abril 2020 núm. 34
"No n’hi ha prou en saber, també s’ha d’aplicar. No n’hi ha prou en voler, també s’ha de fer” (Wolfgang Goethe, pensador i literat)
Rafel Juan Juan, és el nou centenari porrerenc
"L'actuació del servei es basa en la provada eficàcia dels beneficis terapèutics que comporta l'escolta activa per poder expressar els sentiments, parlar i sentir-se escoltat i així trobar vies de solució a conflictes o simplement reduir el nivell d'ansietat, potenciant la capacitat de buscar i trobar el camí per resoldre els seus conflictes", segons el consistori. Un voluntariat prèviament seleccionat serà l'encarregat d'atendre aquestes trucades de veïns que necessitin alleujar en aquests durs moments. Els voluntaris atendran des de les 15 a les 22 hores. L'Ajuntament obrirà una bossa per incorporar el voluntariat, mitjançant un "rigorós procés de selecció". El telèfon de contacte d'Una veu amiga per Porreres' és el 673844315. (I. Moure | DM)
El paper de l'exèrcit en la crisi Gabriel Mestre Oliver
Rafel Juan Juan va complir els 100 anys en plena crisi El passat dimarts, dia 31, l'amo en Rafel Juan Juan, envoltat de la seva família i a pesar de les dures circumstàncies del confinament pel coronavirus, va poder gaudir d'una petita celebració pel seu 100è aniversari, acompanyat per la música de la Filharmònica Porrerenca, amb la col·laboració de Protecció Civil i amb la felicitació dels veïnats del carrer de Sant Roc i unes fortes mamballetes de tot el poble de Porreres.
Servei d'atenció telefònica per alleujar l'angoixa del coronavirus No ofereix atenció sanitària, sols acompanyament per a les persones preocupades
L'ajuntament de Porreres impulsarà la iniciativa 'Una veu amiga per Porreres', un servei d'atenció telefònica disponible per a qualsevol persona que necessiti ser escoltada durant la crisi provocada pel coronavirus. El servei, que no està concebut per donar una resposta sanitària sinó d'acompanyament anímic, recorda a la idea del Telèfon de l'Esperança.
Salut a tota la gent que compleix les normes per aturar la maleïda plaga! I una abraçada, digital per descomptat, al personal sanitari que amb perill de la pròpia salut, o la vida; amb una manca de mitjans que esgarrifa, fan mans i mànegues per tal de sortir-ne endavant. Per a totes aquestes persones, i també per a aquella gent que treballa perquè en la nostra reclusió no ens manqui res del necessari, vagi tot el meu respecte, consideració i agraïment. No parlaré ni de les mesures que cal prendre, ni dels remeis estrambòtics que circulen per les xarxes socials. Del que sí que vull parlar, ja ho he anunciat al títol és del rol que juga l'exèrcit en aquesta desgràcia col·lectiva. Començaré amb una notícia que he volgut comprovar per diverses fonts perquè d'entrada em semblà tan grossa la feta que no me l'acabava de creure. Resulta que l'any 2007,l'exèrcit espanyol adquirí un hospital de campanya, gairebé únic en el món, que costà prop de 30 milions d'euros, i fins i tot es va crear una unitat especial Agrupación del Hospital de Campaña (AGRUHOC) per a gestionar-lo. No cal dir com ens aniria de bé ara mateix disposar d'aquest hospital. Però resulta que al cap de deu anys tal hospital fou desmantellat sense haver tingut una sola actuació, ni haver fet una simple pràctica amb ferits o malalts reals; el 19 de juny de 2019, el govern va dissoldre l'agrupació. Així gestionen l'exèrcit, i el govern, els nostres doblers. Aquesta és l'eficàcia del nostre gloriós (i caríssim) exèrcit. És clar que pens que l'exèrcit, que pagam entre tots i això cal no oblidar-ho, pot ajudar, i molt, en les circumstàncies actuals, molt més del que ho està fent. Ajudar a fumigar aeroports, estacions i carrers (cosa que aquí fan els pagesos amb els tractors, i de franc), no compensa el manteniment d'una maquinària inútil per a una hipotètica guerra contra un enemic exterior. De l'enemic exterior, ara ho estam tocant amb les mans, no ens defensen els canons ni els carros de combat, i el cas de l'hospital de campanya i els trenta milions d'euros (continua a la pàgina següent)
