MEMORÀNDUM DE L'AGRUPACIÓ ARTISTICOMUSICAL DE XIXONA 2018

VII CONCERT DE NADAL SANTA CECÍLIA 2018

“CAMINS A L’ETERNITAT” DISSABTE 1 DE DESEMBRE A LES 19.00 h ADDA

AGRUPACIÓ ARTISTICOMUSICAL EL TRABAJO DE XIXONA Director: David Gonzàlez Tormo

SALUDA "CAMINS A L’ETERNITAT" Qui ho haguera pogut pensar i dir ara fa tot just un any! El nostre és un caminar amb un destí comú: la Música.

Enguany acomplirem set anys tocant a l’ADDA, en un escenari on no amaguem que ens agrada actuar, que preparem amb ànsia, a vegades dèria, i que ho fem gràcies a l’Ajuntament de Xixona.

Ha sigut un any massa intens, amb molt treball musical amagat, moltes hores d’organització, moltes hores robades a la família, amics i amigues, però, a l’hora, molta il·lusió, dedicació i implicació mostrada pels membres d’aquesta agrupació musical per fer MÚSICA. Un any que ha anat entorn al certamen Internacional de la Sénia (ja sabem que ho hem repetit massa, però ho tornarem a fer) Vam besar la Sénia!

Hem retornat a la il·lustració festera, al narcisisme dels Moros i Cristians, ens referim a Alcoi, però també Albaida, Crevillent, Beneixama, Sant Blai, Moraira. L’homenatge al Majo (Luís Garcia) amb el magnífic concert de Primavera (amb un tribut a Bernstein), la direcció de l’Himne de Festes del nostre concertino per antonomàsia (Juan Carlos Planelles, Tita), la nostra escola de Música que dóna bons músics, i enguany entraran dos membres més, hi ha més però caldrà llegir-ho a les pàgines interiors.

El nostre és un compromís que tenim adquirit amb el nostre poble. És una manera de veure la música diferent a altres. La nostra manera de ser és aquesta, amb un tarannà especial, pertànyer a un bon grup de gent que forma una banda, i que ens diem Agrupació Artisticomusical “El Trabajo” de Xixona.

Passaran els anys i la nostra història continuarà escrivint-se amb bons pentagrames, perquè hem sigut, som i serem músics de l’Agrupació Artisticomusical “El Trabajo” de Xixona, que caminarem junts direcció a l’eternitat.

Salut i música per tothom!

“Where amazing happens...”

Aquest juliol, quan estava a Itàlia amb el mestre Muti, em va vindre un momentet de baixonet. Classes molt exigents, molts dies fora de casa, la solitud de l’hotel, l’enyorança dels familiars.. I em vaig trobar amb el millor remei que podia imaginar, el vídeo que van fer Ricardo i José Miguel del Certamen. “Y con 287’4 puntos (crits continguts) y primer premio... Banda Agrupación Artístico-Musical ‘El Trabajo’ de Xixona (esclat d’alegria, abraçades, llàgrimes..)”. Em vau donar la força i l’espenta que necessitava i vaig continuar disfrutant del curs moltíssim.

Ara fa un any us escrivia un “rotllo” parlant de que havíem tornat a posar la Banda al primer nivell en el panorama de la festa mora-cristiana, i que deuríem fer el mateix en l’apartat simfònic. Ni em passava pel cap tot el que ocorreria després.

Van ser uns mesos molt bonics de la meva vida, de la meva carrera i que sempre recordaré. Dos dies abans d’aquell 7 d’abril, quan vàrem acabar el pregeneral, el meu germà i jo férem una aturada a Cocentaina. Un cosí nostre es casava i feia una mena de “despedida de soltero” molt íntima, sols els de casa. Recorde les paraules que em va dir son pare (el meu padrí) que va treballar tota la vida amb mon pare: “David, hem de disfrutar de les coses bones que ens dóna la vida, que de vegades ja ens en dóna massa de dolentes”.

Ho vam disfrutar. I tant que ho vam disfrutar. Van ser uns mesos plens de música, companyerisme, recolçaments, complicitat, humanitat, esforç, màgia… culminant en un cap de setmana redó.

Vam escriure un nou camí a l’eternitat. Sí amics i amigues, allò que vam aconseguir romandrà sempre fins a l’eternitat. Perquè passaran els anys i vindran noves generacions. I quan facen una ullada al passat, als arxius sonors, als diplomes, programes, notícies de la nostra banda.. estarem creant un vincle etern; perquè els nostres fets a dia d’avui romandran anys i anys. “Qui van ser aquestos músics que van aconseguir emocionar i fer viure la música amb tanta intensitat i a tantíssima gent?” Vosaltres!!

De vegades, quan estic viatjant pel món, la gent em pregunta “Què estàs fent, on estàs dirigint?” La meua resposta és Xixona.

I la part que més m’agrada és quan em pregunten “I Xixona exactament on està?” Jo sempre conteste “Where amazing happens...” (Donde lo maravilloso sucede...)

Què em dieu? Continuem creant Camins cap a l’Eternitat?

DAVID GONZÀLEZ TORMO DIRIGINT EL CONCERT DE FESTES.

2

David Gonzàlez Tormo El Palomar, 2 de Novembre de 2018

PROGRAMA ACTES SANTA CECÍLIA DIUMENGE 25 DE NOVEMBRE DE 2018 10:00 CERCAVILA ARREPLEGADA NOUS MÚSICS 11:30 MISSA EN HONOR A SANTA CECÍLIA 14:00 DINAR DE GERMANOR

DISSABTE 1 DE DESEMBRE DE 2018 19:00 VII CONCERT DE NADAL - SANTA CECÍLIA A L’ADDA

BENVINGUDA NOUS MÚSICS L’Agrupació Artisticomusical “El Trabajo” de Xixona, s’ompli de goig i de satisfacció al donar la benvinguda a aquesta nova músics que entra a formar-ne part. I l’enhorabona als familiars, perquè no ens cansarem de dir, que la inversió feta en temps i en diners, és una riquesa immaterial tan gran en la formació com a persona, que s’entén quan es té un poc de coneixement.

Els presentem a aquests músics, CLAUDIA SOLER CANDELA i JORGE COLOMA IVÁÑEZ, que des del dia de hui formaran part de la nostra família.

3

PROGRAMA CONCERT SANTA CECÍLIA 2018 XIXONA

1ª PART: - “UNDERTOW” ............................................................ John MACKEY - “YOSEMITE AUTUMN ” ........................................Mark CAMPHOUSE - “THE STORY OF ANNE FRANK (1929-1945)” ......... Otto M. SCHWARZ Violí Solista: Leticia MARTÍN AMORES

2ª PART: - “PERSIS” .................................................................. James L. HOSAY - “PINOS DE ROMA” ...............................................Ottorino RESPIGHI 1. Los Pinos de Villa Borghese 2. Los Pinos cerca de una Catacumba 3. Los Pinos de Gianicolo 4. Los Pinos de la Via Apia (Amb la col·laboració especial de Brass Academy Alicante).

Director: David GONZÀLEZ-TORMO

NOTES AL PROGRAMA UNDERTOW, John Mackey.

Una llampada d’il·luminació musical que entusiasmarà els oients en tots els nivells.

Es crea un pols rítmic infecciós amb mesures alternes 4/4 i 7/8 que impulsen el treball de principi a fi. Les parts actives de percussió es sumen a l’atractiu general d’aquest treball animat i molt creatiu.

YOSEMITE AUTUMN, Mark Camphouse.

Obra inspirada en el Parc Natural de Yosemite als Estats Units. Amb paraules del propi compositor: “Com podria un ésser humà no ser profundament commogut per una bellesa tan sorprenent? Com podria un compositor no sentir-se inspirat i desesperadament temptat de fer que fluïsquen els sucs creatius per a tractar de capturar la rica història i el majestuós paisatge de Yosemite?” El gran naturalista, conservacionista i escriptor nord-americà John Muir certament ho va dir millor: Cap temple fet amb la mà de l’home pot comparar-se amb Yosemite. Cada roca en les seues parets pareix brillar amb vida.

