Full informatiu de MÉS per Porreres Núm. 17 · Desembre 2017 Som molts els humans del món que ens sentim nacionalistes perquè els altres no ens permeten deixar de ser-ho. (Joan Fuster, escriptor)
L'ajuntament i el possible conveni amb l'EMT Porreres és un dels pocs municipis de Mallorca i les Balears que no té conveni amb l'EMT de Palma per descomptes amb les targetes de transport. Aquest tema ja s'ha tractat diverses vegades aquesta legislatura. Al darrer demanàrem com així no tenim aquest conveni. Es pot consultar el llistat de municipis que el tenen a la web de l'Ajuntament de Palma. N'hi ha 41 de Mallorca. Si és bo per ells, ho hauria de ser també per Porreres no? Idò no, el grup de govern -i sobre tot la batlessa consideren que no és així. En una vergonyosa reacció seva la va emprendre contra nosaltres i una proposta de millora va rebutjar seguir a tractar-la. No tenia cap justificació per fer-nos callar, ens va retirar la paraula i no ens ho va deixar explicar. Segons el seu argument això ja ho havíem parlat i ens digué que quan ho miraren un conveni d'aquestes característiques costaria a les arques municipals 25.000 euros. Nosaltres diguérem que no podia ser ja que altres municipis pagaven molt menys. Hi ha diferents tarifes i cada ajuntament pot triar el model de tarifa al qual s'adhereix: resident a Palma, estudiant, majors, etc. L'ajuntament cada mes paga la diferència entre el preu sense descompte i la tarifa descomptada. L'EMT cada mes envia factura de liquidació. Els municipis paguen la diferència entre el preu de resident i el de no resident. És a dir, segons tenim entès, per un bitllet normal, l'Ajuntament pagaria uns 0,35 euros per viatge (preu bitllet, sense descompte, per no resident és 1,50 euros). El que s'hauria de fer és reservar una partida específica per aquest tema. El que és important és aconseguir un acord TIB-EMT. De manera que es pugui fer el transbord gratuït. Pensam que és positiu promoure el transport públic i el primer que hem de fer és posar les eines. L'EMT
de Palma podria fer una estimació, a partir del nombre de targetes de persones residents a Porreres, ja que es paga segons els viatges que es fan. Per la població que som, calculam que l'ajuntament de Porreres hauria de destinar uns 5.000 euros anuals. Hem comprovat amb altres pobles la dada i a Ses Salines a hores d'ara hi duen gastats 1.640,57 €. Tenen pressupostat 3.000 euros i feren una estimació dels estudiants o treballadors que entre setmana vivien a Palma, ja que són els que més utilitzen aquest transport. Campanet amb totes les tarifes contractades paga uns 2.000 euros. Santa Margalida, uns 3.000. El conveni sol sortir més "car" com més a prop està el municipi de Palma i evidentment les tarifes contractades. És per un tema de la mobilitat dels residents i d'efecte "metropolità", ja que sempre sortirà més car a un municipi de més a prop. El conveni de descompte de tercera edat és el més car. Si per un viatge normal l'Ajuntament paga 0,35 cèntims, per un viatge d'un pensionista es paguen 0,85 cèntims. Vista la reacció -impròpia d'una persona que es vanta de fer el millor pels porrerencsal proper Ple durem (o no) una proposta a Ple, ja que volguérem fer una proposta de millora i ni tans sols ens deixaren defensar-la. Potser perquè no surt d'ells! És surrealista que, encara que es debatés amb anterioritat, els temes no es puguin tornar a tractar si la gent del carrer ens ho torna a demanar i no ho vulguin revisar. Pensam que seria un plus a la beca de transport. Hi ha doblers pel que volen.
