maig 2020 núm. 36
"Et cal més energia per destrossar-te a tu mateix, que per construir una mica de felicitat” (Jiddu Krishnamurti, escriptor i orador)
Preparatius per a commemorar el 500 aniversari de les Germanies Diverses entitats impulsen un comitè per a divulgar els fets succeïts entre 1521 i 1523. Entre les entitats que preparen l'aniversari hi ha l'Obra Cultural Balear, les fundacions Darder Mascaró i Gabriel Alomar i l'Institut d'Estudis Catalans. També hi ha l'historiador porrerenc Guillem Morro Veny, un dels millors estudiosos de la Germania que hi ha a l'illa i l'activista Bartomeu Mestre, Balutxo, el qual ja ha declarat que “espera una major implicació de les institucions en la divulgació d'aquest episodi clau en la història de Mallorca”. Per altra banda el Consell de Mallorca promou l'organització d'un congrés científic en col·laboració amb la UIB, que ha nomenat els professors Antoni Mas Fornés i la porrerenca Maria Barceló Crespí, del departament d'Història Medieval i Miquel Deyà i Josep Juan, d'Història Moderna. Diversos ajuntaments han començat a preparar aquest important esdeveniment del qual l'any que ve es compliran cinc segles.
Els revolucionaris agermanats El Dijous Llarder de 1521 començaren les Germanies com un moviment urbà protagonitzat pels menestrals de Ciutat de Mallorca. Sovint s’ha defensat que es tractava simplement d’una revolta de característiques anti fiscals, agreujada per les successives males anyades i sense una ideologia clara al darrere. A Porreres el primer a alçar bandera va esser Antoni Mora, de Plaça. Passades les festes de Pasqua partiren de la vila i marxaren cap a Ciutat 300 homes a peu i 40 a cavall adherint-se als revoltats. Joanot Colom, cap de les Germanies a Mallorca, un menestral es convertí en cap d’aquest moviment armat contra el poder. I que tengué un final amb el seu cap durant molt de temps exposat en públic com a advertiment per als qui poguessin tornar a tenir temptacions de subvertir l’ordre establert. Les Germanies s’enquadren en el context dels moviments revolucionaris que a diversos indrets d’Europa es van esdevenir, sense, però, que existeixin connexions entre cada moviment. A les Germanies els gremis tèxtils, de llana i de seda estigueren a l’avantguarda del moviment. Aquests menestrals foren la base revolucionària que identificà els rics —nobles i comerciants— com els seus enemics. Les Germanies foren l’esclat d’un corrent rebel popular i de segments socials mitjans contra el sistema establert d’elits que controlaven el poder. Com per tot Europa passà, la monarquia de Carles I aprofità aquelles revolucions —que, com cal suposar, foren durament esclafades— per enfortir-se davant de l’estament aristocràtic que havia protagonitzat el poder econòmic i
polític durant tota l’època medieval. El moviment es concentrà inicialment en el sector de menestrals de la capital i, després, s’expandí cap a la pagesia de la part forana. La rebel·lió es fonamentava en la necessitat de posar fi a l’acumulació de deutes provocats per una fiscalitat injusta que perjudicava fort ferm els menestrals de Ciutat i pagesos de la part forana. (El Temps)
Joanot Colom liderà les Germanies a Mallorca
Il·lustració de Guillem Morro on es plasma la batalla de finals de novembre de 1522 entre les forces realistes i l'exèrcit 'agermanat'. Joanot Colom personifica la Germania revolucionària mallorquina. Nascut a Felanitx en data desconeguda, passà a residir a Palma, on es va fer capeller. Quan començà la Germania, adquirí un gran protagonisme, tant que les autoritats es fixaren en ell i l’acusaren de conspiració. Fou empresonat el 6 de febrer de 1521 i l’endemà els seus companys l’alliberaren per la força. L’episodi el convertí en un dels líders més estimats, de tal manera que quan Joan Crespí morí assassinat, Colom —que participava en la direcció militar del moviment— ocupà la prefectura de les forces armades agermanades. En els dos anys següents alliberà esclaus, imposà l’eliminació de deutes i la reforma de la fiscalitat i, sobretot, dirigí les armes contra Alcúdia. En conèixer que arribava l’armada reial, lluny de negociar, com alguns volien que fes, optà per enfrontar-s’hi. El xoc deixà més de mil morts, segons les cròniques, una xifra molt alta a la Mallorca del segle XVI, prova de la intensitat de l’enfrontament. La derrota en aquella batalla no feu altra cosa que incrementar la seva decisió de resistir com fos. Tanmateix no podia fer front a la superior capacitat bèl·lica de l’exèrcit reial. Des d’Alcúdia anà retrocedint fins que finalment es refugià a Palma, acompanyat dels seus fidels armats, on resistí durant tres mesos els atacs de l’enemic. No obstant la valentia i la voluntat de resistir com fos, Colom i la resta de dirigents agermanats van entendre que no tenien res a fer. El 7 de març de 1523 capitularen.
