Jocs i olors de temporada

from Sant Cugat Magazine #88 Abril 2023

Alguns dels beneficis de practicar Marxa Nòrdica

On vaig embrutar les meves primeres llibretes, va ser a l’Escola Nacional Marqués de Estella, General Primo de Rivera de Sant Cugat del Vallès. Coneguda també com a Col·legis Nous, avui dia Joan Maragall. Va ser la primera escola i també va ser l’última, tenia quatre o cinc anys.

El primer mestre va ser el senyor León. Un home amb edat d’estar jubilat, que gràcies a que sordejava aguantava com podia el xivarri que li fèiem els 40 alumnes de la classe. Sobretot en època d’hivern, que era quan el mestre ens ajuntava al voltant d’una estufa de llenya per impartir la lliçó. Uns recitant les taules de multiplicar, altres aprenent a llegir del llibre d’Història Sagrada. I els més avançats, aquests passaven de tot. Aquella estufa avui hauria d’estar en un museu. Ens va salvar de patir de penellons a les orelles i als dits de les mans... Recordo molt bé com al voltant de l’estufa, el senyor León ens feia recitar cada dia les taules de multiplicar. Cantarella que ens apagaven els càntics patriòtics dels més grans cantant el Cara al Sol , al mateix temps que hissaven la bandera espanyola degudament formats.

A la classe del senyor León es recitaven les taules de multiplicar amb molta destresa... uno por uno es uno, uno por dos es dos, uno por tres es tres... I així de tant repetir, avui les puc recordar com si fos ahir.

A l’any següent vaig passar a la segona classe, amb el senyor Montferrer. Aquest era d’una altra pasta. Per dir que era l’únic de tots els mestres que parlava el català. El recordo amb la seva bata blanca ensenyant a fer orles i sanefes per acompanyar títols i texts. Era tot un personat- ge que ja es veia que estava fora de lloc. Tenia més pinta de ser un pintor que no pas un mestre d’escola. Doncs estava enamorat del dibuix. Fins al punt que no fèiem cap dictat que no anés acompanyat d’alguna il·lustració seva. Un dia, sense més ni més, va deixar de vindre a classe. Van fer córrer que havia estat per la denúncia d’uns pares que es van sentir molestos per uns comentaris del senyor Montferrer sobre l’aniversari de la inauguració dels Col·legis Nous. Inaugurats ni més ni menys que pel mateix president de la Generalitat de Catalunya, Francesc Macià l’any 1932.

Les altres dues classes, la tercera i la quarta, el tracte amb els alumnes ja era una altra cosa, també érem més grans. Portaven les classes els senyors Saavedra i Trell. Els alumnes els hi teníem un cert respecte, fins al punt que aquest es podia confondre amb por. Doncs els castics eren cruels, excessius i podien ser considerats de jutjat de guàrdia.

El castic preferit era deixar marca amb una canya americana al palmell de les mans… o rebre com a cosa menor un cop de regle que el mestre havia llençat des de la seva taula.

Als Col·legis Nous no hi havia línies d’ensenyament sinó classes… i classes ben separades, els nens de les nenes, i les nenes dels nens. Amb dos metres d’alçada o més de separació de truanes. Era com una mena de mur de la vergonya que no ens va impedir els intercanvis de missatges pel mig de la brancada... Recordo espais concrets del patí on solíem jugar, com el castell o el passadís per on passejaven els mestres.

Amb l’arribada de la tardor, arribava també el canvi de rutina i els jocs i les tradicions es tornaven a posar d’actualitat. Tant si eren considerats de carrer, com si eren de tradició popular, que a còpia de passar de generació en generació tornaven a estar de moda. I és que cada edat ha tingut els seus jocs... els més populars el pica parets, el burro-fort, les boles, la baldufa, arrencar cebes... jocs que no requerien res més que la voluntat expressa de practicar-los... i tampoc cap coneixement previ més que respectar la separació per gèneres. Jocs que entraven en competència amb el de jugar a futbol, que en aquells temps eren de pràctica exclusiva dels nens. Eren els anys del Basora, César, Kubala, i Manchón.

