Núm. 5 Novembre 2018
Porreres, zona tan inundable com les altres La terrible desgràcia de les inundacions del Llevant mallorquí ens hauria de fer reflexionar a tots.
Porreres s'ha unit al moviment de solidaritat amb el municipi de Sant Llorenç del Cardassar. S'ha participat voluntàriament en les tasques de neteja i també amb els ajuts per tal de pal·liar les enormes destrosses i pèrdues, també -i no ho oblidem- de massa vides humanes. Pèrdues que entristiren un mes d'octubre molt atípic en pluges i destrosses meteorològiques. Sant Llorenç i s'Illot no es mereixien tanta fúria desfermada. El responsable, no obstant això, segurament no és el canvi climàtic,
tot i que sempre se'l fa responsable. Les pluges fortes de tardor són pròpies del clima mediterrani. No podem deixar de lluitar, principalment des d'ajuntaments com el nostre, que les persones a Mallorca puguin patir algun risc d'inundació. Ja sigui per la seva proximitat a un torrent o perquè els seus habitants quan es desplacen per la xarxa viària, es puguin veure afectats en desgràcies com aquestes d'octubre. El Govern té identificats 11 trams considerats Àrees de Risc Potencial Significatiu d'Inundació. No hi som nosaltres, de moment, però no podem jugar més temps amb foc. Els municipis més vulnerables són Palma i Marratxí, seguits de Calvià, Campos i Manacor. Els seus termes són a prop de nosaltres. A part de les àrees esmentades, hi ha altres zones inundables, a priori, amb menor perill, que també tenen sistemes fluvials perillosos. No podem mirar cap a una altra banda. Ni ser permissius a l'hora d'autoritzar edificacions a la vora d'indrets amb risc. Fotografia de Xesca Toledo.
14:15 15:50 17:00 18:25 19:45 (Dissabtes, diumenges i festius) 8:15 9:50 11:40 13:45 15:20 19:35 Fa 124 anys, octubre 1894 PALMA................................PORRERES (Dilluns a divendres) Greu accident mortal a 7:45 9:00 9:50 12:00 13:35 15:30 17:30 18:30 19:30 20:45 un celler de vi de (Dissabtes, diumenges i festius) Porreres 9:30 11:30 13:10 15:25 16:30 20:35 La verema de l'any 1894 va quedar tràgicament marcada a Porreres per un PORRERES............................FELANITX (Dilluns a divendres) luctuós accident en la vinificació del raïm, en el qual moriren dues persones, 8:30 9:45 10:35 12:45 14:20 un pare i el seu fill de 24 anys, el jove 16:15 18:15 19:15 20:15 21:30 Bartomeu Julià i Vidal, quan aquest va (Dissabtes, diumenges i festius) caure a l'interior del cup on es 10:15 12:15 13:55 16:10 17:15 dipositava el most. Les dues morts 21:20 possiblement foren fruit d'una intoxicació en inhalar diòxid de carboni, un gas tòxic que s'origina per la fermentació alcohòlica del most mitjançant la qual es converteix en vi. La terrible informació va aparèixer publicada al diari menorquí "El Vigia Católico" a la secció de notícies procedents de Mallorca.
PORRERES.-VILAFRANCA-MANACOR (Dilluns a divendres) 8:15 10:15 14:55 16:55 MANACOR-VILAFRANCA-PORRERES (Dilluns a divendres) 8:45 11:45 15:25 18:15 PORRERES-CAMPOS-COLÒNIA-SANTANYI
(Dilluns a divendres) 9:05 12:15 15:45 18:45
Línia directa: 627477628 · 648257430 Correu electrònic: binerbo1@gmail.com Editor: Joan Barceló Bauçà
Els dies tardorencs Tancam l'octubre amb molta pluja. Fins i tot el dia de la Fira va ser passat per aigua. Tàctil la llum de novembre. En arribar aquests dies que anuncien l’arribada de l’hivern, quan ja plou amb intermitències i les fulles dels arbres esdevenen pàl·lides. La vida és bella al novembre. Considerat com la porta de l’estació freda i l’època dels canvis sobtats que en moltes ocasions es donen. La intensitat del fred és atenuada circumstancialment per períodes més o menys càlids, com el famós estiuet de Sant Martí en els quals no s’aconsella, llevar-se massa roba. Aviat podrem començar a encendre el foc a la foganya per escalfar la vetlada. Novembre és temps de matances. S’ha d’evitar fer-les en el girant.
