Revista 55 by INS Vescomtat de Cabrera

EDITORIAL L’institut Vescomtat de Cabrera creix L’EQUIP DIRECTIU La difícil tasca d’educar LES NOSTRES TUTORIES Primer d’ESO. Breda Com ho veiem els de Primer A? Els alumnes de Primer B Com hem viscut el canvi de centre els alumnes de Primer C? L’aula d’acollida: molt més que un espai físic EL CICLE FORMATIU Croissants Vescomtat DIVULGACIÓ CIENTÍFICA I TECNOLÒGICA Einstein: segona revolució científica L’espai és una qüestió de temps Petits i grans invents de la humanitat: La insulina Excursió al Museu del Ter i del Coure MEDI AMBIENT Activitats Escola Verda N’rolla’t Entrevista a Montse Duran Entrevista a Pepi Cuenca HUMANITATS I SOCIALS Investigació història i treballs de recerca Jornades de la Pau 2016 CREACIÓ Una autobiografía ¿Te gusta la nuez? ¿Te gustan las palomitas? TEA TIME Wordsearch Projecte Cambridge L’EQUIP DE LA REVISTA Presentació de l’equip de la revista dels dimecres Identitats sexuals Els millors jugadors de pàdel de l’INS Futbol femení Entrevista de moda als alumnes de 4t Cheltenham Els meus amics Nou Institut a Breda Daniel Closa a l’Institut Preguntes sobre la preavaluació a 1r d’ESO Cinema: Ciudades de papel Dedicatòries LA FRASE Qui és Alvin Toffler? TRES PUNTS PER MILLORAR L’ESCRIPTURA (VII) QUADERN CENTRAL X SETMANA DE LA CIÈNCIA I LA TECNOLOGIA

-3-

4 5 6 6 8 9 10 11

12 14 15 16 17 18 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 29 30 30 31 31 32 31 34 35 35

L’Institut Vescomtat de Cabrera CREIX S

i bé és cert que créixer ens fa grans, moltes vegades no ens fa savis. La saviesa s’aconsegueix amb esforç, tenacitat i prudència. I un xic de bogeria, per què no? I això és el que any rere any ha anat fent el nostre institut. No va resultar fàcil el naixement, va ser en uns barracons, per passar al cap d’uns anys a estrenar edifici. De mica en mica s’anaven incorporant aules per satisfer totes les necessitats educatives del moment: aula d’acollida per poder facilitar la inclusió dels nouvinguts, aules d’educació especial i aules de diversitat per atendre les diferents capacitats, posteriorment un centre de formació professional de referència a la zona en productes alimentaris... I així anàvem creixent i fent-nos grans: Cambridge, classes d’alemany, classes de reforç, estades a Anglaterra, setmana de la ciència i la tecnologia , recitals de poesia, participació en premis i concursos, viatges... són alguns dels esforços que el col·lectiu d’alumnat i professorat hem portat a terme.

alumnat i famílies, amb un únic objectiu: créixer amb tenacitat, esforç i prudència, però sobretot amb il·lusió, per acompanyar-nos tots plegats en aquesta nova etapa de la vida del nostre alumnat, la secundària. Com ja sabeu, enguany, una secció del Vescomtat s’ha iniciat en el Cercle Bredenc, un edifici que no va ser pensat per ser un institut. Però la bona voluntat dels professorat, de l’alumnat i de la gent del poble fa que cada dia que passa s’assembli més a un institut. Potser no tenim tallers, ni tampoc laboratoris, ni aules de música, ni d’informàtica, però cantem, serrem, experimentem i ens connectem al món virtual. Ara bé, el que més ens agrada és sentir el pas del temps, marcat per les campanades del monestir que ens recorda que creixem sobre la base d’un passat comú, però que tenim un passat.

I en aquesta línia de treball arriba la subseu de Breda. I aquí estem un grup de professorat,

-4-

Anna Bosch, Irene Díaz i Mònica Ruscalleda, professores

[EQUIP DIRECTIU] LA DIFÍCIL TASCA D’EDUCAR • • • • • • • •

Totes les persones no som iguals, no som robots, i no tots tenim les mateixes habilitats, ni aprenem de la mateixa manera, ni tampoc tenim els mateixos interessos. I aquesta en podria ser una prova... Segur que tots vosaltres us sentireu identificats en almenys algun d’aquests perfils, bé perquè hi teniu especial facilitat o bé perquè us crida l’atenció i us interessa. D’altres, tan sols en llegir-los veureu de seguida que no hi esteu gens identificats.

•

T’agrada la música, sents plaer en sentir-la, els sons i els ritmes et criden l’atenció. Tens bona oïda i facilitat per als idiomes. En algun moment, per exemple, fent els deures et pots trobar picant rítmicament amb el peu o les mans. T’agrada parlar, llegir, escriure, jugar amb les paraules, explicar històries, participar en debats.

•

T’agraden les matemàtiques i tens habilitat per resoldre problemes lògics. T’agrada raonar i saber el perquè i el com de les coses.

•

Ets capaç de transformar una imatge tridimensional en un paper, quan estudies t’agrada fer mapes mentals esquemes o quadres. No tens problemes a interpretar un mapa o un gràﬁc.

•

Ets un manetes, t’agrada fer construccions. També t’agrada l’esport i tens facilitat davant qualsevol habilitat esportiva. No saps estar-te quiet, tot el dia tens necessitat de moure’t.

•

Ets una persona que sap escoltar als altres, que t’agrada molt estar envoltada de gent. Els teus companys et demanen ajuda sempre que tenen algun problema.

•

Intel·ligència musical Intel·ligència lingüística Intel·ligència lògica-matemàtica Intel·ligència espacial Intel·ligència corporal-cinestèsica Intel·ligència interpersonal Intel·ligència intrapersonal Intel·ligència naturalista

Així doncs, la intel·ligència no tan sols suposa tenir una alta capacitat intel·lectual (mesurada en un quocient intel·lectual), sinó que també es manifesta en altres habilitats i capacitats que poden convertir algú en una persona excepcional. Ningú dubta que en Lionel Messi és un geni en el futbol o que Mozart va ser un geni com a músic, oi? I de genis al món, n’hi ha pocs. Per això són genis, perquè són excepcionals. Deixant de banda la “genialitat” i si aterrem al nostre nivell (o almenys al meu) i reﬂexionant sobre aquests perﬁls mencionats més amunt, és cert que tinc certa habilitat i facilitat a fer algunes determinades tasques, però en canvi tinc verdaders mals de cap si m’he de posar a fer-ne d’altres (porto tres dies per escriure quatre ratlles amb una mica de sentit i aquest és el resultat!). Tampoc us recomano que em trieu en el vostre equip si algun dia s’ha de jugar al “dicciopinta” (les meves dots pel que fa al dibuix artístic són molt dolentes). Segur que a tots vosaltres també us passa el mateix... teniu facilitat per fer algunes coses i d’altres no se us donen tan bé.

Et coneixes molt bé, saps el perquè dels teus estats d’ànim. En certs moments t’agrada estar sol, però també treballar en grup.

La nostra missió com a docents és d’acompanyar-vos en la descoberta de les vostres aptituds. Hem de ser capaços de conèixer i reconèixer l’alumne i d’extreure el millor de cadascun de vosaltres.

T’agraden els animals, observar la natura i investigar sobre els fenòmens de la natura. Cadascun d’aquests perﬁls s’identiﬁca segons la teoria de les intel·ligències múltiples de Howard Gardner en 8 tipus d’intel·ligència:

És, justament, mitjançant un procés d’ensenyament-aprenentatge centrat en el desenvolupament de competències que podem arribar a desenvolupar cadascuna d’aquestes 8 intel·ligències.

•

El professorat, per tant, ha d’enfocar el seu procés d’ensenyamentaprenentatge per tal que l’alumnat, segons el seu potencial, arribi al seu màxim nivell en cadascuna d’aquestes habilitats. I per aquest motiu cal que no deixem de formar-nos i aprendre per tal de diversiﬁcar el nombre i tipus d’activitats d’ensenyamentaprenentatge, les eines i recursos a utilitzar i conèixer constantment noves metodologies de treball a l’aula. Així doncs, no és una tasca fàcil, amb un requeriment constant d’adaptació, però em sento orgullosa de formar part del col·lectiu de professorat del nostre centre que estan formant a futurs cantants, músics, escriptors, redactors, cientíﬁc, biòlegs, informàtics, enginyers, cirurgians, escultors, arquitectes, dissenyadors, esportistes, artesans, ballarins, venedors, mestres, polítics, psicòlegs, actors, professors, terapeutes... El meu objectiu i desig és que tot l’alumnat del nostre centre trobi el seu camí! Elena Herberg professora d’educació física i directora

-5-

PRIMER D’ESO.

BREDA

Hola, som els nens i nenes de l’institut Vescomtat de Cabrera de Breda. Abans d’entrar a l’institut gairebé tothom tenia nervis, a la vegada no hi volíem anar perquè sabíem que tot començaria a ser més difícil. Quan vam entrar, els professors ens van semblar molt simpàtics però una mica exigents. Els primers dies ens va costar situar-nos, però al llarg de les primeres setmanes ja ens hi vam acostumar. Això d’haver-nos d’aixecar a les 7 del matí no és gens fàcil perquè abans ens llevàvem a les 8:00 o 8:30, ja que a les 9 començàvem el col·legi. Ah! I no ens volem oblidar de dir que a última hora tenim ja bastant gana. Ens agradaria que a l’institut hi hagués un laboratori i els espais més grans. També ens agradaria anar a Hostalric per conèixer noves persones i relacionar-nos-hi.

Com ho veiem els de

PRIMER A

Aina Soler Jo, el canvi no l’he notat gaire, amb el que més ho he notat ha sigut amb la quantitat de deures que ens posen cada dia i amb el tracte d’alguns professors. Abans a primària ens repetien moltes vegades el que sortia als exàmens, si havíem fet els deures... Ara la cosa ha canviat, jo entenc que ha de canviar, a la vida et pots trobar amb situacions que no sempre seràs un nen i que ens hem de fer grans. Gisela Torres Per mi ha sigut el canvi més fort de la meva vida. Només pensar que hi hauria més gent, més professors, més assignatures i més hores em posava

nerviosa. Quan vaig entrar per primera vegada em vaig impressionar, era una passada. Van passar els mesos i em vaig adonar que no n’hi havia per tant.

