El corb i la penyora Hi havia una vegada un corb de color blanc que vivia al camp. Un dia un home li va confiar un tall de formatge i li va demanar que el portés a un amic que vivia en un poble veí.
اﻟﻐﺮاب واﻷﻣﺎﻧﺔ ذات ﻳﻮم اﺋﺘﻤﻨﻪ.ﻓﻲ ﻗﺪﻳﻢ اﻟﺰﻣﺎن آﺎن ﻳﻌﻴﺶ ﻓﻲ اﻟﺒﺎدﻳﺔ ﻏﺮاب أﺑﻴﺾ اﻟﻠﻮن رﺟﻞ ﻋﻠﻰ أن ﻳﻮﺻﻞ ﻗﻄﻌﺔ ﺟﺒﻦ إﻟﻰ ﺻﺎﺣﺒﻪ اﻟﺬي آﺎن ﻳﺴﻜﻦ ﻓﻲ ﻗﺮﻳﺔ .أﺧﺮى
16
17
Al cap d’una estona de fer camí, el corb blanc es va sentir molt cansat. Va decidir aturar-se sobre la branca d’un arbre i descansar una mica, per poder continuar més tard el seu viatge i fer arribar el formatge al seu nou propietari.
وﻓﻲ ﻃﺮﻳﻘﻪ إﻟﻰ هﺬﻩ اﻟﻘﺮﻳﺔ أﺣﺲّ اﻟﻐﺮاب اﻷﺑﻴﺾ ﺑﺘﻌﺐ ﺷﺪﻳﺪ ﻓﺒﺎدرت إﻟﻰ ذهﻨﻪ ﻓﻜﺮة أن ﻳﺴﺘﺮﻳﺢ ﻗﻠﻴﻼ ﻋﻠﻰ ﻓﺮع ﺷﺠﺮة وﻳﻮاﺻﻞ ﺑﻌﺪ ذﻟﻚ رﺣﻠﺘﻪ ﻣﻦ .ﺟﺪﻳﺪ ﻹﻳﺼﺎل اﻟﺠﺒﻦ إﻟﻰ ﺻﺎﺣﺒﻪ
18
Mentre reposava va tenir molta gana i va pensar en el formatge que portava. Tanta era la seva fam que va trair la confiança que l’home havia dipositat en ell, i en un no res, es va menjar el tall de formatge. Tan bon punt se’l va haver cruspit, va aparèixer Déu per castigar-lo d’aquella falta greu, i va convertir el seu color blanc, pur i bonic, en un color negre, obscur i lleig. I és per aquest motiu que des d’aquell dia tots els corbs són negres.
وﻓﻲ إﺳﺘﺮاﺣﺘﻪ أﺣﺲّ اﻟﻐﺮاب ﺑﺠﻮع ﺷﺪﻳﺪ ﻓﻔﻜّﺮ ﻓﻲ اﻟﺠﺒﻦ اﻟﺬي ﻳﺤﻤﻠﻪ ﺟﻮع اﻟﻐﺮاب وﻏﻴﺎب ﺣﺲ اﻟﻤﺴﺆوﻟﻴّﺔ اﻟﻤﻠﻘﺎة ﻋﻠﻰ ﻋﺎﺗﻘﻪ دﻓﻌﺎﻩ إﻟﻰ.ﻟﻠﺮﺟﻞ .ﺧﻴﺎن اﻷﻣﺎﻧﺔ وﺑﺂﻗﺘﺮاﻓﻪ ﻟﻬﺬا اﻟﺬﻧﺐ ﻋﺎﻗﺒﻪ اﷲ ﻓﺤﻮّل ﻟﻮﻧﻪ اﻷﺑﻴﺾ اﻟﺼﺎﻓﻲ واﻟﺠﻤﻴﻞ إﻟﻰ ﻟﻮن .أﺳﻮد ﻗﺎﺗﻢ وﺣﺰﻳﻦ .وﻟﻬﺬا اﻟﺴﺒﺐ ﻣﻨﺬ ذﻟﻚ اﻟﻴﻮم آﻞ اﻟﻐﺮﺑﺎن ﺳﻮداء اﻟﻠﻮن yz
19