THE STORY OF ANNE FRANK (1929-1945), Otto M. Schwarz.

Anne Frank va ser una jove jueva alemanya que va ser víctima del genocidi nazi a l’edat de 15 anys. El 1934, després que Hitler s’hagués apoderat del poder, va fugir d’Alemanya amb la seva família a Holanda i, després que les tropes els van envair, es va amagar en una casa oculta a Amsterdam. Allí és on va començar el diari que, actualment, serveix com a document històric del temps. El 4 d’agost de 1944 es va lliurar l’amagatall: tota la família va ser arrestada i un mes després va ser deportada a Auschwitz. Al març de 1945, Anne Frank va morir de tifus a Bergen-Belsen.

4

Aquesta obra ens narra de manera ininterrompuda tota la vida: L’inici d’una història real. Anne Frank xiqueta. La infància despreocupada. Els nazis arriben al poder a Alemanya. Els Franck abandonen Alemanya i es dirigeixen cap a Amsterdam. Les tropes alemanyes marxen cap a Holanda. Anne Frank comença a escriure el seu diari d’amagat.

La traïció està en l’aire. El 4 d’agost la família és arrestada i deportada a Auschwitz. Anne Frank ha mort! Otto Frank és l’únic supervivent de la família. Li lliuren els diaris i els publica. La Història d’Anne Frank esdevindrà eterna.

Del Diari d’Anne Frank s’han venut més de 30 milions d’exemplars. S’ha traduït a més de 60 llengües. Després de la Bíblia és el llibre de no-ficció més llegit en el món. Un milió i mig de xiquets van morir en allò que els Nazis van anomenar “La Solución Final”.

La Història d’Anne Frank és sols una més dels milions d’històries que ens va deixar la barbàrie més gran que ha assolat el món fins a dia de hui.

PERSIS, James L. Hosay.

Persis (paraula grega per a Pèrsia) és una Fantasia-Obertura, que conta la història d’un home modern nord-americà que viatja a través del temps a l’antiga ciutat persa de Persèpolis. Comença una aventura salvatge i meravellosa. De sobte està envoltada de magnífica arquitectura, grans estàtues de marbre i belles obres d’art en una de les primeres civilitzacions cultes conegudes. Després, es gira i veu una bella dona persa en un pati ple de flors. Ella és la dona més bella que ha vist en la seua vida, i ell està completament captivat per ella. Ell s’acosta cuidadosament a ella, i miraculosament, ella el reconeix com a algú que havia conegut abans en un altre lloc i temps. S’abracen i compartixen un breu i feliç moment junts. Però la seua presència en el pati reial està prohibida i es veu perseguit per guerrers armats. Mentre corre frenèticament pels corredors de la ciutat, reflectix tristament el romanç que podria haver sigut.

PINOS DE ROMA d’Ottorino Respighi.

(Amb la col·laboració especial de Brass Academy Alicante) Amb poc més de trenta anys, Respighi es va establir a Roma després de fer se càrrec, en 1913, del lloc de professor de composició de l’Acadèmia Santa Cecília. L’acadèmia es convertirà prompte en el Conservatori de Roma, i Ottorino serà anomenat director de la prestigiosa institució, en 1924. Seduït per la vida musical romana i el notable paisatge que la ciutat presenta va decidir, durant el primer any de la seua administració, reprendre el seu tribut a la ciutat eterna amb la composició del poema simfònic Els Pins de Roma, tribut que havia començat en 1916 amb Les Fonts de Roma, i que culminarà amb Les Festes Romanes, en 1928.

L’obra està dividida en quatre moviments que es toquen de forma ininterrompuda: Pins de la Villa Borghese. Xiquets juguen al voltant dels pins de la Villa Borghese (la opulenta mansió de la conspícua família romana del segle XVII); ballen en cercles, juguen a ser soldats, anant i lluitant, vénen i van en bandades. De sobte, l’escena canvia…

Pins pròxims a una catacumba. Veiem les ombres dels pins que emmarquen l’entrada a una catacumba. De les profunditats emergeix el so d’un salm fúnebre, surant en l’aire com un himne solemne, que gradual i misteriosament comença a dispersar-se.

Pins del Gianicolo. L’aire s’estremeix: Els pins del Gianicolo (colina de Roma des d’on es disfruten les millors vistes de la ciudad) poden veure’s delineats per la clara llum de la lluna plena. Un rossinyol canta... (La partitura exigix la inclusió de cant de pardals, verdaders, gravats... innovació que va arribar a ser profética).

Pins de la Via Appia. Alba nebulosa en la Via Appia: els pins solitaris són guardians del màgic paisatge; s’escolta el ritme insistent innombrables passos. El poeta té una fantàstica visió de glòries passades: trompetes sonen i, en la brillantor del nou sol radiant, un exèrcit consular s’aproxima a poc a poc a la Via sagrada, dirigint-se triomfant cap al Capitolio.

5

MEMORÀNDUM 2018 Un any intens i emocionant. El nostre any fiscal des de Sant Cecília fins a Santa Cecília, així ho vivim, així ho gestionem i així ho contem. Els presentem totes les activitats, concerts, eixides d’aquest 2017-2018.

DISSABTE 25 DE NOVEMBRE, DIVENDRES 1 I DIUMENGE 3 DE DESEMBRE

• SANTA CECÍLIA 2017 • Dos caps de setmana plegats de música i companyonia. Una Santa Cecília diferent, perquè notàrem la unió que tenim entre tots els membre de la Banda de Xixona. Marca xixonenca per excel·lència. Que fa poble.

Dividírem la celebració. La primera part, el 25 de novembre. Amb el tradicional campionat de petanca, on el guanyà Sandra Coloma (trompista). Després anàrem a esmorzar al Mosset. I un bon grapat de músics que seguiren l’esmorzar a ca l’Hermano.

A les 16:30 havíem quedat a la Casa de la Música, la nostra seu social. Baixaríem la Santa, per qüestions organitzatives al Trabajo. La deixàrem i anàrem per la primera companya que entrava, Raquel Gonsàlvez (trombó), li seguirem Daniel Asensi (saxó alt), David Romero (trombó), Bernardo Garrigós i Guerau Garrigós, pare i fill (tubes) i l’últim, Aitor Herrero (percussió).

Tot seguit a berenar, gentilesa dels pares i mares dels entrants, a la Societat del Trabajo. Seguidament a l’església Nostra Senyora de l’Assumpció, on celebràrem la solemne missa en honor a Santa Cecília.

Allà tocaren els trombons i el bombardí, per allò d’amenitzar la missa. Les obres que tocaren per a alguna publicació futura: Andante Cantabile - Piotr Illych Tachaikovsky, Chorale from Sant Anthony - Haendel / Haydn, Choral from Prince Igor - Aleksander Borodin i Dreamed a Dream - Los Miserables, Early of Salibur’s Pavane.

Retornàrem al cau, i celebràrem el sopar de Germanor. Un sopar que el podríem descriure amb molta alegria i nivell. Hi havia ganeta. Les xiques (Sandra, Nerea, Paola i Andrea) feren un magistral photocall, amb complements, que fou molt aprofitat.

Brindàrem amb els pares i les mares, i els mateixos músics que entraren a la DIRECTIVA DE L'AGRUPACIO ARTISTICOMUSICAL "EL TRABAJO" banda, i es feu negra nit.

Dilluns retornàrem a la feina. Teníem tres assajos per maquetar el VI concert de Nadal amb el títol “Viatges Extraordinaris”. Faríem un viatge mitjançant la música amb cinc meravelloses obres: Overture to Candide de Bernstein, Suite of Old American Dances de Robert Russell Bennet i faríem la primera aturada.

