març 2020 núm. 32
“La terra no produeix per als ignorants sinó males herbes” (Gaspar Melchor de Jovellanos, polític i escriptor)
45.000 euros. Al parc verd de la localitat es durà a terme una redistribució de l'espai i una millora del paviment, que costarà 27.000 euros, mentre que habilitar el casal dels joves a n'Hereveta suposarà una inversió de 30.000 euros.
El Consell de Mallorca preservarà el cadirat gòtic de la parròquia
Durant el 2020 es farà una intervenció a Porreres La Comissió Mixta de Patrimoni del Bisbat i el Consell de Mallorca, encapçalada per la presidenta Catalina Cladera i el bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull, han aprovat les actuacions que es duran a terme durant l’any 2020. En total, enguany es destinaran 740.000 euros a la conservació del patrimoni eclesiàstic de Mallorca, que seran aportats per la Direcció Insular de Patrimoni del Consell de Mallorca. Aquest 2020 s’intervindrà al cadirat gòtic de la parròquia de Nostra Senyora de la Consolació de Porreres.
Un pressupost aprovat amb retard (Ara Balears/M.B.) L'equip de govern de l'Ajuntament de Porreres (el PI PSOE) ha aprovat el pressupost d'enguany amb retard amb l'abstenció del PP i els tres vots en contra de Més. El pressupost és un 1,51% inferior al del 2019. En el capítol d'inversions destaquen els 85.000 euros corresponents a la part que ha de pagar l'Ajuntament del projecte de millora del carrer Major, que s'està executant actualment. D'altra banda, es destina una partida de 20.000 euros a millores en les dependències de la Policia Local, que passarà a ocupar el local del carrer del Call, l'espai que fou la biblioteca i posteriorment el Departament de Serveis Socials. El motiu és la imminent arribada de tres nous agents de la plantilla del cos de seguretat local, que passarà a estar integrada per sis policies.
53.000 euros costa la neteja viària Del capítol de despeses destaquen els 53.000 euros de neteja viària i els 37.000 euros per condicionar zones verdes. Al manteniment de l'Escola Nova s'hi destinen
L'Ajuntament també ha demanat millors connexions amb Vilafranca
El Consell també finançarà el segon tram de la ronda de Porreres La presidenta del Consell de Mallorca, Catalina Cladera, i la batlessa de Porreres, Xisca Mora, esperen poder executar aviat el segon tram, d'uns 400 metres, entre la carretera vella de Sant Joan i la carretera de Vilafranca. El Consell s'ha compromès a agilitar la modificació de les normes subsidiàries que han de permetre acabar el vial urbà i alleugerir el trànsit per l'interior del poble. La institució insular té compromès el finançament d'aquest segon sector de vial. A partir de l'aprovació de la modificació de les NNSS, l'Ajuntament podrà encarregar el projecte del segon tram d'aquest vial de connexió. Diumenge dia 8 de març, de 9 a 14 h. a la plaça de la Vila i carrer Almoina, tornen les oportunitats dels comerços de Porreres. Amb motiu del Dia Internacional de les Dones, a partir de les 10.30 h., tallers de treballs manuals i pintura "Els teus referents femenins" per a infants de totes les edats. A la placeta del carrer d'en Mago.
