març 2021 núm. 56
“Aquells que neguen la llibertat a uns altres no la mereixen per a ells, i no poden conservar-la molt temps” (Abraham Lincoln, polític estatunidenc)
Trobats 44 cossos més a la segona fase d'excavacions del cementeri, localitzats en cinc noves foses
Tècnics d'Aranzadi treballant en una de les fosses (Agències | Resum redacció) La campanya d'excavacions al cementeri de Porreres ha conclòs en la fase d'exhumacions i de les tasques de laboratori. S'han exhumat els cossos de 44 víctimes més. L'equip d'Aranzadi durant aquesta segona fase d'excavacions ha trobat cinc noves fosses amb restes de represaliats de la Guerra Civil, pendents de la identificació amb les anàlisis de l'ADN corresponent. Una de les arqueòlocorrgues, Almudena García, ha indicat que tots ells són homes i presenten lesions per arma de foc. Ha detallat que han detectat una novetat respecte a l'excavació realitzada en la primera fase, en el 2016, i és que en la fossa 10 han aparegut casquets de bala, «la qual cosa permet suggerir que els trets es varen produir allà mateix». Fins ara només s'havien trobat projectils. S'han obert cinc fosses, totes excavades pels tècnics. En dues hi havia blocs de ciment que dificultaren l'extracció, tot i que també contenien cossos. Els investigadors començaren treballant en la fossa número 5, la que va ser localitzada el 2016, però que no es va pder excavar llavors perquè tenia una llosa de formigó i uns nínxols damunt. L'investigador Pablo Galera va explicar que els cossos situats en la part superior estaven afectats per la llosa de formigó que es va construir damunt. «Comprovàrem que existien dos nivells d'inhumació, amb diversos cossos, terra damunt i un segon nivell», va indicar. S'exhumaren sis cossos en aquesta fossa, danyats per l'estructura de formigó i en el segon nivell i havia dos cossos més, íntegres, en aquest cas.
Tito Aguirre, que va treballar en la fossa número 10, sobre la qual se situava la placa de formigó de mig metre de gruix, va explicar que hi havia vuit cossos trobats, que primer se n'exhumaren quatre i després altres tres quedant a la vista, l'empremta tèxtil de l'abric que portava un d'ells. En aquesta fossa trobaren diversos objectes: botons, algunes sivelles, una pinta i una sèrie de casquets que «donen una idea de com els varen matar, repartits en tots els cossos», va indicar Aguirre. Almudena García, que treballava a la fossa 11, va manifestar que la fossa va aparèixer coberta de calç i també presentava dos nivells separats per sediments i terra entre un grup i un altre de cossos. En ella s'exhumaren tres cossos en el primer nivell i altres tres «amb el cap secundat cap al nord i almenys altres dos amb el cap a l'altre costat de la fossa». «Tots són homes, diversos d'ells amb trauma perimortem en el crani», va detallar García. Va explicar que també aparegué en aquesta fossa una caixa de juanolas, com unes altres que ja es van documentar el 2016. Les peces i el calçat d'hivern trobats i les caixes de pastilles per a la tos, avalen la hipòtesi que els cossos puguin correspondre a les tretes de presos de les presons de Ca Mir i Bellver de Palma, realitzades entre gener i febrer de 1937. La intervenció és la continuació de la duita a terme el novembre de 2016, que va permetre exhumar 49 cossos de víctimes, de les quals 14 varen ser identificades i les seves restes retornaren a les seves famílies. En aquella primera intervenció es localitzaren nou fosses comunes, que varen ser excavades íntegrament, a excepció de la fossa número 5, que es trobava sota el bloc de nínxols construïts en la part central de la parcel·la, excavada dies enrere, després que fossin retirats els panteons i sepultures modernes que, amb el pas del temps, s'havien anat aixecant en el lloc. Ara el total de persones localitzades és de 93. La portaveu de l'equip que ha treballat al cementeri de Porreres, Lourdes Herrasti, responsable de l'excavació, va indicar que, segons els estudis realitzats pels historiadors, a l'àrea excavada podien haver estat enterrats fins a 120 persones i que l'objectiu continua essent el de sempre: retornar els cossos a les famílies afectades.
