Full informatiu de MÉS per Porreres Núm. 9 · Febrer 2017 Sols lluita per la causa enemiga, aquell que no lluita per la pròpia. (Bertolt Brecht, dramaturg i poeta)
Catalina Bover, companya de MÉS per Vilafranca que volgué deixar constància del difícil paper de les dones que sofriren els efectes de l’opressió que significava ser dona i roja, en especial per la seva padrina, una dona que hagué d’ajudar a amagar-se al seu marit durant més de 6 anys, amb tot el sofriment i conseqüències que això comporta. Sense tenir presents a les Roges -i a totes les víctimesseríem moralment molt més pobres i injustos, i per això les volguérem recordar també des de MÉS per Porreres assistint a l’acte.
Acte d’homenatge a les
Roges del Molinar
Les primeres setmanes de gener del 2017 han estat farcides d’actes en record de les cinc dones que moriren assassinades a Porreres la nit de reis de 1937. A part dels actes al Molinar i a Palma, el passat diumenge 8 de gener a les 12 del migdia una multitud es va reunir al Racó de la Memòria de Porreres per homenatjar aquestes cinc dones que foren assassinades allà mateix, just feia 80 anys. L’acte fou organitzat conjuntament per la Comissió 24 de Febrer, la Comissió de Memòria de l’Ajuntament de Porreres, l’Agrupació Cultural i l’Assemblea Popular de Porreres. S’hi llegiren breus biografies de cada una de les cinc roges: Joana Móra de l’Agrupació Cultural llegí la de na Catalina Flaquer, Xisca Julià de l’Assemblea Popular llegí la de les germanes Antònia i Maria Pasqual, Gaspar Móra, regidor i membre de la Comissió de Memòria de l’Ajuntament, llegí la de na Belarmina, i finalment Tonina Mercadal de Memòria de Mallorca llegí la de n’Aurora. De forma intercalada, actuaren els grups Sang de Terra i Vers Endins, que emocionaren al nombrós públic assistent amb els seus poemes musicats. A més, també hi hagué dos breus parlaments: el de Bartomeu Garí, historiador local, i el de Margalida Capellà, doctora en dret internacional, diputada de MÉS per Mallorca al Parlament i impulsora de la Llei per a la Recuperació de Persones Desaparegudes durant la Guerra Civil i el Franquisme. Els dos, insistiren en què les Roges no només foren executades pel seu compromís polític, sinó també pel simple fet de ser dones. Que fossin dones compromeses políticament amb un model políticsocial-econòmic diferent al propugnat per les elits militars, eclesiàstiques i econòmiques del moment, era «intolerable». I pagaren la seva valentia amb la vida. A les acaballes de l’homenatge, la batlessa de Porreres, Xisca Móra, va emocionar amb paraules de record per totes aquelles dones que sofriren la repressió física i psicològica durant la Guerra i la Postguerra. Finalment i abans de l’ofrena floral, destacà la intervenció de
Avui hem anat al cementeri de Porreres... A l'homenatge a Aurora Picornell, brutalment assassinada fa 80 anys. L'acte, evidentment, també ha estat un record a tots els assassinats per la repressió franquista i a les seves famílies, maltractades en infinitat de fronts durant dècades. Enguany, però, crec que ha estat, sobretot, la constatació que el cementeri de Porreres ja és un dels llocs més emblemàtics de l'illa. En positiu, ara. L'obertura, a la fi, de la terrorífica fossa comuna, amb més d'un centenar d'assassinats, ha estat una d'aquelles fites cabdals a celebrar molt de temps. Ara el cementeri ja és un símbol, és la victòria de la justícia, és un reconeixement a la valentia, a la constància, i a la feinada de la gent de Memòria de Mallorca, és començar a reparar la injustícia (com pot ser que a Mallorca hi hagi qui encara no sap on són enterrats els seus pares o padrins?!). El suport unànime del Parlament a la Llei de fosses ens ha dignificat com a societat, a tots, i ha estat una d'aquelles accions que quedaran com a fites bàsiques de la legislatura. Una mostra de justícia, de civisme, de democràcia, de respecte, valors indispensables però que cal preservar sempre; i fer créixer. Moltes moltes gràcies a tothom que ho ha fet possible!. Biel Huguet Ballester El pròxim número, dedicat al pressupost 2017 L'Ajuntament haurà tractat, durant el ple del 30 de gener, el pressupost d'enguany. Al pròxim “FOLI” dedicarem més espai a comentar-lo i a les distintes propostes que haurà presentat MÉS per Porreres.
