gener 2022 núm. 76
Una modificació necessària, convenient i oportuna
“El passat és com un llum col·locat a l'entrada del futur” (Félicité Robert de Lamennais, sacerdot i filòsof)
L'ampliació de l'IES Porreres, segueix endavant
Per a l’ampliació és imprescindible ordenar la trama viària com que, adjacent a la parcel·la, s’hi troba un camí que permet l’accés a diverses naus industrials. El sector urbanitzable directament ordenat per a l’ampliació de l’IES Porreres (6.159 m2) destina un elevat percentatge de la superfície total a la dotació de sòl classificant-lo com equipament docent. La nova ordenació també preveu l’obertura d’un carrer que doni un millor servei a les activitats industrials ubicades darrere l’institut, desviant el trànsit de camions que, actualment, es du a terme pel camí limítrof a l’actual equipament docent. El nou vial tindrà una major amplada i accés des de la carretera Ma5030A.
La nova ordenació preveu l’obertura d’un carrer que doni un millor servei a les activitats industrials ubicades darrere l’institut de secundària. .
Després de passar per un període d'exposició pública, l'ampliació de l'Institut d'Ensenyament Secundari de Porreres, segueix endavant. La modificació del planejament urbanístic de la zona s’explica per la necessitat de cedir nous terrenys a l’IES Porreres que permetin ampliar les actuals instal·lacions i resoldre els problemes actuals de manca d’aules. L’objectiu de l’ampliació és comptar amb els metres quadrats necessaris de sòl urbà per poder donar cabuda i preveure el creixement futur del centre. Per aconseguir aquest objectiu cal tenir en compte que l’ampliació de l’institut ha de ser una solució d’espai contínua a la parcel·la que actualment el conté. A causa de la disposició de l'equipament docent, l'única opció opció de creixement és paral·lela a la carretera Ma-3050A. A més, es modificaran els paràmetres d’ocupació màxima, volum màxim i edificabilitat, de l’article 116 que regula els equipaments docents, per tal que la nova edificació sigui coherent amb les necessitats. La conveniència de la modificació es justifica per la mateixa necessitat, perquè es tracta d’objectius d’interès general pel conjunt de Porreres i també per l’alumnat de Montuïri i Vilafranca de Bonany que es trasllada a l’IES Porreres. L’oportunitat s’explica perquè la modificació puntual de planejament és l’eina adequada per poder incloure aquests canvis. L’objectiu és ampliar l’equipament docent d’ensenyament secundari i adaptar l’article 116 de les NS que regula els equipaments docents per tal de modificar, els paràmetres d’edificabilitat, ocupació i volum màxim prèviament establerts. Es pretén així poder donar cabuda al nombre d’alumnes que ha de cobrir el centre, podent eliminar les actuals aules modulars i ampliant l’oferta educativa als estudis de batxillerat.
Se suprimirà un tram d'uns 82,5 metres del camí existent al costat de l'IES, per tal de donar continuïtat al solar. .
El seu traçat, rodejant l'institut pel nord, permetrà que l’ampliació de l’IES tingui solució de continuïtat tot respectant, però, l’àrea de protecció territorial de carreteres, de 18 metres d’amplada, al marge est de la Ma-5030A situada al nord del nucli urbà de Porreres, ampliant cap al nord l’actual àmbit de l’Institut de Secundària de Porreres. La Modificació Puntual proposada té per objecte classificar 6.828 m² de sòl rústic general com a sòl urbanitzable directament ordenat (5.011 m² com a equipament docent i 1.817 m² com a viari) on s'ubica l'IES amb els terrenys confrontants i l'obertura d'un nou vial d'aproximadament 8 metres d'amplada i uns 139,5 metres de longitud (amb la instal·lació de xarxa de distribució, xarxa de sanejament, pous de registre, xarxa d'electricitat i enllumenat) per a l'accessibilitat de les indústries situades al costat de l'institut. Així mateix, s'indica que «es preveu, per tal d'aprofitar un romanent de parcel·la, un espai de 435 m² destinat a aparcament. .
Porreres ha tengut 351 casos de covid19 Un de cada deu ciutadans de les Illes ja ha passat la covid19. Probablement, aquest nombre de casos és en realitat major, ja que ja a l'inici de la crisi sanitària no hi havia proves de diagnòstic suficients per a detectar tots els contagis. Porreres ha tengut 351 casos fins ara. Declarats.
.
