Full informatiu de MÉS per Porreres Núm. 5 · Octubre 2016 Quan una nació considera que té una dependència indigna, ésser nacionalista es converteix en una elecció de dignitat. (Liah Greenfeld , sociòloga i antropòloga)
Fins quan aguantarem! Una de les darreres galtades econòmiques que em rebut els ciutadans de Balears ha estat la comunicació del Govern central amb l'advertència que no respectarà el protocol signat entre el ministre Montoro i la presidenta del Govern de les Illes Balears pel qual havia de rebre 80 milions per a inversions en carreteres. Cal recordar que aquest acord suposava compensar, en part, l'incompliment del Govern central amb l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears pel que fa a unes inversions anuals no realitzades, estimades en 1.200 milions d'euros. Quasi res! Hem arribat a un punt en què ni els acords signats són respectats pels mal anomenats governants del Partit Popular. S'embolcallen amb la bandera d'Espanya; s'omplen la boca en la defensa de la legalitat; afirmen que tots els espanyols són iguals, quan han saquejat Espanya (26.000 milions d'ajuts a la banca que no recuperarem); es burlen de les lleis de manera sistemàtica, i discriminen econòmicament i culturalment els habitants de determinats territoris de l'Estat: els de Balears, País Valencià i Catalunya. I la pregunta és: fins quan els haurem d'aguantar? O, per ser més explícits, fins quan els votants del Partit Popular seguiran fent-se còmplices d'un partit que ja ha estat imputat com a organització i que ja hauria d'haver estat il·legalitzat pels tribunals de justícia. Què ha de passar perquè milions de persones honestes deixin de votar aquest partit? I si aquest raonament val per a tots els ciutadans de l'Estat, resulta doblement inexplicable en el cas de Balears, on estam a la cua en inversions i en despesa pública estatal. A més de ser els qui més hem patit la xacra de la corrupció política de dotzenes de dirigents del Partit Popular, hem de patir l'espoliació econòmica a la qual ens han condemnat des de fa dècades. Érem la comunitat més rica de l'Estat i, en vint anys, hem passat a ocupar el setè lloc en el rànquing de renda per
habitant. Som els darrers en despesa en educació i en sanitat, i no per manca de sensibilitat dels nostres governants, sinó perquè no rebem els recursos suficients del Govern central, mentre els nostres imposts serveixen per pagar absurds projectes faraònics a la península. Què més ens han de fer per reaccionar, per mostrar un mínim de dignitat? Quan direm basta? Alguns es justificaran apel·lant a la gestió econòmica de Mariano Rajoy o a la seguretat que transmet a determinats col·lectius, com els pensionistes. Però, si deixam de banda la propaganda dels mitjans de comunicació partidistes i analitzam el resultat dels més de quatre anys de gestió del PP, veurem que els seus resultats econòmics són calamitosos. La reducció del dèficit públic, que era la principal bandera de Rajoy, no sols no ha disminuït, sinó que ja supera el 100% del PIB espanyol. Pel que fa a garantir les pensions, en arribar Rajoy al poder, l'any 2011, el Fons de pensions acumulava 66.000 milions d'euros, mai cap president no l'havia tocat, avui només en queden 25.000. Rajoy ha utilitzat més de 41.000 milions d'aquest Fons en quatre anys. Aquesta és la brillant gestió econòmica del Partit Popular. I, tot això, en uns anys de context internacional favorable. Què hauria passat sense els milions de turistes de més que hem tengut a causa dels conflictes que afecten els nostres competidors de la Mediterrània? Com estaria la nostra economia si els darrers anys el preu del petroli no hagués baixat a preus impensables? No, no hi ha cap motiu per seguir confiant en un partit tan corromput i que, a més, en el cas de Balears, ens espolia fiscalment. Pere Sampol
Aprovada la nostra moció sobre la conservació del patrimoni Al darrer ple de l'Ajuntament, MÉS per Porreres va presentar novament la moció per a la protecció, conservació i promoció del patrimoni municipal. La proposta va ser aprovada amb els vots nostres, els del PI i el PSOE i amb l'abstenció del PP. La protecció que hi ha actualment és insuficient i la necessitat de fer un seguiment al respecte, dotant de mitjans per poder aconseguir una prevenció més eficaç, inajornable. El més urgent que ha de fer l'Ajuntament és posar el catàleg al dia, aprovant el catàleg de patrimoni de forma definitiva perquè en aquests moments no està en vigor. La responsabilitat de tenir les cases de possessió catalogades i en bon estat de conservació, com altres elements patrimonials, és únicament i exclusivament de (Continua a la pàgina següent)
