gener 2021 núm. 52 "Si escoltes una veu dins de tu que diu 'no pots pintar', llavors pinta caigui qui caigui, i la veu serà silenciada” (Vincent Van Gogh, pintor postimpressionista)
Silenci, els Reis estan a punt de repartir il·lusió i tendresa
Quan es visita el convent de Santo Domingo, a Sòria, es pot admirar l'excepcional decoració escultòrica de la seva portada. Aquest gest és habitual donat la quantitat d'art romànic, poc abans d'entrar a la penombra i silenci de la nau. Al timpà, arquivoltes i capitells són d'un art molt refinat. A una de les quatre arquivoltes de la portada hi ha aquests tres personatges, que proporcionen al conjunt un notable interès. Són els tres Reis Mags, dormint junts al mateix llit, representen l'avís en somni als Mags. Silenci, no els despertem, estan a punt de repartir, com cada any, il·lusió i tendresa. Que siguin benvinguts!
Porreres triarà entre dues propostes una bandera oficial per al municipi L'Ajuntament de Porreres triarà una bandera com a símbol oficial del municipi. El Consistori va encarregar un informe per a determinar quins eren els símbols històrics identificatius del poble i, a partir d'aquí, poder triar una proposta de bandera oficial per a Porreres. Ara s'haurà de decidir entre dues opcions; la bandera heràldica (blanca amb l'escut del poble) o bé la senyera amb l'escut de la vila damunt. Amb l'estudi elaborat per l'historiador, Jordi Prunés i Moyà, s'han identificat els escuts existents en el municipi. Principalment els emblemes d'armes esculpits en edificis, ja que l'arxiu històric del municipi es va destruir durant les revoltes de finals del segle XIX.
D'aquesta manera, amb la base dels escuts heràldics i l'estudi de les ensenyes presents a la resta de pobles de les Balears, les dues propostes presentades per Prunés compten amb una tradició en el municipi. Pel que fa a la bandera heràldica, cal assenyalar que des de fa uns anys a l'inici de les festes estivals de la localitat, Sant Roc, s'ha donat rellevància a la posada de bandera. Un acte molt concorregut previ al pregó de festes del poble. Fins al dia d'avui la bandera que s'instal·la en el campanar és una tela blanca. Segons Prunés aquesta proposta té dos inconvenients a l'hora de la seva representació. L'altra opció, de l'escut sobre la senyera, ja és utilitzada en altres municipis. Encara que en aquest cas Prunés recomana situar l'escut més prop d'un dels laterals, igual que ho fa la bandera de Menorca. A l'informe, l'historiador acaba assenyalant que «les dues propostes de disseny són adequades i correctes des del punt de vista històric i tècnic» i afegeix que «aquest informe deixa en mans de l'Ajuntament, representant immediat de la sobirania de la gent del poble, la decisió de triar entre les opcions que aquí es mostren la que millor representi la identitat, la comunitat, el sentir i els anhels de Porreres». Per la seva part l'alcaldessa de Porreres, Xisca Mora, va assenyalar que «tenim l'informe que va ser presentat en el ple i ara haurem de decidir entre una de les dues opcions que tenim sobre la taula. Estudiem si ho posarem a votació popular o bé la triarà el ple». (J. Socies | UH)
Maria del Mar Mas Fiol guanya el primer premi del concurs de relats breus Nadal Batle La porrerenca Maria del Mar Mas Fiol ha guanyat el primer premi del concurs de relats breus "Nadal Batle" del 2020 de Felanitx dotat amb 500 euros amb el relat "Paraules buides". El premi va destinat a fomentar l’esperit creatiu, essent de temàtica lliure. El certamen ha estat organitzat pel Setmanari Felanitx i Ràdio Felanitx, amb la col·laboració del Centre Cultural.
L'Estació del tren de Porreres
L
En aquesta imatge de l'Estació del tren de Porreres podem veure a l'andana a punt de sortir cap a Felanitx, una locomotora de vapor, possiblement fabricada per la companyia anglesa Nashmyth&Wilson. FEVE va tancar la línia, el 1967, ara fa 53 anys.