Les Roges del Molinar Les anomenades «Roges del Molinar» s’han acabat convertint en un símbol molt potent tant de l’esquerra mallorquina com del moviment feminista, així com també de totes les persones i entitats que lluiten per estimular la memòria democràtica. Ja són uns quants els col·lectius que han nascut inspirant-se, per exemple, en la figura d’Aurora Picornell, com «L’aurora» de Pollença o el «Col·lectiu Aurora Picornell» de Palma. Tot i que Picornell sigui la més coneguda i reconeguda -en el seu temps també- hi ha quatre dones més que formaven aquest grup conegut popularment com «les Roges». Explicaré aquí alguns detalls de les seves vides. Especialment dramàtic és el cas de Catalina Flaquer i les seves dues filles Antònia i Maria, assassinades les tres el mateix dia i al mateix lloc. Nascuda a Capdepera, na Catalina feia senalles al Molinar. Coneguda per ser propera al comunisme -com a tota la seva família-, fou torturada quan va esclatar la guerra amb l’objectiu de què confessés on restaven les seves dues filles, militants del PCE. Tanmateix, no aconseguiren extreure-li la informació, i va ser empresonada a Can Sales, presó de dones a Palma. N’Antònia, dona amb empenta i conviccions fortes, treballava de brodadora a Palma i la seva germana Maria ho feia en una botiga de confecció, també a Ciutat. Les dues tenien marits d’esquerres. Quan els falangistes les agafaren, foren empresonades amb sa mare, i la nit del 5 de gener de 1937 traslladades a darrera l’Oratori de la Santa Creu de Porreres, on un escamot de falangistes les executà juntament amb el marit de na Maria, el militant socialista Josep Julià, per completar la desfeta de la família gairebé al complet. N’Antònia tenia 28 anys, i na Maria, 23. La menys coneguda de les Roges és na Belarmina González, nascuda a terres castellanes. Molt jove i d’ideologia comunista, la mataren amb només 19 anys. Segons se sap, li costava relacionar-se amb les altres dones quan estava a Can Sales, ja que era de caràcter reservat. Desgraciadament no tenim molta més informació sobre ella, però sí que sabem que juntament amb les altres dones, fou «posada en llibertat»
precisament el mateix dia que l’assassinaren. Aquesta era una pràctica comuna en els processos d’eliminació sistemàtica de l’oposició per part dels sollevats: són les «tretes» de presó, que consistien en «alliberar» tota una sèrie d’individus que estaven tancats, però enlloc de deixar-los anar a casa els feien pujar a un camió i els traslladaven a l’indret on havien de ser eliminats. Així, esdevenien «desapareguts» i la seva mort no es constatava, restant així el seu assassinat sense cap justificació ni sense cap mena de condemna a mort dictada per un tribunal. Finalment, queda Aurora Picornell, una líder nata que militava al PCE i era coneguda com «La Passionària de Mallorca». Nascuda el 1912 a Palma, fou una dona molt activa políticament per la seva militància i per la seva tasca sindical, organitzant el Sindicat de Sastresses. Casada amb el comunista Heribert Quiñones, arribà a ser responsable del secretariat de la dona del PCE quan vivia a València (1932-1934). Tornà a Mallorca on participà de forma constant en actes i mítings, arribant a venir a Porreres abans de les eleccions de febrer de 1936. Quan arribà el cop d’Estat, s’amagà a la Casa del Poble de Palma, però poc després la detingueren i empresonaren a Can Sales, on es retrobà amb les altres «Roges». Tenia només 25 anys quan respirà el darrer alè d’aire darrera La Creu de Porreres.(1) A les Roges les mataren pel seu compromís polític amb la República i per creure en un futur millor per a la seva gent, però també per ser dones. Molestaven: no podien sofrir que dones com elles pretenguessin lluitar per acabar amb els privilegis de senyors i capellans per repartir equitativament la riquesa entre el poble, un poble que somiaven lluitador i crític, transformador i revolucionari. Per això les tancaren, vexaren, insultaren, menysprearen i mataren. I també per tot això, les hem de voler recordar sempre, perquè mai més la intolerància i la impunitat siguin eines de govern en les nostres societats, que pretenem lliures, empoderades i sobiranes, ideals que es teixeixen en un fil conductor des dels temps de les Roges fins als nostres dies. Sebastià Lliteres
________
(1) GARÍ, B. La Guerra Civil a Porreres: Desfilades de dia, afusellaments de nit. Edicions Documenta Balear. Palma, 2007. TORRENTS I NETEJA. Ara resulta que els camps inundats
ho són per culpa dels torrents i no de la quantitat d'aigua que ha caigut. L'anterior govern hi destinava uns 1.500 milions i l'actual 3.500. Es veu que n'hi ha que sols se'n recorden de Santa Bàrbara quan trona, no quan plou.
