INFORME SOBRE L’ÚS DE LES NOVES TECNOLOGIES COM A MITJÀ PER A LA COMISSIÓ D’UN DELICTE
Introducció: L’objectiu del present estudi ha estat veure si l’ús de noves tecnologies, era un element facilitador -que podia propiciar- la comissió de delictes, a l’empara de l’ “anonimat” que atorga l’ús per exemple d’aplicacions com el Whatsapp, les xarxes socials, etc. En aquest sentit, volíem indagar en els tipus de delictes que ateníem i on s’hauria utilitzat una nova tecnologia com a mitjà/vehicle per a la comissió de delicte, i doncs analitzar les diferents situacions, per a si fos el cas, incidir de forma preventiva en el bon ús de la tecnologia a favor del bon tracte; mitjançant campanyes de sensibilització, difusió, i altres del mateix tarannà. Una de les teories contemporànies que explica les causes d’aparició del comportament delictiu atenent als factors ambientals, i que compta amb major recolzament de la comunitat científica en l’actualitat, és la teoria de les Activitats Quotidianes de Cohen i Felson. Segons aquesta teoria, l’aparició de la conducta es deu a la confluència de 3 aspectes; un subjecte motivat (delinqüent), una víctima o objectiu propici i l’absència d’elements de protecció eficaços. Aquesta teoria, que s’utilitza des de la seva aparició l’any 1979 per analitzar el fenomen de la delinqüència, i ajudar en la creació d’eines de prevenció, detecció i intervenció eficaces; ha adquirit una nova dimensió amb l’aparició d’internet. S’han plantejat diverses hipòtesis, que transiten entre la idea que l’ús de les noves tecnologies hagi augmentat el nombre de víctimes propícies (atès que es facilita la localització de persones i la comunicació amb elles, i que la inexpertesa o ineficàcia de les mesures de control i seguretat a les xarxes, estiguin actuant com a factors de protecció eficaços. Tots dos aspectes, incidirien directament en dos dels elements causals que la teoria planteja com a explicatius del fet delictiu. Per últim, es planteja fins i tot, que l’ús d’internet pugui afectar a la motivació del/la possible delinqüent, atès que requereix d’un major autocontrol de la impulsivitat. Aquest factor, la impulsivitat, s’ha demostrat com un dels predictius més eficaços del comportament delictiu. Resulta indispensable, doncs, per l’estudi del fenomen, la recollida de dades que tingui en compte els aspectes personals i ambientals esmentats.
Recollida i gestió de dades en l’estudi Per la realització d’aquest estudi s’han analitzat un total doncs de 2. 163 sentències dels casos que han estat atesos en el marc de les mesures penals alternatives amb una condemna de mesura penal alternativa. Els fets dels quals es van cometre entre l’ 1 de gener de 2015 al l’1 de Juny de 2017, en els 4 territoris on Intress gestiona les MPA (Terres de l’Ebre, Tarragona, Lleida i Girona). La revisió de dades es va fer mitjançant el programa de gestió SIJJ (Sistema d’Informació de Justícia Juvenil). En el servei de Mesures Penals Alternatives (MPA) quan es fa la introducció de la sentència al SIJJ hi ha la possibilitat d’introduir la data dels fets així com el contingut específic d’aquell delicte al qual s’ha condemnat a la persona sotmesa a una MPA. Aquest sistema va permetre centrar la cerca de casos en relació al contingut específic del delicte provat en la sentència. Per la recollida de la informació es va dissenyar ad hoc una plantilla de recollida de dades que permetia l’anàlisi detallat de cada sentència. Les principals variables recollides van ser: data dels fets, nacionalitat i edat dels condemnats, territori competencial, descripció del delicte, si hi ha ús o no de noves tecnologies, mitjà tecnològic emprat, vincle entre agressor i víctima, i tipus de MPA imposada. Les dades recollides en aquest estudi van ser codificades i analitzades mitjançant el programa estadístic SPSS 21. Les anàlisis realitzades consisteixen en l’aplicació de tècniques descriptives bàsiques i taules de contingència que permeten la comparació dels casos on s’havien utilitzat les noves tecnologies amb aquells casos on no hi havia hagut ús.
Resultats 1. Prevalença en l’ús de les TIC Del total de 2.163 sentències analitzades, el percentatge de prevalença en l’ús de les TIC que s’hagi fet constar en sentència és del 17,5% (374 sentències).
Constància en la sentència de l'ús de les TIC en la comissió del delicte
17%
Consta a la sentència No consta a la sentència
83%
2. Dades sociodemogràfiques: Pel que fa a la nacionalitat dels agressors, en els casos revisats el 82% dels casos es tracta de persones nacionals, la resta de persones procedeixen de països africans (6,2%), llatinoamericans (5,4%), europeus (5,6%) i altres (0,8%).