La ronda adjudicada La primera fase del projecte viari per completar la circumval·lació de la vila de Porreres ha estat adjudicat per un import de 857.000 euros més Iva a MAB (Maties Arrom Bibiloni) de Binissalem. El projecte inclou la conducció de les aigues que van a parar al Camí de Marina.
FE D'ERRADES
“Tenim allò que no us agrada: el futur” (Mahmud Darwix, poeta i símbol de la identitat palestina)
PORRERES................................PALMA (Dilluns a divendres) 6:35 7:45 8:35 10:05 12:05
NOVEMBRE 2018 -Dijous 1. Festivitat de Tots Sants. -Dissabte 3. "Rostoll Cremat" de Toni Gomila. 20:30 h. a l'Auditori. -11 novembre. Futbol. PorreresMontaura a Ses Forques. -Divendres 16. Concert de Gossos “25 anys” a l'Auditori. 21 hores. -25 novembre. Futbol. PorreresArenal a Ses Forques. -Dilluns 26 novembre. Ple de l'ajuntament a la Casa de la Vila. 20 hores.
Al número 4 produïrem una greu errada. L'esportista que va acabar 5è a l'Ironman de Gal·les no era Joan Ramon Xamena, sinó en Bernat Xavier Xamena Vidal, com es pot veure a la fotografia, que si que està bé. Una bona colla de lectors s'adonaren de l'error i ens ho han comunicat com Antoni Adrover Picornell o Coloma Martorell, que es posaren en contacte amb nosaltres per comunicar-nos-ho i que els ho agraïm molt sincerament. Demanam disculpes als afectats.
i que consistia a omplir una fitxa de cada fossa, completant uns ítems imprescindibles: dades, localització, i que n’espera el reconeixement: el medi físic, descripció en profunditat, mapa de fosses de Mallorca. fonts, dades de les persones i -Al mapa de fosses hi ha pocs investigadors que fossin historiadors. viabilitat per a l’exhumació. “Un ha de ser rigorós i sincer quan estudia Per què no ho varen fer els una fossa. Si és inviable, s’ha de dir, acadèmics? si no, enganes les famílies i Potser hi va haver una part que no els va interessar, encara que d’altres, alimentes falses esperances”, explica Suárez. “L’experiència com David Ginard, hi varen MARIA LLULL /ARA Balears aprofundir molt. Al capdavant de la serveix per saber si una fossa és investigació s’hi posà gent normal i viable o no, encara que no tinguis Palma, Alaró, Bunyola, Calvià, coneixements d’arqueologia”, corrent com nosaltres”, explica Algaida, Manacor, Porreres, Montuïri, Petra, Sencelles, Santanyí Manel Suárez, professor de llengua afegeix Isern. -Les exhumacions que s’estan catalana a l’IES Bendinat i autor de i Son Servera són alguns dels llocs enllestint aquesta legislatura han l’informe de la fossa de Calvià. “Jo de Mallorca on la repressió franquista va deixar la seva petjada. no m’havia interessat per la història estat possibles gràcies a les de la repressió, sinó que volia contar investigacions d’aquestes persones, Les fosses d’aquests municipis i de la història de Sa Societat. Però quan que ho varen fer “de manera molts altres indrets de l’illa parlen desinteressada”. “Els ossos surten entrevistava la gent sempre des d’un silenci que es va imposar perquè algú investiga. Què va m’acabaven contant que tot es va gràcies a la por, enemiga de les fer malbé amb la guerra i llavors em passar? -Que ens vàrem posar a paraules i els records. Però hi ha investigar persones malgrat que no gent a qui li agrada dur la contrària a parlaven de les coses terribles que érem historiadors. Però això no fa varen passar. El meu objectiu va la por i vol saber què va passar: qui que el treball tingui menys valor. canviar totalment”, afegeix. va patir la repressió? Quina era la En el cas de Marçal Isern, fuster de Mai no ens hem sentit malmirats. Hi seva història? Alguns ciutadans ha historiadors a la universitat que professió, la dedicació a la dedicaren tot el temps que la seva reconeixen aquesta feina amb els professió els va deixar per donar veu investigació es va iniciar “per