Fa 138 anys
Altres castes d’ametles possiblement originàries de Porreres (V -i conclusió-) A un diari del segle XIX, titulat L’Ignorància, es va publicar dia 7 d’abril de 1883 una nota sobre les distintes varietats d’ametles conegudes a Mallorca en aquelles saons. El seu autor i col·lector Aleix Llull i Galmés, era amo o majoral de sa Plana, possessió ubicada al terme de Manacor, limítrof amb el terme municipal de Felanitx. A les terres d’aquesta possessió, s’inicià el 1959 la urbanització de Cala Murada i de la possessió primitiva se’n deriven actualment sa Plana Vella, sa Plana Nova i sa Plana des Moix. Aleix Llull va elaborar una llista amb 81 varietats d’ametles, i indicà el nom amb el qual eren conegudes, el lloc d’origen de les varietats i els quilos de bessó per quartera del fruit. En aquest extens llistat -exceptuant la Verdereta, tractada anteriorment- hi ha tres castes d’ametles que també semblen originàries de Porreres: 1. D’en Géro (sic). Originària de la possessió es Monjos. El rendiment en bessó és de 13 kg per quartera. Sembla que el nom correcte d’aquesta varietat és d’en Gerro i presumiblement és el malnom del personatge que la va descobrir o propagar. No he trobat o no he sabut localitzar aquest malnom en la distinta documentació històrica consultada, relativa a la vila de Porreres. A la Exposición Balear Agrícola i Pecuaria celebrada a Manacor el setembre del 1897, dos dels expositors d’ametles registren aquesta varietat. Monserrat Truyol Pont, de Manacor, presentà una col·lecció de 140 varietats, entre les quals hi figura l’ametla d’en Gerro. Gabriel Fuster Forteza, de Palma, presentà una col·lecció de 125 varietats, entre les quals està consignada l’ametla d’en Gerro. 2. Gomeres. Originària de la possessió de Son Porquer. El rendiment en bessó és d’11 kg per quartera. Cal no confondre aquesta varietat amb la Gomosa ni amb una altra casta denominada de la Goma, de les quals el seu nom ve determinat per l’exsudació de goma que s’origina al capoll del fruit a l’època de maduració. Per altra banda, el recull de Sacarès la registra com originària de Felanitx. Una altra possibilitat és que aquesta varietat fos originària de la possessió Gomera, ubicada al terme de Llucmajor. Si ens atenim al llistat del manacorer Aleix Llull, de sa Plana, el qual afirma que és originària de Son Porquer, no em puc estar de relacionar aquesta varietat amb el prevere Bartomeu Riera i Rosselló (n. c. 1794), natural de Manacor i nascut a la possessió de sa Cabana, de la qual els seus pares eren els arrendataris. A Porreres fou conegut com el capellà de Son Porquer i era propietari de les possessions de Son Porquer, Son Verdera, Son Mas, Son Miró i moltes altres terres, horts i cases, com la casa pairal de Son Porquer ubicada al carrer de sa Galla de Porreres. Es va dedicar a l’agricultura i molt especialment a l’arbori-cultura, d’aquí que apuntem la possibilitat que fos aquest capellà el descobridor o propagador d’aquesta espècie. (Francesc Canuto Bauçà. Històries d’ametles. L’ametler d’en Verdera. IV Jornades d’Estudis Locals, Porreres 2013)
q Les monges de l'orde regular Lateranense de Sant Agustí, de la Canònica de Santa M. Magdalena de Ciutat, de clausura, entre les quals s'hi troba la porrerenca Sor Catalina Font, després de llargs mesos sense poder treballar a l'obrador del monestir han pogut reprendre, fa unes setmanes, la seva activitat d'elaboració de dolços i torrons conventuals. q El tàndem de bikers porrerenques, Maribel Tous i Agnès Oliver, el passat dia 20 aconseguiren la primera posició per equips de relleus el duatló invertit de Manacor. q A l’Auditori Municipal, l’Orquestra de Cambra de Mallorca, dirigida per Bernat Quetgles, va presentar un monogràfic Mozart amb el Concert per a piano número 9, amb Cristina Allès com a solista i la Simfonia número 40. q El Casal de Joves de Porreres ja està obert a n'Hereveta. El passat dia 18 es feren tres taules rodones per tal de conèixer les inquietuds dels joves i les activitats que els agradaria dur a terme. q La batlessa de Porreres, Xisca Mora i el regidor de Sanitat, Miquel Àngel Veny, es varen reunir telemàticament amb el gerent de la Fundació Banc de Sang i Teixits de les Illes Balears, Ismael Gutiérrez, per analitzar les donacions de sang a Porreres. q El Betlem de la Floristeria Can Murtó, un any més, és digne de visitar i convida a tota persona que el vulgui veure que estarà obert fins dia 20 de gener. El Betlem és una tradició molt nostra que mai hem de deixar perdre. Aquest any no es pot entrar dintre, només és pot veure des del carrer Sol, a causa de la situació actual.
