insurgent_42

núm.

42 Juny de 2009

Publicació del Casal Independentista de Sants “Jaume Compte”

Solstici d’estiu 09

SUMARI

1

Edita Casal Independentista de Sants Jaume Compte C/ Premià, 31, baixos 08028 Sants Dipòsit legal B-71770-91

www.llibertat.com/jcompte

L’Insurgent no es fa responsable, necessàriament, del contingut dels articles que hi apareixen, i la seva opinió es veurà reflectida en l’editorial.

Sumari 2

EDITORIAL

3-6

PAÏSOS CATALANS

7-8

BARRI

9-12

CULTURA POPULAR

13-14 INTERNACIONALISME

EDITORIAL

2

Sant Joan 2009 Festa, foc, tradició, cultura, alegria, canvi, purificació, amor , diversió, compartir, carrer, soroll, solstici, lliuta i país Sant Joan és tot això i segurament algunes coses més. Per a nosaltres ho significa amb intensitat, passió i com promís i això es el que ens esperona a portar a Sants, al carrer, un cop més la festa nacional dels Països Catalans. .-Festa, perquè potser és la celebració popular més bonica i que millor sim bolitza la nostra manera d'entendre la festa. .-Foc, perquè és l'essència de Sant Joan i que cap normativa europea té el dret d'aigualir. .-Tradició, perquè Sant Joan es segurament una de les festes més ancestrals que ha arribat fins els nostres dies. .-Cultura, perquè la tradició popular ho és, i un país sense cultura no és un país. .-Alegria, perquè diguin el que diguin els tòpics dels colonitzadors, la prac tiquem i els aires del Mare Nostrum els portem a l'Adn. .-Canvi i purificació, perquè totes dues coses emanen del foc de la mateixa festa i de les nostres ancestrals ganes de fer d'aquest dia un analgèsic de les penes i

una manera de renovar les esperances de canvi i millora. .-Amor, perquè diu la tradició i la mitologia popular que “ els amors que naixen la nit de Sant Joan son per a tota la vida”. .-Compartir, carrer i soroll són indestriables de la nostra manera de viure Sant Joan i la festa al Mediterrani. Perquè ens agrada compartir amb els de casa i amb els de fora allò que ens identifica. .-Lluita i País, perquè per un país ocu pat com el nostre i amb una cultura perseguida i denostada durant segles pels nostres ocupants, la defensa de la cultura popular té un valor afegit de compromís i de lluita en la defensa de la nostra unitat nacional i cultural i d'un futur en llibertat.

Per tot això i perquè ens dóna la gana, gaudim tots d'aquesta nit màgica, esmoleu petards, caves, coques i paladar que a un poble que sap gaudir d'allò que és i lluitar per allò que vol, no hi ha qui l'aturi.

VISCA SANT JOAN VISCA ELS PAÏSOS CATALANS VISCA LA TERRA

PA Ï S O S C ATA L A N S

3

Iniciativa Internacionalista: un gol a l'estat espan yol i a la llei de partits.

En un societat de l'excel·lència com la nostra, tot el que no sigui guanyar o no assolir les expectatives resulta ser un

desastre. Però com que el nostre ideari polític no intenta mantenir aquest model cultural, podem dir amb or gull que la

4

candidatura Iniciativa Internacionalista ha estat un gol a l'estatus quo de l'estat espanyol i un passet endavant cap a la consolidació d'una cultura política de les persones i les seves comunitats, i no pas dels estats i la seva burocràcia.

Aquest article no pretén parlar dels resultats electorals, ja que no són, al meu entendre, el quit de la qüestió.

L'important d'aquesta contesa electoral ha estat la capacitat dels diferents pobles oprimits de l'estat espanyol de fer front a la intransigència política, a la falta de llibertats i a la falta d'una democràcia.

Estem en una postdemocràcia que sorgeix d'una democràcia a mitges i hem de tenir clar que no seran els mecanismes del sistema, com ara les eleccions, els que ens aportaran allò que busquem: una societat diferent, una societat de les per sones i per les persones.

