Full informatiu de MÉS per Porreres Núm. 18 · Gener 2018 Llegeix poc i seràs com molts. Llegeix molt i seràs com pocs. (Autor desconegut)
Les Normes Subsidiàries de Porreres ja s'adapten al Pla Territorial Insular L'Ajuntament de Porreres va decidir al Ple del mes de setembre aprovar la modificació de les Normes Subsidiàries, per a la seva adaptació al PTI (Pla Territorial Insular). A la sessió, manifestàrem la nostra satisfacció perquè a la fi es duguin a votació les NNSS. Fa molts d’anys que l’Ajuntament s’hi pega per posar ordre a l’ordenació urbanística del municipi. Sabem que no és un tema senzill i que la tramitació d'aquesta documentació sempre és llarga, ja que intervenen diferents departaments i aquesta adaptació ha estat sotmesa també diferents canvis legislatius. Hem pogut consultar el document “Memòria d’esmena i justificació de les modificacions” on la comissió insular d’ordenació del territori i urbanisme havia detectat més de 50 deficiències, algunes d’elles bastant importants. Entre d’altres, la capacitat de població, les zones verdes, els equipaments, etc. És vera que ara s'han esmenat. En l'àmbit polític, no tècnic, volguérem fer algunes precisions i comentar alguns aspectes, entre els quals podem destacar que el CIM ha fet llevar el polvorí com a zona verda, ja que encara és d’ús militar i aquest fet ha obligat a l’ajuntament a baixar la capacitat de la població, ja que per la capacitat inicial d’habitants que es preveien es necessitaven més zones verdes de les que disposam a Porreres. També incidirem en el fet que una deficiència no s’ha contestat. La Direcció General de Salut Pública va fer unes observacions i sembla que no s’ha contestat. Per últim es va tractar del sostre de població de Porreres. La modificació rebaixa la capacitat poblacional. Creim que és assenyat fer aquesta rebaixa i la veim molt positiva (inicialment, abans d’esmenar les deficiències, es preveien uns 23.000 habitants). Diguérem que encara la trobam insuficient, ja que consideram excessiu arribar a 4.622 habitatges que permetrien un total de 11.555
habitants, quan encara queden molts d’indrets que són urbans amb sol vacant que es poden urbanitzar i a més tenim bastants cases velles buides que són susceptibles de rehabilitació. Amb les esmenes del Consell, s’ha millorat el redactat inicial de l’Adaptació del Pla Territorial, però sols la possibilitat de preveure doblar la població la consideram una irresponsabilitat perquè no tenim la capacitat d’oferir serveis per aquest gruix de població. De fet, en aquests moments algunes dotacions ja ens queden petites (Institut, depuradora, escola, clavegueram…) i si arribàssim als 11.555 habitants, encara tendríem més problemes dels que tenim. Ens abstenguérem, igual que tots els grups de l'oposició.
Modificació de les Normes per a ús turístic L'Ajuntament també va decidir modificar puntualment les Normes Subsidiàries, contemplant els diversos usos turístics. Per això, aprofitarem les nostres intervencions per demanar sobre les diverses zones d’equipaments culturals on es permet l’ús turístic. Ens cridà, sobre tot, l'atenció que allà on posa els equipaments culturals en relació a la pràctica religiosa posa “obligatori”. Nosaltres enteníem, vist el redactat, que hauria de posar “permesa” i demanàrem si es tractava d'una errada. Una volta aclarit aquest punt, ja que tots els equipaments culturals d'aquest tipus han de tenir obligatòriament un ús religiós, s'aprovà, amb la nostra abstenció.
Torn obert de paraules al Ple de desembre v En el camí que va de la carretera de Montuïri cap a la carretera de Sant Joan, devora el desviament de la cimentera, hi ha una zona on cada vegada hi ha més fems tirat. Convendria netejar-ho abans que augmenti. (Mirau les fotos a una altra pàgina) Ens contestaren que n'estan assabentats. v Relacionat amb el punt anterior, ens han fet arribar que hi ha alguna gent incívica de Porreres que tira el rebuig a altres municipis. Alguns companys d'altres consistoris ens han fet arribar el seu malestar (Son Mesquida, Felanitx, Campos…) Creim que és urgent iniciar la campanya de conscienciació a la gent del municipi perquè hi ha alguna cosa que no funciona. Tal volta s’hauria de replantejar si l’horari d’obertura del punt verd és suficient o s’hauria de modificar o ampliar, ja que podria resoldre aquest problema. En diverses ocasions s'ha comentat que el punt verd està moltes hores obert, però vista aquesta problemàtica possiblement convendria el seu replantejament.
