Anna Barceló Cucala

MAINHARDT - 82 / agost de 2015

ENTREVISTEM PEDRO BLASCO L’ÀNIMA DE BABAKUS

Pedro Blasco: l’art de carrer és una ensenyança continua, és una manera bona de viure la vida, un bon hobby i un bon espectacle per veure. ANNA BARCELÓ CUCALA

Ja fa tres anys que la plaça La Mola d’Alcossebre acull al llarg d’un cap de setmana un festival de circ que congrega centenars de famílies i d’aficionats a les arts circenses, es tracta del Babakus. Un festival organitzat i dirigit per Pedro Blasco que, després de tres edicions, no fa més que créixer. Cada cop hi ha més actuacions, més audiència i més ganes per part de l’organització de fer més i millor. Avui entrevistem a Pedro Blasco, el precursor del circ a Alcalà i Alcossebre.

Bon dia Pedro, podries presentar-nos el Babakus?

És un festival que es va fer per l’experiència que portàvem acumulada. Crear el festival de circ va ser una aposta personal, una cabuderia meva que vaig poder dur a terme gràcies a la gent que m’envolta. Si no tens un bon grup de gent al costat que t’ajude, les coses no van avant. En el cas del Babakus, jo pensava que seria un festival molt local, molt nostre, de casa però després de veure com han anat les tres edicions veiem que no, que està creixent i està agafant ja unes grans dimensions. És un festival que està obert a tots els públics, és per a menuts i majors, no dic que siga gratuït perquè passem la gorra, però és un festival accessible a tothom. No hi ha ningú que no puga vindre per qüestions econòmiques perquè és obert a tots i cadascú aporta el que vol i pot. Per la nostra part agraïm i valorem totes les aportacions, per menudes que siguen.

Com neix la idea de crear un festival de circ?

La trajectòria dels Babarots és el que ens convida a fer-ho. Amb els Babarots hem tingut la sort de viatjar molt per gran part del país. Hem actuat en molts llocs i en molts d’ells les actuacions formaven part de festivals de circ. Això ens convidava a fer-ne un al nostre poble però a més, ens ha obert fronteres, ens ha ampliat experiència, coneixements, hem fet contactes i hem viscut vivències que, en un moment determinat ens van conduir a preguntar-nos per què no fer un festival d’arts de carrer a Alcalà-Alcossebre tenint una associació que es dedica això, que està per la labor i que té ganes de fer-lo. Així naix la idea. Volíem fer un festival que es pogués sostenir per si sol i que es puga repetir any rere any.

D’on ve la teva passió per les arts circenses?

Perquè el meu germà em va endinsar en aquest món a través de les xanques. Ell me’l va presentar i jo vaig trobar la substància que té i que fa que siga com una droga sana. A partir d’ací es va unir molta més gent al projecte. Gent que comparteix aquest sentiment i que li agrada.

Què creus que aporta el Babakus al municipi?

El Babakus és un altre festival. És diferent. És un festival que agrupa a molta gent i molt diversa. És una manera d’animar a la gent, de traure-la al carrer. És una forma de presentar al poble el que fan les associacions del poble, en aquest cas la nostra. De presentar la nostra feina i de presentarnos de cara els xiquets com una opció. Com una opció extraescolar. És una manera de donar força també a les associacions del poble, que estan a un nivell molt alt. A més d’això cal sumar que estem a Alcossebre, que és molt fort turísticament i que amb el Babakus el que fem és sumar a l’oferta del poble de cara al turista. Donem una opció d’oci més al turisme d’Alcossebre, que sol ser turisme familiar i li crida molt l’atenció. Després, cal destacar que l’organització és molt bona i per això el resultat és bo. També, per que tot surti bé cal mencionar als “pringaos del babakus” que són tots els companys que col·laboren i presten la seva ajuda per poder dur a terme el festival. Són, inclòs jo, els pringats que fan que el Babakus siga possible, i tot sense cobrar res, per amor a l’art. Aquest mot nosaltres el portem amb orgull a les camisetes perquè ens sentim orgullosos de què la nostra feina obtinga tants bons resultats. Estem orgullosos perquè

la gent gaudeix, s’ho passa bé i repeteix. Per tot això el festival no para de créixer. Cada any es fa més gran i està més consolidat. Sembla mentida el que s’ha aconseguit en tres anys. El primer any hi havia gent que no confiava en el projecte i ara ja quasi s’aguanta sol, amb l’ajuda de les subvencions que anem rebent, clar, que també són una ajuda importantíssima.