Retornaríem el viatge amb Latente Overture de Carlos Pellicer, que estava entre el públic, i aquestes coses són molt d’agrair. I tancaríem, amb la impressionant simfonia número 2 “The Odyssey”.

Abans teníem el concert que ens oferiria al Cine de Dalt la Banda Jove de l’Agrupació Artisticomusical “El Trabajo” de Xixona dirigirida pel trompista i mutxameler Alberto Garcia Izquierdo.

Amb un títol temàtic The Sound Music on la posada en escena fou d’allò més encertada, i sobretot un programa que més que per a una juvenil, seria per a una amateur, ja que tocaren deu obres: Highlight from Annie, Jesus Christ Superstar, Do-Re-Mi, Don’t cry for me Argentina, The Phanton of the Opera, Grease, La La Land, Mecano, Mary Poppins i The Lion King.

CONCERT BANDA JUVENIL

6

El dia D, diumenge, havíem quedat promptet, faríem la sobretaula a la banda, perquè esperaríem a Arturo Nicolau, transportista de les darreres eixides. Entre quasi tots muntàrem l’escenari, i férem les pertinents proves de so.

Un bon cafè a la màquina de relaxació de l’ADDA, i ens preparem per les dues portes. Sembla que hui hi ha més relaxació. David G. Tormo ens recorda els moments previs de l’any passat on la tensió era màxima, enguany no hi era igual.

Entrem per les dues portes, el públic ens regala els primers aplaudiments, ens col·loquem. L’ADDA presenta una bona entrada. Carlos Arcadia farà de mantenidor de l’acte. Presenta les obres, entra el director.

CONCERT ADDA 3/XII/17

El corno toca la nota perquè afine la canya, tot seguit, la del metall. El mestre somriu, alça els braços i comencem el viatge. Candida, la Suite i Agur Jaunak on Paola supera els nervis i ix airosa amb el flautí.

A la segona part teníem dos arribades, la primera amb Latente Overture on disfrutem i acabem amb La Odissea on destaquen la joveneta Sandra, l’assolit Joanjo, Ruth, Ivan, la percu i arribem a un final, d’aquests que no s’obliden altra vegada.

I copien, el que va posar al mur un músic de la banda: “Encara amb l’estat alterat pels molts moments viscuts ahir a l’ADDA. Imatges des de dins, el que no pot veure l’espectador que només oix el que transmetem amb els instruments.

Un concert no només és el concert en sí. Hi ha una intensa preparació i organització, amagada per suposada, i que si es fa bé, el concert té un 95% de possibilitats que isca amb perfecció, com el d’ahir.

Amb la implicació de tots els/les companys/es de l’Agrupació Artístico Musical El Trabajo de Xixona, el director David G. Tormo, l’Ajuntament de Xixona, que promociona la Fira de Nadal i a més ens permet poder tocar en un marc excepcional com és el de l’ADDA. I també la consolidació de músics que fa ben poc que entraren, com el cas de Sandra Coloma Nieto i Paola Iváñez Chorro, també Enric Peldanyet, i que feren uns solos envejables (no oblidem els de Joan Pardo Arques, Antonio Romero Lopez, Adrian Garrigos Mateo, Ruth Jiménez Sirvent, Jose Daniel Planelles Torregrosa, Ricardo Planelles, l’actuació dels percussionistes...). Hem aconseguit eixa catarsi que tan difícil és aconseguir-la”.

DIJOUS 7 I DIVENDRES 8

• IX FIRA DE NADAL I PROCESSÓ PURÍSSIMA • El dijous 7 i divendres 8 participàrem a la Fira de Nadal, acte fossilitzat a les nostres agendes. Tant la Banda Juvenil com l’Amateur. I el dia 8, tot i l’escassa participació dels nostres membres, tocàrem a la processó pel carrer de l’Orito. Érem tant pocs que fins i tot algun trompeta va haver d’agarrar els plats.

7

CERCAVILA FIRA DE NADAL 8 DE DESEMBRE DE 2017

DIVENDRES 16 DE DESEMBRE

• AUDICIÓ DE NADAL •

Hem de confessar que poc hem escrit als Memoràndums sobre les audicions que realitza l’alumnat a la fi de cada trimestre, on exposem els seus avançaments instrumentals. I amb una entrada, al Cine de Dalt, res envejable, replet de pares, mares, germans, avis… que esperen sentir els seus!

Amb l’esforç dels professors/es, i amb la il·lusió dels alumnes, amb nervis, alguns són els primers que s’exposaran a les exigències del públic, i que a més de rebre aplaudiments, també reparteixen somriures.

Per destacar, el La La Land que tocaren els alumnes de la percussió (Joan, Aitor, Àlex, Óscar, Jorge, Lucas, Alex Sáex, Iquer, Pablo, Sergio, Aitor Herrero i Kiko Asensi) sota l'aprenentatge del seu mestre, Fernando Calatayud.

L’audició acabà amb dos peces de la bandeta de l’escola.

DIVENDRES 5 DE GENER DE 2018

CAVALCADA REIS MAGS

Un dels dies més feliços per als xiquets i les xiquetes, la Cavalcada dels Reis Mags, i nosaltres, que participàrem amb dos grups. La banda jove, reforçada pels majores i l’oficial, on anàvem darrere dels Reis Melcior i Baltassar, respectivament.

DISSABTE, 20 DE GENER DE 2018

SANT SEBASTIÀ

Dia completet. Hui és el dia del copatró de Xixona, cal retre-li l’homenatge merescut, ens salvà de la pesta.

Les nou i mitja i ja estem al puesto. Som bastant puntuals, comencem 10 minuts després de l’hora prevista, i tenim al faristol Gloria al Trabajo de Teixidor. Abaixa, amb decisió, el braç el nostre company Pilili, i comença aquest pasdoble sentat. A l’arribada al fort arranquem amb l’esquerra i encarem el carrer Capità Josep Hernadez Mira. Ens esperem els pares de Juan Vicente Molina, per no perdre la tradició i fer-nos unes paracotes. Senzilla la convidada, que l’empassem amb una bona mistela, o anís sec, i que li ho agraïm tots els anys. Fem foto de família.

AMB ELS PARES DEL LITRI

8

Continuem amb el mateix pasdoble fins arribar a l’Asil. Toquem al timbre i ens obrin, canviem el pasdoble, i posem el de La plana de Muro de Francisco Esteve. Eixen els i les residents que per moments obliden la soledat que produeix, a vegades, la vellesa.

Toquem al timbre per poder eixir i reprenem la cercavila pel barri de Sant Sebastià, en el seu dia gran, fins arribar a la casa de Blanes que ens convida a un suculent desdejuni.

Com que se’ns fa tard, perquè hem de muntar l’escenari per al concert de la vesprada-nit, decidim fer un recorregut més curt, i baixem pel carrer Sant Francesc fins arribar a la Plaça.

Acabem la cercavila amb La plana de Muro.

Es munta l’escenari, amb la gran tasca de la família Serra, de Paola, Andrea, Nerea, Alejandro… i molts membres de la Banda, com el cactus que va fer qui escriu, que han convertit el cine en un gran Saló de l’Oest.

Uns enllacen l’esmorzar amb el dinar i es fan les 16:30 on tindrem l’assemblea. Seguidament, l’acompanyament de la corporació municipal fins a les portes de l’església i el concert.

Una processó on érem més músics que professionants, caldria fer-s’ho pensar. I a les 20:30, ja hem dit que el dia era complet, el concert, amb la temàtica de l’Oest. Com ja és habitual, el concert de Sant Sebastià el partim.

La primera part la faria la banda jove de la nostra agrupació, un poc reforçada, i tocaren: House of the Rising Sun amb els arranjament de D. Furlano (el que se toca el…[nota de l’escriptor]), Arizona de Franco Cesarini, Oregon de Jacob de Haan i per tancar, Moment for Morricone d’Ennio Morricone amb els arranjaments de Johan de Meij.