tudats, a part del que costà el manteniment al llarg dels anys en què estigué operatiu sense cap aplicació pràctica, no crec que sigui l'únic exemple de la dilapidació dels cabals públics que suposa l'exèrcit. Com a anècdota, m'agradaria saber què ens costa cada alçada de Cristo per part dels legionaris, a la Setmana Santa de Màlaga. El que va més enllà de l'anècdota és la presència d'un inútil amb medalles (per a mi, a part d'omplir-se la pitera de cintes de coloraines, els militars serveixen per a poca cosa més) en la gestió de la crisi, M'estic referint al general Miguel Ángel Villaroya Villalta, cap de l'Estat Major de la Defensa (JUMED), el qual a més d'utilitzar un llenguatge i un vocabulari de caserna, «Sin novedad en el frente» i de pretendre militaritzar la societat apel·lant a «los valores militares», diu bajanades. On treu cap que un servidor públic, per moltes condecoracions que lluesqui a la pitera, digui coses com «El rey demuestra ser el primer soldado de España», això, a part d'una bravejada militar, és mentida: qui lluita en primera línia contra el virus, és la gent que està als hospitals i als carrers atenent als afectats. Si el general es referia, com he llegit en alguna part, al fet que Felip VI ha posat a disposició del govern una part de la Guàrdia Real per a lluitar contra la plaga, és el menys que podia fer; la Guàrdia Real la pagam entre tots, per tant és lògic que en un estat d'alarma es posi al servei del poble, en comptes de guardar la família del Borbó. Un Borbó al qual li ve molt bé aquesta crisi, parlant del virus no es parla dels escandalosos negocis del seu pare, i la part que a ell li toca. Tal volta en el futur els historiadors, si queden historiadors, podran escriure que el coronavirus, en aquesta ocasió, haurà salvat la Corona. n
q Cada dia, a les 8 del vespre, hi ha diverses manifestacions, de caràcter popular diríem, que recorden a la comunitat porrerenca que estam tancats i confinats. Les campanes del campanar de la parròquia repiquen, hi ha gent que aplaudeix als sanitaris a modo d'homenatge i els pagesos desinfecten els carrers amb els seus tractors. Iniciatives plausibles, sense cap dubte. q El 'coronavirus' aquesta quinzena ocupa tota l'actualitat aquí i a tot el món i també a qualsevol mitjà de comunicació del planeta. La gran mortalitat que duu associada i l'impacte de l'aturada preventiva que significarà a tota l'economia de les Illes i especialment al turisme és de dimensions descomunals.
Tots els actes de Setmana Santa, Pasqua i la festa de Monti-sion, suspesos L’Ajuntament i la Parròquia de Porreres han acordat suspendre les tradicionals processons de Setmana Santa, representacions i cerimònies religioses i populars de Pasqua i també la romeria de Monti-sion, així com la resta d’actes al municipi. Les mesures de confinament a causa del coronavirus obliguen a prendre aquesta decisió “per responsabilitat social”. Són tots ells esdeveniments de molta tradició al municipi. És la primera vegada que passa.
Es constitueix l'entitat 'Pla de Mallorca XXI', una proposta ciutadana pel futur de la comarca
Imatge de la reunió mantinguda al saló de sessions de Montuïri El dissabte dia 7 de març, a la sala d'actes de l'Ajuntament de Montuïri, va tenir lloc l'acte de constitució de l'associació Pla de Mallorca XXI, entitat que neix amb la vocació de convertir-se en observatori de referència de la comarca de l'interior de l'illa de Mallorca. Una cinquantena de persones assistiren a l'acte de presentació de l'entitat, que ha comptat amb la participació de la vicepresidenta del Consell de Mallorca, Bel Busquets, i del batle de Montuïri, Joan Verger Rossiñol, que ha actuat també en representació de la Mancomunitat. Joan Buades, un dels promotors de Pla de Mallorca XXI, va destacar la connexió que aquesta nova entitat té amb Palma XXI i Tramuntana XXI, així com el suport de la Fundació Iniciatives del Mediterrani. Verger va dir que és «un orgull que l'associació que vetllarà pel Pla neixi aquí». «La societat civil es reuneix, i això ens feia falta als batles i batlesses del Pla, per tenir assessorament i posar esforços en comú. Encoratja veure gent amb diferents perfils formant una entitat transversal», afirmava. Per part seva, Bel Busquets, assegurà que «el Pla, en part refugi de guerreres i guerrers que lluiten a Ciutat, té personalitat pròpia i ha de lluitar també pel seu present i futur. Tenim molts reptes, des de l'accés a l'habitatge a l'enfortiment de la pagesia. La nostra societat ha d'afrontar aquests nous reptes i el Pla ha d'adaptar-se. Les institucions no ho poden fer totes soles, així que és d'agrair que la societat civil s'organitzi, i que ho faci des de l'emoció com a sentiment principal. Ens hem d'acompanyar mútuament en aquest repte, el repte de viure en el Pla de Mallorca en el segle XXI».