Hem de tenir clar que no podem seguir confiant amb les institucions que con soliden allò contra el que lluitem: hem de tenir clar que si volem fer quelcom hau rem de confiar en nosaltres mateixes i amb la nostra capacitat de ser creatives, avantguardistes i revolucionàries.

I per a tenir -ho clar , res millor que expressar de forma realista què és el que ens deixen votar en aquestes eleccions europees: res de res. La democràcia visualitzada de forma gairebé exclusiva pel ritual de la votació amaga darrere seu, i molt especialment en les eleccions europees, la realitat postdemocràtica en la qual estem immersos: votar ja no és decidir. Les decisions ja no les pren qui

PA Ï S O S C ATA L A N S

vota, però tampoc a qui votem.

Eleccions eur opees: què decidim els europeus de peu en aquestes eleccions?

El passat 7 de juny Europa va tornar a fer el ritual dels vots i les urnes, els nostres estimats dirigents van tornar a fer anar a votar a milions de persones per a donar representativitat a una Cambra amb una nul·la capacitat legislativa i amb una nul·la capacitat executiva, però que, això sí, té una gran capacitat de debat.

La història de la UE és una història peculiar, una història d'una institució basada en les necessitats econòmiques dels estats europeus (que no de les persones europees). La UE naix després de la II Guerra Mundial per a posar en comú polítiques que evitin una nova guerra, intentant fusionar estructures econòmiques i socials.

E 1951 es donar el tret de sortida a la primera agrupació de sis països europeus, la CECA (Comunitat Europea del Carbó i l'Acer). Sis anys més tard, el Tractat de Roma amplia aquest grup de països i dóna origen a la Comunitat Econòmica Europea i a l'EURA TOM (energia atòmica), a on França, Alemanya, Bèlgica, Itàlia, Luxembur g i Holanda, comencen treballar en base als tres tractats, donant lloc a l'embrió del que avui dia anomenem Unió Europea.

El 1972, amb la primera ampliació (Gran Bretanya, Irlanda i Dinamarca) es van definir els paràmetres i les condicions materials necessàries per a poder formarne part i, a la vegada, es va marcar nou

PA Ï S O S C ATA L A N S

ritme que buscava ampliar el nombre de països membres i dinamitzar l'acció del procés.

El 1987 es remesclen els tres tractats (CECA,EURATOM i CEE) en una Acta Única que provoca un augment de la interdependència entre els estats mem bres, unificant les polítiques econòmiques en l'àmbit comunitari i fent que un cop a dins, els estats membres els hi sigui molt difícil sortir -ne.

El 1992 es formula el primer pla de con vergència i de reajustament de les polí tiques econòmiques i socials dels estats membres (Tractat de Maastricht), concretament de les polítiques monetàries. Així doncs, es dóna pas al desenvolupament polític d'institucions i polítiques comunes que busquen, principalment, la creació d'un mercat econòmic comú.

Així doncs, la UE és un experiment polític s ituat e ntre e l S istema P olític Estatal i el Sistema Polític Internacional, posicionant-se com una institució supraestatal especial, a on els processos decisionals no tenen una lògica estatal, sinó internacional, és a dir, per a prendre decisions hi ha d'haver un consens total de tots els països, però que a la vegada, aquells que decideixen quines polítiques i direccions s'han de seguir, no són representants electes triats per la població, sinó que qui ho fa són els estats membres i els seus caps d'estat.

D'aquesta manera la UE queda estruc turada en tres segments: un primer a on hi ha la representació dels estats, un

5

segon segment creat per estaments comunitaris i un últim conformat per les normes específiques que aprofundeixen en el nivell d'integració de cada estat a la UE. El primer segment estar constituït pel Consell Europeu i el Consell de Ministres. El Consell Europeu conforma la iniciativa legislativa en base a les opinions i les decisions dels Caps d'Estat i de Govern dels estats membres.

El Consell de Ministres conforma la ini ciativa executiva i ve a ser el govern permanent que segueix allò establert a les cimeres dels caps d'estat. És a dir , el poder real de la UE no és més que el consens al que arriben els caps d'estat i de govern de cada país membre.

El segon segment, format per les institu cions pròpiament comunitàries i embri onàries d'un govern comunitari (el Parlament i la Comissió Europea), es situen sota el control directe del Consell Europeu.