l'Ajuntament. Si els edificis no estan ni tan sols catalogats no es pot exigir cap responsabilitat a altres administracions tot i que això no vol dir que no en poguem demanar la seva ajuda i col·laboració. Des de MÉS per Porreres, compromesos amb el patrimoni, hem fet l'esforç de consensuar amb l'equip de govern municipal una moció perquè pensam que és positiu arribar a acords i que aquests no quedin dins un calaix. D'aquesta manera, l'Ajuntament es compromet a agilitzar al màxim els tràmits per a l'aprovació definitiva del Catàleg de Béns Patrimonials de Porreres, a complir i fer-lo complir, fent les inspeccions tècniques oportunes informant els propietaris d'aquests béns. L'acord, aprovat amb l'única abstenció del PP, facilitarà als propietaris la protecció, ja que sovint són reformes costoses. Per aquest motiu inclourà en l'ordenança fiscal que regula les llicències d'obres una bonificació per a la conservació, restauració i consolidació d'aquests béns patrimonials. Sempre que les obres siguin exclusivament per a protecció del patrimoni i no modifiquin l'ús originari de l'edificació, tot subjecte a l’informe previ dels tècnics municipals. L'Ajuntament de Porreres instarà el Govern de les Illes Balears a destinar una part dels ingressos de l'impost turístic a crear una línia d'ajudes encaminades a la protecció i el manteniment del patrimoni. Ha estat molt positiu, en definitiva, haver arribat a aquest acord per la protecció del patrimoni de Porreres.
El pacte pel canvi climàtic
Capdavanters?
El cadastre es renova i l'Ajuntament ingressarà menys per aquest concepte. Estam d'acord que es rebaixin els imposts locals perquè eren massa elevats i s'havia de revisar i estam a favor que els ciutadans paguin el que és just. Rebaixar el valor cadastral implica que a l'hora de fer qualsevol operació jurídica, amb les repercussions fiscals corresponents, el valor estarà més ajustat a la realitat i per tant seran més justs. Si aquests no es revisaven s'hagués arribat a preus desorbitats. La revisió arriba tard i aquesta hagués pogut ser major, ja que quan en temps de crisi la gent ho ha passat més malament és quan han hagut de pagar més. Entenem que en general es pagarà menys i això és positiu tot i que pot passar que alguns contribuents paguin igual o més, segons si tenien actualitzats o no els valors. Pensam que si l'equip de govern administràs millor els recursos de l'Ajuntament, per exemple reduint despeses aquesta rebaixa a favor dels ciutadans hagués pogut ser superior.
Ens han dit moltes vegades que som un poble capdavanter en festes, però ens agradaria ser capdavanters com a poble en neteja, ser el poble més sostenible, en energies renovables, en polítiques de joventut, en inversió en serveis socials, en immersió lingüística i cultural, en foment de la lectura i dinamització de la biblioteca, per dir alguns exemples abans que ser-ho en festes. La doblerada de festes no pensam que sigui tan rendible com diuen i més si després la gent ha de córrer d'un lloc a un altre per poder ser a tot el que li interessa. Si són tan rendibles com diuen que ens passin el pressupost amb els ingressos i les despeses. No ens acaba de quedar clar.
Vols rebre EL FOLI a casa? Per tramitar la inscripció us pregam que ens faceu arribar el vostre nom i cognoms, adreça i telèfon i el correu electrònic o contactau amb els nostres regidors. MOLÍ DE N’AMENGUAL. Una obra subvencionada pel Consell de Mallorca, dins el pla d’obres i serveis del 2002, continua inservible. Fins quan?
La lluita contra el canvi climàtic s’ha de fer des del món local. Segons consta a la pàgina web del Govern de les Illes Balears, Porreres és un dels pocs municipis que no està adherit a aquest pacte, per la qual cosa MÉS ha proposat que Porreres s'incorpori al pacte de lluita contra el canvi climàtic, atès que és un problema global amb solucions locals. Els pobles i ciutats generen emissions, però també esdevenen llocs on desenvolupar noves idees i projectes innovadors contra l’escalfament global i que l’estratègia per combatre la crisi climàtica només pot ser global, integrada, a llarg termini, i sobretot participativa. Donat que aquest enfocament complex on es gestiona millor és a l’escala local, per tant, és als municipis qui han d’esdevenir actors líders per implantar les polítiques energètiques sostenibles i han de rebre suport per aquest esforç. L’energia és dels pocs dominis municipals on es poden aconseguir estalvis econòmics significants i es pot facilitar les factures energètiques més baixes pels ciutadans i una millora en les condicions de vida. L'acord preveu que l'Ajuntament de Porreres durà a terme, dins les seves possibilitats, la implantació de mesures a favor de l’eficiència energètica i fomentarà els projectes d’energies renovables que estiguin al seu abast, impulsant les actuacions als sectors d’activitat municipal i regional..