El mercat del dimarts, al mínim L'Ajuntament de Porreres ha decidit traslladar el mercat del dimarts a la plaça de la Vila. El passat dimarts, dia 31, va ser el primer d'aquestes característiques. Hi havia sols dues parades de fruites i verdura. A més, es recordava al públic que es prenguessin les mesures recomanades per combatre la pandèmia de la Covid-19, que tant d'impacte ocasiona a la vida normal diària de tots els ciutadans, també els de Porreres, que han vist el mercat reduït a la mínima expressió durant aquestes setmanes de confinament.
Maties Lladó Cerdà: Crisi del covid-19, Fa 488 anys. 1532 quinze dies de confinament Quinze dies de confinament i a punt de començar el segon cap de setmana que passarem a casa. I ara què? A quin punt estam d'aquesta història que començarem quasi ningú sap com, ni per què? Per jo un fet fatal: 4858 persones mortes a hores d'ara. El que m'agradaria saber és quin percentatge significa sobre el número d'afectats reals, que diuen són 64.059. Això significaria un 7,58% de mortalitat. Una barbaritat? L'altre dia un amic em deia que des de les altes instàncies sanitàries i polítiques que intenten controlar la pandèmia, ens estan amagant dades, que ens manipulen. I segurament és veritat, volent o sense voler, tot i que si fem quatre càlculs amb les xifres que ens donen és bo de fer arribar a saber quantes persones estan realment infectades a l'Estat Espanyol. Segons els càlculs que jo faig, tenint en compte que sempre s'ha admès que l'índex de mortalitat d'aquest virus estava al voltant del 3% (molt enfora del 7,58%), si partim d'aquest percentatge del 3%, arribarem a la conclusió que ara al nostre país hi pot haver al voltant de 162.000 infectats. És a dir que n'hi ha uns 100.000 que estan dins ca seva, com nosaltres, confinats i contagiats, i segurament no ho saben o es pensen que estan un poc refredats. Potser no interessa dir que oficialment n'hi ha tants, encara que, per jo, la xifra important és la dels morts. A Balears, considerant les xifres que tenim, 755 contagiats i 26 morts a hores d'ara, això suposa una taxa de mortalitat del 3,44%. Aquí ja ens acostam al 3% admès com a referència. Així i tot, seria bo de fer arribar a la conclusió que hi ha més gent infectada sense diagnosticar, encara que no tanta com a nivell d'Estat. Aquí aplicant el mateix raonament matemàtic, parlaríem de 866 persones infectades, i més d'un centenar sense localitzar ni comptabilitzar. Clar tot això són suposicions i entelèquies que, encara que fonamentades sobre les xifres oficials, poc ens diuen de com evoluciona la cosa, de si es veu llum al final del túnel o si encara just hem acabat d'entrar-hi. No sé si estam arribant al punt d'inflexió de la famosa corba, i no crec que els entesos ho sàpiguen. Un altre indicador que em crida l'atenció en aquest moment, a punt d'acabar els primers quinze dies de confinament, són els comentaris que fa la gent a les xarxes socials avui dia. S'estan esgotant els arguments de crítica. Fins ara, la dreta política, o sia l'oposició a l'actual govern argumentava que si el 8-M s'havia d'haver suspès o no. O cosa que és equivalent, que s'havien d'haver anticipat als esdeveniments, per allò de "cuando veas las barbas de tu vecino (Itàlia, França, etc.) ..."). Ara l'argument de crítica es focalitza sobre la compra de no sé quants respiradors que, quan han estat aquí, no complien les condicions d'homologació. Que el govern s'havia deixat enganar. Al mateix temps, la gent del carrer, és a dir, la clac de la crítica oficial, segueix emprant els mateixos arguments que fa quinze dies. (El Blog de Maties Lladó, publicat el 27 de març)
L'enfonsament de la Germania i les pestes
Pandèmies com la que patim actualment s'han repetit al llarg de la història. La darrera important fou la funesta epidèmia de grip de l’any 1918. Les calamitats mai no han vengut soles en aquestes maltractades illes. Avui ens volem referir als fets que passaren a partir del 1532. En aquella època, els mallorquins patien -talment com ara- un fort allunyament del poder polític que havia fet decaure l'obra dels paraires mallorquins. La desfeta de la Germania, en la que els paraires jugaren gran protagonisme, mostra com decau la producció menestral de draps. La crisi era molt forta. No es trobaven homes a Ciutat per a l'exercici de la pesca per causa de les captures de mariners i pecadors que havien fet els "moros" a causa de ser tants i insuportables els rescats que els moros volien dels presos. Més d'una vegada el governador s'havia de pronunciar contra la manera irregular en el fet que s'havia fet l'extracció a sac i sort a pobles com Manacor, perquè algun dels electes, elegible per la mà mitjana, s'havia insaculat per la mà major. El 1532 el Lloctinent General ordenava al batle d’Inca que no molestassin pus a dones viudes d'agermanats per tal que els hi tornassin els béns confiscats per danys de la Germania. El 1533 els agermanats celebraren amb alegria la mort de Miquel Oliver, prior de la Cartoixa de Valldemossa, que havia estat gran adversari dels agermanats. Al segle XVI, la presència de la pesta va ser gairebé endèmica i va liderar la mortalitat catastròfica en totes les riberes de la Mediterrània. Una pesta semblant amb l'actual coronavirus. És la centúria on la pesta va estar més unida a la fam. Després d'una època de males collites, va obrir bretxa un període de forta pestilència. La crisi agrícola havia esclatat amb violència molt abans. Va ser una veritable frenada demogràfica. La pesta i la fam anaven units com a bessons. Les revoltes agermanades tengueren una forta incidència.
El teatre de Can Gornals, conegut també com a “Novedades” El va fer construir Cristòfol Gornals Vaquer, nascut el 1884, quan va tornar de l’Havana, on hi havia anat a principis del segle XX a fer fortuna. Allà feia de guixaire però les coses no li anaven bé i va decidir tornar a Porreres. Just abans de partir, va gastar-se tot el que tenia amb loteria, amb tanta sort que li va tocar la grossa, set saques de dòlars d’or, segons una nota a peu de pàgina de l'article “El teatre a Porreres” d'Antònia Xamena Lliteras a les actes de les IV Jornades d’Estudis Locals del 2013. Quan va arribar a Porreres, va comprar el solar de la plaça de la vila i hi va construir un cafè fonda a la planta baixa i un teatre al primer pis, que més tard es va convertir en cinema. Cristòfol Gornals va morir d’un infart quan era relativament jove, i va deixar una dona i cinc filles petites. El teatre tenia una cabuda d’unes cent persones, aproximadament. Consistia en un pati de butaques de fusta i una llotja sense compartiments que donava la volta a tot el teatre. La part central era estreta i als costats s’eixamplava. L’escenari quedava més alt que el pati de butaques i tenia un forat per a l’apuntador. També tenia diferents panells de tela pintada a mà amb dibuixos i paisatges que servien de decorats, que anaven amb cordes i corrioles. El teatre-cinema es va tancar cap a l’any 1955. La font oral d'aquesta nota va ser Catalina Gornals Gornals el 16-V-2011.
La desinfecció d'espais públics durarà més d'un mes
La feina la fan pagesos voluntaris L'Ajuntament ha iniciat amb una empresa especialitzada tasques de desinfecció durant un mes. Aquesta empresa s’encarregarà de desinfectar per defora les zones comunes i més transitades del poble: Ajuntament, farmàcia, Centre de Salut, entitats bancàries, supermercats, parcs infantils, comerços, parades de bus, escoles, etc. Per altra banda, Protecció Civil de Porreres en col·laboració amb els pagesos porrerencs realitza periòdicament tasques de neteja i fumigació als carrers.
El vi Febrer 2017, del celler Blanca Terra, premi Bacchus Un vi negre denominat “Febrer 2017” que s'elabora amb les varietats Merlot, Cabernet Sauvignon i Monastrell del Celler Blanca Terra de Porreres, ha obtingut una medalla de plata en la 18ª edició dels premis internacionals Bacchus, on han estat premiats quatre cellers més de l'illa. Aquests premis estaven organitzats per la Unió Espanyola de Tastadors i es varen celebrar del 5 al 9 de març a Madrid. Les altres medalles foren per a cellers de Santa Eugènia, Pollença i Consell. El Celler Blanca Terra està situat al camí de ses Planes i va ser fundat, després d’una llarga vida de treball, per Bernat Febrer, elaborant vi mallorquí de qualitat.
L'equip femení de la U.E. Porreres se suma a la campanya
L'equip femení de la U.E. Porreres també s'ha sumat a la campanya "Si no veus l'esport femení, t'estàs perdent la meitat de l'espectacle", que reivindica la presència d'esport femení als mitjants de comunicació.
Línia directa: 627477628 · 648257430 Editor: Joan Barceló Bauçà Fes-te subscriptor -és gratuït- enviant un correu a binerbo1@gmail.com o per WhatsApp o Telegram. Segueix-nos al Facebook, Twitter o a https://issuu.com/