Segons la seva nacionalitat
nacionals africans llatino-americans europeus altres
La mitjana d’edat de les persones analitzades on sí constava en la sentència l’ús de les TIC en la comissió delictiva és de 39,5 anys (DS=10,96).
Tot i que la mitjana és de 39,5 anys, el major volum de persones es troben entorn al 45 anys, tal i com es pot veure a la gràfica. A més la edat mínima dels agressors va ser 20 anys i la màxima 83 el que reflexa una gran dispersió en l’edat possible dels agressors. 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0 menys de 20 a 25 25 a 30 30 a 35 35 a 40 20
40 a 45 45 a 50
50 a 55 55 a 60 60 a 65 65 o més
Si mirem la gràfica el grup més nombrós és el d’entre els 40 i 45 anys, davallant fortament dels 45 als 60, malgrat tot trobem moltes més persones en el sector de menys de 40 anys que en el de més de 40. Hi ha un total de 281 persones menors de 40 i un només 86 persones majors de 40 anys.
Percentatge de persones segons la seva edat
23% majors de 40 anys menors de 40 anys 77%
3. Tipologia delictiva En relació al tipus de delicte trobem que els delictes relacionats amb la violència domèstica o de gènere predominen clarament. Concretament de les 374 sentències analitzades on hi constava l’ús de les TIC en un total de 191 casos van ser sentències condemnatòries de delictes d’amenaces per violència domèstica, el que representa el 51,2% dels casos. En aquestes sentències no s’inclouen els delictes de trencament de condemna, que apareix en 48 dels casos, per tant el 12,9% són trencaments de condemna relacionats amb la parella o la exparella. També seria rellevant el número de sentències relacionades amb amenaces, coaccions, injuries o vexacions realitzades a través de les TIC (71 casos, 19% de les sentències).
Tipus de delicte Altres
6
VIDO habitual
2
Trencament de condemna
48
Maltractament VIDO
29
Lesions VIDO
2
Assetjament VIDO
8
Assetjament
14
amenaces VIDO
191
amenaces, coaccions, injúries o vexacions
71
contra la llibertat sexual
2 0
50
100
150
200
250
Si analitzem amb més detall els casos de trencament de condemna i la relació de l’agressor amb la víctima, podem veure que en la major part dels casos la víctima es tractava de la parella o exparella (72% i 16%, respectivament). Una situació similar succeeix amb les sentències d’amenaces, coaccions o vexacions en les quals també la víctima majoritària és la parella o exparella.
Trencament de condemna 12% exparella
16%
parella altres 72%
Per tant, el vincle establert entre víctima i agressor en aquestes tipologies delictives sembla ser també en el context d’una relació de parella, i si suméssim aquests casos al percentatge dels casos sentenciats per VIDO el percentatge augmentaria a més del 87%.
Percentatge de casos on hi ha VIDO
Violènica de gènere
Per tant podem concloure que en més del 87% dels casos analitzats on apareix a la sentència l’ús de les noves tecnologies en la comissió del delicte, tenen relació amb la violència de gènere.
4. Vincle entre agressor i víctima En relació a la vinculació entre l’agressor i la víctima, trobem una incidència molt elevada on hi ha hagut un trencament de parella. Així doncs, dels 374 casos on hem trobat que hi ha ús de les noves tecnologies, 289 eren vers la exparella i 63 vers la seva actual parella. La suma d’ambdós és de 352. Dada que percentualment és del 94%. Percentatge del tipus de vinculació entre agressor i víctima no consta a sentència
1,3
altres
5,6
desconeguts
1,1
familiar sense convivència
0,8
familiar amb convivència
1,9
parella
16,9
exparella
77,5 0
10
20
30
40
50
60
70
80
Així, en el 94% dels casos analitzats on s’ha emprat algú mitjà de les noves tecnologies per a la comissió del delicte, existeix o ha existit una relació de parella.
5. Mitjà emprat Com es pot veure en el següent gràfic en la major part de casos revisats on s’especifica el mitjà a través del qual es va realitzar l’agressió va ser el mòbil (84%), ja sigui a través de trucades, missatges de text o Whatsapp. Seguit de la utilització de les xarxes socials com Facebook o Instagram (6%),. Destaca també en la resta de casos la combinació de diversos mitjans tecnològics.