El rector Sebastià Salom, mort al desembre, va passar per dures experiències a sa Pobla Joan Payeras (Resum) DM Mossèn Sebastià Salom va ser un rector innovador que va topar amb les forces vives de Sa Pobla on les actuals 'Completes' de Sant Antoni mantenen el format introduït per Salom, que va arribar a ser víctima de pràctiques mafioses i agressions de sectors conservadors pel seu caràcter oberturista. Aquest any l'Obreria de Sant Antoni de sa Pobla va distingir, a títol pòstum, amb la Tau d'Or a mossèn Sebastià Salom Mas, mort el passat 14 de desembre a l'edat de 75 anys, després de tres anys de lluitar contra una leucèmia. Nascut a Campos el 1944, Salom va ser ordenat sacerdot el 23 de març de 1967 per la Universitat Pontifícia de Comillas, on va cursar estudis de Teologia. Va exercir el seu ministeri sacerdotal a les parròquies de Port d'Andratx, sa Pobla, Inca, Santanyí i Porreres. Durant els seus 52 anys de sacerdoci, va dedicar 14 com a missioner a la diòcesi de Ginega, a Burundi, la qual va considerar la seva millor universitat. En el pla intel·lectual, Salom va dur a terme múltiples publicacions en diferents mitjans de comunicació i va escriure diversos llibres sobre les seves experiències. En el seu penúltim llibre, editat el juny de 2017, narra algunes de les seves vivències que més el van marcar en les diverses parròquies on havia exercit el seu sacerdoci. En el capítol dedicat a la seva estada a sa Pobla, Salom deixa constància clara i evident que aquell destí no va ser per a ell un camí de roses, sinó més aviat tot el contrari. Després de cinc anys de la seva primera estada a Burundi, el bisbe de la Diòcesi de Mallorca Teodor Úbeda li va destinar com a vicari a sa Pobla. Salom compte que el bisbe li va comentar que "una de les coses que hauríem de canviar, quan el rector s'hagués jubilat, eren les Completes de Sant Antoni, perquè algunes autoritats civils de Mallorca, com ara el capità general i el governador civil, li havien comentat que es divertien molt sentint com cantaven els capellans." Una vegada va haver pres possessió del càrrec de rector, obeint les recomanacions que li havia fet el bisbe, Salom es va dirigir a mossèn Pere Llabrés, delegat de Litúrgia de la diòcesi, demanant-li que elaborés una celebració de la Paraula en mallorquí, en substitució de les completes en llatí, "mantenint unes característiques ben concretes, com llegir un resum de la vida de Sant Antoni, donar importància a la festa de foc i la llum, conservar el cant d'un salm amb el to vuitè gregorià i acabar amb el cant de la Salve Regina en llatí." Segons Salom, aquell canvi va merèixer l'acceptació generalitzada de la vila, considerant que d'aquella manera la celebració era més propera als feligresos, i per tant més intel·ligible el seu significat. Però no va merèixer l'aprovació d'un grup de feligresos més conservadors, encapçalat per mossèn Tugores, que en comissió es van reunir amb el rector Salom per demanar-los que per al proper Sant Antoni tornessin a cantar les Completes en llatí com sempre s'havia fet. La conversa va ser llarga, exposant cadascun els seus propis arguments.
I a la fi, Salom va fer aquesta proposta: "Vosaltres sou tretze i jo sóc un de sol. Us propòs que demà anem tots els domicilis de la vila a recollir firmes entre els veïns, a favor de les Completes en llatí o en mallorquí i l'opinió que reculli més signatures a favor guanyarà". No van acceptar el desafiament, diu Salom, i van abandonar la reunió baixa amb la cua entre les cames. I afegeix: "jo estava segur que, en última instància, tenia el bisbe a favor meu."
Anònims amenaçadors L'estada a sa Pobla de Sebastià Salom va coincidir amb l'inici del malestar existent marcat per la conflictivitat entre la Cooperativa Agrícola Poblense presidida per l'alcalde Rafel Serra Company i altres forces vives del poble, encapçalades pel capellà Melcior Tugores. Serra Company no permetia que la Unió de Pagesos celebrés les seves reunions de socis en els locals de la Cooperativa ni en dependències municipals. Les reunions del sindicat pagès se celebraven en locals cedits per la parròquia. Havia mort Franco i començaven a mobilitzar els partits polítics de cara a les primeres eleccions democràtiques, i també els grups més afins a l'esquerra topaven amb moltes dificultats per accedir a espais per a celebracions, excepte en locals parroquials, relata Salom en el seu llibre. Davant aquesta situació, va començar a rebre cartes anònimes insultant-lo. "Solien ser cartes que m'arribaven per correu postal amb mata-segells de s'Estanyol. Eren retalls de diari en què subratllaven unes paraules i entre les subratllades transmetien el missatge amenaçant. També hi havia altres afegits escrits a màquina”. El rector, lluny d'acovardir-se, va muntar el seu propi mecanisme d'investigació per descobrir qui eren els autors que s'amagaven sota el covard anonimat per intentar que abandonés la seva postura aperturista. "Jo sospitava qui podia ser l'autor d'aquells anònims”.