Un altre cop el cadastre
Relació de Llocs de Treball. MÉS per Porreres fa
molt temps que demana que s'elabori a l'Ajuntament la RLT, per tenir més clar on està cada treballador de la casa de la Vila i quines funcions fa.
Control de les despeses Al torn obert de paraules del darrer ple presentàrem un munt de queixes sobre asfaltat de carrers, renous i brutícia que deixen els fematers. Els dos regidors de MÉS també demanàrem que es reuneixi la comissió del Patronat de l'Escola de Música i fiscalitzàrem un caramull de factures sobre dinars, material escriptori (1.700 €), compres i regals. Preguntàrem també sobre els pagaments d'organització esportiva (7.514 €) i el que es va treure de recaptació al sopar solidari, que varen ser 2.000 euros. També demanàrem sobre el cost desmesurat d'algunes factures que presenten les diverses assessories i professionals al nostre ajuntament i per la despesa de la festa-mostra de la cervesa, amb un cost de 5.445 euros.
D'assessors i càrrecs polítics En diversos assessors, l'Ajuntament gasta més de 4.500 €/mensuals. Moltes assessories són de serveis externs, que podrien fer els mateixos funcionaris. Entenem que a vegades es necessita un assessorament puntual, però aquests assessors que estan en nòmina són un dispendi que va a la butxaca dels porrerencs i porrerenques. Si es necessiten més funcionaris per fer la feina de l'Ajuntament que creïn places i facin una oferta pública. El sistema actual és un escàndol, no tant per les quantitats, que també, sinó per la dubtosa legalitat. Un funcionari fa una promesa de complir legalitat que no fa un extern. Certes funcions només poden ser exercides per funcionaris. Qui controla les dades a les quals tenen accés aquests assessors? Moltes estan protegides per llei orgànica. La indefensió dels ciutadans és total. Una cosa és comanar un estudi estadístic puntual, un pla, etc. i l'altra que cada mes hi hagi despeses que denoten una externalització de serveis, se suposa que per una manca de recursos humans propis, o més aviat per mala gestió dels que hi ha. Hi han de posar remei. Nosaltres confiam plenament en la capacitat dels empleats de l'Ajuntament. Altres no hi confien, i donen la feina als externs. Aquí el quid és que un funcionari té una objectivitat i una independència, independent de qui governi. En canvi, si pagues a un extern, li fas dir el que tu vols. No pot ser mai objectiu. Qui paga mana. Hem d'evitar càrrecs polítics al servei del partit que governa. Per contractar assessors "externs" s'ha de demanar un informe tècnic que demostri que no són places de plantilla, ni feina legalment atribuïda a funcionaris, exigint que la contractació es faci per licitació oberta (que es pugui presentar qualsevol professional) i els grups municipals han d'estar presents a l'elaboracióde les bases i a les meses de contractació.
L'impost turístic i els empresaris A casa nostra els de la federació hotelera (guardians de les essències de l'extrema dreta) ens disparen a la línia de flotació amb un recurs contra l'impost turístic. Aquesta gent té una barra descomunal, jo diria que fins i tot faraònica. Han fet sempre allò que han volgut, i han rebut tota mena d'ajuda; han destrossat el paisatge illenc amb les seves construccions, han rebentat el nostre teixit social fent venir gent de fora només per pagar sous més baixos, amb els nostres doblers hem promocionat el seu negoci arreu del món, s'han dictat lleis amb l'únic objectiu que beneficiar-los, han guanyat els doblers aquí i han anat a invertir-los a fora... Però tot això no els basta. Ara, després d'una temporada turística excepcional, no poden consentir que els turistes col·laborin amb una quantitat gairebé simbòlica al necessari manteniment de les estructures del país que els acull. Uns turistes que empren l'escassa aigua que tenim, saturen les carreteres que nosaltres hem de mantenir, caguen i pixen mentre nosaltres hem de processar els fems que ells ens deixen, fan bretolades que la nostra policia ha de controlar... És ben hora que algú planti cara a aquesta "casta" d'hotelers que es creuen els amos de les Balears només perquè els governants de torn mai no s'han atrevit a posar-los al seu lloc. Només els interessa emportar-se els euros sense contribuir al manteniment de la casa comuna. Ja ho sé, conec la cançó, fa massa anys que la canten com si no n'hi hagués d'altra: són ells, els hotelers, els que donen feina, els que mantenen l'economia de l'arxipèlag... jo ho he de dir: no ho veig així. Els llocs de feina que generen són pura gasòfia i els guanys de la seva activitat repercuteixen no se on, però quasi mai aquí, a la comunitat que els suporta. Com a mostra un exemple: fa pocs dies en un fòrum virtual en una xarxa social es parlava d'aquest tema. Gairebé tothom estava en contra de l'actuació de la patronal hotelera respecte a l'impost turístic. Només una persona deia estar a favor del recurs, resultà ser el recepcionista d'un hotel que es queixava d'haver de cobrar l'impost als turistes que arribaven, quan era sol a la recepció, sense ningú que l'ajudàs. Literalment va arribar a escriure, en castellà per descomptat "me cago en la ecotasa y en quien la inventó". Resulta curiós que no es cagàs en l'empresari que l'explota i li fa fer feina en unes condicions quasi d'esclau. Sí, he dit esclau, perquè esclau és aquell que creu que sense l'amo no pot viure. Gabriel Mestre Oliver Ho sabíeu? L'Ajuntament es va comprometre, el 2012, després de la celebració de les festes de totes els mesos, en fer públic el cost de les activitats de festes i celebracions per tal de dotar de transparència i consciència de la seva gestió, especialment en temps de crisis.
