abril 2019 núm. 13
"Mai es menteix tant com abans de les eleccions, durant la guerra i després de la cacera" (Otto von Bismarck, estadista i polític prussià)
El pressupost de 2019 aprovat
Tots els grups d'oposició qüestionen la despesa de festes
Fotografia: D.M./S.Tortella El ple municipal ha aprovat el pressupost d'enguany que puja a 3,914 milions d'euros. Els comptes van prosperar amb els vots favorables dels 7 regidors del Pi, les abstencions de Més i PSOE i els vots contraris del PP. Suposen un petit increment del 3,38% respecte al 2018. Entre les inversions previstes cal destacar els 50.000 euros que es destinaran per a l'adaptació d'un nou Casal per a la joventut de n'Hereveta; els 168.000 que es gastaran en les millores dels carrers adjacents al centre de s'Escola Nova, on se separaran les aigües fecals de les pluvials i s'adaptaran les voreres per a persones amb mobilitat reduïda. Al seu torn s'invertiran prop de 69.000 euros en la remodelació de la piscina municipal; s'adquirirà per 18.000 un vehicle per Protecció Civil i es destinaran 60.000 per poder finalitzar les obres de restauració dels camins afectats per les inundacions de 2016. Com en anys anteriors, el tema més punxegut va ser el que fa referència a la despesa de festes, que per a aquest 2019 ascendeix a 215.000 euros. Segons els grups de l'oposició, aquesta quantitat hauria de ser rebaixada i alhora controlada, ja que segons ells, cada any se supera la quantia pressupostada i no es posa fre a aquesta despesa. L'alcaldessa, Francisca Mora, va explicar que són molt meticulosos i posaran encara més obstinació a no superar aquesta quantia. Va oferir la creació d'una comissió on podrien participar els diferents grups polítics per, entre tots, decidir com rebaixar i ajustar el pressupost de festes, partint de la base que l'equip de govern entén aquestes festes com a promoció de Porreres i al seu torn sabent del gran teixit associatiu de la localitat (amb més de 35 associacions) que volen seguir organitzant, participant i col·laborant en els actes festius. Una vintena de persones es trobaven entre el públic.
Consulta monarquia-república Acusen la Junta Electoral de coartar la llibertat d'expressió Els promotors, reunits a Palma, varen acordar la continuïtat de les votacions, que obren a tots els municipis a través de l'OCB. També han acusat la Junta Electoral de coartar la llibertat d'expressió a les consultes monarquiarepública que segueixen endavant, malgrat les prohibicions. La Junta Electoral va prohibir el referèndum de la república a Artà i Valldemossa perquè atempta contra la Constitució. "Volem denunciar l'intent de conculcar el dret a la llibertat d'expressió i de l'exercici més bàsic de la democràcia que és l'expressió personal de les mateixes idees, per part de la Junta Electoral". Així ho han explicat els membres del grup promotor de les consultes populars sobre el model d'organització de l'estat monarquiarepública, reunits a Palma, els que ara més que mai animen els veïns a votar, ja que les consultes es mantenen. En un comunicat els organitzadors expliquen que, arran de l'intent de prohibició de les consultes populars organitzades en nou municipis de Mallorca (Santa Margalida, Esporles, Artà, Porreres, Pollença, Llubí, Sencelles, Valldemossa i Sineu) sobre el model d'organització de l'estat, volen denunciar l'extralimitació de la Junta Electoral en les seves funcions, intentant "coartar l'exercici de Drets fonamentals. Recordem que aquesta, és la mateixa Junta Electoral que fa quatre anys va prohibir anar a votar amb samarretes verdes", recalquen.