Si això fos una guerra... Si això fos una guerra, una desencertada metàfora que no es cansen de repetir el president Sánchez i els militars que dia sí i dia també treu a les rodes de premsa de seguiment de la lluita contra el coronavirus, no hi hauria aquest constant pim-pam-pum a les trinxeres polítiques. Si això fos una guerra per batre la malaltia, al capdavant hi hauria metges i epidemiòlegs, no estrategs polítics i forces de seguretat. Si això fos una guerra, es buscaria la col·laboració i l'empatia amb totes les administracions i amb la societat civil, en lloc de buscar per sobre de tot el reforçament del poder central de l'Estat. Si fos una guerra, amb la desindustrialització que hem tengut, i sense poder comptar amb els subministraments de fora, sobretot si no tinguéssim la Xina del nostre bàndol, ja ens hauriem hagut de rendir. Afortunadament, això no és una guerra. Però sí que és una terrible pandèmia contra la qual s'ha vist que no estàvem preparats. És una malaltia amb molts morts, una part dels quals potser s'haurien pogut evitar. És una crisi sanitària de grans dimensions que ha deixat al descobert les nostres misèries polítiques, que ha fet evident la debilitat del sistema de sanitat pública, tan maltractat els últims anys, i que ens ha acabat d'obrir els ulls a la fragilitat d'una recuperació econòmica generadora d'una precarietat i unes desigualtats que de cop ja no es poden dissimular. Si això fos una guerra, ja fa temps que l'hauríem perdut. (Editorial del diari “ARA”)
q
A la batlessa de Porreres i portaveu al Consell de Mallorca, Xisca Mora, se li compliquen les coses com a presidenta de la gestora del Pi. Ha dimitit el líder de les joventuts, Ivan Mir, per discrepàncies ideològiques. Mir era el secretari general de Joves per les Illes, al·legant desavinences i seguint també el camí de Jaume Font.
q
Ara que ens havíem aficionat al “palo amb sifón” resulta que el Col·legi de Metges diu que no és cert que serveixi contra el Covid-19. D’una població que, en estat d’alarma, el que primer que fa és acabar amb el paper de water et pots esperar qualsevol cosa.
q
A Porreres hi ha hagut un total de 6 casos de coronavirus. Això significa una taxa de 10,91 per cada 10.000 habitants. Sant Joan i Costitx han marcat les proporcions més altes de Mallorca. Com serà el món quan tornem a caminar?
q
La crisi social que vendrà serà pitjor que la crisi sanitària que estem vivint aquests dies. Entre algunes de les coses positives les canastres de producte local com la Cooperativa de Porreres, que hi ha posat confitura d'albercoc. De moment les mesures que està donant el govern espanyol són absolutament insuficients. Patirem...
Les notícies més pròximes continuen ocupant una prioritat destacada entre els nostres veïns i veïnes. Comprendre el que passa més a prop de nosaltres ens ajuda a entendre el món. Llegeix el quinzenal “Porreres”. n
Fa 610 anys. 1410
Les crisis econòmiques del passat a Porreres Guillem Morro Veny és un historiador porrerenc que explica que els anys de l’interregne (1410-1412) s’inscriuen en el marc d’una profunda crisi econòmica i d’un malcontentament social generat, essencialment, per factors de tipus endogen. D’entre aquests, en sobresurt la situació de bancarrota de la Universitat mallorquina que, des del punt de vista de les finances públiques, s’havia vist obligada a consignar la pràctica totalitat dels seus recursos fiscals al pagament periòdic de les pensions censals que el continuat i no sostingut increment del deute públic exigia. Els porrerencs i els mallorquins en general, quedaren relegats a un pla molt secundari com a súbdits. Els anys previs a l’interregne foren difícils i tensos per a la majoria de mallorquins i, consegüentment, per a bona part dels porrerencs. La primera dècada de la quinzena centúria fou una època plena d’infortunis per a la comunitat illenca. A la situació de bancarrota financera i al crescut nivell impositiu hem de sumar la constant tibantor entre les dues parcialitats dominants, que, en la seva pugna per aconseguir el control del regiment (govern), arrossegaven prosèlits dels quatre quadrants de l’illa. L’obtenció del regiment i el control dels cabals públics eren dos objectius ben aparionats. La part que obtenia del rei la franquesa o pragmàtica que li permetia l’accés al govern havia de convèncer el monarca de la necessitat i utilitat del canvi. Si la petició anava acompanyada de l’oferta d’un donatiu, l’assentiment