentar, tot allò que volem compartir amb els altres, tot allò que, de fet, acaba tenint un veritable valor si ho compartim amb els altres.

Us presentem cinc obres a la revista: la que fa de portada (una mica retocada per la naturalesa d’una portada) i quatre més a la pàgina interior. A veure si endevineu quina experiència ens volen transmetre!

Ah, i per cert, tornant a la força positivadora de les paraules: Bones vacances i bon estiu!

Ester Bayo, Montse Llagostera i Xavier Lluna

FELICITAT A D DIFERENCIO Ï O DENTS RIA EXPRESSO LLA PROMETRE DA A M LLÀGR SILENCI IMA SOM CONFIAR O RIU U ALEGRIA RE A L R C - 15 -

[L’Equip de la Revista] Hola, som el nou grup de l’optativa de revista de tercer d’ESO. Tot i que som poques persones, no vol dir que la qualitat sigui pitjor, al contrari, intentarem que aquesta revista sigui una de les millors.

La nostra professora, la Dolors Puig, ens ajudarà a crear aquesta excel·lent participació.

El nostre propòsit és fer-la original, innovadora i entretinguda.

Ja tenim unes idees pensades; són temes d’actualitat, però haureu de llegir-la per saber-los. Us interessaran molt ja que són coses que fem servir dia a dia.

Fotos increïbles, opinions de persones que coneixem, reportatges entretinguts, consells, tests divertits, etc. Tot això fet amb molt d’esforç i il·lusió.

Com fer que no et DEMANIN que CORREGEIXIS 1- Aixecar la mà i que no et preguntin: Quan ets en una classe i estan preguntant les respostes dels exercicis i no els has fet, o no el saps, perquè el professor o professora cregui que els has fet i tens ganes de contestar però a la vegada no dir la resposta, aixeca la mà quan una altra persona ja està contestant bé i així el professor veurà que vols participar a classe i “has fet els deures” (comprovat, i funciona!).

2- Lliura’t del professor quan està preguntant els deures (I): Quan el professor està buscant a la persona que contestarà a la pregunta o l’exercici que esteu corregint mira-li els ulls fixament, mira després la llibreta i fes que escrius, torna’l a mirar i veuràs que li pregunta a un altre (comprovat, i funciona a vegades).

3- Lliura’t del professor quan està preguntant els deures (II): Quan el professor està buscant la persona que contestarà l’exercici o pregunta, comença a remenar la maleta. Fes que busques una llibreta, un mocador, un bolígraf, etc. Així veurà que estàs ocupat o ocupada i no pots contestar (comprovat, i funciona!)

COM CONTESTAR AL PROFESSOR QUAN NO SAPS LA PREGUNTA Senzillament només has de fer una cosa: quan et pregunten l’exercici contestes que ho has fet molt malament i t’inventes la resposta i dius que justament aquesta és la que no sabies gaire o no n’estaves segur.

Si no, fes-te l’afònic o afònica i també funciona.

Lídia Martín, Lidia Guerrero, Natalia Gálvez i Elena Gonzalez

- 16 -

[L’Equip de la Revista] 1. Situació: estàs assegut al teu lloc i tens el teu amic al davant o al costat i estàs en una classe molt avorrida.

Què fer per no avorrir-se? Comença dibuixant a la part de la taula on és el teu amic un 3 en ratlla amb un llapis. Després el teu amic agafa un altre llapis i un dels dos serà la X i l’altre la O.

mentrestant el teu amic està esborrant el tres en ratlla dissimuladament.

2. Situació: Tota la classe s’està avorrint per la classe que està donant un professor.

Què fer per no avorrir-se?

Algú fa (si sou 23 a classe) 23 paperets. En cada un hi escriureu POBLE. A dos d’aquests cinc hi escriurem ASSASÍ i en altres dos CUPIDO i POLICIA.

Si et pregunta el professor el que fas, què diràs? Digues-li que no entenies una cosa i el teu amic t’ho ha explicat. Si diu que podries haver-li preguntat a ell (al/a la professor/a) digues-li que no volies entorpir la classe ni el seu treball,

L’assassí haurà de treure la llengua a algú, perquè es mori sense que ningú el vegi. El que s’ha mort es posarà la mà recolzada a la taula, el cap. El policia haurà de trobar qui és l’assassí i qui és el cupido. El cupido llançarà un petó a la gent que estigui morta per reviure-la.

