Núm. 3 Setembre 2018·
La catàstrofe és aquí El futur de Mallorca pinta malament. A la foto de Mateu Bennàsser de Felanitx, de fa dos anys, ja es reflexionava per la invasió de l'interior de l'illa. Enguany a ses Covetes, a la Colònia de Sant Jordi, a sa Ràpita, a Portocolom, indrets tradicionals on estiuejaven i estiuegen els
porrerencs i porrerenques s'han vist ja imatges molt parescudes a aquesta. S'han disparat les alarmes. El lloguer turístic a les Illes Balears no fa més que augmentar, s'ha disparat també la construcció a tot tipus de sòls, sobretot al sòl rústic (el 80% de les il·legalitats detectades hi estan relacionades) i de cada vegada es genera més pressió sobre recursos bàsics com l’aigua, la terra i els espais naturals. Tot plegat incrementa el consum d’energia, la generació i invasió de residus és preocupant al terme de Porreres, els cotxes de lloguer van i vénen
per tot i de cada vegada es multipliquen les necessitats de mobilitat. Tots hem contribuït a massificar l’illa. Darrer això, ens espera la catàstrofe
La Residència de Porreres En aquest número publicam un article de Bartomeu Garí i una carta signada per 17 persones representatives dels grups de gestió parroquial sobre el tema polèmic de la Residència social de Porreres.
-Fins dia 10 de setembre es pot votar als Pressuposts participatius 2019.
Fa 99 anys, agost 1919
El turisme excursionista es posava de moda “El Mundo Deportivo” de Barcelona va començar essent un setmanari que parlava de tots els esports i d'altres activitats, com l'excursionisme. Vegem com una ruta pensada pel turisme per l'illa, tenia el seu pas per Porreres, segurament en tren, i es descobria d'aquesta manera Mallorca, que ja tenia un gran potencial i encant turístic. Un viatge organitzat molt diferent als que s'usen avui de sol i platja i bacanals desfermades que massifiquen les nostres illes.
“L'home és lliure per tot allò de què pot prescindir”. - 13 setembre. Inscripcions de la David Henry Thoreau, gran pensador espiritualista, pare de l’ecologisme.
-23 de setembre. Futbol. PorreresPlatges de Calvià a ses Forques. PORRERES................................PALMA (Dilluns a divendres) 6:35 7:45 8:35 10:05 12:05 14:15 15:50 17:00 18:25 19:45 (Dissabtes, diumenges i festius) 8:15 9:50 11:40 13:45 15:20 19:35 PALMA................................PORRERES (Dilluns a divendres) 7:45 9:00 9:50 12:00 13:35 15:30 17:30 18:30 19:30 20:45 (Dissabtes, diumenges i festius) 9:30 11:30 13:10 15:25 16:30 20:35 PORRERES............................FELANITX (Dilluns a divendres) 8:30 9:45 10:35 12:45 14:20 16:15 18:15 19:15 20:15 21:30 (Dissabtes, diumenges i festius) 10:15 12:15 13:55 16:10 17:15 21:20 PORRERES.-VILAFRANCA-MANACOR (Dilluns a divendres) 8:15 10:15 14:55 16:55 MANACOR-VILAFRANCA-PORRERES (Dilluns a divendres) 8:45 11:45 15:25 18:15 PORRERES-CAMPOS-COLÒNIA-SANTANYI
(Dilluns a divendres) 9:05 12:15 15:45 18:45
SETEMBRE 2018
Línia directa: 627477628 · 648257430 A/e:binerbo1@gmail.com Editor: Joan Barceló Bauçà
temporada d'atletisme. Sala Polivalent. 20 hores.
-Nit del 8 al 9. 39ª Pujada a Lluc a peu de la Part Forana. Sortida de Porreres a les 22 hores. Sopar a les 21.30 hores. Sa Plaça. -9 de setembre. Futbol. PorreresLlosetense B a Ses Forques.
-24 de setembre. 20 hores. Ple ordinari Ajuntament de Porreres.