Fa anys... .
Alguns dels aniversaris que es compliran l'any 2022 ❑ 780 anys. La primera església que hi hagué al nostre terme municipal fou la de Sant Joan de Porreres. En tenim referència des de l’any 1242. ❑ 450 anys. 5 de desembre de 1572. El bisbe Diego de Arnedo prohibeix el Cant de la Sibil·la. ❑ 220 anys. De l’any 1802, quan es construeix l’oratori de Son Mesquida (Felanitx). ❑ 200 anys. L’any 1822 es descobreix una làpida funerària del període romà (uns 2000 anys) als terrenys de Son Cota. ❑ 160 anys. El 2 de febrer de 1862 neix Antoni Maria Alcover i Sureda. Fa 90 anys, el 8 de gener de 1932, va morir un mes abans de complir els 70 anys. ❑ 160 anys. 1862. Disposició del Govern que mana fer una retolació en castellà dels carrers de tots els pobles. Algunes traduccions eren impossibles o difícils i s’arribà a posar noms totalment fora de lloc. A Porreres encara queda alguna rajola amb el nom d’aquesta època. ❑ 125 anys. Moria Jaume Mulet Escarrer (Porreres 18281897). Nomenat fill il·lustre de la vila l’any 1985, organista de la parròquia i promotor cultural, fundador el 1856 de la banda de música La Filharmònica Porrerenca. ❑ 125 anys. S’inaugurà el ramal de ferrocarril que passava per Porreres (1897-1967) i començà l’expansió del cultiu que substituí la vinya: l’ametler (i també la figuera), ja que l’ametlla era un producte apte per a l’exportació. ❑ 100 anys, l’any 1922, Benet Palerm obrí la primera fàbrica de materials de construcció davant sa Sabateria, que el 1927 tenia una plantilla superior als 50 obrers. ❑ 90 anys, any 1932 l’Eléctrica Popular Porrerense (iniciativa creada l’any 1924 per un grup d’empresaris de la vila) fou adquirida per la companyia Gas y Electricidad, GESA) de Palma. ❑ 80 anys, el 29 de juny de 1942 mor el porrerenc Joan Segura Fuster en combat en defensa de Hitler amb la División Azul a Rússia. ❑ 80 anys. La Coral de Porreres, fou fundada l’any 1942. Amb la celebració del seu 50è aniversari es va publicar El cant coral a la vila de Porreres. ❑ 65 anys. La Cooperativa Agrícola de Porreres va ser fundada l’any 1957. Especialitzada en productes de camp i en la venda de productes locals i de km 0. Es dedica a la compra de productes hortofructícoles i a la venda de fertilitzants, pinsos, insecticides, i productes fitosanitaris, a més del comerç d’ametlles, garroves, albercocs i melons. ❑ 60 anys, setembre de 1962, a Porreres el raïm es paga entre 55 i 60 pessetes el quintar, preus que no alegren als productors.
q L'excavació de les fosses del cementeri de Porreres va acabar descartant que allà hi hagués les Roges del Molinar. A Son Coletes (Manacor) han trobat, almenys, quatre dones juntes. No hi ha certeses, però, podrien ser les milicianes. q Les beques de l'Ajuntament de Porreres per a transport escolar per estudis reglats (inclosos batxiller, graus formatius, universitaris) per estudiants empadronats en el terme municipal de Porreres per a l'any 2021 tendran un import de 20.000 euros. q El Ple de gener de l'Ajuntament elegirà el càrrec de Jutge o Jutgessa de pau titular i substitut/a del municipi de Porreres. El primer requisit per optar a l'elecció d'aquest càrrec és tenir nacionalitat espanyola. q Noves contractacions mitjançant el programa SOIB Reactiva 2021. L'ajuntament de Porreres ha contractat 4 treballadors durant 6 mesos. Són dues auxiliars administratives, una peona de neteja i un peó de manteniment. q Molt emotiva i elaborada la jornada de Gimnàstica Rítmica del dia 19 al Pavelló Joan Llaneras. Enhorabona a Amanda Pina per la seva implicació. L’Ajuntament de Porreres va fer la instal·lació i el departament d’esports del Consell de Mallorca va dur la moqueta. q El passat 28 de desembre, va tenir lloc a l’Agrupació Cultural de Porreres la presentació del llibre "El mirall de l'esquerra: entre el desencís i la necessària renovació" de Joan Pau Jordà i Miquel Rosselló. q El diumenge dia 2 de gener a les 19.00 h tendrà lloc a l’Auditori de Porreres el concert de Nadal de la Filharmònica Porrerenca. Entrada fins a completar l’aforament. La banda, per segon any consecutiu, i debut a la pandèmia, ha decidit suspendre el dinar per als socis.