La Casa de la Vila llueix la decoració nadalenca amb les imatges dels nins i nines més petits de les escoles de Porreres. Es poden visitar a l'entrada de l'Ajuntament, tenint en compte les mesures de prevenció i distància de seguretat. DECORACIÓ NADALENCA.
Bàrbara Art, artesania de llautó, llauna, coure, giny...
q Dues persones, un home de 53 anys i un jove de 17, resultaren ferits de gravetat en un accident de trànsit a la carretera de Llucmajor a Porreres. Els dos ferits circulaven amb moto quan un d'ells va perdre el control de la seva motocicleta. L'home de 53 anys fou traslladat a l'hospital de Manacor mentre que el jove de 17 anys a Son Espases amb pronòstic molt greu. q A causa de la situació sociosanitària actual causada per la Covid-19, ha quedat anul·lada la celebració del Cap d'Any Infantil, que s'havia de celebrar dia 31 de desembre al Parc de n’Hereveta.
A Barbara Art es dediquen a treballar el llautó, el coure, l'acer inoxidable o el giny, i convertir aquests materials en peces de cuina i de disseny exclusiu, d'una qualitat insuperable. En Gabriel Cortes, va creixer dins del taller del seu pare, on va poder aprendre tot el que sap de l'ofici que l'ha acompanyat al llarg de la seva vida. Tot i que el taller era petit, hi feia feina un grapat de dones, entre les quals es trobava la mare de na Margalida Ferra, qui fa tretze anys que treballa braç a braç amb en Biel. A aquest taller fan feina amb maquines que tenen mes de cent cinquanta anys, i segueixen "arrissant la llauna" com es feia abans. Però aquest ofici no es tan facil com pareix, s'hi necessita manya, força i creativitat. A Barbara Art s’hi troba des de motlles de llauna per a cuinar a fanals de disseny per a la casa. Veins i veines de tota l’illa de Mallorca són els clients que acudeixen a Barbara Art per a cobrir les seves necessitats motivades per la qualitat i disseny dels productes que s’hi produeixen. "Quan les meves filles eren petites, se'n reien de jo perque no em sortien be les panades, i vaig crear un motlle de panades" ens explica el llauner entre rialles. Ara que en Biel fa panades precioses i perfectes, la seva preocupació recau en la continuitat del seu negoci, ja que la seva familia ha pres camins diferents del seu. Malgrat que avui en dia es comú topar-se amb aquest problema, no deixa de ser preocupant que oficis com el de llauner es perdin. Entre nosaltres resideix l'oportunitat de canviar aquest futur i motivar als mes joves a descobrir oficis on expressar la seva creativitat amb les seves mans. Gracies, Biel per la teva dedicació a l'artesania de Porreres i per inspirar-nos a tots i totes de la manera que ho fas als teus setanta-sis anys. Contacte⬇️: Bàrbara Art. C/ Dusai, 10. Porre⬇️re⬇️s. Te⬇️l.971647241
q Les expectatives d'obrir la fosa de la guerra civil al cementeri de Porreres implicaven desmuntar els nínxols i les capelles a l'octubre. Operació que s'ha fet amb èxit. Després es va endarrerir la intervenció de la Societat de Ciències Aranzadi al novembre i desembre i de moment sembla que haurà de ser dins l'any nou. Tan difícil és donar la cara i dir què passa o donar una explicació? q Augmenten els casos actius de covid-19 a Mallorca, segons l'última actualització de dades realitzada per la Conselleria de Salut, Porreres té 14 contagiats i 58 altes i ara 1 defunció. Als municipis veïns Llucmajor té 169 casos, Felanitx, 64 Sant Joan, 42, També destaquen 32 a Campos, Montuïri, 21 i Vilafranca, 5. Aquests municipis totalitzen 37 defuncions.
