Incomprensible resposta a una moció per a suprimir les bosses de plàstic Núm.13 · Juny 2017
infraestructures que reporten importants beneficis als seus gestors, que cal recordar que en el La vida no està feta del que desitges, cas dels aeroports, ENAIRE, es sinó del que fas. troben semiprivatitzats. A Balears (Paulo Coelho. compositor i filòsof) l’Estat només inverteix on fa caixa. D’altra banda, se segueixen sense obtenir inversions importants, derivades de l’aplicació del nostre Estatut. Només de retruc, per la negociació canària, els pressuposts hauran millorat minsament per les Balears pel que fa a les subvencions al transport aeri. El descompte de resident del 75% pels vols entre illes negociat per NCA també s’aplicarà a Balears. Això no obstant, no totes les millores El Govern de les Illes Balears, el s’aplicaran amb la mateixa Consell de Mallorca i l'Ajuntament intensitat. Pel que fa al transport de de Porreres han superat la meitat de mercaderies, els percentatges la legislatura. MÉS confia renovar negociats per Canàries i els que d’aquí a dos anys moltes de les seves s’han anunciat per Balears donaran àrees de responsabilitats. S’han lloc a l’absurda situació que complert dos anys de les eleccions transportar mercaderies de la que varen dur els partits progrespenínsula a Canàries serà més barat sistes al capdavant de les que de la península a Balears. institucions. Tot i algunes tensions Mentrestant seguim patint un lògiques, les enquestes assenyalen sistema de finançament que ens que podríem renovar un govern de deixa molts manco recursos que a progrés d’ací a dos anys, quan hi altres comunitats autònomes per tal tornessin a haver eleccions d’atendre els serveis públics bàsics, illenques. Diverses enquestes com educació, sanitat i serveis d’aquests darrers dies confirmen la socials dels quals es fa càrrec la impressió que el PP, malgrat la dura nostra comunitat autònoma. L’Estat oposició que va fent, no aconsegueix mateix ha quantificat aquest dèficit pas de posar en risc els acords pel en el cas de Balears en més de 1.500 canvi. Després de molts anys de milions d’euros. Perquè ens fem una governs del PP, aquesta legislatura idea, tot el pressupost de Sanitat de mira de revitalitzar el país tant les Illes Balears. D’acord amb el econòmicament com culturalment. mateix estudi, comunitats com Quan hi va haver el canvi de govern, Extremadura disposen d’un 50% hi havia una situació deplorable. Els més de pressupost per habitant per pressuposts de l'Estat tornen a ser fer front a les competències molt perjudicials per a les Illes homogènies de la comunitat Balears, amb una inversió que passa autònoma, mentre que el País Basc i dels 159 milions d’euros a 148 Navarra ens dupliquen. milions. A Balears només arriben Tot plegat, té molt poc de «la 128 € per habitant, enfront dels 184 igualdad de los españoles» que € de mitjana que inverteix l’Estat a predica la constitució i els que la les comunitats autònomes. A més, defensen. I és que, com va recordar cal dir, que la majoria d’inversions a el diputat valencianista de Balears, quasi 100 milions d’euros Compromís Joan Baldoví al ministre del 148, dues terceres parts, és Montoro, Espanya es trenca a través duran a terme als ports i aeroports dels pressupostos generals de gestionats per l’Estat. Unes l’Estat.
