Núm. 1 · Agost 2018 ·
urgència, serà únicament de la societat porrerenca i dels ciutadans que estimin la pau, el treball i la justícia. Més nosaltres, volem la diversitat de classes; volem que l'individu sigui Porreres és un poble de grans honrat, intel·ligent i laboriós. A promeses. Moltes d'elles, a vegades Porreres tenim centenars d'aquests incomplides, com veurem en aquestes exemples, que no necessitam pàgines. anomenar-los per ser coneguts de Són moltes les infraestructures tothom. creades per la companyia del Collir raïms, és més fàcil que conrear Amb el nostre mensual, doncs, volem ferrocarril que han desaparegut al les vinyes. Porreres és un poble de ser propagadors de tot allò que sigui nostre poble. Una d'elles la dimensió petita i avui ens volem afegir beneficiós per a la nostra vila. El barraqueta que existí fins a l'any 2005. a la premsa local, escrita en català. Les programa que enarboram és ben Al ramal de Felanitx que passava per circumstàncies, són propicies. Quant a definit. Volem la llibertat individual i Porreres i al tram que venia de nosaltres, ens sembla que encara en col·lectiva en el sentit del bé; volem la Montuïri hi havia aquesta garita mancava aquest petit periòdic, que disminució de la burocràcia; volem fer guardabarreres. Salvaguardava el pas comença i vol ser modest. Volem tenir municipi i país; volem premiar a tot de la carretera de Porreres a periodicitat mensual i difusió aquell que tingui una bona idea o posi Llucmajor. Quan la garita estava a electrònica. En paper, que sembla que en pràctica alguna iniciativa. punt de ser desmuntada, ja que ja no s'usa, en treurem alguns pocs Respectarem totes les idees, però ens l'actual ronda de Porreres passava per exemplars. Veurem quin temps som posarem sempre al costat de les capaços de durar. Repetim, creim que bones. Per fi, el nostre modest la seva ubicació es va vendre la mancava un periòdic porrerenc; que promesa que tendria un destí menys mensual no ve a rompre llances a no defugi l'actualitat i l'opinió i on suri favor de ningú, sinó que ve, únicament, traumàtic que moltes altres la vitalitat del mes a mes, de la cultura a fer poble. Estam oberts a totes les construccions d'aquesta mena, que nostra, però també el seu sector havien estat arrasades sense cap opinions, sempre que es facin amb els productiu. On s'hi canti l'amor al mirament. Val a dir, tal com es pot ideals que hem apuntat abans. respecte i la convivència i germanor. apreciar a la fotografia, que el seu Aquest mensual, que nosaltres hem estat de conservació era excel·lent. somniat, i que el creiem de tota
El dia que arribam
El 'Conde Rossi' a Porreres El que va publicar el diari Última Hora d'aquella visita Qualsevol cosa que digués o fes el feixista italià Arconovaldo Bonacorsi, més conegut com el “Conde Rossi”, en aquella Mallorca de principis de la guerra civil (segon semestre de 1936) sempre es convertia en notícia. Sobre la seva visita a Porreres l'11 de setembre de 1936 el diari Última Hora publicava la següent crònica: ¡Que viene el Conde Rossi! Esta es la exclamación que hizo al pueblo de Porreras vibrar de emoción y entusiasmo en la tarde del 11 de setiembre. Sabiendo el papel decisivo que desempeñó en la gloriosa campaña de expulsión de gentes indeseables de nuestro bendito suelo, queríamos ahora saciar nuestros ojos viendo tan esclarecido personaje y darle las gracias por su ayuda en estos históricos momentos. Las gracias se las dio el pueblo con el recibimiento apoteósico
escrivien un article de denúncia sota el títol “Atemptat al racó de la memòria de Porreres. Hi arrabassen el panell explicatiu amb el poema de Miquel López Crespí, inaugurat l’abril”. La nota diu: “Contra la justícia i favor de l’oblit. El racó de la memòria de Porreres, el lloc on es va portar a terme l’afusellament de desenes de republicans darrere l’oratori de la Santa Creu, ha estat escenari d’un atemptat en contra de la memòria històrica. ‘El panell explicatiu de l’espai que contenia el poema ‘Els nostres morts’, de l’autor Miquel López Crespí, ha estat arrabassat del seu lloc original. Tot i que efectius de la Policia Local han cercat el faristol per la zona, no s’hi ha trobat cap indici. ‘Des de Memòria de Mallorca, el seu que le izo, recibimiento que aún no secretari Bartomeu Garí, manifestà ahir siendo un alarde de poder y la ‘indignació i repulsa pel fet’. Garí riqueza, le ofreció con él lo que más tiene en estima: su juventud. Y en efecto: expressà ‘rebuig’ a aquest atac i sospita que ‘no ha estat gent de Porreres?. al son de himnos marciales, bajo las ‘Així mateix, Garí avançà que es banderas nacionales y rojinegras que convocarà la comissió de la dignitat de ondean en todos los edificios, bajo el l’Ajuntament per al d’avaluar els fets i arco triunfal que el pueblo ha erigido al estudiar les possibilitats de tornar a Conde Rossi, desfilan ante su presencia col·locar la placa. Una de les opcions és los Jefes Provinciales y locales, las inscriure el poema de López Crespí en Falanges ya gloriosas de Porreras. En un bloc de formigó per tal d’evitar atacs. primer término los balillas con su sección ‘Per part seva, el batle de Porreres, de bicicletas, después la numerosa Bernat Bauçà, també condemnà els fets ocorreguts, presumptament el cap de sección femenina, y por último las centurias falangistas llenas de optimismo setmana. ‘El racó de la memòria s’inaugurà el mes ante la proximidad del triunfo final. La presencia del Conde Rossi en el balcon d’abril del mateix any amb la rèplica del mural de Frau, obra d’Andreu Pascual i presidencial es acogida con un ¡Arriba Jaume Ramis, a més de la instal·lació de España! atronador, salido de lo más la placa explicativa que ha desaparegut.
íntimo del corazón del pueblo; ya tenemos ante nuestra vista al personaje de aventuras, dulce y sencillo con los niños, grave ante los hombres, justiciero ante sus enemigos. (...) El conde Rossi va a hablar; el pueblo le escucha preso de viva e intensa emoción (…)
Fa 7 anys, 27 de juliol de 2011
Els diaris de Mallorca i els atacs del feixisme Tots els diaris de Mallorca informaven aquest dia de l’atemptat feixista al racó de la memòria històrica de Porreres. A Diari de Balears A. Ginard i M. Poquet
Línia directa: 627477628 · 648257430 A/e:binerbo1@gmail.com Editor: Joan Barceló Bauçà
“Tots som afeccionats. La vida és tan curta que no dóna per més”. Charles Chaplin, actor i director.
iEl jove porrerenc Sebastià Nicolau Orell ha estat el guanyador del concurs que es va convocar per a la creació d’un logotip i dibuix de les festes de Sant Roc, amb un disseny molt original. iEl defensa lateral Joan Sastre serà un dels elements bàsics del Reial Mallorca a segona divisió, on segurament serà un dels titulars imprescindibles. iEl músic i compositor Joan Martorell Adrover ha estat el pregoner de les festes de Sant Roc 2018. iAires de Monti-sion ha participat al XXXV Festival internacional de Folclore de Favanella (Múrcia), com a intercanvi amb el grup d'allà, que va visitar Porreres l'any els enregistraments analògics de les passat.
Joan Ferrà, fill d’Aina Sansó, respon Fragment d'una entrevista a la revista “Cent x Cent”. Respón el porrerenc Joan Ferrà, fill d’Aina Sansó, a la que veim en aquesta bona fotografia retrospectiva de Maria del Mar Vanrell al seu poble de Manacor. Parla sobre la cessió a l’Escola de Mallorquí del fons documental entorn dels Cossiers que sa mare va arreplegar i la família ha cedit. -Què conté el fons documental? Hi ha qualque document curiós o inèdit que creguis de rellevància destacar? -El fons inclou el material recopilat en l’estudi de la cultura popular, especialment les danses: fotografies antigues, retalls de premsa, entrevistes, programes antics de les Fires i Festes o el treball de final de carrera que va servir d’empenta per a la recuperació actual. Hi destacaria
tonades i de les danses dels antics testimonis de l’anterior etapa. Un material avui en dia impossible de recuperar si no és per les gravacions inèdites fetes llavors.
El camí de Marina, tendrà un nou drenatge
Al ple extraordinari del mes de juliol es va aprovar la licitació dels plecs de clàusules administratives que han de regir les obres. Per solucionar el problema de les aigües es va decidir incloure com a projecte de millora el drenatge del camí de Marina, perquè la El darrer Ple de juliol va decidir síquia que hi havia cap a Banyeres ha modificar l'ordenança fiscal anat desapareguent i suposa un reguladora de la utilització pública problema greu pels habitatges propers de les terrasses dels bars i de la ronda Illes Balears. A més la Direcció General de Carreteres ho va restaurants de Porreres. Al centre proposar, ja que es feia el vial. A urbà el preu serà de 18 euros per l'expedient es justifica la no divisió en metre quadrat i a la resta del lots perquè les dues obres estan lligades municipi de 10 euros. També es marcarà una zona d'ocupació, inclòs i hi ha un informe urbanístic que justifica aquesta necessitat, a més dels durant les festes, per tal d'assegurar informes de supervisió favorables del els pas dels vianants, de les persones Consell i del departament de amb mobilitat reduïda o Carreteres. També explica la d'ambulàncies. Un canvi que arriba documentació que hi ha a l'expedient de amb molt de retard. És més senzill contractació i els principals tràmits que controlar per metres quadrats en s'han de dur a terme. La mesa la formaran funcionaris i s'anunciaran les lloc de les taules i cadires com és actualment. Per tant es calcularà per sessions de la mesa que siguin públiques. metres d'ocupació.
Les terrasses dels bars pagaran per l'espai que ocupen
Cultura i l'Ajuntament es culpen pel retard en l’exhumació de la fossa El govern balear es planteja dur l’Ajuntament de Porreres als tribunals després que la batlessa, Xisca Mora (Proposta per les Illes), desobeís el dijous dia 5 de juliol la resolució de la Conselleria de Cultura, Participació, Esports i Memòria Històrica per evitar un enterrament als nínxols de cementeri, a davall dels quals hi ha la fossa amb cossos de víctimes de la Guerra Civil que s’havia d’obrir, en segona fase, a partir de la tardor. L'endemà a l’horabaixa l’Ajuntament responia a la resolució de la Conselleria al·legant impossibilitat d’execució per manca de competència, si bé els serveis jurídics de l’executiu balear es mostren en contra de l’argument del Consistori. L’Ajuntament de Porreres a la resolució de la Conselleria de Cultura per paralitzar l’enterrament d’una veïnada a un dels nínxols afectats per la segona fase de l’exhumació d’una de les fosses més grans de l’illa i davall de la qual i segons els experts historiogràfics hi hauria els cossos d’Aurora Picornell, les Roges del Molinar, Belarmina González i altres dirigents republicans. Conflicte per la competència Al·leguen que no van poder donar compliment a la resolució de la Conselleria en la qual es demanava l’adopció de la mesura cautelar d’ordenació del precinte de les unitats d’enterrament del cementeri de Porreres que es preveu que es veuran afectades, atès que d’acord amb la llei del procediment administratiu comú és l’administració que inicia o resol el procediment a qui correspon l’adopció de mesures provisionals, fet pel qual seria la Conselleria —en opinió del Consistori— qui hauria hagut d’adoptar les mesures provisionals. Tanmateix, des de la Conselleria s’assegura que tot i que sí que és el Govern qui va iniciar el procediment, davant el fet que les competències en cementeris són municipals, és l’Ajuntament de Porreres qui havia de complir la resolució. «Segons els nostres serveis jurídics han de complir una resolució d’una institució superior.
Seria la primera vegada que el govern d’una comunitat autònoma se n’ha d’anar a un cementeri a executar una resolució quan no hi té competències», explica Manel Santana, director general de Participació i Memòria Històrica.
