ESCLAT. Revista d’informació, creació i entreteniment. Núm.40

ESCLAT r e v is ta d ’ in fo r mac ió , c r e ac ió i e nt r e te n im e nt

-

ie s ci d ca mp e a d o r

2017 nº 40 -

va l è n c i a

2

esclat. revista d’informació, creació i entreteniment. número 40, XXiXè any. estiu 2017.

EDITA IES Cid Campeador.

Guillem Despuig, 8. 46018.

València CONSELL DE REDACCIÓ Joan Blanco, José Ricardo March, Josep Daniel Climent, Carmen Sánchez i Ana Sanjuan.

COL·LABOREN Juan José Guarner, Joan Blanco Paz, Raja Afzal, Lucas Rodríguez, Lucia Sánchez, Carmen Ferrer, Sandra Mayoral, Samuel Cendal, Josep Daniel Climent, Sandra Orero, María Alegre Hidalgo, José M. Valverde García, Óscar Valls Lozano, Carmen Carrasco, Sasha Lecaro, Rubén Martí Faus, Juan Carlos Gozalvez Rodríguez, Irene Navalón, Selena Gutiérrez, M. José Peña Tornero, Mireia González Yuste, Lucia Salvador Herrero, José García Muñoz, Sandra García Muñoz, Rafael Casaní Martínez, Paula Ferré López, Pablo Yàniz Gonzalez, Guillermo Sanchis Díaz-Benito, Pepa Garcés Inglés, Miguel Angel Esteve, Mila Marín Jordà, Ana Sanjuan Nebot, Isabel González Carrión, Paloma Trilles Mayor, Enrique Carbonell Talón, M. Encarnación Villanueva Checa, Ana Cabaleiro, Carmen Berbel Hernández, Irene Moreno, Mar Falcó, Vanessa Climent Cobos, Angel Esparcia, Eva Marín Carrillero, Lluna Pastor, Adrián Domínguez, Rosa Gandolfo, Andrea Fornás, Elena Massot, Cassandra Arnao, Marta Ferrer, Aser García i Zabel Abrahamyan.

esclat 40 I ESTIU 2017

en portada acomiadem el curs amb

música

Una vegada més vam poder celebrar la nostra festa musical de final de curs.

Com és habitual aquests últims anys, comença el curs i la màquina de fer música comença a moure’s. Alumnes de primer de l'ESO que no entenen molt bé què és això de preparar un concert i alumnes més grans que ja saben que arribarà el final de curs i ... qui ho sap? Arribarem a fer el concert de final de curs? Jugarem (tocarem) «fora de casa»?

A poc a poc els grups van millorant les dinàmiques d'assaig, donen idees per a interpretar noves cançons, practiquen a casa i a les classes i intervenen en el concert de la setmana cultural. I, finalment, arriba el dia en què tot l’esforç es veu recompensat per l’aplaudiment del públic. Un dia en què, per descomptat, els més de quatre-cents alumnes que hi participen són músics, són artistes i passen per l'experiència en primera persona. Res de gravacions, tot en directe.

Des del nostre punt de vista, la música només es pot valorar, apreciar i estimar des de l'experiència. És per això que, en la mesura del possible, intentem que aquesta experiència s'assemble el més possible a un concert real, tal com ho fan els professionals de la música. No hi ha res millor per apreciar la faena dels músics i de tots els professionals que treballen al voltant d’un concert, que en moltes ocasions està infravalorada.

No volem destacar, una vegada més, quins són els beneficis de la pràctica musical en grup en el procés educatiu, però sí que volem tornar a dir que si hagueren menys exèrcits i més orquestres, el món seria molt millor.

Agraïm la tasca de tots els companys, dels pares i mares, de l'AMPA, de tot el personal no docent... que, d'una manera o l'altra, han col·laborat, perquè una vegada més acomiadem el curs amb música.

També agraïm l'oportunitat que ens va brindar el Complex Esportiu Cultural de la Petxina per poder celebrar el concert en les seues instal·lacions.

Tot això seria impossible sense l'element principal: la il·lusió de l'alumnat i el públic.

Gràcies a tots i a totes.

Juan José Guarner Vicent Ríos

MAQUETACIÓ: Joan Blanco Paz FOTOGRAFIA Ana Sanjuan Nebot, Josep Daniel Climent, Carmen Carrasco, Sasha Lecaro, Imma Yeves, Rafael Casaní, Arxiu de l’IES Cid. PORTADA I CONTRAPORTADA Joan Blanco Paz DIPÒSIT LEGAL V-1962-1992 IMPRIMEIX

visita la nova web

ESCLAT revista d ’ informació , creació i entreteniment

sUmari - En portada: Som música......................2 - Editorial ...............................................3 - GRADUACIÓ 2016 ................................4 - Memòria i música popular ..................7 - Viaje de 4º ESO ..................................12 - Enhorabona, ja teniu el Graduat .......13 - El sistema educatiuvo .......................14 - Princesa o comerse la vida ...............15 - Col·laboradores imprescindibles ......15 - Economia per tot arreu .....................16 - AMPA IES Cid .....................................17 - Trobada de pares i mares .................17 - Entrevistem a Sivestre Vilaplana ......18 - Intercambio a Vaihingn an der Enz ...19 - Intercambio a EEUU ..........................20 - Projecte ERASMUS+ ..........................21 - D’ERASMUS a ERASMUS+, 30 anys d’història ...............................22 - Experiències ERASMUS ....................23 - Al voltant de la igualtat .....................24 - Treballem per la igualtat ..................25 - Taller de defensa personal ...............26 - Masterclass de física de partícules ..27 - Mobilitzat per la selva .......................27 - Entusiasme pel COLPBOL ................28 - Dia de l’activitat física i l’esport ........29 - Resultats premis esportius ...............29 - Ludi Saguntini ....................................30 - La primavera la poesia altera ...........30 - León Kamikace ..................................31 - Visita de Juan Ramón Barat .............31 - Microrelatos 2017 ..............................32 - Pasapalabra 2017 ..............................33 - Toni Moret, un adéu ben sonor i intens ....................................34 - Acomiadament de Toni ......................35 - Jorge Torres ......................................35 - Vicent Llàcer ......................................36 - Despedida a Teresa Aliacar ...............36 - Carmen Sánchez ...............................37 - Joan Blanco, una vida al servei de l’ensenyament valencià ................38 - Isabel González .................................39 - Poesia ................................................40 - El Cid en imatges ..............................41

-

2017 nº 40

ies cid campeador

-

valència

I van 40. No està gens malament. Portem editant aquesta revista vint-inou anys de forma interrompuda. És a dir, des de 1988. I encara que en aquest temps hi ha hagut canvis molt significatius, en aquest institut i en la nostra societat, podem dir que la il·lusió i les ganes d'informar i participar s'han mantingut i han anat passant de generació en generació. Per tot açò, el primer que volem fer és brindar per aquest aniversari, i després agrair als centenars d'alumnes i professorat que han col·laborat en l'edició de les consecutives edicions de ESCLAT, la seua contribució per a permetre'ns aconseguir aquesta efemèrides. I entre ells, volem destacar a Josep Daniel Climent i Miquel Escrivà, que van impulsar el primer exemplar i que, en el cas de Josep Daniel, la segueix coordinant.

En 1988, en l’IES CID hi havia doble torn (matí i vesprada), més de 2000 alumnes i prop de 100 professors i professores. Aquest curs serem prop dels 650 alumnes i 60 professors. Molts menys que llavors, però més que el curs que finalitza. Aquest augment d'alumnes pel que fa al curs passat (+70) es deu al fet que en el pròxim curs completarem les quatre línies d'ESO, en haver-nos concedit un grup més de quart, i les tres línies de batxillerat. En disposar d'un grup més en 2º de batxillerat podem ampliar la nostra oferta de matèries optatives en aquests dos cursos i així poder atendre millor la diversitat de currículum que puga sol·licitar l'alumnat.

Per un altre costat, aquest pròxim curs el tractament a la diversitat en l'ESO es veurà reforçat, ja que als programes de PMAR de 3r , i el grup per àmbits en 1º d'ESO, se sumarà el PR4 per a facilitar a alguns dels alumnes de quart amb determinades característiques l'obtenció del títol de graduat en secundària.

Una altra notícia que volem donar-vos és que a partir de setembre de 2018 aquest centre es convertirà, per les vesprades, en una extensió de l'Escola Oficial d'Idiomes, la qual cosa augmentarà l'oferta d'aprenentatge de llengües modernes en la ciutat i acostarà aquest opció el veïnat d'aquest barri.

Dins de les múltiples activitats complementàries i extraescolars (més de 100) que hem realitzat aquest curs podríem destacar entre unes altres: l'actuació musical en el Complex Petxina, les activitats relacionades amb els temes d'Igualtat i Convivència, la participació en el primer campionat d'Espanya de Copbol, on vam quedar subcampions, la taula redona amb dones periodistes, els intercanvis amb EUA i Alemanya, la VI carrera solidària, la participació en el projecte Erasmus +, etc.

Pel que fa al professorat cal dir que enguany s'han incorporat al centre una vintena de professors i professores, tots ells magnífics professionals, que de seguida han comprès l'esperit del centre i han participat amb il·lusió en les múltiples activitats realitzades.

Per a finalitzar m'agradaria agrair a alguns companys, docents i no docents, que en finalitzar aquest curs ens han abandonat per diferents motius, la seua contribució durant molts anys al bon funcionament del centre. Em referisc a: Carmen Sánchez (vicedirectora), Vicent Llácer (professor d'Història), Isabel González (professora d'Educació Física), Joan Blanco (professor de Valencià), Teresa Aliácar (professora de Matemàtiques), Roque Cuesta (presidente de l'AMPA), Jorge Torres (bibliotecari i encarregat de manteniment) i Edu Belda (conserge). A tots ells els desitgem la màxima felicitat en la nova etapa que emprenen.

2017

4

esclat 40 I ESTIU 2017

discUrsos de GradUació

intervenció dels representants de l’alumnat Raja Afzal - Lucas Rodríguez Buenas tardes a todos los presentes .

Antes de nada felicitamos a nuestros compañeros que por fin han conseguido un graduado en este bachillerato, que no tenía nada que ver con el “5º de la ESO” que la mayoría nos esperábamos.

Dos años de bachiller y otros cuatro de la ESO dan para muchas experiencias, positivas por supuesto, experiencias que algunas veces marcan la actitud con la que afrontamos un futuro.

Hemos tenido compañeros de todos los tipos, que resumimos en dos: los aplicados, que se tomaban todo en serio desde el primer día y que no paraban ni para respirar, y también compañeros que pegaban el “sprint” final para sacarse el curso. No hace falta que lo diga, pero Lucas y yo es obvio que somos dos chicos muy “aplicados”….

Agradecemos a nuestros compañeros la ayuda para estudiar en nuestra segunda casa , la biblioteca, por los buenos ratos pasados, por ayudarnos a hacer los deberes a última hora... Y también por pasarnos la “chuletilla” en los examenes... ¿Qué? ¿Por donde íbamos?

También queremos dar las gracias a nuestros padres y madres, esos mismos que te recuerdan un examen cuando aún faltan dos meses para que llegue, que te recuerdan y te motivan siempre diciéndote que no estudias para ellos, sino para ti, para tu futuro. Pero que también, si los resultados no son buenos, les aparece su lado “oscuro”.

Gracias padres y madres por hacernos como somos, por darnos una educación digna que podamos transmitir a la gente y podáis inflaros el pecho aún mas diciendo: “es nuestro hijo o hija”.

Gracias por aguantar nuestros cabreos, nuestra actitud cuando sentíamos una presión constante por nuestros estudios.

En fin, gracias a todos los padres por haber parido tan bien a cada alma sentada aquí, esperando su preciado título para poder ver orgullo en vuestros ojos.

Y vamos ahora con nuestros preciados profesores, esos que habrán tenido que

tomarse cuatro cafés cada mañana porque les esperaba la clase de bachiller, que nos han aguantado año tras año, a unos mas que a otros. Felicitarlos por soportarnos cada minuto de clase, cada hora, cada día… Pero que no se relajen porque nosotros ya les dejamos libres pero vienen otras generaciones y la cosa se complica cada año.

Hablando de profesores, al igual que nosotros, los hay de distintos tipos, segun el punto de vista de cada alumno.

Eso si, en lo que si que coincidimos todos es en las frases cortantes que nos sueltan a veces, como “¿que es tan gracioso?”, “¿queréis dar vosotros la clase?”, echarle la culpa a “los inocentes del fondo”, o que la clase acaba cuando ellos digan.

Hay profesores “divertidos” y otros que parece que a veces el café no les sienta muy bien. También están los “olímpicos” que escriben y borran la pizarra veinte veces y tu solo llevas copiada la fecha.

Pero en todos los casos, gracias por prepararnos para la PAU y a superar el estrés de los exámenes.

Nuestro paso por el Cid ha estado lleno de experiencias inolvidables des de la ESO, con profesores que nos han repartido sabiduría o que nos han deleitado con las historias de sus vidas. Por ejemplo, aquél que era profesor de dia y médico por la noche o aquél otro

que alternaba clases de inglés con clases de magia. También tuvimos chistes especialidad de Rafa Casaní, proyectos de gambas en clase de informática con María o el “temido” departamento de matemáticas , con Rosa y Marcos.

Y ese departamento de valenciano con Josep Daniel en su papel de “padre” (¿verdad Marc i Femenia?) que recordaremos como gran profesor, maravillosa persona e inacabables clases. También a Imma Yeves que nos ha enseñado que estudiar 16 temas de literatura puede incluso llegar a ser divertido.

Pasemos a castellano, con Carmen Berbel y María José, ambas grandes y fieles seguidoras de la sintaxis y muy buenas maestras. En Geografía , con la encantadora María Blay que nos ha mostrado como estudiar climas y rios puede ser apasionante y divertido. O la Historia de Ángel Esparcia y sus grandes anécdotas, del cual se cuenta que imparte clase en el Cid desde antes de su construcción.

Y ya para finalizar un profesor que por su juventud ha sido como un compañero mas. Nuestro “Lobo de Wall Street”, Rubén Martí.

En fin creemos que ya os hemos aburrido demasiado, gracias por vuestra atención, esperámos que os haya gustado.

esclat 40 I ESTIU 2017

Lucía Sánchez y Carmen Ferrer Quién nos iba a decir que cinco años después de decir que haríamos un discurso juntas en nuestra graduación, estaríamos aquí subidas, justo donde todo empezó.

Creo que todos nos hemos cansado de escuchar a nuestros padres decir que la adolescencia es la época más bonita y el instituto donde se forjan las verdaderas amistades, pero no basta con escucharlo, hay que vivirlo. Y sólo cuando llegas al final de esta etapa, te das cuenta de la metamorfosis que has sufrido. Y ahí es cuando no te queda otra que darle la razón a tus padres.

De nuestra experiencia en el Cid nos llevamos sobre todo, lecciones de vida; lecciones que han forjado unas bases y unos principios y nos han enseñado a luchar por ellos, sacando nuestro lado más reivindicativo. Como creo que todo el mundo sabe, o debería, estos últimos años, nuestro queridísimo Gobierno (bromas aparte) nos lo ha puesto un poco... digamos complicado, así que tampoco ha habido otra opción. Pues qué es ser joven sino ir en contra de lo establecido.

Aunque bueno, qué mayor lección de vida que el instinto de supervivencia, ni organizarse para estudiar ni todo eso que se supone que deberíamos hacer, aquí una aventura es más divertida si huele a peligro. Ese instinto de supervivencia que se apodera de nosotros la hora de antes de un examen, en la que eres capaz de aprenderte todo lo que no has aprendido la semana de antes; pero así somos y así seremos, al fin y al cabo nos ceñimos a lo que nos funciona y no

2017

parece irnos mal.

Otra cosa importante a destacar es el trabajo en equipo, vamos a ver, aprende tú a interpretar señas y miradas como nosotros ante el peligro de suspender.

Pero bueno, los secretos del estudiante se quedan entre estudiantes, no queremos arruinar a las siguientes generaciones; pues que aunque a todos nos gusta mucho la magia, un mago nunca revela sus trucos.

Dentro de este cambio también pasamos mucho tiempo con nuestro peor enemigo; la frustración. Nos acompaña sobre todo en los últimos años, cuando la meta está cada vez más cerca pero todo se juega a una carta y no cuenta tu esfuerzo, sino que todo queda reducido a una nota. Pues no es secreto que este sistema busca un perfil determinado y no el desarrollo individual.

Aprovechamos para recordaros que aunque se nos vea como la "generación perdida", y a nosotras, como a las vagas de letras, aún nos queda mucho por demostrar, y si las cosas van a cambiar, va a ser gracias a nosotros.

Y ahora sabemos que se trata de quemar etapas, y que nunca se sabe; es momento de coger las riendas de nuestra vida y trazar un camino, de demostrar todo lo que llevamos escondido tanto tiempo, momento de destacar en lo nuestro y de enseñarle al mundo todo de lo que somos capaces. Pero nos quedamos con que lo mejor de nosotros hasta ahora lo hemos dado aquí, formando una familia, forjando vínculos que ahora sabemos que serán indestructibles y que pase lo que pase, esto ha valido la pena solo por llevarnos con nos-

5

otros el recuerdo de los mejores años.

De aquí nos llevamos risas, llantos, fiestas, gritos, momentos de mucho estrés y momentos de querer comernos el mundo, pero sobre todo nos llevamos el amor que nos tenemos.

También nos hemos descubierto a nosotros mismos, conociendo aquellas personas que jamás pensábamos que encajarían con nosotros. Personas que ahora son indispensables y que lo serán; hemos sabido abarcar diferentes tipos de amor, y digan lo que digan no hay nada más bonito que eso. No podríamos definir quienes somos sin nombrar y pensar en todas las personas presentes hoy aquí, pues cada una de ellas ha contribuido a convertirnos en quienes somos. Y que como nos conocemos los unos a los otros, no nos conoce nadie, y si no que se lo digan a nuestras caras de recién levantados.

Después de esto ya depende de nosotros, vamos a seguir un camino para seguir creciendo como personas; asusta, sí, pero es lo que toca, y hagamos lo que hagamos con nuestras vidas, nosotras, hoy, os deseamos lo mejor del mundo, porque os queremos y por mucho tiempo que pase y por muy lejos que os vayáis, eso no va a cambiar. Porque sois la familia que hemos elegido.

Esto no implica un "adiós", implica un "buena suerte", y especialmente un "gracias" por convertir toda esa frustración y todos los malos momentos, en fuerza para seguir luchando por lo que queremos, y por haber hecho de estos años, los mejores de nuestra vida hasta ahora. Que aunque no solemos decirlo, os queremos mucho, chicos, y os lo debemos todo.

2017

6

Sandra Mayoral - Samuel Cendal Bueno chicos, aquí estamos y parecía que no. No sabemos muy bien en qué momento habéis llegado a formar una gran parte de nuestra vida, prácticamente nuestro día a día; pero habéis pasado de ser unos completos desconocidos a unas grandes amistades.

Dicen que la convivencia con una persona, en este caso muchas, da la relación, que te puedes llegar a cansar, o incluso aburrir de ella, pero nosotros, como siempre, hacemos lo que nos da la gana. Cada día que ha pasado de estos dos cursos muestra que nuestra relación ha ido mejorando, con vosotros y entre nosotros, hasta el punto de pasar de ser “los nuevos” a ser parte de esta familia. Habéis conseguido que todo esto sea más ameno. Nos habéis acogido e integrado. ¡Quién nos iba a decir hace dos años que iba a ser así!

Nunca imaginamos que íbamos a

conocer a gente nueva que nos igualase en nivel de locura. Era prácticamente imposible, hasta que llegamos aquí.

SAM. Yo tampoco me imaginé fuera de la Purísima hasta que llegase a la universidad, pero aquí estoy y, cómo dije en su momento y sigo diciendo, la mejor decisión de mi vida ha sido venir al Cid. Sabemos que no llevamos mucho tiempo y que, menos “los nuevos”, todos os conocíais y teníais mil historias entre vosotros. Nosotros teníamos miedo cuando llegamos, ya que no sabíamos a qué nos íbamos a enfrentar, tanto en estudios como en compañeros, pero nos hemos dado cuenta que ese miedo era infundado y que vosotros nos habéis cambiado la vida, sacáis lo mejor de nosotros e incluso a veces lo peor, pero siempre con una sonrisa.

Habéis conseguido, de una forma u otra, ser parte de nuestra vida.

Aunque nuestro día a día juntos ha durado poco tiempo , o por lo menos a

esclat 40 I ESTIU 2017

nosotros se nos ha hecho corto, esperamos que a partir de esta nueva etapa, que está ahí a la vuelta de la esquina, sigáis siendo parte de nosotros.

Por supuesto que no nos íbamos de estos profesores que hemos tenido la suerte de que nos dieran clase.

Sabemos que no hemos sido vuestros mejores alumnos y sin embargo, para muchos de nosotros, sois los mejores que hemos tenido y vamos a tener.

De parte de Ortega, Pechitos, Helena Carrillo, Elena Navarro, Hada, Sandra, Sam y los que no se gradúan hoy, Irene, Andrea, José y Lucia, pero entraron con nosotros, os agradecemos estos dos años. Y aunque segundo haya sido el más duro, es cuando más se ha consolidado nuestra relación y por ello siempre guardareis un lugar especial en nuestro corazón. Gracias pot todo, CID, os queremos!

esclat 40 I ESTIU 2017

2017

7

discUrs de GradUació JOAN BLANCO PAZ

MEMÒRIA I MÚSICA POPULAR Oh, benvinguts, passeu passeu, de les tristors en farem fum, a casa meva és casa vostra si és que hi ha cases d'algú.

Així, amb una cançó, m'agrada començar el curs.

Com aquell dia de començament de setembre en què em vaig trobar una colla de xiquets i xiquetes desorientats que s'hi aplegaven en una aula de primer curs per escoltar les primeres paraules d'un mestre desconegut, en un espai desconegut.

Jo era el desconegut i els xiquets i les xiquetes molts dels que ara esteu ací davant. Un d'eixos alumnes representava per a mi la primera sorpresa, un altre Joan Blanco menudet em mirava tan sorprés com jo, el seu tutor, per la coincidència: dos Joan Blanco en el mateix curs!

I també escoltàvem la primera advertència que no havien d'oblidar: si fora del CID tenien pares, mares, iaios, iaies... dins del centre jo, com tutor seu, representava tota la seua família junta.

Encara que amb destinació en el centre, jo venia d'una temporada fóra de la docència, amb unes funcions diferents com a representant sindical del professorat. Un treball sovint desconegut i aparentment privilegiat però amb una càrrega de treball molt diferent a la imaginada. Una dedicació que valore i reivindique perquè l'escola pública s'ha de defensar des de la pràctica diària en l'aula, però també davant de la societat i els poders públics.

Així, després d'alguns anys, tornava al centre on

havíem estudiat les meues filles i també al mateix centre que havia deixat molts anys abans, en 1974, quan el meu alumnat i molts dels seus pares i mares encara ni havien nascut.

En aquella època no imaginava que, quasi 45 anys després, jo estaria davant d'altres alumnes per acomiadar-los en el seu pas a la universitat, ni que jo haguera passat, de manera tan ràpida, per la vida del treball.

Era el Cid dels primers anys setanta un centre diferent, en un barri en procés de construcció, envoltat d'hortes, on la majoria dels seus carrers només eren unes línies traçades en un mapa. L'avinguda del Cid, també coneguda com la de Castella, només era un parell de carrils, el parc de l'Oest encara era un quarter militar i la gent del barri, quan anava al centre, encara deia que "anava a València".

El centre només tenia un edifici, això sí amb sala d'actes reversible: teatre orientat a l'est i capella a l'oest, amb càmera de cine inclosa i butaques. Les aules tenien una tarima des d'on el professorat projectava el seu magisteri com si sobrevolara per sobre els alumnes. La tanca pràcticament no existia, reforçada amb una estructura vegetal que li donava profunditat i ajudava a creure que estàvem en un espai reservat. L'ombra era quasi inexistent i on ara està l'aula de tecnologia funcionava un bar on la truita de creïlla de tota la vida ja triomfava entre l'alumnat.

En aquells anys de primerenca separació, l'alumnat havia d'optar per continuar els estudis primaris en les escoles o acudir, amb nou o deu anys, als instituts de

8

2017

batxillerat. Molta gent pensa, fins i tot una part del professorat, que batxillerat era sinònim de major edat i maduresa i, per tant, impartició acadèmica de qualitat a un alumnat interessat i voluntariós, però en realitat significava segregació d'uns alumnes destinats a rebre un certificat d'estudis primaris i d'altres que assistien a un batxillerat elemental, fins als catorze anys o quinze anys, seguit d'un batxillerat superior de dos cursos, amb les respectives revàlides eliminatòries, i un curs preuniversitari.

Una estructura que es va mantindre fins que la Llei de Villar Palasí, de 1970, va desplegar-se en una EGB inicialment de dues etapes i un batxillerat de tres cursos. Una estructura educativa que alguns sectors idealitzen si no fora perquè ignoren que eixe sistema era tan limitat i elitista que només uns quants privilegiats disposaven de plaça, si és que no tenies diners per assistir a algun centre privat exclusiu, majoritàriament religiós en aquella època. Servisca com a exemple que la meitat de València, la del sud, la de l'oest i

esclat 40 I ESTIU 2017

una part del nord, fent un cercle des de les vies del tren actuals fins al carrer Alboraia, només hi comptava amb tres centres de secundària públics: el Lluís Vives, el Juan de Garay i el Cid, on també venien nombrosos alumnes de Mislata, Xirivella, Alaquàs o Aldaia. Fins i tot de Cheste.

En aquell temps la paraula estava vigilada i no podíem parlar de moltes coses sense arriscar-nos a rebre algun colp. I els centres d'ensenyament no eren una excepció. Recorde molt vivament el 9 d'abril de 1973. Estàvem en el laboratori de Física i teníem per professor un admirat, exigent i extraordinàriament disciplinat Daniel Gil, una d'eixes joies intel·lectuals que hem tingut el privilegi de comptar com a professor en el nostre institut. Venia indignat. El dia anterior havia mort Pablo Picasso i el telediari de la Televisió Espanyola, l'única cadena existent, encara en blanc i negre, havia dedicat un llarg panegíric a la seua figura. Eixe dia, la classe de Física es va convertir en un improvissat debat sobre la vertadera personalitat i pensament de Picasso, la repressió sobre la intel·lectualitat republicana, el compromís democràtic, l'exili, la hipocresia i la crueltat de la dictadura...

I és que la dictadura encara era ben present i encara era ben dura i, alhora, estudiants i professorat ens esforçàvem per trencar el silenci de tants anys. Així, els estudiants compromesos no deixaven passar qualsevol possibilitat per a parlar de tantes i tantes coses prohibides: un comentari de llibre servia per a tractar en classe el judici i posterior assassinat de Puig Antich o una excursió a Madrid a veure una obra de Buero Vallejo servia per a visualitzar les conseqüències de la sublevació militar de Franco, l'arraconament de la cultura, la marginació i repressió dels demòcrates..

A pesar de la dictadura i de la repressió, en la universitat i també en els instituts, es va conformar un moviment estudiantil fort i il·lusionat, on la lluita per la necessària transformació i modernització de l'ensenyament venia unida a la lluita per les llibertats i la democràcia. En el CID, com en altres centres públics o privats, un voluntariós grup d'alumnes ens esforçavem per fer possible eixa esperada transformació social organitzats en uns actius, i encara clandestins,

esclat 40 I ESTIU 2017

Comités de Centre.

No va ser, però, una activitat exempta de cost personal. Alguns alumnes van ser expulsats del centre i altres, com jo mateix, ens vam haver d'ocultar i desaparéixer en alguns moments delicats perquè l'odiada Brigada político social no distingia entre persones adultes i joves de quinze o setze anys per portar-los cap a les comissaries.

Poc després d'abandonar jo el centre, li va tocar el torn al professorat, i algunes professores i professors del CID van perdre el seu treball i van ser expulsats de l'ensenyament per atrevirse a defensar els seus drets.

Vull fer memòria de tota aquella emocionada generació que en aquest pati i en els corredors i aules del nostre institut somiava un canvi i una societat millor que quasi tocàvem amb les mans: Herminio, Toni, Miguel Angel, Ana, Alícia, Vicente, Ramón, Francis, Miguel, Carmen, Voro, Ximo, Fina, Emilio, Julio, Mª Carmen... i tants altres noms que ara no us dien res però que fa quaranta cinc anys desbordaven esperança.

En aquell viatge a la nostra Ítaca, teníem la música, convertida en la millor aliada en la lluita per les llibertats i per la democràcia, en el millor refugi de la resistència a no ser invisibles en la nostra vida. Amb les cançons de Serrat vam descobrir a Machado o Miguel Hernández, amb la de Paco Ibáñez a Gabriel Celaya, Blas de Otero, Albertí... ai!! quins records d'aquelles classes de francés cantant la "Mala reputació" de George Brassens...

Fora de l'aula ens reuníem per cantar o ho féiem en privat. Fins i tot vam constituir en l'institut un grup de música folk, que no sonava mal per cert, per cantar a Bob Dylan, Aguaviva, Quilapayun...

Com que la música no formava part de les matèries d'estudi i no hi havia aula de música assajàvem en un racó del pati.

Però no volia parlar de la música només com un bon record de passades il·lusions. Reivindique la paraula, la música i la cançó com un element actual i principal d'aprenentatge. Cantem poc i hauríem de cantar més amb el nostre alumnat. La cançó ens ha d'acompanyar com un immillorable recurs per fer arribar els continguts educatius al nostre alumnat de manera natural.

Que millor manera d'entendre el valor d'una metàfora que escoltant allò de "plegats vam travessar una porta tancada" enmig de la tendresa d'aquelles Paraules d'amor senzilles i tendres.

No en sabíem més, teníem quinze anys.

No havíem tingut massa temps per aprendre'n, tot just despertàvem del son dels infants.

Pensant en eixe son dels infants, una de les coses que més he lamentat en els darrers anys és no haver dedicat més temps a treballar la cançó com a element d'aprenentatge i dedicar menys temps als llibres de text, bons però en excés avorrits!

Potser la memòria, que és molt exigent, ens donara l'oportunitat de recordar més les coses que cantem

2017

que altres que ens costa tant de memoritzar.

No ho he fet amb la intensitat que hauria desitjat però alguna cosa si he fet.

En aquest sentit, m'encantaria que el meu alumnat em recordara més per eixes coses que hem aprés cantant que per les vegades que els he hagut de renyir, que no són poques. Jo si els recordaré: parlant, d'excursió, fent imitacions del professorat (no? Damián), descobrint els primers amors, intentant enganyarme, cantant...

Els he vist fer-se grans i ells m'han vist a mi fer-me més gran, però d'edat. Recordaré les abraçades de Roberto, la primera nit de discoteca a Alcublas o eixa palmera que ara es quedarà solitària on un grup d'alumnes que hui es graduen, alguns dels quals ja no hi són aquí, han passat els dies i m'han escoltat repetidament aquella havanera: Baix d'una palmera n'hi ha quatre figues torrant-se al sol, passaren quatre fadrins i se les menjaren a poc a poc.