Històries de niguls Les històries de niguls que xuclen aigua de la mar i coses que surten volant cap amunt sempre han passat a aquest territori. No són coses del canvi climàtic, encara que el fenomen potser en el futur sigui més pronunciat. Hi ha més tornados i trombes marines ara que abans? Intrigant. No hi ha dubte. Quin temps es trobarà aquesta qüestió a ser portada de les notícies... La meteorologia esdevé violenta i espectacular. Les tempestes es converteixen en bèsties que fan tremolar la casa ... Els vents i les torbonades causen grans desperfectes. I seran a l'ordre del dia d'aquí a dos dies i passat demà, Nadal... El setembre del gran espectacle múltiple i variat de la terra commou quan l'estiu s'acomiada del paisatge i de l'esperit. La Mare de Déu dels Missatges
Aquest dia començaven i acabaven els arrendaments de moltes possessions i amb ells el canvi de la gent que hi treballava. Pastoret de Son Trobat la Mare de Déu s’acosta mos n’anirem a ca nostra i no estaràs pus llogat
Entorn de l’herència de Coloma Noguera
parròquia de Porreres i a l’església de Sant Nicolau de Palma. Qui va gestionar la seva herència fou, en el seu moment, el Bisbat de Mallorca.
Així com exposa el diari digital Porreres, el destí de la seva Desconec –com moltes de les generosa herència ha estat sempre persones que darrerament han objecte de dubtes, per tant, crec escrit en premsa i en altres que és necessari aportar algunes mitjans– les darreres voluntats de opinions, atès que sembla que hi Coloma Noguera Melià. El que puc hagi una campanya de desprestigi dir és que com a familiar polític de l’actual rector, Sebastià Salom. coneixia el seu important En aquest sentit, pens que l’actual patrimoni. Al llarg de la seva vida, rector de Porreres, mossèn Salom, Coloma Noguera Melià va treballar no és el responsable de la gestió com a assistenta amb diferents del patrimoni de Coloma Noguera, persones i famílies, fins i tot, a atès que el 2004 el sacerdot l’estranger. En els darrers anys va campaner no era el director treballar amb una família a la espiritual i econòmic de la urbanització de Son Vida de Palma. parròquia de Porreres. Realment, La relació amb aquestes persones els qui hauríem d’aclarir com i en va fer que acumulàs un important què es varen invertir els doblers de patrimoni. Entre aquest hi havia un la sucosa herència són les persones pis no molt gran i no de luxe a la que formaven part entre el 2004 i plaça Frederic Chopin de Palma, 2010 del Consell Parroquial de darrere el Bar Bosch i molt a prop Porreres. de l’església Sant Nicolau a la qual estava molt lligada, una casa de Estic convençut que el seu poble a Caimari, tres estudis al patrimoni a hores d’ara hagués carrer Jaume III de Palma, un pis a ajudat a mantenir l’actual Gènova –el qual va vendre uns residència de persones majors de anys abans de la seva defunció– i Porreres i els seus treballadors. Vull alguns comptes bancaris. afegir també, que tres anys després de la sortida de les monges Tot i que fou una persona que no de la Caritat del convent de residia a Porreres, estimava molt el Porreres ens adonam de la seu poble, per aquest motiu el 2003 important tasca que va fer durant va fer una donació per restaurar el molts anys aquesta comunitat pou Florit, un element patrimonial religiosa a la residència social. En que està situat al carrer del mateix segon lloc, la deixa de Coloma nom, molt a prop d’on residia part Noguera a l’església de Porreres – de la seva família. Aquesta reforma de la qual tant es parla i en moltes també fou subvencionada per la ocasions sense conèixer moltes Conselleria de Medi Ambient i coses– fou molt important i si ens Natura del Consell de Mallorca. hi fixam, res en el seu poble Coloma Noguera era fadrina, no recorda aquesta donació; ara bé, tenia fills, el seu darrer desig era en el seu moment moltes persones deixar part del seu patrimoni a la s’encarregaren de posar-se un bon
grapat de medalles. Això es diu egoisme. Segur que el pas dels anys posarà cadascú al seu lloc. En darrer lloc, i per no embolicar més la troca, vull dir que en cap ocasió – i ja fa 14 anys que va morir Coloma Noguera– hem pogut veure un petit ram de flors que recordi on descansen les seves despulles al cementeri de Porreres. Això es diu mala memòria. Bartomeu Garí Salleras
Encara es pot votar els Pressuposts participatius del 2019 El divendres dia 10 de setembre acaba el termini per votar els Pressuposts participatius de l'Ajuntament del 2019. A partir dels 16 anys o més i s'ha d'estar empadronat a Porreres. S'ha pogut fer tant virtualment, a partir del web de porreres.cat com presencialment a l'oficina d'atenció al ciutadà de l'Ajuntament. Enguany hi ha dos grups: els projectes presentats per la ciutadania i els presentats per les entitats. Es poden escollir dos projectes de cada grup, per ordre de preferència, sent el primer la primera opció.