-6-

[LES NOSTRES TUTORIES] Natàlia Burgos A mi m’ha agradat el canvi, perquè fas nous amics, coneixes més persones i et mous en un altre ambient... També hi ha coses que no m’agraden, com que la gent que coneixes a l’escola la deixes enrere. Julen López Per a mi el canvi ha sigut important perquè tenim més assignatures i un professor diferent per a cadascuna d’elles. També tenim horari continuat i això és una cosa més per adaptar-nos, però en general m’he adaptat bé i he conegut nens nous. Mateo Martínez El canvi que he tingut de primària a secundària ha sigut intens perquè hi ha moltes més matèries, molts més professors, s’ha de dedicar molt més temps als estudis. El canvi, per sort, el porto bé i espero seguir així. Paula García A mi el canvi no m’ha afectat gaire, ja que m’ho imaginava així. M’agrada més l’institut que l’escola perquè cada professor fa la seva matèria i a l’escola teníem gairebé un professor per totes les matèries. Anna Busquets Gras Jo penso que el canvi ha sigut bastant radical tema mestres, que ja no estàs tant amb la tutora, etc. Però en general ens hem acostumat bastant bé i ràpid. Dani Cabrera No ha sigut difícil fer el canvi perquè a la classe gairebé tots són els de l’any passat. Josep Batlle Per a mi el canvi ha sigut una mica dur perquè tenia nervis i, fins i tot, una mica de por, però amb el temps vaig trobant el meu lloc i vaig fent nous amics i, fins i tot, puc dir que estic més bé i tranquil que a l’escola. Fabian Soto En la meva opinió, diré que m’havia fet il·lusions perquè hi hauria companys nous i pensava que tot seria diferent, però és com sempre.

dies anava molt nerviosa però quan van passar alguns dies ja no ho estava tant. Ara per ara ja estic acostumada, fins i tot a tenir diferents professors per a cada assignatura. Marc Fàbregas A secundària ens posen molta més feina i és més difícil, i a les tardes no em deixen temps lliure. El centre m’agrada més perquè és molt més gran. El tracte amb els professors és millor perquè et parlen com si fossis un adult. Erika Pérez Per mi el canvi ha sigut molt gran perquè a l’escola ens tractaven com a nens petits i a l’institut ens tracten com a nens gran i responsables de les nostres coses. M’he acostumat que ja no ens podem queixar per ximpleries i que hem de dialogar i arreglar-nos nosaltres sols els problemes i hem de cuidar les nostres coses, apuntar-nos nosaltres els deures i que no han d’anar els professors/es darrere nostre per qualsevol cosa. He notat que els càstigs no són igual que a l’escola i els exàmens es puntuen de forma diferent. La conclusió és que a mi m’ha agradat molt el canvi, no me l’imaginava així. Marià Nieto M`he acostumat molt bé a l’institut, és acollidor i tranquil com l’escola d’abans he entrat amb moltes ganes i il·lusió per treure bones notes i cada dia esforçar-me més. Valle Ortega Al principi vaig pensar que em perdria, però, em vaig orientar bastant bé. Les notes m’han anat bastant bé, encara que alguna assignatura m’ha costat una mica. El que no entenc és que hagi tret més bona nota d’anglès que de català i castellà; a castellà he tret un 6 i jo parlo castellà a casa. Tecnologia és una assignatura que mai havia fet al col·legi, però m’encanta i se’m dóna molt bé. Iria Domingo M’ha semblat un gran canvi, a l’escola ens tractaven com a nens petits, i aquí ens hem de fer responsables de les nostres coses, i aplicar-nos el doble.

Alan Heinichen El canvi de col·le a institut m’ha semblat bastant gran, de passar de ser els més grans a ser els més petits, connèixer profes nous i nous companys m’ha agradat bastant i espero passar-m’ho bé durant els cursos que em queden aquí.

Jana Sánchez A mi m’ha costat una mica el canvi de curs perquè vinc d’un altre col·legi i en el col·le que estava no hi havia tant nivell com aquí perquè encara no havíem fet les arrels quadrades i les fraccions tampoc. També m’ha costat el canvi de companys i saber-me l’insti de memòria. Però ara ja estic bé en estudis i amb companys.

Júlia Mir Quan vaig començar l’institut tenia una mica de por. La gent no en parlava gaire bé. Els primers

Andrea Pérez No m’ha agradat gens el canvi perquè l’institut

-7-

[LES NOSTRES TUTORIES] és molt complicat, els professors són molts durs i perquè encara som petits per anar a l’institut.

M’agradaria tornar al col·le per estar amb els amics de Breda.

Pau Valiente Ha sigut un canvi molt dràstic ja que l’horari és molt diferent i ens hem d’esforçar el doble.:-)

Martina Molina A mi al principi m’ha semblat estrany però al cap d’una setmana ja ho portava molt millor, ha sigut molt diferent perquè estem menys amb la tutora i tenim molts més professors i ara ens tracten com adults i això es un bon canvi. Una de les coses que m’ha agradat més ha sigut conèixer noves persones i tenir nous professors.

Ashley Jaca La meva opinió és que és millor l’institut, perquè coneixes gent nova i et fas gran. Al col·le et pressionaven més els professors que a l’institut. Jonathan Gómez Quan vaig entrar a l’institut estava alegre, nerviós, content, ja que havia fet un gran pas de l’escola a l’institut. Estava nerviós perquè no coneixia la meitat de la classe. Neo Vargas M’ha estat bé el canvi però ara són més hores d’estudi, abans podíem aprovar sense estudiar.

Aina Pla Jo he trobat un canvi bastant gran. Ha sigut complicat adaptar-me als horaris i fer tres hores seguides de classe, també m’ha costat dinar a un quart de quatre. Abans de començar l’institut (quan feia sisè), els grans em deien que l’insti era molt difícil i que no ho aconseguiria, però no és tan horrible com diuen.

Els alumnes de

Hola, som els alumnes de 1rB i ara us explicarem les sensacions que vam sentir el primer dia i el 1r trimestre. El primer dia tots estàvem nerviosos perquè no sabíem què ens trobaríem. Per exemple, els nens que vénen d’altres pobles o altres escoles tenien por perquè no coneixien a ningú, però ha anaat passant el temps, ens hem anat coneixent i ens hem fet amics.

PRIMER B

La majoria de la classe, el que hem trobat que s’ha complicat més han sigut aguantar 6 hores, també hi ha més dificultats amb els exàmens, més deures, més professors també teníem por ja que hi ha nens més grans i és tot nou i diferent. Però durant el primer trimestre ens hem acostumat i ja ens sentim de gust.

-8-

Berta Borrell, alumna de primer B

[LES NOSTRES TUTORIES] Com hem viscut el canvi de centre els alumnes de PRIMER C?

-- Hola, sóc la Nayelis. L’institut m’agrada molt, és molt gran i tinc molts amics i he conegut noves persones, però el pati és molt avorrit i no m’agrada. -- Bon dia, em dic Maria. Estic contenta pel canvi perquè he conegut més gent, hi ha més assignatures i és més gran. Al principi em feia molta por que algú em fes alguna cosa però no va ser així i em tracten tots molt bé. Bé, hi ha alguns nens d’altres cursos que no em cauen bé. La diferència és que hem de canviar de classe sovint, ja m’agrada però ho trobo molt pesat, també trobo a faltar el meu col·le. Però sóc més gran i no és el mateix, estic molt contenta amb l’institut. -- Hola, em dic Bouyagui, la primera vegada que havia de venir a l’institut tenia por. Quan vaig entrar a l’institut vaig conèixer nens nous i nous amics que són molt bones persones perquè em tracten bé i jo a ells. -- Bon dia, jo, en Marouan, tinc 13 anys, sóc marroquí i he vingut a Hostalric i estic molt content perquè faig molts amics i a classe quan alguna cosa em costa ho dic als professors i m’ajuden. Fem moltes coses a la classe i a la USEE també, m’agrada el pati, que és molt gran i hi juguem a futbol.

-- Hola, sóc l’Iris i us vull dir que l’institut és meravellós, gegant i amb molta gent, em tracten molt bé, a la classe i a la USEE m’expliquen molt bé les coses i tenim el pati només per primer. -- Bon dia, em dic Esmeralda, tinc 13 anys i el meu canvi ha sigut bo. Abans m’agradava l’escola però m’he adonat que l’institut és més guai i estic molt contenta. M’agrada molt l’institut perquè hi ha més gent i més professors. Trobo que m`he espavilat més que l’any passat -- Sóc l’Ainoa i estic bastant contenta de l’institut, me l’imaginava pitjor pel que m’explicava el meu germà. Al principi m’atabalava estar 6 hores i a la 5a ja no aguantava més, però ja m’hi he acostumat. En general, estic bastant contenta. -- Hello! Em dic Paris Nicole, vaig a 1rC i a l’Aula d’Acollida, que és una classe per persones que no saben català. El dia 26 de novembre marxo cap a Anglaterra per sempre i us dic adéu! -- Hola!!! Sóc l’Arnau i vinc de l’institut de Breda, aquí tinc més amics i em tracten bé, els amics que tinc són els de la classe, els de la USEE, en Fèlix de 4t i en Neo de 1r. Apa, fins aviat! -- Ei!, la Mònica, la Paula i l’Àlex us diuen bon dia!

-9-

[LES NOSTRES TUTORIES] L’aula d’acollida: molt més que un espai físic L’aula d’acollida (AA) és una eina de treball de la qual disposa el centre per a l’atenció a la diversitat. Aquesta es va implantar a l’INS Vescomtat de Cabrera ja fa molts anys. L’objectiu principal és l’acollida de l’alumnat nouvingut, tant pel que fa a l’aprenentatge de la llengua vehicular, el català, com a aspectes de caràcter pedagògic i d’integració social i cultural. Enguany m’he estrenat com a tutora de l’aula d’acollida i m’he adonat de la gran utilitat que té per a aquests alumnes. És un gran suport que tenen i no només des d’un punt de vista acadèmic i d’aprenentatge de la llengua, sinó també a l’hora de relacionar-se i de fer les primeres amistats quan arriben a un país on per ells és tot nou. Raquel Güell, tutora AA Tan intens és l’afecte que es crea entre els alumnes de l’AA que cada vegada que hem d’acomiadarnos d’un company sentim una tristesa molt especial i li desitgem el millor en la seva propera destinació. Aquí us fem partícips d’alguns dels nostres escrits: Per en Kain: Ets una persona molt divertida. Bé, et volia dir que no canviïs mai i que et trobarem a faltar molt perquè la teva alegria no es pots reemplaçar i que és una pena que no et quedis aquí amb nosaltres. Gràcies per la teva amistat. Una abraçada amic .....i Love rap my friend. Fabián En Kain és un bon amic. Des que vaig arribar del meu país és el meu millor amic. El trobaré molt a faltar. I també és molt graciós. M'agradaria que no se n'anés. Otman Hey Friend!! Gràcies per donar-me la teva amistat, m’alegra molt haver-te pogut conèixer, espero que et vagi bé allà a Anglaterra, tens una personalitat única, ets molt divertit i amb tu es passa bé l’estona. Gràcies per tots els xiclets que m’has donat. Encara que t’he conegut fa poc, m’he adonat que ets d’aquestes persones que em cauen bé. M’agrada que siguis tan extravertit i tan amable. Per acabar, que sàpigues que l’aula ja no serà el mateix sense tu un cop més, gràcies per la teva amistat. Jorge