Sí, una havanera en la memòria. I és que l'havanera, com altres formes de cantar, forma part de la nostra música tradicional, d'una forma de viure i de sentir la nostra manera de ser valencianes i valencians construïda al llarg de segles i que constitueix el nostre patrimoni cultural immaterial. La música, la cançó, representa, a més, un llenguatge universal en constant procés de canvi i de fusió amb altres formes musicals i altres cultures que, en el cas valencià, és molt ric i ample.

Ara que esteu atents i no teniu més remei que escoltar-me, aprofitaré per a fer una accelerada passejada per les nostres arrels culturals.

-- Començaré per la jota, un ball tradicional molt estés des del segle XIX per tota la península i que s'utilitzava (o s'utilitza) per rondar les fadrines, quan els

9

10

2017

quintos s'havien d'incorporar a l'exèrcit o per acompanyar les faenes del camp.

-- I seguiré pel Fandango, un ball quasi exclusivament valencià, de ritme molt ràpid i sovint lligat a la jota, de manera que es passa d'una a l'altra sense parar la música ni el ball.

-- I de la jota a la Seguidilla, cantada i ballada des del segle XVI. Emparentat amb ella però més elegant, el Bolero, un ball molt lluït, creat pels mestres de ball del segle XIX per a les classes adinerades.

-- Si aneu per la plaça de la mare de Déu la nit de la festivitat de la Mare dels Desamparats, podreu veure llargues columnes de persones ballant. És la dansà, la manera d'anomenar els balls públics en les comarques del centre i del sud del País Valencià que, acompanyats de la dolçaina i tabalet o més modernament de la banda de música, se celebren en places o carrers amb motiu de les festes majors o qualsevol altra festivitat.

-- Ja us he nomenat l'Havanera, que té el seu origen durant el segle XIX en els indians, mariners i emigrants retornats de Cuba que canten amb nostàlgia records d'aquella terra.

Però si hi ha una combinació genuinament valenciana, és la que coneguem amb el nom de "Cant d'estil" o cant a l'aire. Hi ha de diversos tipus, i pot variar el seu acompanyament instrumental: amb rondalla de vent i corda (com les conegudes per valencianes o "u i dos", l'u, l'u i el dotze, les riberenques) o acompanyades per tabalet i dolçaina, com les albades, improvisades per al moment a partir del que dicta a cau d'orella el versador.

Amb permís de Vicent i Juanjo, els nostres músics, us recordaré també que una manera de cantar s'acompanya d'una manera de tocar i d'instruments de Vent, Corda, idiòfons o Percussió.

Recordem la Dolçaina, també coneguda per xirimita o gaita, de forma cònica, de fusta, amb una llengüeta de canya i forats que es tapen amb els dits. El Flabiol valencià, la Guitarra clàssica, el Guitarró, les Castanyoles o postisses, els esquellots, els Ferrets, el

esclat 40 I ESTIU 2017

Tabal (acompanyant inseparable de la dolçaina) o la Pandereta.

La música i la cançó ens ensenya a utilitzar la nostra llengua de la millor manera: la festiva. Però també vinculada al món de les idees, de les lluites, de la tendresa i de l'amor, de les emocions que ens fam viure com a persones individuals i com a valencians i valencianes, com un col·lectiu que en un món globalitzat aspira, com cantava Raimon, a no perdre els orígens per a no perdre la identitat.

Amb la cançó resistirem i lluitarem per un món millor, amb aquell senzill "Al Vent" de Raimon, amb "L'estaca", de Lluís Llach, amb el "No serem moguts" del Grup de Folk, amb la "Fera ferotge" d'Ovidi, el "Tio Canya" d'All Tall... i tants i tants altres que ens féiem més alegre la lluita.

També vam aprendre a estimar en la nostra llengua. És difícil no recordar aquell primer amor en els acords de les "Paraules d'amor" de Serrat, en la dolçor de l'"homenatge a Teresa" o en la passió de "Els amants" d'Estellés que cantava Ovidi, en aquella "Laura" o en "Si em dius adéu" de Lluís Llach, en la "Margalida" de Joan Isaac, o en l'"Àguila Negra" de Maria del Mar Bonet, o fins i tot en un renovat Ausiàs March present en aquella "Veles e Vents" que cantava Raimon.

I també ballarem el rock, el folk o el pop en la nostra llengua. No tant com hagueren volgut aquells primers grups que ho van intentar en els anys seixanta com Remigi Palmero i Els cinc xics, Lluís Miquel i els 4Z, Pep Laguarda i Tapineria, Bustamante, Paranoia...

Per sort, altres grups si ho van aconseguir i, des de 1975, pels festivals de Canet Rock vam passar molts grups i milers de persones. I també, al llarg dels anys setanta, van sorgir bandes i cantants entre els quals destacaren Al Tall, Els Pavesos, El Sifoner, Cuixa, Doble Zero, Cotó en Pèl... També milers de persones van assistir als festivals celebrats en La Safor.

O a aquella mítica Trobada dels Pobles de 1976, celebrada en el nou estadi del Levante, desallotjat per la policia, porra en mà, on una part important dels

esclat 40 I ESTIU 2017

seus 25000 assistents, cantant "No serem moguts" es resistien a abandonar aquella fugaç illa de llibertat. Si veieu, cantar i ballar en públic era, a voltes, una tasca certament complicada.

Afortunadament hem continuat cantant i ballant (un poc menys per coses de l'edat) amb eixa onada de grups que s'hi incorporaren a la música valenciana, com Bajoqueta rock, Sva-ters, L'Ham de Foc, La Gossa Sorda, Obrint Pas... que, a més, hi han introduit en la seua música instruments tan valencians com la dolçaina.

Amb les primeres escoles en valencià, que a Valencià ciutat no van arribar fins finals dels anys 80, la cançó infantil en valencià va deixar de ser una anècdota per a cantar només en falles. Qui no recorda el Joan petit, la Bella Miralda, les cançons de Carraixet o de l'incombustible i benvolgut Paco Muñoz?

Podria seguir perquè hi ha molta cosa a contar però, a hores d'ara, algunes persones es preguntaran on vull arribar amb tanta memòria i amb tanta música i tanta cançó.

La resposta és senzilla: En primer lloc, per contrastar l'ensenyament de fa quaranta anys i l'actual i així comprovar que tot allò que tenim no ha caigut del cel, ningú ens l'ha regalat. La nostra escola pública, la nostra sanitat, les nostres llibertats per a decidir com volem ser, les nostres ciutats i tantes coses més, que podrien ser millorables, són el resultat del treball i del sacrifici dels vostres pares i mares, dels vostres iaos i iaes, de tanta i tanta gent.

Formeu part de la primera generació en molts anys que heu patit unes retallades insolidàries, la primera generació que podria no només no avançar respecte a les generacions que us han precedit sinó retrocedir. Heu de saber que ara us toca a vosaltres fer la defensa de tot allò que hem conquistat amb els anys i millorar la nostra existència com a societat moderna, capacitada per assolir reptes fins ara impossibles.

I en segon lloc, per recordar que la música és també la nostra música, la que ens explica com som i com pensem, com és el nostre poble, com ens divertim, com ens enamorem, com mengem, com fem les nostres celebracions, com naixem, com morim. En definitiva, com vivim.

Estudieu, prepareu-vos per a donar allò millor que teniu, individualment i en grup. I penseu que ningú farà allò que vosaltres heu de fer. Sou els protagonistes de la vostra vida i el futur de tots nosaltres. Els nostres somnis i les nostres esperances ara són vostres.

Amics i amigues per sempre: Ja me'n vaig, però no sense acomiadar-me de la manera que Natalia m'haurà escoltat moltes vegades: Allá va la despedida al estilo de mi tierra que te vaya bien la vida y vuelve al CID cuando quieras Gràcies

2017

11

12

2017

esclat 40 I ESTIU 2017

el sUperaventUrero

viaje de 4º eso Y empezó la aventura. ¿Con quién? ¿Quiénes? ¿Dónde?

Se tenía que elegir Roma o multiaventura en Pirineos. Ahora sabemos que la elección fue la correcta.

El 24 de abril cogíamos el autobús entre risas, nervios, emociones y sobre todo muchas ganas de poner pies en polvorosa.

La llegada al hotel en Rialp fue muy agradable. El lugar era idílico, la piscina cubierta nos despejó y exploramos el lugar. Al día siguiente empezaba la actividad de multiaventura cerca del hotel.

Estuvimos toda la mañana saltando, subiendo, pasando cuerdas, sorteando obstáculos de menor a mayor dificultad y lanzándonos en tirolina. ¡Todos pasamos la primera prueba!

Por la tarde llegamos al parque natural de Aigües Tortes y al lago San Mauricio. Si existe el lugar llamado paraíso, ahí tenía que ser. ¡Impresionante! Las montañas con nieve, los lagos, los riachuelos, las cascadas, los bosques y todo alimentado de una suave lluvia que nos envolvía.

El segundo día fuimos a un bosque donde se fundían grandes árboles y vacas paciendo tranquilamente y allí hicimos la actividad de “paintball” y, por la tarde, la de “rafting”, en la que el río nos hizo realmente disfrutar y divertirnos.

El tercer día nos relajamos tras tanto ajetreo en los baños termales de Caldea, en Andorra, donde nos bañamos en la piscina exterior mientras caían copos de nieve.

El objetivo se consiguió plenamente. Por la tarde regresamos a Tarragona y al día siguiente aprovechamos todo el día en Port Aventura hasta quedar exhaustos.

Y acabó.

El autobús nos devolvió a casa mientras dormíamos profundamente y soñábamos con lo que acabábamos de vivir: el paraíso, las montañas, la nieve, la lluvia, el sol del Caribe (en el hotel), la gente conocida que dejábamos atrás, nuestras profesoras y las vivencias de todos y todas.

Este viaje nos acompañará toda nuestra vida.

alGUnas opiniones

“ Hemos disfrutado muchísimo con las actividades de multiaventura”. Lawren Wong Pereira 4ºB “Ha sido inolvidable. Siempre irá en nuestros recuerdos”.Raquel Pinar 4ºA “Nunca me hubiera imaginado que lo iba a pasar tan bien”.Ana Ramos 4ºA “Jamás viviré una experiencia igual: risas, juegos, lloros al despedirnos, personas increíbles”. Andrea Porta 4C “Fue un viaje divertido e inolvidable“ Jorge Gómez 4ºC “Lo mejor fue la vuelta del parque de Aigües Tortes, entre bosques preciosos”. Ana Tórtola 4º A “Este viaje me ha enseñado que puedo hacer todo lo que me proponga” Raquel Albarrán 4º A “He aprendido que no conoces a las personas hasta que no convives con ellas”. Mª Inés Peña 4º B

esclat 40 I ESTIU 2017

2017

13

GradUació de l’alumnat de 4t de l’eso

enhorabona, ja teniu el Graduat Josep Daniel Climent Amb aquestes paraules vull donar l’enhorabona a tots els estudiants de 4t d’ESO per haver arribat al final i haver obtingut el Graduat. Un títol que, no us equivoqueu, és el més important de la vostra vida perquè és el primer d’una certa entitat, el primer ben significatiu, i a més, el títol que us obri les portes a nous camins.

Per tant, vull donar-vos la més sincera ENHORABONA! Així, amb majúscules.

Heu d’estar contents, ho heu aconseguit, és un triomf per a vosaltres, heu d’estar ben orgullosos.

Però, deixeu-m’ho dir, també és un triomf per a altres persones. Em referisc, en primer lloc als vostres pares. Evidentment, heu aconseguit el títol de Graduat gràcies al vostre esforç, sense cap mena de dubte, però també gràcies al treball i a la constància dels vostres pares; ells sempre han estat fent-vos costat, des del primer dia que vau arribar a l’institut, des del primer dia que us van acompanyar, de la maneta, fins al cantó, i que us van deixar anar, ben preocupats, perquè començàveu una nova etapa, en un nou centre, i no sabien com us podia anar. Per tant, pense que aquest títol també és un poc dels vostres pares, i crec que els ho hauríeu d’agrair.

Però també m’agradaria felicitar tots els professors de l’IES Cid, especialment als que vos han donat classe al llarg d’aquests quatre anys, perquè s’han esforçat, han treballat i s’han preocupat moltíssim per vosaltres; perquè cada dia han procurat transmetre-vos coneixements però també, i això és molt important, valors i actituds que us ajudaran a ser millors persones i, tal vegada, a ser més feliços.

Pense que també hauríeu d’estar

agraïts a eixe professorat que us ha acompanyat durant els quatre anys, que des del primer dia s’ha implicat de valent en la vostra educació, i que ha treballat amb entusiasme i amb il·lusió, pensant sempre en vosaltres i també en els vostres pares, que ens

han confiat una part important de l’educació dels seus fills.

Per tot açò, hui hem d’estar tots molt contents, és el triomf d’una idea, la idea del treball i de l’esforç per aconseguir ser millors en la vida, i quan s’aconsegueix hem d’estar ben orgullosos.

2017

14

esclat 40 I ESTIU 2017

el sistema edUcativo Sandra Orero ¿Quién iba a pensar que aprender acabaría convirtiéndose en nuestra máxima preocupación como adolescentes? En otras palabras, ¿en qué momento de nuestras vidas la instrucción pasó a ser nuestro mayor enemigo?

Está ahí, es obligatorio, no tiene alternativas, por lo tanto, todos tenemos que pasar por este. Lo tememos, algunos más que otros. Es el sistema educativo el que decide si estamos suficientemente cualificados para desempeñar alguna función en la vida o si no sirves para nada. Es el régimen que nos prepara a todos por igual, independientemente de las capacidades y de las dificultades que tenga cada uno, para convertirnos en lo que ellos quieren. Dicho de otro modo, es el método que el gobierno usa para

engendrar robots. Para superarlo, tienes que centrarte en aprobar. Si luego aprendes, algo más que te llevas.

Este proceso empieza para muchos de nosotros cuando tenemos apenas tres años, con cuatro materias en Educación Infantil. Luego, ya para todos, ocho en Primaria. Para continuar, en la ESO tenemos un mínimo diez asignaturas, la mayoría con un temario de doce temas. Ahora bien, ¿nos servirá el Teorema de Pitágoras para pagar impuestos? ¿Me ayudará la sintaxis en una entrevista de trabajo? La mayor parte de las materias que damos no nos serán útiles en el futuro, es más, no aprendemos cosas productivas porque al gobierno no le interesa que sepamos mucho.

Por otra parte está el fracaso escolar. No todos podemos acabar la ESO. ¿Esto es siempre culpa nuestra por “no estudiar demasiado”? ¿O de este sistema que no incentiva la iniciativa ni motiva a las mentes creati-

vas con distinta perspectiva? Albert Einstein dijo una vez: “Todo el mundo es un genio. Pero si juzgas a un pez por su habilidad para trepar un árbol, vivirá toda su vida creyendo que es un estúpido”.

En mi opinión, el sistema educativo es muy pobre. Se enseña mucho temario en muy poco tiempo y memorizamos para olvidar.

Tendríamos que aprender más sobre temas cotidianos y éticos. Considero que no se debería llamar educativo, ya que no imparte clases sobre la igualdad y el respeto mutuo.

Normaliza los micromachismos, no toma medidas respecto al bullying y no lucha contra el racismo, la homofobia, transfobia, etc. Además, este régimen nos trata a todos por igual y no deja desarrollar nuestras cualidades, por lo que muchos pierden la motivación. Tampoco innova: mientras todo evoluciona nosotros seguimos aprendiendo de la misma manera que hace cien años. Y, por último y no menos importante, nos recortan la educación. Mucha gente no tiene dinero para pagarla y esta debería de ser un derecho fundamental básico para todos los ciudadanos. En definitiva, se supone que somos el futuro del país y el gobierno nos trata como si no le importásemos.

esclat 40 I ESTIU 2017

2017

15

princesas o comerse la vida María Alegre Hidalgo Jose María Valverde Garcia Óscar Valls Lozano Una de las actividades llevadas a cabo en la Setmana Cultural de este curso fue coordinada conjuntamente por los departamentos de Filosofía y Educación Física. Dicha actividad consistió en la asistencia a un espectáculo de danza llamado Princesas o comerse la vida, llevado a cabo en el teatro Olympia.

La obra trataba principalmente sobre los trastornos de la alimentación. En ella se hacía referencia a las diferentes facetas de estas patologías mediante la danza, la música y algu-

nas líneas de texto. Entre estas facetas estaban presentes la obsesión por la práctica de deporte y la angustia que supone para los pacientes la ansiedad por comer y el miedo a las consecuencias que esto supone.

Además se proyectaban anuncios ficticios con un claro mensaje que fomentaba dichos trastornos, lo que suponía también una dura crítica al papel que juegan los medios de comunicación.

Debido a la presencia de estos trastornos en la sociedad en general pero sobre todo en la adolescencia, nos parece muy interesante que se organicen actividades sobre este tema. En esta etapa hay múltiples cambios a

nivel físico, psicológico y hormonal que pueden no ser asimilados por determinadas personas desencadenando problemas de este tipo. En la adolescencia también se es propenso a sufrir estos trastornos debido a la vulnerabilidad ante los medios y la publicidad y los estereotipos que estos crean; y a nivel social también se pueden sufrir problemas como el bullying o la falta de aceptación en grupos, los cuales pueden desencadenar a largo plazo un trastorno de este tipo.

Por ello nos pareció una gran iniciativa que se organizase una actividad relacionada con este tema y que se nos concienciase y sensibilizase acerca de ello.

Unes col·laboradores imprescindibles Com recordar el passat sense unes bones imatges? Difícil hui en dia, perquè les imatges mostren mil detalls que no sempre pot captar l’ull humà. És per això que hem d’agrair a Carmen Carrasco, estudiant de 1r de Batxillerat la seua dedicació fent un magnífics reportatges fotogràfics de les graduacions de 2n de batxilerat, de 4t d’ESO, de la carrera solidària i de les actuacions d’Educació Física al gimnàs.

L’agraïment el fem extensible a Sasha Lecaro de 1r de Batxillerat, que s’ha encarregat d’elaborar un vídeo de la

carrera solidaria per a participar el concurs del 6 de abril, Dia internacional de la activitat física.

2017

16

esclat 40 I ESTIU 2017

economia per tot arreU Rubén Martí Aquest curs, l’alumnat del nostre centre s’ha involucrat en un extens nombre d’activitats des de les matèries d’economia i d’empresa, sobre assumptes d’economia i d’iniciativa emprenedora, però amb coordinació amb molts altres departaments: - Amb el d’orientació, per tractar les possibilitats d’estudi en la carrera professional, alternatives d’ocupació i d’autoocupació, o el desenvolupament de múltiples habilitats emocionals i socials.

- Amb el d’educació física, per fomentar la pràctica esportiva i el treball en equip i treballar la planificació, l’organització i l’autonomia personal.

- Amb el de castellà, per connectar amb el món del periodisme, i per desenvolupar tasques de redacció. Cal destacar que els escrits han estat en castellà però la llengua vehicular de comunicació oral i escrita ha sigut el valencià.

- Amb el d’informàtica, en la mesura que hem hagut d’utilitzar cada dia recursos tecnològics de presentació de textos, de recerca, de projecció audiovisual i altres eines que ja formen part de l’ADN del nostre alumnat.

- Amb la coordinació d’igualtat, per

avançar en la lluita contra qualsevol tipus de discriminació, en l’àmbit acadèmic, en el món laboral, als mitjans de comunicació, etc.

Entre aquestes activitats exposem els següents exemples de concursos: - «Reporteros en la Red», d’Ibercaja, amb articles de premsa i vídeos sobre d’educació financera.

- «Young Business Talents» de la Universitat ESIC Escola de Negocis, prenent decisions a manera d’equip directiu d’una empresa multinacional.

- «Desafío Junior Empresarial» de la Universitat ESIC, on els alumnes han desenvolupat en grup els seus propis projectes emprenedors.

- «Projecte Empresarial» de la Facultat d'Economia, on cada grup ha hagut de desenvolupar per complet un pla d’empresa amb idees pròpies.

- «Generació Euro» del Banc Central Europeu, ficanst-se en la pell de Mario Draghi per redactar un article sobre la situació econòmica i les decisions de política monetària a prendre.

- «Olimpíada d'Economia» de la Universitat de València, enfrontant-se a una prova sobre tots els coneixements d’economia i d’empresa de batxillerat.

- «Brokermania», Universitat Florida, convertint-nos en analista inversor en accions de la borsa de valors.

- Exposició sobre la «Desigualtat de gènere en el mercat laboral».

- Taula redona i debat sobre les desigualtats de gènere, al voltant del vídeo del programa Salvados, «Nosotras».

- Les «Espigolaores», conferència sobre les dones de l'horta valenciana i l'economia feminista a la nostra terra.

- Visita a l'empresa 7 Pàdel València, per conéixer un projecte empresarial .

- Programa «Estudia a la Facultat d'Economia».

- Visita a Facultat d'Economia-UVEG .

- Exposició de la U. EDEM Escola d’Empresaris, sobre el grau d'Administració, Direcció D’empreses.

- Visita al centre de formació professional CIPFP Misericòrdia, amb les branques d’estudi de comerç i màrqueting, i d'administració i finances.

En definitiva, reiterem el nostre compromís per la formació en economia i empresa, així com la potent part humana que des d’ella es desenvolupa. Apostem per una visió crítica, des d’una gran capacitat d'anàlisi i la formació d’opinions pròpies raonades, amb autonomia per a prendre decisions. Pretenem que l’alumnat siga capaç d’aplicar els coneixements i habilitats adquirides, per evitar així errors freqüents com un excés d’endeutament, manca de planificació, fraus financers i altres impediments a la seua seguretat financera personal i familiar.

En aquest context, l’IES Cid Campeador és un centre que participa en el «Programa d’Educació Financera», una iniciativa de la CNMV i del Banc d’Espanya, avalada pel Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, per tractar conceptes clau com l’estalvi, els ingressos, les despeses, el pressupost personal, el consum intel·ligent, els principals productes d’estalvi i inversió, les relacions bancàries, els mitjans de pagament, i molts altres.

2017

esclat 40 I ESTIU 2017

El AMPA aprovecha esta publicación para desear a todos los alumnos un buen final de curso y que se vean recompensados todos sus esfuerzos.

Queremos recordaros que el AMPA : - participa económicamente, dentro de sus limitadas posibilidades, en muchas de las actividades que habéis llevado y estáis llevando a cabo durante el curso: actividades deportivas, extraescolares, semana cultural, revista, graduaciones de fin de curso… y - colabora en potenciar la participa-

ción de las familias en la vida del centro y en sus órganos de gobierno, como el Consejo Escolar, así como en colaborar con el profesorado, alumnado y familias para el funcionamiento básico del centro, velando y promoviendo la calidad educativa.

Por todo ello, agradecemos a todas las madres y padres que ya colaboran con el AMPA, todo su esfuerzo y dedicación y solicitamos a todas las familias vuestra participación, porque lo mejor que podemos dejarles a nuestros

17

hijos es una educación de calidad, basada en el respeto y en el compromiso con la sociedad, que contribuya a formarles personal y profesionalmente para asumir los retos que el futuro, sin duda, les deparará.

Por último, deseamos agradecer al presidente del AMPA, Roque Cuesta, y a los componentes de la Junta que terminan la etapa educativa de sus hijos en el centro, su dedicación e implicación durante estos años. Son un ejemplo para todos. Muchas gracias.

troBada de pares i mares Juan Carlos Gozálvez Rodríguez.

Dintre de les accions previstes en el nostre Programa de Transició Primària-Secundària, se celebrà, el passat dimecres dia 1 de març, la trobada informativa amb els pares i les mares del nostre futur alumnat dels col·legis adscrits CEIP Dr. López Rosat i CEIP Sector Aéreo. També rebérem la visita d'altres famílies interessades a sol·licitar la matriculació dels sus fills i filles el pròxim curs a l'IES Cid. Les famílies, presents en gran nombre, seguiren amb atenció les explicacions realitzades pels membres de la Direcció i de l'equip d'Orientació, referents al funcionament, serveis, característiques i possibilitats de l'oferta educativa del centre.

Preguntaren també gran quantitat de qüestions i dubtes, tant en finalitzar la part d'exposició, com al llarg de la consegüent visita de les instal·lacions del centre durant la qual foren guiats pels membres de la directiva i el coordinador d'ESO en diversos grups.

Comptat i debatut, una activitat molt interessant segons els i les assistents i a la qual valoraren amb un al grau de satisfacció.

Un nombre important de famílies assistiren.

El cap d'estudis va comentar les característiques del projecte europeu Erasmus+ que s'està realitzant en el centre.

La Cap de Departament d'Orientació va explicarnt alguns aspectes importants per al pas de l'etapa de Primària a la Secundària.

2017

18

esclat 40 I ESTIU 2017

entrevistem a

silvestre vilaplana

Irene Navalón Selena Gutiérrez

empresaris, per polítics corruptes... Un conjunt de persones que fan amb nosaltres el que volen. La novel·la negra em permet reflectir aquest ambient social, en què la corrupció i els elements negatius són el fons perfecte per a lluir un crim.

Vosté ha escrit literatura juvenil, com Els dimonis de Pandora, o Les urpes del diable i també, literatura per a adults, com Les cendres del cavaller. Creu que la literatura juvenil és un gènere menor si la comparem amb la literatura d'adults?

En absolut. Pense que la literatura per a jóvens és un dels elements essencials en la literatura. La novel·la infantil té un públic ideal i agraït, la novel·la d'adults té un públic format i, l'element, la baula central, és la novel·la juvenil. És on més lectors perdem, és on la gent deixa de llegir i no llig mai més; per això és un element essencial i ha de tindre tot el focus d'interés, perquè per a formar lectors adults necessitem lectors adolescents.

És possible viure de la literatura si s'escriu en valencià? És possible però, de fet, és complicat perquè els drets d'autor són poquets i no guanyem molts diners. A més, tenim pocs lectors perquè som els que som.

Però el món de la literatura no és només el món del llibre, també hi ha conferències, aparicions en universitats, hi ha cursos que fas...; vull dir, que hi ha pocs autors que viuen actualment només de la literatura, però es pot fer..., difícil!

Per què li interessa el gènere de la novel·la negra?

M'agrada perquè el món en què vivim em sembla que és un món ambientat en una novel·la negra. La corrupció ens envolta, tenim una societat que no té valors, que està dirigida per grans

Quina importància li dóna al títol d'una novel·la o d'un poemari?

Té molta importància perquè és la imatge inicial, igual que la caràtula del llibre, les editorials treballen molt per buscar una imatge que siga atractiva per al lector i té molta importància

aquest atractiu. Quan anem a una llibreria el primer que veiem del llibre és el títol. Si el títol ens connecta, agafem el llibre; si el títol d'entrada ja no ens diu res, passem al següent. De manera que en el món immens de llibres que hi ha, has de procurar que el teu tinga un puntet d'atractiu, només el títol per a «picar» al lector amb la història que llegiràs.

Com se sent quan algú, com per exemple un youtuber, sense cap trajectòria literària que l'avale, aconsegueix vendre milers d'exemplars?

Em sembla bé, cadascú sobreviu com pot. Hi ha coses pitjors que ser un youtuber, però bé, en certa manera no competim literàriament, vull dir, ell té un públic i jo en tinc un altre. Això no és un partit de futbol en què solament pot guanyarne un. Una persona pot llegir a l'any quaranta o cinquanta llibres, és a dir, que no hi ha cap problema que algú siga un youtuber o que siga un escriptor professional.

Moltíssimes gràcies.

esclat 40 I ESTIU 2017

2017

19

intercambio a vaihinGen an der enZ María José Peña Tornero Veinte alumnos del IES Cid Campeador fueron de intercambio a Vaihingen an der Enz (Stuttgart ) del 12 al 18 de Diciembre con sus profesoras Carmen Sánchez y María José Peña.

Fueron acogidos y alojados en casa de sus compañeros de intercambio.

Durante la semana se realizaron muchas actividades y excursiones: - Visita al Museo Mercedes – Benz - Visita a Heidelberg y participar en una ginkana por el casco antiguo.

- Visitar los mercadillos de Navidad, muy famosos en toda Alemania.

- Visita al Ayuntamiento con Gerd

Maisch, Alcalde de Vaihingen.

- La excursión más esperada fue el patinaje sobre hielo.

La bienvenida del Instituto Público “Stromberg – Gymnasium” fue afectuosa y la relación del grupo muy buena.

Los alumnos han tenido la oportunidad de practicar alemán e inglés con familias nativas y conocer nuevas palabras y expresiones del idioma. Han asistido durante la semana a las clases lectivas de varias asignaturas. Ha sido un placer viajar con este grupo.

Del 6 al 12 de Marzo 2017 recibimos al grupo alemán y aprovechamos la oportunidad de realizar algunas excursiones por Valencia.

Los llevamos a conocer la Dehesa de El Saler y la Albufera, paseo en barca y que disfrutarán de la paella.

Recorrimos el centro histórico, la Lonja y el Mercado Central dónde realizaron una actividad en grupo. Así aprendieron los nombres de las verduras, hortalizas, frutas y pescados.

Visitaron el Oceanográfico, la ciudad de las Ciencias y la exposición del Ninot en el Museo Príncipe Felipe en el primer año de Fallas como Patrimonio de la Humanidad.

Una experiencia única para los dos grupos del intercambio. Animo al alumnado del centro a participar. Se aprende a convivir y a practicar otros idiomas.

retaZos de Un intercamBio El martes amanecimos en Alemania, fue agradable sentir que quedaba una semana llena de experiencias inolvidables e impredecibles. Las 6 de la mañana era una hora difícil, era de noche y estabas en una habitación ajena.

Llegamos al instituto, más grande de lo que pensaba. Cuando entramos al aula donde se daba la clase de español vi a todos mis amigos y me hizo mucha ilusión.

(Mireia González Yuste) La experiencia ha sido increíble, hemos hecho muchos amigos, hemos conocido el país, la cultura... Lo he pasado genial allí y enseñándoles Valencia. Me encantaría repetir. No ha dado mucho tiempo para

practicar el alemán , pero hemos trabajado lo que sabíamos y el inglés.

En el viaje a Valencia, cuando se fueron, me dio mucha pena porque les cogí cariño, pero como ya nos conocemos, Anjelina puede venir cuando quiera que será bien recibida, como ella dijo que yo podía hacer.

(Lucia Salvador Herrero) Todas las mañanas, en la mesa ponían un montón de comida. Es difícil decidir, todo me apetecía.

El último día fuimos a casa de una amiga a ver una película, y después a otra casa. Sin cenar, me fui a dormir directamente, estaba reventado de tanta aventura. Me fui muy apenado, solo me quedaba un día

más para estar con la familia que después me daría mucha pena dejar y de la guardo un estupendo recuerdo.

(Jose García Muñoz) El sábado desayuné con toda la familia.

Después me llevaron a un museo de Prehistoria. Al volver a casa hicimos unas galletas que después empaquetaron y me dieron para mi familia.

En el aeropuerto nos despedimos todos y nos subimos al avión de vuelta. En mi opinión el viaje ha servido para tener más relación con otras personas, pero también para aprender a ser más independientes y apreciar otras culturas.

(Sandra García Muñoz)

2017

20

esclat 40 I ESTIU 2017

Entre el IES Cid Campeador y el instituto Melrose school en Boston (USA)

intercamBio a eeUU Grupo de Boston-Sept 2016 Siempre nos había parecido un intercambio con EEUU algo difícil, por la lejanía y además porque no sabíamos de institutos que viajen a EEUU. El grupo de alumnos que estábamos interesados en ir a EEUU hemos tenido la oportunidad de poderlo hacer en nuestro instituto CID. Desde nuestro punto de vista es algo muy importante, ya que no sólo nos permite viajar a nuevos lugares , sino aprender de la cultura, de la vida, de las personas, del lugar..

Siempre recordaremos nuestro paso por Estados Unidos como una muy buena experiencia y formara parte de nuestros mejores recuerdos. Aprendimos y compartimos muchos momentos y nos sentimos muy acogidos en las familias de Boston. Te acogen con los brazos abiertos y te aceptan tal y como

eres, haciéndote sentir uno más de la familia.

El colegio “Melrose ” nos abrió las puertas desde el primer día y comprobamos que el instituto era bastante más grande que nuestro instituto. . tienen unos laboratorios muy cuidados así también su centro de arte y y sus campos de deportes . todo esto lo cuidan mucho .Allí disfrutamos de clases, actividades y excursiones y experimentar en primer plano la cultura americana.

Gracias a este intercambio, pudimos tener la oportunidad de ir de visita a lugares como: The Science Museum, The Skywalk Observatory ,Copley Square, Prudential Tower y Fenway Park, the home of the Boston Red Sox. The Freedom Trail, the duck tour a traves del rio Charles, que separa Boston de Cambridge.

The Faneuil Hall Market place.

Harvard university y su campus de estilo victoriano.

Lo que observamos fue que los americanos cuidan y miman a la vez que ensalzan su patrimonio.

Hemos aprendido mucho, y el recuerdo de una experiencia como esta nos durara mucho tiempo.

Luego nos esperaba NEW YORK. En una palabra: espectacular, recorrimos Manhattan andando y disfrutando durante los tres días que estuvimos.

We will never forget this wonderful experience that we all shared together. and it will always be in our hearts.Every time and everything was special for us. !Come and take part!

esclat 40 I ESTIU 2017

2017

21

projecte erasmus+:

Young europeans dealing with product creation, design and marketing.

Juan Carlos Gozálvez Rodríguez.

En el marc d'aquest projecte multinacional de tres anys de durada hem continuat el treball iniciat l'any 2015, amb activitats en què han intervingut alumnes, professors i pares i mares del centre.

En primer lloc, un grup d'una vintena d'estudiants ha realitzat una tasca de preparació del projecte, la qual ha suposat un treball amb periodicitat setmanal a partir del mes d'octubre que s'ha fet fora de l'horari lectiu.

Recordem que la primera trobada a Nimes, al gener del 2016, suposà un gran èxit per a l'IES Cid, ja què el producte triat, amb gran alegria per la nostra part, va ser un dels presentats pel nostre institut. Es tractava d'un dispositiu reproductor de música que barrejava auricular i arracada, i que podria tenir un gran èxit entre els joves europeus.

el nostre projecte erasmus+ ja va per la tercera mobilitat Al llarg del present curs, el projecte ha continuat el seu programa establert a l'inici d'aquest, junt amb els nostres centres associats: Hohe Landesschule de Hanau (Alemanya), Escola Secundària d'Emidio Navarro de Viseu (Portugal) i Gimnazjum 11 im. Obroncow Wybrzeza, de Gdask (Polònia) i Lycée Dhuoda de Nimes (França). Durant aquest temps

s'han celebrat dues trobades més: la primera (segona del projecte), a Viseu, la setmana del 10 al 15 d'octubre i la segona durant el mes d'abril, entre els dies 24 i 28. En les trobades hi ha tallers i activitats previstes en la mobilitat dels estudiants i d'altra, així com reunions en les quals participa el professorat dels diferents centres participants.

En aquestes trobades, en què, en cadascuna d'elles van intervenir cinc alumnes i dos professors del nostre centre, es va procedir a la continuació dels treballs de disseny, estudis de màrqueting i possibles estratègies de comercialització del producte proposat.

Els estudiants van poder contrastar els diferents mètodes de treball que van fer servir els equips dels països participants, arribar a conclusions conjuntes i avançar cap a les següents etapes del projecte. També es va constatar l'adquisició d'habilitats en una llengua estrangera (l'anglés), que és la llengua del projecte, així com es va treballar per a la capacitació en l'ús de les estratègies de màrqueting (amb l'assessoria de la Universitat de Gdansk).

Per a completar la vessant cultural s'inclouen atractius programes d'activitats cultural

com la visita de la ciutat de Viseu, la visita de l'extraordinari museu de la 2ª Guerra Mundial de Gdansk, i tantes altres, contribuint a un millor coneixement de les ciutats i països visitats, així com a estrényer els llaços personals entre els participants.

erasmus+ ha intervingut en les activitats culturals de l'ies cid al llarg del curs 2016-2017 També hem organitzat diverses accions de difusió del projecte ERASMUS+ entre les quals destaquem l'exposició organitzada amb ocasió de la jornada de portes obertes per a pares de futurs alumnes de primer d'ESO, el dia 1 de març passat, així com l'exposició en la pantalla del vestíbul de l'institut, de les fotografies de les mobilitats realitzades.

la pròxima etapa del projecte serà el mes de novembre a valència La pròxima mobilitat prevista en el projecte es realitzarà a València. Tot l'equip del Projecte, alumnat, famílies i professorat, estem il·lusionats i amb moltes ganes per a què les jornades del 20 al 25 de novembre es desenrotllen, almenys, tan bé com les que ja hem gaudit com a convidats a les cases dels nostres socis.

Si voleu saber més del projecte, entreu a la pàgina web de l'institut.

2017

22

esclat 40 I ESTIU 2017

"d’erasmUs a erasmUs+ 30 anYs d’histÒria" l'ies cid campeador ha estat representat en la Jornada del 30 aniversari dels programes europeus a madrid

El professor Rafa Casaní i els nostres estudiants al "photocall" de la Jornada després de l'acreditació.

Text: Juan Carlos Gozálvez Rodríguez.

Fotografies: Rafael Casani Martínez Enguany se celebra el 30 aniversari de naixement dels programes Erasmus. Per tal de ressaltar la importància d'aquest aniversari el SEPIE (Servicio Español Para la Internacionalización de la Enseñanza), dependent del Ministeri d'Educació de l'estat espanyol, ha dut a terme multitud d'activitats, però la culminació es produí el passat dilluns dia 8 de maig on, en el marc de l'edifici i seu habitual de diverses exposicions, La Casa Encendida, a Madrid, es realitzà la jornada principal d'aquest aniversari.

L'IES Cid, rebé uns dies abans, la invitació, per part del SEPIE, per a participar en aquesta jornada, com a centre amb una llarga trajectòria en programes europeus i un compromís estratègic per la internacionalització de l'ensenyament, no podíem faltar a aquesta cita i en el mateix dia, el professor Rafa Casani i els estudiants Oscar Valls, Pau Yániz, Lara Sánchez i Irene Navalón volàrem (quasi literalment en l'AVE) allí i tornàrem. En La Casa Encendida a Madrid realitzaren interessants debats i taules redones, tant d'estudiants com de professorat, i alguns tallers en els quals participà el nostre alumnat com ara els de robòtica, malabars, ball, etc. Ací teniu algunes imatges per a il·lustrar les activitats del dia.

Un moment per a la relaxació al final de la jornada, abans de tornar a València mentre esperaven l'AVE a l'estació d'Atocha.

Presentació inici i taula redona de la Jornada.

Activitats del professorat, compartint punts de vista sobre el "fenomen Erasmus"

Activitat lúdica dels estudiants.

2017

esclat 40 I ESTIU 2017

23

eXperiències erasmUs+

paula ferré lópez (3r eso-a)

irene navalón momparler (3r eso-B)

pablo Yániz González (4t eso-a)

Guillermo sanchis díaz-Benito (4t eso-a)

A banda del projecte, hem viscut una experiència única: hem conegut a gent d’altres països i també un poc de la seua cultura gràcies a l’anglés, hem aprés una mica d’altres idiomes, hem visitat un museu molt interessant de la Segona Guerra Mundial i llocs de Gdansk, que eren espectaculars, i també hem fet amics que mai oblidarem. És una vivència que recomane a qualsevol estudiant que tinga l’oportunitat.

Cada cierto tiempo se realizan movilidades a uno de los 5 países para poner la información en común y visitar el lugar en cuestión.

Yo viajé en abril de este mismo año a Polonia y no miento cuando afirmo que estaba aterrada. Era la primera vez que viajaba en avión y no podía estar más nerviosa, pero la verdad es que los nervios valieron la pena. Este viaje fue una de las mayores experiencias de mi vida, ya que pude ver un lugar completamente distinto a España, pude conocer a un sin fin de personas increíbles y además pude descubrir muchas opiniones y puntos de vista muy dispares.

Por todo esto, realizar estos proyectos me parece una experiencia única y enriquecedora que le da un vuelco a tu percepción del mundo.

Erasmus+ es una increíble experiencia que te permite aprender y ampliar tu visión del mundo. El aspecto de este proyecto que me parece más importante es el intercambio de culturas. Poder vivir en primera persona con una familia de acogida que te hace partícipe de sus vivencias personales, historia y costumbres es una oportunidad maravillosa.

Igualmente, también considero significativo aumentar los contactos y mantener las relaciones con los del país de acogida y con los de los cinco países participantes.

Este proyecto me ha ayudado a madurar y gracias a él pienso que he comprendido un poco mejor el mundo en el que vivimos. Ha sido una experiencia magnífica.

Aprovecho para agradecer al profesorado del IES Cid Campeador el hacer posible este proyecto, su dedicación y entrega acompañándonos y guiándonos.

I arrived with my group on 9th October of 2016, the first thing I did was going to our host house(the hosts are persons who allows us to be in their houses while we were in the "Erasmus +" in Portugal), It was already late when I arrived so i decided to rest until next day.

The next morning I waked up early as I would be going to the host's highschool for the Erasmus + proyect task, when I arrived there I met my group of the IES Cid colleagues and some teachers lead us into a room where we met the other people from the other countries, we then sat on some chairs and they explained us what we would be doing the following days in Portugal.

First they match up the persons in the room in forms of teams the teams were composed of a person from every country working in Erasmus +, they then gave us some papers to put our ideas on them and work around them.

2017

24

esclat 40 I ESTIU 2017

al voltant de la iGUaltat

Pepa Garcés Coordinadora d'Igualtat i Convivència

María, Elena, Luisa, són els noms de dones assassinades per les seues parelles o exparelles. Dolores, Julia, Maribel... pateixen o patiran violència de gènere. Els noms no són reals però hi ha tantes dones en aquesta situació que fàcilment podríem trobar casos reals amb aquests noms.

Segurament aquesta és la raó per la qual el govern de la Generalitat Valenciana ha impulsat el treball de la igualtat en els centres docents creant la figura de coordinador/a d'Igualtat i Convivència.

Sobren raons per a treballar el tema de la igualtat, des de tots els àmbits, educatius, socials, polítics, econòmics, culturals. Segons fonts del Ministeri de

Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, atenció a la inclusió de la igualtat junt amb sanitat i serveis socials, des de 1995 a les Nacions Unides es reconeix que la violència de gènere constitueix un dels principals obstacles per a l'abordatge de la llibertat, el desenvolupament i el gaudi dels drets de la dona. I a Espanya s'aprova per unanimitat de tots els grups parlamentaris la Llei Orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere. Aquesta llei, en l'article 1.1., defineix la violència de gènere com a «manifestació de la discriminació, la situació de desigualtat i les relacions de poder dels hòmens sobre les dones, exerceixen sobre aquestes els qui siguen o hagen sigut els seus cònjuges o els qui estiguen o hagen sigut lligats a elles per relacions similars d’afectivitat, fins i tot sense convivència», i «comprén qualsevol acte de violència física i psicològica, incloses les agressions a la llibertat sexual, les amenaces, les coaccions o la privació arbitrària de llibertat».

Cal dir que el tema de la igualtat i dels drets de les dones ja estava ben present en l'Institut, perquè una bona part del professorat ja el tenia en compte en el seu treball diari, la diferència està en el fet que durant aquest curs s'ha pogut coordinar i donar-li un enfocament més participatiu i aglutinador, i també comptar amb la implicació de l'alumnat en aquest procés que és seu i de tots i totes. Les propostes del treball sobre la igualtat durant aquest curs han sigut: Crear una Comissió de professorat i una altra d'alumnat per treballar voluntàriament en la proposta i desenrotllament de les diferents activitats.

Elaborar i proporcionar material de treball per a les tutories.

Organitzar tallers relatius a la igualtat per a tot l'alumnat del Centre.

Realitzar activitats de visibilització el 25 de novembre, dia contra la violència de gènere i el 8 de març, dia de la dona.

Coordinar el treball amb la resta de propostes del Centre relatives a altres temes.

Dedicar el tema interdisciplinari de la Setmana Cultural a la igualtat.

Documental i col·loqui per al professorat.

Sensibilitzar a tota la comunitat educativa.

Està clar que aquest treball no ha fet més que començar, serà necessari temps i esforç perquè els canvis siguen visibles en la nostra societat i que els governs creguen, de veritat, en la necessitat de dedicar recursos al tema de la igualtat. Segons paraules de Kofi Annan, exsecretari general de l'ONU, «la igualtat de les dones ha de ser un component central en qualsevol intent per a resoldre els problemes socials, econòmics i polítics».

I sobretot, hem de pensar que la igualtat no és cosa només de les dones, no podem fer canvis reals en un món on només la meitat està invitada a ferlos. És cosa de dones i hòmens, xiquets i xiquetes, i qualsevol altre gènere que puguem imaginar, només així podrem veure resultats."

Es podria dir que la idea que ha sustentat el treball al llarg del curs ha sigut: no es tracta de tenir dret a ser iguals sinó de tenir el mateix dret a ser diferents. I també, en paraules de Virgínia Woolf, feminista i escriptora nascuda en 1882, «no hi ha barrera, pany ni forrellat que pugues imposar a la llibertat de la meua ment».

Finalment, només dir-vos que aquest treball.. continuarà.

esclat 40 I ESTIU 2017

2017

25

treBallem per la iGUaltat José María Valverde Fa uns 4 mesos, més o menys a la meitat del segon trimestre, es va decidir formar un grup que s'ocupara d'assumptes com la igualtat i la convivència entre alumnes. Seré sincer: tenia molts dubtes sobre la funció que podríem exercir. Aconseguiríem conscienciar els alumnes? Serien útils els nostres esforços? No obstant això, va haver-hi gent, entre altres jo mateix, que va decidir apuntar-se. Teníem una missió: sensibilitzar els alumnes del

nostre institut sobre la importància de la igualtat hui en dia. No va ser fàcil: havíem de posar-nos d'acord per a organitzar esdeveniments, els quals havíem de planejar en unes poques reunions; i ens costava trobar el moment i el lloc per a reunir-nos al capdavall, continuàvem sent alumnes, molts de nosaltres amb exàmens.

Encara recorde dels actes que vam organitzar: vam fer figures humanes, vam apegar cartells, fins i tot, alguns vam parlar pels altaveus de l'institut!

Al final, i a pesar dels contratemps,

podem afirmar que hem dut a terme un bon treball: la gent cada vegada s’adona que tant la igualtat com la convivència són temes seriosos. A més, pensar en què tot açò ho vam fer en mig any i que no teníem cap grup anterior de referència em fa tindre moltes expectatives cap al futur: estic segur que podem arribar a eradicar per complet totes les desigualtats i problemes que sorgisquen en el nostre institut... però, de moment, només queda esperar. La lluita encara no s’ha acabat.