quals treballam”, comenta Suárez. curiositat” i les ganes de “saber als qui ja no en tenien i explicar als El que potser manca és “que es familiars que els seus parents tenien coses de la família i de la guerra a algú més que els recordàs. Aquests Alaró, com la història dels dos morts reconegui la feina dels a la costa de Tofla”. Isern comprovà investigadors”, reclama Isern. esforços començaren per separat, que “la guerra era un tema tabú a les “Volem que cada vegada que s’obri però un encàrrec del Govern l’any famílies”. “Per què els padrins no en una fossa se sàpiga qui la va 2010, amb Fina Santiago al parlaven?”, es demana Isern, qui capdavant de la Conselleria d’Afers investigar”. Socials, sumà voluntats en una obra s’encarregà de documentar les El dramaturg i professor de Filosofia encarregada a Memòria de Mallorca fosses d’Alaró i Mancor. Els Jaume Miró es va encarregar de la investigadors investigació de la fossa de Son d’aquell moment varen Servera i va començar la seva tasca “perquè ningú més no s’hi seguir un interessava, tret de noms com Pep mètode Alba i Toni Cànoves. I això malgrat científic que coordinà Manel que Son Servera va ser un dels pobles més represaliats de l’illa”, Suárez explica. “Saber què va ocórrer és Foto: una qüestió filosòfica, perquè ens Marçal Isern i remet a les arrels del mal. Com Manuel Suàrez
Les fosses comunes converteixen els ciutadans en investigadors
pogueren acabar d’aquesta manera en un poble tan petit els veïns, els germans i els amics?”. La seva motivació va ser i és “afegir un granet d’arena per aclarir els fets i curar les ferides”.
viable. Com la majoria d’investigadors, Garí començà a esbrinar què havia passat en el seu poble abans que sorgís la possibilitat de fer el mapa. Per a Garí, el fet important “no és si ets historiador o no, sinó que la feina estigui ben Homes i dones de diferents indrets feta”. L’historiador porrerenc considera “que les exhumacions són de l’illa han dedicat dècades a les molt importants”, però també cal vides truncades pel franquisme reivindicar “la feina d’investigació” En el cas del periodista Antoni prèvia que es va dur a terme. Que Tugores, les seves investigacions aquells informes donin resultats és sobre la fossa de Manacor es molt important. “A Porreres vàrem remunten a l’any 2004. “Vaig veure l’abast de la repressió. Les escriure un llibre sobre la Guerra exhumacions haurien estat Civil a Manacor i tenia informació de impossibles sense aquest punt de tota classe", explica. Quan s’inicià el partida”. projecte del mapa, afegí altres fonts, com l’ajuntament de la capital de Llevant. “No només els historiadors saben anar als arxius”, diu. “Quan una cosa és tan important, es pot fer un bon treball en equip”. En aquest cas, “recuperar les restes que cerquen els familiars dels represaliats és vital”. (Reproduït del Diari de Mallorca) Maria Antònia Oliver, que en el moment de començar les seves Porreres és un dels 33 municipis de investigacions era infermera i que Mallorca que ha nomenat un gestor ara és arxivera i presidenta de energètic. Durà endavant tasques Memòria de Mallorca, es capficà en relacionades amb la gestió la història de la repressió per tal de d'equipaments i podrà lluitar contra trobar el seu padrí desaparegut. “La el canvi climàtic. meva mare té 94 anys i encara el Segons informa S. Sansó, s'ha cerca. “Ha estat un camí molt difícil comunicat ja al Consell aquesta que m’ha fet aprendre que les decisió municipal. El Consell i el administracions són molt lentes. Si departament de Desenvolupament no ho feim els ciutadans, no ho farà Local col·laboren amb els consistoris ningú”. dins de la iniciativa del Pacte Per ara, la fossa on s’han pogut d'Alcaldes pel clima i l'energia. El trobar més cossos és la de Porreres, primer propòsit és aconseguir que d’on s’han recuperat les restes de 55 es disposi d'un bon control dels persones. L’encarregat del seu consums i la despesa energètica, estudi va ser Bartomeu Garí, un dels mitjançant la implantació d'un historiadors que es varen implicar en sistema de gestió i comptabilitat aquesta curolla col·lectiva. Encara energètica municipal. El segon és la que la de Palma, documentada per redacció del Pla d'Acció per a Maria Antònia Oliver, és la més l'Energia Sostenible i el Clima. El grossa, la seva exhumació no és
