maig 2021 2ª quinzena núm. 61 "L'estació preferida del món és la primavera. Totes les coses semblen possibles el mes de maig” (Edwin Way Teale, naturalista, fotògraf i escriptor)
Possible privatització del Camí de Son Lluís
El Camí de Son Lluís, a Porreres, pot haver estat víctima d'una possible privatització, segons va denunciar l'Observatori Mediterrani d'Estructura Urbana i Territori. Parlam d'una via de comunicació de domini públic que ocupa 8.556 metres quadrats segons el Cadastre, que ja apareix tancada a les fotos de 2012 de l'Street View. El 2018 es comprovà que el camí seguia tancat. Segons Xisca Mora, batlessa de Porreres, en declaracions del 2018 «La tramitació parlamentària no ha millorat la Llei de Camins Públics, al contrari. Ja existien instruments jurídics, abans d'aquesta llei, perquè els Camins Públics que hagin pogut ser "usurpats" fossin recuperats per l'Administració competent».
autònoma o la província, els municipis i els particulars només poden ser titulars de camins.
L'apropiació dels camins públics és un espoli ocult La llei espanyola de vies pecuàries descriu aquests camins d’origen remot com “las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el trànsito ganadero”. La seva titularitat és autonòmica. Falten encara els camins de ferradura, que integren el viari històric o la xarxa de camins rurals tradicionals. En l’àmbit jurídic, l’aspecte més rellevant des d’una òptica pràctica o ciutadana és la distinció entre camins públics i privats. En efecte, dins del nostre ordenament jurídic, similar al d’altres països de tradició romana, la necessitat imperiosa i indefugible que tothom té per circular només es pot satisfer a ple dret per mitjà dels camins públics i de les servituds públiques de pas que hi ha. Això és així perquè el Codi Civil espanyol reconeix el dret dels propietaris a tancar llurs finques, sens perjudici, però, dels camins públics que les travessen i a les quals no pertanyen. En conseqüència,
Tancar camins és il·legal? A Espanya no existeix una legislació específica de camins, i és per això que aquests es defineixen per exclusió respecte de les carreteres. Un fet que reflecteix a la perfecció l’oblit que pateixen els camins també a casa nostra. Segons la llei de carreteres, són camins les vies i els accessos als nuclis de població que integren la xarxa viària de titularitat municipal, les pistes forestals i els camins rurals. A més, els vials de propietat privada tenen sempre la consideració de camí. Per tant, la distinció entre camins i carreteres es basa en criteris funcionals i de titularitat. Mentre les carreteres pertanyen a l’Estat, la comunitat
no tenim un dret legal a circular per camí privat. Si podem transitar-hi sense gaire trava, és perquè al nostre país predomina una cultura de tolerància de pas. Aquesta actitud de tolerància no és un fenomen universal, sinó un costum que forma part de la nostra tradició cultural, però no està emparat legalment. La llibertat de circulació és un dret que consagra la Constitució espanyola. El camí públic pot romandre en desús, es pot haver emboscat, el poden haver llaurat, però jurídicament segueix existint. Per tant, l’abandó del camí públic no comporta necessàriament la pèrdua de la titularitat pública.