2017

26

esclat 40 I ESTIU 2017

taller de

defensa personal Mila Marín El taller s’ha realitzat en el context de la Setmana Cultural del centre, que aquest curs escolar es va desenvolupar sobre el tema d’Igualtat i Convivència.

El Taller de defensa personal anava dirigit a alumnes de 2n de Batxillerat i professores, amb caràcter voluntari, on van aprendre protocols i conceptes fonamentals relacionats amb la defensa personal de la dona, i de com emprar-los per a resoldre una situació potencialment perillosa, de la manera més favorable possible. Va ser impartit per professionals de la policia local i organitzat pel Departament d'Orientació.

Fou impartit per un equip format per un policia instructor, qualificat en defensa personal, i dues dones policies, que van venir a l'IES Cid Campeador a donar-nos una classe tècnica per aprendre a defensar-nos en situacions de risc.

L'estructura del Taller per aprendre tècniques de defensa i de fugida davant determinades situacions va constar de dues parts, una teòrica i una altra pràctica, i es va dur a terme els dies 28 i 30 de març. Va consistir en diferents tècniques de defensa personal, realitzades d'una manera eficaç i a un nivell molt senzill, per reduir a algú sense necessitat d'utilitzar molta força. Les participants, formant parelles, van posar en pràctica totes les tècniques mostrades.

Des del Departament d'Orientació es va proposar aquest taller per la seua importància, no només per dotar de coneixements d'autoprotecció, defensa personal i tècniques especialitzades a les alumnes, sinó per reforçar l'autoconfiança en la dona amb tècniques específiques i treballar tant aspectes psicològics, confiança, seguretat en si

mateixes, autoestima, com a físics, habilitats bàsiques de protecció necessàries que s'hauran de posar en joc en les situacions en què es faça ús de les tècniques de defensa personal.

Justificació del Taller Sovint, l'efecte que produeix en la dona el sentiment d'indefensió la fa viure moltes vegades amb una por inconscient que la limita a l'hora de voler realitzar projectes i activitats.

Considerem important que la dona siga conscient que pot defensar-se i crear una sèrie de mecanismes de defensa que li proporcionen un sentiment de seguretat que moltes vegades li falta.

Actualment existeix una línia de treball psicològica i sociocultural que se centra a recuperar el poder femení i aconseguir l’apoderament de la dona, amb l’objectiu de potenciar l'autoestima i fortalesa per a les dones i crear una sèrie de mecanismes de defensa que els proporcione aquest sentiment de seguretat. En aquest sentit, la defensa personal és un entrenament que combina el físic amb el tècnic i que prepara a la persona davant qualsevol situació que requerisca immobilitzar o sotmetre a una altra.

El marc legislatiu on ens movem per

contextualitzar aquesta activitat és el següent: - La Resolució 98/IX de les Corts insta al Consell de la Generalitat a adoptar les mesures necessàries per a aconseguir l'objectiu que en tots els centres educatius, i de forma estable, implementar la figura de coordinador o coordinadora d'igualtat que integre les mesures necessàries per a la igualtat real i efectiva de gènere i que aquestes mesures queden incloses en la prevenció de la violència de gènere.

- En el Projecte Educatiu del Centre i en les normes d'organització i funcionament del mateix s'incorpora la perspectiva de gènere, promovent la igualtat efectiva en la planificació del currículum, en els processos d'ensenyament i aprenentatge, en les activitats de caràcter complementari o extraescolar i en els períodes al pati per a l'alumnat.

- La Resolució de l'1 de juliol de 2016 es crea la figura de la coordinadora d'igualtat i convivència amb l'objectiu d'eliminació de prejudicis i estereotips en funció de sexe i prevenció de la violència.

- El Pla de Convivència del Centre.

Després de l'èxit d'aquest any, esperem repetir el curs 2017-2018 amb una nova edició del Taller de Defensa Personal en el CID CAMPEADOR!!!

esclat 40 I ESTIU 2017

2017

27

descobrint les partícules més menudes de la matèria

masterclass de física de partícules al parc científic de Burjassot

Juan Carlos Gozálvez Rodríguez Un grup del nostre centre, format per tres estudiants de Física i el seu professor de l'assignatura, Juan Carlos Gozálvez, participaren en una completíssima jornada que organitza cada any l'IFIC, centre del CSIC i de la Universitat de València, dintre de la sèrie Hands on Particle Physics Masterclasses.

Durant la jornada, a la qual assistiren al voltant de 75 alumnes d'uns 25 centres del País Valencià, participaren en conferències, activitats d'investigació (en la facultat de Ciències Físiques del campus de Burjassot de la Universitat de València) amb dades reals del detector Atlas del CERN i finalment, en una vídeo-conferència simultània en anglés (en les dependències del Parc Científic de Burjassot) amb investigadors d'aquest prestigiós centre de recerca a Ginebra i altres cinc centres europeus d'Alemanya, Itàlia (dos centres), Suècia i Àustria, que havien fet la mateixa tasca que els estudiants valencians.

mobilítza't per la selva Miguel Angel Esteve L'IES Cid Campeador participa a la campanya de reciclatge de mòbils “Mobilítza't per la selva” del Institut Jane Goodall Espanya És una campanya de reciclatge de mòbils de la Fundació Jane Goodall MOBILITZA'T PER LA SELVA. La campanya proposa allargar la vida útil dels nostres mòbils. Això permet: Reutilitzar mòbils i reduir la gran demanda dels seus components, sobretot el coltan.

Reciclar elements útils.

Dipositar adequadament els materials tòxics, evitant la contaminació del medi.

Recaptar fons per a projectes de suport a l’educación al Congo, i per al Centre de Recuperació de Ximpanzés

de Tchimpounga, on la Fundació Jane Goodall cuida més de 150 ximpancés rescatats dels caçadors i traficants.

Reprenem la campanya de recollida de mòbils en desús a l'institut per enviar a la Fundació Jane Goodall i

contribuir al reciclatge del coltan, a la preservació de l'entorn que necessiten per viure els ximpanzés del Congo, a combatre el treball infantil a les mines i a promoure la creació d'escoles al Congo.

2017

28

esclat 40 I ESTIU 2017

1º CAMPEONATO DE ESPAÑA. 23-24 y 25 de junio en Burjassot.

SUBCAMPEONES - cat. INFANTIL

entusiasme pel colpBol Departament d’educació física Comença el curs i l'alumnat comença a preguntar en les classes d'educació física per les activitats que tenim programades per a tot el curs.

S'ha de dir que d'un any per a l'altre canviem la nostra programació, segons veiem la reacció de l'alumnat, però n'hi ha altres imprescindibles perquè de seguida s'interessen per elles.

El COLPBOL es repeteix cada any, amb augment de participació, en 1r i 2n d'ESO. Seguim insistint que les causes

principals són que es tracta d'una activitat física apta per a tothom, sense distinció de gènere, de capacitat física o de dificultat; és divertit i cooperatiu. Us sembla suficient? Creiem que sobren els motius. De fet, l'alumnat de 3r d'ESO, durant el curs, pregunta insistentment per què ells no practiquen aquesta activitat.

Durant aquest curs, cada trimestre, els jugadors de l'institut han participat en les següents trobades amb altres centres: En el primer, vam rebre a l’institut a l'escola Argos i el nostre alumnat de

1r i 2n d'ESO va conviure amb ells durant tot el matí.

En el segon, el nostre alumnat de 1r, va viatjar fins a Carcaixent per trobar-se amb el col·legi Maria Immaculada.

En el tercer, un total de setantaquatre alumnes, en huit equips, participaren de les trobades finals de colpbol a Burjassot.

Acaba el curs i felicitem al nostre alumnat per la seua dedicació, entusiasme i esportivitat, la qual cosa ens ompli d'orgull a les professores d'educació física.

2017

esclat 40 I ESTIU 2017

29

6 d’abril, dia internacional de l’activitat fÍsica i l’esport El departament d’educació física (Ana, Paloma i Isabel) aprofità aquesta data per a celebrar la nostra CURSA SOLIDÀRIA, motivant a l’alumnat a la pràctica de l’activitat física. Hem de dir que, un any més, la resposta de tot el centre no ens ha defraudat. El seu entusiasme i generositat han sigut fabulosos, encara que haurem de continuar treballant en contra de les injustes desigualtats.

Quan veiem, el nostre alumnat, ple d’energia i ganes de viure, no pot oblidar la

necessitat de l’ajuda urgent a altres xiquets i xiquetes que, pel fet d’haver nascut en altres països, són víctimes d’injustícies i estan privats d’una infància com la d'ells.

El nom de la nostra solidaritat d’enguany és ETIÒPIA. En aquest país és molt difícil viure i sobreviure. La mortaldat infantil és altíssima i és per això que cal facilitar l'accés als escassos centres de salut i aconseguir treballadors sanitaris, garantir que puguen rebre una educació, assegurar-los una alimentació que es fa

més difícil amb les contínues sequeres i fer possible que puguen accedir a l’aigua potable, amb la qual cosa podria prevenir nombroses malalties.

De vegades, nosaltres no apreciem el que tenim però és precís compartir amb els que no tenen pràcticament res.

Així la nostra CURSA és d’aigua, d’aliments, d’hospitals, de compartir i de somniar en què algun dia la SOLIDARITAT siga contagiosa arreu del nostre món.

En nom d’ETIÒPIA, gràcies.

resUltats i premis esportiUs 2016/17 tenis de taUla femenÍ 3r/4t i Batxillerat 1. MERCEDES UTRILLA BOADES 2. EMMA MOLINA HONRUBIA

tenis de taUla 1r/2n eso 1. PAU ROMAGUERA 2. MANU PERELLÓ 3. BRANDO BARCO

tenis de taUla mascUlÍ 3r/4t eso 1. DAVID FERRER CORTÉS 2. LEANDRO IBÁÑEZ ADALID

tenis de taUla mascUlÍ BatXillerat 1. ALEJANDRO DE LA CRUZ MORCILLO 2. ANTONIO VALERO GARRIDO

Baló tir CAMPIÓ 1r ESO Equip de 1r B CAMPIÓ 2n ESO Equip de 2n D

BÀdminton individUal 1r/2n eso 1. FEI YI YU 2. PAULA GERMES 3. MIGUEL CANTADOR

BÀdminton doBles 3r eso- BatXiller 1. PAUL QUISPHI – ARTURO NACHER 2. JUAN HERNÁNDEZ – FAUSTO ADRIÁN

fútBol sala femenÍ 1. GIRLS TEAM 2. OLE OLE GIRLS 3. TOMA TOMA

fútBol sala mascUlÍ 1r / 3r eso 1. MANCHESTER 2. LOS JOSE G. 3. COMANDO J.

fUtBol sala mascUlÍ 4t eso – BatXllerat 1. ACM 2. DREAM TEAM 3. LA CRUZ COJA

liGa interna fUtsal 1. TIJUANA CLUB 2. CHARLI'S ANGEL 3. PILNILLO HASMELO Màxim golejador: Juan Cámara Martin

torneiG de volei 4X4 1º. 4º ESO C 2º. KOGOYODA 1º BAC B 3º. MINAVODEKIEV 3ºB

2017

30

esclat 40 I ESTIU 2017

lUdi

saGUntini MªEncarnación Villanueva Un año más los estudiantes de 4º ESO y 1º y 2º de Bachillerato han tenido la fortuna de ir a los Ludi Saguntini y asistir a la representación de un drama satírico y de una comedia.

En el mes de noviembre los Departamentos de Griego y Castellano reservan las plazas antes de que se agoten para poder disfrutar en el mes de abril de una jornada impregnada de cultura clásica.

Durante una semana la ciudad de Sagunto se colapsa con la presencia de miles de jóvenes estudiantes que acuden con ilusión al teatro, a los talleres y a las actividades lúdicas que se organizan.

El lunes 3 de abril de 2017 disfrutamos con la puesta en escena de Cíclope, el drama satírico de Eurípides, recordamos el gigantesco porte de Polifemo, su elevada estatura sin llevar coturnos y todavía valoramos el mérito de los actores que soportaban a pleno sol un calor casi estival elevado en grados por los disfraces de carneros que lleva-

ban los silenos del coro. Nos reímos mucho con las situaciones graciosas y simpáticas representadas en la comedia de Aristófanes, Nubes, y hay que mencionar la vistosidad de los plumajes en el coro de aves y los disfraces tan originales que hicieron para caracterizar al flamenco con traje de faralaes o al ave pérsica con disfraz de bailarina de danza del vientre, por no citar a otros ejemplares ornitológicos que vimos en el escenario.

Al final de cada representación muchos estudiantes lograron hacerse fotografías con los actores e inmortalizaron un día maravilloso en Sagunto que recordarán por mucho tiempo.

la primavera la poesÍa altera

Departamento de Castellano El día 10 de mayo la Asociación de Vecinos de Tres Forques celebró, como viene siendo costumbre, su ciclo La Primavera la poesía altera y un grupo de alumnos de nuestro IES Cid Campeador participó recitando poemas.

En esta ocasión, el poeta homenajeado ha sido Max Aub. Nuestros alumnos Ruby, Meivy, Jacobo, Irene, Guillermo, Tania, Samuel, Alicia, Bruk, Viviam, Yissel, Candela, Sandra e Ylona de 4º ESO y de

Bachillerato, acompañados por la profesora Carmen Berbel, disfrutaron de una jornada muy emotiva.

Recitar poemas del autor sirvió al alumnado para recordar un periodo histórico y deleitarse con la lectura.

Esta actividad, fuera del horario escolar y del propio centro, pone de manifiesto que nuestros jóvenes sí leen y tienen sensibilidad literaria.

Avanzamos que el curso próximo se dedicará a Gloria Fuertes y que, naturalmente, estamos todos invitados.

2017

esclat 40 I ESTIU 2017

31

león KamiKaZe Título: León Kamikaze Editorial: SM Autor: Álvaro García Hernández Género: Narrativa Año de publicación: 2016

Ana Cabaleiro Esta novela de Álvaro García Hernández ha sido galardonada con el premio Gran Angular de 2016.

El protagonista es León, un joven de 16 años solitario, incomprendido por la sociedad y problemático ya que todo le da igual. Perdió a sus padres cuando era muy pequeño y se pasó la vida en diferentes casas de acogida ya que nadie lo soportaba. La única familia que le queda es un tío endeudado que al final acaba haciéndose cargo de él.

Además, no tiene amigos.

Por otra parte está Lola, una chica con muy mala suerte. En el libro también aparecen Alma, la mejor amiga de Lola, y Liberto, un chico un tanto extraño.

Pero verdaderamente los personajes principales son Lola y León. Se conocen de una manera no muy romántica. Lola está en el momento y el lugar equivocados, como siempre, cuando León la atropella. Al principio ella le tiene ren-

cor pero poco a poco se van enamorando. El suyo será un amor que no olvidarán nunca. Conforme avanza el libro va creciendo hasta el punto de llegar a cometer auténticas locuras juntos.

Esta novela es una de mis favoritas por no decir la que más me gusta. Lo que más me ha hecho reflexionar ha sido la ascensión de León como persona, cómo puede cambiar alguien al querer y sentirse querido.

En cuanto al diseño y la organización podría decir muchas cosas buenas. La portada fuega un papel muy importante. Está dividida en dos partes y describe las dos caras de León.

El libro produce una intriga constante, ya que hasta el final del mismo no se puede imaginar lo que podría pasar. Además, es un libro que está muy bien escrito, y está repleto de diálogos, lo que facilita su

lectura. Una de las cuestiones más curiosas que aparecen es la utilización de hashtags, que aportan un resumen de lo que pasará en el siguiente capítulo.

En definitiva, León Kamikaze es un libro que me ha gustado muchísimo y que recomiendo entre otras cosas porque el autor consigue que te pongas en la piel de los personajes y así experimentar todo tipo de sentimientos hasta conseguir emocionarte.

visita de Juan ramón Barat

Carmen Berbel El 24 de mayo nos visitó J. R. Barat y mantuvo una charla-coloquio con los estudiantes de 3º de ESO sobre su novela Deja en paz a los muertos.

