juny 2020 núm. 38
"Primer has de dir-te a tu mateix el que vols ser, i després fer el que hagis de fer” (Epictet de Hieràpolis, filòsof)
La segona fase d'exhumació de la fossa de Porreres es reprendrà al juliol
Jurado va afegir que, «quan nosaltres vam entrar, la nostra intenció era poder desencallar aquesta qüestió i vàrem arribar a un acord amb l'Ajuntament per signar un conveni definint, de manera clara, les competències de cadascuna de les administracions. Calia primer que se signés per ple i ara, aviat, el signarem nosaltres». Al seu torn va deixar clar que «sempre hi ha hagut una excel·lent relació amb l'alcaldessa Xisca Mora». La intervenció a la fossa passa primer per demolir el bloc de 37 nínxols, 5 osseres i 2 capelles. Un cop realitzada l'exhumació s'han de construir de nou aquestes edificacions en l'estat i característiques en què es troben actualment.
La Cooperativa de Porreres cerca fórmules per apropar els albercocs als seus clients
El novembre de 2016 es va fer la primera intervenció (A.Bassa | Última Hora) El pròxim mes de juliol es podran reprendre les intervencions necessàries per a dur a terme la segona fase d'exhumació de la fossa del cementeri de Porreres, una actuació que va quedar paralitzada al mes de juliol de 2018. La mort i l'enterrament d'una veïna de 92 anys en un dels nínxols que s'havia de demolir per fer la nova fase, va impedir que s'iniciaran els treballs, ja que, segons la normativa, no es pot traslladar un cos fins que hagin passat dos anys del seu enterrament. En el seu moment es va produir un conflicte institucional i el tema va acabar als jutjats després d'un enfrontament entre Ajuntament, que va autoritzar l'enterrament, i el Govern balear, que va demanar autorització judicial per aixecar el cadàver. Al juliol hi haurà passat el termini requerit i per això ja s'han posat en marxa els mecanismes que permetran desencallar aquesta paralització. Aquesta setmana el ple de l'Ajuntament va aprovar, amb el vot a favor de PI, PSOE, Més i l'abstenció del PP, un conveni de col·laboració entre la Conselleria d'Administracions Públiques i Modernització i l'Ajuntament per coordinar les actuacions. El secretari Autonòmic de Memòria Democràtica del Govern, Jesús Jurado, va explicar al diari UH que «tot està preparat perquè es pugui començar amb les intervencions, ja que al juliol és quan es compleixen els dos anys. Des del 2018 ja està licitada l'empresa que ha de fer les obres de demolició i reconstrucció».
(J. Socies | Última Hora) La maduració dels primers albercocs, els primerencs, s'ha avançat uns 15 dies amb relació a anys anteriors. Això ha provocat que la seva recol·lecta s'hagi ajuntat amb la situació que vivim a causa de la crisi de la Covid-19. La Cooperativa de Porreres, principal distribuïdor dels albercocs de la comarca i per tant de l'illa, treballa per buscar una fórmula per poder comercialitzar el producte amb tota seguretat i, així, facilitar als clients la seva adquisició. La gerent de la Cooperativa, Esperança Mora, assenyala que «aquest any creiem que hi haurà una collita d'entre 30 i 40 tones d'albercocs» i indica que «l'arribada del producte fins a la Cooperativa el tenim assegurat, ja que els pagesos i productors es preveu que puguin recollir-lo amb tota normalitat. El que ens preocupa és la distribució». Es preveu que augmentin les entrades del producte a la Cooperativa i la coincidència amb l'entrada en la fase 1 i la lliure circulació per tota l'illa pot ajudar a les vendes. Tot i això, Mora assenyala que «també estem treballant per oferir el producte, com també aquests últims mesos hem ofert la confitura d'albercoc, a través de les vendes de la Cooperativa del Camp Mallorquí». Producció i Fira El bon temps d'aquest hivern ha estat un dels factors que ha provocat aquest avanç de 15 dies en la maduració dels primers fruits. La collita que pot entrar aquest 2020 a la