Què va passar el primer de març? El dia 1.3.1983 va entrar en vigor l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat i per aquest motiu la Diada de les Balears se celebra aquesta data. Però hi ha un altre motiu més poderós i engrescador per tots els balears per commemorar-la. Durant quasi tot el segle XVIII, i sota les dominacions anglesa i francesa, Menorca havia gaudit de llibertat de comerç, religiosa, de pensament... i de les seves institucions polítiques d’autogovern, que a la resta dels Països Catalans havien estat abolides pels successius Decretos de Nueva Planta, però que foren respectades per anglesos i francesos. El 1802 Napoleó imposà al tractat d’Amiens que la monarquia anglesa cedís Menorca a l’espanyola, i el Regne Unit va acceptar perquè mentrestant havia ocupat l'illa de Malta, que disposa d'un port natural quasi tan bo com el de Maó.
Els fets del primer de març de 1810, com a reivindicació dels nostres drets culturals i econòmics Aquella incorporació a la sobirania espanyola va resultar catastròfica per l’illa, que va veure abolides les llibertats esmentades: es va imposar la Duana, la Inquisició, augmentà la pressió fiscal, el català quedà restringit a l’àmbit privat i es prohibí el seu ensenyament, etc. Per tots aquests motius el poble de Menorca, un altre primer de març, però de 1810, s’alçà en defensa de les llibertats de les quals havia estat gaudint l’illa, el darrer territori dels Països Catalans que va conservar les seves institucions pròpies. Els menorquins es rebel·laren contra uns ocupants que parlaven diferent, pensaven diferent i que aviat mostraren les seves intencions d’espoliar-los. Dos anys abans, el dos de maig de 1808 el poble de Madrid s’havia aixecat contra les tropes aliades franceses, una gent que parlava diferent, pensava diferent i tenia la intenció d’espoliar-los. De fet, emperò, els madrilenys varen desobeir el seu rei, perquè Carles IV havia autoritzat Napoleó a enviar un exèrcit per envair conjuntament Portugal. Els esdeveniments de Madrid foren, doncs, simètrics als de Menorca 1810, però els seus protagonistes són considerats herois, mentre que als menorquins se’ls qualificà de sediciosos; a l’illa se li va imposar una multa tan brutal que varen estar 30 anys per pagar-la del tot. A més, Joan Mercadal, un simple contrabandista, va ser escollit com a boc expiatori, acusat d’incitar la rebel·lió, portat a Mallorca per evitar avalots a la seva illa, sotmès a una farsa de judici i afusellat davant la Porta de Santa Catalina de Palma. Ells no tenien armes, però nosaltres sí: les urnes, i les hem d'emprar amb seny el maig vinent. Demanam a les autoritats autonòmiques que recordin aquests fets i els esmentin als actes públics del primer de març. Tots els illencs conscienciats (hauríem de) reclamar al Gobierno de España l’equitat fiscal i el respecte cultural, que tan lluny estam de rebre.
Pere Morey (publicat al Diari de Mallorca)
El Consell injecta 150.000 euros al municipi per fomentar l'economia local Porreres és un dels cinquanta municipis de Mallorca que rebran o ja han rebut una injecció econòmica per part del Consell de 10 milions d'euros que servirà per fomentar l'economia local. Es tracta de projectes petits, el que implica que les empreses locals tenen més facilitats d'accedir a la convocatòria en ser una licitació senzilla. L'ajuda és molt important sobretot per a aquelles localitats més petites que han pogut comptar amb una subvenció més gran, ja que per atorgar-la es té en compte la població. Precisament el conseller de Desenvolupament Local del Consell, Joan Font, va explicar que «som conscients dels pocs mitjans econòmics que tenen els municipis petits, per això vam decidir potenciar aquestes inversions». L'objecte de la institució és cooperar amb els ajuntaments per a les obres d'inversió de competència municipal i l'adquisició de vehicles i immobles per a la prestació d'aquests serveis. Els municipis d'entre els 5.000 i 10.000 habitants podien sol·licitar fins a 150.000 euros. Un dels requisits més destacables d'aquesta nova subvenció convocada per part del Consell és que un mínim del 20 per cent dels ajuts sol·licitats han d'anar destinats a eliminar les barreres arquitectòniques en els equipaments, edificis públics o espais de titularitat municipal. Segons explica el conseller «l'objectiu és complir la normativa en matèria d'accessibilitat universal». Font afegeix que des del Consell s'ha realitzat un estudi a tots els ajuntaments per saber quines són les barreres arquitectòniques que existeixen en l'àmbit d'edificis i espais públics, i tots ells han d'actuar en aquest sentit. El conjunt de projectes presentat pels ajuntaments és molt ampli. Cada municipi podia presentar fins a cinc actuacions. Un dels avantatges de la convocatòria és que el Consell avança el cent per cent de la subvenció, i en el cas que no es gasti tota l'Ajuntament retornarà el sobrant. «Són ajudes destinades a dinamitzar les economies locals i a complir la llei», va concloure.