«Arribam tard» És una línia argumental que també va defensar la presidenta del Govern, Francina Armengol, que va indicar que, igual que en la primera fase de 2016, se seguirà un sistema de treball encaminat a retornar les restes als familiars per a així poder donar als afusellats un descans digne. La presidenta va agrair les aportacions i la col·laboració d'entitats com l'Associació de Memòria Històrica i els investigadors locals. Les autoritats s'esforcen a mostrar la seva proximitat a la causa de la memòria històrica i la solidaritat amb els familiars. La presidenta Armengol va admetre que «arribam tard» i més en concret que «la democràcia arriba tard a la justícia». En aquesta oportunitat l'excavació es realitza en condicions especials a causa de la pandèmia de la covid-19. Ho va tenir en compte l'alcaldessa Francisca Mora a l'hora d'enquadrar els treballs. r Vegeu l'entrevista a Lourdes Herrasti, arqueòloga d'Aranzadi, també en aquest número
6,7,8 i 9 de febrer del 1521 · Fa 500 anys
Heu sentit a dir si han empresonat uns menestrals a Ciutat? (El començament de la Germania segons Gabriel Mayol, twitter @bielxiu, en forma de relat històric noticiable, en llenguatge periodístic d'avui) 6 de febrer. r CONFIRMAT: Han empresonat en Joan Crespí, en Pere Begur, en Pasqual Rosselló, en Joanot Colom, en Francesc Colom, en Guillem Vich i en Rafel Ripoll. S'ha convocat per demà una concentració a Cort per demanar l'alliberament. Algú ja proposa la Germania, com han fet a València. A poc a poc se saben més coses. Sembla que els empresonats es reunien en secret des de feia mesos per preparar un aixecament popular. El virrei Gurrea ha ordenat empresonarlos per evitar-ho. Rumors no confirmats asseguren que poden ser executats o traslladats fora de l'illa. 7 de febrer. r BON DIJOUS LLARDER a tothom! La ciutat de Mallorca s'ha despert tensa. Diversos corresponsals informen que tambors i banderes dels gremis recorren els carrers. Podem avançar, en exclusiva, que un consell de menestrals revoltosos ha estat reunit a casa de Rafel Ripoll tota la nit. r S'han filtrat les actes d'una reunió secreta celebrada dia 5 de febrer. Segons aquest document, un dels empresonats, Joan Crespí, pronuncià un discurs a favor de subvertir l'ordre establert i molt crític amb els cavallers. Totes les fonts apunten que Crespí lideraria la revolta. r MÀXIMA TENSIÓ a la plaça de Cort. Fa hores que s'ha omplit de centenars de menestrals, alguns armats amb espingardes. Acaba d'arribar el virrei Gurrea i ha estat enrevoltat de manifestats que reclamen la llibertat dels presos. El servei de seguretat no pot contenir la multitud. r SITUACIÓ ACTUAL: Els set menestrals han estat alliberats pel poble. El virrei s'ha retirat al castell de l'Almudaina. Els cavallers estan tancats als seus casals. Un canonge de la Seu ha fet declaracions demanant calma. La ciutat és plena de menestrals i altra gent armada r CONVOCATÒRIA DE PREMSA: S'ha convocat un consell de menestrals per avui vespre al Convent de Sant Francesc. En acabar, els portaveus sortiran a fer declaracions. La plaça de Sant Francesc és un formiguer. A dins el convent encara continuen reunits els consells generals dels menestrals. Paraires, teixidors i barreters, entre d'altres, han vengut de la Calatrava i de Sant Nicolau fins a l'assemblea. La ciutat de Mallorca roman a l'espera. r NOVETATS: A les darreres hores s'han sabut detalls del motí que ha tengut lloc a primera hora de l'horabaixa a Cort. Alguns presos comuns han aprofitat la confusió per fugir. A la vegada, els menestrals s'han apoderat de 300 piques i 76
espingardes que es guardaven a la Sala. r ATENCIÓ: L'ASSEMBLEA DE MENESTRALS HA ACABAT. TOT SEGUIT TENDREM LES DECLARACIONS DELS PORTAVEUS. r MENESTRALS ALLIBERATS: La multitud concentrada a Cort ha assaltat la presó i ha alliberat els menestrals empresonats ahir. També haurien entrat a la Casa de la Universitat per evitar que els llibres de comptes s'alterin. Ara mateix la situació al centre de la ciutat és confosa. r SITUACIÓ ACTUAL: Els set menestrals han estat alliberats pel poble. El virrei s'ha retirat al castell de l'Almudaina. Els cavallers estan tancats als seus casals. Un canonge de la Seu ha fet declaracions demanant calma. La ciutat és plena de menestrals i altra gent armada. Els portaveus del consell de menestrals han comunicat els següents acords: 1. Agermanar-se com han fet a València, 2. Aplicar la Sentència Arbitral de 1512 i fer els estims, 3. Nomenar Joan Crespí capità i 4. Amnistia per als menestrals encausats. La gent es dispersa cap a casa. 8 de febrer. r PRIMERA HORA: Joan Crespí acompanyat de gent armada s'ha presentat ara mateix a la Casa de la Universitat. Han romput les portes, han posat guarda a l'entrada i han reclamat la