Cooperativa la situa com una campanya molt millor que la de l'any passat, quan van aconseguir poc més de les 15 tones. Cal recordar que en 2018 es va arribar a una xifra de 60 tones d'albercocs, principalment a Porreres però també en els municipis de Vilafranca, Felanitx i Montuïri. A aquests primers albercocs de les varietats modest, “rojo palabra” o el primerenc mallorquí li seguiran en les pròximes setmanes les varietats “canino” i l'apreciada galta vermella. El 2018 es va posar en marxa la marca identificativa 'Albercoc de Porreres' perquè els consumidors els puguin distingir dels arribats de fora de l'illa. A més, des de la (Continua a la pàgina següent)
(Ve de la pàgina anterior) Cooperativa i Ajuntament donen suport a la iniciativa de l'Associació de Varietats Locals per aconseguir el reconeixement per part de la Conselleria d'Agricultura de l'Albercoc de Porreres com 'Aliment Tradicional'. Pel que fa a la ja consolidada Fira de l'Albercoc que des de fa uns anys celebra el poble a mitjans de juny, encara no hi ha res tancat per a aquest any. L'alcaldessa, Xisca Mora, indica que «a hores d'ara no hem pres cap decisió, ja que a mitjans o finals de juny desconeixem en quina fase estarem. El que sí que podem assegurar és que no serà com els anys anteriors». La fira és com un mercat petit en la qual únicament hi ha una dotzena de parades dedicades a la venda de l'albercoc i els seus derivats. Xisca Mora assenyala que «si no es pot fer presencial, farem alguna cosa en les xarxes per promocionar el producte».
Algú m'ho hauria d'explicar Gabriel Mestre Oliver Em sembla que en una setmana, ni en dues, no hauré pogut entendre algunes de les mesures que s'estan prenent, tal volta és que jo som una mica lent d'enteniment i no abast a copsar les elevades intencions dels que manegen el timó del món. Per posar un exemple: com és possible que els jugadors de futbol professional han pogut gaudir dels tests de la Covid19, abans que ho fessin tots els sanitaris? I, per a mi no és només el personal sanitari l'únic que fa estona hauria d'haver tingut accés als tests, cal pensar també en totes les persones que fan feina en l'àmbit sanitari: personal de neteja i de cuina, conductors d'ambulàncies, proveïdors... I encara podem anar més enllà de l'àmbit sanitari, ¿com així no s'han fet aquests tests a tota la gent que per la seva feina té un tracte directe amb el públic? Per a mi és mil vegades més important estar segur que no és portadora del virus la persona que compon els productes als prestatges d'una botiga, només per citar un exemple, que qualsevol dels milionaris que es dediquen a jugar amb una pilota. I això ens obre un nou àmbit de reflexió: on resideix l'interès de l'esport professional, sobretot del futbol. No crec que sigui una de les activitats primordials per a reactivar l'economia, cosa que hauria de ser la principal preocupació dels governants, després de la crisi sanitària. En la meva opinió, i si vaig equivocat, algú m'ho hauria d'explicar ben explicat, l'esport professional no genera cap mena de riquesa més que per a aquells que arriben al cim de la glòria. A més, en el cas concret del futbol ens trobam que determinats personatges quan tenen doblers per netejar es compren un equip de futbol, un dels espais més opacs que existeixen, si parlam en termes econòmics. D'altra banda, ja fa anys que es parla dels deutes milionaris dels equips de primera divisió, deutes sobretot amb la hisenda pública, la qual cosa afecta de manera negativa l'economia de tots els ciutadans. Per aquesta raó no entenc l'espai desmesurat que els mitjans de comunicació, públics i privats, dediquen a l'esport en aquests temps excepcionals quan l'activitat esportiva és nul·la. Si no hi ha futbol, no n'hi ha, i en haver-ho dit un cop basta; també estan tancades les biblioteques i els centres culturals, però això no mereix ni un minut diari als informatius.