Una dreta que no va d’escrúpols Sebastià Alzamora Fa uns dies Biel Company, president del PP a Balears, feia un tuit en què deia textualment el següent: “La ética está muy bien, pero no dará de comer a empresarios y trabajadores del sector turístico, que esperan y necesitan que haya temporada y se reactive la economía cuanto antes”. Que una persona que aspira a presidir el Govern de les Balears emeti un missatge com aquest és una llàstima, i no ho dic només per l’estil infantiloide en què està escrit, sinó pel seu contingut, tan preocupant. Preocupant no tan sols políticament, sinó també humanament. Company volia respondre la secretària d’Estat de Sanitat, Silvia Calzón, que en dies anteriors, en una visita a Son Espases, va rebutjar que en la campanya de vacunació es prioritzin les comunitats que depenen més del turisme, perquè –va dir– la vacunació s’ha de sustentar en principis ètics, de manera que la prioritat sigui protegir (vacunar abans) les persones que tenen més risc de contraure la covid-19. Company va reaccionar a aquesta reflexió apel·lant a les coses que, per ell, ens “donen de menjar”. Mai insistirem prou en com n’arriba a ser, de trista i desafortunada, aquesta frase feta. A les persones no se’ns “dona de menjar”. Es dóna de menjar als porcs o a les gallines. Les persones, allò que ens hem de donar, els uns als altres, és un mínim de dignitat. Mai un empresari ha “donat de menjar” a un empleat, per molt que alguns s’ho pensin. S’ho pensen aquells que se’n riuen de l’ètica, o que la contraposen a l’economia, com si fossin coses excloents. L’ètica és l’àmbit en què pensam, discutim i acordam els nostres drets i deures com a ciutadans, allò que fa que puguem viure d’una forma justa, igualitària, democràtica, pacífica i, com dèiem, digna. I l’ètica no tan sols no està renyida amb els doblers, sinó que, ben al contrari, en fa guanyar. No és per casualitat que els països més endarrerits de l’eurozona (com Espanya, o com Itàlia i Grècia, que Company citava com a exemple a seguir) siguin aquells que tenen més casos de corrupció a la seva vida pública, mentre que els més avançats –els més rics– són aquells que mostren una menor tolerància amb la corrupció. L’ètica, per dir-ho en una paraula, són els escrúpols. Quan a qualcú li fa nosa l’ètica, o se’n burla, o considera que és necessari relegar-la per fer doblers, allò que està dient en realitat és que els doblers s’han de fer sense escrúpols, de qualsevol manera, a la bruta, sense miraments, envestint com els bous, trepitjant tot i tothom. Donant per bo el fang que suposa la corrupció, i rebolcant-s’hi si convé. Quan Company se’n riu de l’ètica ens està dient que vol imitar la madrilenya Ayuso, que ara viu el seu moment de glòria, i que a la vegada no fa més que una imitació tardana de l’americà Donald Trump: negar, o relativitzar, o posar en qüestió, els efectes mortals de la pandèmia, per agradar a la part més reaccionària del sector de la restauració i de l’hostaleria. Mostrar-se contrari a l’ètica no és –no té per què ser– un comportament “de dretes”: una dreta ètica és possible, com han demostrat, amb encerts i amb errors, dirigents com Merkel o Macron. Aquí, ho podem llegir als escrits d’un pensador com Josep Melià pare, que va mostrar un camí al conservadorisme mallorquí que ha estat
malauradament ben poc seguit. A alguns els pot parèixer un doi, però el fet és que era possible fer doblers (el turisme en fa, efectivament, i molts) i a la vegada fer-los sense haver de deixar-nos trepitjar a canvi que “se’ns doni de menjar”. Es podia, i es pot encara, fer doblers i a la vegada fer-los amb dignitat, com a ciutadans i com a societat. Però ha prevalgut la dreta que no suma mai i que resta sempre, la dreta cega i sorda a tot el que no sigui el dobler fàcil, la dretota arrogant i sense escrúpols que Company i el seu PP representen com ningú.
Història breu del tren a Mallorca Amb devers 220 km, a principis del segle XX Mallorca era l’illa amb més trens de la Mediterrània i la regió espanyola amb més densitat ferroviària. L’arribada del tren a casa nostra fou una eina econòmica molt potent que permeté transportar millor les mercaderies. Ben aviat nasqueren noves línies: Inca-Sineu (1878), Enllaç-Llubí-Muro-Sa Pobla (1878), Sineu-Sant Joan-Petra-Manacor (1879). Santa Maria-Santa Eugènia-Algaida-Montuïri-PorreresFelanitx (1897), Palma-S’Arenal-Llucmajor (1916), Llucmajor-Campos-Ses Salines-Santanyí (1917) i ManacorSant Llorenç-Son Carrió-Son Servera-Artà (1921). Fa cent anys arribava el tren a Artà. Era una perllongació de la primera línia Palma-Inca, que s'havia inaugurat el 1875 i que a partir de 1877 s’estendria fins al port (el 1931 aquesta part se soterraria). Amb el boom turístic, però, es desmantellà tota aquesta extensa xarxa. Calia donar pas al cotxe, símbol de llibertat individual. Així, el 1964 es començà per tancar la línia Palma-Santanyí. La seguiren la del port de Palma, Santa Maria-Felanitx (1964), i Inca-Manacor-Artà (1977). El 1981 se suprimí el trajecte Enllaç-Sa Pobla i només es conservà el de Palma-Inca, ja de dièsel, perquè encara era rendible. El tren de Sóller, que estava en mans de l’empresa privada i era l’única electrificada, també continuà funcionant gràcies al turisme. (Notes a Twitter d'Antoni Janer Torrens)
Per què Porreres?