presència dels Jurats de la Ciutat i del Regne. Tot apunta que tornarà a ser un dia mogut a Ciutat. r SORPRESA: Els Jurats s'han presentat a Cort vestits amb la gramalla de dol per representar la condemna de l'alçament. A la topada amb els agermanats hi ha hagut alguns estires i arronses. Després han pujat a la Sala de la Consignació per revisar plegats els llibres de comptes. r COMUNICAT: La Germania ha enviat un comunicat per anunciar que Joan Crespí ja no serà pus 'capità' i a partir d'ara se l'ha de conèixer com 'instador del Bé Comú'. Fonts ben informades asseguren que es vol evitar usurpar la potestat del rei, l'únic que pot nomenar capitans. r DEUTE: Qui controla el deute públic del regne, controla les institucions. Els agermanats volen revisar possibles irregularitats als comptes i a la vegada que s'apliqui la Sentència de 1512 per saber les propietats de cadascú i que contribueixi segons el valor dels seus béns. r REUNIÓ URGENT: Hem pogut saber que en aquests moments hi ha una reunió entre els caps agermanats (encapçalats per Joan Crespí), els Jurats del Regne i el virrei Gurrea per trobar una sortida negociada a una situació que es covava des de feia mesos i que esclatà ahir a Cort. Encara que s'acosti l'hora del seny del lladre, som de camí cap als exteriors d'on se celebra la reunió per informar-vos de qualsevol novetat i poder-vos avançar en primícia el resultat de les negociacions. r PRINCIPI D'ACORD: El virrei accepta que la Germania pugui triar representants (elets) en assemblea perquè revisin, amb els jurats, els comptes del regne. Els agermanats es comprometen a no reunir-se sense permís del virrei i a no escampar la revolta a la Part Forana. AMPLIAREM. r QUEDA PENDENT: Encara no hi ha cap pacte sobre lliurar als agermanats la documentació del procés judicial als set menestrals. Tot i això, la majoria dels analistes consideren l'acord com una canalització dins la legalitat de la Germania. El suflé agermanat podria desinflar-se. 9 de febrer. r BON DIA a tothom. Esperam que tengueu un profitós dissabte. Recordau que podeu consultar totes les novetats de
l'alçament menestral en els darrers missatges d'aquest fil. r GIR DE GUIÓ: Els nostres companys que informen a peu de carrer han trobat totes les portes i torres de Ciutat guardades per menestrals armats. Ara mateix l'ordre públic és en mans de la Germania. Veurem si aquest gir de guió converteix el pacte d'ahir vespre en paper banyat. Arriben a la nostra redacció fotos i algun vídeo del virrei Miguel de Gurrea a cavall i amb un seguici de sis acompanyants que comproven els controls agermanats a les portes i al moll de Ciutat. Els menestrals no deixen partir cap vaixell. Gurrea es veu abocat a negociar. r ESCORCOLLS: Després de parlar amb el barreter Bartomeu Ramis i el teixidor de lli Joan Femenia, tots dos guarden la Porta Pintada, hem aclarit que els agermanats fan escorcolls a la gent per impedir que els processos judicials contra els set menestrals surtin de la ciutat. r CONVOCATÒRIA DE PREMSA: Anit se celebraran de nou els consells generals dels oficis menestrals al convent de Sant Francesc. A l'ordre del dia hi ha la tria dels elets que han de representar el moviment de la Germania davant la Universitat i el virrei. Hi serem per contar-ho. r ELETS: Els menestrals reunits al convent de Sant Francesc han triat 38 elets. Un dels politòlegs consultats assegura que "la Germania està creant noves institucions (el Consell de Sant Francesc, els elets, l'instador del Bé Comú) que fan de contrapoder als jurats i al virrei" Els analistes experts en Germanies també indiquen que s'ha de tenir en compte un nom: Joanot Colom. Aquest és un barreter originari de Felanitx que viu a la illeta dels Pacs, a la parròquia de Sant Nicolau. Va ser un dels set detenguts fa tres dies i després alliberats pel poble. r AVALOTADORS: Esperam que gaudiu d'aquest diumenge. Avui no hem tengut grans novetats. Només s'ha informat de la detenció d'alguns avalotadors que havien aprofitat el buit de poder en benefici propi.
Una fonamentació fora de l'habitual Les tasques d'excavació i exhumació en el cementeri de Porreres han descobert «una fonamentació fora de l'habitual» sobre les fosses, la retirada de les quals ha estat «més complexa de l'esperat», segons Europa Press. L'equip tècnic d'Aranzadi, encarregat d'aquests treballs, ha hagut de treballar en la retirada d'aquest bloc de formigó, en el bloc de nínxols i capelles de la fossa número 5 del cementeri municipal de Porreres. En concret, les màquines excavadores han hagut d'eliminar una plataforma de 55 centímetres de formigó armat, una base molt diferent de la que s'havia localitzat fins ara en la resta de blocs de nínxols i capelles excavats, que presentaven una base molt més senzilla.
Opinió. No anam bé
El virus no és un tan betzol com els nostres governants Biel Mestre. Escriptor Ara, quan comencen a baixar, diuen, les corbes d’incidències acumulades (cada dia hem d’aprendre conceptes nous), quan sembla que les grans farmacèutiques ja estan aconseguint els guanys que volien, i ens proporcionaran les dosis que necessitam per a vacunar el personal de la indústria hotelera, per tal de salvar la temporada turística de l’estiu proper, ja tenim la Seu plena d’ous. Bé. Tanmateix els hotelers no deixaran de clamar, i escainar, i demanar ajudes a fons perdut. I els governats conservadors (de la cadira) se sotmetran com sempre a les seves exigències sense considerar que aquesta gent mai no està satisfeta. Fins i tot un gran referent de l’extrema dreta espanyola ho va dir des d’Austràlia: és hora de tornar al que hi havia abans de la pandèmia. Oblidar les restriccions i que la gent pugui acudir de bell nou als partits de tenis sense mascaretes ni distàncies de seguretat. Sembla com si l’únic objectiu fos retornar a la situació que teníem fa un any, com si tot el que hem hagut de passar, tots que han perdut la vida pel camí, i les seqüeles que en romandran, no fossin res més que un parèntesi. No han après, ni volen aprendre, res d’aquesta pandèmia que, diguin el que diguin, no ha acabat, ni de molt. No han après, ni volen aprendre, res d’aquesta pandèmia que, diguin el que diguin, no ha acabat, ni de molt Tant en l’àmbit estatal com autonòmic, sembla que els governants no tenen altre objectiu que aconseguir que a l’estiu tornin els turistes a omplir les nostres platges, les nostres ciutats i les nostres carreteres i els nostres aeroports. I llavors, com sempre, els de fora s’enduen els doblers i a nosaltres ens queda la merda per llevar i la ronya per gratar. Mentrestant, encara no hem vist ni un sol projecte adreçat a adaptar la societat a la nova realitat que s’esdevindrà Però ni així ho aconseguiran, el virus no és un tan betzol com els nostres governants. D’aquí a l’estiu pot ser que la pandèmia hagi mancat una mica, però arreu del món no es donaran les condicions necessàries per a poder viatjar com ho fèiem abans (i aquest cop voldria equivocar-me). Què en farem amb els hotels i els restaurants oberts si els turistes que els haurien d’omplir no poden venir per les restriccions dels seus propis països o perquè, com nosaltres, no tenen doblers per gastar? Els grans empresaris, com sempre, demanaran que els rescatem, i els petits sortiran a manifestar-se per exigir-ho. Mentrestant, encara no hem vist ni un sol projecte adreçat a adaptar la societat a la nova realitat que s’esdevindrà.
La situació de pandèmia va impedir les visites a l'àrea de recerca de la fossa La crisi sanitària també fa que aquesta vegada no s'hagin programat visites guiades, ni tan sols dels familiars. Hi va haver, això sí, informació i retransmissions constants per streaming i compareixences d'algun portaveu de l'equip de recerca almenys cada dos dies. L'IES Porreres hi va poder anar, complint una funció pedagògica de l'excavació. Crítiques als preus del bus públic. Ara fa prop de dos mesos que es posà en funcionament el nou servei de transport públic per carretera. La millora dels vehicles contrasta amb el nou sistema tarifari, sobretot per l'augment de preu per els esporàdics.
Consell de Mallorca i Bisbat aproven per enguany una inversió de 40.000 euros destinats a la restauració del cadirat gòtic El passat dia 18 de febrer va tenir lloc la reunió anual de la Comissió Mixta entre el Bisbat de Mallorca i el Consell de Mallorca per tractar les ajudes en matèria de patrimoni. Enguany s'ha aprovat una inversió de 260.000 euros. D'aquests, 60.000 es destinaran a digitalitzacions i estudis previs elaborats dins el 2020 i pendents de pagament. Altres 30.000 es destinaran a la digitalització de les sèries sacramentals de 20 parròquies consistents en 628 volums dipositats a l'Arxiu Diocesà. Es preveu poder acabar en els pròxims anys amb aquest projecte de digitalització, millorant la conservació d'una de les majors sèries documentals conservades a Mallorca.
seva integritat. Finalment, també s'ha aprovat la tercera fase de la restauració de l'orgue del convent de Manacor, projecte ja iniciat en anualitats anteriors. S'ha aprofitat per repassar la marxa d'altres projectes aprovats anys anteriors i que es troben o bé acabats o bé en execució. Com a novetat d'enguany, s'ha aprovat incorporar dins el protocol de la restauració de cada peça, la recollida de la informació oral que la mateixa gent relacionada amb la peça en qüestió per poder recollir i preservar la màxima informació possible de la història de cada peça. Les dues entitats han manifestat la seva satisfacció per la bona marxa dels projectes. I han recordat que aquesta Comissió compleix deu anys en el seu funcionament i respon al compliment de la legislació patrimonial vigent i la necessària ajuda i col·laboració entre aquestes dues entitats, per tal de cuidar, protegir i posar a l'abast d'investigadors i població en general els béns més preuats del nostre patrimoni cultural.
