Full informatiu de MÉS per Porreres Núm. 10 · Març 2017 Podem saber poc del futur, però prou per adonar-nos que hi ha molt a fer. (Alan Turing, matemàtic)
La nova llei turística explicada al sector Unes 150 persones es varen reunir al restaurant es Centre per rebre informació de com serà la nova llei balear de comercialització d’estades turístiques en habitatges. Toni Sansó, tècnic de la Conselleria de Turisme, tot i la complexitat de la llei, va exposar al públic de Porreres alguns dels dubtes que presenta la modificació i aplicació de la llei de turisme. L'acte va ser plural i obert a tothom i va gaudir d'un ample poder de convocatòria per part del Fòrum Turístic porrerenc, que va realitzar una feinada per preparar-lo i organitzar-lo. Porreres disposa d'una oferta que se situa en unes 900 places turístiques, en un sector que es pot considerar emergent dins l'economia del municipi i que ja constitueix una nova font d'ingressos. L’establiment de les zones aptes serà una decisió municipal a adoptar, prèvia la tramitació d’un procediment senzill i ràpid. La llei establirà un sostre de places per contribuir a evitar la saturació turística que perjudicaria al sector i la societat en general. Hi ha qui defensa la «liberalització total» del lloguer turístic o la «prohibició total» del lloguer turístic en
plurifamiliars (federació d'hotelers i el PP, per exemple). Nosaltres defensam un terme mitjà: una regulació adequada i equilibrada, que no sigui ni un «campi qui pugui» ni una prohibició total. Precisament, aquest avantprojecte pretén no trepitjar les competències municipals i donar una veu importantíssima als ajuntaments.
”Volem seguir creixent en qualitat amb el turisme” l
Aquesta llei vol posar ordre en les estades turístiques tal com explicà Toni Sansó, el nostre company de MÉS. Per això i pels efectes de les estades, siguin del tipus que siguin, “hem de regular totes les que afecten la nostra economia, la nostra societat i el seu benestar i el medi ambient” digué. Des de MÉS entenem que la llei és molt clara amb tots els requisits que s’exigeixen. Quins problemes es pretenen solucionar?
L’increment progressiu del nombre de turistes que ens visiten, fenomen que es va observant els darrers anys i que es preveu que es continuï produint. La massificació turística creixent augmenta la pressió damunt el territori i els recursos, i acaba provocant una reacció de rebuig en una part de la població resident, especialment els mesos d’estiu. La realitat és que els darrers anys està augmentant el fenomen del lloguer turístic, especialment en pisos, al marge de la normativa. Hi ha una demanda molt forta d’aquest tipus de turisme, i la proliferació d’aquesta oferta no reglada provoca molts problemes.
El pressupost de 3,4 milions torna a augmentar la partida de festes A la darrera sessió plenària de l'Ajuntament, corresponent al mes de gener es va aprovar per 3,4 milions d'euros el pressupost del 2017. Amb el nostre vot en contra, ja que es tornen a repetir les mateixes mancances que en altres ocasions, sobretot en el capítol de festes, que continua tenint la partida exageradament alta. I és que any rere any, el nostre grup ha demanat en reiterades ocasions que es rebaixi aquest capítol, un dels més alts en comparació a tots els pobles similars a la nostra vila. La dinàmica no canvia
La regulació adequada i equilibrada de l’anomenat «lloguer turístic» objecte d'una important reunió-sopar organitzada pel Forum Turístic de Porreres.
Nosaltres sovint demanam que es facin pressuposts participatius (i que la gent pugui opinar i decidir una part del pressupost, on trobi que fa més falta). A l'anterior pressupost ens digueren que aquesta vegada intentarien que ho fossin. Ens pronunciàrem en contra de les partides previstes dins “altres è
Ç
despeses diverses”, algunes de les quals són molt altes, de fins a 20.000 euros. Diguérem que unes despeses tan grosses, posar-les a l'apartat d'altres, fora concretar, és d'una manca de transparència total. I es repeteixen diverses vegades. També és el cas d'altres subministraments. Pressupost gran, això si, de xifres altíssimes, però no saben a què es destina. Són molts anys que duen a l'Ajuntament, per deixar tants de doblers a l'aire. Curiosament, dins els pressupostos, no tenen previstes les entrades que els hi suposen les festes que fan: com entrades a concerts, teatre, tiquets com la nit de l'art, camisetes, banderes, inscripcions, etc. Fa anys que gestionen i saben, més o menys, quins ingressos hi ha d'haver, però mai no ho han posat.