Concert presentat per Alba Serra i convertírem el Cine de Dalt en un Saló de l’Oest, i que dirigí Alberto Garcia Izquierdo.

A la segona part, entrà per la porta, amb rifle i pistola, David Gonzàlez Tormo, que presentà A Western Suite d’Andreas Ludwing Schulte, Once Upon a Time in the West d’Ennio Morricone, Dances with Wolves de John Barry, The Ludlows de James Horner per tancar The Magnificient Seven d’Elmer Bernstein.

Amb el concertino, Ruben Pèls, els solos d’Adrianet, Negre, Alba que conformaren un altre bon concert, no el millor, però si ho passàrem molt bé.

9

DISSABTE 10 DE FEBRER DE 2018

CARNESTOLTES

Ja sabem això de què febrer és fester. Així que el dissabte 10 de febrer, com a primera activitat d’aquest mes era el Carnestoltes. Primerament aprofitàrem per fer dissabte, no la casa, però sí assaig, ja que en dos mesos tindrem el certament. Assajàrem obres del concert del Mig Any, certamen i la peça que estrenaríem sobre música per a Carnestoltes, del nostre benvolgut compositor titular Ricardo Planelles Torregrosa, DISCO-SAMBA, el nostre Berstein particular!

L’avinentesa també fou aprofitada per a dinar. Un menú proteínic, pollatres, sobretaula i a disfressar-se de vaquers per participar en aquest passeig pels principals carrers de Xixona, on amenitzàrem amb la bona música que composa, altra vegada, Ricardo Planelles.

DIUMENGE 18 DE FEBRER

CONCERT DEL MIG ANY DE LA BANDA JUVENIL La Banda Juvenil de Xixona, estrenava, la setmana cultural dels actes del Mig Any, amb el concert que dirigia el mutxameler Alberto Garcia. Un concert on els papers principals els agafaren els futurs músics. Un programa canyer: Cap al Castell (2017), Bandolera (2015), Terra Nostra (1999), Paco el Chollat (1992), Mi Barcelona (1911), Omeya (2016) i No ho faré més (1949).

Que no deixa ningú indiferent. Us deixem amb el post que va fer Bernat Sirvent a la seua pàgina https://madeinjijona.pregoner.es La sección juvenil de la Agrupación Artístico Musical El Trabajo actúa con brillantez como prólogo al concierto del Mig Any del próximo viernes.

Bernant Sirvent Si hay una institución cultural en Jijona que es el orgullo de todo el pueblo del turrón y el helado, esa es la Agrupación Artístico Musical El Trabajo. Tiene una sección juvenil de dulce. Actuó el pasado domingo con suma brillantez en el Cine de Dalt dentro de la Semana del Mig Any de las fiestas de moros y cristianos y patronales de agosto con un repertorio típicamente festero, como el clásico pasodoble Mi Barcelona, de Julio Laporta Hellín, que se puede escuchar en este vídeo.

La banda adulta prepara el tradicional concierto del Mig Any, que se celebrará, también en el Cine de Dalt, el próximo viernes a las ocho y media de la tarde, y que suele tener enorme éxito de convocatoria por la efeméride festera, que se celebra y que culminará el sábado con los desfiles de las cinco filaes cristianas y las cinco moras. Un buen motivo para visitar el pueblo del turrón y el helado, respirar a pueblo con tradición y degustar las muchas y excelentes tapas típicas. Además, claro está, de comprar turrón y dulces igualmente apetecibles en cualquier mes del año.

En Jijona siempre se ha dicho que, en cada casa, un músico (al menos). La tradición bandística en el pueblo del turrón se remonta a hace casi un siglo, está muy arraigada en muchísimas familias y de ella han salido profesionales con proyección internacional, como el percusionista, solista internacional y solista de timbales en la Orquesta de Valencia, Javier Eguillor. El palmarés de premios en concursos y certámenes de la banda más antigua de Xixona es muy extenso.

DIVENDRES 23 DE FEBRER DE 2018

CONCERT MIG ANY 2018

No ho amagarem. Teníem ganetes. I això a vegades està a l’ambient, en la mirada, en un gest, en la tensió.

Però es respirava que eixiria un bon concert. El mestre, dijous, a l’assaig general recordava que acomplia dos anys, i que li agradaria un concert tant bon com el primer que ens dirigia.

En el mur de “Nuestras bandas de música” s’anunciava com: “El espectáculo tendrá lugar mañana a partir de las 20:30 horas en el Cine de Dalt de la localidad alicantina”. La presentadora, que no estava massa fina, introduïa les peces que tocaríem a la primera part: “Els músics dirigits per David González Tormo faran sonar el següent programa”... Enrique López (P.D.) - Antón Alcalde, Ilicitana (M.C.) i El Kábila (M.M.) totes dues de José Mª Ferrero, i per tancar, la peça elegida per les capitanes cristianes de la Canyeta: Jéssica (M.C.) - José Rafael Pascual-Vilaplana.

Ja signaríem perquè ens isquera al certamen el pasdoble que durem Enrique López també, amb tanta delicadesa, amb tanta passió com ens va eixir, l’harmonia que tinguérem en Ilicitana, i el cor que li posàrem tant en El Kàbila com en Jéssica.

10

L’entremig, esta vegada sí, es feu llarg i pesat.

Es lliuraren premis a tot Crist. Parlaments del President i de la Regidora de Festes, i ja, passat 20 minuts llargs, altra vegada es presentaren les notes al programa d’aquesta segona part, que tindria alguns tocs especials.

Merse Forn (P.D.) - del mutxameler Carlos Poveda, amb el solo d’Adrianet, amb el reconeixement merescut, l’estrena de la darrera marxa mora del nostre company Adan Bernabeu Garcia, El Qaid (M.M.), i bona marxa mora, que s’ha d’analitzar i sentir acuradament, però que té molla, que té solatge, que no és qualsevol cosa, la marxa cristiana Tibi Mariae de Ramon Garcia i Soler, i per tancar l’emotiva marxa mora Lídia, també de Ramon Garcia i Soler, amb un bis, Tita del nostre company Ricardo Planelles.

No ho dubtem, un concert rodó… David, el mestre venia de Londres, com a director assistent de l’Orquestra Filharmònica de Londres, del seu mentor Juanjo Mena, i ens dedicava unes paraules al seu mur: “Bravo Agrupació Artístico-Musical “El Trabajo” de Xixona!! Acabat d’aterrar de Londres i m’oferiu un altre grandíssim concert on, per moments, vam tornar a acaronar la màgia!! Bravo a tutti!! ”.

❤❤❤

I a tu mestre, perquè quan li posem, sabem que en tenim!!!

DIJOUS 29 I DIVENDRES 30 DE MARÇ, I 1 D’ABRIL

SETMANA SANTA 2018

Com no, acomplírem les processons del Dijous i Divendres Sant amb les peces tradicionals. Enguany teníem el pensament posat en el Certamen de la Sénia, i l’assistència a les processons fou quasi del 100%, per tocar amb ganes Jesús Preso, Nuestro Padre Jesús, Mektub, El Héroe Muerto i Procesión de Semana Santa en Sevilla.

Diumenge, l’Encontre. Amb menys assistència, però amb l’emoció de què la Mona i el Certamen han arribat.

LA BANDA DESPRÉS DE L'ENCONTRE

11

7 I 8 D’ABRIL DE 2018

CERTAMEN DE LA SÉNIA (TARRAGONA) UN BES EN LA SÉNIA A totes les mares i a tots els pares que ens han facilitat i ajudat a aprendre música.

Digueu-me escèptic, però mos pares (i després ho he comprovat personalment), em van ensenyar que per aconseguir quelcom (qualsevol cosa) no hi ha més misteri que el treball dur, constant, programat i sacrificat. Ningú té cap regal sinó es guanya amb l’esforç.