Apaema guanya el concurs 'Mallorca al plat' per a proveir de productes locals i ecològics als menjadors escolars L'associació de Productors d'Agricultura Ecològica de Mallorca, Apaema, ha guanyat el concurs per a desenvolupar el projecte pilot 'Mallorca al Plat', un projecte impulsat per la Direcció general de Polítiques per a la Sobirania Alimentària, de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació, i que té com a objectiu enfortir el proveïment dels menjadors escolars amb aliments locals i ecològics, així com promocionar el món rural des de les escoles. En una nota de premsa, la Conselleria ha explicat que, en el plec de condicions, es demanava als productors coordinar i planificar la producció necessària per a omplir els menús dels menjadors amb aliments de proximitat en un mínim del 40% del total, dels quals un 10% havien de ser ecològics. Apaema, en la seva proposta, l'ha augmentat al 50%. En total, el projecte es va licitar en dos lots per valor de 20.000 euros cadascun.
Obituari. Martí Mora, porter del Porreres a tercera divisió. Martí Mora Moragues (Algaida,
En el capítol de les restauracions es dedicaran 40.000 euros a la intervenció en el cadirat gòtic de Porreres. Aquest cadirat, obra del mestre Bonafè i datat l'any 1447, formava part de l'antic cadirat de St. Francesc de Ciutat, on encara se n'hi conserva un tram. També es restauraran dues Mare de Déu mortes, la de la parròquia de Llucmajor i la del convent dominic de Manacor, per valor de 30.000 euros.d Ambdues es troben en un perill imminent de pèrdua de la
1938) va morir el passat dia 23 a Palma. Mora, va ser el primer porter mallorquí a jugar a Primera Divisió amb el Mallorca. Martí Mora va destacar sempre per la seva gran qualitat humana i amor pel futbol. Era una persona molt estimada a Porreres. Amb una altura d'1'90, va fitxar pel juvenil del Sant Felip i posteriorment va ser convocat per a jugar amb la selecció balear, circumstància que va motivar el seu posterior fitxatge pel Mallorca. Al principi l'equip vermell el va cedir al Porreres, que estava a la mateixa categoria. Posteriorment va ser cedit a l'Espanya de Llucmajor i després al Constància. El gran any en el Constància va motivar que el Mallorca el repesqués la temporada 61/62 a Primera Divisió, on jugà sols 9 partits.
Suspeses les celebracions de Setmana Santa i Pasqua a l'exterior. El Bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull, ha signat un decret pel qual suspèn les processons i tots els actes litúrgics i paralitúrgics de pietat popular a l'exterior de les esglésies durant la Setmana Santa i Pasqua, amb motiu de la covid-19.
Lourdes Herrasti, directora d'excavacions
«Les excavacions de Porreres són una imatge que delata la veritat del que va ocórrer» Lourdes Herrasti Erlogorri, llicenciada en Geografia i Història, especialista en Osteoarqueologia. Porreres és un dels grans exemples del que va ser la repressió durant la Guerra Civil. Les imatges captades durant les excavacions en el cementeri de Porreres no fan una altra cosa més que ratificar-lo. L'arqueòloga reconeix que, malgrat les «incògnites» inicials, les «esperances» s'han cobert «en gran part».
«Molta gent coneixia el que havia ocorregut i ara es confirma visualment. És una imatge que delata el que va ocórrer». Són paraules de la directora de l'excavació que executa l'equip tècnic d'Aranzadi, Lourdes Herrasti. I és que el treball dels arqueòlegs és clau per a reescriure la història: «Som un dels mitjans per a poder reconèixer i conèixer el que va ocórrer durant el 36 i el 37 no sols per a recuperar les restes sinó també per a conèixer en quines circumstàncies van morir aquestes persones. Lògicament estem parlant d'accions violentes. La nostra eina consisteix a recuperar i documentar tot el que podem veure. L'arqueologia no és solament excavar, també és documentar totes les restes que s'estiguin trobant siguin restes esquelètiques, objectes o qualsevol element que serveixi per a donar dades i informació», desgrana
Herrasti en plena segona intervenció en el cementeri de Porreres. Però el treball dels arqueòlegs no sols se centra a reescriure la història, també a llançar llum sobre la veritat del que va succeir. En aquest cas, la veritat és que víctimes de la repressió de l'entorn de la Guerra Civil «van ser assassinades en el mateix moment mitjançant un tret i enterrades en fosses que ja tenien preparades, per tant, hi havia premeditació en l'acció violenta». Herrasti reconeix que fa dues setmanes van emprendre aquesta nova fase d'excavació i exhumació en la fossa número 5 del cementeri de Porreres amb la possibilitat de localitzar noves fosses. Aquests treballs, que començaren quinze dies abans, s'iniciaven amb «incògnites però amb esperances». «En gran part, les esperances s'han cobert perquè desconeixíem si els fonaments dels nínxols que estaven en la part superior havien pogut afectar les fosses. Així ha estat en dues d'elles, però, per sort, sota la gran placa de formigó de mig metre de gruix hem descobert una fossa pràcticament íntegra», detalla. I és que, precisament, la troballa d'una fonamentació «fora de l'habitual» sobre la fossa número 5 de 55 centímetres, va sorprendre els arqueòlegs. De fet, les màquines excavadores van haver de retirar-la en una tasca que va ser més complexa del que esperaven. L'experta justifica la presència d'aquesta gran placa de formigó basant-se en el fet que el sòl ja era inestable i, en estar prèviament excavat, era inestable. Per això, van optar per fer una base ferma per a després construir la capella i el panteó. Lourdes Herrasti no dubte a afirmar que totes les excavacions regalen alguna sorpresa. En aquest cas, a més de la placa de formigó, un altre dels descobriments que va sorprendre l'equip tècnic ha estat trobar una fossa coberta de calç. «Fins ara havíem vist calç però no com en aquesta ocasió. No hi ha dubte que totes les fosses tenen alguna particularitat». La seva explicació a la presència de calç? «Es tracta d'un material que ajuda a contenir la descomposició dels cossos perquè no es propagui fora». La directora de les excavacions calcula que els treballs hauran acabat a mitjan setmana amb les tasques de laboratori. De moment, s'han recuperat una vintena de víctimes de la repressió de l'entorn de la Guerra Civil. Tots són homes d'edat adulta, entre jove i madura. Però les excavacions demostren que qualsevol resta és clau per a reescriure la història i fer justícia. En aquest cas, la troballa d'un pastiller de pastilles per a la tos i la roba d'abric ha permès concloure que segurament les víctimes procedien de la presó de Bellver o Ca Mir entre gener i febrer de 1937. Un altre de les restes trobades que permet fer-se una idea de l'horror que va ser testimoni el cementeri de Porreres són els casquets trobats en la fossa 10, unes restes que suggereixen que els trets es van produir en la mateixa fossa. Fins ara només es parlava de projectils. La seva troballa permet deduir que «van disparar sobre la fossa. Possiblement els cossos estaven en la mateixa fossa i van tornar a disparar. El terme exacte és rematar, però és una mica dur», admet Herrasti. Les excavacions en les fosses és una manera de tancar ferides i evitar que la memòria dels assassinats no es perdi. Confessa que el treball dels arqueòlegs és molt tècnic i «lògicament mantenim una distància emocional amb el que estem fent», però la realitat és que quan es lliuren les restes identificades és molt difícil. «Quan veus que un fill o una filla recupera les restes del seu pare, al qual a penes va poder conèixer és molt emotiu. Emociona. És impossible quedar aliè a tot això. Els actes de lliurament són una explosió catàrtica per a tots, per a ells i per a nosaltres», sentència. Aquesta setmana s'ha permès la visita de familiars. «Moltes famílies estan impressionades. La visió és un cop dur. Donen credibilitat a tot l'explicat i, a aquest, temps pensen que un d'ells pot ser un familiar seu. És molt dur», relata Herrasti, que remarca la importància de les visites d'estudiants perquè «el que es compta en els llibres de text, a vegades no arriba a transmetre's veritablement. Les imatges que deixen aquestes excavacions permeten fer-se una idea de l'horror del qual va ser testimoni Porreres. Rosa Ferriol | Diari de Mallorca
Catalina Garau, psicòloga
“Ningú vol morir tot sol, l’acompanyament és imprescindible” Catalina Garau (Porreres, 1976) és psicòloga especialitzada des de fa quinze anys en psicooncologia i cures pal·liatives.