Edició i Redacció: Oficina de MÉS per Porreres Carrer d'en Veiet, 17. (Quarter Vell) 07260 Porreres (Mallorca) E-mail: elfoliporreres@gmail.com Contacte amb els regidors: 627477628 i 660202690 Dipòsit Legal: PM-647-2016 Segueix-nos al facebook de MÉS per Porreres
Lloguer turístic intoxicat Al primer pacte de progrés, el primer parèntesi progressista de la nostra recent història democràtica, el PP a l’oposició, comandat pel Ministre Jaume Matas des de Madrid, es va dedicar a intoxicar pels pobles sembrant la por pel que fa als Parcs Naturals que els ecologistes volíem impulsar a la Serra de Tramuntana, la península de Llevant o Mondragó. El nivell d’intoxicació, mentides i tergiversació arribava a tal punt, que record haver de sortir amb escorta del teatre d’Andratx, on amb altres companys havíem anat a explicar els avantatges del Parc de la Serra de Tramuntana. Els amics del PP s’havien dedicat a repartir pamflets i fer actes previs on avisaven que «els comunistes» els volíem prendre les terres, entre altres bonhomies. Una situació semblant es viu aquests dies, salvant la distància temporal, amb altres actors i un tema diferent, però que hi té una certa relació. Me referesc al que està fent el PI-Proposta per les Illes amb l’avantprojecte de llei del lloguer turístic. Alineats amb l’heterogènia patronal del lloguer, però a la vegada sense desalinearse dels hotelers, han passat d’exigir des del minut zero una regulació (indefinida, per altra part) incompatible amb el rigor i el consens necessari per a una proposta d’aquesta transcendència, a rebutjar de dalt abaix la proposta que el Vicepresident Barceló ha posat damunt la taula, després de moltes, moltíssimes hores de feina, reunions, recerca i sobretot, voluntat de defensar el bé comú i mirar de compatibilitzar una nova modalitat d’explotació turística amb la necessitat d’un turisme sostenible, que generi prosperitat compartida i que no interfereixi en l’accés a l’habitatge, que és un dret bàsic. Però no conformes amb oposar-s’hi, els companys del PI han començat a intoxicar activament, sense amagarse de la seva intencionalitat real: que això sigui un campi qui pugui, i que es pugui llogar tot. Ben igual que els hotelers podien fer el que volguessin, als anys 60 i 70s, i així tenim les nostres costes, amb platjes que en teoria són domini públic en la pràctica semblen extensions dels hotels. El PI vol que es pugui llogar tot, baix l’eufemisme que l’únic que ha de fer la nova normativa és «fer aflorar tot el que hi ha». Com si «tot el que hi ha», sigui legal o il·legal, complís uns paràmetres d’allò que qualsevol persona entén que hauria de ser un turisme de qualitat i sostenible (donar un bon servei, complir amb la normativa urbanística, que els veïns estiguin d’acord, i un llarg etcètera). Hem de ser clars: no tot el que s’està llogant ara mateix mitjançant les principals plataformes com AirBnB no es podrà llogar. Els del PI han passat, com els del PP de Matas, directament al terreny de la mentida, la demagògia i la por, dient arreu que cercam problemes fins i tot per a la gent que «ho tenia tot legal», cosa que és rotundament
falsa i ho saben. No val tot per per guanyar vots, sobretot quan et presentes dia sí dia també com un partit d’ordre, i quan parlam d’un tema tan complex de regular que si no encertam, podem ferir de mort el territori i un model econòmic que evidentment cal transformar. Mirau sinó com estan altres indrets amb aquesta problemàtica, o com està ja Eivissa, on és impossible llogar un pis per viure-hi. Del que fa el PI se’n diu irresponsabilitat electoralista, just el contrari del que estam fent les impulsores de la llei: escoltar la gent i els col·lectius socials i econòmics, seguir escoltant i mirar de trobar el punt d’equilibri d’una normativa que ha de permetre encarar la realitat i fernos avançar cap a un millor turisme, que generi prosperitat compartida sense matar la gallina dels ous d’or.
David Abril
q Inundacions i responsabilitats Per a l'Ajuntament tots els problemes que ara han provocat les imundacions o deriven del Govern o del Consell. I com és que abans no havien fet res, excepte deixar construir a indrets inundables del poble? Quina mala memòria selectiva que ténen! q Correus Per als nostres pares, en moltes ocasions, el carter era una persona propera que portava notícies de familiars o amics que vivien a fora. En l'actualitat, els serveis s'han modernitzat fins al punt que, a més de l'enviament tradicional de cartes, pagaments de recepció, enviament de documentació, diners i sobretot paqueteria, també realitzen diverses gestions i tràmits digitals amb qualsevol organisme de l'Administració. Avui és un negoci com qualsevol altre i per cert a Porreres es troba situat en un edifici de propietat municipal. q Les rates augmenten a Porreres Els rossegadors s'han incrementat molt a la Vila i el seu control és necessari. Quant s'hi gasta? q Incoherència o estratègia? La història es repeteix. El PP de les Illes Balears s'ha manifestat públicament en contra de les prospeccions aquí, però després a Madrid sempre que hi hagut una proposta per aturar-les, els representants populars a l'Estat espanyol, que varen treure el seu escó gràcies als vots dels illencs, han votat a favor de les Prospeccions.