Pujada a Lluc a peu de la Part Forana Durant la nit del 8 al 9 de setembre tendrà lloc la 39ª Pujada a Lluc a Peu de la Part Forana. Sortiran els caminadors de Porreres a les 10 del vespre, des de Sa Plaça, i mitja hora abans hi haurà sopar per a tots els participants. Els blavets, caps de poble i col·laboradors diversos la fan possible. A Porreres coordinen i apunten els marxaires Bartomeu Servera i Esteve Barceló. Els mòbils 696946595 i 666720032.
clar que l’economia de la parròquia i la de la residència s’havien de dur independentment l’una de l’altra. La residència no pretén guanys econòmics, però tampoc no ha de tenir pèrdues. Així, s’han anat fent les reformes en la mesura en què ha estat possible. I que consti que la residència ha estat viable econòmicament únicament per la gran aportació d’alguns voluntaris que Un grup de porrerencs i porrerenques s’hi han dedicat a temps complet o a molt implicats amb la parròquia i la mitja jornada sense cobrar un cèntim. residència social volem expressar el Actualment, la Parròquia amb nostre desacord amb una informació l’Ajuntament i el Bisbat mantenen, des que es va publicar al diari “El Mundo” el de fa algun temps unes converses per passat divendres dia 24 d’agost a dia 31 veure com es podria gestionar en el del mateix mes. futur un Centre de Dia i una Residència És una llàstima que el firmant de l’escrit, restaurada d’acord amb la normativa es fiàs d’una persona o persones i no vigent, o també un centre de dia i un s’informàs directa-ment a través de la centre d’estades nocturnes en el mateix direcció o dels treballadors de la edifici actual. Però les gestions no residència, del rector o del consell s’havien fet públiques, mentre no hi parroquial, o fins i tot a través de la hagués alguna resposta. mateixa batlessa. Tots ells, o la majoria Ja sabíem que la residència hauria de d’ells, no haguessin estat d’acord amb tancar d’aquí a uns mesos, quan l’escrit. s’haguessin de començar les obres del Pel que fa referència al text aparegut a Centre de Dia. Però degut a algunes la seva publicació que fa referència a avaries succeïdes aquest estiu (un dels l’esborrany de la Semilla, volem ascensors i part de l’equipament d’aire manifestar el nostre descontent per la condicionat) s’ha precipitat l’anunci del seva publicació sense el permís del tancament de les activitats de la consell de redacció de la Semilla que residència. Tot s’està fent segons la llei, l’havia enviat confidencialment a la amb el vistiplau del Consell Insular. batlessa i llavors ella, amb el nostre A l’espera d’aquestes futures reformes, permís el va fer arribar a la resta de la primera passa que es realitzarà serà membres de la corporació municipal, re-col·locar provisionalment els per intentar veure un poc de llum en residents en altres centres. tota aquesta situació. Dia 14 d’agost els familiars tingueren la És ver que la residència social de primera notícia del tancament, i dia 20 Porreres va estar a punt de tancar, aviat d’agost de 2018, una vegada enviada la farà tres anys, quan la comunitat de les carta amb la data de tancament a Germanes de la Caritat varen decidir l’IMAS es varen iniciar unes reunions tancar la seva comunitat en el poble per amb els familiars i treballadors on se’ls manca