El petit Gira-sol i la Lluna Il .lustrat per
Kristina Nacher
“Aquest conte el vull dedicar a la que és la meva millor amiga des dels onze anys, Irene , per totes les nostres experiències viscudes juntes. I també en especial a la nena dels seus ulls, Queralt, perquè no trobarà ningú millor que la seva mare , que el seu pare i que la seva tieta Kris per explicar algun dia perquè alguns Gira-sols segueixen la llum de la Lluna i no la del Sol com fan la resta dels Gira-sols ... “
El petit Gira-sol i la Lluna Hi havia una vegada en un camp de gira-sols on dia rere dia amb la llum del sol tots resplendien amb un intens color groc , sempre mostrant-se radiants seguint el passeig que es donava el sol pel cel .
Un dia va florir un petit gira-sol una mica especial , era mÊs petit que els altres i gairebÊ no es podia alçar entre els seus companys per resplendir amb els raigs del Sol .
Ell es sentia molt sol entre tants gira-sols que es passaven el dia seguint amb les seves flors al Sol , mentre estiguessin plantats en aquell camp, ocultant-se quan el Sol s’acomiadava .
Els millors dies pel Gira-sol eren aquells en que els núvols tapaven al Sol perquè era quan els altres estaven tristos i de mal humor sense sortir. Ell s’aixecava i podia veure tot el camp, un gran camp ple de gira-sols tristos.
Podia veure les muntanyes al final de tot on dormia el Sol , el riu que baixava des dels cims blancs de la muntanya , el bosc , el cel on els ocells volaven ...
Inclòs els dies de pluja el nostre amic s’aixecava amb més força i contemplava la grandesa del món que el rodejava , i encara que les gotes colpegessin contra els seus pètals, ell continuava somiant, gaudint i imaginant-se que hi hauria més enllà de les muntanyes. Aquells eren els seus millors dies.
Un dia , quan el Sol s’anava a dormir rere les muntanyes i els altres ja descansaven , ell es va aixecar i contemplà com el Sol s’anava apagant, però va seguir aixecat encara que tot comencés a enfosquir-se i com el camp, abans tenyit de vermell ara passava a blau.
Llavors va aparèixer Ella ... era la Lluna . La Lluna al veure’l tan sol i somrient entre els altres, es va apropar a ell estranyada i li va preguntar: -¿Com és que encara estàs per aquí a aquestes hores si tu ets un gira-sol? - Ja , però és que tots els gira-sols fan el mateix, s’aixequen a mirar el Sol i no em deixen lloc per sortir – li va contestar el Gira-sol .
La Lluna i el Gira-sol van parlar i parlar durant tota la nit. La Lluna li va explicar al Gira-sol l’immens i preciós que era el món més enllà de les muntanyes i les coses que succeïen . El Gira-sol l’escoltava emocionat i li deia que ell voldria sortir d’aquell camp i veure el món juntament amb ella .
Cada nit es veien i parlaven i parlaven , es coneixien molt bé . El Gira-sol passava tot el dia amagat entre els altres, esperant la posta de sol per a veure a la seva estimada Lluna . Però el Gira-sol cada vegada estava més dèbil , i tot i així cada nit somreia , somreia a la Lluna com la primera vegada .
Un dia el Gira-sol que ja estava molt dèbil intentava aixecar-se per a que el Sol el banyés una mica amb la seva llum, però l’únic que aconseguia eren protestes dels altres, que no el deixaven perquè ell sempre sortia amb la Lluna i no feia el mateix que ells.
Va aguantar fins la nit i quan va aparèixer la seva estimada Lluna , li va semblar més radiant que mai i entre llàgrimes li va explicar que el seu gran desig per complir era recórrer la terra juntament a ella .
Va caure una llàgrima al terra i el Gira-sol va morir...
La Lluna va plorar, plorar i plorar milions de llĂ grimes que es van transformar en estrelles, per a recordar-li cada nit que estava sola , sola com la Lluna .
Al dia següent de la llàgrima del Gira-sol , va néixer un altre Gira-sol normal , igual que les altres.
Optativa de 3er Grau de Disseny
Il .lustració i Narrativa gràfica Il .lustrat per
Kristina Nacher tutelat per
Montse Noguera Internet
Text original (http://www.fotolog.com/lequieze)