Mirau fins a quin punt arriba el paper de les estrelles de l'esport que la família reial espanyola ha creat una espècie de consell d'assessors personals amb alguns esportistes devots de la institució. I això és una cosa que jo tampoc acab de veure clara. Una persona pot esser la millor raqueta del món, però això no significa que sigui la persona més autoritzada per aconsellar el cap de l'estat i la seva consort sobre la pandèmia que estam patint, sobretot si el currículum acadèmic de l'esportista es pot escriure a la part de darrere d'un segell de correus i encara sobra espai (quan dic «currículum acadèmic» no m'estic referint, és clar, als màsters de peatge que donen a la seva pròpia acadèmia). En la meva opinió, si ses majestats Felip i Letícia consideraven que s'havien d'assessorar, al seu reialme hi ha moltes persones més qualificades que la colla de «famosos» que ells van triar. Jo, la veritat, hauria preferit conèixer l'opinió de metges, psicòlegs, economistes, filòsofs... però, és clar, jo no som altra cosa que un opinador de poble. Així i tot, assumint les meves limitacions, i considerant que les explicacions dels governants no em solen convèncer, he arribat a les meves conclusions. Per a mi aquesta dèria dels responsables públics per recuperar la normalitat de l'esport professional, i del futbol en particular, ve de la gran utilitat que aquestes activitats tenen per a mantenir el poble entabanat; una pràctica que el Poder, el Poder amb majúscula, ha practicat sovint al llarg de la història, però que fins avui mai no havia tingut un abast tan universal.
Campanya contra les serps
Les serps blanca i de ferradura, invasores del camp La conselleria de Medi Ambient del govern ha entregat unes 170 gàbies per capturar serps a 13 municipis del centre de l'illa en el marc d'un pla de xoc contra els ofidis invasors que va haver de ser suspès després de l'estat d'alarma. Malgrat aquest contratemps, el conseller Miquel Mir confia que "el dispositiu serà eficient i donarà bons resultats en el seu primer any de funcionament". A Mallorca hi ha dues espècies d'ofidis que varen ser introduïts en temps antics, la serp de garriga occidental i la serp d'aigua, actualment considerades com a pròpies i que conviuen amb la biodiversitat actual de l'illa. En l'última dècada s'ha produït un procés de colonització accidental per part de dues espècies noves: la serp de ferradura i la serp blanca. Malgrat que són dues espècies inofensives per a les persones i animals domèstics, la seva presència genera alarma social.
Fa 12 anys. Any 2008
Sobrevolant la toponímia porrerenca Cosme Aguiló en la seva “Aproximació a la toponímia de les Balears” va publicar el següent comentari: Les illes Balears tenen un importantíssim patrimoni de noms de lloc. Els habitants d’aquestes terres han fet un ús tan intens de l’espai, que han tengut la necessitat de batejarlo quasi d’una manera atomitzada. Porreres, sobretot el quadrant del sud-oest del terme, és un espai privilegiat per la documentació, la qual permet identificar moltes alqueries amb els seus noms antics. A través de papers publicats per autors com Ramon Rosselló i Maria Barceló, podem accedir a la toponímia àrab subjacent i saber que Son Lluís se superposa al rafal Maimona, sa Bastida a l’alqueria Pudix, es Tast a la Roca, es Monjos a l’Alqueria des Coll i aquesta a Benimafab, So n’Orell a Alcassor, Son Cota a l’Alqueria des Cloquers, Son Valls a Benifet, es Riquers al rafal Algar (=‘la cova’) i potser Son Drago al rafal Semega. Els únics topònims àrabs que han subsistit són Binicapús, So n’Obra, que és una transparentació de l’alqueria Senobra o Senòbia i possiblement Passaratx, abans Panczrach, d’ètim desconegut. Sobre el topònim es Tast, i repetit en el terme de Palma, cal dir que no se’n coneix l’origen, però podríem pensar en l’antropònim Taust. Aleshores, es Tast seria un nom de la mateixa estructura que