Eixe regal el vam aconseguir el 7 d’abril de 2018, un grup de gent que ens denominem Agrupació Artisticomusical “El Trabajo” de Xixona, i quedarà per al nostre imaginari col·lectiu.

Sí, vam guanyar el certamen internacional de la Sénia (Tarragona) davant de dues portentoses bandes: la Filharmònica Uniao Tavairense (Portugal) i la Banda Simfònica de la Asociación Artística y Cultural Ciudad Atarfe (Granada), amb 287 punts.

I sí, aquestes paraules són per explicar que la nostra filosofia és fer MÚSICA, amb l’adjectiu de: som els músics de la Banda de Xixona. És el nostre objectiu i la nostra política: FER MÚSICA, altra vegada ho he posat amb majúscula; reomplir eixe espai cultural que dóna la música en el nostre poble, tenir una bona Escola de Música i seguir la línia encetada pels nostres avantpassats fa un grapat d’anys. Amb la creació de projectes encisadors, perquè els puguem gaudir totes i tots, amb el finançament de l’esforç de cadascú dels músics de la Banda de Xixona, i les subvencions de l’Ajuntament de Xixona.

Després d’uns anys on vam tenir els nostres uts i ets, i superant adversitats que ens van fer estar units, hem de dir, que guanyar un certamen no és qualsevol cosa. I que la inversió de temps i de diners és més que considerable, però no era el fi que buscàvem.

Perquè per arribar on estem, eixa inversió que diem, és possible per tenir bons directors i bon instrumental. Per la nostra tarima han passat bons mestres: José Rafael Pascual-Vilaplana, José Francisco Mira, Jordi Francés i ara, David González Tormo, que són i han sigut un dels pilars dels darrers 25 anys, sense oblidar tots els companys i les companyes que en formem part.

En la peça del regal de concert de Sant Sebastià, el mestre, David, es regirava al públic i explicava que robaria als músics a llarg de tres intensos mesos; que encetaven l’assaig de tres peces: Enrique López, Figures Sonores i l’Olimpo dels Déus (moviments I, II, IX i X) per al certamen de la Sénia.

Anàrem creant-les. Segons el nostre tarannà. A poc a poc, sense pressa, però també sense pausa. El mestre va fer uns assajos que es podien digerir. I denotaven la implicació que anava demostrant, i eixa implicació anàvem captant-la i adquirírem un compromís d’assistència, de seriositat, de professionalitat. Treball dur i constant. A vegades no teníem el descans entre assaig i assaig, necessari a vegades però, comprensible.

Anava acostant-se el moment. Sabíem que estàvem preparats per aquesta cursa de resistència. En la part organitzativa (hotel, bus, menjars, transport, llistats de músics, llogats) que no menys important que la musical, hi tingueren un paper fonamental un grup de gent molt compromesa de la banda.

Divendres 6 d’abril quedàrem per fer el darrer assaig. Les tocàrem de dalt a baix, per això de tenir la boca preparada, parant per corregir algun detall. Arribà el darrer acord, ple, majestuós i amb caràcter... i sabíem que ja havíem guanyat. Ja no en la part musical, sinó en la part humana, i aquest adjectiu, per a una Agrupació, és més que un premi. Ho teníem més que merescut.

DARRER ASSAIG ABANS DEL CERTAMEN

12

El mestre, entre tots els missatges que ens digué, pronuncià una gran frase abans de guardar els instruments en aquest últim assaig: - Demà, sigueu vosaltres mateixos, la BANDA DE XIXONA, i tragueu eixa màgia que teniu dins!

El dia del certamen tot era il·lusió i expectativa, això era el que respiràvem. El dia marcava pluja però no assecava l’ambient que dúiem dins. Primera parada tècnica a Massamagrell. I la infraestructura es desplegava a la perfecció: entrepans i begudes fresques. Hem d’arribar abans de les onze per descarregar els instruments, i aprofitem el temps per donar a conèixer habitacions, menús, altres quefers.

Arribem a la Sénia (Tarragona) però els instruments es fan derogar. En equip descarreguem i seguidament anem a dinar a la pizzeria Xaloc una més que raonable fideuà.

Hem d’estar a les 15:00 hores preparats perquè a les 16:00 hores pot ser fem la cercavila si el temps ho permet. I no ens ho va permetre, per tant, fins el nostre torn, teníem temps lliure, i cal dir que se’ns va fer etern, desesperant.

Comencem l’afinació; hi ha nervis. No som gent de certamen, però sempre va bé aquesta tensió, aquest llistó.

Abans d’entrar David ens mira i ens ho repetí: - Eixiu amb un somriure, no estigueu seriosos. I recordeu... sigueu vosaltres mateixos, la Banda de Xixona.

El peix ja estava venut. Tot preparat. Comencem amb Enrique López d’Antón Alcalde. Hi ha seguretat, anem creant la història. Arriba el trio, i l’estem fent nostre. Entenem a Antón Alcalde quan li ho va dedicar a Enrique López. En la part del trio més delicada, on hi ha el duet-solo del xilòfon que toquen Fernando i Kiko, arribem a l’èxtasi, amb una delicadesa extrema, i deixant un llistó bastant alt, i això que aquesta obra no compta per al certamen. El final, l’hem clavat. Amb les mirades ens ho diem tot. Ha eixit molt bé.

EL SOLO D’ENRIQUE LÓPEZ AMB KIKO I FERNANDO

El mestre deixa un minut per canviar els papers de la segona peça i obra obligada, Figures Sonores de Henk Badings. Peça realment complicada. Hi ha tensió. El mestre obri els braços i el concertino, moments abans de donar l’entrada li diu que ha de demanar permís a la presidenta del jurat. Els nervis li traeixen, i en compte de donar-li permís, li llança un bes a l’aire, directe i encisador, que produeix un desconcert en el jurat amb rialles, però que és entès pel clima que hi ha.

La peça, que portava solos de corno anglès, clarinet, flauta, oboè, saxó i percussió, ix més que acceptable.

I arriba el nostre final. David ha elegit conscientment les particel·les amb un criteri digne d’admiració. L’Olimpo dels Déus d’Óscar Navarro. Si les anteriors obres tenien complexitat, aquesta, la lliure, no seria una excepció.

Sona el tro, i Pilili, s’alça de la cadira, agarra la trompeta amb seguretat (en les seues esquenes hi ha més de quasi 50 anys d’experiència) i ens delecta el solo amb un començament brillant. Hi ha lleugeresa als clarinets, flautes i saxos. Tenim ritme, hi ha afinació. Sona el metall, percussió rítmica.

COMENÇANT L’OLIMPO

13

Seguidament el segon moviment, amb so nímfic, amb un ball enamoradís, que ens conduirà a la guerra, juntament amb la deessa Artemisa, que ens donarà forces.

I tancàrem el concert, amb els darrers moviments. Un cant d’esperança d’Ares i Atenea que preparen la marxa final amb Zeus i Hera. Moments finals vibrants... es prepara eixe fi, s’alcen Laura i Morant, i marquen el ritme marcial amb els timbals davant l’escenari. L’expressió de David Gonzàlez és un poema guerrer, és expressiu, s’alcen les caragoles i amb grandiositat, el mestre aguanta els darrers compassos i fem un dels finals més memorables viscuts per aquesta agrupació.

Un bufit de descompressió! Pausa. Ha eixit, i sabíem que ho havíem fet bé. Hi ha alegria. Només calia esperar el veredicte del jurat. Anem al hall on l’organització ja emet el vídeo del certamen, ja és la dotzena edició i es nota la veterania.

Les tres bandes entren a l’auditori. Poble amb 5000 habitants i un teatre amb 800 places llargues que ens agradaria tenir-lo. El mantenidor anuncia que arriba el moment esperat. Anuncia el segon premi, la Filarmonica Uniao Tavairense... anuncia un altre segon premi... la Asociación Artística y Cultural Ciudad Atarfe. Alguns salten d’alegria. Però els més veterans de la banda demanen calma, pot ser no hi ha primer premi. Tenen experiència.