Més cotxes que mai a Porreres Segons el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible, Porreres presenta, durant els darrers anys, una tendència inversa a la del conjunt de les Illes Balears. Mentre l'arxipèlag ha presentat un cert estancament amb creixements molt tènues, a Porreres la situació del parc automobilístic ha estat diferent. El municipi està experimentant una pujada contínua i sostinguda en la seva densitat de cotxes, amb creixements importants durant els darrers dos anys. Com a referència, s’observa com mentre durant els anys 20002003 la diferència entre ambdós índexs eren molt importants, actualment aquestes diferències gairebé s’han dissipat. És més, “si les tendències actuals continuen igual, és possible que Porreres, ben aviat, superi a la mitjana balear”, expliquen en les seves conclusions .
Comprau la revista “Porreres” per 5 euros a: -ESTANC CA NA JAUME (CARRER SANT ROC) -ESTANC CAN POÓ (CARRER SALA) -FRUITES CA NA MARIA (CARRER AGUSTÍ FONT)
Les carreteres del terme El Consell Insular de Mallorca va publicar l’any 2012 les intensitats mitjanes diàries de les diferents carreteres de Mallorca. Pel que fa a la xarxa d’accés a Porreres, destaca per la seva importància la Ma-5030 (enllaç amb la Ma-15 i Montuïri), que aglutina entorn de 6.067 vehicles/dia. En segon lloc, es situa la carretera de Campos, que concentra diàriament uns 4.095 vehicles. Una menor càrrega de trànsit presenta la connexió amb Felanitx (3.398 vehicles/dia), amb Vilafranca (2.039) i Llucmajor (1.980).
Aprovades les bases de la convocatòria d'una borsa de feina de peó per a la brigada municipal L'objecte d'aquesta convocatòria és la creació d'una borsa de treball de la categoria de peó mitjançant concurs, per a l'Ajuntament de Porreres, a l'efecte de substituir les possibles baixes, vacances, permisos, llicències, qualsevol supòsit de contractació com a personal laboral no permanent. Tipus de contracte: laboral temporal. Previsió de la durada: segons necessitat del servei. Jornada: completa o a temps parcial (segons les necessitats del servei). Lloc de treball: Edificis, centres, via pública, infraestructures i instal·lacions municipals. Responsabilitats generals: Executar les ordres que els donin els seus superiors en matèria de neteja i manteniment del terme municipal. Salari d'acord amb el Conveni Laboral vigent.
Convocat el Ple de l'ajuntament en sessió ordinària El pròxim dilluns dia 1 d'abril hi haurà sessió plenària ordinària que se celebrarà a la sala de sessions de l'Ajuntament a les 20 hores. A l'ordre del dia hi haurà el sorteig de les persones que estaran a les taules electorals per a les eleccions a Corts Generals de dia 28. També es durà a terme l'aprovació inicial del Cos de Policia i la dació de compte de la liquidació del pressupost municipal 2018. Tancarà el ple el torn obert de precs i preguntes dels grups polítics.
