Incomprensible resposta a una moció per a suprimir les bosses de plàstic Núm.13 · Juny 2017
infraestructures que reporten importants beneficis als seus gestors, que cal recordar que en el La vida no està feta del que desitges, cas dels aeroports, ENAIRE, es sinó del que fas. troben semiprivatitzats. A Balears (Paulo Coelho. compositor i filòsof) l’Estat només inverteix on fa caixa. D’altra banda, se segueixen sense obtenir inversions importants, derivades de l’aplicació del nostre Estatut. Només de retruc, per la negociació canària, els pressuposts hauran millorat minsament per les Balears pel que fa a les subvencions al transport aeri. El descompte de resident del 75% pels vols entre illes negociat per NCA també s’aplicarà a Balears. Això no obstant, no totes les millores El Govern de les Illes Balears, el s’aplicaran amb la mateixa Consell de Mallorca i l'Ajuntament intensitat. Pel que fa al transport de de Porreres han superat la meitat de mercaderies, els percentatges la legislatura. MÉS confia renovar negociats per Canàries i els que d’aquí a dos anys moltes de les seves s’han anunciat per Balears donaran àrees de responsabilitats. S’han lloc a l’absurda situació que complert dos anys de les eleccions transportar mercaderies de la que varen dur els partits progrespenínsula a Canàries serà més barat sistes al capdavant de les que de la península a Balears. institucions. Tot i algunes tensions Mentrestant seguim patint un lògiques, les enquestes assenyalen sistema de finançament que ens que podríem renovar un govern de deixa molts manco recursos que a progrés d’ací a dos anys, quan hi altres comunitats autònomes per tal tornessin a haver eleccions d’atendre els serveis públics bàsics, illenques. Diverses enquestes com educació, sanitat i serveis d’aquests darrers dies confirmen la socials dels quals es fa càrrec la impressió que el PP, malgrat la dura nostra comunitat autònoma. L’Estat oposició que va fent, no aconsegueix mateix ha quantificat aquest dèficit pas de posar en risc els acords pel en el cas de Balears en més de 1.500 canvi. Després de molts anys de milions d’euros. Perquè ens fem una governs del PP, aquesta legislatura idea, tot el pressupost de Sanitat de mira de revitalitzar el país tant les Illes Balears. D’acord amb el econòmicament com culturalment. mateix estudi, comunitats com Quan hi va haver el canvi de govern, Extremadura disposen d’un 50% hi havia una situació deplorable. Els més de pressupost per habitant per pressuposts de l'Estat tornen a ser fer front a les competències molt perjudicials per a les Illes homogènies de la comunitat Balears, amb una inversió que passa autònoma, mentre que el País Basc i dels 159 milions d’euros a 148 Navarra ens dupliquen. milions. A Balears només arriben Tot plegat, té molt poc de «la 128 € per habitant, enfront dels 184 igualdad de los españoles» que € de mitjana que inverteix l’Estat a predica la constitució i els que la les comunitats autònomes. A més, defensen. I és que, com va recordar cal dir, que la majoria d’inversions a el diputat valencianista de Balears, quasi 100 milions d’euros Compromís Joan Baldoví al ministre del 148, dues terceres parts, és Montoro, Espanya es trenca a través duran a terme als ports i aeroports dels pressupostos generals de gestionats per l’Estat. Unes l’Estat.
Després de dos anys de legislatura
El nostre grup municipal va presentar al plenari de maig una proposició per a la prevenció i reducció de les bosses de plàstic d'un sol ús. Incomprensiblement, no va ser aprovada pel grup del PI comptant amb tres vots a favor dos nostres i el del regidor del PSOE. (Vegeu la curiosa resposta que donaren en la intervenció de la batlessa). Dèiem, a aquesta, que vivim envoltats de plàstics, i la bossa de plàstic d'un sol ús és un símbol emblemàtic de la cultura d'usar i tirar, de l'abús dels recursos. A la Unió Europea la mitjana de consum de bosses de plàstic és 176 bosses per persona i any. Hem de començar a aplicar mesures per reduir el seu ús. Tothom és ben conscient que aquesta cultura i aquestes pràctiques del malbaratament han d'acabar. El consum responsable s'ha d'imposar, i nosaltres que vivim a una illa, no podem retardar-ho més. Actualment, les bosses de plàstic suposen un problema mediambiental de primer ordre: tarden centenars d’anys en descompondre’s de forma natural, generen problemes en el clavegueram i danyen la fauna marina. Cada bossa en la seva fabricació emet uns 4 grams de CO2 que contribueixen al canvi climàtic. Els plàstics són per sempre, tarden entre 100 i 400 anys en degradar-se. A diferència de la matèria orgànica, el plàstic no "desapareix" mai en la naturalesa i s'acumula en el medi ambient, i en particular en els oceans. A Mallorca estimam la terra, la mar, les platges... però sovint les veim cobertes de plàstics, que provenen de les nostres pròpies mans, de les nostres accions. Però els efectes no són sols visuals. Quan el plàstic arriba a la mar, la llum solar, l'aigua salada i les onades els desintegren en fragments diminuts. La fauna marina, peixos o larves acaben menjant aquests plàstics diminuts, pensant que és zooplàncton, el seu aliment natural. A més de l'efecte pervers pel medi marí, ens podem acabar menjant la bossa de plàstic que hem tirat, literalment. L'efecte bumerang està servit. La contaminació és un problema d'anada i tornada. A més a més, per Porreres, com altres