Si et pregunta el professor el que fas, què diràs? Senzillament has de dir que ja que sou tota la classe, només estàveu parlant sobre el tema que explicava el professor. Digues-li també: -Estàvem resolent un dubte entre tots.

Lídia Martín, Lidia Guerrero Natalia Gálvez Elena Gonz Gonzalez

El divendres ivendres 28 de febrer va venir veni a tercer d’ESO un presentador del programa infantil Info K. Ens va explicar moltes coses interessants sobre els joves, com per exemple, que només podem estar 12 minuts atents i per això el programa només dura 12 minuts. També ens va dir el lloc on treballava i en aquest hi havia el plató de l’Info K, el de l’Esport 3 i el del TN de TV3.

Va fer sortir tres alumnes a l’escenari per ensenyar-los el que ha de fer ell quan grava. El seu programa ha de ser en directe per si hi ha alguna notícia d’última hora poder informar-la tan ràpidament com sigui possible. Aquest noi va ensenyar-nos un vídeo d’ell en què queia de manera còmica, un vídeo que va sortir a l’APM. Fent el programa són cinc persones (4 noies i 1 noi).

Ens va dir que ara és moda posar-se els micròfons al front per tenir més mobilitat amb els braços.

Anna Arroyo, Roberto Sánchez, Alba Fabra, Isaac Erra i Osama Boasa

- 17 -

[L’Equip de la Revista]

COLÒNIES El dia 20, 21 i 22 de maig, 30 alumnes d’Hostalric i 30 més de Blanes vam anar de colònies a Tossa de Mar.

deu perquè les cabanyes també estaven massa brutes i amb teranyines per tot arreu, el menjar no era bo del tot i vam trobar una rata morta al menjador. Podríem puntuar-les amb un 6 o 5 però ens emportem una cosa bona, l’amistat amb els coordinadors que eren molt simpàtics i amb els companys de Blanes.

El primer dia ens vam trobar amb els alumnes de Blanes al bus i vam començar a fer amistat.

Més tard, quan vam arribar a Tossa, els coordinadors d’aquestes colònies es van presentar i ens van explicar el que faríem els dies següents.

Quan ens vam adonar del que realitzaríem i del poc temps que tindríem de temps lliure ens vam enfonsar, ja que ens havíem plantejat aquestes colònies d’una altra manera.

ACTIVITATS DE BLANES I HOSTARIC El segon dia vam començar les activitats en grup i tot i que eren avorrides, vam aconseguir moltes amistats amb els de Blanes i així vam fer l’estada una mica més divertida. Una activitat era planxar bosses per fer una altra bossa i elaborar melmelades, si es pot dir així, perquè semblaven compotes, de fruites variades.

El tercer dia vam haver de realitzar una gimcana amb els alumnes de l’institut de Tossa. Va ser una gimcana desastrosa. Ningú tenia ganes de complir amb les activitats i ens vam avorrir moltíssim.

Aquestes colònies no podem dir que fossin de

El dimarts els alumnes que no vam anar de colònies vam fer una fitxa i un cartell sobre els objectius del mil·lenni. Després ens vam dedicar a preparar les activitats que realitzaríem al nostre institut amb l’alumnat de Blanes.

El segon dia, o sigui, dimecres 21, vam anar a Blanes a fer les activitats que ens havien preparat. Els de Blanes ens van sorprendre molt ja que les activitats que realitzàrem, o la majoria, eren a la platja i ens van agradar més que les que teníem preparades al jardí botànic. Va ser un dia entretingut.

- 18 -

[L’Equip de la Revista] Entrevista a:

Ignasi Ibàñez professor d’anglès On vas estudiar als 14 anys?

A l’institut d’Ontinyent.

Per què t’agrada la llengua anglesa?

Perquè és la llengua de comunicació mundial.

El tercer dia els alumnes de Blanes van venir a gaudir de les nostres activitats. Cada classe de tercer va preparar una activitat diferent (gimcana, esmorzars, transformar nois en noies, etc.).

La gent no tenia ganes de res. La majoria van anar a jugar al pati a futbol o diferents activitats.

Va haver-hi molt descontrol.

Has viscut alguna vegada fora d’Espanya?

Sí, als Estats Units i al Regne Unit.

Quants anys portes a l’ensenyament?

19 anys.

En quants llocs has treballat?