Però quan diuen la paraula PRIMER PREMI no deixem seguir al locutor i esclatem en un goig immens.

HEM GUANYAT!!!!

Tant els veterans com la gent jove necessitàvem aquest impuls perquè des de l’any 87, que van guanyar el primer premi de la III Secció a València, no havíem viscut aquesta experiència certamística.

PENÍSCOLA

No podem deixar d’esmentar tres recolzaments importants. El primer, incondicionals que vingueren de Xixona o de Barcelona per estar amb nosaltres; la segona, a Isabel i Rosa, alcaldessa i regidora de cultura. Gràcies de tot cor. I la tercera, molt important, els nostres familiars: les dones, els marits, els nuvis, les novies, els germans i les germanes, els fills i les fills que ens han permès viure aquest viatge musical. Gràcies també de tot cor.

La nit no cal descriure-la. Ens la podem imaginar. O la visita gastronòmicocultural a Peníscola. Altres dels grans moments.

Ja no en sí el premi (que comporta un somriure que no te’l pots llevar de damunt) sinó per la humanitat aconseguida. La nostra agrupació musical té eixa idiosincràsia que la fa diferent d’altres agrupacions; ja no parlem l’element sonor, sinó del grup humà, on la convivència prima per damunt de la resta, d’allò immaterial, eixe, sí que una gran meta aconseguida.

14

I és un premi que traspassà eixes fronteres musicals, i que no tot en la vida ha de ser tocar per guanyar diners, sinó per fer la cultura que al principi de l’escrit parlàvem, de fer poble, de fer amistat, de fer coses per sentir-se bé, trobar-se un mateix, eixa és la grandiositat d’aquesta banda.

FOTO DE FAMÍLIA

Sí, trobàrem la màgia i vam besar la Sénia. I eixe bes perdurarà i romandrà en el nostre imaginari col·lectiu.

Josep Miquel Arques Galiana

22 D’ABRIL DE 2018

ENTRÀ ALCOI

Feia 4 o 5 anys que no pujàvem a la capital dels Moros i Cristians, Alcoi. Era la nostra primera actuació després del certamen de la Sénia, i després d’assajar l’obra que tocaríem amb les favorites i les amigues del Capità.

Al’amirat de Saül Gómez Soler, el director ens digué: -Tinguem els peus a Terra! Que no se’ns puge el premi al cap, perquè la gent estarà esperant-nos.

CARRER SANT NICOLAU

Certeres paraules altra vegada, però teníem ganes de participar i donar el millor de cadascú, i es respirava eixe ambient en el Niàgara, altre dels pubs on tenim el punt d’encontre!

Comencem un poc amb el peu tort, no cabem tots i totes a l’autobús (i 4 membres de la directiva han de pujar en cotxe particular). Quan arribem no ens aclaríem si havíem d’anar amunt o avall, avall o amunt. La percu sense aparéixer (però ho diem amb amor), l’autobús es cola per un carrer i produeix un embús considerable.

S’acosta una festera alcoiana que té pinta d’organitzadora, i que empra la llengua alcoiana:

- Òye, empezáis con un chis? O chis, chis, chis? (amb accent valencià bastant obert)

- Li responc que la segunda... sonrisa.

Quan arribem està el capità pujant, amb una escala a la carrossa, Jorge Vaquer (Jordi per als Alcoians, per a la resta Don Jorge), que sembla una vaixell de ferro, capità de la filà Moros Verds, i que ha preparat un boato amb 13 bandes, i música composada per a l’ocasió, del compositor Saül Gómez.

15

POSAR ELS PEUS A TERRA ÉS AÇÒ!

Poc després de l’arrancà, ens col·loquem. Ve la mateixa alcoiana d’abans: -Cuántos sóis? Li diem que incomptables pel moment que estem vivint i la situació però, que de segur quedarà contenta, alegre i somrient.

Se’n va no molt convençuda.

Fernando i Dani ja tenen les mans endrapades, es miren i a l’uníson, amb un so portentós fan la nostra particular arrancada. S’ha assemblat a l’eixida del vaixell que adés parlàvem.

Comencen els confetis, ens contagiem de la màgia alcoiana i bufem com si s’acabara el món. David comença a fer volar la percu, amb crescendos i decrescendos, amb talls, amb progressions, i la veritat, és que hem encantat i hem sigut nostres.

El ritme de l’Entrà és molt ràpid. Romero, el trombonista, diu que el carrer Nicolau l’hem abaixat en 15’, la veritat és que anàvem molt ràpids. Però darrere dels Castell Fester, en la popular bandeja hi ha un paró perquè dos festers s’han caigut del cavall. I el mestre comença a “jugar” amb la percussió.

I això de posar els peus en terra, que déiem al principi, s’oblida i David Gonzàlez comença dedicar moments musicals al públic, amb uns 5’ que tampoc poden ser oblidats en aquests escrits, que fan les delícies dels Mirons.

En resum, apoteòsica tornada a la capital del Narcisisme, il·lustració i poderiu alcoià.

DISSABTE, 19 DE MAIG DE 2018

CONCERT DE PRIMAVERA El d’enguany seria un concert de Primavera molt especial. Primer concert després del certamen de la Sénia, i li’l volíem dedicar als socis de la banda per eixe impuls “emotiu” que ens donen.

El mestre tenia ganes de celebrar el premi i homenatjar els 100 anys del naixement de Leonard Bernstein, i les ments pensants de la banda crearen un conte.

Amb una faena amagada inusual, començàrem a treballar i escriguèrem Bernstein & Friends, història d’un premi.

El conte narrava els darrers succeïts esdevinguts en la nostra agrupació: El premi de la Sénia, la beca de Carlos Ferrer i els 65 anys com a membre de la nostra agrupació musical del Majo.

Mentre altres intentaven aconseguir un rècord Guines, nosaltres seguíem en la línia, parafrasejant al director David G. Tormo: “Simplement sentir, emocionar, i fer música amb l’ànima”.

El director havia elegit un programa molt pretenciós perquè només disposàvem quasi d’un mes per preparar: Profanation, Divertimento i West Side Story, totes tres de Bernstein i una segona part que ja teníem més que tocada: Enrique López i El Olimpo de los Dioses, dues de les tres que vam tocar al EDUARDO = 60 / MAJO = 65 / RICARDO = 55 EN TOTAL 180 ANYS D’EXPERIÈNCIA MUSICAL certamen.

El mestre reconegué que s’havia “equivocat” amb el programa i que també molts músics no assistiren als assajos suficients per poder traure les dues obres.

Però, desmostràrem experiència i férem un concert memorable, per diversos motius. El primer i el principal el conte que crearen Ricardo Planelles fill i Josep Miquel Arques i que amb eixe leit motiv transcorregué el concert de manera fresca.

16

Conte on participaren, a més dels que hem dit, Elisa Galiana (filla de Rubén Pels), el mateix mestre, i Raül Miñambres, alumne de l’IES Platja de Sant Joan.

Un concert, tornem a repetir, que va estar genial. Amb un sopar, també, que crea banda. Bona sociabilització.

CINE DE DALT. TOCANT EL FINAL DE L'OLIMPO.

DISSABTE 16 DE JUNY DE 2018

AUDICIÓ ESCOLA DE MÚSICA Més que contents i orgullosos dels xicotets grans artistes que tenim a l’Escola de Música:))) Ens van fer passar una vesprada més que divertida amb música de tots els gèneres amb les bandes sonores de Frozen i Pirates del Carib, música de Coldplay, Ricky Martin i Maluma sense oblidar-nos de clàssics com el Canon de Pachelbel.