Virgilio Moreno, l'actual batle d'Inca, ha recordat als 8 inquers Andreu París Martorell, Josep, Emili i Antoni Sancho Jorges, Bernat Mateu Ferrer, Rafel Llompart Reynés, Ramón Rodríguez Quiroga i Antoni Rubio Aragón que foren executats a Porreres. “No oblidam els seus noms ni el seu llegat. Ni defallim en l'esperança de trobar-los”, diu en un tuit. I com sempre, la pregunta: per què Porreres? Un potent escamot falangista, auxiliat des de pobles veïns, i els lligams polítics amb Palma, claus per a la seva elecció.
Llúcia Salleras, nova presidenta d'Escola Catòlica Escola Catòlica de les Illes Balears (ECIB), la patronal de centres educatius privats confessionals, ha triat a la porrerenca Llúcia Salleras com a nova presidenta, en substitució de Gemma Cardona. Segons ha informat l'organització en un comunicat, l'assemblea celebrada el passat dia 28 va triar per unanimitat a Salleras, que fins ara era directora de la Fundació Escola Catòlica. Aquesta entitat té com a objectiu assumir la titularitat dels centres els propietaris dels quals no puguin mantenir la gestió per a «que no es perdi el seu ideari catòlic». La nova presidenta d'ECIB s'ha compromès a defensar els interessos dels centres educatius religiosos i al fet que es reconegui «per totes les instàncies públiques, sindicals i socials la importància d'aquest sector de la comunitat educativa», que atén el 30% de l'alumnat, segons informa l'agència Efe.
q
Fa un any, Porreres aprovava un pla d'acció per a la reactivació de l'activitat econòmica del municipi amb l’objectiu de fer front a la crisi de la covid-19. L'eix principal d’actuació era l’endarreriment dels tributs municipals. Se n'ha fet qualque cosa més, a banda de les bones intencions, per a la reactivació a escala política?
q Els músics Joan Martorell i Joan Valent han treballat dies enrere en un estudi de gravació de Luxemburg en la banda sonora de Pa de llimona amb llavors de rosella, cinta dirigida per Benito Zambrano rodada a Valldemossa. q El diumenge 30 de maig a les 11.00 hores a l’Auditori de Porreres, el XXIII Festival Internacional de Teresetes 2021 i la Companyia LaBú presentaran “Alma”. Primavera, estiu , tardor i hivern. Alma és un viatge poètic i sensorial a través de les quatre estacions de l’any. El festival compta amb el suport de Consell, via departament de Cultura i Teatre Principal i el Govern (IEB). q Dia 5 de juny, Xanguito actuarà en el marc dels actes del dia de les Illes Balears 2021 a la plaça de la Vila de Porreres. Reserva d'entrades a la Casa de la Vila presencialment o per telèfon al 971-647221. Aforament limitat. Les entrades es donaran per ordre d'inscripció. q Amb motiu de Sant Marc i la fira de Sineu la banda de música Filharmònica Porrerenca va fer un repàs musical des dels anys vint del segle passat fins a les peces pop més conegudes del moment actual a la plaça del Fossar. q L'Associació de Dones Porrerenques el passat dia 1 va dur a terme una visita guiada, amb un gran èxit de participació, per conèixer les plantes i herbes medicinals a la finca de Miquel Arranz. q S'han complit 10 anys del 15 de maig de 2011. El malestar es palpava i el Moviment 15-M va aconseguir canalitzar-lo. La situació que vivia el país, marcada per la recessió econòmica, era d'indignació. No va ser Palma l'únic epicentre del Moviment 15-M. Porreres celebrava assemblees cada dimarts, de manera tímida. Què en queda d'aquell moviment? Ben poca cosa.
q Agnès Oliver, corredora porrerenca, va aconseguir la tercera posició absoluta a la cursa de 10 quilòmetres de la prova atlètica de Maria de la Salut. q Miquel Más aconseguí la victòria absoluta a la prova de BTT d'Andratx. Toni Lliteres aconseguí la tercera posició de la competició M50. q Joana Mora Cerdà, presidenta de l'Agrupació Cultural de Porreres ha estat entrevistada -i caricaturitzada- al diari Última Hora que destaca que l'Agrupació és la referència cultural al poble, amb motiu de complir-se els 50 anys de vida de l'entitat. El 1995 fou elegida com a la primera presidenta de l'associació. q El passat dia 8 Maria Rosselló Coll va finalitzar en la primera posició de la categoria “féminas open” en el "I Trofeu Taller de Nino" de ciclisme en pista, organitzat per l'Escola Ciclista Joan Llaneres. q El passat dia 10 es va presentar a Porreres el repte solidari de Bernat X. Xamena. Els dies 15 i 16 de maig el triatleta farà una Ultraman per recaptar fons per a Mallorca sense fam. Farà 10 km. nedant, 420 km. en bicicleta i 85 km a peu. El Consell de Mallorca hi col·labora i promou xerrades de valors d'aquest esportista a les aules.