A sis llocs diferents: Sant Andreu de la Barca, l’Hospitalet de Llobregat, Pineda, Calella, Santa Coloma de Farners i Hostalric.

Has treballat d’alguna altra cosa a part de professor?

Sí, de jardiner, mosso de magatzem i intèrpret.

Tens fills?

Sí, dos. L’Arnau i la Farners.

Lídia Martín, Lídia Guerrero, Elena González i Natàlia Gálvez

L’equip impulsor del projecte DEAR ja va prendre nota de com havien anat les activitats i l’estat de les instal·lacions i ens hem posat en contacte amb els organitzadors i coordinadors del camp local per fer-los arribar la vostra opinió, que concorda en molts punts amb la nostra percepció.

Esperem que a les properes edicions l’organització prengui nota d’aquestes aportacions constructives.

- 19 -

Et portaves bé a classe?

Normal, tirant a xerraire.

[L’Equip de la Revista] Entrevista a:

Dani Rodríguez Vadillo Exalumne de l’Institut i autor de LUZ y OSCURIDAD -El Despertar-

Què et va inspirar per a la portada del llibre i la seva temàtica?

Aquesta temàtica la vaig escollir perquè m’agradava aquest gènere.

La portada la vaig triar buscant fotos entre els sis milions que l’editorial m’ensenyà.

Estic escrivint una segona part, tinc dos pròlegs escrits per altres llibres i potser en faig d’altres que no seran del mateix gènere.

Des d’on escrivies el llibre? Vas estar a punt de deixar-ho? Quant de temps vas trigar a escriure’l?

Escrivia el llibre des de l’ordinador, al mòbil o a la llibreta que sempre porto al damunt.

No vaig estar a punt deixar-ho.

El vaig escriure entre 9 i 10 mesos. Cada dia li dedicava 8 hores.

En quina època de la teva vida vas escriure el llibre?

En un moment que no treballava i tenia molt de temps lliure.

Quant et va costar editar el llibre?

6€ la unitat, al final vaig gastar 1.800€ perquè vaig fer-ne 300 unitats.

Per què t’agrada escriure?

Vaig començar a escriure en una etapa molt difícil de la meva vida, no tenia feina i tenia molt de temps lliure. Així que vaig començar i em va agradar.

Qui et va donar suport en aquest projecte?

Els meus amics i la meva família.

Com creus que anirà el número de vendes?

Alt o baix?

Espero que vagi bé. Dels 300 llibres, n’he venut 80.

Quan vas començar el llibre tenies un final pensat o el vas canviar? Era així des del principi?

El vaig canviar. Al principi tenia un final pensat però me’l vaig llegir bé i vaig pensar que seria millor canviar-lo per un altre.

Faràs una segona part o faràs un altre llibre?

- 20 -

Ariadna Rico, Ester Blázquez, Aida González i Cecília Cavieres

[L’Equip de la Revista] QUIN ESPORT PRACTIQUEM A FORA DE L’INSTITUT FUTBOL: POL MU

NIESA Quan vas comença r a practicar aque st esport?

Amb 4 anys.

Amb quin equip va s començar a jugar?

Breda.

Què t’agrada d’aqu est esport? Guanya r.

En quants equips ha s jugat? He jugat en 5 equips.

Quantes hores a la setmana entrenes?

Entreno 4 hores i m itja.

En quin equip està s jugant actualmen t? Damm.

T’has lesionat algu n cop? Sí, el genoll, l’abductor i el braç.

A YERA PATINATGE: LueAsUaqRuest esport?

PÀDE L i ALE : NÚRIA V IADÉ Quan X TORR ts any E S s Perq fa?

Quan fa que practiq Fa 7 anys.

Hostalric.

A quin club patines?

Categoria cadet.

En quin nivell estàs? ar?

Com et sents al patin r. cta ne on Bé, em fa desc p? co un T’has lesionat alg Sí, però no greu. ues a la setmana?

Quantes hores practiq ana.

Entre 9 i 10 a la setm

Fa no uè més 2 Ens fa t’agrada? mesos des co . nnec t A on ar. jugeu ?

Quan A Hos te ta a la se s hores ent lric. reneu tman a? 2 h ores.

VÒLEI: JUDIT LLA UR

ADÓ Quan fa que practiq ues aquest esport?

Fa 2 anys.

Per què t’agrada aq uest esport? Perquè és un esport col·lectiu i complet.

