juny 2019 núm. 17
"Els pobres voten en molta menor proporció que els altres sectors socials, així que penalitzar-los entranya poc risc” (Tony Judt, historiador i escriptor)
Joan Feliu i Jaume ja descansa a Porreres Joan Barceló Bauçà
El passat dia 11 de maig va ser enterrat a Porreres el fill il·lustre Joan Feliu i Jaume. Les seves restes foren duites des del cementeri de Palma. Acompanyat pels seus nombrosos descendents, l'acte va ser intim i emotiu. A continuació a la biblioteca de s'Escorxador tengué lloc un acte de recordança i homenatge del personatge, amb un parlament de la doctora Maria Barceló i Crespí, destacant la seva dimensió cultural, vinculada a la SAL, històrica i porrerenca.
Les restes de Joan Feliu han estat traslladades des del cementeri de Palma, on havia estat enterrat. Amb motiu del centenari de la seva mort se li va retre un homenatge, dotze anys enrere, en el qual vaig dedicar-li aquesta semblança, fins ara inèdita, que ens servirà, per a valorar un poc més la seva obra.
Periodista i activista del catolicisme social Recordarem que Joan Feliu havia mort a Ciutat el 29 de juny del 1907 quan tenia 62 anys d’una hemorràgia cerebral, segons consta en la seva acta de defunció. Quan l’11 d’agost de l’any 1993, ara fa 26 anys, es va
proclamar fill il·lustre de Porreres l'advocat i historiador, l’encarregat de fer el discurs biogràfic va ser, Joan Rosselló Lliteres, el capellà Gúia. Sempre he volgut suposar que havia rebut de l'Ajuntament l’encàrrec de confegir la seva biografia, cosa que feu, segurament amb algunes presses, per la proximitat del nomenament durant les festes de Sant Roc d’aquell mateix any, en un acte que també va tenir lloc al saló de sessions de La Sala. Record que hi era present aquell dia, com moltes persones més. No podia imaginar en aquells moments, que mesos després em pegaria la curolla de voler saber més coses del que sempre ha estat considerat, merescudament, com el primer historiador del nostre poble. A més del que s’havia dit i ja se sabia d’ell com a destacat lul·lista i gràcies als treballs que sortiren a llum amb motiu dels actes del nomenament, alguns aspectes de la seva biografia l'he ampliada amb unes informacions que fins al moment no s'havien donat a conèixer i que, al meu entendre, venien a completar el perfil d’aquest porrerenc il·lustrat de finals del segle XIX i principis del segle XX. L’autor de les Noticias Históricas sobre el Santuario de Montesión de Porreras passava per ser també un dels primers porrerencs -si no el primer- que va exercir activament l'avui tan denigrada professió del periodisme, tal com avui és entès. Joan Feliu fou fundador del primer Diario de Mallorca que s’edità a Palma, promogut per mossèn Antoni Maria Alcover, a partir del desembre de 1900. Tot i que el director nominal era Francesc de Paula Massanet i Beltran, el que realment ocupava el càrrec era el nostre Joan Feliu. Aquesta dedicació a dirigir o per dirigir un periòdic tan important com aquell hem de suposar que no li degué sobrevenir de cop. Tots sabem que un no dirigeix un diari així sense més ni més, si no fos que als seus 56 anys es trobava dins la plena maduresa intel·lectual i a només 6 anys del final de la seva vida. Pensem, en aquest sentit, que abans de dirigir el Diario de Mallorca havia publicat el llibre sobre Monti-sion i Porreres set anys abans. Aquell primitiu Diario de Mallorca, no l’actual, s’imprimia a la impremta de Joan Guasp i aquí potser hi ha la clau que ho podria explicar tot. L’impremta Guasp era propietat de la família de la seva dona, Antònia Guasp i Barceló, natural de Palma. Malgrat esser director de facto del diari, no he pogut trobar, no obstant això, cap article signat per Joan Feliu. Tot i que segurament en degué publicar molts o notes soltes o el que sigui. Parlant d’això amb l'historiador Arnau Company i Matas, autor del catàleg 100 anys de premsa diària de les Balears aquesta situació -un advocat professional dirigint un diari- segons ell era habitual a la premsa d’aquells temps. Per altra banda també seria lògic, si es considera que aquesta feina era més exclusiva dels col·laboradors que no pas de la plantilla de la redacció, que es reservava l’anonimat de les
notícies curtes i l’actualitat diària. Pel que sembla, l’advocat porrerenc hagué de tenir molta relació amb la societat que envoltava aquell diari que, recordem-ho, era confessional catòlic i d’informació general. “No se publica los dias festivos” deia a la seva capçalera. Curiosament, el periòdic que havia dirigit va desaparèixer el dissabte dia 29 de juny de 1907, el mateix dia que moria a Palma, a les tres i quart de l’horabaixa, el