Per la Paris: Hola Paris, guapa! T´estimo molt i jo no vull que marxis. Et desitjo sort, salut i amor, guapa. I un xicot guapo com tu. Adéu, Paris! Anka Hola, Paris! Espero que et vagi molt bé a Anglaterra. T'he agafat molt d'afecte i no m’agrada que marxis. Espero que parlem quan arribis a Anglaterra. Tota la classe de 1rC et trobarem a faltar. Espero que algun dia puguis venir a Catalunya. Nayelis Ets una bona amiga i et trobaré a faltar molt. No t’oblidis de nosaltres!! Adéu, guapa. Léa Per a una bona amiga: Estimo estar amb tu i tots els altres. Paris moltes gràcies per ser una bona amiga, et trobaré a faltar molt quan marxis a Anglaterra. Gràcies per acompanyar-me quan estava sol al pati i per ajudar-me a la classe quan necessitava alguna cosa. Carlos Tu ets la nostra millor amiga. No t’oblidis de nosaltres. Et trobaré a faltar. Que tinguis bon viatge i molta sort a Anglaterra! Jas Encara que marxis et desitjo salut, sort i molt d’èxit. No perdis mai el somriure. Voldria que no marxessis. Amb molt d’afecte, guapíssima! Magi

- 10 -

[EL CICLE FORMATIU] CROISSANTS Vescomtat Hola a tots! Aquest any els del cicle hem consolidat els croissants a les vendes de dimarts i de divendres, essent un dels productes estrella! De vegades ens deixem la sal i d’altres n’hi posem massa, però sempre intentem fer-los molt bé i amb molta il·lusió! Amb aquest article us ensenyarem els passos per fer-los a casa vostra! Us animem que els proveu, i si ens voleu enviar les fotos de com us han quedat, les millors les publicarem al proper número de la revista. Ingredients: 500gr de farina de mitja força o de rebosteria 50gr de sucre 10gr de sal 50gr de llevat premsat 250gr d’aigua 125gr de margarina de croissants Instruccions: 1. Pesar i preparar tots els ingredients. 2. Posar els ingredients a la pastadora. Si no en teniu, ho podeu fer a mà, fent un volcà amb la farina i la resta d’ingredients excepte la mantega i pastar-ho molt suaument. 3. Un cop tenim la pasta feta, li donem forma de creu estirant amb un corró. 4. Amb l’ajuda de paper de forn donarem forma a la margarina fins aconseguir una capa fina d’1mm que posarem damunt la creu i tanquem la pasta com si fos un sobre. 5. Estirem la pasta amb el corró fins aconseguir una capa fina i fem un plec de dalt fins al mig i de baix fins a dalt, estirem la pasta i tornem a plegar. 6. Un cop tenim la pasta estirada, com a la foto, fem talls amb forma de triangles d’uns 75gr. 7. Els podem deixar sense farcir, o els podem fer amb xocolata, tonyina, pernil... 8. Enrotllem els croissants de la part ampla fins a la punta més estreta. 9. Els deixem llevar a temperatura ambient durant una hora. 10. Els pintem amb ou i els coem al forn, que ja tindrem calent a 180 graus entre 13 i 15 minuts depenent del forn. 11. Un cop cuits, els podem pintar amb un almívar que haurem fet posant a bullir 200gr de sucre i 100gr d’aigua. Només cal que arrenqui el bull i que ho deixem reposar. 12. Als de xocolata els pintem les puntes amb xocolata fosa al microones. Esperem que us surtin molt bé!

- 11 -

[DIVULGACIÓ CIENTÍFICA I TECNOLÒGICA] Einstein: segona revolució científica L’espai és una qüestió de temps Einstein va viure una època de revolucions. Per sort, no totes van ser cruentes. Si al segle xix la publicitat havia aconseguit alçar-se a espatlles de la premsa, en entrar al xx va conquistar la ràdio i, en el curt espai d’unes dècades, també la televisió. En tres onades successives, el ciutadà va rebre per primer cop, amb tota la seva força, l’impacte dels mitjans de comunicació en massa. Aquelles persones que llavors celebraven la fama van quedar gravades amb foc en l’imaginari col·lectiu: Marilyn Monroe, Elvis Presley, Charles Chaplin, Albert Einstein... Després vindrien altres actors, músics i científics, però se les haurien de veure amb un públic menys ignorant. Al final de la seva vida, Einstein va adquirir la dignitat d’un sant laic. Per a tota una generació desencantada, la figura del savi distret i despentinat suposava l’última oportunitat de recuperar la fe en una ciència humanista. En l’apogeu de la seva popularitat, quan es va convertir en una imatge icònica, Einstein tenia setanta dos anys. Fins llavors havia tingut temps de temperar totes les seves passions, excepte la seva passió per unir la mecànica quàntica amb la relativitat. A partir de 1980, l’accés a la seva correspondència privada va iniciar l’assalt cap a un Einstein més humà, més jove i més complex. Alguns es van sorprendre en saber que hagués alimentat altres inquietuds a part de fumar pipa, tocar el violí o evitar els mitjons. Els punts foscos de la seva biografia se centren en la relació amb la seva primera dona, Mileva Maric, i en dos dels seus fills, Lieserl, que va néixer de manera semi clandestina abans del matrimoni i va ser donat en adopció, i Eduard, amb qui va mantenir una

actitud ambivalent en saber que patia una malaltia mental. Per a molts queda el retrat d’un ciutadà exemplar, un pacifista que va plantar cara a la Primera Guerra Mundial, al nazisme i al mercantilisme; amb una vida personal no tan exemplar. La revista Time el va triar com el personatge del segle xx i potser mai l’arribarem a abaixar d’aquest pedestal. Per nosaltres Einstein són dos Guerres Mundials, és el brot d’Hiroshima, la persecució i l’extermini dels jueus, l’implacable expansió del coneixement científic, E=mc2, el somni per la pau mundial... Einstein va escriure l’autobiografia amb menys dades biogràfiques que s’hagi publicat mai. En les primeres pàgines escriu una declaració d’intencions que diu: “El fonamental en l’existència d’un home de la meva condició rau en què pensa i com pensa, no en el que faci o pateixi.” Va néixer cobert per l’avantguarda tecnològica del seu temps, perfectament integrada al seu entorn familiar a través de la fàbrica de bombetes i material electrònic del seu pare. Crida l’atenció que il·lustri la teoria de la relativitat especial amb exemples que recorren a la sincronització de rellotges i al moviment de trens. Durant la seva infància i joventut el ferrocarril es va erigir en el mitjà de transport modern per antonomàsia. Les velocitats que es desenvolupaven llavors sobre les vies fèrries es vivien com una experiència tan inèdita com estimulant. Als seus anys a Berna, la sincronització de rellotges entre ciutats alimentava la passió cronomètrica dels suïssos. Potser aquestes circumstàncies van excitar la mateixa imaginació que va il·luminar una teoria en què

- 12 -

s’estudien rellotges, velocitats que desafiaven l’experiència ordinària i canvis constants del sistema de referència. Més endavant, els secrets de la gravetat es van manifestar amb un altre invent, que en el temps d’Einstein era el súmmum de la modernitat: “El que necessito saber amb exactitud – exclamava- és què ocorre amb els passatgers d’un ascensor que cau al buit.” En els seus primers articles va exprimir al màxim el marc clàssic de la teoria cineticomolecular. La seva feina permetia entendre el moviment de les partícules a contrallum, el color blau del cel o la tremolor de les partícules de pol·len en un got d’aigua. També explicava fenòmens que desconcertaven els físics experimentals com l’efecte fotoelèctric. Però, la seva feina sobre la relativitat especial, de 1905, inicia una nova forma de pensar, que va suposar una revelació i una inspiració per als físics que el van succeir. A partir d’hipòtesis simples, com la constància de la velocitat de la llum o la suposició que tots els observadors, independentment de com es moguin, aprecien les mateixes lleis físiques, va trastocar de mode irreversible les nostres nocions sobre el temps, l’espai o la gravetat. La seva imaginació científica va aconseguir abastar una extensió que deixa sense alè, des de l’escala quàntica (10-15 m) fins a la mateixa envergadura de l’univers visible (1026m). Si alguna cosa caracteritzava Einstein era la seva extraordinària intuïció física, que li permetia llegir la jugada de la naturalesa mentre altres es desorientaven en l’aparent caos dels resultats experimentals. Si es veia amb la necessitat, sabia desenvoluparse amb les eines matemàtiques més sofisticades, però posseïa la capacitat

[DIVULGACIÓ CIENTÍFICA I TECNOLÒGICA] de dialogar amb la realitat d’una manera immediata i profunda, amb una sort de clarividència que després articulava lògicament. La llavor de les seves dos grans teories, la relativitat especial i la general, van ser dos imatges mentals que es van materialitzar en moments de sobtada inspiració. En la primera es veia en la foscor, perseguint un raig de llum, preguntant-se què passaria quan l’agafés. La segona visió la protagonitzava un home que es precipitava al buit, perdent durant la caiguda tota la sensació de pes. Hi ha gent que atribueix el fracàs del seu projecte més ambiciós, la construcció d’una teoria final a que no va tenir la imatge intuïtiva que li servís de guia. El seu modus operandi va fer d’ell un físic polèmic: amb freqüència les seves especulacions avançaven dècades a la seva verificació experimental. Tot i que la pròpia controvèrsia acabava per convertir-se en la seva millor aliada quan es resolia. La relativitat i la mecànica quàntica van desterrar per sempre les interpretacions del món basades en el sentit comú i en conceptes que partien de la vida quotidiana, com la simultaneïtat, la posició o la velocitat. La mecànica quàntica potser va resultar massa esotèrica des del seu naixement per conquistar el cor del gran públic. Tot i que la relativitat, obria les portes al cosmos, parlava d’espai i temps, de cossos que al moure’s encongien i frenaven al ritme dels seus rellotges. Si Newton va convertir el món en un mecanisme de rellotgeria, que es podia manipular per il·luminar una Revolució Industrial, Einstein el va transformar en un espai on somniar l’impossible. Gran part de les joguines tecnològiques que ens envolten són hereus seus, més o menys directes: com el GPS, les cèl·lules solars o els reproductors de DVD. No passa una dècada sense que es confirmi alguna de les seves prediccions.