reial solia resultar més fàcil. Aquests diners que es donaven per a benefici d’uns, a la llarga eren pagats per tots, ja que el bàndol que havia obtingut el poder solia endossar a la Universitat, com a deute (i, per tant, pagador per tota la Comunitat), la quantitat donada al sobirà. Tot plegat havia conduït a una situació que havia enfortit l’intervencionisme reial en menyscabament del poder autonòmic. El rei s’arribà a convertir en el vertader àrbitre de la política mallorquina, de manera que, en més d’una ocasió, decidí la suspensió unilateral de jurats i consellers i l’elecció, a dit, dels seus substituts. A grans trets aquells anys previs a l’interregne foren difícils i tensos. Segons la documentació conservada, es pot dir que Porreres va patir el flagell de la crisi econòmica i política que assotà el Regne des de les últimes dècades del segle XIV. El tret més significatiu de la crítica conjuntura que varen viure molts de porrerencs és la quantitat d’embargaments i confiscacions patides. La vida a la vila de Porreres d’aquells anys no era gens fàcil. (Guillem Morro Veny. II Jornades d’Estudis Locals de Porreres 2008. “La vila de Porreres durant l’interregne”)
L'Institut de Secundària de Porreres fa un balanç positiu de les classes telemàtiques
(IB3 Notícies). Al pati de l’Institut de Porreres fa més d'un mes que ja no s’hi senten alumnes. Sols la piuladissa dels ocells. Ara ja fa un mes i mig que els passadissos i les aules són buits des que el 16 de març es van tancar les escoles. La principal dificultat per als professors ha estat posar en marxa aplicacions per fer les classes telemàtiques i passar els deures. L’altra gran preocupació ha estat saber si tots els alumnes tenen dispositius electrònics i accés a internet des de casa seva. Per això, s’ha fet una enquesta a les famílies, segons ha informat l'Escola Catòlica de les Balears a través de la seva secretària general, la porrerenca Llucia Salleras que ha dit que s'han hagut d'identificar les famílies que tenen aquesta necessitat. Superades les dificultats inicials, els centres educatius de secundària com el porrerenc, fan un balanç positiu del primer mes. Amb tot, assenyalen que serà impossible que els alumnes vegin tot el currículum previst pel tercer trimestre, tal com ha assegurat Joan Ramon Xamena, director del centre de Porreres i membre de l'associació de directors d'Educació Secundària de Mallorca, que destaca la importància de seleccionar els continguts i els que quedin pendents deixar-los pel primer trimestre del curs que ve “perquè això serà del tot impossible”. Però aconsella, segons diu, “que aquesta situació ens ha de fer canviar la mentalitat i voler aprendre per aprendre” més que com resoldre el sistema d’avaluació. La gran incògnita dels centres és com organitzar l’inici del pròxim curs si s’han de mantenir les distàncies socials per l’epidèmia.
El policia tutor controla el seguiment escolar dels alumnes (IB3 Notícies). Pedro González, el policia tutor de Porreres, ha hagut de canviar el control de l’absentisme escolar o les portes de l’institut per portar les tasques en paper als alumnes que no tenen dispositius electrònics o accés a internet des de casa seva, juntament amb els altres policies tutors de Vilafranca i Montuïri, que també passen per les cases d’una trentena d’alumnes del Pla de Mallorca perquè no vegin interromput el seu aprenentatge durant l’estat d’alarma. La setmana passada el Govern va decidir que els agents poguessin controlar el seguiment escolar dels estudiants. Una nova tasca per als policies tutors que no s’havien imaginat mai i que és de gran ajuda perquè cap nin quedi enrere per manca de recursos.
Mascaretes per cada veïnat i veïnada de Porreres
L'Ajuntament ha posat en marxa, gràcies a la col·laboració de més de 20 cosidores, la confecció de 6.000 mascaretes per poder repartir-ne una per cada veïnat i veïnada de la vila. El producte per fer-les s'ha comprat a un proveïdor homologat recomanat pel sistema sanitari. Una vegada confeccionades i desesterilitzades s'han començat a repartir als porrerencs i porrerenques. Es donarà informació de com desinfectar-les periòdicament a casa. El passat dia 26 d'abril, membres de Protecció Civil varen començar a repartir les mascaretes a domicili. A les cases on no hi havia ningú, es va deixar una notificació amb l'explicació i un número de telèfon (673844345) al qual s'ha de telefonar per demanar-les, residents de fora vila inclosos.
