MÉS JUNTS - Butlletí 15

BUTLLETÍ INFORMATIU DE JUNTS PER CATALUNYA

SENSE INDEPENDÈNCIA NO HI HA JUSTÍCIA FISCAL

El partit celebra una jornada de fiscalitat per parlar dels grans reptes econòmics que té Catalunya avui: dèficit fiscal, finançament autonòmic i finançament municipal

Més de 20.000 milions d'euros de dèficit fiscal

Segons dades de la Generalitat del 2019, el dèficit fiscal de Catalunya amb el sector públic de l’Estat espanyol és de 20.196 M€, que representa un 8,5% del PIB. És a dir, cada dia marxen 55,3 M€ de Catalunya a Espanya. Catalunya aporta el 19,6% del total d’ingressos del sector públic de l’Estat i rep només el 13,4% de la despesa total.

Aquests 20.196 M€ suposen uns 2.600 € per cada català. Després de fer la declaració de la renda, una família de quatre aporta cada any 10.400 € de més pels quals no en rep res mai a canvi.

Si Catalunya disposés dels diners que marxen pel dèficit fiscal tindria un pressupost de 60.000 M€ (actualment és de 40.000 M€).

A més, sense dèficit fiscal, al cap de 10 anys el PIB de Catalunya pujaria de forma estructural entre un 14% i un 15%. I al cap de 20 anys l’impacte seria entre el 19% i el 20%. En aquest escenari, seria un dels països més rics d’Europa. El salari mínim interprofessional podria ser com a la majoria de països d’Europa, entre 1.400 i 1.500 €.

Segons les darrers dades del 2021, dels pressupostos espanyols només s’ha executat el 35% del que estava pressupostat a Catalunya. A Madrid, en canvi, ha estat un 184%. En matèria d'infraestructures, només s’ha executat el 24% previst en els darrers deu anys. A Madrid, el 153%.

Junts per Catalunya ha celebrat aquest divendres una jornada de fiscalitat per parlar dels grans reptes econòmics que té Catalunya avui: dèficit fiscal, finançament autonòmic i finançament municipal.

Presidenta Borràs:

Al llarg del matí, a través de diferents veus, s’ha reflexionat sobre el paper que representa el dèficit econòmic per a Catalunya i com això afecta a nivell autonòmic i municipal.

La presidenta Laura Borràs ha destacat com afecta negativament a Catalunya aquest dèficit: “el pitjor impost i més sagnat que paguem els catalans és ser dependents. Cada tren que arriba tard, cada centre de salut al límit, l’escola, els circuits musicals, tot està relacionat amb el dèficit fiscal”. Per això ha defensat que “la independència és un objectiu per combatre aquest marc d’insubmissió política i fiscal”.

Borràs també ha afirmat que “Catalunya mai no tindrà un pressupost bo i equilibrat entre allò que genera i allò que inverteix en el marc de l’auto-

nomia espanyola. I perquè volem els millors pressupostos per al millor país possible, volem i hem de fer possible la independència”.

Per la seva part, el secretari general Jordi Turull ha defensat que “nosaltres no estem d’acord en cargolar els ciutadans amb més impostos en aquest període d’inflació”. D’altra banda, ha destacat que la independència també serveix “per tenir la capacitat de ser un Estat que serveixi més i millor als ciutadans”.

Conseller Giró:

En la cloenda, el conseller Jaume Giró ha denunciat que el dèficit fiscal és “sistèmic i endèmic, però també és deslleial” i que “si poguéssim disposar dels impstos que recaptem, la Generalitat podria invertir 2.700 € més per ciutadà cada any”. Per altra banda, Giró ha explicat que quan era conseller va demanar a la ministra d’Hisenda espanyola que publiqués les balances fiscals. En aquest sentit ha dit: “demano a ERC que ja que aprova amb tanta generositat els pressupostos espanyols, faci el favor de demanar a Sánchez que publiqui les balances fiscals. “El seu mecenatge ha de tenir compensació”.