q La Fundació Institut d'Investigació Sanitària Illes Balears (IdISBa) ha aprovat la renovació del porrerenc Dr. Miquel Fiol Sala com a director científic de l'Institut. q La porrerenca Maria Font Lliteras va complir el passat dia 29 els 100 anys de vida. La nova centenària cada dia llegeix el diari i exceptuant petits problemes de sordesa es troba perfectament de salut. A ella i a tota la seva família volem fer-lis arribar la nostra enhorabona. q Al cros de Son Ferrer, classificatori pel campionat d'Espanya, Rosa Córdoba va quedar com a primera veterana i tercera absoluta, classificada directament per disputar el Campionat d'Espanya de cros absolut. q L'Agrupació Cultural va celebrar l'Acte de Cloenda del 50è aniversari amb un repàs a la seva història. Una tertúlia dirigida pel periodista Lluís Mestres, durant la qual alguns socis parlaren de les diferents etapes viscudes per l'Agrupació i de les activitats de mig segle de l'associació. q El grup de poesia Tallats de Lluna interpretà un petit recull de poemes i cançons dels seus èxits més recents a l'acte de l'Agrupació Cultural. q Divendres dia 14, a l’Auditori de Porreres, actua a les 20.00 hores el grup de cant Cap Pela. Concert de Nadal.
Arribada dels Reis Màgics d’Orient .
El dimecres dia 5 a entrada de fosca arribaran a la plaça del Molí de n’Amengual els Reis Màgics d’Orient. A les 18.00 hores és prevista l'arribada. Aniran pel carrer del Pou Florit cap a la plaça de la Vila. A les 18.15 hores tendrà lloc l'Adoració del Nin Jesús pels Reis a l’Església Parroquial i a les 18.30 h la recepció i el missatge dels Reis al balcó de l’Ajuntament. A partir de les 19.00 hores s'efectuarà el repartiment de joguines per les cases de la Vila. Els Reis han demanat que tothom dugui mascareta... Col·laboren en la festa el Grup Foganya, la Filharmònica Porrerenca i l'Associació Hípica de Porreres.
El Consell Regulador del Pebre bord de tap de cortí nomena president Damià Nicolau Ferrà, de Can Not
.
Bones notícies pel mercat laboral porrerenc .
Augmenten els contractes d'ocupació registrats a les oficines del Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE). Durant el mes de novembre d'enguany a Porreres ha estat de 103 nous contractes. Segons el SEPE el creixement interanual és del 77,6 per cent. El nombre d'aturats registrats a hores d'ara és de 205 persones. El nombre d'afiliacions en alta (treballadors), per lloc de treball, existents a la Seguretat Social el darrer dia del mes de novembre era de 1.957 afiliacions porrerenques.
Exposició els ODS dels baleàrics
...
.
A l’Auditori de Porreres es pot veure l'obra de 18 artistes que han investigat i creat la seva versió plàstica per donar a conèixer i sensibilitzar de manera col·lectiva el missatge dels Objectius de Desenvolupament Sostenible. Pintura, escultura, fotografia i instal·lació transmeten la creativitat, diversitat i identitat cultural d’aquests territoris units per un mateix mar i pretén conscienciar i implicar la ciutadania en la lluita contra el canvi climàtic. .
Exposició «Un crui de llum» La mostra d’Aina Albo Puigserver estarà fins al 3 d’abril al Museu de Porreres en horari del Diumenge i dimarts 11.00 a 13.00 h. Divendres 18.00 h - 20.00 h. Dissabte 11.00 h 13.00 h / 18.00 h - 20.00 h. .
.
Convocats els premis literaris Vila de Porreres 2022. El termini per a presentar les obres és fins al 31 de gener. La regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Porreres va crear els premis literaris que s’atorgaren per primera vegada com a premi municipal l'any 2017. L’objectiu d’aquests premis és consolidar el compromís de la vila amb la cultura i la llengua i l’enteniment d’ambdues com a patrimoni i com a actiu a potenciar, creador de riquesa i de cohesió social.