Quantes hores prac tiques a la setmana?

Quasi 5 hores.

Com et sents quan perds els partits?

I quan guanyeu? Q uan perdem tenim de cepció perquè sabem que ho podem fer millor.

I quan guanyem ten im emoció i estem co ntentes.

BÀSQUET: CHEZ MARIA SAN ctiques

ue pra Quan fa q . ? Fa dos anys aquest esport és è u q er rada? P Per què t’ag divertit. p? at algun co T’has lesion Sí, la cara

NATAC IÓ CARLA : MORIL Quan f LA a

aquest e que practique sp s Per què ort? 9 anys. t’agrada ? Perquè molt qu fa ee esport in l practico i és u n dividual.

T’has le sionat a lgun co No. p?

Quantes hores e nt la setma na? 1 ho renes a r a a la se mana. t-

- 21 -

KICK BOXING: PAU CARMONA

Quan fa que practiques aquest esport? Fa 1 any.

Què t’agrada d’aquest esel port? Que fas servir tot cos.

Quantes hores fas a la set mana? De 9 a 15. o T’has lesionat algun cop lt mo cop un t t’han dona fort? Sí, al nas i a la panxa.

KARATE: NATÀLIA GALVEZ Quan fa que practiques aquest esport?

Fa dos anys.

Per què t’agrada? Perquè és divertit.

T’has lesionat algun cop? Sí, la cama.

Quantes hores entrenes a la setmana?

Tres hores i tres quarts.

[L’Equip de la Revista] La PS4 i la Xbox One han sortit gairebé al mateix dia.

Això ha fet que entre les dues consoles hi hagi una rivalitat molt gran. Ara la gent fa votacions per saber quina és la millor de les dues i per saber quina hauria de comprar-se i quina no. En aquest article analitzarem per sobre què tenen i en què són millors les dues consoles:

Intocable La película cuenta la historia de Driss, un joven negro que entra a trabajar como cuidador de Phillipe, un millonario parapléjico. Pese a ser aparentemente el candidato menos apropiado para el puesto, de la relación entre estos dos hombres tan opuestos, salen ganando ambos.

Es una película muy amena e instructiva, nos enseña valores sobre la vida que mucha gente no tiene. Nos ayuda a comprender la vida de los discapacitados, nos enseña cosas buenas, además en la película se demuestra la relación de igualdad entre culturas diferentes y también tiene un toque de comedia lo que hace que sea, dentro de la tristeza de la situación, más divertida. Driss a pesar de no tener estudios y de vivir en un barrio marginal ha llegado a tener un buen trabajo cuidando de Philippe, el tetraplégico protagonista de la película y al que le va alegrando la vida cada día, y cuando Driss se va se da cuenta de que necesita que venga a cuidarle, lo que demuestra que lo trata como a un amigo.

Además la película está inspirada en hechos reales.

PS4 - Va sortir el 15 de novembre als Estats Units i el 29 de novembre a Europa i Amèrica llatina - Sony - CPU bastant bona - Gràfics més bons i memòria més gran que la Xbox One - Internet - No té Skype però emmagatzema al núvol - Sortida d’HDMI - Sensor de movimient i veu - Preu: 399,00 euros - Jocs recomanables per a la PS4: FIFA 14, Battlefield 4, Call of Duty: Ghosts, Assassin’s Creed IV: Black, Just Dance 2014

Xbox One - Va sortir el 22 de novembre - Microsoft - CPU modificada per Microsoft - Gràfics bons però no tant com la PS4, molta menys memòria que la PS4 - Té Skype i emmagatzematge al núvol - Entrada i sortida d’HDMI - Kinect 2 (sensor de veu i moviment) - Preu: 477,22 euros - Jocs recomanables: LEGO Marvel Super Heroes, Dead Rising 3, Ryse: Son of Rome, Call of Duty: Ghosts, Battlefield 4.

Roberto Sánchez, Isaac Erra, Osama Boasa, Anna Arroyo y Alba Fabra Lídia Martín i Lidia Guerrero

- 22 -

El club dels reporters morts de...

Youtube és una pàgina on pots pujar i compatir vídeos amb gent de qualsevol lloc del món. És molt son i més son. fàcil manejar-la i pots riure molt amb els vídeos. N’hi ha de por, d’amor, de diversió, de documentals, Què és youtube? videoblogs, cançons...