LES DATES D’EINSTEIN 1879. Neix a Ulm, Alemania, primer fill de Hermann Einstein i Pauline Koch. 1896. Ingressa en l’escola politècnica Federal de Zúrich, on coneix a la seva futura dona, Mileva Marich. 1901. Adopta la nacionalitat Suïssa. 1902 Mileva dóna a llum a la seva primera filla: Lieserl. Einstein s’incorpora en l’oficina de Patents de Berna. 1903. Es casa amb Mileva Maric. Tindran dos fills més: Hans i Eduard Einstein. 1905. L’annus miriabilis d’Einstein. Publica diversos articles sobre el moviment brownià, la naturalesa corpuscular de la llum, l’equivalència entre la massa i l’energia (E=mc2) i sobre l’electrodinàmica dels cossos en moviment que es converteix en el germen de la relativitat especial. 1912. Es anomenat professor titular de la Politècnica de Zurich. Comença una aventura amb la seva cosina Elsa Löwenthal. 1914. Se separa de la seva dona Mileva Maric. 1915. Presenta les equacions definitives de la teoria de la relativitat general en l’acadèmia Prusiana de les Ciències de Berlín. 1919. L’astrònom Arthur Eddington confirma la predicció de la teoria relativista sobre l’efecte del camp gravitatori sobre els rajos lluminosos. Einstein es convertir en una celebritat mundial de cop. 1922. Einstein rep el premi Nobel de Física, no per la teoria de la relativitat sino per la seva explicació de l’efecte fotoelèctric. 1933. Des de l’estranger, Einstein es testimoni de la pujada de poder de Hitler i decideix tallar tot el contacte amb les institucions científiques alemanyes. A final de l’any s’instal·la definitivament als Estats Units. 1939. Einstein firma una carta dirigida al president nord-americà Franklin D. Rooselvelt en la que li avisa del potencial destructiu d’una eventual bomba atòmica. 1952. Rebutja l’oferta de convertir-se en el segon president del nou Estat d’Israel. 1955. Mor a Pricenton, el 18 d’abril, als setanta sis anys de la ruptura d’un aneurisma en les artèries.

Maria Gubert, departament de ciències

- 13 -

[DIVULGACIÓ CIENTÍFICA I TECNOLÒGICA] Petits i grans invents de la humanitat “La insulina” La Marató de TV3 ha estat dedicada, en la seva edició del 2015 celebrada el passat 13 de desembre, a la diabetis i l’obesitat.

la producció d’insulina. Varen obtenir extracte insulínic el setembre de 1922: era la primera insulina aïllada al continent europeu.

La diabetis és una malaltia causada per la falta de producció d’insulina, l’hormona que permet, entre altres funcions, assimilar el sucre aportat per la ingesta.

Aquest extracte s’obtenia del pàncrees de porc, per això, cada dia, a les quatre de la matinada, el cientíﬁc anava a l’escorxador de Barcelona per extreure els pàncrees dels porcs sacriﬁcats abans que els ferments destruïssin la insulina.

És una malaltia coneguda des de fa més de 2.000 anys, però no és ﬁns a principis del segle passat que es comença a subministrar insulina per combatre-la, concretament l’any 1922, quan Banting i Bets injecten insulina a un pacient de 14 anys. Rossend Carrasco i Formiguera (18921990) va assistir en un acte de les Societats Americanes de Fisiologia, Química Biologia i Farmacologia a New Haven, en la qual John Richard Mcleod (ﬁsiòleg canadenc) publicava els seus descobriments amb relació a aquesta substància. Rossend feia una estada per ampliar estudis a la Universitat de Harvard. Quan va tornar a Barcelona, juntament amb el doctor Pere Gonzalez, es va posar a treballar en

La primera injecció es va administrar el 4 d’octubre del 1922 a Francesc Pons, diabètic de 20 anys, el qual va millorar, tot i que va morir més tard de grip. Carrasco i Formiguera va publicar els seus resultats en una carta del 27 de novembre de 1922 al British Medical Journal. L’any 1978 es posa a la venda la primera insulina sintètica “humana” amb la marca Humulin.

http://www.galeriametges.cat/galeria-fotograﬁes.php?icod=FFJ http://img.aws.ehowcdn.com/intl-1200x630/ds-photo/getty/article/129/126/76800099.jpg

- 14 -

[DIVULGACIÓ CIENTÍFICA I TECNOLÒGICA] Excursió al Museu del Ter i del Coure

L’excursió dels alumnes de segon d’ESO del passat 21 de desembre es va dividir en 2 grups. El grup 1 vam anar al museu del Coure, en el qual vam fer una visita a la fàbrica i després al museu. Primer una guia ens va acompanyar ﬁns al museu, on ens van passar un vídeo sobre els diferents materials que fabriquen. Després vam anar a la fàbrica, on ens va explicar el procés d’obtenció dels productes de coure i les funcions de cada procés, però vam tenir la mala sort que la fàbrica no era oberta, ja que havien parat la producció i fet neteja abans de vacances. Vam passar per diferents parts de la fàbrica mentre que la guia ens ho explicava tot. En la primera secció vam veure les màquines de la fàbrica i en l’última vam veure com els treballadors embolicaven el coure per vendre’l.

Seguidament la guia ens va ensenyar més coses del museu i al final de tot ens va ensenyar un vídeo a una sala. Al final de la visita vam anar a un espai del cantó del museu on vam esmorzar amb els companys. Després d’un temps el bus ens va venir a buscar per anar a l’altre museu. Quan vam arribar al museu del Ter vam deixar les motxilles i una guia ens va acompanyar fins a un taller on ens va explicar els diferents teixits. La guia ens va donar un tros de llana a cadascú i vam pentinar-la fins que estava ben fineta, vam agafar la llana preparada i seguidament la guia ens va explicar com es feia el fil a mà. Vam intentar fer uns fils. Quan vam acabar de fer el taller la guia ens va fer una visita pel museu on ens va explicar com vivia abans la gent a les fàbriques, etc. L’excursió va estar prou bé i ens ho vam passar molt bé!

Després d’acabar de veure la fàbrica vam anar al museu, on ens va ensenyar alguns objectes de fa temps, que van trobar arqueòlegs.

- 15 -

2n d’ESO

[MEDI AMBIENT] ACTIVITATS ESCOLA VERDA Les activitats del segon quadrimestre són: la celebració del dia del Medi Ambient, el dia 18 de març, i la Transelva, que tindrà lloc els dies 13 i 14 de maig. Aprofitarem el dia del Medi Ambient per col·laborar amb el Clean Up Day, i conèixer i detectar l’estat de conservació de l’entorn del nostre centre.

El projecte Transelva consisteix a aprofitar la trobada de comitès ambientals de la comarca de la Selva i, alhora, fer un recorregut a peu per camins forestals entre dos punts de la nostra comarca, si és possible un de la Selva interior amb un de la Selva marítima. També conèixer la diversitat cultural, els recursos naturals de la comarca, fets històrics, estat de conservació dels diversos espais naturals i conviure i compartir experiències. Es realitzaran activitats durant el trajecte.

Els instituts participants són: Sant Hilari, Arbúcies, Santa Coloma, Riells i Viabrea, Hostalric-Breda, Sils, Vidreres i Coll i Rodés de Lloret.

- 16 -

[MEDI AMBIENT]

N’ROLLA’T

2n- Mesures

Els nois i noies de la matèria optativa de medi ambient han estat fent uns embolcalls per a l’esmorzar amb materials reciclables. Els han proporcionat per portar l’esmorzar a l’institut i no fer servir embolcalls que puguin contaminar.

Hem retallat la tela a escollir i la plastiﬁcada seguint l’estructura d’un embolcall dels models existents al mercat. Tot i que hem fet diferents mesures, la millor és la que té forma de rectangle de dimensions: base de 55cm (més 2 cm per pèrdues de costura) i alçada de 32cm (més 2 cm per pèrdues de costura).

Parlant amb la propietària d’una fàbrica de reciclatge i una senyora que es dedica a fer aquests embolcalls amb teles reutilitzades han aconseguit obtenir l’N’ROLLA’T. El dia 6 de novembre de 2015 va venir la senyora Montse Duran, a qui els nois de medi ambient van fer una entrevista sobre la seva fàbrica, com va sorgir, a què es dedica, etc. Més tard, el dia 8 de desembre es va fer una sortida per visitar la fàbrica d’Hostalric de Montse Duran. D’altra banda, el dia 27 de novembre de 2015 va venir la senyora Pepi Cuenca a l’institut i els nois de medi ambient, Samuel, Michael, Alexis i Manel, li van fer una entrevista. Va ensenyar a cosir l’N’rolla’t a les noies de medi ambient, Lidia, Eira i Marta. L’Arsh i en Marc es van encarregar de tallar la tela per fer-los.

3r- Unir els 2 tipus de tela Per això hem necessitat una màquina de cosir o també es pot fer manualment. Hem tingut la col·laboració d’una modista, la senyora Pepi Cuenca, que també ens ha contestat un seguit de preguntes per millorar el nostre producte.

Els N’rolla’t que s’han fet a l’institut s’utilitzaran per vendre’ls i els diners que es recaptin aniran per al viatge dels de batxillerat. Oriola Jaume i Carla Puentes, 3r B

COM FABRICAR UN EMBOLCALL PER PROTEGIR I GUARDAR L’ESMORZAR PER ANAR A L’INSTITUT Per millorar la neteja dels patis i alhora poder estalviar, quan portem l’esmorzar per anar a l’institut, hem pensat elaborar embolcalls seguint una sèrie de pautes o etapes. 4t- Plegar l’embolcall

1r- Necessitem retalls de roba Necessitem 2 tipus de roba, la interna tipus plastiﬁcada i l’externa a escollir.

Per fer-ho hem hagut de planxar els productes obtinguts.

Per això hem anat a l’empresa de Teixits Hostalric. La propietària, Montse Duran, ens ha ensenyat diferents teixits segons la seva textura i color. Els alumnes de medi ambient, per tenir coneixement del procés de l’empresa, li hem fet una entrevista. Així hem conegut el tipus de material que tenen, les textures, i també l’organització i gestió d’aquesta empresa que vetlla pel medi ambient.

5è- Posar nom Hi ha hagut diferents llistes per escollir i hem decidit triar el nom d’N’ROLLA’T. Creiem que compleix els requisits de guardar l’esmorzar acompanyat d’un cert optimisme i energia. Es treballa tot aquest procés al crèdit variable de medi ambient amb els alumnes de 3r i també col·laboraran els alumnes de tecnologia de 3r d’ESO i de 1r d’ESO de Breda.