Exposició nacional del colom missatger a Porreres. Els dies 13 i 14 de gener tendrà lloc a l’Auditori l'Exposició Nacional del colom missatger a Porreres. Es podrà veure dia 13 a les 9 hores l'actuació del Jutge. A les 16.00 hores es publicaran els resultats. A les 18.30 hores inauguració de l’Exposició Nacional a l’Auditori i a les 19.00 hores l'entrega de trofeus de l’Exposició Nacional. Dia 14 a l’Auditori de Porreres hi haurà una taula rodona amb José María Vázquez Gavito, Antoni Perelló Vidal, Emiel Denys i Claudio Debernardi. Moderador: Pedro Blanco. Per últim a les 17.30 hores hi haurà una xerrada de Marc Ryon, prestigiós veterinari.
.
Ha tengut lloc l’acte de constitució del Consell Regulador de la Denominació d’Origen Pebre bord de Mallorca. El plenari va acordar proposar el nomenament de president a Damià Nicolau Ferrà. Posteriorment, la consellera d’Agricultura, Pesca i Alimentació en feia el nomenament com mana el reglament, per un període de quatre anys. Damià Nicolau, propietari de l’empresa xarcutera Can Not, de Porreres, elaboradora de sobrassada de Mallorca, encapçala aquest primer Consell Regulador. Nicolau ha recordat que va ser l'any 2009 quan va començar la recuperació del pebre “tap de corti”: “Va ser l’organització Slow Food” que va voler recuperar aquesta varietat que tradicionalment ha servit per fer el pebre bord amb el qual s’adoba la sobrassada. Llavors ja només quedava en Joan Moll, de Can Pinso de Pòrtol, que tenia un molí. A ell li devem que s’hagi conservat la llavor i el producte!”, diu Damià Nicolau. Ara, molts de pagesos ja s’hi han apuntat a sembrar-ne i hi ha dos elaboradors reconeguts que assequen i molen el pebre tap de corti. Ara farà deu anys que s’inicià el procés per constituir la Denominació d’Orígen. “Els mallorquins pensam que hi ha diferència si posam aquest pebre bord a l’hora de fer la sobrassada. Per això no pot faltar en les matances”, remata Nicolau. Enguany s’hauran fet unes 25 tones de pebre bord de tap de corti. Per primera vegada, segons l’amo de Can Not, es cobriran les necessitats de les matances que es facin a Mallorca amb la producció d’aquesta espècia. Ara mateix la DO està integrada per set productors de pebre tap de corti i dos elaboradors (Can Not i Espècies Crespi). Però hi ha més pagesos que en fan, sense estar dins la denominació d’origen. En total es calcula que hi haurà sembrades unes 20 quarterades i unes 350 mil pebreres. L’objectiu del Consell Regulador és estendre la producció amb la intenció de produir per vendre fora: El nostre repte ara és vendre a la Península i l’estranger”, avança Damià Nicolau. Conxa Rosillo
Marcador de la U.E. Porreres a Preferent -Darrers partits-. .
Gènova 1 – 2 Porreres (Rafel Noguera, Xavier Nadal)
Porreres 0 – 0 Alcúdia -2ºn classificat, 34 punts-
L’amenaça i la por Joan Mesquida Durant molts de segles les persones han viscut sentint-se part de la natura. Des dels caçadors recol·lectors fins als primers agricultors, aquesta determinava l’existència de les persones i tothom sabia que proporcionava la vida, però també que la llevava quan volia. Aquesta força misteriosa de la natura era temuda per tots i no es dubtava a fer sacrificis i mostres de submissió per guanyar-se els seus favors. Certament, les religions de la Bíblia canvien aquesta visió en començar a parlar d’un principi i un creador anterior i diferent d’allò creat. Així i tot, bona part del que passava a la natura continuava essent un enigma fascinant que venia a manifestar la voluntat de Déu. Amb la vinguda de l’humanisme les coses comencen a canviar. L’ésser humà desplaça la divinitat i la natura deixa de ser el domini de Déu per passar a ser simplement la realitat on vivim. Una realitat que podem entendre i manipular d’acord amb els nostres interessos. Es manté la fascinació per allò creat, però ja no tenim por. Això no vol dir que el coneixement i el domini de la humanitat siguin totals des d’un principi. S’avança amb fermesa, encara que la natura ens doni algun ensurt puntual en l’espai i en el temps, en forma de volcà o de terratrèmol. Però també hi ha ensurts que no tenen res de puntuals i que posen en