Edició i Redacció: Oficina de MÉS per Porreres Carrer d'en Veiet, 17. (Quarter Vell) 07260 Porreres (Mallorca) E-mail: elfoliporreres@gmail.com Contacte amb els regidors: 627477628 i 660202690 Dipòsit Legal: PM-647-2016
Tots els espanyols són iguals? Durant el darrer debat d'investidura, Mariano Rajoy, en les rèpliques als representants del partits catalans, insistí en una afirmació repetida innumerables vegades: “todos los espanyoles son iguales”. Amb aquest argument pretenia desqualificar les aspiracions dels partits sobiranistes o dels qui, simplement, defensen el dret a decidir del poble de Catalunya. Però, és així? Realment tots els espanyols són iguals? Si ho miram en l'aspecte econòmic, és evident que determinats ciutadans de l'Estat estan greument discriminats, com és el cas dels ciutadans de Balears, Catalunya i el País Valencià que rebem fins a un 30 per cent menys de recursos per finançar les mateixes competències autonòmiques que tenim transferides. El mateix ens passa si analitzam les inversions i la despesa estatal per comunitats autònomes, una altra vegada els mateixos ocupam els darrers llocs. Per no parlar de les grans inversions en alta velocitat que connecten petites ciutats de província amb la capital, mentre que València i Barcelona tenen una connexió ferroviària obsoleta, els trens de rodalies de Catalunya pateixen innumerables retards o l'Estat pràcticament no fa cap inversió ferroviària a Balears. I així, podríem seguir analitzant l'execució dels pressuposts generals de l'Estat per comprovar com, en tots els casos, els ciutadans dels territoris de parla catalana som els qui rebem menys recursos de l'Estat, mentre que, amb els nostres impostos, som els qui més contribuïm a finançar la festa en què s'han convertit els AVE,s, els aeroports sense viatgers, el forat negre de Barajas o les autopistes radials de Madrid, entre d'altres saraus. Per altra banda, si ho miram des del punt de vista cultural i lingüístic, és evident que uns espanyols són més iguals que altres. La mateixa Constitució espanyola estableix l'obligatorietat de tots els ciutadans de conèixer el castellà, anomenat lengua espanyola, mentre que la resta de llengües de l'Estat, que pel que hem vist no es consideren espanyoles, són de coneixement voluntari. Així, l'Estat, amb els nostres impostos, gasta grans quantitats en la promoció interior i exterior del castellà, mentre posa tots els obstacles possibles a la plena normalització lingüística en els nostres territoris. Ara, una vegada més, amb l'excusa del trilingüisme, els monolingües espanyols ens voldran retallar l'ensenyament en català als bilingües, com ja va passar a Balears durant la infausta legislatura de José Ramón Bauzá. És evident, per tant, que no tots els espanyols són iguals. I, precisament en aquesta desigualtat neixen les ànsies independentistes de molts ciutadans d'aquests territoris, que es consideren discriminats culturalment i castigats econòmicament. Avui, una àmplia majoria de catalans consideren que Catalunya és una nació, i defensen el dret a decidir lliurament el seu futur. Aquesta realitat mai no l'han volguda abordar els partits polítics espanyols, fins que Catalunya ha dit prou, cansada d'intentar modernitzar un Estat que no vol ni pot modernitzar-se. Sánchez en fou la primera víctima, en voler ser investit president prescindint d'una quarta part dels diputats,
els qui estan compromesos amb el dret a decidir. Rajoy ha caigut en el mateix error, fent el mateix pacte que Sánchez amb Ciudadanos, que no li donaven els vots suficients. I ara es tiren els trastos pel cap, el PP contra Sánchez, el PSOE contra Rajoy, Ciudadanos contra tots, mentre els ciutadans són espectadors del pitjor sainet espanyol. Ai, pobre Espanya! Pere Sampol
Porreres continua perdent població El nostre municipi forma part de la dotzena de nuclis de població de Mallorca que han perdut habitants, en relació a l'any anterior. Bàsicament, són estrangers que se'n van. El padró estima que el 2016 a Porreres hi vivien 5.197 persones, 70 menys que un any abans. El nombre total de residents strangers és de 1.061, 104 menys que el 2015.
Vols rebre EL FOLI a casa? Per tramitar la inscripció us pregam que ens faceu arribar el vostre nom i cognoms, adreça i telèfon i el correu electrònic o contactau amb els nostres regidors.