El molí d'en Quel Coll cau a trossos
La no-participació ciutadana En reiterades ocasions hem reclamat la participació ciutadana i que aquesta pogués decidir, en un dels temes més importants de la gestió, els pressuposts. Fa anys que ho demanam i fins i tot ho tenim aprovat en diferents mocions que hem presentat. El 2011 l'Ajuntament va aprovar, a instància del nostre grup, el següent: “Punt 3.- L’Ajuntament de Porreres elaborarà els propers pressuposts participatius, on els ciutadans puguin decidir directament cap allà on es destinaran una part dels recursos municipals, i també les consultes populars per decidir qüestions importants pel municipi”. Fa 6 anys que no pot ser. Com a molt, hem aconseguit organitzar dos Fòrums però que es convocaren tard i només es va explicar on l'equip de govern volia destinar els doblers, però no es va donar cap marge a la ciutadania per decidir on trobaven que era més necessari invertir el pressupost, encara que fos una petita part. En aquests darrers plenaris ha tornat a sortir el tema i l'equip de govern ha comentat, en diferents ocasions, que intentarien que els pressuposts del 2017 fossin participatius. El resultat al final ja l'hem vist. Tot i que l'Ajuntament contractà una empresa externa per fomentar la participació ciutadana. I que semblava ja s'havia posat fil a l'agulla en un tema que hauria de ser cabdal en la manera d'entendre la política municipal, desgraciadament, no ha estat així. Els pressuposts no s'obrin a la participació. I llavors, la batlessa es fa l'ofesa, quan hi votam en contra!
L'arquitectura tradicional de Porreres pateix la manca d'iniciatives per a conservar-la.
L'estat d'abandonament -molt preocupant ja- agreujat per les pluges dels darrers mesos, fan passar per ull el molí d'en Quel Coll, als afores de Porreres. Es tracta d'un molí de vent del segle XVIII, amb base poligonal, d'una sola planta de paredat en verd, que conservava alguns paredats i restes de voltes i tenia un accés a l’envelador per mitjà d’una escala exterior. Situat entre es Rafal i Can Barragot, abans estava ran del camí de Marina. Formava un conjunt moliner amb el molí d’En Lluc. Per desgràcia, sense cap tipus de protecció urbanística, basta veure l'edefesio que hi construïren fa uns anys al seu costat, aquest és el designi del nostre malmès patrimoni cultural. Si l'Ajuntament ajudàs, tal vegada els propietaris farien un pensament.
Un estat poc solidari Les ajudes a les inversions a les explotacions agràries abans es finançaven a parts iguals. Provenien aproximadament un 33% d'Europa, Espanya i Balears, a parts iguals. Idò ara el PP ho ha deixat en un 8% de l'estat, un 45% d'Europa i l'altre 45 % aportat des de les Illes Balears, causant un gran perjudici a la nostra comunitat autònoma que està, a més, molt mal finançada. Els perjudicats sempre som nosaltres, els illencs.
Així estava abans el molí d'en Quel Coll, que figura a l'inventari de béns patrimonials de Porreres.
De què servien les síquies i els albellons Quan escric aqueixes paraules, tots els diaris van plens de les inundacions que han estat causades pel pitjor temporal de pluja dels darrers trenta anys. No diré que no hagi plogut molt, i que a segons quins indrets la intensitat de la pluja no haja estat excepcional (vet si ho ha estat!), però a d´altres, com diuen els nostres majors, ha plogut "bé". Molt, però bé; és a dir, fora aiguades de molts de litres en molt poc temps. Per què és, idò, que hi ha hagut inundacions en aqueixos indrets on no hi ha hagut pluges tan fortes o -si tant voleu- per què és que han estat tan importants? Bona part de la culpa -si la podem anomenar així- la té la destrucció progressiva que pateix, des de fa una quarantena d'anys, la xarxa de drenatge tradicional (albellons, siquions de partió, síquies, torrentons, torrents, clavegueres...) que han construït o canalitzat els pagesos i els picapedrers mallorquins durant centenars d´anys, acumulant els esforços de moltes de generacions. De qui és la responsabilitat? A parer meu, de molta de gent. Per exemple (i vull que quedi clar que no responsabilitz la totalitat d´aquests col·lectius), de pagesos "mecanitzats" que, llaurant a molta fondària i fora parar gens d´esment, espenyen els albellons, destrossen les síquies o les omplen de terra; d'arquitectes, promotors i mestres d´obra que tapen o esbuquen tota quanta cosa els fa nosa per construir; d'enginyers que fan projectes de reparació i eixample de torrents amb el llit i els costats de ciment, com si als torrents només hi vessassin les aigües les síquies "majors"; de tots aquells arquitectes, aparelladors i enginyers que no tenen en compte -a bastament, almanco- les característiques del règim pluviomètric de Mallorca i que per això mateix no preveuen un sistema de drenatge o d'evacuació suficient; de polítics, promotors i tècnics urbanístics que han permès o propiciat la urbanització d´indrets on ningú, fa cinquanta o cent anys, li haguera passat pel cap fer-ho. En definitiva, la responsabilitat és de tots aquells que han oblidat o no han tengut en compte que el paisatge actual de Mallorca no és precisament natural, sinó que és en gran part una construcció social; és a dir, la suma dels efectes de l´acció humana durant molts de segles. Aquesta transformació es va concretar -entre d´altres aspectes- en la construcció d´una xarxa de drenatge, basada en els albellons i les síquies, que va permetre la posada en conreu de moltes de les terres argiloses del Pla i de les zones lacustres de l´illa i, a més, en una selecció i un ús dels llocs d´hàbitat i dels espais de conreu que tenia en compte, a més d´altres
factors, els riscs d´inundació. Tot plegat, amb la intenció d´evitar el que, tot i el funcionament d'aqueixa xerxa de drenatge, esdevengué a una vila del Pla a mitjan segle XVII, en un any de pluges molt intenses: "no s´hi cullirà dels fruits de lo any passat la terça part per causa de no haver pogut sembrar lo millor de las terres per les moltes aigües i les qui·s són sembrades haver-les negades les tantes aigües". Són paraules d´un document de l´època, que resulten estranyament consemblants a les declaracions dels portaveus de les associacions de pagesos que hem sentit aqueixes darreres setmanes. Quin és el resultat d´oblidar i de no tenir en compte tot l´anterior? La situació que vivim aqueixos dies, almanco en els llocs on ha plogut "bé". I mapes de sòls i de riscs d´inundació, amb les pertinents corbes de nivell, que queden molt "guapos" i donen una imatge de molta de previsió, però que no serveixen per res si no es tenen en compte a l'hora de planificar.