90
1% 0%
2%
2%
telèfon mòbil ( trucada, whatsapp, sms)
5%
xarxes socials ( facebook, instagram, twitter, altres)
6%
correu electrònic altres telèfon, xarxes socials i correu electrònic telèfon mòbil i correu
84%
telèfon i xarxes socials
En el 84 % dels casos, el mitjà emprat és el telèfon mòbil.
6. Tipus de MPA Imposada Si mirem quina Mesura Penal Alternativa s’imposa més en aquests casos, trobem els Treballs en benefici a la comunitat com a MPA que predomina clarament en relació a la resta. En segon lloc trobem els programes formatius i la resta de mesures (obligacions de tractament, obligacions de comparèixer davant l’administració llibertat vigilada...) no superen el 5% del total. Percentatge de MPA Imposada 0% 0%
4% Treballs en benefici a la comunitat
17%
Programa Formatiu obligació de Tractament LLV Postcondemna 79%
Mesures Combinades
Aquesta dada, és coincident amb la xifra general de MPA Imposades generals. Si mirem el percentatge de Treballs en Benefici a la Comunitat que es van imposar a Catalunya1 l’any 2017 en relació a totes les demandes de MPA del 2017, suposen més del 70%. Als territoris estudiats la xifra percentual d’imposició de TBC en relació a les MPA totals és de 82,88
Conclusions i consideracions: A la llum de les dades analitzades en el present estudi, és necessari posar especial èmfasi en el fet que l’ús de les noves tecnologies en la comissió del delicte s’hagi donat principalment en delictes de violència de gènere (87% dels casos analitzats). Aquesta característica ens situa, sense dubte, lluny del plantejament que les noves tecnologies siguin un catalitzador de nous tipus delictius, almenys pel que fa als casos que compten amb una condemna en forma de mesura penal alternativa. Sembla ser, en canvi, que l’ús de les noves tecnologies sí que constitueix un mitjà addicional per tal de perpetuar els delictes de violència de gènere, que ocupen la segona posició d’entre les tipologies delictives sentenciades amb una mesura penal alternativa, per darrere dels delictes contra la seguretat del trànsit. Resulta també rellevant que en el 84% dels casos s’hagi utilitzat un dispositiu mòbil o smartphone per tal de realitzar el delicte o una part del mateix. L’accés a aquests dispositius és pràcticament universal en l’actualitat i són un mitjà de comunicació habitual. Reuneixen, a més, la característica de la immediatesa, permeten la comunicació immediata amb l’altra persona, sense necessitat de desplaçar-se ni d’esperar que l’altre despengi el telèfon i, quan la comunicació s’estableix a través d’aplicacions, sovint es pot saber si l’altra persona ha llegit el missatge o bé quanta estona fa que no mira el dispositiu. En definitiva, no només es tracta d’un mitjà de comunicació sinó que, si no es prenen mesures específiques, es pot utilitzar com a mecanisme de control. No podem passar per alt, tampoc, que en el 94% dels casos analitzats, la víctima del delicte és la parella (17%) o exparella (77%). Aquestes dades descarten la hipòtesi inicial que feia pensar que l’ús de noves tecnologies podia conferir a l’agressor una falsa percepció d’impunitat derivada de l’anonimat, atès que en la majoria dels casos la víctima és coneguda, pot identificar l’agressor i hi manté una vinculació prèvia de rellevància. Pren força, en canvi, reunint totes les conclusions exposades fins al
1
http://www.gencat.cat/justicia/estadistiques_mpa/8_pag_MPA.html
moment, la hipòtesi que la impulsivitat jugui un paper decisiu en l’ús de les noves tecnologies per cometre un delicte. Sabem que el recent trencament de la relació de parella es constitueix com un factor de risc en violència de gènere, actuant en alguns casos com a desencadenant d’un primer episodi de violència si no n’hi ha hagut abans o perpetuant la dinàmica de violència si el trencament es deriva d’episodis anteriors. En aquest escenari, doncs, la facilitat d’accés al mitjà (el dispositiu mòbil o ordinador personal) i la impulsivitat es poden conjurar amb un altre element, que és la manca d’empatia cap a la víctima. L’empatia és un dels aspectes claus a treballar en la prevenció i el tractament de delictes violents, es tracta de la capacitat de posar-se en el lloc de l’altre i comprendre les conseqüències negatives i el dolor que provoquen els propis actes en la persona receptora dels mateixos. L’empatia pot actuar com a fre de manera preventiva, és a dir, abans de fer alguna cosa podem valorar que tindrà conseqüències negatives per l’altra persona i que això ens porti a no iniciar l’acció. Però l’empatia també pot ser un aturador un cop ja ha començat l’acció fent que, per exemple, en veure la reacció