Connexions A mesura que milloren les infraestructures viàries de Mallorca creixen de manera proporcional els cotxes que hi passen i les retencions que generen, sigui dit de passada. Els colls d'ampolla es van passant d'un punt a l'altre de la carretera sense massa sentit, de la Via de Cintura al pont del Molinar o a la Via Connectora. Palma guanya força i Mallorca sencera es converteix en zona residencial i barri dormitori. Per anar-hi en cotxe, lògicament, llevat dels municipis connectats amb tren. La societat canvia i els seus costums també. Abans quan plovia anàvem a cercar caragols. Ara anam a comprar. Avui, cada centre comercial té la seva connexió, estratègicament situat i amb un bon aparcament -i no basta-. Diria que és ben necessari plantejar el tema de les retencions, que ara ja no són només de l'estiu, ni quan plou, ni a l'hora punta de l'entrada a les escoles ni a les set del vespre. Per un motiu o per l'altre, està estibat de cotxes per tot i qualsevol hora. Disposar d'accessos còmodes a Palma és primordial. Però, per anar-hi en cotxe? Quan és necessari agafar-lo, des de quins punts i en quines hores? És ben hora de posar fir a l'agulla per poder distingir oci de necessitat i relacionar-ho tot amb el transport, i que el transport públic sigui l'opció més viable, còmoda i barata. Dissenyar un sistema d'incentius correcte serà determinant perquè no hi hagi oposició social i el sistema funcioni. (Aina Ginard/Diari de Balears)
No a les festes de botellot Podem parlar, alt i clar, de cultures invasores. El darrer exemple d'aquesta invasió per part d'una (des)cultura aliena el tenim a l'estiu quan els pobles són ocupats per un seguit de colles de joves arribats de fora i que no tenen cap relació amb la festa local, de la qual no en saben res, ni els importa. Són gent que només cerca un indret franc per donar-se a la beguda i deixar-ho tot ple de brutícia. Les festes i revetles populars de tota la vida estan desapareixent ofegades per la muntanya de fems i pixum que deixen com a penyora. Molts d'ajuntaments intenten aturar-ho, ja que no deixen cap guany. Tot són pèrdues i brutícia que després hem de fer net. A alguns pobles ho han minvat sense deixar entrar els cotxes amb begudes.
Edició i Redacció: Oficina de MÉS per Porreres Carrer d'en Veiet, 17. (Quarter Vell) 07260 Porreres (Mallorca) E-mail: elfoliporreres@gmail.com Contacte amb els regidors: 627477628 i 660202690 Dipòsit Legal: PM-647/2016 Segueix-nos al facebook de MÉS per Porreres
Més per Porreres amb els responsables de turisme
Biel Barceló i Toni Sansó s'explicaren a l'Assamblea. L'Assemblea de MÉS per Porreres se va reunir en un sopar amb Biel Barceló, vicepresident i conseller d'Innovació, Recerca i Turisme del Govern, i Antoni Sansó, assessor de la Conselleria de Turisme, per tal de rebre informació de primera mà en matèria turística i les possibilitats de finançament de projectes per al nostre municipi. En la reunió es tractaren detalls referents a l'impost de turisme sostenible i a la regulació del lloguer turístic. REPTE. Els grans defensors d'Espanya, que sempre es posen d'acord, tenen un repte que fa un any que redola. El pacte PP-PSOE, amb Ciudadanos, havia de fer un govern fort per demostrar que hem sortit de la crisi. Venga de pressa!