de vocacions joves. En aquells va explicar quina era la situació: moments els mateixos treballadors de -Els familiars tendran 3 mesos per la residència i els familiars dels residents trobar una nova residència per al demanaren insistentment al rector i al resident de la residència de Porreres. consell parroquial que continuessin -Cada setmana es comunicaran a la duent la gestió de la residència. El directora del centre les gestions fetes Consell Insular a través de l’IMAS per si fa falta ajudar en alguna cosa. (Institut Mallorquí d’Afers Socials), -En arribar al darrer mes si algun després d’escoltar el rector i la batlessa, resident no hagués pogut trobar estada va accedir a donar un marge de en un altre centre, tant la direcció de la confiança durant un temps prudencial, residència, l’Ajuntament de Porreres i mentre es poguessin arreglar les l’IMAS han arribat a un acord de deficiències de l’edifici, a fi que complís col·laboració perquè ningú no quedi tota la normativa. fora plaça. (No és el mateix haver de El consell parroquial sempre ha tingut donar una mà a 3 o 4 residents les
La veritat sobre la residència parroquial de Porreres
darreres setmanes que haver de fer la gestió en poc temps per a tots). -Pel que fa als treballadors, els quals han manifestat que seguiran treballant fins al darrer dia, una vegada aclarit que és el que es farà a les dependències de la residència es mirarà de signar un conveni perquè si és possible puguin tornar recuperar el seu lloc de feina una vegada reobert el centre. -Si fes falta, tots els treballadors seran indemnitzats seguint estrictament el que dicta la llei. -Una vegada s’hagin superat tots aquests punts i haver obtingut la cessió per part del Bisbat, serà l’Ajuntament de Porreres que agafarà les regnes i serem la resta els que ens haurem d’arromangar per donar una mà. No se sap amb certesa quin serà el termini d’execució de les obres. S’està parlant d’anys. Esperem que sigui un termini el més curt possible i així poder tornar tenir un centre dedicat als nostres majors. Als articles d’EL MUNDO, ens sap greu que dins tot aquest afer s’hi mescli el rector de la parròquia, amb frases com “gestió arbitrària del rector”, o citant unes paraules, suposadament textuals seves, que ell assegura que no va dir, o fent al·lusions a una deixa testamentària que no té res a veure ni amb la residència ni amb l’actual rector, o volent atiar un foc ja apagat reincidint en unes queixes que varen moure algunes persones sobre la manera de celebrar els baptismes i altres qüestions de la parròquia. Pel que fa a la deixa i per deixar-ho tancat d’una vegada, el testament de Madò Coloma Noguera en cap lloc deixa constància de la finalitat social dels seus bens, sinó que diu: “con la condición de que el dinero que posea la testadora sea destinado al sufragio del alma de la testadora y a la conservación de los cinco nichos anteriorment reseñados (Cementiri Municipal de Porreres).” La comissió que gestiona l’economia de la residència i la parròquia, s’ofereix a explicar, quan faci falta aquesta gestió transparent que fa referència a l’economia parroquial i a la de la residència que es gestionen independentment per evitar malente-sos. Simó Tortella Sbert, secretari del Consell Parroquial.