Mor a Ciutat el porrerenc Gabriel Ferrando Gabriel Ferrando Fernández va morir el passat dia 22 a Palma als 91 anys. Nascut a Porreres, havia estudiat el batxiller a Inca i es va llicenciar en Dret, tot i que es va dedicar a l'ensenyament. Va ser professor de Geografia del col·legi Sant Francesc de Palma i també de Santa Mònica. Per les seves classes han passat milers d'estudiants.
Les cebes marines del camp de Porreres
L'antic director del diari “El Mundo-Balears”, el porrerenc Tomàs Bordoy, d'ençà que es va retirar, fa un seguiment fotogràfic, pràcticament dia a dia, via tuitter, del camp i la natura que ens envolta. “Antigament a les finques de Porreres s'untava l'esquena de les ovelles amb el brou d'una planta que s'anomena “ceba marina”, que pica com el dimoni”, descriu Tomàs. La fotografia és d'unes “cebes marines a fora vila amb plantació de garrovers centenaris” segons mostra la imatge.
Joan Sastre, defensa del Reial Mallorca:
«S'hauria de valorar més el que tenim a casa» Joan Sastre Vanrell (Porreres, 1997) va recuperant el somriure. Després d'una campanya difícil, que va néixer amb un agre procés de renovació i va morir amb el descens del Mallorca a Segona, és un dels jugadors més utilitzats del líder i un dels pilars d'una defensa de granit que actualitza jornada a jornada els millors registres de la història. El lateral celebra el moment que viu l'equip. Reivindica el paper dels illencs i el valor que té el seu treball, sempre al servei de l'entitat.
La quarta temporada a la primera plantilla i al cap d'un any difícil sembla que tornen a sortir bé les coses... —La temporada passada ja va començar tot amb dificultats pel tema de la renovació. És clar que el club mirava pels seus interessos i jo pels meus. Va ser una situació incòmoda. Em va saber greu i em va doldre. Duc molts anys al Mallorca i sempre he intentat fer les coses bé. Estàvem parlant, però va haver-hi moments de tensió, fins al punt que van arribar a dir que no hi havia negociació, que o prenia el que m'oferien o res. Després es va solucionar tot perquè vaig acceptar. És el club de la meva terra i el meu somni era jugar aquí a Primera Divisió. En aquell moment no vaig voler parlar perquè no és la meva manera de ser i entenc que el primer és el Mallorca. Després també va anar malament perquè vàrem descendir. Però la veritat és que tot havia començat malament des del principi. I la sensació que et tractessin així després de donar-ho tot em va doldre, la veritat. S'ha acabat de treure ja l'espina de tot allò? —No m'agrada criticar a ningú i no vaig voler sortir llavors a dir res perquè acabàvem de pujar i crec que calia gaudir-ho. Al final la gent passa i el que queda és el club. Hi ha gent nova i jo sempre donaré suport a el que pugui. El que cal tenir clar és que l'important és el club. Més de cent partits amb el primer equip. Ho vares imaginar algun dia? —Vaig arribar molt petit al Mallorca, amb dotze anys, i tenia molts somnis i objectius. Arribar al primer equip ja era un d'ells. I un altre era pujar-ho a Primera. També és veritat que amb els anys els somnis van canviant i que no es poden revelar perquè no es compleixen (riures), però jugar cent partits amb l'equip de la meva terra té molt valor. A vegades el club no valora prou a la gent que puja de la pedrera i és una cosa que caldria fer.