- 17 -

[MEDI AMBIENT] Entrevista a:

Entrevista a:

MONTSE DURAN

PEPI CUENCA

PREGUNTES SOBRE L’EMPRESA TÈXTIL

Pepi Cuenca és una modista que ha ajudat a l’institut a cosir els embolcalls que s’hi han confeccionat. També ha ajudat a millorar el medi ambient, ja que així no s’utilitzarà tant paper d’alumini. A més de col·laborar amb nosaltres i ensenyar-nos a cosir, va contestar-nos unes preguntes.

1.Com vas tenir la idea de l'empresa? Va ser del meu pare, a l’època que recollia trastos i es dedicava a l’ofici de drapaire. Més endavant va decidir dedicar-se més al tèxtil. Recollia, a part d’Hostalric, de tots els pobles del voltant. 2.Guanyes diners o en perds, amb l'empresa? A altres èpoques vam emportar-nos diners, ara no es guanya tant en comparació a abans. 3.Quants diners heu invertit en aquesta empresa i en el seu funcionament? No feia diferència entre l’economia personal i l’empresa, per tant no se sap ben bé quina va ser la inversió, però no s’hi perden diners. 4.-Recicleu la roba per colors? Classifiquem els teixits segons siguin llisos o estampats, també els classifiquem segons mesures i textures. 5.-Quins tipus de residus genereu? Gairebé no produïm residus. Produïm plàstic i després el reciclem. 6.-Els teixits mal fets els llenceu? Els reciclem i també exportem a l’exterior. També ens va dir que aquesta empresa va començar a expandir-se fa temps. Ara la gent passa d’anar a les marques de roba i s’ha posat de moda cosir. Per això han tornat a tenir més clients. Alexis Garcia (3B), Michael Contreras (3C), Samuel Sánchez (3C), Manel Espejo (3C)

- 18 -

1.- Per què has decidit dedicar-te a la costura? Perquè m’agrada. Vaig començar a cosir quan la meva mare feia vestits amb trossos de roba. I em va impulsar a fer aquesta feina. 2- Quan vas començar? Amb 16 anys. 3-A on treballes? A casa meva, tinc una habitació especial per fer les feines de costura. 4- Què fas amb el teixits que sobren? Els reciclo a la deixalleria corresponent. 5.- Tens molts clients? Tinc molts clients i també faig treballs per als pobles d’Hostalric, de Sant Celoni, Fogars, i per a Suïssa. 6.- A part de cosir fas algun altre treball? A part de cosir, col·laboro amb entitats del poble i també em dedico a la neteja de domicilis particulars. Alexis Garcia (3B), Michael Contreras (3C), Samuel Sánchez (3C), Manel Espejo (3C)

[HUMANITATS I SOCIALS] INVESTIGACIÓ HISTÒRICA i TREBALLS DE RECERCA Una de les meves grans dèries, ja durant la carrera i fins avui en dia, és la investigació històrica, que he portat en paral·lel a la docència. Al cap i a la fi, docència i recerca han convergit en el meu interès – passió o obsessió- per la Història, les Ciències Socials i la Cultura, i s’han convertit en les diferents branques d’un mateix saber. A l’hora de plantejar-me una investigació o recerca històrica, per tal que sigui reeixida del tot, cal que es donin una sèrie de factors, almenys tres: una geografia –o espai– ben delimitat, una cronologia –o temps– ben definida, i unes fonts –arxivístiques, documentals o orals– ben clares. Sovint aplico aquest mètode perquè em dóna seguretat, perquè és concret i real, perquè el controlo i domino, perquè sé de què parlo, i no se m’escapa de les mans. En paral·lel és necessari un bon aparell bibliogràfic –ara molt més fàcil a través d’internet-, que recolza el treball en un bon coixí: les investigacions realitzades a altres parts del món sobre un tema similar et poden ajudar moltíssim, per exemple, a l’hora d’establir semblances o diferències. Així ho he aplicat en les meves recerques sobre l’època moderna (segles XVI-XVIII), per exemple, en la tesi doctoral sobre les visites pastorals, en el treball sobre el monestir d’Amer i, actualment, en una investigació sobre l’arquitectura, els oficis de la construcció i la immigració francesa –dels que he tret alguns premis importants. És clar que parteixes d’unes hipòtesis que vas desenvolupant, matisant, ampliant o corregint al llarg del treball. Poder lligar aquests tres elements de manera coherent i travada és absolutament fonamental per a poder crear un treball d’èxit. No és

posar-lo a la portada del llibre i venir a presentar-lo aquí mateix l’hivern de 2003. Qui m’hauria de dir que, uns anys després, vindria a treballar a aquest poble!

fàcil, per això cal temps, esforç i dedicació. Tot plegat, quan arribes a un grau de connexió total entre aquestes tres parts i desenvolupes un treball ben plantejat, és quan es pot parlar, sense embuts, que has aconseguit un “treball científic” en l’àmbit de les Ciències Humanes i Socials amb tots els ets i uts. I et sents feliç! L’ordre d’aquests elements, a l’hora de portar-los a la pràctica, no té importància. Recordo, per exemple, en el treball que vaig desenvolupar amb la meva amiga Lídia Donat sobre els molins de la província de Girona, va caldre un treball de camp molt important, que vam portar a terme en paral·lel a la investigació documental i que ens va dur als molins hidràulics de la Tordera i a Hostalric. Vam poder visitar el molí d’Hostalric, situat sota la Plaça dels Bous. La visita a aquest molí, ja fa més de deu anys, va ser tota una descoberta. L’artista Tino Soriano, que el feia servir de taller de pintura, ens el va ensenyar i vaig quedar totalment al·lucinat, pel seu bon estat de conservació, per la complexitat de sistemes que presentava, per la seva maquinària singular. Per tot això, vam decidir

- 19 -

Comento aquestes tres característiques perquè sovint me les plantejo quan dirigeixo, corregeixo i llegeixo treballs de recerca de batxillerat. Si realment hi són o hi falten, o estan poc desenvolupades. Avui dia, i més en el futur, la recerca pràcticament pot fer-se des de casa, només emprant l’ordenador i internet. És clar que aquest mètode és molt més fàcil, ràpid i còmode: permet copiar –o reelaborar– llargs textos –o un treball sencer fins i tot!– amb un doble clic, fer-se pròpies idees d’altri –sense citar les procedències– o l’elecció arbitrària de les webs –si hi ha molta o poca lletra, molts dibuixos o colors cridaners. Però comporta una sèrie de riscos i complicacions: la dificultat de poder discernir, pels motius que siguin, entre els webs rigorosos o superficials, els millors o els pitjors, reals o ficticis, on sovint la informació s’ha d’agafar en pinces, s’ha de tractar acuradament, amb molta precisió i delicadesa. La qüestió és que no tenim els sistemes per a poder fer-ne la tria i els criteris d’elecció poden tendir cap a la subjectivitat i, per tant, allunyar-se d’una fiabilitat cent per cent. Malauradament aquest darrer sistema és la tendència que he observat entre part de l’alumnat, i que m’ha portat a escriure aquestes ratlles, fer públiques unes reflexions molt personals. Voldria equivocar-me, i rectificaré, si es dóna el cas, quan vegi una millora!

Xavier Solà i Colomer, professor de Ciències Socials

[HUMANITATS I SOCIALS] JORNADES DE LA PAU 2016

Al món hi ha prop de 45 milions de persones desplaçades per força. Són les anomenades refugiades, desplaçades internes, sol·licitants d’asil.... N’hi ha que sobreviuen en campaments d’emergència, d’altres viuen de manera precària, i unes quantes, les més afortunades, han estat reconegudes com a refugiades i s’han integrat en societats que els han donat acollida i una possibilitat de futur. Desenes de refugiats i refugiades, persones desarrelades a la força, han estat acollides als pobles i ciutats del nostre país. No obstant això, desconeixem qui són, i el que és pitjor, desconeixem per què van haver de fugir de casa seva, abandonar-ho tot i marxar a un altre país. Aquesta desconeixença, en molts casos ignorància o indiferència, ens impedeix ser conscients de la greu problemàtica que suposa la vulneració dels Drets Humans i la persecució a la qual, avui en dia, estan sotmesos Al mateix temps, aquesta desconeixença és un símptoma que demostra la necessitat de treballar amb les generacions més joves per recuperar la memòria del desplaçament forçat a Catalunya, que va afectar l’Estat Espanyol en la Guerra Civil de 1936 a 1939, amb la finalitat de recordar d’una manera objectiva el passat més recent i que això permeti estimular la comprensió del temps present. Aprofitant el dia de la Pau, el dia 29 de febrer, i que, al nostre centre, el celebrem des de fa

uns anys. La Comissió de la Pau va proposar una sèrie d’activitats impulsades pel coordinador lingüístic, d’interculturalitat i cohesió social amb l’objectiu de sensibilitzar l’alumnat sobre els fenòmens migratoris al Mediterrani, sobretot els vinculats al refugi. Les activitats estaven dirigides a tots els cursos i se centraven en quatre temes: donar a conèixer els diversos tipus d’immigració (a primer d’ESO), fomentar el coneixement i el respecte pels Drets Humans (a segon d’ESO), entrar en contacte amb el que significa un camp de refugiats (a tercer d’ESO) i recuperar la memòria històrica dels efectes que va tenir el desarrelament forçat a Catalunya i a l’Estat espanyol (a quart d’ESO). Vam estar implicats els departament de llengua castellana, socials, llengües estrangeres, expressió i llengua catalana i literatura. Volem destacar l’activitat que vam realitzar el dia 30 de gener, ja que ens van visitar un representant del Comitè Català d’ACNUR i una persona refugiada, que van fer una xerrada amb l’alumnat de tercer i quart d’ESO. Al vestíbul del centre, vam poder gaudir de la decoració feta per l’alumnat de la USEE i pels murals gegants sobre els Drets Humans realitzats per l’alumnat de segon d’ESO. També caldria destacar la participació en la Cursa de la Pau de Save The Children, organitzada pel departament d’expressió.