Veient els progressos dels nostres futurs companys sabem que ara més que mai paguen la pena tots els esforços que fem i totes les hores que dediquem d’una manera totalment desinteressada des de la nostra Agrupació per mantindre vives la CULTURA i la MÚSICA.

BANDETA DE L’ESCOLA DE MÚSICA

DIUMENGE 17 DE JUNY DE 2018

ENTRÀ A MORAIRA Sempre hi ha una primera vegada, i sí, era la primera vegada que tocàvem en els Moros i Cristians d’un dels pobles amb més encant de la Marina Alta, Moraira, on la tradició festera no està tant arrelada com en altres comarques més de l’interior o tenen altra concepció diferent.

Però això no fou cap impediment per posar el nostre puntet d’espectacle amb la comparsa Marsa Mudahira, encarregada de la capitania Mora, amb un Capità Xixonenc, per unes relacions gelateres de l’oncle del capità que allà té una gelateria tradicional xixonenca.

Tocàrem amb una esquadra de Moros Vermells que anà a participar, davant de 8 Moros Verds, i sentiren Moros del Riff de Rafael Alcaraz i Penya Cadell de Francisco Esteve, davant d’un públic principalment estranger, on es quedà prendat de so de la percussió de la nostra banda i del conjunt de metall i fusta.

Res més a afegir.

17

DIVENDRES 22 DE JUNY DE 2018

CONCERT AL TRABAJO El concert que oferim als socis de l’entitat cultural més antiga de Xixona, ens marca l’inici de l’estiu. Un concert amb nom propi, “La fiesta del pasodoble” que per al públic i per a alguns enamorats del pasdoble, és un concert que sempre el tenen en compte. Obres de la talla d’Amparito Roca, La Verbena de la Paloma, Agüero, El Abanico, Pepita Greus...

A més, un concert on els i les jòvens que estudien al conservatori o destaquen en l’Escola de Música, tenen l’oportunitat de ser solistes, ens referim a Hèctor (trompeta), Raquel (trombó), Nerea (clarinet) i Paola (flautí).

CONCERT DEL TRABAJO

DIUMENGES 22 DE JULIOL DE 2018

ENTRÀ A SANT BLAI D’ALACANT Després del Senyal, sí, després del Senyal, i amb una humitat del 200% i una temperatura pròpia de finals de juliol ens endisàrem pels carrers alacantins del barri de Sant Blai per tocar amb l’esquadra d’esclaus Magenta, que vestien un espectacular trage i que volien, fóra com fóra, els timbals cromàtics, i que la intensitat dels percussionistes que ho donaren tot, feu que el parxe del més greu es trencà.

Tocàrem El Kàbila, Any d’Alferis i No ho faré més.

Quedaren més que satisfets, només cal llegir el whatsapp que li ven enviar a la nostra companya Ruth.

DIVENDRES 27 DE JULIOL DE 2018

CONCERT DE JOVES PROMESES I és que tenim talens a la nostra banda! I tard que l’hem fet perquè ens demostren la vàlua que tenen. Fernando, Kiko, Neus, Clàudia, Edgar, Carlos són els que van participara solistes tots ells, on en grupets de dos.

Acompanyats pel pianista Francis Blanes. Poc més a afegir. Un plaer poder sentir-los, ja que molts d’ells se’n van perquè els seus projectes ho demanen. És el fruit que dóna la Banda i l'Escola. Enhorabona companyes i companys.

18

DISSABTE 4 D’AGOST DE 2018

SOPARET AMB ELS MOROS VERDS També és habitual fer acte de presència en les festes xixonenques. I ho férem en la filà Moros Verds. I és que els seus capitans celebraven el 50 aniversari de la seua refundació. Entre els capitans refundadors, estava el nostre company Ricardo Planelles.

A que no sabeu quina peça vam tocar en la primera desfilada? …. Sí, molt bé lector. Perfecte, i és que és ell el compositor.

Sopàrem juntets a la kàbila dels Verds i després ho donàrem tot al segon desfile.

PRIMERA DESFILADA, TOCANT AMB ELS MOROS VERDS.

DIVENDRES 10 D’AGOST DE 2018

ASSAIG EN LA PENYA REONA Voldríem recordar que enguany tornàrem a fer un assaig a l’aire lliure a la Penya Reona, i on passàrem fresquet, però va estar molt bé.

ASSAIG A LA PENYA REONA, 10 D’AGOST DE 2018

DIMECRES 15 D’AGOST DE 2018

CERCAVILA i CONCERT DE FESTES En un dia de festa en tot el país, Mare de Déu de l’Assumpció, som els encarregats d’encetar els actes. La tradicional cercavila pel poble. Banderoles penjades al carrer principal, penjolls a l’Ajuntament, el vestit de músic, i humitat al 90%.

Arriba el mestre, intentem ordenar-nos per fileres. De quatre, de cinc, de sis? Doncs, comencem amb tres, passem a quatre, i ja la resta entre cinc i sis. Aspecte que caldria que milloràrem.

Posem José Francesc, el Xixonenc de l’alcoià Mullor Grau. El mestre inspira i mou les mans. Entrem amb ganes, enèrgicament. Al fort, arranquem, i quan encarem la costera del capità Josep Hernández Mira, bombà i continuem fins a la punta del carrer de l’Orito.

19

Intentem formar, però el resultat és paregut al d’abans, un desordre organitzat. El mestre alça altra vegada la mà, i tornem a tocar Pepe el xixonenc, fins al final del carrer, a l’altura de la Casa de Cultura.

Passegem fins l’ASIL, encara hi són a missa i ens toca esperar. Canviem a Agüero, amb el públic major que oblida l’edat i es torna jove per moments.

MOMENT DE LA CERCAVILA, TOCANT AGÜERO EN L’ASIL

Passem tot el Casc Antic, i el so és agradable en aqueixes hores. Arribem a la part nova. El so ja es perd per la distància entre els carrers. La gent ix als balcons, el mestre mira com si d’Alcoi es tractés. Els i les que tenim familiars alcem la mà per fer-los sabedors que no els oblidem.

Arribem a la Plaça i ja està tot preparat per als jocs d’aigua. Comecem el darrer tram amb Agüero pel bell mig del carrer, però hem de pujar a la vorera perquè les atraccions en impedeixen arribar-hi en bones condicions.

La gent aplaudeix.

Recordem que a les 18:30 caldrà dur els trastos i fer la prova de so. Tots assenteixen però, després, ja sabem…

PROVA DE SO DEL CONCERT DE FESTES

Arriba la vesprada, i arreglem tant l’escenari com el so. Tots estem contents i el mestre, abans d’acabar l’assaig ens fa el resum d’una temporada que ha sigut dura, però repleta, plena, intensa i perquè no, meravellosa.

I destaca que era la primera vegada que deia: “som” i no “sou” com estava acostumat a dir. Mestre, “som” i “serem” la Banda de Xixona.

Arriba l’hora. Bé, no sabem bé si el concert serà a les 22:00 o a les 22:30. Molta gent està acabant de sopar, i la veritat, el Barranc de la Font, està un poc buit. Fem temps.

PANORÀMICA GENERAL DEL CONCERT DE FESTES. FOTO DEL FACEBOOK D’ACTIVIDADES XIXONA.

20

MOMENTS DEL CONCERT DE FESTES AL BARRANC DE LA FONT.

Rosa Arques farà de mantenidora de l’acte. Destaca músics de la nostra agrupació i també fa un flash-back del dia de la Sénia… I llig les peces: Soñad el mar, Menda Capità, Adrià, Sergio Martínez i per acabar la primera part, 21 Contrabandistes.

A la segona tocàrem: Míriam Martínez, El Barranc del Sinc, Fontinens, L’Aragonés Perfecte, i Any d’Alferes.

Comencem el concert, bé, esperem que Majo trobe la boquilla, perquè té el baix, però no la boquilla. La troba i el mestre puja a la tarima. Alça els braços i entre els llums ens adonem que hi ha el xirimiri, que aguanta tot el concert excepte l’última peça que havíem preparat amb esma, Any d’Alferes.