Como el curso pasado, el alum-

nado disfrutó con las anécdotas que contó el novelista sobre el proceso de escritura y sus entresijos. En la línea de esta premiada novela, Barat nos habló de las otras dos que forman trilogía, La sepultura 142 y Llueve sobre mi lápida y nos anunció que en unos meses la primera de ellas será llevada al cine.

Un placer y un honor contar con Juan Ramón. Los alumnos y el Departamento de Castellano agradecen su presencia también desde estas líneas.

32

2017

esclat 40 I ESTIU 2017

7 1 0 2 s o t a l e r r o micr 1er ciclo eso

2º ciclo eso

1er premio. adrián domínguez. 2a

2º premio . andrea fornás. 2 a

1er premio. irene moreno. 4º a

Me encuentro solo. El pasillo es muy largo. Necesito salir de este sitio que me está volviendo loco. Miro a un lado y a otro. No hay nada, solo cuadros antiguos en las paredes. Miro detrás; en cada uno de ellos hay una letra diferente. Primero la H, luego la A, después YUNHUECOENLAPARED. Lo descifro.

«Hay un hueco en la pared». Lo encuentro. En él hay un sobre, contiene un papel con tres palabras: «Abre los ojos». Justo en ese momento suena el despertador y abro los ojos. Todo ha acabado.

Eran momentos difíciles para Mario: echaba de menos a alguien muy importante para él. Llevaba semanas acudiendo al parque donde solían jugar de pequeños o donde se sentaban a hablar cuando ya eran mayores. Continuaron haciéndolo hasta que no regresó.

Siguiendo la rutina, Mario fue al parque. Allí, escondido entre el césped, descubrió un papel escrito con esa letra que tanto echaba de menos. En él estaba escrito el nombre de su libro preferido. Corriendo, se dirigió a su casa, cogió ese libro y descubrió en él una nota, una nota de despedida de su amigo imaginario.

deslizaba la pluma sobre su superficie. Su pulso se aceleraba, la estilográfica patinaba entre sus dedods.

Garabateó su nombre y la tiró a la papelera con la esperanza de no notar su desaparición. Apartó la silla y se dejó caer. Alzó el brazo hacia su corazón. Tras encadenar aquellas palabras sobre el papel, había tranquilizado su mente a costa de horrorizar a su corazón. Estaba frente a su ser, casi podía rozarlo.

Aterrizó de golpe en el suelo. Se incorporó, LA PAPELERA NO FUE LO PRIMERO QUE VIO; FUE LA PLUMA, que yacía junto al garabato: Lázaro.

3er premio. elena massot. 1ºB

2º premio. irene navalón. 3º c

Érase una vez una chica que veía que su madre estaba muy triste, siempre estaba sola. Un día se encerró en un armario para ver lo que pasaba y vio algo terrorífico. Su padre abusaba de ella y la amenazaba cruelmente. Ella no quiso quedarse callada y avisó al vecino. Este le ignoró, entonces, cansada de ver a su madre sufrir, llamó a la policía y les informó de los abusos.

Estos fueron a su casa y arrestaron al padre.

Aunque seas pequeño, no te calles, habla y ayuda a las víctimas.

No a la violencia de género.

Suspiró. La montaña se erguía egoísta ante él, como un muro infranqueable. Se detuvo un momento y cerró los ojos. Recorrió los bellos bosques, los ríos cristalinos, las interminables praderas, el canto de los pájaros... Recordó cada nota de aquella hermosa historia.

Y escribió su propia partitura. Dejó que la melodía llenase cada fiera de su ser, extendió las alas y voló. Alejándose de aquella montaña, más allá del cielo, más allá de la vida, más allá de la muerte.

2º premio. rosa Gandolfo. 2 a Todo estaba oscuro. Federico seguía intentando encontrarme. Yo hacía lo mismo. Aquel gran escenario era un auténtico laberinto. Difícil era no chocar contra el telón o con alguna butaca. Al fin tropecé con Federico, al que me agarré con fuerza. Estábamos asustados. No había forma humana de poder escapar de aquel lugar a oscuras. Por nuestras cabezas no paraba de rondar una idea, más bien una pregunta. ¿Realmente estábamos solos? Esa idea me inquietaba. En ese momento volvió la luz y... Por poco me desmayo del shock. Delante de nosotros estaba Pierre, el mismo que había estado desaparecido durante meses.

2017

esclat 40 I ESTIU 2017

33

premios 3er premio. cassandra arnao 3º B

Bachillerato

Él pasa todo su tiempo estudiando para cumplir las expectativas. Ella está nerviosa porque cree que no vale suficiente. Aquel acepta un trabajo que odia por seguir en este mundo, pero ninguno se ha parado a pensar cuántas cosas «necesarias» hacen, aunque no quieran, porque pasamos los días intentando sobrevivir, esperando a que llegue la vida, pero esta nunca para. Porque pedimos cosas maravillosas al cielo, sin apreciar la maravilla de tenerlo. Porque miramos las estrellas sin verlas. Porque vemos manos, pero creemos que ninguna nos salvará. Porque renunciamos a los sueños por tener normalidad. Porque respiramos sin estar vivos.

1er premio. marta ferrer. 1º B Alba se contraba en su casa un poco deprimida. Al pasar por el distribuidor tuvo la impresión de ver un monstruo en la ventana. Daba miedo por su aspecto resistente. Alba comenzó a hablar con el monstruo y creyó ser su amiga. El monstruo la engañaba alejándola de su vida y aislándola de sus seres queridos. No reaccionaba, estaba atrapada, y cada vez la nebulosa era mayor. Alba estaba consumida, y ya no podía más, aunque no era consciente de ello.

Lo que realmente veía no era un monstruo en la ventana, veía su reflejo en el espejo. Comenzó su pesadilla...

2º premio. Aser García. 1 A Recién acabados de comer y con el sabor de la paella aún en la boca, mi abuelo empezó a silbar un bolero de Luis Miguel; una melodía suave que, junto a la modorra, sumergió la casa en un pro-

fundo sueño. Yo, sin embargo, era incapaz de entrecerrar los ojos. ¿Cómo los secos y cortados labios de mi abuelo producían ese maravilloso sonido? Traté mil veces de emularlo, sin conseguirlo, sin pedirle consejo; el orgullo me pedía y mi abuelo me asustaba. Finalmente, se lo pedí: «Sobre hacia fuera y que el aire te acaricie la lengua».

Silbamos juntos para recordar.

3er premio. Zabel Abrahamyan. 1º B ¿Cuántas veces me había desvelado por las noches de la preocupación de no saber por qué camino ir? Por el día seguía dándole vueltas en mi cabeza, como una ruleta rusa, barajando las posibilidades de cuál sería el camino ideal. Metida en una caja de madera, mi única compañía, me está comiendo y la oscuridad ya me ha consumido.

Preocupada de lo frívolo y superficial de esta vida, acabé siendo como ellos.

Barajé mal las cartas de la vida, pensé tanto que me perdí por el camino y no hubo vuelta atrás.

Hoy sé que no escogí bien.

pasapalaBra 2017 primer ciclo eso

seGUndo ciclo eso

Bachillerato

Primer Premio: Laura Chamorro, Marisa Paroh, Anastasia Sevchenko, Claudia Navarro ( 1º ESO C )

Primer Premio: Nicole Landa, Mª José Buenaño, Mishele Pazos (4º ESOB )

Primer Premio: Mª. Amparo García, Leticia Rodríguez, Nicole M. Ponce, José Llagües ( 1º B. B )

Segundo Premio: Carolina Polo, Valentina Navas, Lucía Santamaría, Carmen Ros ( 1º ESO D)

Segundo Premio: Pablo Yániz, Mauro del Busto, Carles Vallés, Joan Lario, Ovidi Gil (4ESO A )

Segundo Premio: Aser Beamud, Aída Hurtado, Rebeca García, Manuel Monedero ( 1º B. A )

Tercer Premio: Inés Mª. Cobreros, Alejandro Garrido, Mansah Haynes, José Miguel Navarro ( 2ºESO D )

Tercer Premio: Marina Sánchez, Diana Burgos, Canile Ponce, Priscila Da Cruz, Celia Sánchez ( 3º ESO D )

Tercer Premio: María Moya, Óscar Valls, Anna López, Cristina Montaner ( 1º B. B )

2017

34

esclat 40 I ESTIU 2017

toni moret,

un adéu ben sonor i intens Josep Daniel Climent Fa 22 anys, 2 mesos i 19 dies, un jove Toni Moret, de 38 anys, traspassava les portes de l’institut Cid Campeador, amb un posat més aviat tímid, i la forma de vestir, informal. És el nou professor de dibuix, van dir; i ràpidament van afegir, és pintor; i encara van afegir un altre qualificatiu, és artista. Des d’aquell moment vaig saber que em cauria bé, i també vaig saber que en aquest institut es trobaria a gust perquè pense que una de les nostres senyes d’identitat des de sempre ha sigut respectar la llibertat i creativitat del professorat.

22 anys, 2 mesos i 19 dies després, concretament el 20 de desembre de 2016, ens vam reunir a l’aula d’usos múltiples estudiants, professors, pares i mares i personal del centre per oferir-li un adéu ben sonor i intens, perquè, ho hem de confessar, no sabem ni què fer ni què dir per descriure el nostre estat d’ànim, una barreja d’agraïment i d’alegria; - d’agraïment per la sort que hem tingut per haver-nos creuat en el teu camí i haver compartit tants projectes i il·lusions, - i d’alegria per veure que acaba la seua vida laboral amb la dignitat més

gran possible, i que ara enceta una nova etapa amb la satisfacció i l’empenta que li proporcionen el treball ben fet.

I també, s’ha de dir, aquesta alegria va acompanyada de tristesa, perquè sabem que en els cursos propers ja no el trobarem en la sala de professors, ni al bar fent-se un tallat i el cigarret de costum, ni el tindrem, com fins ara, sempre a punt per treballar en la decoració l’institut perquè s’acosta la celebració d’un acte o esdeveniment, bé preparant un cartell o enllestint una pancarta per reivindicar un ensenyament públic de qualitat o denunciar la violència contra les dones.

Aquesta tristesa només veiem una manera de combatre-la: treballarem perquè aquests anys d’intensa relació que ha mantingut amb l’institut tinga una continuïtat en el temps i que sempre que puguem trobarem l’excusa per embolicar-lo en nous projectes i iniciatives.

No cal explicar qui és Toni Moret, bé que ho sabeu tots, però deixeu-me que diga només una cosa, perquè per a mi una obligació destacar, per damunt de moltes altres facetes, la seua implicació i compromís en la vida de l’institut el Cid, tant en el treball de classe com

en les múltiples activitats culturals que ha impulsat o ha col·laborat. Toni no ha dit mai que no a ningú ni a cap projecte que se li proposara; més aïna al contrari, ell sempre ha estat en primera línia, perquè sabia que la seua activitat com a ensenyant traspassava les estretes parets de l’aula, i fins i tot les més extenses de l’institut; perquè sabia que el seu treball se centrava a formar persones sensibles, creatives i lliures, perquè només des de la llibertat es pot construir un futur i una societat millor.

Gràcies Toni per aquesta lliçó que ens deixes com a llegat i que esperem mantenir al llarg dels anys.

Per tot açò, no ens ha d’estranyar que els seus amics es reuniren per oferir-li un senzill homenatge i un acomiadament digne, a l’alçada de la profunda i intensa la petjada que Toni Moret deixarà del seu pas per l’institut del Cid. Finalment, volem desitjar-li a Toni que el camí que ara encetes siga ben llarg, que la travessia dure molts anys, que sàpigues trobar noves sendes i que mantingues al cor, com sempre has fet fins ara, la idea d'Ítaca, perquè ja saps que el nostre destí és anar lluny, sempre molt més lluny.

TONI, PER MOLTS ANYS!!!!

2017

esclat 40 I ESTIU 2017

35

acomiadament de toni

no es Una despedida mÁs Irene Moreno Abans de començar m’agradaria que tots pensàrem què vol dir ser professor.

Tal com jo ho veig, ser professor és tractar d'inspirar als estudiants d’una matèria mitjançant les lliçons i ensenyances. Però pense que també, no conformar-se a transmetre únicament els continguts d’una assignatura.

M’alegra poder dir a Toni: ets un inconformista! I això perquè en les seues classes no tot ha sigut aprendre a dibuixar millor, saber transportar angles i poder dibuixar des de qualsevol perspectiva. Perquè Toni ens ha transmés, tant si era la primera o última hora, un somriure només entrar en l'aula, mentre s’obria pas entre els alumnes, que anava contagiant-se entre les cares de son i de cansament.

A més a més, ens ha transmés que l’esforç per allò que desitgem aconseguir sempre val la pena i que no és necessari fer-ho tot sol, perquè, de fet, és més divertit treballar en companyia i el resultat segur que és molt millor al que esperàvem inicialment.

Toni, crec que mai deixaràs de ser un professor per molt que et jubiles, ja que no a sols ens has dedicat el teu temps i saber, també has afegit la teua creativitat i alegria. I encara que ara ja no estigues a l’institut, t’he de dir que mai no te n’aniràs de les nostres vides i que sempre ens acompanyaràs.

Per tot això, a pesar que ací, davant de tota la gent diem que això és un adéu, entre nosaltres, i amb somriures nerviosos i murmuris, tenim la certesa que no és més que un «fins després!».

Gràcies, Toni!!!

JorGe torres

Mª José Alcárria Con algunas personas ocurre que las sientes como integradas en tu paisaje diario y hasta que el destino, o la necesidad de buscar mejores horizontes te separa de ellos, no reparas en lo que colaboran para que tu vida sea mejor.

Creo que esto va a pasar con Jorge.

En el IES Cid hemos tenido durante unos años a Jorge Torres Sahuquillo trabajando para facilitarnos el día a día, y mucho. Esas labores de hormiguita que no parecen contar, que no llevan premio ni agradecimientos, pero que resultan imprescindibles.

Para el alumnado, Jorge es el bibliotecario que les ofrece un lugar donde estudiar, consultar, leer, hacer tareas cuando por circunstancias no tienen hora normal de aula. Los más pequeños lo habéis visto no solo en la biblioteca, sino también arreglando todos los desperfectos que, queriendo o sin querer, van ocurriendo en el espacio físico del centro: un marco de una puerta, un cristal, una cerradura, un enchufe, una cisterna, una pintada, un ordenador que hay que montar e instalar bajo el mando del coordinador TIC. Los mayores, alumnos y exalumnos, habéis tenido oportunidad de convivir un poco más, sabéis que es filósofo, y habéis podido disfrutar de sus explicaciones, de su charla trufada de conocimientos y lecturas... , de sus esfuerzos para montar vuestra graduación. Y lo más importante, ya disfrutáis de su amistad.

He tenido la oportunidad de tratar con Jorge más que otros profesores, y puedo decir que su vinculación con el IES viene de lejos. Fue alumno nuestro, fue a la Universidad a estudiar Filosofía, y volvió a estudiar con nosotros, cuando se impartía aquí el Ciclo Formativo de Biblioteconomía. Estuvo de prácticas en nuestra biblioteca, y hace unos años se quedó como bibliotecario. Sus obligaciones fueron creciendo y llevó la página web anterior y los temas de mantenimiento, asumiendo cada vez más tareas y arraigando en nuestro y su centro.

Este verano se marchado, pues todos tenemos el derecho y el deber de ampliar experiencias y buscar caminos que mejoren nuestras vidas, así que esperamos que el camino nuevo sea fructífero, que se vean recompensados sus esfuerzos, y que sepa que esta sigue siendo su casa, que reconocemos todo lo que nos ha dado, y que lo vamos a echar de menos.