- 20 -

UNA AUTOBIOGRAFÍA una etapa que la recuerdo con mucho afecto tanto a nivel de compañerismo como de profesores. Actualmente, realizo 2º de la ESO en el Instituto Vescomtat de Cabrera. Es otro nivel superior de estudios donde hay cambios importantes de amistades, de maestros…

Nací en Barcelona. Concretamente, vine al mundo el 11 de agosto del 2002 en el hospital de San Juan de Diós. Tengo 13 años y vivo en Hostalric, un pueblo pequeño y con interés turístico. Mi familia la componen mis padres, María Eugenia y Juan, mi hermano Joan y una pequeñita perra de 3 años llamada Nona. También quiero nombrar a mis abuelos que desde pequeñita me han acompañado a la mayoría de viajes y de momentos inolvidables que junto a mi familia forman parte de mis recuerdos. Efectué mis estudios de primaria en el colegio Mare de Déu dels Socors, situado en mi pueblo. Es

Mi deporte favorito y el que practico casi diariamente es el patinaje artístico. Además, me gusta tanto que realizo las dos modalidades: individual y show. Es una actividad que requiere mucho esfuerzo y dedicación pero a mí me aporta relajación y liberación. Mis aficiones son: ir al cine y pasear con mis amigas, pasar tardes en familia… Aunque de vez en cuando leo o voy a correr alrededor de mi pueblo. En todo momento vivo mi presente, que es el que me va a llevar hasta mis metas o logros. Es cierto que en algún momento tendré que decidir a lo que me gustaría dedicarme en mi futuro el resto de mi vida. A lo largo de una vida siempre hay viajes, experiencias realizadas que te marcan. Actualmente el viaje más reciente fue en Vigo,

- 21 -

Galicia. Un viaje programado porque en modalidad de show nos clasificamos en el campeonato de España Juvenil. ¡Espero viajar mucho más el resto de mi vida y descubrir diversos lugares para conocer de ellos sus costumbres y culturas! Núria Sánchez, alumna de segon d’ESO A

[CREACIÓ] ¿Te gusta la nuez? Los siete beneﬁcios de la nuez: Pueden ayudar a evitar enfermedades. 1.- Propiedades Para Combatir el Cáncer Las nueces pueden ayudar a reducir el cáncer de próstata y el cáncer de mama.

secos probados las nueces obtuvieron la mejor eﬁcacia.

En unos estudios que se hicieron con animales (ratones) obtuvieron como resultado, que al comer nueces, el cáncer de próstata se redujo en un 30-40 por ciento.

4. Control de Peso

También se dieron cuenta de que si una persona se come dos puñados de nueces al día, tiene menos posibilidades de sufrir cáncer de mama, y esto hace que el tumor evolucione más lentamente, en un 50 por ciento. 2.- Salud del Corazón Las nueces contienen el aminoácido l-arginina, lo que proporciona muchos beneﬁcios vasculares a personas con enfermedades del corazón, o los que tienen mayor riesgo a sufrir enfermedades del corazón debido a diversos factores de riesgo. Si tiene problemas de herpes, debería evitar o limitar el consumo de nueces, ya que contienen altos niveles de arginina que puede acabar con el aminoácido lisina, esto puede provocar el desarrollo de herpes. Las nueces también contienen grasas de origen vegetal omega-3 ácido alfa (ALA), éste es antiinﬂamatorio y puede prevenir la formación de coágulos sanguíneos patológicos. Algunas investigaciones demuestran que las personas que consumen una dieta alta en ALA, son menos propensas a sufrir un ataque fatal al corazón y disminuye en casi un 50 por ciento el riesgo de sufrir una muerte cardiaca repentina. 3. Antioxidantes Potentes y Poco Comunes Los antioxidantes son importantes para la salud, ya que se cree que ayudan a controlar el envejecimiento. Las nueces contienen varios antioxidantes únicos y poderosos encontrados sólo en pocos alimentos comunes. Las nueces contienen antioxidantes tan poderosos para evitar el envejecimiento, que investigadores las han nombrado como "increíbles", también se ha demostrado que la nuez puede ayudar a prevenir enfermedades relacionadas con el hígado. En otro estudio, investigadores encontraron que los frutos secos, especialmente las nueces, contienen potentes poderes antioxidantes. Entre los frutos

Agregar cantidades saludables de frutos secos, como las nueces, a su alimentación puede ayudarle a mantener su peso ideal a largo plazo. En ensayos realizados a diversas personas que incluían frutos secos en su alimentación, o frutos secos sustituidos por otros alimentos, se comprobó que perdieron aproximadamente 1.4 centímetros de cintura. 5. Salud Reproductiva Mejorada en Hombres Uno de los beneficios menos conocidos de las nueces es su impacto en la fertilidad masculina. Entre hombres que llevan una alimentación estilo occidental, añadiendo 75 gramos (un poco más de media taza) de nueces diariamente, mejora significativamente la calidad de los espermatozoides, en vitalidad, movilidad y morfología. 6. Salud Mental Las nueces contienen una serie de compuestos neuroprotectores, incluyendo vitamina E, ácido fólico, melatonina, grasas omega 3 y antioxidantes. Investigaciones demuestran que el consumo de nueces puede ayudar a la salud mental y al desarrollo del cerebro en los jóvenes. Otro estudio demostró que consumir alimentos altos en antioxidantes como las nueces, "puede disminuir el estrés que se padece con el envejecimiento," "incrementa la salud," y así mismo "mejora la función de memorizar y abstraer." 7. Diabetes La grasa en las nueces ha demostrado que mejora el crecimiento en personas con diabetes tipo 2. Los adultos con sobrepeso con diabetes tipo 2 que comieron un cuarto de taza de nueces al día, tuvieron una reducción significativa en los niveles de insulina, en comparación con quienes no lo hicieron, este beneficio se logró en los primeros tres meses.

Curiosidades: ¿Por qué se debe comer la piel de la Nuez? La capa exterior de una nuez sin cascara- la parte blanca, (o a veces cerosa)- tiene un sabor amargo,

- 22 -

[CREACIÓ] en ella se cree que se encuentra el 90 por ciento de los antioxidantes de este fruto, siendo una de las partes más saludables para consumir. Para incrementar los impactos positivos en su salud, busque nueces orgánicas y crudas, no nueces con sustancias químicas. Si compra nueces peladas a granel, evite las que tengan apariencia arrugada y huelan a rancio, o las que no pueda comprobar que son frescas. Las nueces deben ser guardadas en contenedores sellados herméticamente en su nevera, estén peladas o no. Si no le agrada su sabor puede obtener igualmente sus beneﬁcios terapéuticos mezclándolas en batidos, o puede probar otros tipos de frutos secos disponibles.

OPINIÓN PERSONAL Hemos elegido este fruto seco porque nos ha llamado mucho la atención. Es muy interesante saber que la nuez te ayuda a reducir el envejecimiento o también a desarrollar el cerebro. Hemos aprendido mucho sobre un fruto seco del que no teníamos mucha información. Es bueno saber que ayuda al control de peso y nos beneﬁcia en muchas otras cosas. Ahora creemos que las dos vamos a comer más nueces ya que no la vemos como antes, como un fruto seco más, sino como un alimento mucho más saludable y que nos puede aportar muchas cosas buenas a nuestro organismo.

Susanna Ortega i Melissa Aranda, alumnes de 2n d’ESO B

¿Te gustan las palomitas? ¿Sabías que las palomitas de maíz aportan grandes beneficios a nuestro organismo? Las palomitas de maíz contienen fibra, compuestos de antioxidantes, vitaminas B, magnesio. Digestión Su alto contenido en fibra mantiene tu cuerpo, lo que significa que tus deposiciones se mueven rápidamente y sin problemas a través del tracto digestivo, evitando el estreñimiento y manteniendo tu sistema digestivo saludable. Niveles de colesterol bajos Otro de los beneficios de comer palomitas de maíz es que contienen el tipo de fibra que puede quitar el exceso de colesterol de las paredes de los vasos sanguíneos y las arterias, lo que reduce los niveles de colesterol total y disminuye las posibilidades de enfermedades cardiovasculares. Reducen el azúcar en la sangre Cuando el cuerpo tiene una amplia cantidad de fibra, regula la emisión y gestión de azúcar en la sangre y los niveles de insulina mejor que las personas con bajos niveles de fibra. Previene el cáncer En los últimos años los investigadores se han sorprendido de encontrar una increíble gran cantidad de antioxidante en las palomitas de maíz. De hecho, investigaciones han demostrado que el consumo de palomitas de maíz puede hacer más por el potencial antioxidante de tu cuerpo que una dosis diaria de frutas y verduras. Los antioxidantes son los agentes defensivos de gran alcance que limpian y eliminan los radicales libres, los subproductos del metabolismo celular que están asociadas por una variedad de enfermedades en el cuerpo, en particular el cáncer. Anti-envejecimiento Los radicales libres también han estado estrechamente vinculados a los síntomas relacionados con el envejecimiento, como las arrugas, manchas de la edad y ceguera, debilidad muscular, deterioro cognitivo, el Alzheimer, demencia, pérdida de cabello y mucho más. Pérdida de peso Una taza normal de palomitas de maíz contiene sólo 30 calorías, que es aproximadamente 5 veces menos que la misma cantidad de patatas fritas grasosas. Además, el contenido de fibra en las palomitas de maíz hace que te sientas lleno, e inhibe la liberación de la hormona del hambre, la grelina. ¡HALA, pues, a COMER PALOMITAS! Zoe Alarcón y Marc Román, alumnos de 2.º de ESO B

- 23 -

[TEA TIME]

Wordsearch

FIND 8 SPORTS

L I S O V M K C V N X S T P W

FIND 10 COUNTRIES

N Y K F T U O C G Z E K C N X

V L K V W D L X U Q P E W R K

N U A Q X M U R H Y N E J I G

Z U T B W J J R Q N Q D M N M

T Y E N T Y A U I V S A P L Q

E O T H I E M S D Y C L H K D

F M N M Y R K B I K E B X N F

Z M I J J S M S E R J R X S G

X Q J P N O I T A Y O E N D J

T N B S K Z I O U B M L I S V

T Y L L A B T O O F H L W O P

W T E O S V K A B Q N O D W Y

C L C L D O M G P J H R P D C

D L F Z G C H E Z A C K F F W

O Z P H C Y A L U H N Z U B F

B O Z O O W Q H Y A A Z S L M

Y S R N I W K H R E R M K J Z

F O T R G W N E Y B F R X S S

M Q I G G H K A I D N I X T I

R Y Y C P I N O U Q G H Y S T

L P O R T U G A L V P H P E A

R I I Q J E V R N L C A N E L

E C Z A S C K F G G I H R J Y

U S A A C P R M G N A H I U K

G G V F R X N W X N H A U N S

T U M S L G E A Z H D K X M M

K K V S M K Q G V W A L P C N

T Z G L H B X J G I X W G G A

N L D J S I B G C X F R D S X

FIND THE PROVERB & # " % % ! ! & ( % ! " " ) #!" " " $ " !'+ ," " " & # " & #" # # " ! & # & "