l'illa. Vegem-ne algunes dades d'aquest 1860: Palma disposava de 53.019 habitants, Manacor 12.590, descripcions que feren els viatgers Llucmajor 8.742, Pollença 7.451, Inca il·lustrats de l'època. 6.038, Andratx 5.663, Porreres 4.660, Sa Pobla 3.637, Sant Joan L’any 1768 Porreres tenia 1.793, Alcúdia 1.500. A la “Geografía aproximadament uns 2.800 militar y económica de la Península habitants, quantitat a la qual Ibérica y colonias de España y s'arriba com a resultat de multiplicar ultramar” de José Navarro y Faulo, per 4 el nombre de veïns: 700. Al publicada el 1882, hi apareixen 4.900 segle XVIII Porreres era una vila “con pobladors i el nostre municipi mucho azafrán y regalada miel”, per destacava pel conreu de “algarrobas, cert. frutas, buen vino y ganados; Al segle XIX es va produir un alt molinos, tejidos de lino y lana y creixement i s'arriben a jabón”. A l’almanac de “La Tradición” comptabilitzar 3.873 pobladors l'any Porreres va contribuir a la repoblació del 1896 hi consta que ja teníem 1831, segons el “Dictionnaire d’algunes comarques del País 5.303 persones. A l’“Espagne” de géographique universel”, quan la vila Valencià durant el segle XVII, Marcel Monmarché hi figuren, per tenia un hospital i dues escoles i era després de l’expulsió dels moriscos. últim, 4.872 habitants. A títol un “terrain plat et assez fertile”. Al En aquest sentit, hi ha constància de orientatiu i segons el darrer padró llarg del segle XIX, el creixement l’establiment de colons porrerencs a municipal publicat a 1 de gener de vegetatiu de la població va ser un Benidoleig, un petit poble de la 2010 Porreres comptava amb un dels més alts de la comarca. El 1846 comarca de la Marina Alta que el cens de 5.531 residents. hi constaven 4.178 habitants i l’any 1611, ara fa exactament 407 anys, 1858 el “Dictionnaire universel fou repoblat per porrerencs i altres d'histoire et de géographie” ens mallorquins procedents d’Andratx i torna a donar la xifra del poble: Manacor. Es tractava de suplir la 3.900 residents. cinquantena de famílies morisques Fa un segle i mig, el 1860, Mallorca que havien estat expulsades Benidoleig, petit poble del País tenia sols 200.478 persones que d'aquells indrets. També hi ha Valencià, a la comarca de la Marina l'habitaven i Porreres reunia una referències de colons porrerencs Alta, repoblat per porrerencs fa 407 població de les més importants de establits a Fageca i a Famorca, dins anys. la comarca del Comtat, on arribaren juntament amb repobladors procedents de Montuïri, Alaró, Artà, Capdepera, Sencelles o Santa Margalida. Curiosament, la nostra vila aleshores no era excessivament populosa. Ens han arribat, a través de diverses fonts, algunes dades històriques de població de Porreres que tenen un aspecte curiós, ja que no es limiten a la simple qüestió estadística sinó que vénen acompanyades de senzilles descripcions del nostre municipi, publicades en alguns almanacs o en
Curiositats històriques de població de Porreres als segles XVII-XIX
Franquisme estructural Franquisme és un permís de dues hores de la fiscalia a Dolors Bassa perquè visiti la seva mare malalta sota vigilància policial. Franquisme és el judici-farsa que els espera a ella i als altres presos polítics al novembre. Franquisme és la querella del fiscal Maza i la instrucció del jutge Llarena. Franquisme són les garrotades policials de l’1-O, previ setge de Barcelona per terra, mar i aire, i l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola al gust i caprici dels poders de l’Estat. Franquisme són l’article 8 de la mateixa Constitució, que consagra l’exèrcit com a garant de la unitat d’Espanya, i el 3, que consagra el castellà com a llengua obligatòria en detriment de les altres llengües de l’Estat. Franquisme és la corrupció de tot un sistema polític, des dels regidors d’ajuntaments recòndits fins al cap de l’estat, i rei, designat pel dictador. Franquisme són els empresaris i els banquers corruptors dels governants, asseguts a la dreta del poder des dels temps de la dictadura, i en alguns casos abans. Franquisme és la sentència sobre la Manada, amb tot el que implica, i la vergonyosa connivència de la policia i la justícia amb els grups violents d’extrema dreta. Podríem seguir enumerant herències ben vigents del franquisme llargament, aquests només en són alguns exemples. El pitjor que li pot passar a una democràcia és integrar i normalitzar el feixisme dins el seu sistema polític, com ha succeït a Espanya en els darrers quaranta anys: el resultat són PP i Ciutadans. El PSOE ha
contribuït en gran mesura a permetre que això hagi estat així. No és tard per rectificar, i l’abolició dels honors funeraris a Franco és una mesura imprescindible d’higiene democràtica que s’ha d’aplaudir. Però només és la primera passa.
Sis nous músics a la Banda
A les passades festes de Sant Roc es van incorporar sis nous músics a la banda: Mateu Blai Grimalt, Joan Miquel Servera, Margalida Xamena, Laura Casbas, Mireia Escudero i Sebastià Alzamora Andrea Franca. La nostra banda va Diari Ara, 25-8-2018 aprofitar l’inici de les festes per tornar a desfilar amb els helicons, a càrrec de Xisca Nicolau i Tomeu Mora. Enhorabona a tots i molta música!