Precs i preguntes al Ple de novembre Una vegada més, presentàrem una gran quantitat de preguntes (8) al Ple de l'Ajuntament. A banda de la pregunta sobre l'EMT, que tractam a part, i aquestes foren les altres: v Es continuen trobant bosses de fems pels carrers. Fins i tot bosses de fems a cases que no hi viu ningú o a damunt l'aparador de qualque comerç. És una llàstima que la gent sigui tan incívica tot i que saben, per sort, que no és la majoria. Convendria fer una campanya de conscienciació i aplicar una acció punitiva a qui no ho compleixi. Ens digueren que ho estudien. v La paperera dels fems dels cans de la plaça del molí de n'Amengual, és de les velles, està rovellada i és un perill, ja que molts nins van a jugar al parc. Demanam que la canvïin, ja que moltes d'aquestes papereres ja s'han substituït per les noves. Ens digueren que la canviaran. v És el tercer any que es dóna un paquet de bosses de franc amb el justificant del rebut dels fems. Si s'ha pagat, ja es poden a anar a recollir? La resposta que ens donàren és (Continua a la pàgina següent)
(Ve de la pàgina anterior) que ja es poden recollir, però ja seran les que corresponen a l’any 2018. v Hi ha molts de llocs que hi ha ratlles grogues i no es respecten perquè hi ha cotxes aparcats. Sensació de descontrol. Hi ha cotxes que hi estan 10 hores aparcats. Demanam que s'intensifiqui la vigilància perquè hi ha trams perillosos. Ex: Carrer del Pont a l'alçada de la placeta sovint hi ha cotxes a les dues bandes aparcats. Ho anotaren i curiosament l’endemà ja es notà. v Quan es preveu que s'asfalti el carrer Lluna? Ens havien dit que seria un dels primers. Ja es realitzarà amb la separació de les aigües? R: Entraria dins les properes ajudes del POS del Consell de Mallorca. v L'associació de comerciants pel dia de la festa nadalenca fa la xocolatada i l'Ajuntament hi col·labora i fa la volta institucional. Ens han fet arribar queixes dels comerços de la zona de la part baixa del poble (molí de n'Amengual, plaça d'en Mora), ja que l'any passat no hi va anar quasi ningú. Proposàrem que un any es comenci la festa per plaça i un altre any per aquesta altra zona del poble. Així donam una mica de protagonisme a aquests comerços que estan més enfora de la plaça. Amb aquest canvi s'evitaria que la festa nadalenca es converteixi amb una festa només del carrer Almoina, es faria promoció i s'evitaria que la gent major, que li costa caminar d'aquesta zona i li faria il·lusió participar, no s'hagués de desplaçar a plaça. Ens digueren que els llums s’encenen a plaça i que no els hi semblava bé aquesta proposta. Idò. Creim que s’hauria de trobar una alternativa o solució pels comerços que no estan al casc antic. v Passat el molí d'en Negre i abans d'arribar a sa teulera hi ha un solar petit que està descuidat. Demanàrem de qui era ja que per les seves dimensions no semblava que fos d’un particular. Ens respongueren que era privat i que la propietat el passaria a tancar.
La Xylella i la reconquesta dels espais agraris de Balears Mateu Morro Marcé
La xylella és un bacteri filo-patogen d’origen
americà amb una gran capacitat de provocar danys greus a moltes plantes (hi ha més de 300 espècies diferents susceptibles de ser atacades). Entre aquestes hi ha l’ametler, l’olivera i l’ullastre, la vinya, els cítrics, els cirerers, els albercoquers, les figueres i moltes plantes ornamentals i silvestres. La malaltia que causa a la vinya va ser descrita el 1892
per Newton B. Pierce, per això se la sol conèixer com la “malaltia de Pierce”, encara que fins al 1987 no es va associar amb la presència de xyllella fastidiosa. La malaltia, per ara, no té cura i és transmesa per insectes xucladors de saba molt difícils de controlar. En els darrers anys ha aparegut a Europa, amb brots a Itàlia, França, Alemanya i a l’estat espanyol (Balears i València). A les Illes Balears, des de finals de l’any 2016 s’han identificat quatre subespècies de xylella que es distribueixen de manera diferent segons les illes, restant per ara sols fora del seu abast l’illa de Formentera. Els casos positius, fa unes setmanes, eren a Mallorca 280 (amb tres subespècies), a Menorca 63 (1 subespècie) i a Eivissa 88 (1 subespècie). Pel que fa a la seva procedència i data d’introducció tot és incert. Sols podem fer algunes consideracions. La presència de quatre subespècies és indicativa d’una introducció múltiple, des de diverses vies. I, a jutjar per la dispersió en