* ," & " #" ! " # " & # " % " %

- 24 -

[TEA TIME] PROJECTE CAMBRIDGE El curs passat vam començar el Projecte Cambridge al nostre centre. Es tractava de preparar alguns alumnes per als exàmens oficials de Cambridge, emmarcats en el Common European Framework of Reference (“Marc comú europeu de referència”). La valoració en acabar el curs passat va ser força positiva i torna a ser voluntat del departament de llengües estrangeres i de la direcció premiar l'excel·lència i valorar els alumnes que més destaquen en anglès. Per a que tots n’estigueu informats, doncs, des del racó “Tea Time” de la revista, us en volem informar amb més detall. 1. RESULTATS JUNY 2015 Aquests exàmens s’aproven a partir del 7. Els que ho fan amb notes entre el 7 i el 8,4 obtenen la titulació “PASS” (aprovat), els que aconsegueixen notes entre el 8,5 i el 8,9 “PASS WITH MERIT” i els que treuen entre el 9 i el 10 reben la qualificació “PASS WITH DISTINCTION”. Els resultats del passat 13 de juny van ser els següents: • KET: els 8 alumnes de 2n d’ESO que vam presentar van aprovar tots. 1 alumna va obtenir la nota “PASS”, 2 alumnes van aconseguir el “PASS WITH MERIT” i els 5 restants “PASS WITH DISTINCTION”. • PET: els 18 alumnes de 3r i 4t d’ESO que vam presentar van aprovar tots, exceptuant una alumna que va treure un 6,9. Va haver-hi 9 alumnes que van obtenir la nota “PASS”, 5 alumnes van ser qualificats amb “PASS WITH MERIT” i els altres 3 “PASS WITH DISTINCTION”. • FIRST CERTIFICATE: les 2 alumnes presentades van aprovar

2. PER A QUINS NIVELLS O EXÀMENS preparem? a) Pel nivell KET for Schools (A2 en el COMMON EUROPEAN FRAMEWORK OF REFERENCE – Basic user), adreçat a alumnes amb notes del 8 al 10 en el crèdit comú d’anglès a 1r d’ESO. b) Pel nivell PET for Schools (B1 en el CEFR – Independent user), adreçat a alumnes amb notes del 8 al 10 en el crèdit comú d’anglès de 2n d’ESO i de 3r. Se’ls prepara durant 3r i 4t d’ESO. c) Pel nivell FCE (B2 en el CEFR – Independent user), adreçat a alumnes de 4t d’ESO, 1r i 2n de batxillerat. El preparador ve de la Cambridge School de St. Celoni.

3. MOCK EXAM Al febrer, els alumnes candidats a presentar-se als exàmens oficials de l’11 de juny realitzaran un simulacre de la prova. Vindran professors nadius de la Cambridge School de Sant Celoni a examinar-los de la part oral. A banda de l’expressió oral (speaking), els nostres alumnes s’hauran d’examinar de comprensió lectora (reading), comprensió oral (listening) i expressió escrita (writing). Des del departament de llengües estrangeres volem animar els alumnes a seguir esforçant-se per aprendre idiomes, per excel·lir en el domini de la llengua estrangera que estudiïn i, en definitiva, a ser cada cop autònoms i fluïts.

- 25 -

[L’EQUIP DE LA REVISTA] PRESENTACIÓ DE L’EQUIP DE LA REVISTA DEL DIMECRES Actual grup de la revista de 3r ESO:

Marina Garcia: Ocer y Rade - Esperanza https://www.youtube.com/watch?v=B0yxWEGoRiw

Manel Espejo: Ali G - Como Camarón https://www.youtube.com/watch?v=ETSwCO9y1ck

Meritxell Nogueras: J. Balvin - Ginza www.youtube.com/watch?v=zZjSX01P5dE

Marc López: Marc Márquez - Pesadilla www.youtube.com/watch?v=2grSZpcKg7I

Sandra Ramos: no en té. Lídia Baraza: Mare - Skrillex and Diplo https://www.youtube.com/watch?v=nntGTK2Fhb0 Glòria Martí: Mare - Matematica de la carne https://www.youtube.com/watch?v=I3JI1l5OOLk

Jessyca Muñoz: Valentino Rossi - Me, Myself and I https://www.youtube.com/watch?v=bSfpSOBD30U

Denise Zurita: Mare - Lejos de aquí https://www.youtube.com/watch?v=MHl0vbc0Nys

Jashanpreet Kaur: Shakira - Whenever wherever https://www.youtube.com/watch?v=weRHyjj34ZE

- 26 -

[L’EQUIP DE LA REVISTA] IDENTITATS SEXUALS

La identitat sexual es va configurant des del naixement de la persona. El fet de tenir un determinat cos i uns òrgans genitals no vol dir que la persona s’hi senti identificada. És el sentiment de sentir-se home o dona el que donarà una identitat sexual o una altra a cadascú. En relació a l'orientació i la identitat de gènere, hi ha homofòbia i transfòbia, que és la discriminació o repressió que es rep per raons d'orientació i identitat sexuals i que segueix existint en la nostra societat, malgrat ser denunciable i penalitzat per les lleis.

Una persona que voldria tenir uns altres òrgans sexuals es pot sotmetre a una operació per canviar-los, però aquesta ha d'haver estat visitada per metges i ha d'haver obtingut el diagnòstic de "trastorn d'identitat de gènere" i haver rebut tractaments hormonals durant almenys dos anys. També hi ha la intersexualitat, que afecta un percentatge molt baix de persones que neixen amb dos sexes; se'ls fan intervencions quirúrgiques per tal de desenvolupar-se en un sexe o en l’altre.

Orientació sexual Ens podem sentir atrets i establir vincles emocionals i sexuals per persones del sexe contrari: heterosexualitat; persones del mateix sexe: homosexualitat; o d'ambdós sexes: bisexualitat. La nostra orientació sexual es va modelant al llarg de l'adolescència, quan es comencen a experimentar les atraccions i els desitjos sexuals. (http://www.selva.cat/joventut/Sexualitat/orientacio-iidentitat-sexual.html) És possible que tingueu dubtes i que necessiteu un temps per veure què és el que sentiu. Però el que heu de tenir clar és que tots tenim el mateix dret de gaudir la nostra sexualitat amb llibertat i mereixem el mateix respecte. Identitat sexual Hi ha persones, anomenades transexuals, que no se senten del gènere que correspon amb el sexe que han nascut. Aquestes persones voldrien tenir un cos que sigui adequat amb el gènere que senten.

WEBGRAFIA: Web de l’Oficina Jove de la Selva: http://www.selva.cat/ joventut/Sexualitat/orientacio-i-identitat-sexual.html

- 27 -

Lídia Baraza (3B), Glòria Martí (3C) i Sandra Ramos (3C)

[L’EQUIP DE LA REVISTA] ELS MILLORS JUGADORS DE PÀDEL DE l’INS Iván Montero (2n A) 1-Per què vas començar a jugar a pàdel? Perquè m’agradava. 2- On vas començar a entrenar a pàdel? A Hostalric. 3- Et dediques a jugar tornejos federats per tot Catalunya? Sí. 4- Et veus de gran jugant al circuit professional de pàdel? Espero que sí. 5- Quin és el cop de més t’agrada? I el que menys? El que més, la bandeja, i el que menys, doble vida. 6- Quin és l’avantatge del pàdel? Jugar de volea. 7- Creus que el pàdel deu ser l’esport més practicat del món? Sí.

4- Et veus de gran jugant al circuit professional de pàdel? Sí. 5- Quin és el cop que més t’agrada? I el que menys? El que més, la bandeja, i el que menys, la volea de revés. 6- Quin és l’avantatge del pàdel? Jugar amb els amics. 7- Creus que el pàdel deu ser l’esport més practicat del món? Oi tant.

Pau Carballo (2n A) 1- Per què vas començar a jugar a pàdel? Perquè venia del tennis. 2- On vas començar a entrenar a pàdel? Al Vila Village.

Toni Sieso (2n A)

3- Et dediques a jugar tornejos federats per tot Catalunya? Sí.

1- Per què vas començar a jugar a pàdel? Perquè vaig jugar un partit i em va agradar.

4- Et veus de gran jugant al circuit professional de pàdel? No.

2- On vas començar a entrenar a pàdel? A Hostalric.

5- Quin és el cop que més t’agrada? I el que menys? El que més, la volea, i el que menys, l’esmaix.

3- Et dediques a jugar tornejos federats per tot Catalunya? Sí.

6- Quin és l’avantatge del pàdel? Jugar amb els amics i amb la família.

4- Et veus de gran jugant al circuit professional de pàdel? Sí.

7- Creus que el pàdel deu ser l’esport més practicat del món? No.

5- Quin és el cop de més t’agrada? I el que menys? El que més, l’esmaix, i el que menys, la bandeja.

PortAventura CHRISTOPHER DOS SANTOS (3C)

6- Quin és l’avantatge del pàdel? Fer molts amics.

2- On vas començar a entrenar a pàdel? Al Vila Village.

i JOAN POU (3A) En aquest institut, cada any s’ha fet un viatge de ﬁnal de curs amb els de 4t d’ESO. Els de 1r, 2n i 3r no tenim l’oportunitat d’anar enlloc. Els professors d’educació física, en Gerard i l’Encarna, han tingut la brillant idea de fer una sortida amb els de 3r d’ESO i anirem a PortAventura per celebrar que s’acaba el curs. Aquesta excursió, per sort, no és una sortida de cap assignatura, és una sortida per divertir-nos i passar-nos-ho el millor possible l’última setmana d’institut.

3- Et dediques a jugar tornejos federats per tot Catalunya? Sí.

Xènia Amargant (3r C) i Thaïs Martín (3r B)

7- Creus que el pàdel deu ser l’esport més practicat del món? És clar que sí!

Arnau Peric (2n A) 1- Per què vas començar a jugar a pàdel? Perquè venia del tennis.