El Parlament Europeu, l´únic òrgan de la UE que escull els seus càrrecs per elecció directa dels ciutadans i del qual el dia 7 de juny vam decidir els nostres representants, és un òr gan de deliberació sense iniciativa legislativa i que es limita a fer interpel·lacions a la Comissió Europea.

Un òrgan sense cap mena de poder, sense cap mena de capacitat d'acció, un òr gan de debat i discussió.

La Comissió Europea, formada per 20 membres elegits i nomenats a dit pels

6

governs, és un òr gan la funció del qual recau a impulsar les polítiques comu nitàries formulades pel Consell Europeu, dirigir la burocràcia europea, preparar i aplicar els pressupostos i ajudar a la ini ciativa legislativa.

El tercer segment, format per l'entramat de polítiques comunitàries, té la funció de decidir les polítiques dels Estats, en base a les decisions preses pel conjunt de l'entramat burocràtic de la UE. En resum, les eleccions europees serveixen per a que el “ciutadà” decideixi qui el representarà en la única institució europea sense capacitat legislativa o executiva, la única institu -

PA Ï S O S C ATA L A N S

ció europea la feina de la qual és debatre i interpel·lar a un òr gan (la Comissió Europea) la funció del qual és portar a la pràctica les decisions preses per uns individus que no han estat triats per a desen volupar cap feina comunitària, sinó que han estat triats per a fer avançar i defen sar els interessos particulars d'un deter minat estat: el seu. És a dir , la gran UE dóna la potestat al seus súbdits de triar els seus representants per a un organisme erm pel que fa a la capacitació legislati va i executiva, i a la vegada la UE segueix creant un teixit polític en base a les polítiques econòmiques que més li convenen als seus estats membres.

BARRI

7

Assemblea de Joves de Sants: 5 anys trencant la baralla del sistema capitalista Resum de l'origen i trajectòria Per qui no conegui l'Assemblea de Joves de Sants (AJS), podem dir que es va crear per poder encarar les problemàtiques que afecten als i les joves del barri i per la inquietud de formar-se política i personal ment de les seves integrants. Durant aquests cinc anys l'AJS ha tirat endavant campanyes per denunciar l'especulació, la repressió política, la manca d'espais culturals i d'oci per joves, la simbologia feixista present als nostres carrers, la situació de la llengua catalana, la realitat que es viu a llocs com Bòsnia, Cuba, Brasil...

Des del primer moment, l'Assemblea de Joves de Sants va formar part del projecte nacional de la Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista (CAJEI), la qual va néixer a principis del 2002 amb l'objectiu de coordinar i dina mitzar les diferents assemblees de joves que existien en aquell moment. La militàn cia de la CAJEI va creure necessària crear una nova estructura que permetés unir els esforços d e t otes a questes e xperiències

assembleàries de lluita juvenil local de l'Esquerra Independentista, d'aquesta manera es va començar a treballar conjunta ment sobre les problemàtiques que afecten al jovent d'arreu del país.

Pel que fa a les seves prioritats dins el barri, l'AJS sempre s'ha reunit al Casal Independentista i n'ha reivindicat el seu projecte d'aglutinar als i les independen tistes d'esquerres del barri per construir un model socio-polític diferent a l'actual, per afegir-se al treball de base cap a la inde pendència i el socialisme dels Països Catalans. De la mateixa manera que han procurat de participar en la mesura del possible en l'Assemblea de Barri de Sants (ABS), anant a les assemblees, participant dels actes i, sobretot, or ganitzant les Festes

8

Majors Alternatives de Sants. Sense oblidar la importància que té l'ABS en el teixit social de Sants i l'experiència que suposa compartir lluites, assemblees i campanyes amb gent de diferents ideologies, edats i maneres de treballar.

L'Aniversari El passat dissabte 30 de maig es va celebrar a la plaça Màlaga el 5è Aniversari de l'Assemblea de Joves de Sants. La jornada va oferir, a la cinquantena de persones que hi van assistir, un dinar popular, la possibilitat de jugar a les bitlles catalanes i al joc del quinto i, al vespre, un cercaquintos amb final a Can Vies per continuar amb la festa.