Aquelles olors del mes de maig

De totes les activitats guardo un record molt especial, potser són les que van estar relacionades en certa manera a les olors; llapis Castell, gomes d’esborrar Milan amb gust de fresa. I fins i tot olors a la tinta, cada taula tenia el seu propi tinter on sucar les plomes. Per netejar-les fèiem servir l’os de la sípia que la meva mare portava de la peixateria. Altres olors més delicades i perfumades eren les relacionades amb el mes de maig, el mes de la Verge Maria. Nens i nenes omplíem de càntics i de flors la senyorial escalinata dels Col·legis Nous que sota la batuta d’un director improvisat es tornava a repetir la història del cantar. No la cantarella de la taula de multiplicar. Sinó el cantar del Venid y vamos todos con flores a María Con flores a María, qué madre nuestra es, que a còpia de tant repetir acabaria passant a les llistes dels favorits... La qüestió és que no sé com, jocs i olors, es posaven de moda. Fins al punt que ningú sabia per quina raó de cop portàvem les butxaques plenes de boles de fang. O de tires de plàstic que en dèiem scoubidou També estava de moda col·leccionar cromos de futbol. Ara que com a cosa curiosa, la novetat aquell any era col·leccionar números de les matrícules dels cotxes. Després, no recordo com apareixia un altre clàssic, els cucs de seda. Que també eren de temporada, i guardava dins de capses de sabates i els venia tres a una pesseta… i fulles de morera a dos rals la fulla. Amb tretze anys vaig deixar l’escola. A casa feien falta mans per treballar i els meus pares van considerar que podria compaginar feina i estudis a les tardes. Cosa que així vaig fer.

Envia’ns les teves cartes:

Per correu postal: Av. Cerdanyola, 98 08173 Sant Cugat

Per correu electrònic: lectors@ santcugatmagazine.cat

Per whatsapp: 666 72 42 65

Sant Cugat Magazine es reserva el dret a reduir i a editar totes aquelles cartes que ho requereixin.

WHATSAPP: 666724265 lectors@santcugatmagazine.cat

Així continua aquest espai, cada vegada més deteriorat, fa molta pena veure aquesta situació.

Aprovecho la reforma de la avenida de Cerdanyola para pedir el traslado de los containers esquina con Torreblanaca.

CARTES DELS LECTORS lectors@santcugatmagazine.cat

CALLE VENEZUELA, 65

Hace 4 meses, después de escribir al Ayuntamiento pusieron unas marcas verde fosforito en la acera, parecía que iban a repararlo, ahora continuamos con la acera levantada y las marcas verdes pintadas en la acera, pero un día alguien se va a caer y se va a hacer daño… O alguien con movolidad reducida va a tener que dar la vuelta para pasar…

RAFA

Els Senyals

Les obres del carrer Borrell i avinguda Cerdanyola han fet que el tros del carrer d’Orient entre plaça del Coll i carrer Borrell hagi hagut de canviar de sentit per poder accedir els veïns del tros en qüestió, també han hagut de canviar el sentit del carrer Borrell en el tram del qual parlàvem, molts conductors van investigant com arribar a l’avinguda de Cerdanyola i més d’un quan puja per Orient des del carrer Borrell per girar a l’avinguda de Torreblanca no gira i segueix fins als senyals de contra direcció, aquests senyals no sé de quan estan col·locats, però he de dir que no estan en el millor lloc.

LAURA MIRABET

Marques A Terra

Ja que tota la ciutat està d’obres per posar-la bonica, no us oblideu del centre just a la plaça Doctor Galtés on els graons per baixar tenen la pintura desdibuixada. Va molt bé pintat de groc per no caure a terra, gent gran i despistades.

MARIA

ALERTA!!!

Vull alertar de la presència d’orugues verinoses per a les persones i sobretot pels gossos, s’ha d’estar alerta quan es passeja i a l’Ajuntament li demano que faci fumigació per eliminar aquest bitxo perquè si no tinc mal entès no és autòcton i fan plagues pels arbres com a Sant Cugat.

RICARD RIGAU

Sitio Para Bicis

Hola escribo porque me gustaría solicitar un espacio más grande para las bicicletas en este punto de la ciudad, ya que 3 son insuficientes para el flujo de gente de la zona y de los vecinos y comercios. Esto se encuentra cerca del mercado nuevo de Torreblanca, calle Ferran Romeu. También comentar que este sistema no es adecuado para las bicis, no quedan bien apoyadas. Por último, adjunto una fotografia del lugar para que se hagan una idea y ya de paso comentar que hay una pintada muy fea en la pared a poder ser para eliminar en breve. Muchas gracias.

ENVIAT PER WHATSAPP

AJUDA, TESTIMONIS?

El passat 12 d’abril em van tirar la moto a terra a la rambla Ribatallada, qui la va tirar amb el cotxe imagino i pel que han explicat el comerç de davant, un home de mitjana edat va marxar sense deixar-me cap nota per poder solucionar els desperfectes que em va causar. Demanaria si us plau si algú ha vist alguna cosa o la persona que ho va fer es dona per al·ludit i no tenia temps o no va veure que va trencar part de la meva moto, es posi en contacte perquè les asseguradores es posin d’acord. Agraeixo i no jutjaré només vull poder arreglar la moto sense deixar-me el sou.

MARCOS