Els pagesos demanen un pla de promoció del producte local Les organitzacions agràries (Asaja, Unió de Pagesos de Mallorca i UPA-AIA Balears) han presentat a la Conselleria d'Agricultura i Pesca un pla de Promoció i Actuacions per a incrementar la comercialització dels productes agroalimentaris de les Illes. L'objectiu és incrementar el volum de comercialització i el benefici obtengut pel productor. Com a principal mesura sol·liciten «definir amb claredat» què es considera producte agroalimentari de les Balears, ja que existeix entre el consumidor una falta de coneixement real sobre què és el producte local i quin és el producte que es comercialitza.
q Els cellers Mesquida Mora (de Porreres), Can Majoral (Algaida) i Can Xanet (Pollença) varen participar en una subhasta organitzada pel col·lectiu Artisan Wine Attraction amb la finalitat de recaptar fons per trobar una vacuna per fer front a virus Covid -19. Tota la recaptació es destinà al projecte liderat pel doctor Mariano Esteban del Centre Nacional de Biotecnologia, del CSIC, que està treballant en la vacuna. q El Centre Cultural i Esportiu Kokoro, a través d'una retransmissió en directe, oberta a tothom ha fet classes de gimnàstica per a la gent gran els dilluns i dimecres de les 18 hores a les 18.30 hores.
Una bena davant els ulls Ens agrada molt llegir el vostre quinzenari, coses curioses, reflexions sobre el que passa, informació actual i de la nostra història. Bona feina. Hi ha hagut un article, en especial, que m'he identificat molt, d'ençà que estam confinats i que ens bombardegen amb el "Covid-19" i de moltes de recomanacions i de bajanades, una rere l'altra no fan més que em facin sentir un sentiment de repulsa cap a la gent que sembla que té una bena davant els ulls. Han estat les reflexions d'en Gerard Joan Barceló "Tot anirà bé", estic totalment d'acord. Què punyetes, tot anirà bé, o no veuen el que està passant! Salut i a continuar de la millor manera amb aquesta situació. Cat. (Porreres)
Andreu Arranz i Xavier Lluís, premis de poesia i novel·la "Vila de Porreres" Els premis literaris Vila de Porreres 2020, han estat atorgats al porrerenc Andreu Arranz (poesia) amb l'obra "Ciutat d'oblit" i Xavier Lluís, de Barcelona, (novel·la) per "Les vides excepcionals dels passatgers". En el certamen s'hi presentaren un total de 32 obres entre les dues modalitats. Concretament, es presentaren 25 participants de poesia i pel que fa a novel·la, hi hagué set participants. El jurat de la modalitat de poesia ha estat format pels poetes Vicenç Calonge, Emili Sánchez-Rubio i Pere Perelló. El jurat de narrativa estigué format per Maria Victòria Secall, Joan Perelló i Tana Marcé. Els premis literaris “Vila de Porreres” estan dotats amb 4.000 euros (narrativa) i 2.000 euros (poesia) i la publicació de l'obra per Edicions Balèria. L'objecte d'aquests premis literaris de narrativa i poesia en llengua catalana és donar suport a la creació literària, estimular-la, i reconèixer la tasca dels escriptors.
La importància de l'economia local en la nostra vida
Acaba de sortir d'impremta el quart volum de la nostra revista en paper Arreplegant l'edició dels exemplars sortits des de la segona quinzena de gener a la segona quinzena d'abril d'enguany. La trobareu als llocs de venda habituals. No espereu que s'esgoti. Difoneula entre les vostres amistats. Trobareu la revista “Porreres” (ara per només 3 euros) als
establiments: -PAPERERIA ES CANTÓ (CARRER CERDÀ) i -FRUITES CA NA MARIA (CARRER AGUSTÍ FONT)
Serà molt necessari llançar campanyes i mantenir viu, durant els mesos vinents, el foment de les vendes en el comerç, hostaleria i sector serveis de la nostra Vila, després de la crisi del coronavirus. Es fa molt necessari un homenatge a les emprenedores i els emprenedors empresàries o empresaris i professionals individuals que, cada matí, obrin els seus establiments posant en marxa els carrers de Porreres. No hi ha dubte que aquest tipus d'establiments estan essent els damnificats i uns dels més danyats per la crisi. No estaria gens malament que des de l'ajuntament rebessin el suport que ningú els hi ha donat, tot recordant la seva qualitat, la seva proximitat i la importància que tenen en la vida dels nostres carrers i de la nostra economia.
Un mercat majorista intern per als pagesos ecològics La crisi ocasionada pel Covid-19 suposa un desafiament humà sense precedents i abastir a la població, amb aliments locals, forma part d’aquest gran repte. Moltes pageses i pagesos han vist reduïdes substancialment les seves vendes a causa del tancament de restaurants, hotels i menjadors. Això suposa un greu perill per a la supervivència de la seva activitat agroecològica. APAEMA ha posat en marxa, un espai virtual, a manera de mercat majorista, que pretén ser un punt de trobada entre els socis, productors i comercialitzadors. APAEMA anima als consumidors a no abandonar als productors ecològics.
Línia directa: 627477628 · 648257430 Editor: Joan Barceló Bauçà Fes-te subscriptor -és gratuït- enviant un correu a binerbo1@gmail.com o per WhatsApp o Telegram. Segueix-nos al Facebook, Twitter o a https://issuu.com/