MEMÒRIA HISTÒRICA
Per què Porreres? MIQUEL BARCELÓ/Diari ARA
Durant la Guerra Civil, després dels cementeris de Palma i Manacor, i del front de batalla de sa Coma (Sant Llorenç del Cardassar), l’oratori de la Santa Creu, aferrat al cementeri de Porreres, fou un dels punts en què hi va haver més afusellaments de persones acusades de pertànyer al bàndol republicà. Allà van executar un mínim de 130 persones, originàries de 28 municipis diferents de l’illa, la majoria de les quals procedien de les presons de Ciutat. Però el nombre podria ser més elevat, segons alguns historiadors, perquè hi arribà gent segrestada que no havia estat empresonada i, per tant, no hi ha registre de la seva detenció. Per què es va escollir Porreres i no un altre indret com a escenari de la macabra operació de terror i d’aniquilació de gent que no combregava amb el règim insurgent? Per donar-hi una resposta, cal analitzar el context sociopolític del poble. Factors determinants Segons l’historiador porrerenc, el doctor Tomeu Garí Salleras, hi ha tres condicionants que hi jugaren a favor. Porreres era un poble molt compromès amb la causa del Moviment. De fet no en trobam d’altre on fossin morts tots els membres del consistori, juntament amb alguns empleats municipals. Està corroborat que això és un fet únic. En segon lloc, hi havia una Falange local potentíssima, lligada a una personalitat de Palma, Lluís Sitjar, casat en segones núpcies amb una porrerenca, antic dirigent del Partit Republicà Regionalista. També hi té a veure la seva condició de terratinent, amb les possessions d'Alcoraia (Montuïri) i els Monjos (Porreres). El tercer condicionant és la bona relació i el llaç d’unió amb Palma, lligada al mateix Sitjar i a tot un grup de dirigents colpistes de Ciutat”. Durant els primers mesos de guerra, els escamots de la Falange dugueren a terme una repressió brutal amb la finalitat de crear pànic entre la gent aliena al Moviment. El desembarcament republicà del capità Bayo a la platja de sa Coma, que desencadenà 20 dies d’enfrontament bèl·lic (del 16 d’agost al 4 de setembre), va engreixar les ànsies de venjança contra les forces d’esquerra. “Mentrestant, aleshores, començà a disminuir el nombre d’assassinats a Palma i Manacor, a Porreres va anar a l’alça, amb el punt àlgid el gener del 1937. Porreres va ser la cortina rere la qual es van voler amagar els assassinats multitudinaris amb què es pretenia alleugerar les presons de Palma”, explica Tomeu Garí. Llavors hi hagué un canvi d’estratègia i de
dinàmica repressiva. “Si la primera fase fou segrestar i assassinar deixant cossos a les cunetes i espais públics per donar testimoni de poder, la segona es va centrar amb les tretes de les presons per dir que les posaven en llibertat quan en realitat les duien a Porreres per fer-los desaparèixer. Els dies de funerals no arribaven camions amb presoners. Era una manera de no alarmar la població, tot i que els trets se sentien de ben lluny. Hi ha testimonis de gent que es va enfangar dins llot ensagnat vora el cementeri. El trimestre de gener, febrer i marc de 1937 fou gravat a foc i sang a Porreres, el lloc preferent per a la Falange per enterrar-hi les víctimes del seu acarnissament i amagar-hi una part de la repressió, que ja s’havia estès a Palma i Manacor. De fet, una quinzena de porrerencs assenyalats per la junta falangista de Porreres foren traslladats i executats a Manacor, no a la seva vila. Sitjar, un personatge funest Segons alguns historiadors, els fets apunten Lluís Sitjar, president del RCD Mallorca, com a persona clau perquè l’Oratori de la Creu fos el destí final per a molts presoners i segrestats. “Testimonialment i amb documentació fotogràfica, a Lluís Sitjar se’l veu amb un grup de dirigents colpistes, que van prendre la decisió de dur una operació àmplia d’extermini a Porreres. Segons Garí, a escala de l’illa, l’aparell organitzador de les matances estava format per Lluís Zaforteza Villalonga, antic diputat de la CEDA, el metge militar Emilio Manera, el cap de policia Francisco Barrado, i el governador civil, Bartomeu Torres Bestard, amic personal de Franco. En l'àmbit local les juntes decidien quins “elements” havien d’anar a cercar. “Batles, capellans i caps de la Guàrdia Civil redactaven el llistat dels condemnats a mort”, explica l’historiador porrerenc. L’escamot sanguinari de Porreres tingué ajuda d’altres pobles com Petra, Vilafranca, Felanitx, Llucmajor i Palma. “Tot estava planificat”, i Porreres havia de convertir-se el punt de desaparició de desenes de persones acusades de ser d’esquerres o d’obstruir el Moviment. En el temps, Porreres va intentar oblidar la tragèdia. L’aparició de desenes de cossos i la seva recent identificació podrà ajudar a tancar algunes ferides de la Guerra. “Serà així, però sens dubte també gràcies a la pedagogia de carrer, a les conferències i debats, a l’edició de llibres i la feina d’entitats culturals i partits polítics convidant a la reflexió”, assegura Tomeu Garí. Avui, a la vila, la gent encara es rebeca a l’hora de parlar dels efectes de la teràpia social que ha desencadenat l’obertura de la fossa de Porreres. “Emperò hi ha un compromís social que batega en el carrer”, certifica l’historiador porrerenc. Potser la constatació que el rescat de la memòria és imparable.n
Els fems, un greu problema El de la recollida de fems i escombraries constitueix un dels problemes més grossos i seriosos del municipi de Porreres. Una vegada més, hem duit al Ple aquesta problemàtica, que tant preocupa els porrerencs i porrerenques. Algunes de les malifetes són dignes de denunciar al Seprona. En aquesta fotografia feta a un punt del camí que va de la carretera de Montuïri cap a la carretera de Sant Joan, devora al desviament de la cimentera, hi ha una zona on cada vegada hi ha més fems tirats. Quan una persona que no hi passa sovint ho veu, no pot quedar més que espantada.