L’acte s’ha desenvolupat en tres blocs. El primer, sobre dèficit fiscal a Catalunya i el seu impacte sobre el progrés social i econòmic. L’exdegà del col·legi d’economistes de Catalunya i membre del col·lectiu ‘Economistes pel benestar’, Joan B. Casas ha presentat la ponència sobre la matèria. A la taula rodona hi han participat la portaveu de Junts al Congrés, Miriam Nogueras; el portaveu de Junts al Senat, Josep Lluís Cleries, i el diputat al Parlament Joan Canadell.

En la segona part, sobre fiscalitat econòmica, la ponència ha sigut a càrrec de la Dra. Núria Bosch, catedràtica d’Hisenda Pública de la Universitat de Barcelona. En la taula rodona hi han participat el diputat i exconseller d’Empresa, Ramon Tremosa; l’exconsellera de la presidència i economista, Elsa Artadi; i el professor de la UPF i ex secretari general d’economia, Albert Carreras.

I en l’últim bloc, sobre fiscalitat municipal, el doctor Joaquim Solé Vilanova, catedràtic d’Hisenda Pública de la UB, ha presentat la ponència sobre la qüestió. En la taula rodona hi han participat el senador i alcalde del Port de la Selva, Josep Maria Cervera; la regidora d’Hisenda de Girona i presidenta de la vegueria de Junts a Girona, Maria Àngels Planas; la regidora d’Hisenda de Reus, Mariluz Caballero; i el mateix Joaquim Solé Vilanova.

“El dèficit fiscal és sistèmic i endèmic”

“Amb la independència podem combatre la submissió política i fiscal”

Junts actuarà a la causa judicial oberta sobre l’Operació Catalunya per saber qui és el “senyor X”

Junts per Catalunya actuarà en la causa judicial oberta sobre l’Operació Catalunya per intentar que s’aclareixi “un dels episodis més greus de guerra bruta contra l’independentisme”. El portaveu i vicepresident Josep Rius ha explicat en roda de premsa que Junts vol saber “qui era el senyor X de l’operació, perquè és evident que Fernández Díaz no actuava per lliure”. Els serveis jurídics de Junts estan mirant quina és la fórmula jurídica més efectiva per participar en la causa contra l’Operació Catalunya perquè no hi hagi la temptació de tancar-la en fals, com ha passat altres vegades. En aquest sentit, el portaveu ha denunciat que “l’Operació Catalunya és un escàndol i en qualsevol democràcia hauria comportat ja greus conseqüències. Amb això no ens podem posar de perfil”.

Per altra banda, la portaveu de Junts al Congrés, Miriam Nogueras, ha assegurat que l’Operació Catalunya també

“esquitxa” el PSOE, perquè va fer ús de les clavegueres de l’Estat per perseguir l’independentisme. Nogueras al Congrés ha acusat el govern espanyol de vulnerar els drets humans ja sigui a través de l’Operació Catalunya o l’espionatge amb Pegasus.

Nogueras:

En aquest sentit, ha afirmat que el govern espanyol ha “utilitzat la ultradreta per donar un cop de porta a la delegació de la comissió d’investigació de Pegasus del Parlament Europeu, que la setmana que ve és aquí per investigar-los”.

“A vostès els agradaria que l’Operació Catalunya només esquitxés el PP, i s’esforcen molt perquè així sigui, però l’Operació Catalunya és de l’Estat espanyol. És a dir, de tots vostès. Del PP i també del PSOE”, ha dit la portaveu al ministre de la Presidència

PARLAMENT NACIONAL

del govern espanyol, Felix Bolaños. La diputada també ha aprofitat la seva intervenció per acusar ERC de “blanquejar” l’executiu espanyol, per això a afirmat que “nosaltres els denunciarem cada dia, perquè el temps sempre ens ha acabat donant la raó”.