el territori de les plantes afectades, la presència del bacteri entre nosaltres és antiga. Alguns professionals pensen que es va estendre a la primera meitat dels anys noranta, coincidint amb la posada en marxa dels plans de millora de l’ametlerar. Aleshores s’haurien introduït mudes d’ametler infectades, probablement des de Califòrnia. Però tenint en compte l’enorme mercat globalitzat de jardineria i planta ornamental que són les Balears les introduccions poden haver estat, ja ho hem dit, diverses i consecutives. L’extensió de la xylella en els països europeus és una conseqüència de la globalització comercial, però en especial ho és de l’elevació de les temperatures. Xylella és un bacteri termòfil, que no suporta amb facilitat temperatures hivernenques de – 4 º C, i a partir de -1º C la seva afectació és nul·la. La manca de fred a l’hivern és, amb tota probabilitat, una de les causes de la seva ràpida expansió. És possible que sigui per això que la seva difusió s’hagi disparat en els darrers anys d’hiverns càlids. Però no tan sols s’ha vist afavorida per les elevades temperatures, sinó també per l’abandonament de gran part dels conreus d’ametlers, garrovers i figueres de Mallorca. La causa del desastre: la nul·la rendibilitat dels conreus en els darrers trenta anys, sobretot després de l’entrada a la Unió Europea, que va deixar l’agricultura de Balears, a diferència de la de Canàries, en una situació d’enorme desavantatge i es pot dir que va ser llançada a les potes dels cavalls. A partir dels anys noranta l’abandó de les finques ha estat de dimensions descomunals, perdent-se unes 100.000 hectàrees de cultius amb, potser, unes altres 50.000 hectàrees semi abandonades. Una catàstrofe territorial i ambiental que ha passat inadvertida per a la classe política. Les condicions de debilitat dels arbres, vells i ja sense labors de manteniment, è
Ç
els converteixen en víctimes fàcils de la xylella, que normalment es manifesta en combinació amb altres malalties. Per això els ametlerars ben conrats i els regats són els més resistents a la plaga. La varietat també és determinant a l’hora d’esquivar la malaltia. En el cas dels ametlers ja s’ha constatat que hi ha un cert nombre de varietats més o menys resistents, mentre que altres són sensibles o molt sensibles. Per tant els agricultors que vulguin mantenir productives les seves plantacions hauran de procedir a arrabassar les varietats que s’han demostrat sensibles i substituir-les per les resistents. El mateix esment s’haurà de tenir en les noves plantacions. Els símptomes de xylella en ametlerar (i en altres arbres) es varen confondre durant anys amb malalties fúngiques. Era un panorama estrany en què es veia que hi havia qualque cosa que no quadrava. Que els fongs afectassin arbres sans i els destruïssin era sorprenent. No encaixava la importància de les afeccions amb unes malalties antigues que mai havien presentat tanta virulència. La detecció de la xylella sols va ser possible pels canvis experimentats en els mètodes d’anàlisi, que es varen afinar molt, detectant allò que abans no es detectava. Per tant, aquí ja podem deduir que aquelles comunitats autònomes que segueixin amb els mètodes antics d’anàlisi no la detectaran mai. És a dir: que s’hagi detectat a les Balears i València, no vol dir que no sigui present a altres llocs. Vol dir, sobretot, que no l’estan cercant amb la metodologia adequada. El gran perill per a les Balears hauria estat que la UE obligàs a aplicar el que es coneix com a Protocol d’Erradicació, pensat per destruir de soca-rel brots aïllats, que representava eliminar les plantes susceptibles d’hostatjar el bacteri en un radi de cent metres entorn de cada cas positiu. Atenent que els positius es poden comptabilitzar a milers o dotzenes de milers, el pla d’erradicació d’acord amb els patrons de la UE implicaria la desforestació de les illes i seria d’impossible execució material. Per fer front a aquest perill, la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca va optar per proposar a l’estat i a Europa el Pla de Contenció, més adequat per quan ja hi ha situacions d’infecció consolidada que fan impossible l’eradicació, però no la contenció. En aquest cas es destrueix la planta infectada i es prenen mostres de les plantes del seu entorn per detectar positius, evitant però la tala indiscriminada. El gran obstacle per aquesta proposta, carregada de sentit comú, va ser un cert tractament informatiu maliciós, que va intentar treure partit del problema, no se sap bé per quines cinccentes, generant alarmisme i desinformació en l’opinió pública, provant, sobre la base de mitges veritats o mitges mentides, de dificultar la bona gestió de les mesures de contenció. Un tractament