-Tothom està necessitat d’un acompanyament en el moment de morir? Hi pot haver persones més preparades? -En línies generals ningú de nosaltres ni la nostra societat actual no està preparat, perquè no ens han ensenyat a morir. Generalment ningú vol morir tot sol, i l’acompanyament és imprescindible. I més si no ens hi hem enfrontat mai d’aquesta manera. Dic això independentment de la malaltia que tenguis. El procés és molt més mal d’assumir en una situació d’aïllament. No sols pots trobar-te sense poder acompanyar el malalt en el moment de la mort, sinó que pots fins i tot no veure’l mort. -I això té conseqüències. -Sí, perquè dificultat més la realitat de la pèrdua, que és vital per al procés de dol. Molts de dols patològics venen per això. Moltes famílies necessiten veure la persona, comprovar que se’n va tranquil·la. -Però molts dels rituals poden ser culturals… -Sí. Però són culturals i necessaris. Fixa’t que moltes d’aquestes coses han canviat al llarg del temps. Primer els funerals eren de cos present, també es feia la vetla del mort a les cases i ara molt sovint tot es resol al cementeri. Però resulta que és més fàcil el dol quan hi ha aquest acompanyament a nivell social, perquè significa compartir amb la família tot el procés de mort i dol, independentment de la religió i altres factors. La gent abans anava de negre, feien net ca seva, són fets de caire religiós i cultural, però també era molt d’acompanyament emocional. -Hem perdut moltes coses importants, idò, en aquest camí cap a rituals més “nets” o més “asèptics”. -Sí. Podem dir que hem millorat en el sentit que aquella persona ara no ha de guardar dol rigorós durant un any, i pot refer la seva vida més enllà de límits socials. Però sí que és ver que ha empitjorat perquè volem fer el procés de dol ràpidament com si no hagués passat. Amb els anys
veim que era el procés normal de sentir pena. Realment hem vist que un o dos anys són el temps que les emocions són més fortes, i això era el temps que una persona duia dol. -És curiós que tants de familiars acceptin aquestes restriccions de no poder acompanyar els éssers estimats en el moment del trànsit. -No és tant acceptar les normes, sinó que ens resignam, és el que ara el que toca i ens marca la llei. I això pot empitjorar el procés de dol. Hem passat aquests mesos d’una por al que podia venir, a l’extrem que és igual el que facem, allò que en deim sentiment d’indefensió apresa. Hi anam amb el cap per avall. Les normes no són clares o poden ser canviants, i mentrestant es demana una acceptació de la gent quan la credibilitat és molt poca. La part emocional està reprimida. Fa una setmana o deu dies va ser la primera vegada que vaig veure que sortia un psiquiatre parlant de la situació a la roda de premsa del govern. És massa tard. L'entrevista| Antoni Riera | Cent per Cent Manacor
q Aurora Picornell continua essent víctima dels feixistes. El bust que la recorda al Molinar va aparèixer pintat de blau. La frase que va dir, abans d'assassinar-la, continua més viva que mai: «Podeu matar homes, dones, nins com el meu que encara no ha nascut. Però, i les idees? Amb quines bales matareu les idees?». q El pastisser Rafel Solivelles, propietari de la Pastisseria Forn Ca Rafel de Búger explica que «un dia me'n vaig anar a Porreres a la llauneria de Gabriel Cortès cercant motlles i vaig veure que tenia el de sa Jaia Corema, a causa de la tradició que hi ha sobre ella a Porreres». Ara ha inventat un crespell dolç que duu una massa de farina, ous, aigua, llard, bicarbonat i colorants alimentaris. Gran idea.
L'Ajuntament vol celebrar el Dia Internacional de les Dones, el 8 de març S'acosta el Dia Internacional de les Dones, que té lloc cada 8 de març. Enguany l'Ajuntament de Porreres vol retre un homenatge a les dones porrerenques que fan feina en el món sanitari. Per això demana que els hi facin arribar les seves fotografies, animant a participar en aquesta celebració
Pagesos en descens Jaume Adrover explica a twitter que el 1960 les Illes tenien 63.474 pagesos (32% de la població). El 1981 eren 20.516 (9%). El 2020 prop de 4.000 (0,35%). Si els peixos grossos de SOSTurisme haguessin apostat per la producció local, tots estaríem millor. Varen preferir doblers ràpids. Sergi Boleda hi afegeix “els peixos grossos de SOSturisme, supermercats, restauració, petites tendes de barri, mercats de ciutat i foravila, el consumidor final que tant li fot d'on ve el que menja...i si, també per culpa dels pagesos”.Tots! Porreres, el municipi de Mallorca amb una menor pressió fiscal Els ajuntaments de Balears retornen a la ciutadania menys euros del que reclamen via imposts. Porreres, amb Vilafranca, Maria de la Salut, Costitx i Lloret són una excepció, ja que aquests municipis són els que tenen menor pressió fiscal (554,1 euros per habitant a Porreres).