- 28 -

[LL’EQUIP DE LA REVISTA] FUTBOL FEMENÍ El futbol femení a Espanya no està gaire valorat, en comparació amb els Estats Units, on té molta popularitat, cosa que aquí no. El creixement del futbol femení a Espanya és molt menor que a altres països europeus. La lliga més coneguda és la Primera Divisió de futbol femení en la qual participen clubs com l’Athlètic de Madrid, l’Espanyol, el Bilbao i el Llevant. La jugadora més coneguda és Meline Domingues Ronaldinha, més coneguda entre els aﬁcionats espanyols, no tant per les seves dots amb la pilota, com pel seu matrimoni amb Ronaldinho. Actualment treballa en l’ADC (Canillas) en les categories de futbol base després d’haver-se titulat amb el primer nivell d’entrenadora. El màxim exponent de jugadores espanyoles jugant a l'estranger el trobem a Indiana, un dels millors clubs del món, on María Ruiz i Laura Baeza, ambdues madrilenyes de naixement, van realitzar uns grans partits. María ha tornat a Espanya en la temporada 2009-2010 per defensar els colors de l'Espanyol. A nivell internacional, Laura del Riu és una de les màximes ﬁgures que representen Espanya. En la temporada 2008/09 la Superlliga desapareix, passant a ser Superlliga Primera Divisió amb 16 equips, en lloc dels 14. Hi ha equips coneguts que juguen en una lliga més important que altres equips: el Barça juga en una lliga més important, el Palau juga en una de menys important. SARA MILLARUELO (3C)

Barça

Palau

Entrevista de

als alumnes de 4t MOHAMED MAROUAN ZAITOUNI (4t D) a) Quin estil creus que tens? El meu propi estil, és personal. b) Segueixes les noves modes o aprofites el que tens? Aprofito tot el que tinc. c) Ets més de roba esportiva o elegant? Sóc clarament de roba esportiva. d) Creus que et queda bé tot el que et poses? Em queda bé tot, em posi el que em posi. e) Et sents còmode amb la teva roba? Clar em sento bé, amb tot. f) Quin color creus que et queda millor? Blau marí, em queda perfecte… ALIMAMI DEMBANGA (4t D) a) Quin estil creus que tens? Estil swag. b) Segueixes les noves modes o aprofites el que tens? Segueixo les noves modes. c) Ets més de roba esportiva o elegant? Ni elegant, ni esport, sóc SWAG! d) Creus que et queda be tot el que et poses? Em posi el que em posi tot en queda bé. e) Et sents còmode amb la teva roba? Sí, molt còmode. f) Quin color creus que et queda millor? Vermell i negre. ADRIÀ PIDEMONT CASADEVALL (4t D) a) Quin estil creus que tens? No ho sé, normal. b) Segueixes les noves modes o aprofites el que tens? Aprofito tot el que tinc. c) Ets més de roba esportiva o elegant? No ho sé, una mica de tot. d) Creus que et queda bé tot el que et poses? Em podria quedar bé un altre estil. e) Et sents còmode amb la teva roba? Sí, moltíssim. f) Quin color creus que et queda millor? Gris i blau. JÚLIA MAS MASSAGER (4t C) a) Quin estil creus que tens? Normal i informal. b) Segueixes les noves modes o aprofites el que tens? Una mica de les dues. c) Ets mes de roba esportiva o elegant? Esportiva. d) Creus que et queda be tot el que et poses? Crec que em queda bé quasi tot el que em poso. e) Et sents còmode amb la teva roba? Sí, molt. f) Quin color creus que et queda millor? Gris o negre.

[L’EQUIP DE LA REVISTA] CHELTENHAM Cheltenham is in the west of Engand in Gloustershire. Cheltenham stands next to Glouster and Tewksbury. There are round about 116,447 people living in Cheltenham. It is a cold place and you get lots of snow. There isn’t much sun there but the only time there is sun is in the summer holidays, between June and September. August is my favourite month of the year because it is the hottest month and it is my birthday. In England, the school I went to was called All Saints Academy. It was a big school with lots of classrooms and a big field. In my school we had to wear school uniform because it was smart. The school uniform was a black blazer with a white shirt, black trousers, black shoes, a tie and a red jumper. In Cheltenham there where a lot of parks of them was called Pitville park which is the one I used to go to a lot, and play football there. I had lots of friends in Cheltenham who I used to visit a lot. I played football and rugby with them and I used to

go round there house and play on the PlayStation a lot with them. In Cheltenham I used to work for my dad and we had built and fixed houses and going to the carboot which was a market where you could buy and sell things. My family does not live in Cheltenham, they live in a place called Gorleston which is my birth place. I hardly go there and visit but my family comes and visits me. I hope I can go back and visit Cheltenham again one day because I will like to see my friends.

ELS MEUS AMICS He viscut a Catalunya un l’any i tinc molts amics. El meu millor amic de l’institut es diu Isaac. És divertit i un bon amic. A l’hora de pati, els meus amics i jo parlem o juguem a futbol i ens divertim molt. No estic content perquè he de tornar a Anglaterra. Estic trist perquè enyoraré tots els meus amics. A Anglaterra les escoles són molt diferents perquè he d’anar amb l’uniforme de l’escola i a l’estiu ells tenen 6 setmanes de vacances i a Catalunya en tenen 12. M’agradaria poder passar més temps aquí però no puc. Si pogués triar, em quedaria aquí. També trobaré a faltar els meus avis, però els vindré a visitar per les vacances. Espero que els podré tornar a veure de nou. Kain Perkins 3B

- 30 -

By Kain Perkins

[L’EQUIP DE LA REVISTA] NOU INSTITUT A BREDA: BREDA ACOLLIRÀ PER PRIMER COP ESTUDIS D'ESO Al poble de Breda feia falta un institut, ja feia 15 anys que el reclamaven. Els nens i nenes que començaven 1r ESO havien de venir a estudiar a instituts molt plens com Hostalric o anar fins a Arbúcies. Aquest any, el poble ha iniciat aquest nou projecte. Per començar amb una mica d’ajuda, compartiran professorat i projecte educatiu amb l’institut de referència, és a dir, seran els professors de l'INS Vescomtat de Cabrera d'Hostalric els que es desplaçaran fins a Breda per fer les classes. Actualment, a l’institut de Breda hi ha 38 nous alumnes que comencen 1r d’ESO i es podran quedar al poble per fer els estudis de secundària. En aquesta imatge que ens ofereix el diari de Girona, podem observar una de les aules del nou institut de Breda. Els alumnes del nou institut de Breda han editat un vídeo per promocionar les donacions de sang. A continuació hem posat l’enllaç al vídeo: https://vimeo.com/146637028 Denise Zurita i Jessyca Muñoz (3B)

DANIEL CLOSA A L’INSTITUT

El passat 17 de novembre els alumnes de batxillerat van rebre la visita del biòleg Daniel Closa. És doctor de biologia i investigador del CSIC a l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona. Va escriure el llibre 100 mites sobre la ciència i va venir a l’institut per parlar sobre alguns d’ells. Hem parlat amb dos alumnes de batxillerat per saber quins els van agradar més: “el dels astro-

nautes ens va agradar perquè deia que la bandera no es mouria, perquè a la lluna no hi ha gravetat”. Ens van explicar també que “el mite de posar una cullera a l’ampolla de cava perquè no marxi el gas és totalment mentida.” Altres llibres de l’autor: Setembre de passió i Secret de l’Almogàver, que són els més importants.

- 31 -

[L’EQUIP DE LA REVISTA] PREGUNTES SOBRE LA PREAVALUACIÓ A PRIMER D’ESO 1- Com ha anat la preavaluació? 2- Heu notat molt el canvi? En què? 3- Aneu amb els mateixos amics o n’heu fet de nous? 4- Esperàveu que avaluessin d’aquesta manera? 5- Heu notat algun canvi brusc en les notes? 6- Us agrada estar en un pati separat? 7- Heu fet alguna sortida? Quan? 8- Heu anat a visitar l’antiga escola? 9- Com porteu el tema del bus? 10-Us heu adaptat bé als nous horaris? SARA MILLARUELO (3C)

Preguntes

Nen 1r A

Nena 1r A

Molt bé

Bé

Sí, a ciències

Sí, a música

No, n’he fet de nous

Vaig amb els mateixos però n’he fet de nous

No, he anat a millor

No, continuo traient els mateixos resultats

Sí

M’és indiferent

No, al novembre

Sí, amics i professors

Bastant bé

No vaig amb bus

Sí, molt millor aquest horari

Encara no m’he adaptat prou bé

- 32 -

[L’EQUIP DE LA REVISTA] Preguntes

Nen 1r B

Nena 1r B

Bé

Bé, tot i que podria estar millor

Sí, amb els professors, els companys i el lloc

Sí, en tot

Vaig amb els mateixos

N’he fet de nous

Sí

Sí, en algunes he baixat

He baixat bastant

No, al novembre

No vaig amb bus

Sí, a l’hora de menjar

Sí, a l’hora de llevar-se

10 Preguntes

Nen 1r C

Nena 1r C

Encara no han dit notes

Encara no ens han dit les notes

Sí, en tot

Vaig amb els mateixos i n’he fet de nous

Sí

4 5

Sí

Sí, tot i que l’he trobat molt fàcil

No, m’han anat a millor

No, al novembre

Sí, als professors i companys

Sí, als professors

No vaig amb bus

Sí, m’he adaptat molt bé

Sí, m’he adaptat bastant bé

- 33 -

[L’EQUIP DE LA REVISTA] Crítica de cinema: CIUDADES DE PAPEL

La segona novel·la passada a cinema de John Green, Paper towns, ens narra un viatge que fan Q i es seus amics per esbrinar on és la Margo, la noia de la qual està enamorat des de ben petit. La pel·lícula no et mostra res fora de les esperances que té el noi per enamorar-la. El film està basat en la trista friend zone de Q i en l'inesperat viatge que fan ell i els seus amics. Margo és la seva veïna; ella només el veu com un amic i això és el que sempre serà, un amic. Margo Roth Spigerman és la misteriosa protagonista amb un gran desig per la llibertat. A diferència de Q, un protagonista tímid i que mai ha viscut una aventura. La Margo canvia el punt de vista de tothom. Fitxa tècnica Nom original: Paper Towns Duració: 109 minuts Director: Jake Schreier Guió: Scott Neustadter, Michael H. Weber. Novel·la de John Green. Música: Ryan Lott Fotografia: David Lanzerberg Repartiment: Nat Wolff, Cara Delevigne, Halston Sage, Austin Abrams, Jaz Sinclair, Meg Crosbie, Tom Hilmann, Justice Smith, Griffin Freeman, Robert Crayton i Josiah Cerio. Míriam Soriano (3B)

- 34 -

Dedicatòries

“Els analfabets del segle XXI no seran aquells que no sàpiguen llegir o escriure, sinó aquells que no puguin aprendre, desaprendre i aprendre de nou.” ALVIN TOFFLER

Qui és Alvin Toffler? Escriptor novaiorquès, famós per les seves teories sobre el futur referides a les conseqüències de la revolució tecnològica. Segons Tofﬂer la història ha viscut tres grans revolucions: la primera, quan l’home es va fer sedentari; la segona, amb la revolució industrial, i la tercera és l’actual. Aquesta última revolució es caracteritza per l’excés d’informació que tenim a l’abast, els diferents models alternatius de vida en una mateixa comunitat i la globalització, que s’expandirà en un futur a l’espai.

Tres punts per millorar l’escriptura (VII)

(Extret del manual Gramà ca zero. El millor ¼V amb la mínima gramà ca. Servei de polí ca lingüís ca – Universitat de València, 2011, redactat per Francesc Esteve i Josepa Melià)

- 36 -