Després de dos anys de legislatura
El nostre grup municipal va presentar al plenari de maig una proposició per a la prevenció i reducció de les bosses de plàstic d'un sol ús. Incomprensiblement, no va ser aprovada pel grup del PI comptant amb tres vots a favor dos nostres i el del regidor del PSOE. (Vegeu la curiosa resposta que donaren en la intervenció de la batlessa). Dèiem, a aquesta, que vivim envoltats de plàstics, i la bossa de plàstic d'un sol ús és un símbol emblemàtic de la cultura d'usar i tirar, de l'abús dels recursos. A la Unió Europea la mitjana de consum de bosses de plàstic és 176 bosses per persona i any. Hem de començar a aplicar mesures per reduir el seu ús. Tothom és ben conscient que aquesta cultura i aquestes pràctiques del malbaratament han d'acabar. El consum responsable s'ha d'imposar, i nosaltres que vivim a una illa, no podem retardar-ho més. Actualment, les bosses de plàstic suposen un problema mediambiental de primer ordre: tarden centenars d’anys en descompondre’s de forma natural, generen problemes en el clavegueram i danyen la fauna marina. Cada bossa en la seva fabricació emet uns 4 grams de CO2 que contribueixen al canvi climàtic. Els plàstics són per sempre, tarden entre 100 i 400 anys en degradar-se. A diferència de la matèria orgànica, el plàstic no "desapareix" mai en la naturalesa i s'acumula en el medi ambient, i en particular en els oceans. A Mallorca estimam la terra, la mar, les platges... però sovint les veim cobertes de plàstics, que provenen de les nostres pròpies mans, de les nostres accions. Però els efectes no són sols visuals. Quan el plàstic arriba a la mar, la llum solar, l'aigua salada i les onades els desintegren en fragments diminuts. La fauna marina, peixos o larves acaben menjant aquests plàstics diminuts, pensant que és zooplàncton, el seu aliment natural. A més de l'efecte pervers pel medi marí, ens podem acabar menjant la bossa de plàstic que hem tirat, literalment. L'efecte bumerang està servit. La contaminació és un problema d'anada i tornada. A més a més, per Porreres, com altres
municipis propers a la mar, on el turisme i l'ús social del litoral és molt important, sabem que és fonamental reduir la contaminació de les aigües i evitar els efectes ambientals de la presència de plàstics a les costes. Alguns dels nostres veïns marítims ja han fet passes endavant. El Marroc i França ja han prohibit les bosses d'un sol ús i Formentera va ser pionera a l'estat, prohibint-les el 2014. Normativa supramunicipal que ens indica que avancem en la prevenció i eliminació de residus de plàstic. La normativa europea ens obliga a implantar mesures els pròxims anys per reduir les bosses de plàstic lleugeres, d'un sol ús (Directiva europea 2015/720 del Parlament europeu i del Consell d'abril 2015 per la que es modifica la Directiva 94/62/CE en referència a la reducció del consum de bosses de plàstic lleugeres). Per tant, els ajuntaments tenim l'obligació, no sols ètica, sinó també legal, de prendre partit per reduir-les. La llei estatal de residus (Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sols contaminats) també ens remet a totes les administracions a posar en marxa mesures i plans de prevenció de residus, és a dir, reduir el nombre de residus que produïm, i el plàstic n'és un d'ells. La cooperació entre el sector comercial i l'Ajuntament ha de ser un eix clau per a treballar la prevenció de residus. Eliminar les bosses de plàstic lleugeres i d'un sol ús que es reparteixen als establiments comercials té efectes positius per a tothom. Incrementam les bones pràctiques en favor del medi ambient i implicam a la societat en la prevenció de residus. Per altra banda, el sector comercial, amb aquesta pràctica sostenible, se sumaria activament a la protecció del medi ambient, essent un sector econòmic de referència, tant per a veïns com per visitants del municipi. Per tots aquests motius, MÉS per Porreres va proposar al ple de l'Ajuntament actualitzar la normativa municipal sobre residus i incorporar plans de prevenció de residus per tal de reduir la quantitat dels mateixos que es generen al municipi i promoure una campanya de foment per tal que desapareixin les bosses de plàstic d'un sol ús (lleugeres, que es distribueixen en els establiments i comerços) i desenvolupar un pla de transició per eliminar les bosses de plàstic no compostables i implantar les bosses
compostables, biodegradables, de paper o altres d'ecològiques, aquest pla de transició seria consensuat amb el sector comercial. També incorporar mesures i accions d'educació i implicació social envers la bona gestió dels residus de veïns, empreses i administració pública, actualitzar les tipologies i quanties de les sancions, tal com mana la llei de residus estatal del 2011 i per últim incorporar la transparència i publicació de dades relativa als residus del municipi.