Porreres ja ha nomenat un gestor energètic
gestor és la persona encarregada de les tasques relacionades amb el subministrament i el consum energètic i especialment de realitzar accions per fomentar l'ús eficient i l'estalvi d'energia per ajustar el consum i intentar cobrir-ho amb energies renovables o més netes. Aviat començaran reunions de treball conjuntes per establir la metodologia de treball específica. El Pacte d'Alcaldes és una iniciativa de la Comissió Europea que va sorgir el 2008 amb l'objectiu de reduir, com a mínim, un 20% de les emissions de CO2 a l'atmosfera de cara a 2020, comptabilitzant com a any de partida 2005. Els objectius estan fixats a escala de la Unió Europea, però el que té de significatiu el Pacte és que l'acció té lloc en l'àmbit local, a través dels diferents plans d'acció que es presenten i desenvolupen a les ciutats i regions que participen. En l'actualitat hi ha més de 7.000 municipis signataris.
Rutes escolars segures La meva enhorabona per les rutes cap a l'escola segures. Ara fa un any proposava el mateix a la policia municipal de la vila i es mostraren interessats. En vaig parlar amb altres persones però no arribàrem a concretar res. Per això, estic molt content de veure que no som l'únic que veu en la creació de rutes segures cap a l'escola una manera de fomentar: L'autonomia personal dels infants. La seguretat viaria dels infants. Hàbits saludables. Descongestió del tràfic de la vila. Millor conciliació familiar. Si feis una reunió, m'encantaria poder-hi asistir Joan Miralles
sempre que no decidesquin també traslladar-la a diumenge. Amb aquests canvis pretenen, segons d'editorial, que “el canvi de Sa Fira informacions de fonts pròximes a la ha estat molt discutit entre els batlia, donar entreteniment al veïnats i el tema ha tengut molt de personal durant tots els diumenges ressò en els mitjans de comunicació de l'any i, al mateix temps, fer que mallorquins”. les setmanes laborals siguin regulars Article irònic sobre el canvi i no tenguin dies festius, que tan nocius són per a la salut dels La revista porrerenca continuava el treballadors. També existeix la El passat dimarts, dia 30 d'octubre, tema a pàgines interiors. A la secció possibilitat que a la llarga traslladin “Embulls” Arnau de Vilavella la fira a Palma, d'aquesta manera hauria estat la tradicional fira de (pseudònim possiblement de Joan pensen que facilitarien la Porreres, si no l'haguessin canviada participació de gent de fora poble i al diumenge dia 28 del mateix mes. Melià) ironitzava llargament sobre aquest canvi: “per les notícies que de porrerencs que viuen a Ciutat. El canvi al diumenge, acordat en en tenim, sembla que la decisió de Convé recordar que en això ja hi ha sessió municipal de l'Ajuntament de Porreres es va produir el 1989. Fa 29 l'Ajuntament de passar el dimarts a experiències, l'U.D. Porreres durant diumenge, ha tengut una acceptació una temporada s'entrenava a anys. Aquest va ser un canvi de important en determinats sectors, Palma, al cap de poc temps va conveniència, que no obeïa a la tradició, com tantes altres coses de segons hem pogut llegir a distintes desaparèixer. Dins aquesta mateixa tònica d'homogeneïtzar la vida les celebracions festives anuals que publicacions. Així, El “Dijous”, d'Inca, informa