Jorge, ojalá tu equipo gane la liga, tu trabajo sea gratificante y tu vida vaya por caminos transitables. Un abrazo desde el IES CID.

36

2017

esclat 40 I ESTIU 2017

vicent llÀcer Mar Falcó / Vanessa Climent Vicent Llàcer Pérez va nàixer a Alger, encara que sempre s’ha sentit de Pedreguer.Va cursar el batxillerat a Dénia i els estudis universitaris a València.

Inicià la seua carrera docent com a professor de Geografia i Història al curs 1981-1982 a l’IES Cid Campeador, on va compartir experiència amb membres dels grups didàctics Germania, Garbí i Llavors.

Després, treballà a Ibi, Dénia i Sueca,fins que l’any 2006 tornà al Cid (on adquireix la condició de catedràtic de Geografia i Història) , de manera que va començar i acabar la seua vida professional al mateix centre. Al nostre institut , a banda d’impartir clases d’ESO i Batxillerat, ha sigut coordinador durant tres cursos del Mòdul de Biblioteconomia , Arxivística i Documentació. Destaca la realització del treball d’investigació sobre “Professorat d’Història, canvi educatiu i innovació didàctica en l’IES Cid Campeador” en col·laboració amb les universitats de València i Múrcia.

A més, Vicent ha sigut membre del grup didàctic GEA-CLIO,i ha impartit

diversos cursos relacionats amb la didàctica de les Ciències Socials als Cefire de Torrent, Godella i València.

Ha publicat articles a diverses revistes didàctiques , i col·laboracions relacionades amb la història de l’educació amb associacions de mares i pares (FAPA València).

Això, quant al docent; i pel que fa a la persona…

Estimat Vicent, molts han sigut en aquests anys els alumnes que han gaudit i s’han enriquit de la teua experiència acadèmica i vital, així com del teu espirit crític i la teua capacitat per ensenyar-los a pensar, per arribar a ser ciutadans lliures. I, així com has deixat una empremta en tots ells, també n’has deixada en aquells companys i companyes que hem tingut la sort de compartir amb tu el nostre treball, que, en molts casos, ha anat més enllà d’allò purament acadèmic.

Volem desitjar-te desitjos, no sempre desitjats com complir anys, però, complir quan implica la teua jubilació? Vaja!

Ja està ací. ..I ara què? Ha arribat l’hora

de fer el pas endavant, de crear el pont que et duga fins a altres veus, altres llocs, i aventurar-te en geografies on regnen l’estranyesa, el misteri i l’alegria que envolten allò nou: ”tornar” a vore amb entusiasme el món com si l’estigueres contemplant per primera volta.

Cercar una vegada més l’impossible.

Junt amb aquestos desitjos, va el millor: una abraçada que ens parla de sentiments, confiança, amistat, dels somnis que generen realitats, afectes..

Vicent, segueix, per tant, contant una història nova cada dia, “por si alguien olvida todas las historias previamente contadas”, com va dir León Felipe; i mentrestant, una gran abraçada de la nostra amistat.

despedida En estos días se ha jubilado nuestra compañera Teresa Aliácar y para todos nosotros ha sido un mes de septiembre extraño. Mujer de fuerte personalidad, profesora vocacional, trabajadora y en muchos aspectos anticipada a su tiempo, no ha dejado indiferente a nadie. Ha dedicado muchísimas horas a preparar clases y a ayudar a todos los alumnos que ha podido. Precursora del uso de las

2017

esclat 40 I ESTIU 2017

37

carmen sÁncheZ Angel Esparcia.

Conocí a Carmen en la facultad de Filosofía y Letras de la Universidad de Valencia, en el Paseo de Valencia al Mar, hoy avenida Blasco Ibáñez. Era a principios de los años 1970 y los dos estudiábamos lo mismo, Geografía e Historia. Eran tiempos revueltos al final de la dictadura franquista y en la facultad había semanas que estábamos más tiempo en huelga que dando clases.

Cuando nos graduamos, cuando conseguimos acabar la carrera como decíamos entonces, el dictador hacía poco que había muerto y se iniciaba lo que luego se llamaría la transición a la democracia. También fueron tiempos revueltos y perdimos el contacto.

Me la volví a encontrar a mediados de los años 1980 precisamente en el IES Cid Campeador y los dos éramos profesores del mismo departamento, el de Geografía e Historia. Entonces dejamos de ser simples compañeros para convertirnos en amigos… y hasta hoy.

Carmen dejó el Cid porque no tenía la plaza definitiva hasta que volvió unos años después habiendo impartido clases en varios institutos como el de Canals o el de Cheste, donde estuvo más tiempo. Así que volvimos a ser compañeros de Departamento hasta este

curso en que decidió que había llegado el momento de jubilarse.

Siempre admiré de Carmen, entre otras cosas, su capacidad para “empatizar” (creo que ahora se dice así) con los alumnos, y especialmente con los más pequeños, es decir, cómo conseguía que los alumnos, por ejemplo, los del primer ciclo de ESO, le atendieran e hicieran las actividades que les proponía sin sobresaltos. Esta “empatía” aumentó y cambió cualitativamente cuando accedió a la Vicedirección del centro y comenzó a encargarse de las actividades complementarias y extraescolares. Ahora, vista por los alumnos, ya no era solo la profesora de Historia o de Geografía, sino la persona que organizaba los viajes de cuarto, especialmente los viajes a Roma, y las graduaciones de 2º de Bachillerato. Fue con ella cuando estas últimas cobraron una especial relevancia al decidir realizarlas en el patio cubierto del instituto. Muchos alumnos que ya no están en el centro no las han olvidado.

También admiré (y admiro) de Carmen lo que podríamos denominar su “don de gentes”, su capacidad para

mantener buenas relaciones en este caso con los adultos, tanto profesores y personal no docente como padres.

Siempre he creído que su “secreto” era, y por supuesto es, que sabe escuchar. Es decir, es capaz de ponerse en el lugar del otro para oír y entender sus razones… y sus emociones. Por eso yo no recuerdo, y son muchos años, que haya tenido ningún “encontronazo” con ningún padre y mucho menos con ningún profesor. Me atrevería a decir incluso que en más de una ocasión ha actuado como “pararrayos” entre el profesorado y la junta directiva a la que pertenecía. Por eso muchos, y yo el primero, vamos a echarla mucho de menos, aunque siempre seguirá siendo nuestra colega y amiga.

a teresa aliácar nuevas tecnologías TIC, entregada a la enseñanza durante muchos años, ha sido unas veces comprendida y otras no tanto, pero siempre querida y respetada por todos.

Sabemos que no quería despedidas ni homenajes, que detrás de ese genio y ese carácter potente se esconde una persona SENSIBLE, VOLUNTARIOSA Y COMPROMETIDA. Hasta el último día intentó ocultar

su jubilación porque no quería que viéramos su parte más tierna y entrañable. No pudo evitarlo, se emocionó y es que Teresa ha dedicado su vida a divulgar las Matemáticas entre los jóvenes, se ha desvivido por ellos y ha dejado una huella imborrable de su paso por el IES Cid Campeador de València.

Ahora podrás dedicarte a tu familia, viajes, libros y a TI MISMA que es

lo más importante.

Desde el departamento de Matemáticas te enviamos un beso enorme y te deseamos lo mejor.

Hasta siempre Teresa.

2017

38

esclat 40 I ESTIU 2017

Joan Blanco, una vida al servei de l’ensenyament valencià Josep Daniel Climent Hi ha persones grans i hi ha grans persones, i també hi ha el cas de persones que són físicament grans.

Aquest és el cas de Joan Blanco que acumula aquestes diverses circumstàncies. De fet, la primera cosa que observem és que és molt corpulent.

Quan el coneixem bé, prompte descobrim que això no és una casualitat; és, en el seu cas, una necessitat.

El seu cos havia de tindre l’espai suficient per a allotjar l’enorme cor que posseeix, la seua bonhomia, la gran generositat que destil·la per tots els porus de la pell, el seu esperit de servei cap als que l’envolten i per als necessitats i discriminats de qualsevol part del món, la fidelitat als principis de justícia i solidaritat, les immenses dosis d’amistat i d’alegria que reparteix cada dia.

Amic dels seus amics, solidari amb els companys de treballs o de lleure, la seua sempre ha sigut una actitud positiva a l’hora d’encarar qualsevol qüestió que li plantejaves, sempre disposat a solucionar-te qualsevol problema que li presentares.

L’explicació a aquesta actitud vital i de servei segur que la trobem resseguint la seua trajectòria com a treballador. Amb 15 anys, l'estiu del 1972, iniciava Joan la seua vida laboral treballant com a "botones" en un hotel a Eivissa. És curiós que aquest mateix any, 45 anys després, haja tornat a aquell establiment, ara, evidentment, com a client, com si volgués tancar un cicle vital.

Amb posterioritat, el seu esperit combatiu i reivindicatiu segur que es forjà durant els seus anys de treballador del metall al Port de Sagunt i a la Ford, temps que aprofità per a acabar els estudis de batxillerat i els universitaris, freqüentment en el torn de la nit, alhora que s’implicava amb els moviments polítics i sindicals d'estudiants o de treballadors (com les CCOO), de vegades clandestins, que treballaven per liquidar la perversa dictadura franquista. En aquella època, convulsa i il·lusionant, nasqué, amb seguretat, la vocació de dedicar-se a l’ensenyament, conscient com era de la importància de l’educació de les persones per construir un món millor, més

igualitari i lliure de desigualtats i explotacions.

El treball a les aules el portà a la implicació en el món del sindicalisme, primer de la mà del Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament, fundat el 1976, i posteriorment, d’Intersindical Valenciana, nascuda el 2002.

Perquè una de les qualitats de Joan Blanco que hem d’afegir a les abans esmentades és la de la implicació en diversos col·lectius socials, culturals, sindicals i polítics. La seua vitalitat l’han portat a coordinar o dirigir durant més de 20 anys la revista ALL-I-OLI, de l’STEPV, a ser un dels impulsors del partit polític Podem a València, a participar activament en la vida sindical en congressos d’àmbit estatal i autonòmic, a ser membre a la falla de la plaça del doctor Collado, soci del club de futbol Levante -i orgullós de ser granota-, membre de l’Asociación Cultural Las Alcublas, d’Alcublas, o a participar en el Grup de Jotes local, entre moltes altres activitats.

Tot i tindre la destinació anys abans, a l’institut Cid Campeador

esclat 40 I ESTIU 2017

s’incorporà el setembre del 2011, i de seguida s’integrà en la vida del centre; des d’aquell any ha sigut un dels responsables de la revista ESCLAT, que porta el segell de la seua maquetació, el 2012 va participar en l’organització de la setmana cultural «20 anys sense Estellés. Homenatge a Vicent A. Estellés, ‘el poeta del poble’», i aquell mateix any va ocupar durant dos cursos la direcció d’estudis. Només han sigut sis cursos efectius entre nosaltres però us puc assegurar que han sigut ben intensos, en els quals ha aconseguit guanyar-se estima i l’afecte de companys i sobretot dels seus alumnes, com li demostren contínuament. De fet, només li retornen part del que ell els ha donat prèviament en les classes, ensenyament de la matèria però també humanitat i valors, elements imprescindibles per a la vida.

Ara Joan Blanco deixa l’ensenyament del dia a dia però estic segur que no deixarà el món de l’educació.

La seua formació i experiència ens és molt útil a tots els valencians des del lloc on estiga. I també estic segur que la seua implicació social, en el món cultural, polític o sindical, no farà més que augmentar, ara que tindrà més temps. El seu activisme no el deixarà parar ni un sol dia.

En definitiva, com m’apunta Imma Yeves, i jo ho subscric, «si alguna cosa caracteritza Joan és la seua alegria de viure i la força de sentirse sempre jove. Potser hi ha dos adjectius que ben bé podríem definirlo: vital i lluitador». Per tot açò, només et podem desitjar una plena i llarga jubilació, perquè continues treballant per una educació pública, valenciana i de qualitat des d’altres àmbits, però també perquè et dediques a les coses que fins ara no has trobat temps i, com no, a la teua família. Ací, a l’institut del Cid, ja saps que sempre tindràs uns amics i et demane que els aprofites.

Per molts anys, Joan, i que siguen abundants i molt bons!

2017

39

isaBel GonZÁleZ

Departamento de Educación Física Nuestra compañera y amiga , profesora de Educación Física, nos deja en octubre para disfrutar de su jubilación.

Isabel se incorporó al IES Cid en el año 2010. El Departamento de E.F. ha formado con ella un gran equipo todos estos años. Llegó cargada de iniciativas como la de poner música y ritmo en sus clases y el fomento de la solidaridad con la carrera Shave the Children .

Su labor docente no se limitó a la E.F. ya que además ha sido la responsable del ámbito lingüístico en el PDC de 2º ESO, tutora y representante en el Consejo Escolar.

Siendo una entusiasta de la música, ha sabido transmitir a sus alumnos la pasión por el baile y los "musicales" que tanto éxito han tenido .

Isabel es una profesora que nos deja huella y no queremos decirle adiós si no hasta pronto. Con mucho cariño esperamos que disfrute de su nueva etapa.

Ya sabes Isabel que... contamos contigo.

40

2017

esclat 40 I ESTIU 2017

poesia Somnis daurats EVA MARÍN CARRILERO - 1 ESO

Somnie, jo somnie que somniem, somnie en contes de fades i pirates rebels.

Somnie en somnis rojos plens d´ amor i d’alegria, no vull despertar.

Somnie somnis grisos, somnis de tristesa per qué? perquè no n’hi ha cap Somnie somnis blaus tots plens de llibertat, perquè evoquen moments d´ amistat i no de crueltat.

"Somnie jo somnie que somniem somnie en contes de fades i pirates rebels" Somnis negres que en un moment es tornen blancs, il·luminats per un somriure més lluent que el sol.

Somnis de foc, de fred i d´ amistat somnis que oblide però intente recordar.

Somnis grocs, somnis de sort, en els que penses: que no acabe mai!

"Somnie, jo somnie que somniem somnie en contes de fades i pirates rebels."

Somnie, somnie que pinte els somnis de colors anomenats felicitat

Viu la vida !

LLUNA PASTOR - 1 ESO

Jo visc sense viure I fa temps, Que ja no valore el que tinc.

Perquè... perquè ho fem?

Per que no ho valorem fins que ho perdem?

Si la vida només es viu una vegada.

Gaudeix, juga aprèn a viure i a somriure.

Sense por a que t’enderroquin perquè tu ets d’or.

LLUNA PASTOR - 1 ESO No sé què fem?

Per què no gaudim?

Ara que podem...

Hui sóc feliç, Ara ja sé viure ahir ja ho vaig ser només cal somriure. però despús-demà Pensa per a tu que pots ara. encara ho seré més.

Si la vida només es viu una vegada.

El dia és clar, Gaudeix, juga, la nit estrellada. aprèn a viure i a somriure.

El mar és tranquil Sense por a que t’enderroquin em sento feliç. perquè tu ets d’or.

Veig algú riure i em poso a somriure perquè això em fa reviure les meues ganes de viure.

Que no et vegi trist, qui t’ha ferit?

A ser feliç t’ajudaré i com un tresor et protegiré.

I en aquella nit quan estigues deprimit Et deixaré recolzar-te En el meu pit.

Veig algú riure i em poso a somriure perquè això em fa reviure les meues ganes de viure.

Toca ser feliç !

s e g t a m i n e el cid

42

2017

esclat 40 I ESTIU 2017

esclat 40 I ESTIU 2017

2017

43

44

2017

esclat 40 I ESTIU 2017

esclat 40 I ESTIU 2017

2017

45

46

2017

esclat 40 I ESTIU 2017

esclat 40 I ESTIU 2017

2017

47