març 2021 núm. 56
“Aquells que neguen la llibertat a uns altres no la mereixen per a ells, i no poden conservar-la molt temps” (Abraham Lincoln, polític estatunidenc)
Trobats 44 cossos més a la segona fase d'excavacions del cementeri, localitzats en cinc noves foses
Tècnics d'Aranzadi treballant en una de les fosses (Agències | Resum redacció) La campanya d'excavacions al cementeri de Porreres ha conclòs en la fase d'exhumacions i de les tasques de laboratori. S'han exhumat els cossos de 44 víctimes més. L'equip d'Aranzadi durant aquesta segona fase d'excavacions ha trobat cinc noves fosses amb restes de represaliats de la Guerra Civil, pendents de la identificació amb les anàlisis de l'ADN corresponent. Una de les arqueòlocorrgues, Almudena García, ha indicat que tots ells són homes i presenten lesions per arma de foc. Ha detallat que han detectat una novetat respecte a l'excavació realitzada en la primera fase, en el 2016, i és que en la fossa 10 han aparegut casquets de bala, «la qual cosa permet suggerir que els trets es varen produir allà mateix». Fins ara només s'havien trobat projectils. S'han obert cinc fosses, totes excavades pels tècnics. En dues hi havia blocs de ciment que dificultaren l'extracció, tot i que també contenien cossos. Els investigadors començaren treballant en la fossa número 5, la que va ser localitzada el 2016, però que no es va pder excavar llavors perquè tenia una llosa de formigó i uns nínxols damunt. L'investigador Pablo Galera va explicar que els cossos situats en la part superior estaven afectats per la llosa de formigó que es va construir damunt. «Comprovàrem que existien dos nivells d'inhumació, amb diversos cossos, terra damunt i un segon nivell», va indicar. S'exhumaren sis cossos en aquesta fossa, danyats per l'estructura de formigó i en el segon nivell i havia dos cossos més, íntegres, en aquest cas.
Tito Aguirre, que va treballar en la fossa número 10, sobre la qual se situava la placa de formigó de mig metre de gruix, va explicar que hi havia vuit cossos trobats, que primer se n'exhumaren quatre i després altres tres quedant a la vista, l'empremta tèxtil de l'abric que portava un d'ells. En aquesta fossa trobaren diversos objectes: botons, algunes sivelles, una pinta i una sèrie de casquets que «donen una idea de com els varen matar, repartits en tots els cossos», va indicar Aguirre. Almudena García, que treballava a la fossa 11, va manifestar que la fossa va aparèixer coberta de calç i també presentava dos nivells separats per sediments i terra entre un grup i un altre de cossos. En ella s'exhumaren tres cossos en el primer nivell i altres tres «amb el cap secundat cap al nord i almenys altres dos amb el cap a l'altre costat de la fossa». «Tots són homes, diversos d'ells amb trauma perimortem en el crani», va detallar García. Va explicar que també aparegué en aquesta fossa una caixa de juanolas, com unes altres que ja es van documentar el 2016. Les peces i el calçat d'hivern trobats i les caixes de pastilles per a la tos, avalen la hipòtesi que els cossos puguin correspondre a les tretes de presos de les presons de Ca Mir i Bellver de Palma, realitzades entre gener i febrer de 1937. La intervenció és la continuació de la duita a terme el novembre de 2016, que va permetre exhumar 49 cossos de víctimes, de les quals 14 varen ser identificades i les seves restes retornaren a les seves famílies. En aquella primera intervenció es localitzaren nou fosses comunes, que varen ser excavades íntegrament, a excepció de la fossa número 5, que es trobava sota el bloc de nínxols construïts en la part central de la parcel·la, excavada dies enrere, després que fossin retirats els panteons i sepultures modernes que, amb el pas del temps, s'havien anat aixecant en el lloc. Ara el total de persones localitzades és de 93. La portaveu de l'equip que ha treballat al cementeri de Porreres, Lourdes Herrasti, responsable de l'excavació, va indicar que, segons els estudis realitzats pels historiadors, a l'àrea excavada podien haver estat enterrats fins a 120 persones i que l'objectiu continua essent el de sempre: retornar els cossos a les famílies afectades.
«Arribam tard» És una línia argumental que també va defensar la presidenta del Govern, Francina Armengol, que va indicar que, igual que en la primera fase de 2016, se seguirà un sistema de treball encaminat a retornar les restes als familiars per a així poder donar als afusellats un descans digne. La presidenta va agrair les aportacions i la col·laboració d'entitats com l'Associació de Memòria Històrica i els investigadors locals. Les autoritats s'esforcen a mostrar la seva proximitat a la causa de la memòria històrica i la solidaritat amb els familiars. La presidenta Armengol va admetre que «arribam tard» i més en concret que «la democràcia arriba tard a la justícia». En aquesta oportunitat l'excavació es realitza en condicions especials a causa de la pandèmia de la covid-19. Ho va tenir en compte l'alcaldessa Francisca Mora a l'hora d'enquadrar els treballs. r Vegeu l'entrevista a Lourdes Herrasti, arqueòloga d'Aranzadi, també en aquest número