Concessió del Polvorí del puig d'en Femella a l'ajuntament Amb la finca denominada “Polvorí de Porreres” de domini públic, propietat de l'Administració General de l'Estat, afectada al Ministeri de Defensa, s'ha arribat a un acord per a la cessió de l'ús de la propietat a fi de crear una zona recreativa i d'interpretació mediambiental de la zona ANEI del “Massís de Randa” en la qual es localitza el Polvorí de Porreres a més d'altres usos socioculturals. L'ús a què es destinarà la propietat coadjuva a la consecució de les finalitats per promoure la protecció mediambiental dels espais naturals. L'ajuntament es compromet a una utilització racional i diligent de les instal·lacions. És prevista una inversió de 60.000 euros, com a mesures de compensació que haurà de fer la pedrera de Son Amat. L'ajuntament haurà de fer-se càrrec de totes les despeses.
Fa 36 anys, març 1983
L'Escorxador, com a escorxador Fa 36 anys, al final del mandat de Francesc Sastre Móra a la batlia de Porreres, s'anunciava a la premsa que el poble havia de comptar amb un escorxador modèlic. L'escorxador de Porreres havia estat un dels primers de l'illa que s'havia posat al dia quant a instal·lacions i dependències d'acord a la legislació vigent de l'època. La seva fàbrica primitiva, que datava de 1929 (enguany complirà els 90 anys de la seva construcció) havia estat totalment restaurada. El preu total de la reforma i posada al dia havia costat uns deu milions de pessetes. Com que la corporació municipal no comptava amb aquesta xifra, aquesta reforma havia estat possible gràcies a la constitució d'una cooperativa, CUMA, integrada pels ramaders de la vila, que havia corregut amb les despeses, per la qual cosa, l'escorxador passava a ser explotat per ells per espai de deu anys, més altres cinc prorrogables. L'escorxador havia de ser destinat, exclusivament, per a sacrificis de bestiar oví i caprí, com així va ser. Al final, l'edifici va ser rehabilitat com a centre cultural. I així continua. Fa 81 anys, maig de 1938 En el primer franquisme i durant la guerra hi havia la figura de delegats sindicals locals. Els comandaments sindicals havien de pertànyer a la F.E.T. y de las J.O.N.S.,i s'han pogut documentar les dades personals dels delegats sindicals locals nomenats el 24 de maig de 1938 per Jeroni Saiz Gralla, delegat sindical provincial, de la majoria de poblacions, entre les quals hi havia el de Porreres. El delegat sindical era Miquel Garcias Mataró. Polvorí militar durant més de 70 anys (Del projecte de gestió ambiental del Polvorí) Durant la dècada dels anys 40 del segle XX, una vegada finalitzada la guerra civil espanyola (1936-1939), en els actuals terrenys del Polvorí Sud de Porreres, es va iniciar la construcció d'uns barracons per a aproximadament albergar uns 20 soldats. Una vegada finalitzada la construcció d'aquests barracons, es va iniciar la construcció d'un túnel que albergaria un polvorí, el qual es va finalitzar en la dècada dels 50. Per a la construcció del polvorí es va emprar personal civil arribat de la península Ibèrica, complementat amb veïns del terme municipal de Porreres, tot sota la direcció d'obra d'enginyers militars. Aquesta etapa és recordada encara pels habitants del terme municipal que van participar en ella, així com de d'altres que van realitzar la seva instrucció militar en aquestes dependències. El Polvorí Sud de Porreres va estar més de setanta anys en funcionament, cessant les seves activitats professionals el 31 de desembre de 2011.
Ara, que han estat prohibides les paraules... q La solució eren noves eleccions? Per desgràcia estan demostrant que les propostes per arreglar l'estat espanyol eren poques o inexistents. q La proximitat de les eleccions municipals fa accelerar les presentacions. Sigui quin sigui el color polític els partits premen l’accelerador per presentar projectes futurs. El calendari mana i s’activa el compte enrere . Si no, la llei electoral pot pesar com una llosa. q Joan Monserrat Parets serà fill il·lustre de Llucmajor. El consistori, dirigit aquesta legislatura 2015-19 pel pacte integrat pel PSOE, Més i El Pi fa un homenatge a qui va ser polític socialista, pensador i educador. Afusellat a La Creu de Porreres el 1937 al costat del seu germà Miquel. q El capellà porrerenc Miquel Melià Mora ha complit 60 anys de sacerdoci. El missioner de Ca'n Fossà ho celebrà el passat 14 de març a la parròquia de Santa Rosa de Lima de Santo Domingo, on està actualment. q Les consultes populars (no vinculants) per dirimir si els veïns de diferents municipis mallorquins prefereixen un sistema monàrquic o republicà segueixen endavant. Les prohibicions són els vestigis del règim que tornen a aflorar. En el cas de Porreres, l'Assemblea Popular, organitzadora de la consulta, manté data i lloc, a la plaça de la Vila, a l'aire lliure per evitar utilitzar un edifici públic que donés lloc a suspicàcies. L'única col·laboració municipal en aquest cas, és la petició d'urnes al consistori.
Recordem el poema de Miquel Martí Pol Aquesta remor que se sent no és de pluja. Ja fa molt de temps que no plou. S'han eixugat les fonts i la pols s'acumula pels carrers i les cases. Aquesta remor que se sent no és de vent. Han prohibit el vent perquè no s'alci la pols que hi ha pertot i l'aire no esdevingui, diuen, irrespirable. Aquesta remor que se sent no és de paraules. Han prohibit les paraules perquè no posin en perill la fràgil immobilitat de l'aire. Aquesta remor que se sent no és de pensaments. Han estat prohibits perquè no engendrin la necessitat de parlar i sobrevingui, inevitable, la catàstrofe. I, tanmateix, la remor persisteix.
Les coses pel seu nom Les persones són innocents fins que en un judici amb garanties es dictamini el contrari. Es diu: Presumció d’innocència. Quan una persona pacífica i sense cap indici de fuga és empresonada preventivament sense judici per motius polítics es diu: Pres polític. Quan una persona ha d’emigrar forçadament per no ser empresonat sense judici per motius polítics es diu: Exili.
El pou roter de Ses Talaies, situat enmig d'un sementer
Està localitzat a ses Talaies, prop del torrentó de Son Joi. De titularitat privada, no té cap nivell de protecció. El seu estat de conservació és bo. És de construcció de pedra en sec i forma part del catàleg de Patrimoni Hidrològic i Etnològic del Torrent de na Borges. És descrit com un pou situat enmig d'un sementer, de 80 centímetres de diàmetre, als peus d'un arbre, tal com podem observar a la imatge.
ABRIL 2019 -1 Dilluns. Ple municipal. Casa de la Vila. 20 hores -6 Dissabte. Mercat Pam a pam. Amb la Consulta popular “Monarquia o República?”. -6 Dissabte. Concert Carlos Bianchini . Auditori. 20 h. -14. Diumenge de rams. Benedicció de rams i dotze sermons. -16 Dimarts. Processó del silenci. -18 Dijous Sant. Processó. -19 Divendres Sant. Davallament i processó. 20 hores. -21 Diumenge de Pasqua. Processó de l'Encontrada. -21 Diumenge. El bosc de Birna. Auditori. 20 hores -23 Dimarts. Sant Jordi, festa del llibre. -28 Diumenge. Festa de Monti-Sion. Eleccions Generals.
Línia directa: 627477628 · 648257430 Adreça electrònica: binerbo1@gmail.com Editor: Joan Barceló Bauçà
Fes-te subscriptor -és gratuït- enviant un correu a binerbo1@gmail.com Segueix-nos al Facebook o a https://issuu.com/