que l'ordre del dia quotidiana, que tant preocupa al s'han fet malbé a la nostra vila, partit del govern, ben aviat es perseguint la modernitat. Segons el del pròxim plenari de la corporació “Llum d'Oli” (núm. 36, febrer 1989) municipal d'aquesta localitat inclou prendrà la decisió de substituir el el punt del canvi del Dijous Bo; a nom de la Mare de Déu de Monti“la plenària d'aquest canvi havia partir d'ara, i perquè pugui anar-hi Sion pel de Virgen del Rocío, així despertat certa expectació i 16 més gent sense perdre un dia de s'aprofitarà en benefici de Porreres persones varen ser el públic de la feina, es farà en diumenge: el la fama que aquesta darrera té a tot sessió, que va resultar bastant Diumenge Bo; el mateix setmanari l'Estat. A la vegada serà substituït el polèmica”. es planteja canviar de nom: en lloc ball de bot per les sevillanes. Sense Aquella modificació s'acordà amb de dir-se Dijous es dirà Diumenge. cap dubte ni un, els nostres regidors els vots a favor dels 5 regidors d'A.P., D'altra banda, segons el “Full es faran mereixedors de la medalla el de Miquel Ferrà del PSOE i Pere Mulet i Francesc Mora d'U.M., grup Dominical”, s'estudia la possibilitat d'Isabel la Catòlica (o de Felipe V, si de fer caure el Dijous Sant i el existeix) que els haurà de ser que va votar per a tots els gusts, ja Divendres Sant en diumenge, per les penjada per algun insigne i il·lustrat que també s'abstengueren Jaume mateixes causes. L'únic punt a polític l'any 92; això sí, en diumenge Martorell i Gabriel Gornals. resoldre és si aquestes festivitats, i i a l'aula de gramàtica del Monte del Curiosament, l'únic vot en contra va Rocío”. ser el de Bernat Bauçà, també d'UM també el Diumenge de Pasqua, i que després seria batle de la nostra s'han de fer el mateix dia o en setmanes diferents. L'ajuntament de Taula de fires tradicionals a vila. El debat dividí els porrerencs Porreres, després de tan encertada entre partidaris del canvi, que Mallorca decisió, sembla que han agafat entenien que la fira hi guanyaria més gent i més moviment comercial coratge i d'aquí a poc temps El canvi va provocar, al cap de pocs tractaran el tema de si s'ha de fer si es feia en diumenge i els que anys, els primers problemes, ja que coincidir la festivitat de Sant Roc en pensaven que s'havia de mantenir la confusió seguia entorn de les fires en dimarts perquè era una tradició. diumenge a partir d'enguany o si és que se celebren a l'illa. L'historiador millor traslladar-la provisionalment El mateix “Llum d'Oli” informava a Mn. Pere Xamena fa temps ja va al dia de la Mare de Déu d'Agost, la seva portada, en forma aclarir, amb la següent taula de fires
Les fires tradicionals a Mallorca i el Dimarts Bo de Porreres
com funcionaven. I funcionen encara. Les fires de Felanitx són la primera el segon diumenge de maig. La segona és el diumenge abans de Santa Margalida. La tercera el dia de Sant Agustí. La quarta és el diumenge abans de Sant Miquel. I la cinquena i darrera és el diumenge després de Sant Lluc (Sant Lluc és el dia 18 d'octubre). L'Emperador Carles V, l'any 1543 concedí a la vila de Llucmajor un privilegi de vint dies de fira anuals, des de la festa de Sant Miquel (29 de setembre) al 18 d'octubre, festa de Sant Lluc (ambdós inclosos). Actualment només se celebra fira el dia de Sant Miquel i els diumenges següents fins a Sant Lluc, incloent-hi aquest dia si és diumenge. El dijous següent és fira a Campos. El dissabte següent ho és a Santanyí. El diumenge següent és la fira de Felanitx. I el dimarts que ve després, és la fira de Porreres, que fa uns anys es va perdre. Les fires d'Inca són el lr., 2n. i 3r. diumenges després de Sant Lluc. El quart diumenge no és fira, però és la festa de Santa Maria la Major, titular de la parròquia. El dijous següent és el Dijous Bo.