La guerra bruta contra l’independentisme ha estat una constant des de la sentència de l’Estatut i ha tingut diverses cares: el 155, les pallisses del referèndum de l' 1 d'octubre, l’espionatge de Pegasus, el discurs del rei del 3 d'octubre, o les trucades per fer marxar empreses de Catalunya. A més, l’Operació Catalunya ha intentat liquidar carreres polítiques de persones com el president Artur Mas o l’alcalde Xavier Trias, i ha intentat alterar resultats electorals. Ara l'Audiència Nacional reclama al CNI si va comprar Pegasus i va espiar els republicans Diana Riba i Josep Maria Jové.

Junts, ERC, la CUP, Òmnium i l’ANC han denunciat conjuntament davant el Comitè d’Investigació de Pegasus al Parlament Europeu els obstacles que l’Estat espanyol està posant a la missió prevista pel 20 i 21 de març a Madrid sobre el Catalangate.

En una carta dirigida al president del comitè, Jeroen Lenaers, i la ponent Sophie In't Veld, les entitats i formacions polítiques urgeixen el Comitè a tirar endavant la missió i a incloure una representació transversal de les víctimes del Catalangate. Tant Junts com la resta de denunciants consideren “molt preocupants” els intents de dificultar la visita a Madrid. En el text, afirmen que PP, PSOE, Ciutadans i Vox estan “bloquejant” que algunes víctimes del ciberespionatge massiu amb Pegasus participin en les reunions amb la delegació. A més per protegir els drets dels ciutadans europeus demanen que es mantingui la visita prevista, que s’inclogui una representació de les víctimes del Catalangate i que el Comitè d’investigació visiti també Barcelona.

El portaveu Josep Rius ha afirmat en declaracions a la premsa que “la veritat és que ha causat sorpresa dins

els parlamentaris europeus aquesta actitud obstruccionista del PSOE i altres partits espanyols al Parlament Europeu” i que aquesta actitud “demostra que hi ha moltes coses a amagar”. Per això Junts anirà “fins al final perquè s’esclareixin i es depurin les responsabilitats pertinents”.

D'altra banda, Rius ha lamentat que a hores d'ara la missió europea només tingui pactades reunions amb membres d'ERC. "No es pot tenir una imatge transversal del cas si no hi ha també les víctimes de la societat civil, de les entitats o d'altres partits com la CUP o Junts mateix".

La data de l’emissió europarlamentària coincidirà amb el dia de la moció de censura al govern espanyol proposada per Vox, una qüestió que per a Rius és “clarament obstruccionista”. El portaveu també ha recordat que el govern espanyol també ha tingut aquesta actitud al Parlament de Catalunya amb la comissió Pegasus.

Seguint amb aquest tema, el president Carles Puigdemont ha denunciat en una intervenció al Parlament Europeu la “inacció absoluta" de les autoritats de la Unió Europea i que no tenen "cap interès" en investigar el cas.

Una delegació encapçalada per la presidenta Laura Borràs i el secretari general Jordi Turull ha donat suport a Lluís Corominas, Ramona Barrufet, Lluís Guinó i Anna Simó en la repetició del judici contra la mesa del Parlament. L’alt tribunal català els havia condemnat per desobediència per haver tramitat iniciatives parlamentàries relacionades amb el procés que va concloure amb el referèndum de l’1 d'octubre del 2017.

En declaracions als mitjans de comunicació, el secretari general ha afirmat que “el nou judici és una vergonya perquè atempta directament contra

els pilars bàsics del parlamentarisme, és a dir, els pilars bàsics de la democràcia”. Turull ha explicat que Junts dona suport a les persones novament

ciutadans”. També ha defensat que al Parlament “s’ha de poder parlar de tot” i ha lamentat que situacions com aquestes “no passen enlloc de les democràcies consolidades”.

jutjades i ha instat a “recuperar l’esperit d’il·lusió, d’unitat i determinació que va fer possible fer el que vam fer al servei dels

A banda de Laura Borràs i Jordi Turull, també hi han sigut presents el president del grup parlamentari, Albert Batet; el portaveu del partit, Josep Rius; la portaveu del grup parlamentari, Mònica Sales; la secretària segona de la mesa del Parlament i diputada Aurora Madaula; els diputats Francesc Ten i Francesc de Dalmases; i les diputades Glòria Freixa i Judith Toronjo.