La curiosa resposta de la batlessa
q Hi ha un tertulià que parla en català a Catalunya Ràdio i en canvi ho fa en castellà a IB3 televisió. Curiós. Llibertat individual o ideologia? La segona cosa, que no la primera. q Sabíeu que «daños y perjuicios» en català es diu (o s'hauria de dir) «danys i despeses»?
q A Porreres no s'entén com els vehicles de la brigada municipal Davant la incomprensible resposta del s'utilitzin per a fins particulars dels PI hem transcrit la gravació que en feu empleats. No s'entén com no queden Porreres TV a la qual la batlessa aparcats al magatzem municipal. anunciava “que ens abstendren –curioq La furgoneta de la carretera de sament (gran coherència la seva) Felanitx, ja no cal que la retirin. Se després votaren en contra-, ja que els “desguassa” allà mateix, a poc a poc. residus no són competència municipal, sinó autonòmica". Argumentà a q L'equip de govern de continuació que la Conselleria de Medi l'ajuntament de Porreres es pensa Ambient fa molt que està tramitant que comanda a un llogaret que aquesta normativa i “no podem comença al carrer Rectoria i acaba al avançar-nos a una llei que està en tràmit carrer Cerdà. perque incorririem en una falta (sic) perquè no ens pertoca”. No podem q Al ple de maig demanàrem que actuar -digué- “la Conselleria ens s'haurien de revisar els jocs infantils demana que no ens anticipem i que no del parc de n'Hereveta. I també cada passem l'arada davant el bou”. (Hem quant es fa net. L'empresa concessiodemanat a la Conselleria si això era cert nària és la responsable de la neteja. i lògicament ens confirmaren que es tractava d'una excusa baratera seva) “Haurem d'esperar -continuà- que la llei estigui aprovada. I ens demanen prudència, perquè podem crear més perjudici que benefici”. Fals també. Això sí, després va explicar, que ells “han demostrat molt en fets i no feina (sic) en feim”. Lògicament, no ens ho creguérem i demanàrem tot això als Molta més que la que preveuen els responsables de la Conselleria i es Pressuposts Generals de l'Estat. Així ho demostra que, una vegada més, han varen demanar els grups municipals al intentat fer combregar al Ple amb rodes Ple de maig. Els pressuposts de l'Estat de molí. De fet, des de la Conselleria mantenen la línia dels darrers anys de ens han informat que si s'aproven les retallades, menys benestar i menys mocions a favor de prohibir les bosses autonomia local amb l'únic objectiu de molt millor, ja que donen més força de complir amb els objectius cara a la llei i que no s'havia donat cap macroeconòmics que marca Brussel·les. instrucció al respecte. En l'àmbit de les Balears, els PGE es tradueixen en un aprofundiment del maltractament cap a la nostra comunitat per enguany, amb una manca d'inversions alarmant que s'emmarca en un Règim Especial que està en suspens i una negociació per un nou model de finançament sense avanços.
L'Ajuntament reclama més inversió per a les Balears
Predicar molt poc amb l'exemple
freqüent que al carrer de la Lluna deixin bosses de fems abandonades i molts cartons als carrers Lluís Vives i Balmes. Manca molta gestió.
MÉS preguntes al Ple Bots. Demanam si els “badens” o bots que hi ha a la carretera davant l'Escorxador són del Consell o de l'Ajuntament. Es contesta que del Consell. Demanam que es repintin, perquè els conductors no els veuen. El poble està brut i l'Ajuntament no fa tot el possible en resoldre-ho. En aquesta fotografia es pot veure un dels portals de la Casa de la Vila, amb bosses que evidencien que no reciclen, tal com ens manen que facem als ciutadans. Aquesta va ser una de tantes reclamacions que realitzàrem al darrer Ple en el qual ens férem ressò de múltiples reclamacions i queixes de manca de neteja. Lamentàrem la brutor que hi ha a la plaça d'en Mora, amb unes cordes espanyades a l'engronsador del parc infantil, i que s'haurien de pintar els bancs, també que hi ha papereres rovellades i el bevedor no funciona. Ens explicaren des de l'equip de govern que s'ha acabat el contracte dels agranadors i ara mateix no hi ha personal però s'està tramitant el concurs públic de neteja. La brigada va arreglant els desperfectes així quan pot. Des de MES, demanam que es gasti tot el pressupost de neteja perquè la gent pot col·laborar fent net la seva carrera, però la plaça és cosa de l'ajuntament. La batlessa digué que també li sap greu veure un carrer brut però a vegades la gent embruta més del que toca els espais públics. Insistírem en què a les dependències municipals del carrer Call es depositaren unes bosses vermelles de rebuig amb papers, plàstics i un arxivador (veure foto) i demanàrem sorpresos si a l'ajuntament es recicla. Es contestà que sí que es recicla i que hi ha contenidors de paper especialitzats en la seva destrucció per la protecció de dades personals i també de plàstics. Remarcàrem que era necessari que es faci un major control i seguiment ja que l'ajuntament ha de predicar amb l'exemple. Ens sap greu dir-ho, però creim que en qüestions de neteja últimament el poble està molt brut i bastant descuidat. És
Carrer Nou. Mentre es facin les obres del carrer Nou manquen indicadors d'altres direccions al principi del carrer, quan els vehicles vénen de Vilafranca o Felanitx. Si una persona vol anar a Montuïri, quina alternativa hi ha? Al carrer Sala s'hauria de llevar la prohibició per pujar mentre durin les obres, encara que hi hagi un cartell provisional. Falta una teulada. Hem demanat si es pot posar una teulada a l'aturada de l'autobús de la ronda dels Donats de Sang. La gent que espera ha de patir sol i pluja i convé fomentar l'ús del transport públic. Deu ser una de les poques. Carrers en mal estat. Hi ha carrers en mal estat que necessiten asfaltar com el carrer Lluna. El Sr. Martorell, regidor, ens digué que si hi ha qualque carrer en concret que necessiti tapar forats s'avisi i la brigada anirà a tapar-ho.