Amb la celebració dels aniversaris, que s'intenta que siguin el màxim de divertits i moguts possible perquè la gent que vingui gaudeixi d'un dia al carrer , amb jocs, cul tura popular i festa, l'AJS pretèn retre un petit homenatge a la gent compromesa del barri.

Enumerarem algunes de les campanyes que s'estan duent a terme actualment al barri: l'estructuració d'alternatives socials a les imposades pel sistema, la creació de cooperatives de consum o de treball, la solidaritat amb les treballadores amb conflictes laborals o en atur , la promoció de la cultura popular, la denúncia de l'especulació i l'as setjament immobiliari que té lloc al barri, la dinamització dels espais col·lectius del barri ja siguin locals, ateneus, casals i cen tres socials com dels mateixos carrers i places de Sants... El conjunt de veïns i veïnes del barri que han participat de totes aquestes iniciatives són el tret diferencial de Sants, el qual fa que l'AJS hagi tret forces

BARRI

per arribar a la celebració dels 5 de lluita al carrer.

Des de l'Assemblea de Joves de Sants es vol aprofitar els aniversaris per compartir una estona agradable amb totes aquests persones, perquè el fet de treballar conjuntament entre totes és l'única manera real de plantar cara al sistema capitalista i a les seves lleis i normatives, l'única manera d'estripar la baralla de l'estat i no quedar-se pel camí. És a dir, sumar esforços enlloc de dividir -los.

El futur Per últim, donat que totes les campanyes i actes realitzats per l'AJS estan destinats a les problemàtiques del jovent del barri, recalcant que totes elles deriven del mateix gran monstre: el capitalisme, el qual està instal·lat còmodament en les administra cions dels estats espanyol i francès en con cret, i en el món globalitzat en general. Ara, al estar aquest sotmès a una nova crisi, l'AJS ha iniciat una campanya per aprofitarho i informar al jovent d'on prové la crisi, ja que als mitjans i institucions els debats que s'hi troben són sobre quins pedaços són més beneficiosos per sortir -nos-en abans, però no informen de l'embrió del problema arrelat p rofundament e n a quest s istema feroç del màxim benefici en temps mínim.

En resum, des de l'inici del curs que ve l'AJS realitzarà taules rodones amb esplais, caus i instituts, per reflexionar i aprofundir entorn el sistema econòmic actual i les possibles sortides per aconseguir un model sostenible, equitatiu i respectuós tant amb les persones com amb el medi en el que vivim i que hem de conservar.

BARRI

9

10

BARRI

La pilota valenciana entre l'oblit i la recuperació.

Resulta habitual escoltar referències a la pilota basca, esport ancestral consistent en colpejar una pilota amb la mà contra la paret d'un frontó. Per raons òbvies, els bascos han estat capaços de rescatar i professionalitzar una pràctica esportiva que es remunta als orígens del seu poble.

Però quan preguntem a alguna persona sobre la pilota valenciana sovint obervem cares d'estranyesa i desconeix ença. En aquest cas la poca empenta i sentiment identitari de gran part dels valencians ha fet que la seua rica tradició esportiva pel que fa al joc de pilota caiga en l'oblit.

alcúrnia tenien per aquest esport. Però malgrat aquestes referències, foren les classes populars les que més gaudiren d'ell, pel fet que es podia practicar al carrer amb l'únic requisit de la confecció d'una pilota de cuir , generalment de pell de bòvit.

Malgrat les diferències, podem afirmar que tant les modalitats jugades a València com les practicades a Euskadi, formen part d'un mateix esport troncal que té almenys 2000 anys d'existència.

Existeixen referències històriques de la perícia del rei macedoni Aleixandre el Gran en el joc de pilota, com també de l'emperador romà Vespasià.

La importància de la pilota fou tal que d'evolucions d'aquest esport majoritari sorgiren alguns esports reglats al segle XIX com és el cas del tenis o el voleibol.

Però quina peculiaritat reuneix València pel que fa al mapa actual del joc de pilota? En primer lloc que és un dels llocs d'Europa on l'esport es practica amb assiduitat, junt a Euskadi, els Països Baixos i alguna regió de l'Estat Francès.