”L'Operació Catalunya és de l’Estat espanyol. És a dir, de tots vostès. Del PP i també del PSOE”

Una guerra bruta constant

Al costat dels membres de l’antiga mesa del Parlament en la repetició del judici al TSJC

Turull: "El nou judici és una vergonya perquè atempta contra els pilars bàsics del parlamentarisme"

Rius denuncia que els partits espanyols obstaculitzen la missió de l’Europarlament per investigar l'ús de Pegasus

PARLAMENT

a Santa Coloma de Gramenet

Tal com ha demanat Junts, la comissió de Drets Socials, celebrada aquest dimecres al Parlament, ha acordat que el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, doni explicacions de manera immediata sobre el seu acord amb el candidat d’Esquerra Republicana a l’alcaldia de Santa Coloma de Gramenet, Gabriel Rufián, en referència a una declaracions que van fer sobre la construcció d'una nova residència pública a la localitat.

Junts per Catalunya va registrar el passat dilluns una petició de compareixença del conseller Campuzano, perquè donés explicacions. Junts també ha demanat que el president Aragonès desautoritzi aquest anunci i que expliqui quins altres acords ha contret, en nom del Govern, amb candidats del seu partit.

La portaveu Mònica Sales en roda de premsa ha qualificat de vergonyós aquest

TERRITORI

fet i ha advertit que aquestes pràctiques “són pròpies d’un govern sectari i que es tracta d’una actitud inadmissible”, amb un nul respecte a les institucions i als votants. “Esquerra ha traspassat una línia vermella en les regles del joc democràtic”, ha reblat. “Sembla que el conseller Campuzano pren decisions per criteris electorals, en comptes de basar-se en criteris tècnics i necessitats territorials", ha criticat.

Així doncs, el portaveu Josep Rius ha afirmat que “el govern no pot condicionar la construcció d’una residència de gent gran al resultat electoral d’un candidat del seu partit”. En la mateixa línia, la consellera Violant Cervera ha afirmat que la construcció de noves residències de la Generalitat “ha de basar-se en criteris tècnics i de necessitats territorials, independentment de qui governi” .

Junts presenta les seves 15 candidatures a la Garrotxa per a les eleccions municipals

Junts ha votat aquesta setmana en contra de la reforma de la llei mordassa, perquè “amb els canvis proposats pel govern del PSOE i d’Unides Podem el que s’aconseguia és una llei mordassa light”, ha explicat el diputat Josep Pagès. I perquè la nova llei mantenia l’ús de les pilotes de goma, una qüestió a la què Junts s’hi ha oposat de manera frontal: “no permetrem que en territori català, i amb aquesta llei, la policia nacional i la guàrdia civil encara rebentin

ulls”. Des del 2014 les bales de goma estan prohibides a Catalunya. Per això el diputat ha defensat que “no permetrem que els estàndards d´ús de materials antidisturbis, pilotes de goma, que exigim per a les policies catalanes no es respectin per part de les policia nacional i guàrdia civil”.

Pagès ha recordat que “la llei del PP del 2015 parteix d’uns pressupòsits de seguretat antidemocràtics i l’únic que ha fet el PSOE és rebaixar-ne el to”.

Aquest diumenge a Olot s’ha fet la presentació de 15 de 21 candidatures de Junts a la Garrotxa, tot i que el partit aspira a presentar-se a tots els ajuntaments de la comarca.

A l’acte hi ha participat el secretari general Jordi Turull i la presidenta de la vegueria, Maria Àngels Planas. Turull

ha afirmat que “la Garrotxa és una comarca de referència per a Junts” i ha destacat que “s’ha fet molta feina”, però “se’n pot fer molta més: des del talent, la creativitat i l’aposta per facilitar que la gent hi pugui desenvolupar el seu projecte de vida, defensant els valors essencials del territori”.