com aquest expressa una manca de consideració cap als professionals del sector primari i, en darrer terme, cap al conjunt de la ciutadania. Però això no és nou, es pot recordar com l’any 2001 des dels mateixos àmbits es va provocar una infundada alarma alimentària a partir de la detecció de la malaltia de la llengua blava en ovelles balears. El que va salvar la situació, en aquest context de grollera manipulació informativa, va ser la resposta unànime del sector i el posicionament clar en aquest aspecte de totes les forces polítiques. Per una vegada, la unitat que tantes vegades ha faltat a la pagesia es va fer present des del primer moment. Per això la proposta de contenció és la que finalment ha avançat i tant l’estat com la Unió Europea han acceptat. Des de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca s’està aplicant el Pla de Contenció i s’ha activat una Mesa de seguiment, amb la participació de les organitzacions agràries, i s’han creat comissions sectorials de fruits secs, viticultura, olivicultura i viverisme. El Govern acompanyarà la política de destruir les plantes infectades i el mostreig per detectar més positius, amb un notable esforç de suport econòmic als agricultors per afavorir l’arrabassada i ressembra, mentrestant s’impulsen diferents línies de recerca i experimentació per combatre el bacteri. Estam davant un dels pitjors enemics de les plantes, que es mou amb rapidesa en un context que li és extremadament favorable: augment de les temperatures, conreus abandonats, desaparició dels agricultors, presència d’altres malalties, etc. La xylella pot ser derrotada, o com a mínim controlada, però sense agricultors no es pot ni presentar batalla al bacteri i sense rendibilitat econòmica no hi pot haver agricultors. Aquest és el cercle viciós. La bona manera de fer front al problema és, per tant, des d’una visió estratègica capaç de valorar el que té d’oportunitat de cara al futur, replantejant els conreus des de perspectives productives i duent a terme una reocupació efectiva dels camps afectats per la xylella i per l’abandonament.n
q
La batlessa està picada pel nostre Foli i al darrer Ple va botar, feta una fera, per una simple proposta de millora. Ella, que sempre es vanta d'estar a favor dels porrerencs, aquesta vegada va mostrar el llautó. No tenia cap justificació per fer callar el regidor de MÉS.
q
En un ajuntament en el qual no comandes, no serveix de res presentar propostes en positiu. No convé donar idees. L'únic llenguatge que entenen alguns és el que facis oposició implacable. (Continuen a la pàgina següent)
q
Cal ser molt ingenu per confiar en el que digui Rajoy. Això ho saben els espanyols sense sou oficial, al que el gallec i la seva tropa varen prometre no traspassar les línies vermelles de les pensions, educació, sanitat, etc. Per exercir de polític en les altes esferes la ingenuïtat ho invalida. A veure quan alguns grups s'animen a proposar alguna cosa seriosa i sense la cua entre les cames.
q
‘Esta gente...’, ‘yo hablo ruso y tres idiomas más pero para que hablar catalán si en castellano ya me entienden’, ‘estos solo tienen afán recaudatorio’...’eso sólo es política...’ Comentaris escoltats als professionals sanitaris entrevistats a Espejo Público sobre el decret del català. Potser caldria recordar-los que el decret del català està pensat per defensar els drets dels pacients i no per anar en contra dels professionals de la sanitat. El discurs dels que rebutgen aquest decret és que es prioritzarà un metge amb el títol de català abans que un bon metge, donant per entès que el metge que sap català no és tan bon metge i això és totalment pervers. El professional que sap català podrà donar una atenció de més qualitat als seus pacients en el sentit que els entendrà millor.
q
Els espanyols gasten en cultura quatre vegades menys del que gasten en bars. No cal afegir cap comentari.
q
Per què Ciutadans de Balears ha presentat una iniciativa parlamentària sobre adoctrinament? Són un partit nascut per odiar i per dividir. No poden caure més baix. Només per aconseguir rèdit electoral.
q
Tota política que no feim nosaltres, serà feta contra nosaltres...
