Revista de Obras Públicas

EL FAR D’IRTA D’ALCOSSEBRE

Molt sovint la gent ens pregunta quan es va construir l’anomenat Far d’Irta, quin és el seu abast, des de d’on és veu la seua lluminària...

Ja fa un temps va caure a les nostres mans aquest interessant article: Faro de Irta. Castellón (España) publicat per la Revista de Obras Públicas, núm. 3.316, Año 139, diciembre de 1992.

En l’esmentat article s’ofereixen els detalls més importants de les característiques del far i diversos aspectes de la seua construcció. Amb aquest article esperem respondre algunes de les preguntes que molts ens havíeu formulat i donar clarícia de les seues principals característiques. Tot seguit us oferim la seua traducció.

REVISTA DE OBRAS PÚBLICAS (*)

Antecedents

Aquest projecte es va redactar dins el conjunt d’Obres i Projectes compresos en el «Pla de Senyals Marítims 1985-1989», de la Direcció General de Ports i Costes del Ministeri d’Obres Públiques i Transports. Amb aquest projecte es preveia la plena cobertura de les necessitats de senyalització del litoral, mitjançant la construcció de fars de nova planta així com la rehabilitació i recondicionament d’altres ja existents. D’aquesta manera qualsevol vaixell situat a una distància màxima de 12 milles des de la costa podria albirar, en condicions climàtiques de temps boirós, dos fars com a mínim, suposant que l’observador es trobés situat a 4 m sobre el nivell del mar.

Projecte

Aquest far és una construcció de nova planta, situada a un lloc conegut com Cala Mundina, situat al costat del llit d’un torrent (barranc del Malentivent), a la Serra d’Irta, dins el terme municipal d’Alcalà de Xivert, província de Castelló. L’àrea on s’ha construït el Far d’Irta és una zona no urbanitzada, a mig camí entre dos nuclis turístics. En les seves proximitats es troben algunes construccions d’una i dues plantes, utilitzades com a segona residència. No obstant això, malgrat l’ocupació disseminada del sòl, hi ha una xarxa suficient de proveïment d’energia elèctrica, de manera que aquest aspecte no ha estat problemàtic.

La zona on es troba el far està a la franja que defineix la línia marítimo terrestre (LMT) i la línia de costa, i es tracta d’una superfície sensiblement plana, amb pendents cap a la mar, compreses entre un màxim del 14% i un mínim del 5 % excloent el cas del petit barranc del Malentivet, al nord del far, amb un desnivell de 4 m, amb caiguda pràcticament vertical.

El terreny és rocós, de formacions semidisgregades, que configuren una vora de costa abrupta amb continus entrants i sortints a conseqüència de l’acció erosiva de la mar.

Tot i que les característiques estan recollides a la fitxa tècnica és interessant destacar que els sistemes d’alimentació elegits li donen al Far d’Irta un caràcter autònom. Van seleccionar materials i acabats per tal de minimitzar despeses de manteniment i de conservació, i reforçar al màxim la protecció davant de possibles actes agressius.

El fust de la torre està format per un tub de secció quadrada de costat exterior 4,32 m i l’interior per un altre tub quadrat, de costat exterior 1,50 m girat respecte a l’anterior, 14º. Un buit interior en tota la seva alçada, serveix per a la instal·lació d’un elevador.

L’escala que puja pel fust és helicoïdal, de trams rectes i es desenvolupa en l’espai lliure entre els dos tubs, formant trams trapezoïdals rectes, de sis altures cada un.

A la base de la torre s’hi ha construït un «cos baix» com a recinte per albergar les instal·lacions i equips necessaris per al sistema secundari d’il·luminació del far, així com la maquinària de l’elevador. Aquest recinte té una base quadrada, de 7,20 m de costat i es troba guiat i desplaçat respecte als eixos del fust de la torre.

Des de l’interior de la torre i després de coronar l’escala, a la cota +22,14 m, s’eleva a la terrassa principal projectada per situar panells fotovoltaics. En aquest nivell, cota +22,14 m, la secció del fust de la torre perd un dels costats i part de dos del quadrat directriu, tot configurant una peça irregular, de secció trapezoïdal, que deixa que es veja a l’exterior el nucli de l’elevador.

Des d’aquesta terrassa, per l’exterior i envoltant el fust, s’ha projectat una escala fins a la cota +25,38 m, en la qual s’ha construït una llosa per situar la llanterna, que va recolzada sobre un tub de formigó armat, de secció circular, amb un diàmetre exterior de 1,20 m, un gruix de 0,20 i 1 m d’alçada.

La llosa de formigó armat que serveix de suport a la llanterna té la forma de trapezi irregular corresponent al fust que la suporta, amb un lleuger vol circular cap a la mar i funciona com un balcó, de manera que es permet, en tot moment, envoltar la llanterna per facilitar les operacions de neteja i manteniment.

Els paràmetres verticals del fust, de la zona requerida, queden compresos dins a l’angle cec o zona d’ombra del far.

Les obres es van realitzar entre octubre de 1989 i desembre de 1990.

Projecte: Faro de Irta Ubicació: Alcossebre-Alcalà de Xivert. Castelló (Espanya) Promotor: Ministerio de Obras Públicas i Urbanismo Director del projecte: Arquitecto Rita Lorite Becerra Constructor: Construcciones y Estudio

Característiques:

Abast de la lluminària, nominal 12 milles

Altura mínima del plano focal 25 metres

Intensitat lluminosa 5.400 candeles

Diàmetre de la llanterna 0,80 metres

Sistema principal d’alimentació - panells fotovoltaics.

Temps d’execució 12 mesos

© Copyright: Colegio de Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos (España) (*)