Per altra banda, el president de Junts a la Garrotxa, Agustí Arbós, ha assegurat que "creiem que el municipalisme i la proximitat és la base per tenir un partit fort, i és per això que treballem per buscar els perfils idonis que entenguin que la política és estar dia a dia al costat de la gent".

NACIONAL

Aleix Sarri entrega una carta del president Carles

Puigdemont a Dalai Lama

El membre de Junts a l’Executiva i director de l’Oficina Europarlamentària, Aleix Sarri, ha entregat aquesta setmana una carta del president Carles Puigdemont i una còpia del llibre ‘The Spirit' al Dalai Lama. Sarri ha participat d’una delegació d’eurodiputats i assistents parlamentaris que va viatjar a Dharamsala, Índia,

per reunir-se amb el govern i parlament tibetà a l'exili, societat civil i el Dalai Lama. En un fil a Twitter, el director de l'Oficina Europarlamentària ha explicat que participar-hi “era una forma de destacar el suport a la causa tibetana tot i les dificultats que genera la persecució judicial de l’estat espanyol”.

ARA DIC NEGRE

Campuzano haurà de comparèixer per donar explicacions sobre la construcció d’una residència

Pagès rebutja la reforma de la llei mordassa, perquè no vol que es permetin les bales de goma a Catalunya

MANOLI VEGA: “SEGUIREM TREBALLANT PERQUÈ L'EQUILIBRI TERRITORIAL SIGUI REALITAT A RIPOLL”

Qui és Manoli Vega? Nascuda a Ripoll. Dona de 57 anys i mare de la Mireia i en Martí, i àvia d'en Jordi. Empresària.

Què et va fer decidir entrar en política?

Les ganes de treballar i millorar el meu poble i la vida de les persones que hi viuen. Ja fa vint anys vaig formar part de l'equip de govern i després de passar per diverses entitats i associacions, ara fa quatre anys que formo part de l'actual equip de govern.

Quins són els reptes més importants de Ripoll? Que no falti la feina, que puguem continuar donant resposta als sectors industrials, turístics i serveis, i si cal, millorar en el que sigui necessari. Que la gent tingui habitatge, i que aquest sigui digne. Continuarem treballant perquè l'equilibri territorial sigui una realitat; sanitat, ensenyament, comunicacions, etc. En definitiva, volem un Ripoll per viure bé.

Què suposa rellevar un alcalde amb experiència com Jordi Munell?

Tot un repte i un plaer alhora. En Jordi Munell em deixa el llistó molt alt, però sé que com a company sempre el tindré al costat.

Estàs fent cafès amb entitats de Ripoll. Què t’expliquen?

Has sigut presidenta de la Unió de Botiguers de Ripoll i sempre te n’orgulleixes dels teus orígens. Aquest caràcter t’ajuda per preparar-te la campanya electoral?

El caràcter el tinc i l'experiència també, per les coses bones i per les dolentes també.

Què no em puc perdre si vinc a Ripoll?

Per què vas sumar-te a Junts?

Evidentment, Junts és el partit amb el qual tinc més idees en comú.

Parlem de les coses que hem fet, de les coses que podem millorar i intentem ser realistes amb les coses que podrem fer. Aquestes trobades amb les entitats són bàsiques perquè ens ajuden a fer el nostre programa electoral que ha de ser l'eina de treball per aquests propers quatre anys.

Per venir a Ripoll has de venir una setmana com a mínim. Tenim romànic, com per exemple amb el nostre Monestir de Santa Maria. També gaudim de patrimoni cultural i un entorn natural entre dos rius importants en la història dels ripollesos/es, amb senders per anar a peu o amb bici. Tenim producte de qualitat 'R' Ripollès, i trobaràs en els nostres carrers bona gent.

Referent polític no català Angela Merkel.

Un pla imprescindible

El cafè amb llet de cada matí.