q
Una de les moltes coses positives del procés català és que hem pogut conèixer el vertader tarannà de persones, gents, pobles i col·lectius del nostre entorn.
q
Hem descobert que parlar del carrer de sa Lluna molesta als que no veuen més redol que sa Plaça.
q
Molt divertida va ser la resposta que donaren a la petició de MÉS de fer la festa nadalenca del comerç de manera alterna, ja que sempre comença a dalt del poble. Els llums són allà, digueren. No van de festes als barris baixos. Per què?
q
”Me pareix molt bé que el batle de Palma vos hagi fet una màster classe” (Batlessa dixit, sobre la EMT).
q
“No consentiré que em tracteu de mentidera per llepar es cul en es batle de Palma”. Batlessa dixit. Un poc de moderació verbal, senyora! No llepam el cul a ningú, ni ens han fet cap màster classe. Surt a internet!
q
Al passat ple tornà a sortir el tema de les ZEPAS. La batlessa continua insistint que afecta urbanísticament tot i ser una normativa que regula les aus. Ens tornà a dir que ens passaria una informació que ho demostra però aquesta vegada tampoc ens l’ha feta arribar deu ser perquè no surt enlloc que ho digui.
q
Segons l'equip de govern, el nostre Foli és la Bíblia, “la vostra bíblia”, digueren. La seva bíblia deu ser el Saig, que no surt quasi mai, però quan surt, pagam tots.
Identificats els batles republicans d'Esporles i Costitx a la fossa de Porreres ( J. Socíes | Resumit i traduït d'”Última Hora”)
Les proves d'ADN realitzades a les restes trobades a la fossa comuna del cementeri de Porreres han donat els primers resultats. S'han identificat 14 persones amb tota certesa. Entre elles figuren els alcaldes republicans d'Esporles, Tomàs Seguí, i el de Costitx, Pere Vallespir. A falta de conèixer el llistat complet, del qual donarà notícia el Govern, al costat d'aquests dos alcaldes les xarxes socials també varen donar públic coneixement del nom d'un altre veí d'Esporles, Joan Canyelles. A més, algunes fonts assenyalen que entre les restes identificades hi ha «alguns personatges destacats». Des del passat dimecres dia 29, la Comissió Tècnica de Desapareguts i Fosses de les Illes Balears va comunicar a les famílies dels desapareguts la identificació dels seus familiars. Al costat de les restes d'aquestes 14 persones, ja identificades completament, s'ha comprovat l'existència de 12 persones més de les quals, de moment, no es pot assegurar la seva identitat al cent per cent. Aquestes comprovacions s'hauran de realitzar per descart. Després de donar la notícia a les famílies, tres dels 14 identificats no varen trigar a aparèixer en les xarxes socials per celebrar la seva troballa. En el cas de Pere Vallespir, Bubo, tenia 35 anys i treballava de forner. No pertanyia a cap partit polític, encara que havia estat alcalde de Costitx en el període republicà. Fins al moment, segons indiquen les fonts documentals existents, es creia que havia estat assassinat o «enterrat amb vida» a Manacor, per la qual cosa es tracta d'una sorpresa haver-lo trobat a la fossa del cementeri de Porreres. Joan Canyelles, de Can Manent, era d'Esporles. Tenia 31 anys, treballava de picapedrer i pertanyia al Partit Socialista. Se suposava que les seves restes estaven a Porreres, però no tenia cap certesa d'això, ja que l'única font sobre ell era referent a la seva treta, de la presó de Can Mir el 15 de gener de 1937. L'altre esporlerí del qual ha transcendit el seu nom és el que va ser alcalde Tomàs Seguí Ramellí. Aquest era marger i militant socialista des de 1916. Va ser torturat després de la seva detenció, just abans de ser afusellat a Porreres el 4 de febrer de 1936. Des de 1984 és fill il·lustre del seu poble.
Edició i Redacció: Oficina de MÉS per Porreres Carrer d'en Veiet, 17. (Quarter Vell) 07260 Porreres (Mallorca) E-mail: elfoliporreres@gmail.com Contacte amb els regidors: 627477628 i 660202690 Dipòsit Legal: PM-647-2016 Segueix-nos al facebook de MÉS per Porreres