Francisca Oliver Mas, madona de can Toni de Son Oms Ens ha deixat Francisca Oliver Mas "sa madona de can Toni de Son Oms". Una dona incansablement treballadora que tal com deia fa uns dies la seva filla Magdalena "va entendre el negoci com un servei públic". Des de darrere el tasser madó Francisca va veure canviar la fesomia de la societat porrerenca des de la segona meitat del segle XX ençà. Una comunitat que ha evolucionat a marxes forçades les últimes dècades però per la qual va tenir sempre les portes del cafè obertes per a tothom. Pot ser sí que és vera allò que "una porrerenca ni se vincla ni se trenca..." Sa madona de can Toni de Son Oms ha estat present en molts moments d'esbarjo de la nostra vida: la llepolia del diumenge quan encara anàvem amb pessetes, els "palotes" –que no sé si encara se'n fan- del també enyorat l'amo en Jaume "de can Paula", els refrescs per apagar la set després de marradejar tots els carrers del poble amb bicicleta, els variats a hores intempestives de la matinada que ens ajudaven a suavitzar les ressaques de l'endemà... Partits de futbol televisats, sopars, cafès abans de prendre rumb cap al Trenc... Té tant de pes un bar dins la nostra vida, que sovint només ens som conscients quan tanquen les portes per sempre més.
Aquesta fotografia, de la qual desconec l'autor/a, retrata molt bé el que era "la vida de bar" d'un temps. Una manera de fer que, com han vist els ulls de madò Francisca, canvia com canvia la nostra societat per seguir endavant. Que la poguem recordar molt de temps. Aquesta foto va guanyar un premi de l'Institut de la dona, "Dones retraten dones". La Federació hotelera va organitzar, aquell any, el congrés anual a Palma. La foto va ser cartell de congrés i va penjar per tota la ciutat. Els hotelers varen voler dedicar el congrés a les dones restauradores de totes les comunitats autònomes, Francisca Oliver va rebre el de les Illes Balears. Na Xisca tenia dues passions, fer de cafetera i llegir els diaris, per això la varen captar així, era una imatge molt freqüent. Joan Ferrà
La millor Ensaïmada del Món 2020 El Forn i Pastisseria Benet Barón de Porreres ha estat un dels deu forns que han lluitat per guanyar el IV Campionat Mundial d'ensaïmades. Un total de 30 forns de pa i pastisseries de Madrid, Barcelona, Menorca i Mallorca han competit a la final del Dia de les Illes Balears, que va guanyar un forn de Menorca.
Les obres del carrer Major, un mai acabar Facebook
Francisca Roig Bauçà publica a Gent de Porreres tres fotografies de les obres de la placeta del molí d'En Monroi amb el comentari “és vergonyós no poder entrar a ca teva i haver de pujar per damunt els palets”, que responen Antoni Gorrias: “Jo he pogut sortir de casa nostra tres dies en dos mesos, és escandalós, no han pensat amb la gent major ni amb els discapacitats, vaja inutilitat d'ajuntament que té l'obligació del control de les obres”. També Apol·lònia Maria Grimalt Veny diu “Un desastre! El caramull de grava està damunt el portal. Si no tenguéssim una post, tendríem grava dins la casa. Estic d'acord en que les obres solen molestar als veinats que les pateixen I es suposa que hem de tenir paciència, però en aquest cas ha estat un desastre. Noltros hem tingut la mala sort que davant ca nostra el carrer és més ample, això ens ha suposat haver de tenir el "magatzem" de les obres davant el portal com podeu veure a les fotos”. Paula Bosch Antich afegeix “Ha estat tot plegat una vergonya... ha estat indignant, els veïnats hem esgotat la paciència (i crec que tots hem tingut sacs de paciència...). Per últim Isabel Enamorado Casquero opina ”tot té un límit i això ja passa d'aquest límit és horrible el que estau passant tots els veïns del carrer Major, una vergonya”. Haurieu de cridar algun diari o alguna televisió per que veiessin el que estau vivint, ho sent molt”.
Dures crítiques del PP a l'equip de govern per les obres del carrer Major
de la base entre els carrers Passaratx i Santa Creu, la realització de treballs d’acabats d'obra dels paviments de les voravies, voreres i embornals entre la Ronda i el carrer Passaratx i l'execució de treballs de control de qualitat previs a l’aglomerat. Les feines entre els dies 2 i 7 de març seran treballs d’acabats de voravies entre la Ronda i el carrer Sa Galla, execució de paviments de voravies entre els carrers Passaratx i Santa Creu, execució de treballs de control de qualitat previs a l'aglomerat. Fins dia 5 hi haurà prohibició d'estacionament en els 15 primers metres dels carrers que desemboquen al carrer Major per facilitar els treballs de preparació d'asfaltat, que finalitzaria el dissabte dia 7, per tant seguirà prohibit l'estacionament de vehicles en tot el carrer i la circulació restringida per trams. La finalització de feines es preveu que el dia 14 de març estiguin les obres acabades.