Una fira històrica La fira de Porreres, actualment traspassada al darrer diumenge d'octubre, com dèiem abans també era anomenada antigament com a Dimarts Bo. Així ho hem vist a molts almanacs mallorquins antics. Ara, que n'hi han sortides com a bolets arreu, i Porreres ha diversificat en vàries fires temàtiques la seva oferta (diada d'Agricultura Ecològica, Fira Musical, Fira d'Oportunitats, etc.) pensam que hauríem de tornar a recuperar la genuïna fira porrerenca del Dimarts Bo. Seria, com a mínim, una reparació històrica que faria
honor també al seu mercat tradicional del dimarts. I més perquè s'han demostrat durant aquests anys moltes coses. 1) Que més gent no és sinònim de més rendiment ni més doblers. 2) La fira de Porreres és una més de tantes i tantes fires dominicals que es celebren a Mallorca. 3) Els comerciants de Porreres no han estat els beneficiaris del canvi. 4) Són millors moltes fires petites que una de molt grossa. 5) Es comencen a detectar problemes organitzatius en aquestes macros-fires com són la manca de subvencions, excés de competència, crisis econòmica, etc. La prova del canvi ha tengut anys suficients per demostrar que no resol la crisi econòmica del nostre poble. No sembla descabdellada la possibilitat de refer el que es va fer al dictat de les circumstàncies d'aquells moments, sense tenir en compte ni la tradició ni la història. Raons més que de pes per tornar on érem abans. Fins i tot -el mal vici ja s'ha donat- mantenint l'actual fira del darrer diumenge d'octubre. Donada la situació actual, creim que no vendria d'una fira més. Joan Barceló
Porrerencs a Mata de Cuéllar, Segòvia Bartomeu Barceló Taberner, el porrerenc que exerceix el càrrec de director del Departament de Matemàtiques de la Facultat de Ciències de la Universitat Autònoma de Madrid ens va informar que a prop de Cuéllar, ciutat de la província de Segòvia, concretament al poblet del costat, Mata de
Cuéllar, hi ha diverses famílies procedents de Porreres. Allà amb el cognom Barceló, per exemple, a la guia telefònica apareix Francisco Barceló González, Julián Barceló, i fins i tot un negoci "Patatas Barceló". Són descendents del porrerenc Rafel Barceló Llaneras, que es va casar amb María Paz López, que devia esser de per allà. Bartomeu Barceló té previst quan pugui, anarhi, ja que no està massa enfora de la seva casa a la Serra de Madrid. "Cercava els avantpassats de mon pare, els primogènits eren Rafel Barceló i vaig trobar la web de MyHeritage que va fer un tal Ernest Zarzuela Barceló. Allà surt Rafael Barceló Llaneras de Porreres. Llavors un dia per Porreres vaig anar a la parròquia i vaig trobar el naixement de Rafael Barceló”. Mata de Cuéllar forma part de la Tierra de Pinares. Està a 753 metres d'altura sobre el nivell de la mar i compte amb una població de 260 habitants. Pel seu terme discorre el curs del riu Cega.
El mal temps desafia la Fira La Fira i el Firó de Porreres enguany han quedat deslluïts per la pluja i el fred, presents tots aquests dies al poble. El tradicional recorregut de les autoritats pels stants firaires va haver de ser suspès. L'afluència de públic també se'n va ressentir i les vendes foren menors de les esperades.