La gent crea vídeos per aconseguir subscriptors i a la vegada passar-s’ho bé. Aquesta gent s’anomenen youtubers.

Youtubers Un youtuber comença pujant vídeos i, depèn de si són bons o no, poden tenir un futur o un altre: Si els seus vídeos són dolents: ningú els veurà, ningú se subscriurà i cap persona el seguirà per veure els vídeos que vagi pujant.

Si els seus vídeos són bons: la gent començarà a subscriure-s’hi, començaran a posar “M’agrada” i els compartiran amb altra gent perquè els puguin veure. A poc a poc anirà creixent el seu “canal de vídeos” fins que tingui més de 200.000 subscriptors (persones que el segueixen) i una empresa anomenada Maxinima li enviarà diners cada mes. La persona que realitza els vídeos pot viure d’això sense treballar.

Confeccionar vídeos bons és molt i molt difícil. Uns dels més bons que coneixem són: TRICK SHOT EN MINECRAFT!! - Garry’s Mod (Trouble in Terrorist Town) #15 de Willyrex √ 533.730 reproducciones TTT Anterior: http://www.youtube.com/watch?v=057rQ-YJZXg TTT Siguiente: http://www.youtube.com/plaulist?list=PLmBFTxNFZbn_xyDAY3qpiZ...

MANERAS DE MOLESTAR A TU COMPAÑERO DE PISO de elrubiusOMG √ 7.767.818 reproducciones Like por los Dinosaurios, que se han extinguido los pobres. Y para más maneras de joder a Mangel! :D...

Hi ha gent que s’ha fet famosa gràcies a totes les visites que ha tingut a Youtube amb algun dels seus vídeos. Algun d’aquests vídeos que van fer famosa alguna persona són:

Lídia Martín, Lidia Guerrero, Natalia Gálvez i Elena González

- 23 -

[L’Equip de la Revista] ENQUESTA sobre la TV D’ARA Hem passat una enquesta digital als i les alumnes de primer, segon, tercer i quart d’ESO sobre diferents qüestions de la televisió d’ara.

Hem demanat 4 opinions i ens les han contestat. Aquestes han estat les respostes:

Lídia Martín, Lidia Guerrero, Natalia Gálvez i Elena González

1.Matèria en què es necessita molt el cap i la calculadora.

2.És el dia que estàs esperant tot l’any, quan et fas més gran.

3.Una manera d’estudiar per un examen i no estudiar-te tota la teoria.

4.Utensili que fem servir per fer fotos.

5.Aconseguir més puntuació que l’altra gent.

6.Verb que diu com ets. És copulatiu.

7.Transport que va per l’aire i porta passatgers.

8.Sinònim d’estri que hi ha al taller de tecnologia.

Lídia Martín i Lidia Guerrero

- 24 -

[L’Equip de la Revista] Receta para el verano:

BIZCOCHO DE CACAO

Ingredientes: *Un huevo *Una cucharada sopera de aceite suave (girasol) *Dos cucharadas soperas de leche *Dos cucharadas soperas de azúcar *Dos cucharadas soperas de cacao (chocolate, Nesquik, etc.) *Dos cucharadas soperas de harina (si tenemos de repostería mejor) *Una pizca de levadura química Paso 3- Después le añadimos la harina y la levadura, y removemos muy bien, hasta que no quede ningún grumo.

Paso 1- Echamos en una vaso ancho, el huevo, junto con el aceite y la leche.

Paso 2- Continuamos con el azúcar y el cacao, y después batimos un poco para mezclar.

Paso 4- Lo introducimos en el microondas, durante dos minutos aprox. y cuando veamos que ha subido, esperamos un poco, porque quema, lo desmoldamos y nos lo comemos, pero cuando esté frío. BUEN PROVECHO

- 25 -

[Millorar] Tres punts per millorar l’escriptura (III)

(Extret del manual Gramàtica zero.

El millor ús amb la mínima gramàtica.

Servei de política lingüística – Universitat de València, 2011, redactat per Francesc Esteve i Josepa Melià)

[La frase]

“Es necessiten dos anys per aprendre a parlar, i seixanta per aprendre a callar.”

Ernest Hemingway

Escriptor nord-americà. Entre moltes altres obres va escriure For whom the Bell tolls (Per qui toquen les campanes, del 1940, sobre la Guerra d’Espanya). El 1954 va rebre el Premi Nobel de Literatura.

- 26 -

- 28 -