En segon lloc i allò que veritablement singularitza e l j oc d e p ilota a l P aís Valencià és la gran quantitat de modali tats que encara es conserven i l'antiguitat d'algunes d'aquestes, practicades encara al carrer , com és el cas del raspall, les

Però fou a partir de la Baixa Edat Mitjana (segles XIV -XV) quan les diferents modalitats de pilota a mà foren l'esport hegemònic, com així es recull en molts escrits i pintures, on es reflecteix la predilecció que molts nobles d'alta

La pilota era practicada de forma generalitzada arreu d'Europa i fou exportada mitjançant els colons als territoris con querits del continent americà, on encara avui es practiquen diferents modalitats de pilota en països com Cuba, Colòmbia o Veneçuela.

C U LT U R A P O P U L A R

11

llargues o la galotxa.

Mentre que a altres indrets, inclòs Euskadi, el joc en un frontó ha esdevingut hegemònic, al País Valencià es juga en frontó i en trinquet (modalitat d'escala i corda, amb una corda per damunt de la qual cal passar la pilota), però també al carrer , tant en modalitats amb corda (galotxa), com sense corda (raspall i llargues). És per això que a molts pobles del País Valencia hi ha l'anomenat carrer de la pilota, un carrer recte i sense desnivells, que un cop protegides finestres i balcons servia per a la pràctica del joc de pilota.

Altre tret típic de la pilota ha estat el de les apostes, fenòmen gens espontani, pel fet que a cada trinquet o carrer de pilota hi ha (cada cop menys) una curiosa figura, el marxador, encarregat de recollir les apostes, unes apostes de les quals també cobraven els mateixos pilotaires, que en molts casos per tal d'unflar -les mante nien artificialment la igualtat de la partida.

A l'actualitat s'ha engegat un procés de professionalització, en molts casos amb l'ajuda de capital privat, semblant al que s'ha produit a Euskadi, amb uns resultats ambivalents: per una banda, com a efectes positus podríem esmentar la major presència de l'esport als mitjans de comunicació local i regional, tot i que encara molt minsa, la progressiva erradicació de pràctiques abusives pel que fa a les apostes, la creació d'algunes escoles de pilota i per últim la incorpo ració que en alguns centres educatius

12

C U LT U R A P O P U L A R

La cultura popular present al Fest-te al carrer d'enguan y El passat dissabte dia 6 de Juny , dins el marc del Firentitats es va celebrar un any més el Fes-te al carrer on es va poder veure una mostra de la cultura popular viva al barri.

Vam poder seguir per tot el Carrer de Sants la cercavila de gegants fins la seu del Districte on vam veure de nou els Castellers de Sants que comencen la nova temporada per acabar més tard amb la pólvora del Correfoc.

Nou emplaçament provisional per la Festa Major Alternativa de Sants 09

s'ha fet de la pilota al currículum d'edu cació física.

Per altra banda com a efectes negatius es detecten, la mercantilització de l'esport, la dificultat per practicar -lo (sobretot als carrers), el seu ús polític per part de les classes dominants i sobretot la seua desaparició dels carrers en benefici del frontó i el trinquet, perdent d'aquesta manera el tarannà popular que sempre ha tingut.

Rafa Escobar Manises (València)

Tot i que l'Assemblea del Barri de Sants continua lluitant per celebrar la festa major alternativa de Sants al parc de l' Espanya Industrial, enguany s'ha buscat un emplaçament provisional fins que finalitzin les obres que s'estan realitzant al propi Parc. L'ABS ha arribat a aquest acord amb el Districte amb el compromís per part del mateix de negociar un trasllat definitiu de la festa al parc a partir de l'any 2.010.

Així doncs enguany, de dilluns a dimecres la festa es mantindrà a la Plaça Osca com ja és tradició per passar els darrers dies, de dijous a dissabte, a celebrar -se a un solar proper a la plaça Joan Peiró, al costat de l'estació d'autobusos.