Publicada la biografia de Jaume Campins, compositor i pare del bisbe Pere Joan Campins El pianista i investigador Joan Círia acaba de treure a la llum un aspecte poc conegut de Jaume Campins i Pons, pare del bisbe Pere Joan Campins, el prelat que va ser rector de Porreres, un avançat al seu temps. Fou el seu pare un destacat professor de música i compositor d'obres per a piano, corals i banda. Una música avui oblidada. L'Ajuntament d'Alaró acaba de publicar un opuscle escrit per Círia amb les escasses dades que es coneixen de Campins. Nascut a Alaró el 1831, amb tot just sis anys es va traslladar a Lluc, on va adquirir la seva formació musical. El seu rastre continua a Palma. Es casa amb Maria Isabel Barceló a 1850. El matrimoni habita una casa al carrer Terra Santa. Tenen sis fills, però només tres que arriben a l'edat adulta. Per raons diferents, cap té descendència. Mor a 1894. Una placa recorda en l'actualitat la llar en què va néixer el bisbe Campins. L'obra localitzada per Círia és escassa. Tres composicions per a piano, una d'elles a quatre mans, i pensades per a algunes de les seves alumnes. La resta estan escrites per a banda o cor, de vegades amb acompanyament musical. Gran part del seu corpus musical està relacionat amb Porreres, municipi en el qual Pere Joan Campins va exercir com a rector entre 1887 i 1893. Destaca el vals per a banda El morenito porrerense, dedicat a Gabriel Font i Figuera, músic i director de la Filharmònica Porrerenca. La resta de les seves obres són de caràcter religiós: Trisagi, Tantum Ergo, un Parenostre, un Himne amb lletra de Miquel Costa i Llobera, uns Goigs a la Mare de Déu de Monti-Sion i un Ave Maria. La relació amb el municipi de Pla va ser molt estreta. Allà es va casar la seva única filla, Catalina, i l'habitatge que habità encara és coneguda popularment com a Ca sa Bisbessa. (Joan Riera)
1521 · Fa 500 anys
Els itineraris macabres de Joanot Colom Joanot Colom, Instador del Poble, és un heroi que defensà la nostra gent contra l’abús dels senyors. Fou esquarterat, esbaldregaren ca seva i sembraren l’espai de sal. Palma i Felanitx recobraren el seu nom, però la guerra incivil va sembrar-nos de sal la memòria i no s’ha reparat la ignomínia. “Vençuda que fou la Germania, la terra tota s’endolà i la maledicció planà damunt Mallorca”. Així comença Joanot Colom i Cifre, Instador del Poble de qui va ser batle de Felanitx per Esquerra Republicana, Pere Oliver i Domenge. El relat d’Oliver sobre el també felanitxer Joanot Colom corregeix una de les pàgines més manipulades de la història. El líder de la valenta i heroica rebel·lió contra l’abús que patien menestrals i pagesos, és un mite que fa tanta de nosa ara com en va fer en vida. Per això, ens han amagat i ens amaguen qualsevol referència. Després de 25 mesos de revolta de la Germania de Mallorca, el març de 1523 les tropes del rei d’Espanya, amb la complicitat de l’Església catòlica, els innobles senyors, precursors dels botifarres, i els traïdors “mascarats” esclafaren la resistència i s’inicià una sàdica repressió contra la vida i la memòria dels agermanats. Colom, fermat dalt d’un carro, va fer l’itinerari de Bellver a la Porta Pintada mentre els botxins li aplicaven ferros roents a la carn. El degollaren, l’esquarteraren i penjaren els trossos als pilars de la ciutat per escalivar les futures generacions. Penjaren el seu cap (“i vigilat de nit perquè no parli”) dins d’una llanterna de ferro fins a l’any 1823. Enrunaren ca seva i sembraren el solar de sal per extirpar-ne qualsevol record, encara que la veu popular designà l’espai com la placeta d’en Colom. Les gestes i els greuges que patiren els agermanats varen desaparèixer dels arxius, expurgats per impedir documentar les causes de l’aixecament. La repressió va ser tan intensa que ni els glossadors gosaren