Aclariment del departament d'intervenció de l'Ajuntament sobre la tramitació del compte general 2019
Serrada perquè el dijous de la quarta setmana de Quaresma, es feia una festa en la qual la hi serrava per la meitat, pensant que ja s'acostava la data de Pasqua».
Bons resultats de l'atletisme porrerenc en pista i cross
“Hem vist que heu publicat a la revista "PORRERES" que ens hem retrassat en la tramitació del compte general 2019. I per això des del departament d'intervenció volem fer un aclariment: El que no diu l'escrit és que ens hem retrassat únicament 17 dies en l'aprovació i que a dia d'avui ja està enviat. Deixa caure que "La Sindicatura ja ha advertit de les conseqüències que pot tenir aquest incompliment"; bé idò, no és així les conseqüències seran zero i en tot moment hem estat en contacte amb la sindicatura de comptes per posar-los al corrent del petit retràs que dúiem, n'estaven assabentats i no hi han posat cap objecció ni una”.
Es renovaran totes les marquesines del servei públic de transports de Porreres Aquests dies, Jaume Mateu, director general de Mobilitat i Transport Terrestre i Maarten Johannes Van Bemmelen, gerent del Consorci de Transports de Mallorca s'han desplaçat fins a Porreres per tal de conèixer de primera mà la situació del municipi i explicar les novetats del servei. Destacar que per tal de donar més dinamisme s'eliminen dues aturades: una a la ronda d'Alcassor al costat de la rotonda dels Donants de Sang i la de la ronda de Porrera ubicada a l'entrada al poble des de la carretera de Vilafranca. D'aquesta manera, només quedaran habilitades les aturades de l'arribada des de Montuïri davant l'Escorxador; la del Molí d'en Negre i la de la ronda d'Alcassor al costat del carrer Sala. Tradicions d'aquest temps.
La Jaia Corema
En la jornada de pista, organitzada pel Club Esportiu Balear, s'han de destacar les marques de Paula Obrador tant en el salt d'alçada (1,40 m) com als 1000 metres llisos. (3:17) que la situen als primers llocs del rànquing nacional sub-14 a les dues proves. Per altra part, Gracce Pérez (sub-14) va quedar segona als 60 metres llisos, Apol.lònia Rigo (sub-12) va ser primera als 60 metres llisos i segona als 500 metres llisos; i Aina Rigo (sub-14) va millorar la seva marca personal als 1000 metres llisos. Al cross classificatori pel campionat d'Espanya, Mohamed Raissi (sub-23) va arribar a meta en una meritòria tercera posició amb un temps de 34:59. També hi varen participar Mateu Nicolau (sub-20) i Magdalena Vicens (absolut-F). En categoria absoluta femenina Rosa María Córdoba, fou tercera amb 38:42. Per altra banda, l'atleta del Club Atletisme Porreres, Mohamed Raissi, ha estat convocat per la selecció balear sub-23 per participar en el Campionat d'Espanya de Cros de Federacions Autonòmiques que se celebrarà el pròxim 28 de febrer a Getafe. Prova motorística de Cros Country a Porreres El Club Motorista Porrerenc va organitzar el Campionat de Balears de Cros Country. Destacaren els resultats dels porrerencs Joan Mora Montserrat, segon classificat i Xesc Mora Montserrat tercer classificat a la categoria aficionats.
Concert de l'Orquestra Lauseta
Durant la Quaresma, una de les tradicions més típiques era la Jaia Corema, coneguda també com a Jaia Serrada. Mossèn Alcover diu en una poesia: «Dos braços, set cames, nas gros, peu petit, sa Jaia Corema ja torna a esser aquí. Amb unes graelles i amb un bacallà i cada setmana un llit perdrà». Diversos documents de la literatura popular detallen que «es tracta d'una figura en paper, fusta o cartó d'una anciana amb set peus, que representa la Quaresma amb les seves set setmanes i s'exposava en el menjador de les cases tot aquest període fins al dissabte de Pasqua, i cada diumenge se li tallava una cama. Se'n diu també Jaia
El dissabte dia 20 de febrer l'Orquestra Lauseta va fer un concert a l'Auditori de Porreres amb la màgia de Charlie Parker amb corda. Al 50% d'aforament i seguint totes les mesures de control sanitari. Endevinalla. Com més gros em fas més se'm veu. Solució al pròxim número. Solució número anterior: (La teva mare)
Línia directa: 627477628 · 648257430 Editor: Joan Barceló Bauçà Fes-te subscriptor -és gratuït- enviant un correu a binerbo1@gmail.com o per WhatsApp o Telegram. Segueix-nos al Facebook, Twitter o a https://issuu.com/
Preu exemplar en paper: 2 euros. Per subscripció: 1 euro. Aquest número ha quedat enllestit el 26-2-2021