qüestió aquesta posició de superioritat de l’espècie humana. Ho tornam a veure aquest Nadal quan, després de gairebé dos anys d’una pandèmia que paralitzà en setmanes bona part de l’activitat humana arreu del planeta, comprovam que els esforços per combatre-la tenen un efecte limitat i que el virus continua amenaçant una altra vegada de saturar els sistemes sanitaris. En aquesta situació, els nostres ancestres possiblement pensarien que la natura maniobra per atacar-nos i es demanarien si no convindria apel·lar a instàncies superiors per aplacar la ira dels déus i restablir l’equilibri perdut. Avui, però, això fa riure. L’entronització de l’ésser humà preconitzada per l’humanisme ha desplaçat fora de la nostra cosmovisió qualsevol idea d’un ens superior. Ens percebem com una espècie privilegiada i única, amb capacitat d’arreglar els nostres problemes, però aquesta unicitat suposa també que, quan les coses venen mal dades, només ens veiem a nosaltres mateixos. Per això no ens ha d’estranyar que, des de l’inici de la pandèmia, la gent s’hagi obsessionat a cercar culpables: primer foren els xinesos, després els immigrants, els joves, els “negacionistes” o els “antivacunes”. Però amb el temps comença a haver-hi també una certa autoinculpació col·lectiva, la sensació de viure en una societat que no sap reaccionar davant situacions en les quals perillen la convivència i el bé comú. L’optimisme antropològic tan propi de la Modernitat sembla esvair-se quan veiem que el nostre enemic no és la natura, sinó que ho som nosaltres mateixos quan reaccionam incoherentment i perdem el temps cercant bocs expiatoris a qui atacar. En un món sense un referent transcendent, l’home, quan se sent sol i abatut per les envestides de la natura i la seva pròpia niciesa, no té altra sortida que constatar que, malgrat tots els seus avenços, continua essent un llop per a l’home. Joan Mesquida és doctor en Dret i llicenciat en Ciències Polítiques i de l’Administració. (Diari Ara Balears)
'I just want to disappear', un curt de sabor escandinau rodat a Porreres
La pel·lícula acaba de tenir les primeres passades amb públic a Estocolm i entra ara al circuit internacional de festivals que pot portar-la a l'Illa. .
A.Malagamba/UH/ Dues persones se citen al mig del nores. Un home i una dona, cadascú al cotxe. Ella, una noia jove però amb una mirada madura. Ell, un personatge bregat, que ha vist i fet massa. Ella vol desaparèixer. Ell, ho pot fer possible. Aquesta és la trama d'I just want to disappear, (Només vull desaparèixer), un curtmetratge rodat a Mallorca el passat estiu i dirigit pel cineasta suec Simon Güllstrom, que acaba de fer a Estocolm la seva primera projecció. El director, que coneix molt bé l'Illa, ja que hi va passar des dels 8 fins als 12 anys, explica que cercava un ambient tipus western, però «amb un toc ric i de bosc», per la qual cosa no va poder trobar millor lloc que Porreres per al rodatge. Els dos actors que protagonitzen la cinta són Maite Navarro i Niall Bal. En el cas d'ell, que fa de Frank, Güllstrom detalla que «tenia clar que seria ell perquè li dona una dimensió enorme al personatge». Mentre que Navarro, que és de Mallorca, va ser a través d'un càsting i la va escollir perquè «té una tècnica molt bona i aconsegueix donar matisos al seu paper». L'equip, que compta amb Lourdes Segura com a productora, ha aconseguit una feina que «reflexiona sobre molts temes», però no a la superfície, sinó que cal saber llegir entre línies. Des del «desig irrefrenable de voler desaparèixer i deixar-ho tot», una cosa sobre la qual Güllstrom explica que «tots hem sentit això alguna vegada», fins a «la salut mental i com és de difícil per a molta gent navegar per la vida». Malgrat tot, el film no atorga una resposta tancada ni hermètica en allò que proposa, sinó que «està molt obert a interpretacions», que és una cosa «que gaudesc molt». Després de les primeres passades amb públic a Estocolm, Güllstrom entra en una fase de «recerca de festivals als quals enviar-lo», sense obviar, per descomptat, la possibilitat que pugui recalar a Mallorca, el lloc que va veure el projecte néixer, créixer i formar-se. .