de la persona als nostres actes o el dolor que els provoca, aturem l’acció. L’ús de les noves tecnologies, però, despersonalitza la víctima, la persona contra qui estem actuant no està davant i, per tant, la seva reacció no pot actuar com un aturador. Les dificultats per empatitzar, doncs, es veuen incrementades quan s’utilitzen les noves tecnologies en la comissió del delicte. Des del punt de vista de la víctima, l’ús de les noves tecnologies fa augmentar la percepció de vulnerabilitat o d’incapacitat d’escapar de la situació, atès que ja no és necessària la presència de l’agressor perquè es dugui a terme l’agressió, l’accés a la persona o a l’entorn de la mateixa es veu facilitat i els mecanismes de control es fan més difícils de sortejar, es fa palesa l’absència d’elements de protecció eficaços per aquestes víctimes. Per últim, el fet que haguem analitzat les sentències on s’ha imposat una mesura penal alternativa entre l’ 1 de gener de 2015 i l l’1 de Juny de 2017, i l’ús de les noves tecnologies compti amb una prevalença del 17,5% ens sembla també una dada rellevant. L’ús de les aplicacions de missatgeria instantània és molt recent, aquestes aplicacions van ser creades fa menys de 10 anys. La creació de Whatsapp, per exemple, data de 2009, si bé la seva consolidació com a mitjà privat de comunicació no es produeix fins l’any 2013 aproximadament i és a partir de 2014 que la seva utilització es fa generalitzada entre la població. Ens plantegem doncs, diversos interrogants. D’una banda, si l’ús de les noves tecnologies és explorat habitualment en processos judicials i, per tant, si s’estan comptabilitzant tots els casos en els que es cometen
delictes per aquest via. Aquest interrogant es deriva del fet que la societat és encara immadura en l’ús de noves tecnologies i, de la mateixa manera que l’exposició per part dels individus en xarxes socials és molt elevada i n’augmenta la vulnerabilitat, pot ser que no s’hagi incorporat en contextos d’instrucció judicial o investigació policial l’exploració d’aquests elements de forma sistemàtica. Més encara quan la major part dels casos que ens ocupen es resolen via judici ràpid en tractar-se de delictes de violència de gènere. Per altra banda, si bé no es poden extreure resultats concloents pel que fa al pronòstic de la prevalença de l’ús de noves tecnologies en la comissió de delictes, els aspectes exposats fins al moment suggereixen que aquest ús es pot perpetuar, convertint-se en un vehicle més per exercir la violència contra altres persones i augmentant el ventall d’oportunitats per la comissió del delicte en un àmbit on, dissortadament, les xifres ja són molt altes. Tenint en compte que els resultats ens mostren com l’ús de les noves tecnologies en la comissió de delictes és present en sectors joves de la població, cobra especial interès la necessitat de reconduir l’ús que en fem com a societat en el seu conjunt i aprendre a establir límits en aquest nou canal comunicatiu que siguin efectius. Aquesta és la part visible i que ha arribat a ser sentenciada. Però quants delictes queden impunes per manca de denúncia? La xifra és difícil de calcular.
Propostes: Un dels elements que podria millorar-se i que es desprèn de les conclusions de l’estudi, és que podrien imposar-se més mesures adreçades a la violència de gènere, imposant programes formatius específics ja existents, enlloc de treballs en benefici a la comunitat. Els programes formatius fan incidència en el treball sobre l’empatia i ajuden a l’individu a reconèixer patrons que són agressius i violents i a saber-se aturar, controlant els impulsos. Altrament, la prevenció i la sensibilització de la població en general, és essencial per tal d’entendre que cal posar frens a la immediatesa i a la impulsivitat. Aquesta impulsivitat que, quan parlem de delictes, no dóna pas a poder empatitzar amb l’altre, a adonar-se que darrera de la pantalla o del telèfon també hi ha una persona, ja que en la immediatesa preval la necessitat d’un mateix. Ho visualitzàvem durant l’estudi com un: respirar a fons abans de respondre un tuit o meditar bé abans d’enviar un Whatsapp. I d’aquí neix el pòster que presentem per
donar eines per a prevenir la comissió de delictes mitjançant l’ús de les noves tecnologies.
Autores: Ana Martinez Catena Meritxell Campmajó Garcia Noemí Sotoca Carretero Núria Iturbe Ferré
Amb la col·laboració de: Inka Navarro Javier Lopez Míriam Fernández Aida Gómez Carlos Cabaleiro Iris Pueyo Equips de Mesures Penals Alternatives de Girona Nord i Girona Sud, Tarragona Nord i Tarragona Sud, Terres de l’Ebre i Lleida i Alt Pirineu i Aran
www.intress.org