Es presenten 32 obres als premis literaris “Vila de Porreres” El punt més polèmic del darrer Ple ordinari a l'Ajuntament el va protagonitzar el Partit Popular amb l'esperat debat a compte de les obres de reforma del carrer Major. Els tres regidors del PP debateren amb la batlesa Xisca Mora sobre l'evident malestar generat. La batlesa va arribar dir que quan retiraren l'asfalt antic els contractistes s'havien trobat amb una autèntica “merda” al subsol. Abans, la pàgina dels Populars de Porreres ja havia denunciat, amb un escrit titulat “Oposició responsable”, que s'havien “esforçat molt per aconseguir ajudar a la gent que viu al carrer Major i que l’única informació de que disposaven com a partit de l'oposició era de l'inici de les obres” i que havien sol·licitat el projecte i que els havien dit que era del Consell i qué havien sol·licitat el projecte al Consell i ens digueren que era d'Abaqua (Govern Balear) i que sol.licitàren el projecte a Abaqua i…sorpresa, resulta que era de l’ ajuntament”. Després de la sorpresa, l’equip del PI (Xisca Mora, batlessa i Jaume Martorell, tinent batle i regidor d'urbanisme) “es dignaren anar a veure com anava l’obra” segons expliquen en el seu comunicat. “Això sí, prèviament, i de bon matí l' excavadora s’havia posat a fer net, i els operaris a llevar canonades, blocs i fang. Així com també a senyalitzar les obres tal i com s’hauria d'haver fet des d'un principi”. A la seva pàgina es queixa el PP que no s'ha realitzat cap prevenció de riscos i informa que “continuarà controlant el tema i no permetrem que aquest equip de Govern prengui el pèl a la gent de Porreres”. També han dit que “sabem que unes obres duen malestar i problemes durant l’execució, però no és presentable que les persones del carrer Major hagin de conviure amb aquest desastre” instant a l’Ajuntament que se’n preocupi, faci la seva feina, i posi remei com més aviat millor” a la situació.
Previsió de feines a executar al carrer Major L'Ajuntament ha publicat un nou comunicat informant de la col·locació de voreres entre el carrer Ramon Llull i Santa Creu i de la neteja general de residus d'obra entre el carrer Passaratx i Santa Creu, així com de l'anivellació general i estesa de tot-u artificial, formació de pendents i compactació
Un total de 32 obres s'han presentat a la nova edició dels premis literaris Vila de Porreres, que se celebraran per Setmana Santa (la data està per determinar). En concret, en la modalitat de poesia s'han subscrit 25 participants, vuit d'ells de Balears, 14 de Barcelona, un de València, un altre de Madrid i un altre de França. Pel que fa a novel·la, aquest any només s'han apuntat 7 treballs: 5 de Barcelona i dos de l'arxipèlag balear. Pel que fa al jurat, els poetes Vicenç Calonge, Emili Sánchez-Rubio i Pere Perelló formaran part de la modalitat de poesia. A l'altra banda, en la categoria de narrativa, hi haurà els poetes i narradors Maria Victòria Secall, Joan Perelló i Tana Marcé. L'objecte d'aquests premis literaris de narrativa i poesia en llengua catalana és donar suport a la creació literària, estimular-la, i reconèixer la tasca dels escriptors. La modalitat de narrativa està dotada amb un premi de 4.000 euros, mentre que la de poesia, 2.000 euros. En ambdues categories el guardonat publica la seva obra amb l'editorial Edicions Balèria.
n El porrerenc Bernat Lliteras Mesquida ha rebut als premis Onda Cero Ràdio Mallorca en la seva IX edició un premi per la seva tasca en economia circular a l'empresa Es Mercat. Enhorabona! n El meteoròleg jubilat Agustí Jansà, exdelegat a les Balears de l'AEMET, va fer una conferència a l’Agrupació Cultural sobre el canvi climàtic, un problema mundial que afecta a les Balears, el passat dissabte dia 29. n El porrerenc Guillem Ginard del Club Atletisme Porreres amb un temps de 38:25 va ser el guanyador del Quart de Marató S'Alqueria Blanca, celebrada el passat diumenge dia primer de març al matí.
Porreres PERIÒDIC LOCAL D'INFORMACIÓ Línia directa: 627477628 · 648257430 Editor: Joan Barceló Bauçà Fes-te subscriptor -és gratuït- enviant un correu a binerbo1@gmail.com o per WhatsApp o Telegram. Segueix-nos al Facebook, Twitter o a https://issuu.com/