Gabinet de Comunicació DE LA CAIXA TONTA AL CERVELL, PROBLEMES DE VEURE VIOLÈNCIA A LA TELEVISIÓ

MAINHARDT - 82 / agost de 2015

NOTÍCIES DE L’ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA

DECLARACIÓ INSTITUCIONAL. L’AVL encoratja els grups polítics a potenciar la llengua i recuperar els mitjans públics en valencià

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua va aprovar recentement una declaració institucional, que remetrà a les Corts, al Consell, a les corporacions locals de la Comunitat Valenciana i a totes les formacions polítiques, per a encoratjar els nous representants polítics a crear en els seus respectius àmbits les condicions adequades per a garantir la igualtat dels drets lingüístics i la promoció del valencià, així com per a adoptar nous acords i compromisos per tal d’aprofundir en el procés de protecció i promoció de la llengua pròpia. Esta declaració es resumix en tres punts.

El primer es concreta en “la protecció, des del punt de vista legislatiu, de l’ús prioritari del valencià en l’ensenyança, perquè els programes plurilingües tinguen el valencià com a llengua bàsica i prioritària, amb una decidida voluntat de compensació a favor de la presència del valencià com a llengua vehicular”.

El segon punt posa l’accent en “la priorització de l’ús del valencià en totes les activitats oficials de les institucions valencianes i, especialment, en les Corts, en el Consell i en l’Administració local, de manera que se’n faça un ús exemplar en els àmbits escrits i orals formals, per a prestigiar el valencià davant del conjunt de la societat”.

El punt tercer reclama “el reconeixement i la garantia de fer efectiu el dret del poble valencià a uns mitjans públics en valencià, amb informació objectiva i plural, i amb una programació de qualitat, per tal de complir el que s’establix en la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries, i posar en funcionament el més prompte possible una emissió de ràdio i una cadena de televisió”.

Finalment, en la declaració institucional, l’AVL s’oferix a les administracions públiques per a dinamitzar actuacions unitàries dirigides a potenciar l’estima pel valencià i a dignificar-lo amb la voluntat de fer de la nostra llengua el millor instrument de convivència.

EL CIVAL suposa un pas decisiu per a l’estudi de la història, la cultura i la llengua dels valencians

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua va presentar a començament d’estiu, 308 anys després del Decret de Nova Planta, el Corpus Informatitzat del Valencià (CIVAL), un dels projectes més importants

GABINET DE COMUNICACIÓ

i ambiciosos de la institució normativa. El treball dut a terme per la Secció de Documentació durant els últims vuit anys significa un pas decisiu per a tots els investigadors de la història, la cultura i la llengua del poble valencià

El CIVAL arreplega inicialment més de quatre mil documents i incorpora des del Llibre del repartiment de Jaume I fins a obres modernes, dividides en dos grans subcorpus: 1.600 que marquen l’evolució de la llengua, i 2.500 del valencià actual. Per tant, el Corpus Informatitzat del Valencià reunix vuit segles de producció literària en valencià, que, des d’ara, es convertix en una peça fonamental per a tots els investigadors.

Ramon Ferrer, president de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, va afirmar durant la presentació del CIVAL que des d’ara hi haurà un abans i un després en el coneixement del valencià. “És un obra global per a estudiar la llengua que s’ha utilitzat al llarg dels segles” i va afegir que “per a la nostra institució normativa representa un orgull i, al mateix temps, un honor cultural i lingüístic la presentació d’esta formidable base de dades”.

L’AVL posa a partir d’este moment, a l’abast de la societat, este potent fons documental, a través de la seua pàgina web, per a permetre un major coneixement de la llengua valenciana, des de la vessant lexicogràfica, gramatical o onomàstica, i que, fins i tot, pot convertir-se en un verdader i completíssim Diccionari d’autoritats, com ha

assegurat el professor Albert Hauf, president de la Secció de Documentació.

Els materials, copiats amb la màxima fidelitat possible, i amb puntual referència a la pàgina i l’edició, són de temàtiques diferents i de procedència diversa: actes notarials, llibres de cort, epistolaris, dietaris, novel·les, poemes, cançons, relats, articles o assajos. També s’han incorporat textos jurídics, administratius, monografies científiques i tècniques, sense oblidar les actuals edicions en línia de revistes, blogs o qualsevol tipus de col·laboració escrita en el món de les xarxes.

El CIVAL, per tant, s’ha fet ressò d’un cabal tan divers com diverses són les expressions textuals actuals, com ha explicat Josep Lacreu, cap de la Unitat de Recursos Lingüisticotècnics de l’AVL, que ha mostrat detalladament l’aplicació per a extraure la major informació dins de l’univers documental que permet este potent banc de dades: La possibilitat de buscar en dos grans subcorpus (diacrònic i sincrònic); l’opció de poder combinar esta busca amb altres 14 subcorpus més atenent la tipologia textual i la temàtica dels textos, i, sobretot, unes estratègies de busca combinada de seqüències d’un màxim de sis paraules, seguides o precedides de tantes altres categories gramaticals, faciliten tota classe d’investigacions.

La presentació del CIVAL ha coincidit amb el 308 aniversari del Decret de Nova Planta, que va representar la postergació del valencià escrit dels àmbits públics, però en contraposició a aquell gest l’AVL ha expressat la voluntat de recuperar el nostre patrimoni cultural i literari per a restaurar la dignitat del valencià.

Fotografia cedida per Joaquina Giner