A la gent de la casa se li exigeix més, tant per part del club com de l'entorn? —És clar que un futbolista en tot moment ha d'estar centrat en el seu treball i a millorar, però a vegades, per ser d'aquí, et sents més exposat. La gent pensa que has de voler més al club que els altres i treballar més. I crec que si rendeixes i et mereixes jugar t'haurien de valorar igual o més que als que vénen de fora. És una cosa que he viscut tots els anys Aquesta temporada et sents una mica millor en aquest aspecte? —Les sensacions a vegades no canvien d'un any per a un altre. Per això crec que és important valorar a la gent de la casa. Arribar i afermar en el primer equip amb Vicente Moreno. Què va suposar la seva sortida del Mallorca del passat estiu? —Només tinc paraules d'agraïment per a Vicente. Em va ajudar a pujar i va apostar per mi. Gràcies a ell em vaig instal·lar en la plantilla. La seva marxa va doldre una mica perquè amb ell i la resta del cos tècnic vivíem coses molt bones i sabíem que s'acabava una etapa. El canvi, de moment, tampoc ha anat malament i amb Luis García tornes a ser un dels futbolistes més utilitzats. —Simplement tract de rendir sempre al màxim i que l'entrenador vegi que tinc ganes, il·lusió i ambició per continuar jugant i guanyant. Sembla que la connexió entre la plantilla i el tècnic torna a ser especial? —Luis és un gran entrenador i un gran home, molt transparent. T'ho diu tot a la cara i això ens agrada, és clau per a continuar sent una família. Esperàveu realment que anàs tot tan bé en tan poc temps? —Tenim clar que hem d'anar partit a partit i que això és primordial perquè tot funcioni com fins ara. És el que volem tots. Som una família i la veritat és que cada setmana estem fent un pas endavant, hem d'apreciar-ho. No és gens fàcil portar tan pocs gols en contra ni marcar diferències com ho fem. L'important és continuar competint igual i gaudir del que més ens agrada. Crida l'atenció com ha canviat l'equip fora de casa, Què ha canviat aquí? —Nosaltres anem sempre amb ambició i juguem com a visitants com si fóssim locals. Sabem que podem anar pel partit, marcar nosaltres el ritme. Tots volem guanyar i això suposa un gran pas. I en el tema de la defensa han canviat altres coses. Hi ha un nou entrenador, que veu les coses d'una altra manera i que ens insisteix en altres coses. Més que la defensa, cal valorar l'esforç col·lectiu. Està el Mallorca preparat per a mantenir-se on està? —No m'agradar pensar en el que passarà o el que no passarà. Ara només cal pensar a mantenir l'ambició i la il·lusió com fins ara. Cal intentar guanyar sempre. El calendari està massa sobrecarregat? —Els futbolistes ens hem d'exigir a nosaltres mateixos i saber que el futbol professional és així de fort. Els jugadors hem d'estar preparats i mentalitzats. A més, sembla que enguany hi ha recanvis en totes les posicions —Tenim un gran equip i els que juguen habitualment saben que els que no juguen tant són els que et fan encara millor. C.Román | UH | resum
Miquel Àngel Tomàs Cerdà, entrenador del Cardassar
«El meu pare és la persona que em va iniciar i em va influir en el futbol» Miquel Àngel Tomàs Cerdà (Porreres, 1974), al llarg de la seva carrera com a tècnic, i com a persona, s'ha guanyat a pols un nom dins del futbol balear. En la seva primera campanya al capdavant del C.E. Cardassar, guanya els títols de Campió de Mallorca de Regional Preferent (amb el consegüent ascens a la Tercera) i de Campió de Balears. S'ha enfrontat, a partit únic, a l'Atlètico de Madrid del “Cholo” Simeone, un primera divisió que juga la Champions. (0-3)
