desembre 2020 núm. 50
"Es necessita més coratge per a sofrir que per a morir" (Napoleó Bonapart, militar)
La demolició dels nínxols, una passa necessària per a l'obertura definitiva de la fossa J. Socies | UH | Aquests dies es compleixen quatre anys de l'obertura, per primera vegada, de les fosses del cementeri de Porreres. Durant aquells dies de treball es va veure que algunes de les fosses restants, podrien estar davall les construccions posteriors al 1936. La demolició dels nínxols i capelles permetrà finalitzar els treballs d'exhumació de les restes de les víctimes de la repressió, entre les quals s'hi podrien trobar les d'Aurora Picornell. L'excavació de l'anomenada fossa número 5 culminarà els treballs començats ara fa quatre anys. En les últimes setmanes els responsables del cementiri han procedit a retirar, amb el vistiplau de les famílies, les restes humanes que encara romanien en els nínxols o capelles afectats. Les restes s'han traslladat a altres espais de propietat de l'Ajuntament o altres sepultures dels familiars.
Acabar la feina pendent
Aquests treballs formen part de la segona fase d'excavació i exhumació pendent d'executar dins del Pla de Fosses de 2018 del Govern. I és que després de la històrica primera intervenció de novembre de 2016 es va comprovar l'existència de restes humanes davall les construccions. Les edificacions són posteriors als anys 1936 i 1937 quan es van realitzar aquestes fosses per a enterrar les desenes de persones assassinades en la part posterior de l'oratori pròxim de la Creu. Aquesta segona fase no es va poder dur a terme com s'havia previst el 2018. Uns mesos abans d'iniciar les labors, la mort d'una veïna de la localitat i posterior enterrament en una de les sepultures va provocar la suspensió dels treballs. Ara, setmanes després de realitzar ja la tercera fase que va servir per a descartar l'existència de restes en la zona enjardinada adjacent, es culminarà la recerca. En aquesta segona intervenció existeix l'esperança de poder trobar les restes, per exemple, d'Aurora Picornell, per esmentar un dels personatges més icònics. Recordem que en les excavacions de 2016 es va poder veure com cada grup d'afusellats tenia la seva pròpia fossa.
També cal recordar que de la primera intervenció encara queden restes per identificar que no han pogut ser acarats amb les mostres d'ADN ofertes per les persones que creuen que tenen familiars en una d'aquestes fosses de Porreres. D'aquella intervenció es van extreure 49 mostres òssies i es van poder conèixer els noms de 14 persones amb tota certesa. Entre els quals podem assenyalar els alcaldes republicans d'Esporles, Tomàs Seguí, i el de Costitx, Pere Vallespir, o el germà d'Aurora Picornell, Ignasi.
El Govern es compromet a donar una solució a la línia Porreres - Vilafranca Manacor L'ajuntament de Porreres ha sol·licitat en una recent reunió amb els responsables de Mobilitat i Transports del Govern que el nou servei de bus que entrarà en vigor el pròxim Primer de gener entre Porreres i Manacor passi també per la localitat de Vilafranca i no sols per Felanitx, tal com estava previst, perquè d'aquesta manera «es redueix el temps de viatge fins a la capital del Llevant i, especialment, fins a l'hospital comarcal». En la reunió, la delegació municipal presidida per l'alcaldessa Xisca Mora va arrencar el compromís del Govern de «donar una solució» a la línia Porreres-Manacor passant per Vilafranca. Concretament, la direcció general de Mobilitat va informar que, a més de la línia que unirà Porreres amb Manacor a través de Felanitx, «s'està estudiant l'alternativa d'afegir un servei que passi per Vilafranca, amb parada en aquest municipi», segons la nota difosa ahir per l'ajuntament porrerenc. D'aquesta manera, els veïns de Porreres tindran un millor accés al PAC i al quarter de la Guàrdia Civil de Vilafranca. El Govern ha manifestat el seu compromís de tenir una solució abans del 31 de desembre, segons el Consistori.
50 números del “Porreres” Cinquanta números constitueixen un petit miracle. Sens dubte, posar al carrer cada quinze dies un periòdic que analitzi de manera entretenguda i alhora que proporciona una informació actualitzada no resulta senzill. Però és un miracle singular, perquè pot ser explicat. Aquests 50 números omplen un total de 270 pàgines en 28 mesos. 56 quinzenes de la nostra vida local amb una mitjana de 5 pàgines per exemplar. Per això mateix arribar a aquest número també és una responsabilitat. Si som capaços de ferho, haurem contribuït amb una petita pedreta en aquesta tasca col·lectiva. Sense perjudici del luxe que suposa gaudir encara d'una revista en paper. Cal no desconèixer que avui dia resulta imprescindible ser present a la xarxa, tant per augmentar la difusió dels continguts del "Porreres" com per a comoditat dels lectors.