Aquest any el festival s’ha superat. A més d’aconseguir reunir més de 2.500 persones, s’ha ampliat un dia i les actuacions han demostrat ser de gran qualitat. Com s’aconsegueix créixer any rere any d’aquesta manera?

S’aconsegueix, en part perquè jo també sóc una persona que em moc molt. Ara per exemple, vaig al festival de Tàrrega que és un festival d’arts de carrer impressionant. Allí es veuen les coses que estan despuntant en el món del circ, s’agafen contactes, idees. Això és important. Després també és destacable el que ens movem com a associació. Sempre estem d’aquí cap allà. Una vegada vas a un lloc, una altra et truquen per a anar a un altre, etc. És molt i molt important per a créixer la gent que hi ha al darrere, gent que col·labora i s’implica en el circ, en l’escola de circ i en el Babakus, sense ells seria difícil qualsevol cosa, perquè la veritat és que són un punt de suport molt important i s’aboquen molt en la feina. La transparència que hi ha a l’associació també ens fa avançar molt i molt conjuntament, som com una família on cadascú té una responsabilitat i una feina. Llavors clar, una vegada ho ajuntes tot: tens experiència, tens gent darrere i pel voltant que respon, que et busquen d’un lloc i d’un altre i que et coneixen per vindre ací. Tot junt fa, molt més fàcil, créixer el projecte.

A l’edició d’aquest estiu 2015, han acudit artistes de quasi tota Espanya. Han vingut especialistes del circ del País Basc, de Madrid, de Saragossa, València, Catalunya, etc. Com s’aconsegueix implicar a professionals de tants llocs?

Pel fet de moure’s pel mundillo i anar actuant. Això et porta a conèixer gent de tot arreu i especialitzada en moltes coses diferents. Per trobar gent bona i diversa ens hem de moure i nosaltres ens movem. Ara tenim ja molts contactes que ens truquen i als que nosaltres podem trucar. També, tenim consellers de confiança, gent que t’aconsella -“fixa’t en aquell artista que fa coses bones”, “fixa’t en l’altre”- . Així és com s’aconsegueix que vinguen i que vulguen vindre, quan més contactes tens més fàcil és implicar a més gent. Per altra banda, com els artistes que venen al Babakus se’n van molt contents per l’ambient, per la germanor que hi ha, per la bona organització i perquè se’ls remunera la feina que fan, tornen i parlen bé del festival als companys. Ara no només nosaltres truquem als artistes que volem que vinguen sinó que rebem molts currículums d’altres artistes que estarien encantats de participar al festival. I tots els artistes que venen cobren. Tots els professionals de les arts de carrer que venen tenen un caché. Venen amb un preu mínim per actuació. Aquí venen amb un caché un poc més baixet perquè som amics i al ser col·legues s’estiren una mica i clar, ells també veuen que és un festival que no es fa per guanyar diners sinó per promocionar aquest art i que és un projecte nou. Així és com et trobes amb gent de tot arreu. De Catalunya, del País Basc, d’Andalusia, etc. Fins i tot volia que aquest any haguessen vingut uns artistes de Menorca que espero que l’any que ve puguen acudir. La gent vol venir perquè tot va bé. Si fas l’esforç d’aconseguir que tot funcione i es treballe a gust, la gent respon, volen vindre i ja passen aquí el cap de setmana, es queden als hotels, mengen als restaurants i tot el que comporta. El Babakus ha aconseguit primeres banderes de l’art de carrer.

Cal recordar que es tracta d’un festival sense ànim de lucre, com es finança el Babakus?

Es finança primerament gràcies a uns inversors particulars que ens deixen una quantitat determinada de diners, al principi, per organitzar i preparar tot i, després tenim l’ajuda de l’Ajuntament com a primera espasa de subvenció. La Diputació de Castelló també ens ha ajudat aquest any per primera vegada,

ens financem també del que podem recaptar quan passem la gorra, del que podem treure del baret de Babakus. També fa una aportació Paco del bar Àgora. També estan Hermanos Bruñó, està Sat Campal i està l’associació Friends of Alcossebre que ens han ajudat també econòmicament. Aquests són els principals pilars econòmics als quals estem molt agraïts i que penso que no em deixo a ningú per nomenar.

Amb això hi ha prou per mantenir als artistes, per organitzar, per al material, es treu algun benefici?

Si és que es trau alguna cosa, va tot destinat a invertir en l’any següent, tot es destina a la propera edició del Babakus. Nosaltres no cobrem per organitzar-ho ni per dur-ho a terme, com hem dit, és un festival sense ànim de lucre. Això sí, després de cada edició, els que hem estat fent-lo possible fem un soparet.