piular sota l’imperatiu: prou romanços! Amb les fonts populars eixalades, s’estampà i s’escampà la versió oficial que presentava la Germania com un avalot d’assassins. Fins ben entrat el S. XIX, s’imposà la tesi del discurs dominant, afavorit per la manipulació de José María Quadrado en qui pesà més el fonamentalisme catòlic i el servilisme botifler que no el rigor. Això no obstant, els poetes romàntics endevinaren la falsedat i, aviat, es destapà la causa justa i noble de l’aixecament, amb els referents d’anteriors de les revoltes foranes (en especial la de Simó “lo Tort” Ballester) i de moviments socials coetanis com la Germania de València o les Comunidades castellanes. La mentida va ser desemmascarada, perquè la veritat és que Joanot Colom va revoltar-se i va morir en defensa de la llibertat i de la justícia social! Destapada la manipulació, la gent de progrés va voler reparar el deshonor. Així, l’any 1862 l’Ajuntament de Palma va tomar unes cases velles i va obrir el carrer que va de Cort a la Plaça Major amb el nom de Joanot Colom. Amb ell, la
Germania recobrava el prestigi ultratjat. Dia 7 de febrer de 1870 (aniversari de l’aixecament de la Germania) es va fer una manifestació contra els imposts que va acabar a la plaça del Roser, on hi havia hagut la casa de Joanot Colom. En Quadrado va veure com el poble li girà l’esquena. L’any 1896, quan va morir, la premsa informà que el cortejo que rindió homenaje a su cadáver fue reducido, corto, exiguo!. Així i tot, li dedicaren la plaça de les Mongetes. En injusta contrapartida, encetada la guerra incivil, els revoltats imposaren el nom de Plaza de España al conjunt de les de Joanot Colom i Eusebi Estada. Per ignorància, desídia i covardia, des de 1979 i al llarg de 40 anys d’ajuntaments democràtics els gestors municipals no han corregit ni reparat la ignomínia. Just al contrari, han repetit l’itinerari infamant de tornar a tirar terra damunt de la història com fa mig mil·lenni. L’home que va donar nom al carrer més important de Palma i a la plaça més emblemàtica, rep el tracte de la pols davall de la catifa. Sense cap honor i, perquè no ho vegi ningú, a un espai arraconat on s’hi ha d’anar ben aposta al barri de Son Gotleu, han instal·lat una esvelta escultura de l’Instador del Poble feta per Jaume Mir. No hi ha cap placa, ni cap nom, res! Així és, despullat i encadenat, allà hi ha una estàtua desconeguda que representa el cos sense nom de Joanot Colom.
L’actual plaça del mal nom a Palma, abans Joanot Colom, entre l’antiga Porta Pintada i la plaça d’Eusebi Estada a l’estació del tren, avui inexistent. Al poble nadiu de l’heroi la cosa va anar per l’estil. La plaça de Felanitx que popularment coneixem com la “de les Torretes” portava el nom de Joanot Colom. Hi ha fotografies que en serven testimoni. Arran de la insurrecció de 1936, els feixistes retiraren el nom i encara ara no s’ha reparat. Cap partit polític, un regidor ni que sigui, han gosat proposar la deguda reparació i acte de justícia que la història reclama. Resulta paradoxal que Joanot Colom tingui carrers dedicats a altres pobles (Esporles, Inca i Montuïri, per exemple). Més paradoxal resulta que Joanot Colom sigui fill il·lustre de Palma. I encara més paradoxal i vergonyós que l’actual batle de Felanitx (ja se sap que la ignorància és atrevida) proposi de fer-hi Cristòfol Colom mentre manté el càstig feixista a un vertader felanitxer honorable. L’itinerari macabre de la seva execució encara no ha acabat, perquè el seu nom continua proscrit. Mentre no es procedeixi a executar el pagament del deute, executar la reparació que correspon en justícia per tal de restituir allò que robaren els revoltats per la força de les armes, podem acusar ambdós ajuntaments i tota la seva cort celestial, de continuar sembrant-nos de sal la memòria!
.
.
.