Antoni Mas i Forners Historiador Diario de Mallorca /21.12.2008
Precipitacions descomunals Porreres té una mitjana anual de 515 litres per metre quadrat. A l'episodi d'aiguats del desembre del 2016 se'n registraren 155. Un 30% més del que és habitual. A l'episodi del gener d'enguany el total de pluja va ser de 119. Un 23% més. Per tant entre els dos episodis s'ha recollit un 53% de la pluja anual.
Un edifici del carrer Magos, com a conseqüència de les intenses pluges es va esfondrar.
Edició i Redacció: Oficina de MÉS per Porreres Carrer d'en Veiet, 17. (Quarter Vell) 07260 Porreres (Mallorca) E-mail: elfoliporreres@gmail.com Contacte amb els regidors: 627477628 i 660202690 Dipòsit Legal: PM-647-2016 Segueix-nos al facebook de MÉS per Porreres
Cens per pal·liar els efectes de les inundacions
q Vergonya consumista Cada un de nosaltres llença a les escombraries més de 160 quilos de menjar a l'any, aproximadament un terç del que compram. Més del 60% d'aquest menjar rebutjat, que suposa uns 300 euros, podria aprofitar-se. q Promeses incomplides El 2009, la directora d'Abaqua, vinculada al Govern, i el batle de Porreres, Bernat Bauçà (tots dos d'UM), es feren la foto al torrent del Pont que dies enrere s'havia desbordat arran de les precipitacions. Prometeren llavors una inversió de 1'5 milions d'euros. Mai més se n'ha sabut res. q Les subvencions a entitats Al ple de gener, demanàrem el criteri que estableix l'equip de govern de l'Ajuntament amb l'assignació de subvencions a les entitats. Com a mínim, és mal d'entendre. q L'estat no ajuda als pagesos Les ajudes que havia de proporcionar el govern de l'Estat per als pagesos no tendrà efectes significatius a les Balears i, probablement, a cap altre indret. La causa és que estableix unes ajudes sols limitades als conceptes "no assegurables". Com que els mals censats ara per ara són camps de cereals i farratges (tots ells perfectament assegurables), la conclusió és que no rebran ni un euro. q Principis a salvaguardar Qualsevol ciutadà s’ha de poder beneficiar de l’activitat turística (la prosperitat ha de ser compartida), tot considerant aquesta com un tipus d’activitat econòmica i professional, per la qual cosa la llei ha d’establir principis, normes i criteris universals que tothom ha de complir, i no ha de generar greuges comparatius. q Carrer de la Rectoria El carrer de la Rectoria a vegades s'ha de tancar (per obres, asfaltat...) i tots els cotxes que venen de Vilafranca (camions de repartiment, turistes, gent de fora poble) no sap que fer per anar en direcció Palma o Montuïri. S'haurien de posar senyals per desviar el trànsit i posar una alternativa provisional, mentre estigui tallat. q N'Hereveta, un parc molt porc El parc de n'Hereveta deu ser l'exemple del que mai no hauria de ser un parc. Ple de brutor, amb els banys quasi sempre tancats (a saber per quin motiu), elements mal conservats, sense horaris d'obertura al públic, el concessionari que no cumpleix amb la neteja... q En Bauzá vol tornar del Senat Ja ho digué Aldous Huxley: “com més sinistres són els desitjos d'un polític, més pompós, en general, es torna el seu llenguatge”.
La Conselleria d'Agricultura informa que els pagesos poden anar a les Delegacions Comarcals de la Conselleria a fer una declaració de danys (cultius herbacis extensius i cultius hortícoles) provocats pels efectes de les inundacions. Han d'emplenar una fitxa molt senzilla amb les parcel.les que tenen afectades. Hi ha un termini que acaba el 21 de març. Després sortirà la convocatòria d'ajuda i podran demanar el pagament de les indemnitzacions.