Sa Plaça i la resta del món Porreres és un poble que no només té una plaça. Sembla que l'equip de govern només veu Sa Plaça perquè de la plaça cap a baix per ells ja no es considera poble i és on està molt descuidat i molta neteja no es veu. Amb això de plaça versus resta de poble n'hauríem de parlar molt. Alguns empresaris ens han comentat a veure si esperen que es rebel·lin. Hem xerrat amb alguns i estan ben descontents. Escola Nova. L'acera o voravia de s'Escola Nova fa pena, ni hi poden circular perquè està molt rompuda a la part del camí de Son Servera.
Encara queda temps Sebastià Lliteres És normal que quan entra un nou govern autonòmic es creïn unes expectatives altes, sobretot si aquest substitueix un govern nefast com fou el de Bauzá. Pareix tradició, en aquest país nostre, que aquestes expectatives quedin en bona part frustrades a finals de cada cicle electoral, cosa que no hauria de ser així. Molta gent havia dipositat esperances en què aquesta seria la legislatura en la en la qual es començaria a veure una major regulació a la massificació turística, o en altres paraules, una reducció de la quantitat de persones que visiten les nostres illes cada any. Els motius d’aquests desitjos eren i són molts: la sensació i/o percepció d’haver arribat al límit de turistització (motivada per l’augment del fenomen del lloguer turístic, que arriba a tots els racons del país), les conseqüències negatives d’impacte mediambiental i energètic que comporta rebre tanta de gent, els problemes d’accés a l’habitatge que provoca el lloguer turístic (especialment en zones costaneres i urbanes), l’augment de cotxes en circulació durant els mesos d’estiu, i el fet que malgrat que cada any es batin els rècords d’arribada de turistes i de despesa d’aquests a casa nostra, els beneficis es reparteixin entre els mateixos de sempre i la gent normal no en vegi passar «ni un», de dobler. No puc negar la meva parcial decepció veient com s’està treballant des de la Conselleria de Turisme. No dic que s’estigui fent tot malament: la meva preocupació ve donada per la idea que l’horitzó que jo planteig per a Mallorca, no és el mateix que el plantejat pel Govern. En la meva opinió, és irrenunciable l’objectiu del decreixement turístic no només a l’estiu (com defensa Biel Barceló i el seu equip), sinó tot l’any. És un objectiu a llarg termini, òbviament, però del tot necessari donada la situació descrita anteriorment. No seria de més, també, deixar d’invertir en promoció turística, encara que sigui de «turisme sostenible», ja que qualsevol promoció és ara mateix una tudada de doblers. Tampoc seria dolent, crec jo -i com plantegen diverses entitats ecologistes-, activar una moratòria de noves places tant
hoteleres com de lloguer turístic fins que no tenguem un mínim consens amb la societat civil en com arreglar la situació. No és fàcil, clar està è
arribar al «poder» i canviar-ho tot.