-Recordant el teu historial futbolístic, en quins equips vas jugar i entrenar? – Com a futbolista vaig jugar fins a alevins a la UE Porreres, després vaig estar 3 anys en el CD San Francisco, on vaig tenir l'oportunitat de tenir com a entrenador a Pep Sansó Nicolau, persona que va tenir una gran influència en la meva etapa de futbol base. Després vaig tornar al meu poble natal per a acabar la meva etapa juvenil alternant amb l'equip sènior. Vaig jugar en el CE Campos i, per a acabar, dos anys meravellosos en el CF Vilafranca, on vaig poder participar en dos campionats i ascensos consecutius fins a tercera divisió, allà vaig tenir la sort de tenir a l'altre Pep Sansó, persona molt important en la meva vida esportiva i al qual dec molt, perquè després de penjar les botes vaig poder estar al seu costat tres temporades consecutives com a ajudant, i aprendre del que sempre dic que és un mestre i un entrenador que podria estar a primera divisió. Com a entrenador també vaig anar al CD s’Horta de Regional Preferent; dues en el CF Vilafranca a Tercera Divisió; dues temporades a la UE Poblense (juvenil nacional i tercera divisió); en el CE Santanyí de tercera divisió durant tres temporades; en el CE Campos de tercera divisió dues temporades; amb el CE Montuïri quatre temporades; SD La Salle; i finalment ja en el CE Cardassar de la regional preferent. Paral·lelament seguesc vinculat al CE És Pla, on he treballat com a entrenador molts anys, així com coordinador amb Pere Mariano. – Miquel Tomàs, el teu pare, és assistent habitual en tots i cadascun dels partits del C.E. Cardassar. A més va ser jugador. Va influir en la teva carrera?
– El meu pare és de fet la persona que em va iniciar i em va influir en el futbol. És un home de futbol i el seu suport és primordial per a mi. – Com està sent -i va anar- per a la plantilla, adaptar-se a totes les exigències que provoca la covid-19? – Durant el confinament continuarem entrenant tres vegades per setmana a través de videoconferència i va ser molt dur, una etapa que mai oblidarem i cal esperar que la valorem en el futur. Després del confinament, i malgrat donar la Lliga per acabada i atorgar-nos el Campionat i l'ascens, vàrem haver de continuar entrenant adaptant-nos a les exigències sanitàries, sabent que l'1 d'agost ens jugàvem el Campionat de Balears de regional preferent, el qual guanyarem a Eivissa i ens va obrir les portes de la Copa del Rei. – A més del merescut ascens -el quart del club en els seus gairebé cent anys d'història-, us vàreu proclamar a Eivissa Campions de Balears de regional preferent. Va ser la cirereta del pastís? – Malgrat no poder concloure la Lliga, és un Campionat i un ascens molt merescut, ja que fins a la jornada 28 s'havia fet una gran temporada, encara que amb l'inconvenient de no haver-lo pogut celebrar en “És Moleter” amb l'afició. Però el futbol és generós i ens va brindar la possibilitat de poder jugar a l'agost la final del Campionat de Balears (Eivissa), i en guanyar-lo, vàrem poder celebrar-lo en el mateix camp després d'una temporada històrica. – Et va fer il·lusió que el Cardassar jugàs la prèvia de la Copa del Rei? – No podem negar que és un fet que ens feu especial il·lusió, ja que en passar la primera eliminatòria contra un altre campió autonòmic a un partit, hem pogut rebre a Sant Llorenç a l'Atlético de Madrid, – I què ens diries de l'afició llorencina, que no destaca precisament per animosa… – L'afició és sobirana i vol veure sempre guanyar al seu equip, i en un club de poble veure jugadors