es Pantaleu (Andratx), es Puigderrós (Llucmajor), etc. El fet que tant Porreres com la població veïna de Felanitx haguessin tengut call jueu té la seva incidència toponímica: entre Binicapús i s’Alqueria Blanca hi ha unes terres dites n’Aron (amb o oberta), que basen el seu nom en l’antropònim hebreu Aaron. La Remembrança consigna un rafal Al Iafudi ‘el rafal del jueu’, no localitzat, i el rafal Mobaric, que correspon a l’actual es Rafal, prop des Pagos i que sembla que també està format per un nom jueu. Prop de la partió de Porreres, però ja dins el terme de Felanitx, hi ha Son Bollaix, amb un antropònim documentat a Llucmajor com a nom de jueu. A Porreres tenen una certa incidència els topònims formats per un article masculí i un nom de família pluralitzat: es Riquers, es Moreis, es Baulenes, encara que aquest darrer no sabem ben cert si és singular o plural. Pràcticament, es Monjos segueix el mateix sistema i, tal vegada, l’antiga Alqueria des Cloquers. S’ha dit que es Pou Salat no té res a
veure amb la sal, perquè l’aigua no és salada, sinó que és un pou celat (del llatí CELATU, ço és ‘amagat’). La veritat és que tampoc no té res d’amagat, perquè es troba enmig del camí. La qüestió tanmateix és ben clara: antigament devia ser *es Pou d’en Salat, ja que aquest cognom es troba documentat en el segle XIII a Porreres. De la mateixa manera, es Pou Florit (que no té flors) devia ser *es Pou d’en Florit, com es Pou Rovat *es Pou d’en Rovellat i com es Pou Guerrer (Montuïri) *es Pou d’en Guerrer. Un altre pou porrerenc que té interès pel seu nom és es Pou Juà, que vol dir ‘el pou de baix’. Es tracta de l’adjectiu antic jusà, modernament jussà (del llatí DEOURSUM), oposat a sobirà (cf. sa Font Soberana, a Artà), que té molta representació toponímica a altres bandes: sa Talaia Juana (ses Salines), sa Cova Juana (Santanyí), es Pou de Jurà (Llorito), es Pou Jurà (Petra). Un dels topònims més interessants del terme és es Còtil, que ara designa una contrada de terrenys de conreu, però abans de la seva expansió era un topònim puntual que s’aplicava a una rocassa que hi ha dins un pinar. La paraula llatina que n’és l’ètim (COS, COTIS ‘pedra’) es sufixà amb un diminutiu, COTULUS, origen del mot còdol, i es dissimilà després en COTALUS. Es Còtil Amb aquesta exposició, tant breu com incompleta, només hem tengut la pretensió de sobrevolar ràpidament alguns aspectes de la toponímia de les quatre illes i prestar una mica d’atenció als noms de lloc de Porreres, l’interès dels quals és més que evident. (Dins les Actes de les II Jornades d’Estudis Locals.2008)
Miquel Gayà, de Son Vaquer, pagès El passat dia 15 va morir, a 95 anys, Miquel Gayà. Havia estat pioner en el sindicalisme agrari i el cooperativisme a Mallorca. Nascut a Sant Joan, fill de pagesos, havia anat poc temps a escola, però llegia bastant i escoltava molt. El seu pare era republicà i tengué la possibilitat d'anar a Son Pinya. “Allà deien que s'hi morien de fam, però els santjoaners i els vilafranquers sabien cultivar la terra molt bé. Mon pare va poder treure unes bones anyades. Va fer unes arades especials i llaurava dins l'abril. Molta gent ens va copiar la tècnica. En dos va poder comprar 36 quarterades a Son Vaquer” digué a Mateu Morro a una entrevista publicada al “Diari Balears”. Fou membre de la Cooperativa durant uns 13 anys i fundador d'Unió de Pagesos.
q El defensa porrerenc Joan Sastre, ha declarat que se'ls fa "estrany" entrenar de forma individual i insisteix que volen signar la permanència "al camp i seguir a Primera Divisió. No hem parat de veure vídeos del Barcelona", va respondre el lateral del Mallorca. q Cooperatives Agro-alimentàries Illes Balears
organitza el primer curs després d'haver aturat tota la formació per l a Covid-19. El 29 de maig començarà a Porreres el curs de 15 h de poda i empelt del garrofer. Es
compliran les mesures de seguretat de l'estat d'alarma.