Línia directa: 627477628 · 648257430 wEditor: Joan Barceló Bauçà wCorreu:binerbo1@gmail.com wPreu exemplar edició paper: 2 €. Subscripció: 1 €. wSegueix-nos al Facebook, Twitter o Issuu.com. wEs distribueix cada quinzena en pdf. wDifusió gratuïta. wNúmero actual enllestit dia 1-1-2022.
Sergi Mestre Picornell a la selecció .
Enguany tampoc hi haurà festa la nit de Cap d'Any a la plaça pel covid-19 Enguany tampoc hi haurà festa la nit de Cap d'Any a la plaça de la vila -organitzada per l'Ajuntament de Porreresper evitar aglomeracions i nous contagis de coronavirus. La decisió té a veure amb l'escalada de casos a les Balears. L'equip de govern tot i que enguany inicialment havia decidit programar dues carpes per celebrar l'arribada del 2022, i la nit de Maitines finalment ha decidit anul·lar-les pel coronavirus. De moment, però, es manté la presencialitat de la cavalcada dels Reis, que en tot cas estaran condicionats per l'evolució de la pandèmia. L'Ajuntament, de fet, ha anunciat que, per motius de seguretat i prevenció de la salut, el patge reial no podrà venir, però han deixat les bústies reials l'Ajuntament perquè hi pugueu deixar les cartes. Pel que fa a la cavalcada reial, sí que es durà a terme, tot i que ses majestats no podran fer el discurs a la balconada, i el recorregut variarà, per tal de complir amb les mesures de seguretat i distància. El repartiment de regals es farà com sempre.
Deia el “Porreres” ... Fa 3 anys. Núm. 8 – gener 2019:
Una pedra Stolpersteine per a la memòria de Climent Garau a l'antic ajuntament. El passat dissabte dia 15 de
El porrerenc Sergi Mestre Picornell ha estat novament convocat amb la selecció de les Illes Balears que participarà en el Campionat d’Espanya de Seleccions Autonòmiques. Després del seu pas per la selecció mini i infantil ara repeteix amb la cadet. El campionat se celebrarà del 4 al 8 de gener a Huelva. q El passat dia 24 va morir Gabriel Mesquida Mesquida als 54 anys, després d'una llarga malaltia. A tots els seus familiars, la nostra sentida condolença. S'estrena "Ixent Joves". Des de l'Espai Ixent (C/Sant Roc, 2.) expliquen que "si tens entre 12 i 18 anys, Ixent, prepara un espai per a tu! Sí! Un espai per fer tribu i on puguis tractar tots aquells temes que et puguin interessar, acompanyat per companys com tu i de na Mariona, pedagoga, que dinamitzarà el grup".1r grup a les 17.30: de 12 a 15 anys. 2n grup a les 18.30: de 16 a 18 anys. Taller gratuït.
desembre tengué lloc un emotiu acte on es va col·locar la primera d'una vintena de Pedres de la Memòria, creades per l'artista alemany Gunter Deming, a inciativa del Consell de Mallorca. La pedra en memòria de l'alcalde republicà Climent Garau Juan, Marió, fou col·locada davant l'edifici de l'antic ajuntament. Ferran Vaquer, en la memòria. Ha mort anys el músic Ferran Vaquer. El que fora professor i director del Conservatori Professional de Música i Dansa de Mallorca, així com director de la Filharmònica Porrerenca i de la Banda de música de Campos, Ferran Vaquer Silvar, va morir a 54 anys el dijous 20 de desembre Taller de Design Thinking amb José Picó a Cals Hermanos.
Amb l’objectiu de repensar els espais i donar resposta als reptes de futur, ha tengut lloc a l’edifici de Cals Hermanos, el taller “Ets l’arquitecte de la teva escola”, dirigit per l’arquitecte i humanista José Picó.
Endevinalla. Tenc un cos ben esllanguit i la panxa ben peluda. Què som? Solució al pròxim número. Solució del número anterior: (Els raigs del sol)
Surten els nous calendaris del 2022 Ja és una tradició. El Calendari Porrerenc 2022 ha sortit, com sempre, al finalitzar l'any. Són 29 anys seguits, ininterromputs, que a finals d'any entra a les cases de Porreres i la seva contrada. Com sempre, arreplega gran quantitat de notes històriques i efemèrides i l'habitual secció de “Porrerencs destacats”. Enguany dedicat al músic, professor i compositor Miquel Barceló Ginard. També ha sortit el nou “Calendari Illenc” per 6è any.