PacoMinuesa

Paco Minuesa Valdés (Beas de Segura, 1955) va arribar a Sant Cugat amb només 11 anys. De ben jove va entrar a treballar a la Casa Aymat on va viure una de les dècades de més esplendor del tapís artístic català. També va ser un dels primers professors de l’Escola d’Art i Disseny de Sant Cugat, de la que en va formar part més de trenta anys. És un artista multidisciplinari, ha treballat com a il·lustrador, cartellista i fins i tot ha dissenyat escultures. Però la seva passió ha estat la pintura, afirma que “la llum és la mateixa essència de l’ésser humà” i les seves obres s’han exposat a escala internacional des dels anys 80.

Cugat de fa uns anys? Llocs emblemàtics que han desaparegut com el Bar Catalunya.

Dreta o esquerra? Esquerra. Què et fa riure? Les circumstàncies penoses de l’arrogància.

Amb qui et faries una selfie?

Amb el meu pare si fos viu.

Religió? Cap.

Un referent: La meva mare.

Un hobby: El tenis.

T’agrada cuinar? Molt.

El teu plat estrella: El bacallà amb samfaina i cigrons.

Un restaurant: La Vermuteca de Mira-sol.

Convidar o que et convidin?

M’agrada convidar.

Per què creus que t’ha triat l’anterior entrevistada? Perquè li agrada la meva pintura i soc molt amic del seu marit.

Un llibre: “El Idiota” de Dostoievski.

Una cançó: “Vincent”, Don McLean.

Una pel·lícula: “La Vida es bella”.

Una frase: “Nunca es triste la verdad, lo que no tiene es remedio” d’una cançó del Serrat.

Què és el primer que fas quan et lleves? Vaig al bany.

A quina hora et sona el despertador? Fa anys que no en tinc, però em llevo a les 7.30 h.

Què és l’últim que fas abans d’anar a dormir? Badallar.

Un carrer: El carrer Major. Si no visquessis a Sant Cugat… M’agradaria viure a prop del mar, per exemple a Sant Feliu de Guíxols.

Què és el que més t’agrada de Sant Cugat? Els seus espais, que sigui una ciutat per a vianants.

I el que menys? L’elitisme de la ciutat que obliga molta gent jove a marxar.

Una festa: Nadal, perquè veig a tota la meva família.

Què trobes a faltar del Sant

Un defecte: Li dono moltes voltes a les coses.

Una virtut: L’empatia.

Si no fossis pintor… Escriptor.

Un secret: No és que sigui baixet és que tinc les sabates fondes.

Una mania: Sempre toco el clàxon a la gent que no posa l’intermitent.

Si et busquem, on et podem trobar? Al meu estudi pintant.

Un consell: Tot anirà bé.

A qui t’agradaria que féssim aquest qüestionari? Al Jaume Gros, un gran doctor de Sant Cugat i un gran amic.