Tancament permanent al trànsit de l'avinguda Bisbe Campins L'Ajuntament ha decidit, des del 20 de maig, tancar al trànsit rodat l'avinguda Bisbe Campins com a mesura per a dinamitzar l'economia i la vida social del municipi, davant la crisi causada per la Covid-19. L'objectiu és donar prioritat als vianants i afavorir la mobilitat i dotar d'una major seguretat als veïns i veïnes a l'hora de transitar per l'avinguda i els altres carrers del centre. De forma paral·lela, aquesta mesura també permetrà que alguns dels bars de plaça que ja han decidit obrir, puguin mantenir les distàncies de seguretat entre les taules dels seus clients mentre duri la fase de desconfinament que així ho estableix. Cal destacar que el tancament no afectarà la circulació del carrer Pou Florit que seguirà obert al trànsit en el seu horari habitual, és a dir, de dilluns a dissabte a les 14.00 hores.
q
Qualcú ha entès les presses que va tenir la senyora Armengol per tancar les illes i les presses que té ara per tornar a obrir? Sí que s'entén, però canta molt. Que aniria de bé fer-nos les bones preguntes alguna vegada.
q
Porreres a poc a poc recupera la normalitat. El Servei Balear d'Epidemiologia ha presentat les dades actualitzades per municipis. A Porreres, ara, no hi tenim cap cas actiu. Tenim 8 altes de 8 casos tal com apuntàvem ja fa setmanes. Els avenços en el desconfinament han estat profitosos. A redols.
q
El franquisme sempre ha estat aquí: en les institucions, a les forces armades i la policia, la magistratura, el funcionariat... Ells només han deixat l'escut amb la gallina i han adoptat el coronat. El feixisme espanyol crida "Viva el Rey" i porta la bandera dita constitucional, se senten còmodes dins del règim borbònic. Tot queda més clar. Poden fer casserolades i manifestacions perilloses.
Eroski inaugura un nou supermercat franquiciat a Porreres Eroski ha inaugurat un nou supermercat franquiciat situat al número 36 del carrer Dusai. L'establiment, que és un Eroski / City, oferirà una forta aposta pels productes locals i frescos de temporada, la promoció de l'alimentació saludable i noves formes per estalviar en la compra diària. L'establiment compta amb una plantilla de 6 persones. El supermercat disposa d'un assortiment de més de 4.000 productes de marques líders, marques pròpies i productors locals en els seus 300 metres quadrats de superfície. Les ofertes i promocions se succeiran cada mes. Eroski ha inaugurat 58 franquícies a 2019. Durant l'exercici 2020 la cooperativa té previst inaugurar unes 60 franquícies més. Les vendes de la xarxa de supermercats franquiciats d'Eroski han augmentat un 5% el 2019 impulsades per les noves obertures i la bona resposta de client al model comercial 'amb tu' adaptat a les franquícies. La cooperativa manté els seus convenis de col·laboració amb l'emprenedoria entre els joves empresaris. Amb aquests acords, a més de reforçar el seu compromís amb l'emprenedor, Eroski cerca contribuir al desenvolupament de l'economia local en les diferents comunitats autònomes.
Per què no es bonifica altres negocis? L'Ajuntament ha anunciat que derogarà l'ordenança reguladora d'ocupació de la via pública, però només per a bars i restaurants. Aquest anunci planteja diversos interrogants: per què no es bonifica altres negocis, com comerços de tota mena o petits empresaris que també han resultat afectats per la crisi? Un aspecte que consider molt preocupant: l'ampliació de les terrasses. S'ha demanat parer als veïnats “agraciats” per l'ampliació dels bars? I als vianants? I als que hauran de voltar encara més per trobar un aparcament per al seu cotxe? Per què no ens preocupa la pèrdua de més llocs d'aparcament? Hi haurà bonificacions a l'impost de circulació? A. Vara (Porreres)
Línia directa: 627477628 · 648257430 Editor: Joan Barceló Bauçà Fes-te subscriptor -és gratuït- enviant un correu binerbo1@gmail.com o per WhatsApp o Telegram. Segueix-nos al Facebook, Twitter o a https://issuu.com/
a
El quart volum de la revista en paper ja està disponible Arreplegant l'edició dels exemplars sortits des de la segona quinzena de gener a la segona quinzena d'abril d'enguany. La trobareu als llocs de venda habituals. No espereu que s'esgoti (ara sols per 3 euros)
als establiments: PAPERERIA ES CANTÓ (CARRER CERDÀ) i FRUITES CA NA MARIA (CARRER AGUSTÍ FONT)
Aquest número ha quedat enllestit el 29-5-2020