locals. A vegades aquesta combinació és difícil, però el Cardassar pot presumir de tenir accent molt llorencí. – Ficats en plena temporada, segueixen els teus mateixos ajudants? – Sí, amb Joan Mestre portam molts anys junts i valor moltíssim la seva aportació i suport. Guillem Timoner “Estafa” és també peça fonamental, així com Nadal Gomila en la recuperació dels jugadors. Del delegat Pedro Duran, només dir que sense ell, res seria igual. Puc presumir d'un cos tècnic excel·lent. – El Cardassar juga com entrena? – I entrena com juga. Llorenç Febrer “Meco” | “Manacor Comarcal” | Resum
“Es Saig” publica el número 100 Es Saig, el full informatiu que edita l’Ajuntament de Porreres des de fa més de vint anys, el primer número data de l’octubre del 1999, ha publicat el número 100, un exemplar de 8 pàgines. El seu comentari editorial afirma “en moments com l’actual, on la quantitat d’informació que rep la ciutadania és elevada i constant es fa més que necessari que des de les administracions públiques s’elaborin fulletons informatius amb informació de qualitat. Des de la Sala seguirem editant aquesta capçalera, amb l’objectiu de proporcionar informació veraç i actualitzada de les novetats de l’Ajuntament a tots els veïnats i veïnades de la vila. Per molts més anys de Saig”.
Dues queixes del Punt Verd i un debat sobre la circulació viària (Facebook) Margalida Vaquer Oliver fa una queixa del Punt Verd de Porreres "és un desastre", diu. "Amb la situació que ara estam patint, necessita que estigui ben net tot, i llevar cada poc tots els trastos que allà s'hi acaramullen. Hi solc anar els diumenges a dur coses i fa oi. Jo que visc a Palma us dóna mil voltes. Posau remei per favor. També tenc cases a Porreres, però no hi vivim, quan hi anam ens hem d'endur els fems a tirar a Ciutat... això sí: les taxes de fems les hem de pagar si o sí". Dorina Filimon afegeix: Per la gent que vivim en pisos a Porreres i no tenim portasses ni espais per guardar els fems reciclats (sobretot envasos que només es recullen un pic a la setmana, però que més espai ocupen) i que aquests dies vulguis o no, amb haver de passar més temps dins cases en farem més fems que de costum, i damunt tenir el Punt Verd tancat des del 24 a migdia fins dia 27, que us he de dir... en males paraules que ens enviau... a fotre. Si tanmateix no pots accedir només amb targeta al Punt Verd, no entenc de cap manera, ni els horaris ni els dies de tancament, i no parl només d'aquestes festes, també dels dilluns i dimecres que cada setmana teniu tancat i dels horaris que coincideixen amb les jornades laborals fent impossible accedir al Punt Verd, qualsevol moment del dia, que un que fa feina ho pugui fer. I no em val l'explicació de la persona que ha de guardar. Trobau altres solucions, càmeres, no sé. Estic cansada d'haver de fer "artilugios" amb els fems. Magdalena Barceló Oliver, opina sobre la circulació, encetant un debat. "A Porreres és un perill creuar per un pas zebra. Els conductors d'aquest poble sembla que desconeixen que han de parar. Bé Porreres és un poble per a cotxes, els vianants ens anem arraconant per no ser empaitats. A Palma han d'anar ara a 40, per ventura ho hauriem de copiar". Maties Lladó Cerdà: "I de certes passes enrere pel que fa a peatonitzacions o tancaments parcials del tràfic devers sa plaça, que me'n deis? Magdalena Barceló: "Els pobles de Mallorca, en general, haurien de tenir els centres en zona ACiRE. És més agraït caminar per Palma que per Porreres". Micaela Palerm: "I tant que estaria bé. Ideal pels qui vivim ben enmig del