Racó preferit

A qualsevol terrassa de qualsevol carrer o plaça.

Un record d’infància Jugant amb els amics al barri de Vista Alegre.

Un lloc per gaudir

Qualsevol lloc és vàlid amb bona companyia.

Una festa per no perdre’s La festa de la Llana i Casament a pagès. La teva primera acció política Possarem una persona que ajudi a les entitats i associacions a fer qualsevol tramit que necessitin. Ripoll és… passat, present i futur. Ripoll és la seva gent.

JORDI MARTÍNEZ: “ÉS EL MOMENT DE PROJECTAR EL LLORET QUE DESITJO PER ALS MEUS FILLS”

que desitjo per als meus fills i per les noves generacions de lloretencs i lloretenques.

Per què vas sumar-te a Junts?

El fet de sumar-me a Junts és bàsicament per les persones i la qualitat humana que hi trobem, a nivell nacional, però sobretot a nivell local.

Anteriorment havies sigut regidor. Per què has decidit tornar ara?

Sí, havia estat regidor de 2011 a 2015 amb l'alcalde Romà Codina. Torno ara per ajudar a aconseguir el Lloret que imagino pels meus fills i per les properes generacions.

Qui és Jordi Martínez?

AL DETALL

Referent polític no català

Angela Merkel.

La teva primera acció política

Escoltar i explicar el meu projecte per a Lloret.

Racó preferit El monument de l’Àngel de Lloret.

Un lloc per gaudir

A qualsevol lloc de Lloret.

Un record d’infància

La llar d’Infants del C/Sant Carles (Can Font).

Un pla imprescindible

Platja de Sa Boadella i visita als jardins.

Una festa per no perdre’s

Festa Major de Santa

Cristina…

Lloret de Mar és… irrepetible i únic!!!

Jordi Martínez és un lloretenc dels de tota la vida. La meva família sempre ha viscut a Lloret i ha estat implicada en el món cultural, esportiu, associatiu i polític lloretenc.

Què et va fer decidir entrar en política?

Vaig fer un tastet de política l'any 2011 amb l'alcalde Romà Codina, essent regidor d'Urbanisme i Seguretat Ciutadana. Després d'uns anys de dedicar-me al meu negoci i a la meva família, ha arribat el moment de projectar el Lloret

Quins diries que són els reptes més importants de Lloret de Mar?

Els reptes més importants són la Seguretat, recuperar un comerç i un turisme de més qualitat i les petites coses del dia a dia: la neteja, el manteniment de la Vila i recuperar la força de les associacions per fer un Lloret que sigui l'enveja dels nostres veïns.

Lloret de Mar ha d’obrir una nova etapa?

Sí, Lloret ha d'obrir una nova etapa on s'escolti a la gent, on es faciliti el dia a dia de la gent i on puguem conviure

lloretencs i nouvinguts, sentint-nos orgullosos del que tenim i del que oferim.

"Lloret ha d'obrir una nova etapa on s'escolti a la gent, on es faciliti el seu el dia a dia, i on puguem conviure lloretencs i nouvinguts"

Quan diem Lloret de Mar, molts pensen en oci nocturn. Què és Lloret de Mar per tu, més enllà d’això?

És evident que l'oci nocturn és un actiu de Lloret de Mar, però també ho són les nostres platges, les nostres cales, els camins de ronda, els Jardins de Santa Clotilde, el Cementiri Modernista, el Museu Obert de Lloret, Sant Pere del Bosc o la nostra gastronomia i zona esportiva, amb una àmplia oferta durant tot l'any.

Què no em puc perdre si vinc a Lloret de Mar?

No et pots perdre ni els Jardins de Santa Clotilde ni els camins de Ronda ni fer una passejada vora el mar.

AL DETALL

“Vaig entrar en política perquè tenia ganes de treballar i millorar el meu poble i la vida de les persones que hi viuen”

"Jordi Munell em deixa el llistó molt alt, però sé que com a company sempre el tindré al costat"