Bartomeu Mestre i Sureda a “Etziba Balutxo...” (Resum)
Decoració Floral i Events, producció de flors i plantes En Toni Mestre Mora, porrerenc de quaranta-dos anys, viu envoltat de flors i plantes d'ençà que va néixer. La seva família fou la primera a dedicar-se a la floricultura a l'illa de Mallorca, ara farà prop de cinquanta anys. Si bé en un primer moment es dedicaven exclusivament a la producció de flors i verds decoratius, amb la incorporació de na Caterina Oliver a l'equip, actualment també ofereixen el servei d'esdeveniments. Al principi, aquest negoci familiar només produïa un escàs nombre de tipus de flors i herbes decoratives, res a veure amb el volum de producció i la infinitat de formes, colors i olors que ofereixen actualment. "Gràcies al policultiu i a l'alternança de les plantacions, aconseguim que la terra descansi i sempre ofereixi la mateixa qualitat a les plantes" ens expliquen. "Dins del món de la floricultura tens completament prohibit reproduir llavors de les flors. Hi ha determinats països que tenen l'exclusivitat" ens expliquen na Caterina i en Toni. Si bé ells tenen l'autorització per a poder sembrar la llavor, no poden fer llavor de les plantes més sanes i guapes. "Totes les flors són molt delicades i necessiten cuidats i molt bona energia" ens diu la parella. Tot i que la terra i l'aigua són indispensables, els adobs i olis ecològics que necessiten les plantes són encara més importants: "Les plagues com la de la "mosca blanca", per exemple, poden acabar amb tot l'any de feina". Contacte: Decoració Floral & Events. Cami de Son Lluïssó d'es Tast. Porreres. Telf. 696 811 920
El pla de turisme sostenible de Montuïri s'aplicarà a tots els pobles del Pla Amb l'objectiu d'implantar un sistema de turisme sostenible que s'interessi per conèixer la cultura i les tradicions dels pobles que formen el Pla de Mallorca, la Mancomunitat del Pla començarà a treballar per a implantar aquest sistema que ja s'ha posat en marxa a Montuïri a través d'un projecte pilot gestionat a través de la Fundació Mussol amb el programa SusTowns. Aquest projecte s'aplica en diferents localitats de la Mediterrània i Portugal, i s'han duit a terme trobades amb entitats i organitzacions del poble per a conèixer quin turisme es vol i els valors que té.
Fa 16 anys, tres rotondes costaven 2 milions d'euros públics El primer ple de gener del Consell de Mallorca del 2005 destinava a Obres Públiques, bàsicament a carreteres, un total d'1.984.000 euros en invertir 785.000 euros en la construcció d'una rotonda a s'Aranjassa. Es preveia també una despesa de 469.000 euros per a la rotonda de Porreres i 730.000 per a una altra a Pollença. Les rotondes, aleshores, sortien a preu de canari jove.
Temporada d'amollades de coloms missatgers del Club Columbòfil Porreres. El Club Columbòfil Porreres fa balanç de la temporada 2021 d'amollades des de la Península, de febrer a abril, 12 en total, que han estat des de la Vila Joiosa (364 km), Torrevella (449 km), Benissa (307 km), Baza (624 km), Màlaga (843 km), Hellín (469 km.), Cabeza del Buey, (800 km) i Ayamonte a 1063 quilòmetres de distància. Les victòries han correspost a Miquel Àngel Gornals Ferrer, Miquel A. Veny Mestre, Tàndem MuntanerMora, Pere Soler Mestre i Guillem Blanquer. Al quadre d'honor també hi figuren Gabriel Nadal Perelló, Pep González Sitjar, Sebastià Vidal Mas i Toni Pujol. El colom més viatjat va recórrer 3.030 kms. en 8 amollades.
Un gestor de residus per retirar la llana de la tosa. La Conselleria d'Agricultura ha contractat un gestor de residus de llana d'oví que es farà càrrec de la retirada de la llana procedent de l'esquilada de les ovelles. Davant la dificultat dels pagesos de desfer-se de la llana, per la paralització del mercat d'aquest producte a escala mundial. S'ha acordat amb la cooperativa Camp Mallorquí l'habilitació de cinc punts de lliurament, a les cooperatives de Montuïri, Porreres, Artà, Andratx i Inca. Per a això, els ramaders hauran de comprar unes saques especials similars a les que s'utilitzen per dipositar cereals, el cost no ha transcendit encara.
Endevinalla. En un dia, si ho repares, una vegada em veuràs, dues en una setmana i en un mes no em trobaràs. Que és? Solució al pròxim número. Solució del número anterior: (Un estel o miloca) .
Línia directa: 627477628 · 648257430 wEditor: Joan Barceló Bauçà wCorreu:binerbo1@gmail.com wPreu exemplar paper: 2 €. Subscripció: 1 €. wSegueix-nos al Facebook, Twitter o Issuu.com w Aquest número ha quedat enllestit el 14-5-2021