Joan Feliu amb un llibre a les mans i possiblement el diari que havia fundat damunt les cames. nostre fill il·lustre. Concretament la coincidència d’aquests dos fets (mort de Joan Feliu i desaparició del diari en un mateix dia) és el que em va cridar l'atenció a la recerca de la vinculació de Joan Feliu amb la premsa. Pens que una cosa i l’altra varen tenir molt a veure. L'endemà, un altre diari, La Almudaina, publicava una brevíssima nota de defunció i l’esquela. Però a partir del dilluns següent, dia primer de juliol de 1907 tota la premsa de la capital donava compte, breument, de la mort de l'historiador i advocat. Un nou diari, La Gaceta de Mallorca, també de caràcter religiós, va ser la capçalera que va substituir el Diario de Mallorca i al número 1 d’aquell primer dia de juliol mateix s’informava que “en la iglesia de Santa Eulalia se han celebrado esta mañana solemnes funerales en sufragio del alma de D. Juan Feliu. Ha asistido a ellos numerosa concurrencia, prueba de las muchas simpatías y relaciones con que contaba el finado”. En un altre apartat de la Gaceta de Mallorca d’aquell dia s’explicava que “en la mañana de ayer fue conducido al cementerio el cadàver de nuestro amigo el abogado don Juan Feliu, cuya muerte ha sido vivamente sentida por cuantos conocían el finado. El señor Feliu trabajó con entusiasmo en el campo católico, y a muchas buenas obras va unido su nombre. Dios ha acogido en su seno el alma
del finado, a cuya familia enviamos la expresión de nuestro sentido pésame. Fue uno de los fundadores del Diario de Mallorca e inició la fundación del Centro de Defensa Social”.
Joan Feliu, de conviccions conservadores Sabem, per aquesta nota, una altra referència més del batec humà de Joan Feliu que va passar per alt als seus biògrafs. El Centre de Defensa Social es va constituir en el Círculo de Obreros Católicos de Palma el 2 de gener de 1905 a iniciativa, entre d’altres, de l’advocat Joan Feliu que va ser l’encarregat de conduir la sessió constituent, essent elegit vicepresident segon, càrrec que va ostentar durant un any, fins a la primera renovació de la junta directiva. Un dia abans havia publicat el Diario de Mallorca una circular en la qual s’afirmava que el Centre de Defensa Social precisava “defensar l’ordre social i l’ordre moral”. Associacions semblants a aquella funcionaven ja a Madrid, Barcelona, Saragossa o Girona segons s’informava. El Centre de Defensa Social es va encarregar d’efectuar les diligències necessàries per incloure a totes les persones que no pogueren votar a les eleccions municipals perquè no estaven censades. En aquest sentit el Centre de Defensa Social va realitzar prèviament a les eleccions del 12 de novembre de 1905 un “caldeamiento de la atmósfera” en el qual el centre s'atribuïa “la glòria principal” de la victòria dels partits monàrquics. El Centre de Defensa Social va fer campanya contra el joc i contra la immoralitat dins el catolicisme social impulsat pel bisbe Campins. Joan Feliu havia manifestat la seva oposició a tota política dels republicans i la seva trajectòria ideològica estava clarament a favor dels anomenats partits “dinàstics”, liberals i conservadors, que durant aquells anys de la Restauració se succeïen per torns en el poder. Només a tall de curiositat, a les eleccions locals del 12 de novembre del 1905, el resultat que hi va haver a Porreres va ser de 5 regidors liberals i 4 conservadors. També sabem que el 1902 Joan Feliu era el secretari de la Junta de Propaganda per a la subscripció popular que havia de contribuir a les obres de restauració del Pilar de Saragossa. El president d’aquesta junta no era d’altre que el mateix Antoni Maria Alcover. Joan Feliu morí a començaments del segle XX, quan a Mallorca, des d’un punt de vista econòmic, el camp continuava sent important i la indústria es desenvolupava notablement, quan el renou dels cotxes encara no havia destorbat la pau de les carreteres i dels camins. Joan Feliu i Jaume era sense dubte una persona guiada pel camí espiritual però sense dubte també un periodista i una persona compromesa amb el temps que li va tocar viure i que ens podria haver deixat moltes més referències històriques que potser encara no sabem. La seva petita obra és valuosa per ser la primera d’una llarga llista dedicada a la recerca del nostre passat. Sens dubte era una persona preocupada per l'arqueologia, per la justícia social –bastida, cal no oblidar, a vegades per un integrisme ben radical- i per les iniciatives culturals que hi havia aleshores a Porreres. Poques coses més sabrem si no es localitzen i difonen els seus arxius. En el nostre cas, només hem volgut fer una petita aportació biogràfica més, encara que significativa. n
Resultats de les eleccions al Consell Insular de Mallorca RESULTATS A PORRERES Habitants: 5.339. Cens electoral: 3.537 Vots: 2.548. Participació: 72,0 % Batle possible:XISCA MORA (El Pí) Ple municipal: El Pí 6 Francisca Mora Veny, Jaume Martorell Mesquida, Miquela Bordoy Obrador, Gaspar Mora Mulet, Antoni Sastre Vanrell, Maria Antonia Veny Serra. MÉS per Porreres 3 Maria Rosa Juan Moll, Sebastià Lliteras Lliteras, Bartomeu Garí Salleras. PP 3 Joan Obrador Gornals, Maria Inés Sampol Sabater, Teresa Julià Julià. PSOE: 1 Miquel Angel Veny Mestre.
Xisca Mora perd amb el PI la majoria absoluta, però renovarà segurament el càrrec de batlessa Les eleccions locals a Porreres oferiren a les 8 taules dels 4 col·legis electorals, situats a l'Auditori per partida doble, a la Sala Polivalent del Quarter Vell i a la Biblioteca de l'Escorxador, els següents resultats totals: El PI: 983 vots (a les anteriors havia fet 1.313 vots) MÉS per Porreres, 641 vots (a les anteriors, 442 vots) PP 600 vots (a les anteriors havia fet 577 vots) PSOE 285 vots (a les anteriors havia fet 228 vots) El Pi tengué una pèrdua de 330 vots i un regidor. Segurament podrà renovar la batlia per a Xisca Mora. MÉS, que presentà una llista jove i molt renovada, encapçalada per Maria Rosa Juan, augmentà 199 vots, guanyant un nou regidor, essent la segona llista més votada de les locals. El PP de Joan Obrador, tot i augmentar 23 sufragis ha perdut el segon lloc i el PSOE de Miquel Àngel Veny tengué 57 vots més, quedant novament amb un solitari regidor. Per primera vegada els partits d'esquerra tendran 4 representants. Durant la jornada no hi hagué incidents, però el recompte fou molt laboriós donat el fet que s'hagueren d'escrutar quatre urnes.
Resultats de les eleccions al Parlament balear Nova victòria del PI, baixant més de 300 vots en relació a les locals. Hi hagué 2501 votants. El PI 673 vots PP 591 “ MÉS 506 “ PSIB 412 “ Vox 128 “ PODEM 87 “ Ciudadanos 61 “ PACMA 7 “ MOVEM 4 ILLES 1 “ PLIE 1“ En blanc 17 “ Nuls 17 “
Aquí la victòria també fou del PI, que presentava a Xisca Mora com a candidata. El seu grup no resultarà imprescindible per a formar govern per a la majoria progressista. Total vots 2.487. Aquest recompte fou el darrer de la llarga i esgotadora jornada. PI 858 vots PP 528 “ MÉS 471 “ PSIB 314 “ Vox 112 “ PODEM 83 “ Ciudadanos 64 “ Falange 3 “ Actúa 1 “ PLIE 1 “ ASI 1 “ En blanc 22 “ Nuls 29 “
Resultats de les eleccions al parlament d'Europa Les europees registraren 2.414 vots. Com a Lliures figura la candidatura que encapçalava Carles Puigdemont. La gran quantitat de candidatures que es presentaven posà un punt de dificultat als ciutadans a l'hora de votar. PP PI PSOE ERC Ciudadanos Vox PODEM MÉS Lliures Altres PACMA Nuls En blanc
519 vots 500 “ 428 “ 231 “ 125 “ 124 “ 116 “ 112 “ 93 “ 34 “ 14 “ 80 “ 38 “
El turisme de borratxera arriba al 'fora vila' de Porreres
Una de les festes que s'han organitzat aquests anys a la finca de Porreres amb la presència de desenes de convidats. Fa cinc anys que viure en fora vila amb la tranquil·litat que ofereix el camp va acabar per a la família de Joan Miquel Melià, a Porreres. La conversió d'una finca que es va destinar al lloguer turístic a la zona de Son Doctor ha canviat la vida dels veïns. Després de diverses denúncies, múltiples intervencions de la Guàrdia Civil de Vilafranca i de la Policia Local de Porreres i fins i tot la mediació del jutge de pau. Melià veu amb preocupació l'arribada d'un altre estiu i la presència contínua d'un tipus de turisme gens habitual a fora vila. Al costat de la casa de Melià s'ubica l'habitatge anomenat Finca Harley (ETV / 5947), que compta amb autorització per a 12 persones i en diferents pàgines web ofereix estades per a fins a 16 persones. A més de l'habitatge principal es lloguen dues 'casetes' annexes. Melià assegura que «les nostres queixes no van contra el lloguer de vacances, aquí vénen famílies i no donen cap problema. Però aquesta finca està destinada a turistes que vénen i no surten de la finca. I això comporta la música fins a altes hores de la nit, i malauradament és una situació massa freqüent». A més de les reiterades denúncies, Melià ha intentat arribar a acords amb el veí que lloga la Finca Harley, però «incompleix els pactes assolits fins i tot davant advocats i el jutge de pau de Porreres». «El seu habitatge es publicita per a festes i esdeveniments. Alguns anys han arribat a participar centenars de persones en aquestes festes». I és que la presència d'una barra de bar al costat del pati i la instal·lació de potents altaveus a la finca convida els clients a aquest tipus de turisme. Melià ha presentat denúncies a la Conselleria de Turisme, tant per les presumptes irregularitats administratives de la finca com per les constants molèsties que els provoquen els visitants de la Finca Harley. (J. Socies / Última Hora)
Mor Tomeu Tauler, exrector de Porreres per espai de 12 anys El passat dia 10 va morir a 74 anys Mossèn Bartomeu Tauler Valens, que havia estat rector de Porreres. Va passar per les parròquies i comunitats cristianes de l’Encarnació de Ciutat, de Contumazà i Cascas (a la serra dels Andes peruans), de Son Macià, de Montuïri i de Porreres, de Sant Josep Obrer i de Corpus Christi de Palma. Fou vicari episcopal. El 8 de novembre del 1987 vengué a Porreres com a rector, on ocupà el càrrec durant 12 anys.
La sínia de Son Gall i una reforma que la deixà en estat ruïnós Localitzada a Son Gall és de titularitat privada. El seu estat de conservació és ruïnós. Construïda de pedra en sec, pedra en verd i marès, forma part del Catàleg de Patrimoni Hidrològic i Etnològic del Torrent de na Borges. És una sínia vora el camí de Son Gall. Amb la col·locació d'un motor es desmuntà la maquinària, que era de tambor, i es destruí el coll. Es troba sobre una mota d'uns 160 centímetres d'altura de pedra en verd i protegida amb una paret de carreus de marès.
Simó Tortella ha estat nomenat nou gestor de la parròquia Segons informa el full parroquial “Semilla” Simó Tortella ha estat nomenat nou gestor administratiu de la parròquia de Porreres. El rector, Mossèn Sebastià Salom té previst poderse jubilar al cap de 75 anys i anar a viure a Campos, tot i que encara ajudarà als serveis parroquials fins al nomenament d'un nou rector, previsiblement a l'agost, tot i que de moment s'ignora si residirà al poble. Simó Tortella, que ja ha assumit moltes tasques religioses, cuidarà del bon funcionament dels béns de l'església, l'agenda de les activitats, pàgina web i atenció als feligresos a més de coordinar els diferents grups parroquials i cuidar de tots els edificis que disposa la parròquia.
q
La moderadora del debat porrerenc organitzat per l'Assemblea Popular, ha estat molt criticada. Se n'oblidà dels temps que podia parlar cada candidat i d'establir un ordre alternatiu i just d'intervencions.
q
Crida l’atenció la poca seguretat en ell mateix que ha exhibit a la campanya electoral el candidat del PP a la batlia de Porreres, Joan Obrador, no volguent participar en cap debat amb els altres aspirants.
Porreres serà un dels 510 pobles de l'estat espanyol que tendrà wifi gratis als espais públics
Fa mig mil·lenni
Nomenaments de batles als segles XV i XVI
La innovació i les noves tecnologies arriben a la vila. Ens podem considerar afortunats de comptar amb un projecte ajustat als temps que corren i de futur, com és la instal·lació de wifi en el municipi. La Comissió Europea ha anunciat el nom de 3.400 municipis europeus -510 a Espanya- que rebran un ajut de 15.000 euros per finançar la instal·lació de connexions wifi gratuïtes en espais públics com places, parcs, museus, biblioteques i centres de salut. Aquests suports s'emmarquen dins el programa amb el qual la UE vol donar suport a la instal·lació de connexions d'alta velocitat a entre 6.000 i 8.000 municipis en tot el bloc comunitari, gràcies a un pressupost que ronda els 120 milions d'euros per al període 2018-2020. La convocatòria per sol·licitar aquestes ajudes va estar oberta tot just dos dies -del 4 al 5 d'abril- i van respondre a la crida al voltant de 10.000 ajuntaments. Segons ha destacat Brussel·les, el 98% dels municipis varen presentar la seva sol·licitud en el primer minut després de l'obertura de la convocatòria. L'ajuntament haurà de garantir, no obstant això, que la connexió 'wifi' estigui disponible en un termini de 18 mesos des que siguin concedits els 15.000 euros de subvenció. També recau sobre els municipis la responsabilitat de triar l'operador d'Internet. El contracte de connexió, en qualsevol cas, s'ha d'estendre almenys durant tres anys, període en el qual els ajuntaments han de fer front als costos de manteniment. La condició, però, és que la connexió que s'ofereixi des de cada punt dins d'aquesta iniciativa sigui d'alta qualitat, d'almenys 30 Mbps. Brussel·les supervisarà a distància que es compleix aquest criteri sobre la qualitat de la connexió.
La música animà Porreres La música ha estat present a Porreres durant molts de dies del mes de maig. La 8ª Diada Musical va aconseguir que les notes en honor al músic porrerenc Ferran Vaquer, recentment mort, ressonessin en multitud d'escenaris. Cal destacar la varietat de grups i artistes així com la qualitat.
Trobareu la revista “Porreres”
(per només 5 euros) als següents establiments: -ESTANC CA NA JAUME (CARRER SANT ROC) -ESTANC CAN POÓ (CARRER SALA) -FRUITES CA NA MARIA (CARRER AGUSTÍ FONT)
Alguns documents de Porreres, conservats a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, parlen de nomenaments de batles als segles XV i XVI. El 1493, obtenia el càrrec de batle Pere Mora de la Plaça, el 1496, Mateu Nicolau, el 1497, Pere Nicolau, el 1503, Mateu Nicolau, el 1510 Bartomeu Nicolau, el 1511. Bartomeu Mesquida, i el 1507 l’havia obtinguda Antoni Mora, de la Plaça, un dels quatre elegits pels jurats i consell. Altres nomenaments de batles foren aquests: el 1514, Bernat Dalmau, el 1515 Pere Cardell, el 1518 Rafel Nicolau, el 1519 Pere Cardell, el 1521 Andreu Isbert, el 1532 Guillem Mesquida i el 1535 Joan Roig. (Segons notes de Ramon Rosselló Vaquer)
Primera passa per a la residència de majors dependents a Porreres La consellera de Serveis Socials i Cooperació i presidenta del Consorci de Recursos Sociosanitaris, Fina Santiago, i la batlessa de Porreres, Francisca Mora, signaren el conveni per construir un centre de dia per a persones majors amb dependència a Porreres. El nou equipament, s’ubicarà al carrer d’en Sala, a l’edifici que fins fa poc s’emprava com a residència privada. El conveni estipula que l’Ajuntament cedeix l’ús de l’edifici al Consorci de Recursos Sociosanitaris perquè hi dugui a terme la reconversió de la planta baixa en un centre de dia amb capacitat per a 30 places. L'espai ocupa 500 metres quadrats. Les obres tenen un pressupost total de 600.000 euros. L’Ajuntament hi aportarà el 25% de la despesa (150.000 euros), mentre que el 75% restant anirà a càrrec del Consorci de Recursos Sociosanitaris, integrat per la Conselleria de Serveis Socials i Cooperació, que hi aportarà 300.000 euros, i el Consell de Mallorca, que hi aportarà els 150.000 euros restants. El conveni també estableix que almenys 25 de les 30 places creades es posaran a disposició de la Conselleria de Serveis Socials i Cooperació perquè formin part de la Xarxa Pública d’Atenció a la Dependència. (Diari ARA Balears)
JUNY 2019 -1 Dissabte. Mercat de PAM a PAM. -2 Diumenge. Excursió al parc Montdragó. Escola Nova. Futbol. UE Porreres – Campanet, Ses Forques.
Línia directa: 627477628 · 648257430 Adreça electrònica: binerbo1@gmail.com Editor: Joan Barceló Bauçà
Fes-te subscriptor -és gratuït- enviant un correu a binerbo1@gmail.com Segueix-nos al Facebook o a https://issuu.com/