abril 2020 núm. 34
"No n’hi ha prou en saber, també s’ha d’aplicar. No n’hi ha prou en voler, també s’ha de fer” (Wolfgang Goethe, pensador i literat)
Rafel Juan Juan, és el nou centenari porrerenc
"L'actuació del servei es basa en la provada eficàcia dels beneficis terapèutics que comporta l'escolta activa per poder expressar els sentiments, parlar i sentir-se escoltat i així trobar vies de solució a conflictes o simplement reduir el nivell d'ansietat, potenciant la capacitat de buscar i trobar el camí per resoldre els seus conflictes", segons el consistori. Un voluntariat prèviament seleccionat serà l'encarregat d'atendre aquestes trucades de veïns que necessitin alleujar en aquests durs moments. Els voluntaris atendran des de les 15 a les 22 hores. L'Ajuntament obrirà una bossa per incorporar el voluntariat, mitjançant un "rigorós procés de selecció". El telèfon de contacte d'Una veu amiga per Porreres' és el 673844315. (I. Moure | DM)
El paper de l'exèrcit en la crisi Gabriel Mestre Oliver
Rafel Juan Juan va complir els 100 anys en plena crisi El passat dimarts, dia 31, l'amo en Rafel Juan Juan, envoltat de la seva família i a pesar de les dures circumstàncies del confinament pel coronavirus, va poder gaudir d'una petita celebració pel seu 100è aniversari, acompanyat per la música de la Filharmònica Porrerenca, amb la col·laboració de Protecció Civil i amb la felicitació dels veïnats del carrer de Sant Roc i unes fortes mamballetes de tot el poble de Porreres.
Servei d'atenció telefònica per alleujar l'angoixa del coronavirus No ofereix atenció sanitària, sols acompanyament per a les persones preocupades
L'ajuntament de Porreres impulsarà la iniciativa 'Una veu amiga per Porreres', un servei d'atenció telefònica disponible per a qualsevol persona que necessiti ser escoltada durant la crisi provocada pel coronavirus. El servei, que no està concebut per donar una resposta sanitària sinó d'acompanyament anímic, recorda a la idea del Telèfon de l'Esperança.
Salut a tota la gent que compleix les normes per aturar la maleïda plaga! I una abraçada, digital per descomptat, al personal sanitari que amb perill de la pròpia salut, o la vida; amb una manca de mitjans que esgarrifa, fan mans i mànegues per tal de sortir-ne endavant. Per a totes aquestes persones, i també per a aquella gent que treballa perquè en la nostra reclusió no ens manqui res del necessari, vagi tot el meu respecte, consideració i agraïment. No parlaré ni de les mesures que cal prendre, ni dels remeis estrambòtics que circulen per les xarxes socials. Del que sí que vull parlar, ja ho he anunciat al títol és del rol que juga l'exèrcit en aquesta desgràcia col·lectiva. Començaré amb una notícia que he volgut comprovar per diverses fonts perquè d'entrada em semblà tan grossa la feta que no me l'acabava de creure. Resulta que l'any 2007,l'exèrcit espanyol adquirí un hospital de campanya, gairebé únic en el món, que costà prop de 30 milions d'euros, i fins i tot es va crear una unitat especial Agrupación del Hospital de Campaña (AGRUHOC) per a gestionar-lo. No cal dir com ens aniria de bé ara mateix disposar d'aquest hospital. Però resulta que al cap de deu anys tal hospital fou desmantellat sense haver tingut una sola actuació, ni haver fet una simple pràctica amb ferits o malalts reals; el 19 de juny de 2019, el govern va dissoldre l'agrupació. Així gestionen l'exèrcit, i el govern, els nostres doblers. Aquesta és l'eficàcia del nostre gloriós (i caríssim) exèrcit. És clar que pens que l'exèrcit, que pagam entre tots i això cal no oblidar-ho, pot ajudar, i molt, en les circumstàncies actuals, molt més del que ho està fent. Ajudar a fumigar aeroports, estacions i carrers (cosa que aquí fan els pagesos amb els tractors, i de franc), no compensa el manteniment d'una maquinària inútil per a una hipotètica guerra contra un enemic exterior. De l'enemic exterior, ara ho estam tocant amb les mans, no ens defensen els canons ni els carros de combat, i el cas de l'hospital de campanya i els trenta milions d'euros (continua a la pàgina següent)