Però crec que amb dos anys teníem bé temps d’haver «marcat el terreny» per on es volia transitar durant aquest bienni. Per exemple: menys places, sostre decreixent amb el temps, moratòria de nous hotels, límits clars al lloguer turístic (ja siguin de preu, col·locant més inspectors, establir un número «x» de places per «x» habitants a cada municipi, etc.), i tantes altres propostes, són només algunes de les coses que s’haurien d’haver fet o s’haurien d’estar fent. Ara bé -i per acabar-, no crec que tot s’hagi fet malament. L’impost turístic, encara que sigui només per emprenyar el «lobby» hoteler i deixar clar que aquest país no és de la seva propietat, és una petita victòria que s’ha de destacar, encara que sigui millorable. També és positiu que hi hagi voluntat de canviar les coses amb una nova llei de turisme, i s’ha de valorar. Però cal més empenta, més valentia i més esforços. Les persones que volem capgirar el futur d’aquesta terra estarem agraïdes de veure que en els dos anys vinents es planta cara als problemes que provoca un model econòmic de monocultiu turístic que, si no hi posam remei, hipotecarà un bon parell de generacions presents i futures a viure en un país mediocre, massificat, pobre i explotat econòmicament i mediambiental. Queden dos anys, encara.
Joan Font i Bel Busquets visiten MÉS per Porreres
El Conseller de Desenvolupament Local, Joan Font Massot, i el Director insular de Cooperació Local i Caça, Joan Manera, visitaren les obres i projectes que el Consell de Mallorca ha subvencionat durant el 2016 al municipi de Porreres. Aquesta inversió anirà destinada al projecte de construcció d'una piscina infantil al Poliesportiu Municipal Ses Forques, i els de pavimentació asfàltica dels carrers Sol, Donzella i de la Rosa, i també els camins de Son Pou Nou i el de Son Valls. A més, la institució insular també assumirà el cost dels projectes de renovació del carrer Nou, el d'adequació i millora de l'eficiència energètica de l'enllumenat públic del municipi, i el d'instal·lació de mesures d'accessibilitat i seguretat al Poliesportiu Municipal Ses Forques. Tots aquests projectes tindran un cost de 451.537,93 euros. També s'ha pogut adquirir una furgoneta totalment elèctrica per a tasques de la brigada municipal valorada en 19.719,60 euros, i ha fet front a despeses corrents per valor de 20.500 euros. Dos anys compromesos amb el poble Després de la visita l'assemblea de de Porreres i amb aquest projecte de MÉS per Porreres també es va reunir país. Dos anys fent oposició i treballant amb la secretària general del PSMper a vigilar el govern local de majoria Entesa Mallorca i coordinadora de MÉS absoluta del PI. Dos anys d'un projecte per Mallorca, Bel Busquets. que vol donar molt més de si, i que té Trànsit exagerat al encara moltes coses per dir. Dos anys de l'elecció de na Maria Rosa Juan Moll carrer del Call i en Joan Barceló Bauçà com a regidors de MÉS per Porreres. Venim de lluny i Al carrer del Call hi ha un cartell amb limitació de vehicles de més de cinc volem anar encara molt més lluny. tones. Fa poc hem pogut comprovar que va passar un camió de menys tonatge i va haver de fer quatre maniobres amb risc d'espanyar un aparador comercial que hi ha. Els veïnats lamenten que això es repeteixi diàriament. També hem pogut veure les dificultats per a voltar a la residència de cas Notari. Urgeixen canvis.
Compromesos
Contacte amb els regidors: 627477628 i 660202690
Edició i Redacció:Oficina de MÉS per Porreres Carrer d'en Veiet, 17. (Quarter Vell) 07260 Porreres-Mallorca Dipòsit Legal: PM-647-2016 E-mail: elfoliporreres@gmail.com Segueix-nos al facebook de MÉS per Porreres
Porreres és un poble que està brut
Els carrers, les places i els camins de foravila. Tots en som responsables, els que embruten, la ineficiència del servei de neteja de l’Ajuntament i tots els que miren cap a una altra banda quan veuen atemptats contra la convivència. Ara bé, els que som respectuosos amb l’espai públic, massa sovint, no ho tenim fàcil. Al poble hi ha papereres i les que hi ha, també massa sovint, vessen per damunt. Ara que ja ha arribat la calor, es fa més feixuc suportar la pudor de les papereres de femtes de cans. Fent un seguiment, dia darrere dia, es pot veure com s’omplen fins que vessen per damunt, fent impossible deixar la bossa correctament i la flaire es detecta a metres.
En vint i pico de dies no han buidat les papereres de femtes. Les voreres de l'escola aixecades, les voreres de la ronda plenes d'herbes, la gespa del poliesportiu sembla farratge per a cavalls.