INTERNACIONALISME

13

Construcció nacional cap al socialisme: un projecte polític per al poble treballador castellà Ens trobem a l'Estat Espanyol, davant un moment històr ic amb l'esgotament del model de les Autonomies que, trenta anys després de l'aprovació de la Constitució de 1978, no ha aconseguit el seu principal objectiu: destruir la identitat dels pobles, dividir-la per trencar -la i guanyar la lluita política per un Estat “fort” per als interes sos de les distintes burgesies en una lògica de pacte i pugna. Castella no va ser reconeguda com a Nacionalitat Històrica en la Constitució Espanyola de 1978; i això no va ser una qüestió de pur tràmit, va suposar la divisió territorial en diverses comunitats autònomes i per tant la minva total en la capacitat d'exercir com a tal, influència política i econòmica.

Afirmacions com "Sóc basc i no espanyol" o "sóc català i no espanyol", a pràctica ment ningú sorprenen. La lluita per la

identitat i el reconeixement d'un poble durant tants anys ha aconseguit aquesta "petita" victòria. No obstant això en altres pobles encara proclamar la teva vertadera nacionalitat i no la que t'han imposat t'ex posa a patir acusacions de sectari o fanàtic.”Jo sóc castellà, i no sóc espanyol”. Jo no sóc espanyol perquè no reconec una nació creada amb fins econòmics i imperialistes, perquè jo parlo un idioma que és el castellà i no és l'es panyol, igual que els meus companys catalans parlen català i no espanyol, i els bas cos parlen basc (euskara) i els gallecs gal lec i els asturians (asturianu)... i tots tenim la nostra pròpia cultura popular i gaudim de totes elles però considerem absurd aglutinar-les en una sola, i supeditar -les a la "cultura" espanyola, a més de negar-les.

I cada poble tenim la nostra pròpia

14

història. L'alçament comuner , de caràcter revolucionari i d e c lasses, o corregut a Castella entre 1520 i 1522, intentava modificar de forma profunda les relacions de força i l'or ganització del poder polític, econòmic i social, a les mans dels grans i nobles castellans. Aquesta rebel·lió es va produir en un moment en què eren fre qüents les insurreccions i intents de suble vació per part dels distints sectors socials castellans, que cadascú a la seva manera pretenia frenar l'expansió reial. Les reivindicacions comuneres es van manifestar com l'embrió del que segles mes tard es va donar a denominar lluita de classes, i que no estaven gaire allunyades del que el marxisme, el leninisme, etc.., manifes taven en les seves teories polítiques i socials. Perquè al caràcter essencialment polític s'unien una sèrie de reivindicacions antisenyorials.

Així cada 23 d'Abril, se celebra el dia Nacional de Castella, a Villalar de los Comuneros. Aquesta celebració de Villalar expressa des de 1976, la demanda social d'un moviment popular castellà i demostra la potencialitat d'iniciar el seu procés de construcció. El bloc dominant espanyol té una especial preocupació per l'aparició d'un moviment popular castellà, sobiranista i solidari amb els altres movi ments nacional-populars-revolucionaris de l'Estat. Compta amb que en les nacions que es denominen perifèriques: Euskalherria, Països Catalans, Galícia i fins i tot Andalusia i Canàries puguin sorgir moviments d'aquesta natura, però que en el que ells consideren el sustent ide ològic i polític principal del seu projecte nacional i de classe ''Espanya'', és a dir a

INTERNACIONALISME

Castella, sorgeixi un moviment que des de les ''entranyes mateixes de la seva criatu ra'', reivindiqui la seva identitat, la seva sobirania i la seva unitat territorial i a més a més sense xovinismes i amb posicions internacionalistes, els sembla simplement i planerament intolerable.

I és per això que per consolidar -se i estendre's, el procés de construcció nacional cap al socialisme a Castella, que ja està en marxa, necessita una major presa de consciència subjectiva per part dels sectors més avançats del nostre poble treballador , tant de l'objectivitat de la seva existència com a classe social, de l'objectivitat del fet nacional castellà, així com de l'objec tivitat del sistema de dominació patriarcal, i així prendrem també consciència sobre la necessitat continuar el procés d'articulació d'un moviment sobiranista en el conjunt del territori castellà.

Visca Castella Lliure i Comunera!

Irene Esteban (Izquierda Castellana)