Per altra banda, cal destacar que l’acció de Pedro Blasco no es limita a l’organització del Babakus sinó que a més, és el president de l’escola de circ els Babarots. Com sorgeix aquesta escola Pedro?

Tot va començar quan es va formar l’associació a casa Manolo Barceló ja fa uns vint anys. Allí hi va haver la primera reunió i es va crear l’associació de xancuts. Es van fer els estatuts, es va posar nom (Babarots vol dir espantaocells). Tot va nàixer fa més de vint anys en aquella reunió i a través, també, del meu germà que va ser qui ens va portar les xanques a casa i qui ens va començar a donar classes a tots en aquell moment. A partir d’ahí vam anar sumant en quant a gent, vam començar a sortir al carrer perquè se’ns conegués, vam començar a treballar per a altres empreses externes com són Xarxa o Escura i a poc a poc i des de l’humilitat hem anat creixent. Si mai hem tret benefici d’alguna cosa, l’hem utilitzat per seguir invertint en el nostre projecte i així ens hem anat fent grans. A partir d’ací van anar augmentant les actuacions i vam anar adquirint certs compromisos amb l’ajuntament d’unes determinades actuacions a l’any. Així et vas nodrint econòmicament i arribes a fer-te gran. Ara mateix és molt important la implicació que aconseguim dels xiquets que formen part de l’associació. Jo no seria el que soc ni faria el que faig si no tingués als babarotets, als socis de la colla de Xanques els Babarots. Després això ha anat evolucionant, clar.

Llavors l’escola de circ, és l’escola de xanques evolucionada?

Sí, tot va començar amb les xanques i després ja hem anat a més. Per a no estancar-se cal anar evolucionant, cal anar fent més coses i més variades. Arriba un punt que les xanques quan les fas bé, i nosaltres ens considerem un Barça o Madrid de les xanques, s’han de diversificar, cal aportar més als espectacles per dotar de més qualitat els shows amb xanques que ja de per sí són espectaculars. Així, ara fa dos anys vam començar a invertir en coses noves, en malabars i en altres disciplines que puguen agradar a la gent per donar espectacles de primera. Hem invertit en malabars,

en equilibris i, fins i tot, enguany intentarem fer aeris amb teles i cèrcols per veure si podem fer un número d’aeris. També farem classes de pallassos i continuarem amb el que estem fent, que és portar a professors molt bons i especialitzats de fora perquè ens ensenyen tot allò que saben fer. La veritat és que estem creixent. El salt de l’escola de xanques a la de circ es fa per la motivació que tots tenim i per poder donar oportunitats a tots per desenvolupar-se en la disciplina que més els agrade. De professors per altra banda, en venen de molt bons a prestarnos ajuda en quant a formació. A Castelló hi ha una associació molt bona d’arts circenses que ens aporta, quan pot, professors que són molt bons i dels que aprenem molt. Sempre costa una mica perquè aquesta gent tenen una vida, treballen, se’ls ha de pagar, però aquesta aposta per la formació és molt important.

Ara comentaves que esteu intentar introduir noves disciplines, cadascuna en les seves tècniques i riscos, com els aeris, què cal per dominar les diverses disciplines?

Sobretot al circ cal regularitat i constància. El risc zero no existeix, sempre hi ha perills i coses a aprendre. Cal prendre mesures de seguretat i ser responsable en els exercicis que es fan, cal escalfar abans de començar, tots els babarots estem assegurats i som conscients del que fem. Per fer aeris vindran a instal·lar els materials seguint uns criteris de seguretat i per part nostra, cal prestar atenció i aprendre a fer les coses bé, sobretot en constància.

Seguint amb el tema de la formació, cal destacar que l’escola de circ local és molt activa i que aquest any va tenir la sort de poder portar a tres dels seus membres a una espècie de campus de circ a Itàlia, on van passar 10 dies amb el Circ du Mundo. De què es tractava?

És una estada que es va dur a terme amb l’escola valenciana de circ. Només podien anar tres xiquets, acompanyats per un professor de l’escola valenciana de circ. Es tracta d’una beca europea que s’ofereix per a les escoles de circ. Una manera de promocionar el circ i aquest art a un altre nivell. En aquest cas, els xiquets que van anar a Itàlia van aprendre dels millors, de professors que venen del Circ del Sol, que tenen una experiència i unes habilitats increïbles i que ensenyen molt i molt bé. Nosaltres vam fer un esforç molt gran perquè poguessen anar a Itàlia, i per això estem molt orgullosos d’haver-ho aconseguit.

A més a més, als espectacles del grup local de circ s’han anat afegint noves disciplines al repertori: xanques, espectacles i malabars amb foc, cabaret, etc. Com es preparen els espectacles des de dintre?

Nosaltres preparem els espectacles gràcies a la inspiració. Portem una idea i la treballem fins que surten els números i les actuacions. A més, avui tenim la sort de comptar amb Internet i el Youtube que són fonts d’inspiració. Allí podem veure tot el que està a la avantguarda en el món del circ. En el nostre cas, quan vam preparar el cabaret ens va ajudar molt a perfilar l’espectacle. Nosaltres, a partir d’idees, anem fent les nostres actuacions. Ara mateix portem 4 o 5 actuacions per estar preparats per al que vulguen els clients. Igual fem foc, que malabars, que cabaret, que una cosa més medieval. Ens agrada poder oferir un ventall divers perquè es puga triar i, evidentment, tot això s’ha de preparar amb temps i una certa dedicació. Intentem enfocarho tot a la diversió i fer-ho participatiu. Amb les xanques ja intentàvem involucrar a algun xiquet i ara fem també tallers d’iniciació al circ molt divertits. En el nostre treball oferim serietat i diversos models d’actuacions.

Es pot combinar bé amb la feina i les obligacions que teniu cadascú?

Ara de cara la temporada 2016 estem intentant fer uns horaris. Quedar tres dies a la setmana una hora mínim cada dia. Fer sessions més curtes amb professors més adequats i jornades més específiques i, de tant en tant, fer un entrenament general més llarg per agrupar, veure tot el que estem aprenent i fer balanç. Que tots puguem anar a entrenar els mateixos dies i a les mateixes hores és molt difícil. Sempre és complicat coordinar, tots tenim coses a fer, uns treballem, altres estudien, altres tenen anglès, futbol, etc. Sabem que el circ no pot ser una obligació, no és el que es prioritza, però tot i la dificultat intentem fer el possible per prepararho tot bé i estar a punt per si tenim cap imprevist. Si a una actuació falta algú, cal poder substituir-lo. S’ha de comptar amb aquestes xicotetes coses, però amb preparació i organització tot ix i quan ix bé ens dóna una gran satisfacció.

En diverses ocasions, has destacar la figura de l’artista Richard Sepassipour, a qui es va homenatjar al primer Babakus, com a referència del món del circ i gran punt de suport en el desenvolupament del festival. Perquè ha estat tan important la seva figura?

Richard ens va començar a inspirar molt quan vam començar a forjar l’idea del Babakus. Ell era qui, quan perdíem un poc la il·lusió o no sabíem molt bé per on tirar, ens guiava un poc. Van ser moltes les tertúlies i molt sanes les que van haver amb Richard i a partir d’ací li vaig agafar un apreci molt gran. Ell compartia amb mi les seves experiències, era com la veu de l’experiència i em guiava per què tot anés bé. Això s’havia d’homenatjar ja que és un home que ha estat amb Charles Chaplin i que ha

recorregut tots els països del món fent acrobàcies impressionants. Per a nosaltres va ser un orgull ferli l’homenatge i comptar amb ell.

En algun moment heu pensat en professionalitzar l’escola de circ?

Sí, clar. A mi m’agradaria que eixe fos el futur. Avui en dia no es pot encara però penso que amb tot el que estem fent podríem arribar a fer una cosa privada, més seriosa i inclús treure algun benefici econòmic per a nosaltres, per poder mantenir-ho i apostar més fortament pel circ i pel projecte. Però ja dic, ho veig encara com un somni del futur.

De cara a pròximes edicions de Babakus, quins objectius us marqueu?

L’objectiu principal és créixer. És no parar de fer coses, no parar de treballar. M’agradaria arribar al punt en què puguem dir que estem contractats per a fer actuacions perquè les empreses de circ fan contractes diaris per a tots els artistes. Jo vull aconseguir contractar i que ens contracten. Crec que això és el futur del Babakus i, espero, que els que ara mateix en formen part vulguen quedarse molt de temps, que l’actual família Babakus es mantinga i que creixa. També espero poder portar a més professors de gran qualitat i apostar per la formació. Al futur... jo no li veig límit.

I finalment, després d’haver parlat de futur, per què creus que és important el circ, Pedro?

Perquè tot el que aporta l’espectacle és bo. Perquè uneix a la gent, a grans i petits, perquè aporta diversió. L’art de carrer és una ensenyança continua, és una manera bona de viure la vida, un bon hobby i un bon espectacle per veure, és bo.