15 milions d’euros de “forat” o superàvit?

Polèmica El govern municipal i el principal grup a l’oposició van evidenciar el seu desencontre al darrer ple.

“L’exercici del 2022 ha estat positiu, malgrat li pesi a qui li pesi. Som una ciutat solvent”

Mireia Ingla, Alcaldessa

Per Maria Xinxó | Periodista

EL BANY (de realitat)

El govern municipal va fer públics els resultats de l’exercici pressupostari del 2022 per al conjunt de l’Ajuntament i els seus organismes autònoms i aquests van deixar un romanent de 15 milions d’euros que es podrà incorporar al pressupost de l’any 2023 per a destinar-ho a despeses generals de l’Ajuntament. Una setmana abans Junts per Sant Cugat va acusar el govern de crear “un forat estructural de les finances municipals” per valor de 15 milions d’euros. L’alcaldessa va fer públiques “dificultats a l’hora d’elaborar els pressupostos de cada exercici”, però que solucionen ajustant l’evolució de la despesa a la dels ingressos.

40.000 persones marxen de la ciutat

Ha celebrat els seus 50 anys de trajectòria amb diversos actes. Una jornada festiva que ha comptat amb la participació de diverses entitats de Cultura Popular i tradicional catalana de la ciutat. Una cooperativa d’iniciativa social i sense afany de lucre que va néixer el 1973 per dotar d’espais i eines a persones amb diversitat funcional.

En els darrers 20 anys s’han empadronat 100.000 persones a Sant Cugat, però n’han marxat 40.000. Cada any arriben 5.000 persones i en marxen prop de 3.000. Així de contundent es va mostrar l’alcaldessa amb aquestes xifres al seu discurs durant el passat ple extraordinari sobre l’estat de la ciutat.

“I”ntentar arribar al 50/50 entre homes i dones és una bogeria sensacionalista que no té sentit empresarial”. Això m’ho va dir un home jove, de 28 anys, que assegura, per activa i per passiva, que ell no és masclista. I m’ho va dir després de saber que a RAC1, la ràdio líder del país, dels 18 programes que hi ha, només 5 estan presentats per dones o que 7 de cada 10 tertulians i col·laboradors, els que opinen i parlen, són homes. O que l’any passat hi va haver més de 17 mil denúncies per agressions sexuals a Catalunya; això són 50 al dia (les que es denuncien! No em vull imaginar quantes s’ho callen).

Davant d’aquest bany de realitat la resposta -insisteixo d’un home jove, amb estudis, modern en molts aspectes-, sento por, tristesa, impotència, ràbia… i em venen moltes ganes de seguir lluitant, de seguir alçant la veu, de no defallir, malgrat que a vegades les cames, el cor i el cervell tinguin ganes de llençar la tovallola. Hem viscut un 8M més, tant de bo sigui un 8M menys per a la igualtat.