Hem de parar abans del fort i després la reprenem, mentre la gent obria els paraigües. No-res, mai plourà a gust de tots.

I el dia de l’Entrà, el 18 d’agost, no podem deixar de dir. El germà que faltava de la saga Tita, però els més xicotet i de nom Juan Carlos. El nostre concertino, el que va anar a l’Aconcagua, el ciclista, el que va ser tresorer de la banda, va ser el director de l’Himne de Festes.

JUAN CARLOS PLANELLES TORREGROSA DIRIGINT L’HIMNE FIESTA EN JIJONA EL 18 D’AGOST DE 2018

DISSABTE 25 D’AGOST DE 2018

ENTRÀ A BENIGÀNIM Enguany ha sigut un any de primeres voltes.

Dissabte 25 d’agost, una setmana de la nostra Entrà de MiC, visitàrem la població valenciana de Benigànim, on també fan festes de Moros i Cristians.

Tocàrem amb l’esquadra els Arquers, en la seua capitania, davant, l’Ambaixador. Què portàvem? Dos temazos: El Barranc del Sinc de Mullor Grau i El Perfecte Aragonés de Coleto.

Gran entrada per uns carrerets on la Banda se sentia molt.

ENTRÀ A BENIGÀNIM.

21

DIUMENGE 7 D’OCTUBRE

ENTRÀ A CREVILLENT Diumenge i bon dia. Ho hem dit i ho repetirem, és una data quasi fossilitzada en el nostre calendari, l’Entrà de Crevillent amb l’esquadra femenina de la filà Beduïns. Esquadra que no desfila, al contrari, fan un passos difícil de seguir per qualsevol que no estiga avesat: Un, dos tres, i saltet amb l’esquerra, un, dos tres i saltet a la dreta. En els forts alcen el pandero (l’instrument), i en el fort final, es regiren cap a la banda i fan una revolta de 180º ràpida i segura. Tot seguit de la música d’Alhakem d’Ignacio Navarro.

També és significatiu que comencen a retornar els pocs geladors que queden a la nostra banda. Un d’ells és el veterà Victorino Garrigós, que coneix a la meitat del públic que presencia l’acte i que el saluden efusivament.

ENTRÀ A CREVILLENT

DIMARTS 9 D’OCTUBRE

CERCAVILA I ENTRÀ A ALBAIDA Començàvem matinet la Diada del País Valencià (per als més nacionalistes) i/o dia de la Comunitat Valenciana (per als no tant). Hem quedat abans de les nous. Mauro ja ha abaixat els papers, i dit siga, ens ha fet un bon paper de paperer.

Començàrem amb Segrelles de Pérez Vilaplana, continuàrem amb El Nostre de José Maria Ferrero, i acabàrem amb l’Himne de José Serrano.

Si diumenge es reincorporava Victorino, hui li tocava a Serra, a més, ens vestírem amb l’uniforme d’hivern.

Encara no ens aclarim amb la formació bandística. Que si de cinc, mana el mestre i ens posem de sis!!!???

Que uns es posen de quatre, però si hem dit de cinc. Pos això. Altre salta amb la típica frase: - Falta de Mili…!

Sempre ho aconseguim però costa…

La cercavila es fa pausada. Un ritme que agrada. La gent ix al balcó encuriosits pels sorolls agradables. Que sí, que som nosaltres, la banda de Xixona.

Fem el casc antic, però quan arribem als Xinos (enfront de l’antic hostal Pichoc), tirem carrer El Vall, que fem tard per homenatjar a l’home del dia, Jaume I. Arribem a la porta de l’Ajuntament, i ens espera la comitiva de l’Ajuntament. Fem de dalt a baix El Nostre. Aplaudiments. Canviem a l’Himne i Adrianet ens ofereix un dolç so, en el solo.

Primera part acabada.

Uns hem aprofitat per pujar a Sant Antoni per fer dinar de cabasset. Altres descansen. Anem comentant les jugades del dia. Arribem a Albaida, i parem justament on estan acabant de vestir-se els de l’esquadra especial. Baixa Cristina Planelles (vicepresidenta que està en tot), i el primer que se li acosta li diu que és Menda, un dels components i que porta el títol d’una de les marxes que tocarem.

L’ELVIS, UN BAR D’ENCONTRE DE MÚSICS. (VÍCTOR EL DE LA CAMPANA, CARLOS “MORA” I MANOLET)

22

Muntem l’instrumental, mirem al cel i ens dirigim cap al cau, el Bar Elvis, lloc de concentració de festers.

No passen ni 10 minuts i ja pels whatsapp ens avisen que estem a punt d’eixir. Comença a fer xirimiri, que es transforma en pluja i anem a un ritme ràpid. Plou al llarg de tota l’entrada, que li resta un poc d’espectacle, i es fa difícil tocar perquè tenim els papers banyats. comencem amb Marxa del Centenari, continuem amb Any d’Alferes les dues d’Amando Blanquer, i acabem amb Menda Capità de Coleto. En 50’ de rellotge hem fet l’Entrà.

Ràpidament al bus i cap a Xixona.

ENTRÀ SOTA LA PLUJA A ALBAIDA (Capital de l’antiga Diània).

DISSABTE 20 D’OCTUBRE

CONCERT GELAORS Dissabte, el darrer acte abans de Santa Cecília, el concert d’alçament de capitans de les festes dels Gelaters.

Hem començat el dia rebent onze correus electrònics de Ricardo Planelles, és el nostre particular enginyer de so. Ens ha enviat les peces que vam tocar al concert de Festes, i la veritat, a la gran majoria ens dóna goig poder tornar a sentir els bons concerts que fem. Com el darrer, amb un homenatge a José Pérez Vilaplana, en la primera part amb Segrelles (Pd), El Mahdi (Mm), Gentileza 72 (Mc), Als Berebers (Mm). I ja, a la segona part, El nostre (Pd) de José M. Ferrero, Paco Jover (Mc) de Ramon Garcia, Marxa del Centenari (Mm) d’Amando Blanquer i per tancar Almogàvers, sang i ferro (Mc) de José R. Pascual.

DIMARTS 30 D’OCTUBRE

PRÀCTICA AMB JOSE RAFAEL PASCUAL-VILAPLANA Abans de centrar-nos al 100% en el concert de Santa Cecília, tindríem la visita dels alumnes de Curs de Direcció de l’Escola de Música de la Vall d’Albaida, que dirigeix José Rafael Pascual-Vilaplana. Els directors futurs i novells que necessiten davant fer pràctiques, i així quadràrem l’agenda del nostre director, David, José Rafael i la nostra.

I és una bona experiència. Veure gent que es prepara per fer de director o directora i t’adones que no és gens fàcil, que moure la batuta té la seua història, no només coneixements teòrics, també dinàmics, estètics, de compostura… Molts d’ells i elles (perquè teníem a dues futures directores) ho passen malament, i et poses en la seua pell. Necessària tenir aquests tipus de pràctiques i que esperem poder ajudar per formar més directors.

Estils diferents i diversos, com el de Vladimir, més assolits, com els de Miquele o Víctor, totalment novells, com els de Gemma o Mario. Una gran experiència per a tothom, per acabar aquest any. No ho amaguem, un assaig llarg, intens i que és un exemple del factor humà i social de les bandes, perquè açò, com diu el títol del concert, siga un camí a l’eternitat.

23

CRÈDITS: FOTOS: membres de la Banda, 79 coses i del mur del facebook d'Actividades Xixona.

TEXTOS: Josep Miquel Arques Galiana, Bernat Sirvent, Ruth Jiménez, David Gonzàlez-Tormo.

Depòsit legat: A 892-2011 Imprimeix: Arte-Xixona, S.L. Xixona, Novembre de 2018

ORGANITZA: