FAMILIES DE LA UNIO: ELS QUILES-RODAS per María Montes ntrevistar a una família en la qual tots els membres són músics resulta una experiència molt emotiva per poder veure com clisfruten de la música i com esta enriqueix la seua vida. En esta ocasió t e n i m ei plaer d'entrevistar a una família p r o f u n d a m e n t a la creació i desenvolupament de la Unió Musical l'Horta de Sant Marcel·lí, la formada pel m a t r i m o n i Joan Quiles i Àngels Rodas, membres actius de la Coral de la UívlH, i els seus fills Joan Andreu, percussionista, i Ferran, trompa. Àngels, Joan, com se vos va ocórrer la idea per a Piccolo Divertimento, la secció fixa que feu a N M , la pàgina de passatemps c e n t r a t s en t e m e s musicals? Fa uns quants anys vaig veure un fullet de l'OMS (Organització Mundial de la Salut) que apropava la salut als més menuts fent jocs i passatemps utilitzant la família del Pato Donald. Li ho vaig comentar a Àngels i v a m proposar la secció Piccolo Divertimento a l'equip de Notícies Musicals. Com que va estar acceptada pels lectors, portem i n i n t e r r o m p u d a m e n t 52 revistes proposant jocs i fent pensar al personal. Comence e n t r e v i s t a n t - t e a t u , Joan. Com i q u a n va aparèixer el t e u interès cap a la música? De ben xicotet «tocava» un xilófon de joguet. Unes ties em regalaren una harmònica i José Luis Rodrigo va ensenyarme. Més tard vaig començar amb la flauta dolça amb un bon profe de música de l'EGB, Paco Cabrelles. La colla dels scouts, les excursions i els festivals ens feren uns «virtuosos» de la guitarra, les harmòniques i les cançons a veus i, més tard, a la Unió Musical, el clarinet. Q u a n comença la t e u a relació a m b la U M H ? Per allà pels anys 80, una dotzena de persones de l'Associació deVeïns ens plantejarem crear una agrupació musical. Buscàrem persones que sabien música i ens van ensenyar; més avant férern una revista, Bemol. Eixe fou l'embrió de la Unió Musical l'Horta. Un repte que ara és motiu de gran satisfacció, ja que la massa social actual és de cinc-centes persones. Tinc l'honor, per casualitat i fruit d'un sorteig, de ser ei soci número 1; vaig estar de vicepresident amb Sento M a r c o durant la primera etapa i després president; aleshores tocava el clarinet a la banda. Posteriorment v a m inculcar la nostra passió per la música als nostres fills Joan Andreu i Ferran. Més tard, varen fer realitat la Coral un grup de persones capitanejades
per José Luis Rodrigo, entre les que també estava Àngels. L'any passat, celebràrem els vint anys. Com has c o m p a g i n a t la t e u a afició per la música a m b la t e u a professió? En general no ha suposat greus problemes perquè realment baixar a assajar ha estat un m o m e n t de relaxació, de trencar amb altres activitats del dia a dia. Quan menys hem pogut seguir la dinàmica de la Coral ha estat l'època que els xicons eren massa menuts. Àngels i jo anàvem fent torns cada setmana per a baixar als assajos. Al cap d'uns anys ja baixàvem tots quatre «a la música», nosaltres a la coral i ells a la banda. Quin tipus de música t ' a g r a d a en especial? Gaudisc de tota mena de música, clàssica, el jazz, el soui, cantautors... V a n Morrison, Raimon, Llach, Sabina i Cohen han estat molt presents a la meua vida. Parla'ns un poquet sobre les teues aficions. Hi ha activitats que són molt gratificants per a m i . Entre elles la bicicleta, fins i t o t en els trajectes per anar a treballar gaudisc d'agafar-la; és un moment ideal p e r a pensar. Cuinar em resulta relaxant, és un gran taller on provar, canviar i inventar plats, que a més a més es poden fruir en companyia. Llegir i escriure temes de divulgació de salut són t a m b é activitats que m'omplin. Parlem ara a m b t u , Àngels. Q u a n va començar el t e u interès per la música? Als 8 anys vaig anar a un col·legi en Torremolinos on hi havia una coral. El professor, després de la prova de veu, em va obligar a cantar. Li estic molt agraïda, ja que cantar ha estat la meua gran passió. Als 11 anys al grup scout del barri de Sant Marcel·lí, de la mà del meu benvolgut i enyorat amic José Luis Rodrigo, vaig continuar cantant. Assajàvem a l'església del barri, ori Julio Ciges sempre tenia un espectacle p e r a nosaltres. Realitzàrem musicals com Godspeií. Participàvem en tots els actes de música derivats del Moviment Escolta. Et vas incorporar a la Coral de la U M H des del primer moment?
UMH / ENTREVISTA
Sí, sóc coralista fundadora i vaig tindré la sort d'estar aquella nit del 17 de novembre de 1997 a l'Associació de Veïnes i Veïns on es reunírem un grup d'entusiastes del cant per formar una coral polifònica. La proposta la capitanejava José Luís Rodrigo, i Alejo Pérez assumí el paper de director. Preparàrem dues nadalenques que estrenàrem al Saló Parroquial dos mesos més tard. Des d'aleshores he format part activa de la nostra coral, participant en tots els concerts i espectacles com a soprano.
Quin tipus de música t'agrada en especial?
Tens una veu preciosa. Quina és la teua trajectòria en el cant?
A banda de llegir, viatjar i veure pel·lícules tinc la gran sort de sentir el meu treball, mestra de pedagogia terapèutica, com la millor activitat que una persona puga tindré: el contacte amb estes criatures m'omple i em realitza dia a dia.
Abans d'exercir com a mestra vaig treballar en els Estudis Tabalet on Lluís Miquel Campos, el dels Quatre Z, realitzava falques publicitàries per a la ràdio, televisió i cinema. Em cridaven per a gravar anuncis segons el meu perfil de veu. Era molt divertit cantar i després veure els anuncis escoltant les cançons amb la meua veu en el cos d'altres xiques. També he col·laborat durant molts anys amb Jesús Debón. He participat en la gravació de cançons per a projectes de distintes editorials vinculades al món educatiu (Sant illa na, Edelvives, Bromera, Oxford, Tàndem...) en la majoria dels casos en valencià. També hem realitzat projectes per a entitats i associacions. Per a mi la música és emoció, em connecta a la vida i em fa vibrar. Jo em concentre en la música. Per a pensar preferisc el silenci.
M'agrada la música ben interpretada: Andrea Boccelli, Sarah Brightman, Amancio Prada, i el gran Pavarotti, per a mi la millor veu masculina que mai he escoltat. Però també escolte Ed Sheeran, Txarango, La Gossa Sorda, Macaco, i ara he descobert Rosalia. Parla'ns un poquet sobre les teues aficions.
Anem amb la teua entrevista, Joan Andreu. Quan va aparèixer el teu interès cap a la música? El meu interès per la música, i en especial la percussió, em ve des que estava a la panxa de ma mare. Segons m'han contat, no parava de pegar patades i punyades a la panxa al ritme de les cançons que em posaven. Quan vaig començar a caminar, m'agradava agafar els perols de la cuina i muntar-me una bateria improvisada. Podem dir que he tingut un interès innat per tot allò que em permetia reproduir ritmes. Quina edat tenies quan vas començar els teus estudis musicals?
»
UMH / ENTREVISTA
>> Als 4 anys, mentre esperava per a poder entrar a l'escola de la Unió, vaig estar apuntat a la coral de la Creu Coberta i participava en les audicions musicals del meu col·le, el Ramiro Jover. El 1996 em vaig apuntar a la Unió. Com a anècdota recorde que el dia que havíem de triar instrument, vaig voler canviar de la percussió al trombó, però el director de la banda, Miquel Morella, em va dir que estirara el braç i, quan ho vaig fer, em va contestar que no era suficientment llarg, que era millor la percu. Gràcies a ell vaig agafar ei que seria l'instrument, o millor dit els instruments, de la meua vida. El setembre de 2003, amb 12 anys, vaig començar el Grau Professional per a seguir les ensenyances de percussió. En quin Conservatori vas cursar els estudis superiors de música? I fes-nos un apunt sobre la importància que van tindré per a tu estos estudis.
14
Vaig elegir el Conservatori Municipal José Iturbi de València on vaig poder desenvolupar totes les meues inquietuds musicals. Aquells 6 anys els recorde amb especial estima, ja que vaig fer grans amics i vaig viure experiències inoblidables. Entre tots aquells bons moments destacaria l'oportunitat que em va oferir el meu mestre de percussió Salvador Pelejero de formar part del grup Percujove. Amb ells vaig fer quatre gires europees, i vam fer una gran família percutiva de la qual guarde un gran record. Fou un regal, la sort de gaudir tots aquells anys. Què suposa per a tu formar part del col·lectiu de la UMH? Per a mi és un gran privilegi formar part de la Unió Musical l'Horta, encara que hui dia no puga seguir en actiu per motius professionals. Som una gran família i els meus millors amics han estat o són membres actius de la banda. Gran part de la meua vida social ha passat a través de la Unió. És una gran satisfacció formar-hi part i veure amb orgull com cada dia creix i es consolida com una de les millors de tota la ciutat de València. Has fet estudis posteriors ais dei conservatori amb relació a la música? Amb 18 anys vaig haver d'elegir entre la música i els estudis universitaris, ja que era massa complicat dur-ho tot a la vegada. Però sempre he seguit formant-me gràcies a grans amics i mestres com Juan Lizaso, profe de bateria, Jorge Medina, mestre de percussió, o Alberto Andrade, professor de cant. Encara que professionalment vaig abandonar els estudis musicals, mai he quedat desconnectat de la música, ja
que per a mi és la millor manera d'entendre la vida. Com a instrumentista, toques en alguna formació musical? Sí, he format part d'uns quants grups de música de diversos estils com l'ska o el rock. Actualment, toque la bateria en el grup Theragon, de power metal, junt amb el meu germà i altres membres de la Unió. Quin tipus de música t'agrada en especial? Tinc especial predilecció per l'sírai el power metal. Durant la meua joventut em vaig moure molt pel panorama musical valencià i això va fer que els meus gustos tendiren més cap a la música protesta d'Obrint Pas o La Gossa Sorda. Qualsevol música feta amb criteri m'agrada. Parla'ns un poquet sobre les teues aficions. El que més m'agrada és llegir bons llibres de fantasia èpica, jugar a jocs de taula i, per descomptat, el cine. Com que la meua faena requereix estar sempre a l'avantguarda dels últims efectes especials, m'encanta veure noves pel·lícules i analitzar les més antigues per tal de seguir aprenent. Com a músic, quins són els teus somnis de futur? Una de les coses que més m'agradaria és tindré temps per a poder anar de nou a la banda i retrobar-me amb tots els meus amics. També m'agradaria poder gravar un disc de forma
UMH / ENTREVISTA
però clar, compaginar la vida d'estudiant i músic sempre ha sigut molt difícil. Què ha suposat per a tu la UMH? Per a mi és el millor lloc en el qual pots créixer. No sols per la part musical, que no és poca, sinó sobretot per les persones que formen part d'ella. Has fet estudis posteriors als del conservatori amb relació a la música? Després del conseivatori, la música passà a ser el meu hobby\ sempre m'ha agradat seguir aprenent, pel que he seguit anant a diferents classes, com de guitarra elèctrica o de cant. Com a instrumentista, toques en alguna formació musical? A part detrompista en la Banda Simfònica quan el temps ho permet, he tocat la guitarra elèctrica en un parell de grups i ara comence un altre grup nou, Theragon, però aquesta volta com a cantant. professional amb Theragon i poder tocar algun dia amb els nostres referents musicals. Acabem la xerrada amb tu, Ferran. Quan va aparèixer el teu interès cap a la música? Més que una aparició, ha sigut un desenvolupament. Des que era ben xicotet he estat envoltat de música, he crescut aprenent-la, tocant-la, escoltant-la i ara no podria viure sense ella. Quina edat tenies quan començares els teus estudis musicals? Amb 5 anys vaig començar el meu camí en la música en el Jardí Musical a l'escola de la UMH i vaig seguir estudiant ei Grau Elemental de trompa, també al barri. Quan vas començar els estudis al conservatori? Va ser en setembre de 2007, amb 12 anys, quan vaig començar el Grau Professional pera seguir les ensenyances de trompa. En quin Conservatori vas cursar els estudis superiors de música? Aquesta segona etapa la vaig passar al Conservatori Municipal José Iturbi, del que tinc molts bons records. Com a anècdota sempre me'n recordaré de les classes de trompa de Manuel Jàrrega, on no parava d'exigir-me que estudiara més i més,
Hi ha algun tipus de música que t'agrade en especial? Si m'he de quedar amb un tipus de música, seria el powsr metal, que junta el ritme i velocitat del metall amb la melodia i l'harmonia de la música clàssica. Quines són les teues aficions? A part de la música, m'interessa molt la ciència. Com a enginyer que sóc, m'agrada informar-me sobre els últims avanços i tecnologies, a més de muntar alguns aparells a casa i trastejar. També m'agrada molt llegir i jugar a videojocs per a desconnectar del dia a dia. Tens un somni en especial respecte a la teua relació amb la música? Simplement, seguir disfrutant-la com el primer dia. I, qui sap: triomfar amb el nou grup, Theragon?
Fins aci la conversa amb esta família enamorada de la música i que tant han fet i fan per la nostra societat musical, la família Quiles-Rodas. Gràcies per la vostra entrega, per les vostres paraules, per les vostres cançons i ia vostra música amb la qual tant ens feu gaudir a tots. I, també, com no?, Joan, Àngels, gràcies per la vostra secció Piccolodivertimerito. Fins a sempre, amics!