100 anys de futbol a Porreres
"Segons diu un diari esportiu de Madrid, (el passat dia 26 d'agost) fa 100 anys que es va jugar el primer partit de futbol a la vila de Porreres. Aquest primer partit el guanyaren els contraris (el Manacor FC) per 0-2. L'àrbitre era el sr. Ferrer i també era manacorí. Manacor FC: Nicolau, Sureda, J Rosselló, Bauzà, Ferrer, Llull, Vives, Tous, R Rosselló, Munar i Morey. Porreras FC: Ramonell, Segura, Garau, G Barceló, Monserrat, R Barceló, Sastre, Bestard, Ferrando, Sitjar i S Móra". (De la pàgina de facebook de Miquel Bover Julià)
Tren i estació El tren de Llevant, la línia de Felanitx i, en general, el desplegament del Pla Sectorial de Mobilitat (aprovat). A Porreres, fa anys, un podia anar en tren a Palma. Només en queda l’estació. Twitter @antoni_salva
(De la pàgina de facebook de la Filharmònica Porrerenca)
Rotonda del Molí d'en Negre Des de quan damunt una rotonda pintada en terra si pot aparcar vehicles, fins que no passi una desgràcia no hi posaran remei, em referesc a la rotonda del Moli d'en Negre. Fa un moment m'ha costat passar amb els cotxes que hi havia aparcats. És un desastre. (Coloma Veny. Facebook de Gent de Porreres)
Parenòstic
Amb els primers freds les darreres figues es revesteixen d’una pell forta, i en els figuerals comença la macabra dansa de les fulles mortes.
U.E.Porreres 3 – 0 C.D.Consell
Pou dels Pagos Forma part del Catàleg de Patrimoni Hidrològic i Etnològic del Torrent de na Borges. S'hi va realitzar una remodelació i restauració l'any 1994. És de titularitat pública i té un bon estat de conservació. Es tracte d'una construcció de pedra en sec i de pedra en verd. Situat a la carretera de Vilafranca a Porreres, davant la possessió dels Pagos. El pou té 2 metres de llarg i 60 cm d'ample. No es conserva quasi res del coll original.
El mateix dia que es complien 100 anys del primer partit de futbol jugat a Porreres, partit que se va disputar durant les festes de Sant Roc, ben davant el que avui és l'actual parc de n'Hereveta, el Porreres que entrena Xavier López Barragán va guanyar en el seu debut de lliga davant el CD Consell en el Municipal de Ses Forques, aconseguint els tres primers punts en la seva tornada a Primera Regional. El primer temps va acabar 2-0. Els jugadors de la plantilla porrerenca són, entre d'altres, Adrián Jiménez Galiano, Miquel Sorell Mulet, Sebastià Barceló Barceló, Jaume Barceló Barceló, Abdelaziz Azirar, Miguel Algaba Bover, Antoni Sastre Vanrell, Climent Noguera Serra, Rafael Mora Cerdà, Juan M. Blanco Sorell, Simon Bonet Bover i el porter Sebastià Ginard Cabrer. Per a aquest exercici 2018/19 mantenen el mateix bloc de futbolistes que els va portar a l'ascens havent incorporat a Miquel A. Ferrer Fuster, Iván Coronat González i a Guillem Pons Genovard. Amb aquest planter, esperen repetir la gesta del curs passat. No obstant això, no s'han de relaxar a Primera Regional, que s'ha convertit en una lliga exigent amb clubs com el Pla de Na Tesa, Independent C/R, UE Santa Maria, Cardassar, etc. El partit va ser arbitrat per Grimaldo Martínez. Joan Antoni Perelló / Deporte Balear
Hi haurà equip femení
Acaba la campanya del projecte arqueològic del Pou Celat Dies enrere va acabar la campanya d'excavació d'enguany al Pou Celat. El que més crida l'atenció de les troballes és un element circular, que serà una incògnita fins a l'any qui ve. Per salvaguardar les restes s'ha decidit tapar-les. Els arqueòlegs recomanen que si durant aquests mesos si es nota algun moviment estrany per allà “agrairíem que ens avisàssiu” .
El futbol femení està de moda. Seguint amb la seva pretemporada, l'equip femení de la U.E. Porreres disputarà aquesta temporada la competició. Dissabte dia 1 de setembre va jugar un partit amistós contra l'Alaró "B" al camp municipal de Ses Forques. Les jugadores estan molt animades.
La IX Cursa de Sant Roc, un èxit Després de les carreres de Sant Roc el Club d'Atletisme Porreres ja pensa en la mitja marató, que organitzarà al novembre. L'entitat dóna les gràcies a l'Ajuntament de Porreres, a Protecció Civil, a la Penya Barcelonista, a Agromart i a tots els voluntaris que han col·laborat perquè la cursa fos un èxit.
La Batucada de Porreres amb nous components
q El director i editor de L'Estel de Mallorca, Mateu Joan Florit, va morir a Sant Joan mentre dormia, amb les botes posades i lluitant fins al darrer alè. El dia abans encara feia feina, a 84 anys, preparant el proper número de la seva publicació quinzenal. Bon viatge per al guerrer!
Durant les festes de Sant Roc debutaren les cares noves de la batucada porrerenca. Les primeres que ja s'han q Sortírem a l'Última Hora. Secció sa Foganya del dia 26 incorporat són mare i filla, procedents d'Algaida. La de maig. Ja ens qualifiquen de quinzenals. El mateix dia també sortíem al DM, que es feia ressò del passat formació supera actualment la trentena d'integrants. editorial. Estam ben contents.
(Continuació de la carta que ens ha remès Simó Tortella Sbert, secretari del Consell Parroquial, amb nom de 17 persones més) Senyor director del periòdic local d’informació Porreres, esperam que vengui a bé publicar aquesta nota com aclariment. El mes de setembre sortirà el número habitual de la Semilla , on ja es tractarà el tema. I llavors el mes de novembre es publicarà un número especial amb molta més informació i amb la planificació d’actuació per arribar al nou centre que tots els porrerencs i porrerenques volem en bé de tots, però sobretot en bé dels nostres majors. q Després dels dos primers números hem decidit contractar. ni més ni menys, que a les dues pàsseres del nostre escut, perquè venguin a revolucionar un poc el galliner porrerenc, si és que ja no hi estava prou. Tot seguit, vos en feim cinc cèntims, a tall de presentació, del seu espectacular currículum. q Les noves col·laboradores, són aucells de la família dels túrdids, de color blavós o negrenc per damunt i rossenc per davall. Habiten a Porreres i a llocs alts de roques, campanars i edificis ruïnosos. Quan senten campanes, tot d'una, surten a espipellar. S'alimenten d'insectes, especialment d'abelles i dàtils de fasser bord, que són molt agres, com els del fasser de sa Plaça. Per això, sempre estan ben assabentades de tot el que passa al nostre voltant.
Nota de l'editor: Com hauran pogut llegir els lectors, hem publicat íntegrament l'escrit d'aclariment que ens ha enviat el Consell Parroquial, malgrat que la seva llargària ens ha obligat a paginar-ho tot de bellnou i quan teníem ja el número a punt de sortir, que hem hagut de modificar. Demanam disculpes si han pogut aparèixer algunes errades informatives anteriors, publicades per la nostra part sense cap tipus de malícia. Som i serem molt respectuosos amb les opinions de tothom.
q Les dues pàsseres, han sortit d'escola de periodisme, la qual cosa no és cap garantia de res. Maten les abelles a picades igualment. Una és la pàssera solitària. L'altra la pàssera de les negres. A totes dues els hi ajudarà, a hores buides, una tercera, la pàssera de les roges. Així no podran sorprendre a ningú. Totes elles bravegen de “porrerenca que no es vincla ni es trenca”. Heu de saber que si la pàssera està alegre a la matinada, és senyal de pluja. q Amb la informació del tancament o no de la residència, hi ha fets molt curiosos. Com l'interès del diari El Mundo en ficar més benzina al foc. I això que té el director porrerenc.
EL NÚMERO 4 SORTIRA dia 1 D'OCTUBRE