La batlessa hauria desobeït la resolució de la Conselleria que impedia un enterrament en un dels nínxols del Cementeri D’acord amb la llei de fosses, la recerca de persones desaparegudes té interès general i social. Santana recorda a més que l’Ajuntament és el propietari dels nínxols afectats i que només té l’obligació de complir els drets funeraris de la població, «però això no vol dir que s’hagin d’enterrar en aquests nínxols». Interès general i social A més, el director general afegeix que d’acord amb la llei de fosses, la recerca de persones desaparegudes tenen interès general i social. Una cosa a la qual se suma Maria Antònia Oliver, presidenta de l’Associació de Memòria de Mallorca, que presideix la Comissió Tècnica, i que no descarta demanar la dimissió de la batlessa. «La de la fossa de Porreres és una de les exhumacions més urgents que tenim. Per la seva grandària, per la quantitat de persones que hi van ser llançades i perquè és la que més familiars de primera generació vius té», explica Oliver. «Jo mateixa som néta d’una de les persones que hi està enterrada i així ho vaig fer saber a la família de la veïnada enterrada dijous, però no va servir de res». «Comportament poc honest» Tant Santana com Oliver acusen el Consistori d’haver tengut un «comportament poc honest» i asseguren que quan dimarts passat es va tenir coneixement de la mort de la veïnada, tant la conselleria com Memòria de Mallorca es van intentar posar en contacte amb la família —que havia signat l’autorització per a l’esbucament i posterior reconstrucció del nínxol afectat —, però no en van obtenir resultats. L’intent també es va produir des de la batlia, segons explica Xisca Mora, amb el mateix resultat. (Continua a la pàgina següent)
Tanmateix, la conselleria assegura que a les 16 h de dimecres es disposava de la resolució, però que la batlessa va demanar que es formalitzàs per registre d’entrada a primera hora de dijous, cosa que va passar a les 9.11 h. L’executiu denuncia, a més, que l’enterrament estava programat per a les 11 h, però finalment es va produir a les 10 h. «Per què al·leguen manca de temps i canvien sense avisar l’hora d’enterrament?», es demana Santana.
resguardaba el operario del ferrocarril que se encargaba de colocar las cadenas para impedir el paso de tránsito cuando se acercaba el tren. El regidor Bernat Bauçà explicó que la intención es «conservarla y si algún día hallamos un lugar digno se reconstruirá». Quasi 14 anys després no s'ha trobat encara cap lloc digne. O potser el “lloc digne” és aquest l'indret actual on està situada, dins un camp abandonat de Son Redó.
Una veïnada de Porreres assegura que no se li va permetre enterrar el seu pare als nínxols afectats Oliver també afegeix que en els darrers mesos dos veïnats també es van veure afectats per la mateixa casuística i van ser enterrats en altres nínxols. De fet, Petra Mesquida, explica que en el moment d’enterrar al seu pare —fa un mes— un dels fossers del cementeri va assegurar-li que hi havia l’ordre de fer allà els enterraments. Assegura que no sap qui va donar l’ordre al fosser, però recorda que és un treballador municipal. (Neus Tur / Jornada / 6 de juliol 2018) FOTO: SIMÓ TORTELLA / DM
DARRER PLE
Aprovat el projecte de vial de connexió entre els carrers Santa Creu i del Pont L'Ajuntament de Porreres ha aprovat, en un ple Així ho titulava la crònica publicada a Ultima Hora el 28 extraordinari al mes de juliol, el projecte del vial de connexió entre els carrers Santa Creu i del Pont per un de gener 2005. Fa més de 13 anys. L'escrit el signava import d'1.093.591 euros, iniciant l’expedient de J.M.SASTRE: contractació de les obres mitjançant procediment “Hace más de cien años algún experto albañil construyó la obert. Aquest projecte és molt necessari i reclamat per caseta de tren ubicada en la calle Major de Porreres y, a tenor tal de descongestionar el municipi de cotxes i millorar el de su estado de conservación, lo hizo a conciencia. Estos días, trànsit rodat i la mobilitat. S'ha de destacar el dos operarios de la empresa que construye la ronda de compromís del Consell de Mallorca en aquesta obra que s'Estació han desmontado la caseta pieza a pieza, también a s'ha gestionat amb rapidesa. Sense la seva ajuda conciencia, con el objetivo de conservarla y reconstruirla en econòmica d'un milió d'euros no hauria estat possible. una nueva ubicación. Tots els grups municipals han estat d'acord que el vial Las obras de apertura de la ronda obligaban a derribar esta estigui acostat al nucli urbà per tenir un menor consum garita guardabarreras. La comisión de cultura del Ajuntament territorial. El projecte també inclou la connexió del de Porreres decidió conservarla por lo que correrá mejor suerte que edificios similares de otros municipios que han sido drenatge del camí de Marina i ha estat redactat pels enginyers Mateu Estrany Pieras i José Alejandro Asensi arrasadas sin contemplaciones por obras de aperturas de López. Les obres han d'estar acabades abans del 31 nuevos viales. La garita guardabarreras es de pequeñas dimensiones y en su d'octubre del 2019. S'aprovà amb 10 vots a favor (7 EL PI, 2 MES i 1 PSOE) i 3 abstencions del PP. interior apenas había una chimenea. Era el lugar donde se