q
Al carrer de la Lluna han tapat els clots d'asfalt. Ha tornat l’hivern, ja que els veïns, com a protesta, hi sembraren petúnies o boques de lleó. Una petició que férem al principi d'aquesta legislatura. Ja ho sabeu, si teniu clots, sembrau-hi flors!
q
La brigada de neteja mecanitzada té una bona manera de donar el bon dia als veïns de les barriades perifèriques. I és que en aquest poble nostre, a vegades no arribam i a vegades ens passam... Començar a netejar a les 6,30 del matí o és que el xòfer s'ha desvetllat, o que s'hi posa una hora abans d'entrar a la feina. Fora són!
q
La portaveu del grup parlamentari del PP, Margalida Prohens, ha reclamat al Govern que retiri les ajudes que concedeix a l'OCB per haver premiat els líders de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. En canvi, no s'han preocupat mai que la reialesa torni el que va robar n´Urdangarin i no han dit res tampoc de Al darrer Ple i relacionat amb els imposts de la recollida dels fems, plantejàrem als responsables municipals la necessitat d'una forta campanya cívica per aturar aquesta preocupant degradació del municipi. És una llàstima que la gent sigui tan incívica tot i que saben, per sort, que no és la majoria.
També, en referència a la darrera plenària, tractarem del greuge comparatiu que es fa cap a determinades empreses que paguen per reciclar diversos materials que no poden recollir els de la recollida selectiva, especialment tallers mecànics, ferrers, fusters, etc. Aquestes empreses reciclen olis usats, bateries, peces usades, etc. i ja paguen per aquests conceptes i tornen a pagar un important impost municipal de recollida. Finalment, al Ple de desembre, férem la pregunta de les càpsules de cafè que empren algunes marques tipus “nespresso”, ja que sembla que són molt contaminants i es demana un bidó per poder-les recollir a Porreres. No en sabien res. Pel que sabem, el més proper es troba a Sant Jordi. La responsable, Coloma Bover, ens digué que ho investigaran i demanaran si és possible, tenir-ne un aquí. De moment, s'han de tirar al rebuig. Bossa vermella.
les subvencions que donava el PP a Santito Kovacs, a l'Institut de Política Familiar d'Agustí Buades, als col·legis de l'OPUS o al Sírculo.
AGENDA DIADA DE MALLORCA 29 de desembre ✅ 20.00 h: Acte institucional de la Diada de Mallorca 30 de desembre ✅ 14.00 h: Dinar Popular de MÉS per Mallorca ⚠ IMPORTANT: Cal reservar abans del 27 de desembre al 971 775 252 o a través del correu electrònic info@mespermallorca.cat ✅ 18.00 h: Manifestació del 31D ✅ 20.00 h: Ofrena floral ✅ 20.00 h: Concert de ZOO. 31 de desembre ✅10.30 h: Festa de l'Estendard. No us oblideu de convidar a les vostres amistats i seguidors a l'esdeveniment del dinar popular de MÉS per Mallorca.
Maria Barceló, premi 31 de Desembre La doctora porrerenca Maria Barceló i Crespí és una de les guardonades dels Premis 31 de Desembre de l'Obra Cultural Balear, en concret el premi Josep Maria Llompart. Des d'aquest full informatiu volem fer-li arribar la nostra més sincera enhorabona.
Empar Moliner: 'Mentre uns fan maratons per les malalties infeccioses, d'altres volen 'desinfectar' TV3'
Presentació del diari “Jornada” El nou diari “Jornada” es va presentar a Porreres el passat dissabte, dia 16, en un acte que tengué lloc a la biblioteca de s'Escorxador, organitzat per l'Agrupació Cultural i l'Assamblea Popular de Porreres . Parlaren Llucia Salleres, Sebastià Lliteres i la coordinadora del diari a Balears, Neus Tur. Aprofitem per animar-vos a subscriure al “Jornada” per Nadal. Sortirà en paper i en format digital.
Edició i Redacció: Oficina de MÉS per Porreres Carrer d'en Veiet, 17. (Quarter Vell) 07260 Porreres (Mallorca) E-mail: elfoliporreres@gmail.com Contacte amb els regidors: 627477628 i 660202690 Dipòsit Legal: PM-647-2016 Segueix-nos al facebook de MÉS per Porreres