Instal·lades plaques fotovoltaiques a l'Escola Nova Sínia de s'Hort de L'Ajuntament de Porreres ha instal·lat plaques fotovoltaiques al Son Jordi CEIP Escola Nova, per tal de millorar l'eficiència energètica del centre escolar. Amb aquest objectiu, l'Ajuntament va aconseguir una subvenció de la direcció general d'Energia i Canvi Climàtic, per a instal·lació de les esmentades plaques de 10kw sobre la coberta del centre escolar públic. Amb aquesta nova infraestructura, en moments puntuals la producció d'energia de les plaques iguala el consum del centre. El cost del projecte ha estat de 15.300 € dels quals el 80 per cent han estat pagats pel Govern de les Illes balears i el 20 per cent restant per l'Ajuntament. La regidora de Medi Ambient, Turisme, Energia i Infraestructures, Coloma Bover, ha explicat que "la instal·lació d'aquestes plaques d'energia neta a l'Escola Nova contribueix a minvar les emissions de CO2 a l'atmosfera i és amb aquestes petites passes que entre tots hem de contribuir a la millora del medi ambient”.
Aquesta sínia, situada al nostre municipi, es troba a l'hort de Son Jordi. S'hi va fer una restauració l'any 2005, essent de titularitat privada i gaudeix d'un bon estat de conservació: Està construïda en pedra en verd, pedra en sec i marès. Forma part del Catàleg de Patrimoni Hidrològic i Etnològic del Torrent de na Borges. Es tracte d'una sínia de rosari, totalment restaurada i en funcionament. El coll és de pedra en verd, amb columnes de marès. Té una pedra foradada per fermar l'animal. Es troba sobre una mota de poca alçada. No té un dipòsit per l'aigua extreta que s'utilitzava per regar directament des de la síquia.
Climent Noguera Serra va haver de ser hospitalitzat Climent Noguera Serra, davanter de la Unió Esportiva Porreres va haver de ser hospitalitzat com a conseqüència d'un xoc amb el porter del Pla de Na Tesa. Es complia el minut 19 de partit quan el porter Carlos Delcampo xocava amb Climent Noguera, un dels jugadors destacats de l'equip porrerenc, que estava donant un gran rendiment aquesta temporada. El cop va portar a Climent a l'hospital on va haver de ser ingressat per un cop a la mandíbula i perdé el coneixement. Cinc punts de sutura i un parell de setmanes de descans va ser el resultat.
q ”La integració dels nouvinguts a Porreres. Una realitat no resolta?” va ser el títol d'una taula rodona realitzada a l'Agrupació Cultural a la qual hi participaren Maria Lliteres, com a representant del sector de la sanitat; Maria Antònia Rigo, del món escolar; Catalina Burguera, com a representant de l'Ajuntament i Nesha Zougaghi, nouvinguda a tres anys a Porreres i estudiant d'integració social. Moderà Francesc Melià. q La pujada atlètica a Monti-sion arriba a la 35ª edició. Serà el diumenge 4 de novembre a partir de les 10:30 hores on s'espera gaudir d'aquesta cursa. q
Els alumnes de l'Escola Nova
varen rebre la visita del primer equip del Palma Futsal. Els jugadors i cos tècnic parlaren dels valors de l'esport i en especial de l'esport d'equip. Els jugadors signaren pòsters i es fotografiaren amb els nins i nines. Fou un acte molt pedagògic, organitzat per l'APIMA. q La presentació del documental "Tot inclòs: danys i conseqüències del turisme a les nostres illes" es va presentar a l'Auditori Municipal. q Joan Sastre ha tornat a ser convocat. El lateral porrerenc del Mallorca ha patit una llarga lesió, després de ser el tercer jugador amb més minuts jugats la passada temporada. En aquesta, no havia pogut disputar fins ara cap partit, al patir una tendinitis al genoll des del
passat mes de juliol, que l'obligava a entrenar al marge de l'equip. q Una ballada solidària va tenir lloc al pati de l'Escola Nova. Aires de Monti-sion i Pla Forana recaptaren fons per ajudar al Llevant. q El porrerenc Bartomeu Mesquida Ferrando ha rebut el Premi Degà Miquel Frontera a l'Ética Jurídica. El saló d'actes del Col·legi d'Advocats s'omplí per a homenatjar al jutge degà de Maó. q El pròxim 30 de novembre la Residència de Porreres haurà de tancar les portes, sense haver trobat una solució a la seva greu problemàtica econòmica.