centre... Però demana-ho als comerciants que un dia si un dia no anaven a l'Ajuntament a demanar que s'obrís al trànsit el centre perquè aquest tancament els hi perjudicava greument als seus negocis. Cessió a les pressions? Es governa per a tots/es. No?" Magdalena Barceló: Aquesta experiència ja té moltes demostracions, des de la peatonització del carrer dels Oms a Blanquerna. Tots els grans centres comercials de moltes ciutats estan peatonitzats. Ningú va de compres amb el cotxe- excepte grans superfícies- la gent passeja i compra. A més se suposa que hem d'apostar per pobles i ciutats més sostenibles i més humanitzades. Micaela Palerm: Digue-li als comerciants idò! Magdalena Barceló Oliver; Jo no som ningú per fer ho, però els polítics que foren valents ho feren i ha anat massa
bé. A un poble com Porreres s hauria de fomentar anar a peu o en bicicleta, és un infern pels vianants i no m'imagín aparcar davant Mans- per exemple- per comprar-me uns calçons, hi vaig a peu que són 10 minuts des de casa. Són models de viure els pobles. Cada un tenim una visió diferent, però els pegats sempre són pegats, aquí i a Pequín! Micaela Palerm: "L'avinguda d'una direcció no és un caos de circulació. Si ajuda a molta gent el fet d'estar oberta amb una direcció repetesc. Benvinguda sia. Es governa per a tots/es I que la gran majoria i tant de bo tothom, estigues content/a... Amb els temps que corren! Magdalena Barceló: No pensis només en plaça, Porreres va més enllà. Micaela Palerm: Tant de bo. Fos més enllà... Bàrbara Veny: Si vius al poble, va molt bé desplaçar-se a peu o en bicicleta. Però d'ençà que visc a fora vila i tenc al·lots petits, he d'anar en cotxe per tot. I haver de fer voltera per arribar segons a on, pels conductors és un oi. I més difícil és trobar aparcament. Entenc el vostre punt de vista. Si jo visqués a Porreres, segur que em desplaçaria a peu a tot lloc, com feia abans. Però també s'ha de tenir en compte als que no ens queda més remei que desplaçar-nos en cotxe. Sense intenció de crear polèmica. Magdalena Barceló: No, dona, és parlar de models de poble. Aparcaments dissuasius, eixos circumval·lats i eixos centrals ACIRE per afavorir la vida dels vianants. Es pot conviure millor, models n'hi ha molts. Tot està inventat. Maties Lladó: És evident i obligat, que si es peatonitzen els centres dels pobles, s'han d'habilitar llocs a les perifèries per poder aparcar, tant pels visitants de fora poble com per la gent del municipi que viu a les foranes del poble. Parl d'aparcaments gratuïts. Com diu na Magdalena, hi ha molts models i està tot inventat. Manca voluntat? També dir que és molt mal de fer quedar bé en tothom o satisfer els desitjos o els distints interessos que té cada un dels veïnats. La virtut està a saber trobar la millor solució per tal de fer el poble més habitable, millor solució per tal de fer el poble més habitable, millor.
Línia directa: 627477628 · 648257430 Editor: Joan Barceló Bauçà Fes-te subscriptor -és gratuït- enviant un correu a binerbo1@gmail.com o per WhatsApp o Telegram. Segueix-nos al Facebook, Twitter o a https://issuu.com/ Preu exemplar en paper: 2 euros Aquest número ha quedat enllestit el 31-12-2020
Què és allò que els pobres llencen i els rics recullen? (Solució al pròxim número) Endevinalla.
(Solució del número anterior: el temps)
HAN SORTIT ELS NOUS CALENDARIS Els trobareu a: ESTANC ES CANTÓ (CARRER CERDA, 56), FRUITES CA NA MARIA (C/. AGUSTÍ FONT, 54), COOPERAT. AGRÍCOLA (COOPERATIVA, 29) PAPERERIA NOVA PEMI (CARRER ALMOINA, 31) ESTANC ANA RAMÍREZ (CARRER SALA, 1)