Anna Barceló Cucala ISAAC MANUEL FRANCISCO ALBÉNIZ PASCUAL

L’ART, EL RESPECTE I LA INTERCULTURALITAT ES REUNEIXEN UN ANY MÉS AL ROTOTOM SUNSPLASH DE BENICÀSSIM

El festival de Reggae més gran d’Europa aterra a Castelló amb el lema “Peace rEVOLution” ANNA BARCELÓ CUCALA

El primer que crida l’atenció quan t’endinses al recinte del Rototom Sunsplash és la quantitat de xiquets que hi ha i la diversitat del públic: gent de totes les edats, colors i pensaments comparteixen 8 dies a Benicàssim on la cultura, el respecte, la reflexió i la música són els protagonistes. No s’ho pesaven els quatre amics que organitzaven la primera edició del festival a Itàlia al 1994. Allò que estava destinat a ser un festival alternatiu per a un públic molt concret és, a dia d’avui, la referència europea del Reagge i una cita inalienable a l’agenda de molts durant el mes d’agost. I és que el Sunsplash no és un festival qualsevol. Cal desprendre’s de la idea de festival que predomina actualment per gaudirlo al màxim. Res té a veure amb el FIB, ni l’Arenal Sound (festivals més importants de la província de Castelló a dia d’avui). Al Rototom cal anar sense pressa i amb ganes de viure’l, de conèixer, de sentir i de provar. És un festival per a gent de ment oberta i per a obrir ments, on els valors com la tolerància i el respecte són els protagonistes i la millor música reagge del planeta és la banda sonora. “Al Rototom es deixa de banda la desconfiança per allò diferent i sorgeix la necessitat de conèixer. Tot el món, com a mínim un cop per setmana, confia en l’altre, s’obri a si mateix i viu en pau”, afirmen els pares del festival a la seva web oficial.

El Rototom Sunsplash abandona el frenetisme de la vida habitual per deixar-se captivar per la pausa, la pausa necessària per gaudir i participar dels tallers, de l’art, de la música i de la reflexió a la que convida a cada passa. Des de l’organització es proposen a diari una gran quantitat d’activitats diverses per a tots els públics, activitats en promoció de la cultura i els hàbits saludables amb u mateix i amb els altres: tallers de risoteràpia, de ioga acrobàtic, de dansa africana, de dancehall, exposicions d’art i conferències i debats sobre temes d’interès social, actualitat, sobre el reggae i sobre el moviment rastafari amb els millors especialistes, entre d’altres.

Tota aquesta programació, a la que se li sumen espectacles com batukades, circs i concerts a càrrec dels millors músics i artistes de reagge del món, congrega cada any a més de 150.000 persones de més de 100 països diferents. Gent

que durant els 8 dies d’agost que dura el festival parla un idioma comú: el de l’alegria i la germandat i que converteix el recinte del Rototom en una ciutat multiètnica farcida d’energia positiva que comparteix un mateix principi: l’amor pel Rototom més enllà de la música, l’amor pels valors que emanen d’aquest festival, reconegut al 2010 per la UNESCO com a Esdeveniment Exemplar per la seva tasca en la promoció de la Cultura de la Pau i la No violència. En aquest sentit, l’organització afirma que el seu objectiu principal és aportar felicitat a través del criticisme i l’acció individual i col·lectiva. “Volem que els espais del Rototom ens aporten felicitat, la felicitat que emana de tenir una visió crítica i constructiva de la societat i de saber que tenim moltes coses que aportar per a créixer” determina el festival a la seva web.

Compromís amb el medi ambient

Com no podria ser d’una altra manera, un festival d’aquestes característiques s’esforça, i cada cop més, en demostrar el seu compromís amb el medi ambient, no només amb xerrades i amb la secció Pachamama on es promou l’explotació sostenible de les nostres terres i la connexió amb la mare terra, sinó que també demostra el seu compromís amb accions. Amb la promoció del transport col·lectiu, amb mercats de productes locals i de proximitat, fomentant el reciclatge amb contenidors diferenciats per tot el recinte, amb gots reutilitzables, panels fotovoltaics, plàstics biodegradables i llums de baix consum.

Més allà de la música

El Rototom es caracteritza per la seva vehement acció en favor de la pau i la no violència. Són moltes les conferències y els debats que reuneixen a especialistes i intel·lectuals de tot el món per tractar temes d’interés i importància social. Temes com la situació actual del Sàhara, sobre la guerra d’Ucraïna, sobre com afrontar l’islamofòbia que s’està instaurant a Occident o sobre com fer front al TTIP (Acord Transatlàntic per al Comerç i la Inversió) han reunit aquest any a desenes de professionals i especialistes al Foro Social del festival, la zona dedicada a aquestes conferències. Rosa Maria Calaf, Juan Carlos Monedero i Esteban Ibarra han estat alguns dels ponents d’aquesta edició del festival, on han expressat les seves idees i han proposat noves formes de col·laborar per la creació d’un món més just i igualitari.

Gastronomia del món

Olors i sabors de tot el món envaeixen de manera suau i apetitosa els carrers de la ciutat multiètnica en què es converteix el Rototom cada mes d’agost a Benicàssim. A través de la gastronomia és possible viatjar a quasi qualsevol punt del planeta i gaudir de plats típics d’arreu del món en només quatre passes. Cuina criolla, jamaicana, etíop, marroquí, greca, senegalesa, italiana, colombiana, brasilera, argentina, japonesa i espanyola són part del ventall de possibilitats gastronòmiques que ofereix el festival.

Peace rEVOLution

Pau, amor i revolució són les paraules que formen part del lema de la XXIIª edició d’aquest festival i la sensació que et queda un cop tornes a casa després de gaudir-lo. Sensació de pau, de respecte per les cultures autòctones dels països africans, sensació de poder canviar el món amb petites accions i fer-lo millor a través de la comunicació, el respecte, i la cooperació.

Aquells quatre amics que van crear el festival a Itàlia no s’ho pensaven, però el que van crear és màgia. La màgia de reunir a nens de bolquers, a famílies amb carros, a grans i joves i a gents d’aquí i d’allà amb un objectiu: gaudir d’un festival que promou la creació d’un món millor. No s’ho pensaven al 1994, però per sort, poden veure-ho avui i poden sentir-se’n orgullosos.